Resum
Cassand a’s D eam, de Woody Allen (2007), no ingué les c í iques excel·len s de pel·lícules
an e io s com a a C imes and Misdemeano s i Ma ch Poin , on s’abo da en emes semblan s.
Tanma eix, segons l’opinió de l’au o d’aques a icle, anali zada des de la pe spec i a del llega
de la agèdia g ega en la cul u a occiden al, els mè i s d’aques ilm no són pas menysp eables.
Les nomb oses e e ències a la agèdia g ega, ja siguin í ols o pe sona ges, demos en la olun-
a del di ec o ame icà d’il·lus a la con empo aneï a del gène e esmen a , com ambé de p e-
sen a els homes i les dones d’a ui com a íc imes d’una gai ebé omnipo en i so negue a i o-
nia àgica. L’au o es p oposa ambé de mos a -hi les elacions e iden s d’aques guió amb el
de Ma ch Poin i, sob e o , amb el que conside a guió ma iu de o es es: C imes and
Misdemeano s.
Pa aules clau: adició clàssica, agèdia g ega, cinema, ea e, Cassand a’s D eam, Woody
Allen.
Abs ac
Unlike C imes and Misdemeano s o Ma ch Poin , which app oached simila hemes, Cassand a’s
D eam by Woody Allen (2007) had no good e iews. Howe e , acco ding o he au ho o his
a icle, o hose who analyse his sc eenplay om he pe spec i e o he legacy o G eek agedy
in Wes e n cul u e, i s me i s should no be unde es ima ed. The equen e e ences o G eek
agedy, ei he i les o cha ac e s, p o e ha he Ame ican di ec o wan s o p esen Cassand a’s
D eam as a con empo a y ins ance o G eek agedy, and con empo a y men and women as ic-
ims o an almos almigh y and mocking agic i ony. The au ho ’s aim is also o show he e i-
den simila i ies o his sc eenplay o Ma ch Poin and, abo e all, o C imes and Misdemeano s,
he ma ix sc eenplay o he h ee ilms.
Key wo ds: classical adi ion, G eek agedy, cinema, hea e, Cassand a’s D eam, Woody Allen.
Fa en ia 31/1-2, 2009 279-293
Cassand a’s D eam, de Woody Allen:
la con empo aneï a de la agèdia g ega
Pau Gilabe Ba be à
Uni e si a de Ba celona. Depa amen de Filologia G ega
pgilabe @ub.edu
Recepció: 14/6/2009
«La ida és una agèdia g ega» («Li e is a G eek agedy») és una ase usual amb
què sancionem la na u alesa àgica de ce s esde enimen s humans1. Ens ap o-
pem, doncs, a la G ècia an iga des de la pe spec i a de la adició clàssica, amb la
qual cosa e em homena ge a la agèdia, gène e li e a i amb més de dos mil anys
d’his ò ia, e i able pa imoni de la humani a , o igen i inspi ació a a és dels
segles d’un dels capí ols més b illan s de la li e a u a occiden al. Fo en els g ecs
qui oba en el model pe a l’exp essió i la isuali zació idònies de la na u alesa
ambé àgica, o ins i o essencialmen àgica, de la ida humana2. Woody Allen3,
d’al a banda, malg a que és admi a com un dels mes es indiscu ibles de la comè-
dia cinema og à ica4, ha e ambé algunes incu sions alen es en el món de la a-
gèdia, so in en ce ca d’un pa ó è ic clàssic on la humani a es pugui ecolza
da an la eqüen manca absolu a d’esc úpols i la indi e ència è ica con empo à-
nies5. Segons la se a opinió, les nos es ides són, amb mol a eqüència, àgi-
ques i, més impo an enca a, si de debò aspi em a assoli un g au de digni a accep-
able, hau íem d’a ènye o, si més no, acos a -nos a la magni ud àgica dels g ans
d ames clàssics. Comp a i deba u , les nos es ides, lluny de de ugi -lo, hau ien
d’imi a el pa ó de les agèdies g egues.
En e ec e, a C imes and Misdemeano s (1989)6, una de les pel·lícules d’Allen
més denses i p egones i, a pa e meu, guió ma iu de les pos e io s Ma ch Poin i
Cassand a’s D eam, l’esmen a di ec o exigia no con e i el pa adigma àgic
d’Èdip en un emblema de la comèdia mi jançan el simple i mo almen dub ós
mè ode de suma a la agèdia el més e icaç dels agen s ela i i zado s: el emps. Ens
explica a allí la his ò ia del esponsable d’un c im inalmen a ibuï a un al e
delinqüen a qui ja se li impu a en més assassina s, men e que l’ins igado i el
sica i eals conse en la se a llibe a . Enca a pi jo , el p ime aconsegueix d’o e-
ga els o s emo dimen s inicials amb el pas d’un emps ela i amen cu i un
ia ge elaxan en companyia de la amília. Demos a, així, que es po iu e amb un
g an pes a la consciència («wi h ha on he conscience»)7i que, ni an sols cons-
a an la ceguesa de Déu da an els g a íssims peca s i injus ícies dels homes, no
cal que segueixi allò que segons al es és el pa adigma è ic de la agèdia, igen
280 Fa en ia 31/1-2, 2009 Pau Gilabe Ba be à
1. Aques a icle ou la me a con ibució al col·loqui Li e is a G eek T agedy II, o gani za pe The
Finnish Ins i u e a A hens, els dies 9 i 10 de eb e de 2009.
2. To i que aques no és un a icle sob e la agèdia g ega, sinó sob e la se a adició la o sensu,
egeu, pe exemple, com a in oducció: GREGORY, 2005; WILES, 1997, 2000; EASTERLING, 1997;
CSAPO iSLATER, 1995; LONGO, 1990; BALDRY, 1973.
3. Pe a una in oducció gene al i sob e la in luència de la biog a ia pe sonal en la se a c ea i i a ,
egeu, pe exemple: LAX, 1992, 2007; BLAKE, 1995; LUQUE, 2005; FONTE, 2002; SCHWARTZ, 2000;
BAILEY, 2000; BAXTER, 1998; GIRLANDA, 1995; BJÖRKMAN, 1995; GIRGUS, 1993; BRODE, 1985;
SPIGNESI, 1992; FLASHNER, 1988; SINYARD, 1987; BENDAZZI, 1987.
4. Vegeu, pe exemple: HÖSLE, 2007; WERNBLAD, 1992; YACOVAR, 1991; GREEN, 1991; BERMEL,
1982; LAX, 1977.
5. Respec e als anomena s se ious ilms de Woody Allen, egeu, pe exemple: VALENS, 2005; CONARD,
2004; LEE, 1997; DOWNING, 1997; BLAKE, 1995; ROCHE, 1995; COLWELL, 1991; VIPOND, 1991;
LIGGERA, 1990.
6. W. ALLEN,C imes and Misdemeano s, esc i a i di igida pe Woody Allen, MGM (DVD).
7. To con as an obe amen amb C im i càs ig, de F. Dos oie sky.
enca a i consis en a assumi la esponsabili a dels nos es ac es, ossin quines os-
sin les conseqüències de i ades d’una decisió al8.
Amb Migh y Aph odi e (1995)9, Allen eco e de bell nou a la agèdia g ega,
ja que la his ò ia de Lenny Wein ib, el seu p o agonis a p incipal, és «una his ò ia
an g ega i in empo al com el ma eix des í» («A ale as G eek and imeless as a e
i sel »). No obs an això, aques a egada, i mi jançan una e i able demos ació
del que pod íem anomena «i onia àgica posi i a», o acaba so p enen men bé:
les màsca es a ídiques de la agèdia donen pas a les aleg es de la comèdia; un
opo ú deus ex machina esol el con lic e àgic, i, en da e lloc, un co ce amen
singula demana, ballan i can an , el nos e som iu e com a mè ode e icaç pe o a-
gi a o a mena de neg es empes es de la ida humana.
Amb o , Migh y Aph odi e ep esen à un b eu pa èn esi d’aleg ia en la a-
jec ò ia de la in e essan elació d’Allen amb la agèdia, ca Melinda & Melinda
(2004)10, on el di ec o ame icà eo i za sob e comèdia i agèdia si uan -les
sob e els pla s d’una balança o judici en p incipi impa cial, acaba, pe con a,
amb una esi i eba ible, és a di : a la ida d’homes i dones hi ha momen s d’hu-
mo , dels quals s’ap o i en els còmics, pe ò es a din e d’un ma c gene al à-
gic; l’essència de la ida no és còmica, sinó àgica, de mane a que « iem pe -
què iu e emmasca a el e o eal a la nos a condició de mo als» («we laugh
because i masks ou eal e o abou mo ali y»). Així doncs, si, a Migh y
Aph odi e, Allen gai ebé ens ha ia con ençu que la màsca a àgica alseja
absu damen els nos es os es i que ens ani ia millo si la can ià em pe una
de còmica, a a sembla penedi -se d’aquella gosadia an e io , puix que el ce és
que iu e només se eix pe emmasca a una agèdia subjacen i essencial a
la nos a condició.
Ma ch Poin (2005)11 a signi ica , a pa e meu, un pun àlgid de desespe an-
ça pe sonal i, aques a egada, Allen elegí Sò ocles com a poe a àgic de e e èn-
cia: «Sò ocles digué: “No ha e nascu po se el millo dels a an a ges”»
(«Sophocles said: “To ne e ha e been bo n may be he g ea es boon o all”»)12.
Aques a és una sen ència e ible que posa en boca de qui no només ha idea , sinó
que ambé ha execu a , un iple assassina , inclòs el del ill que la se a aman ges-
a a, el seu ill, i o en nom de la p ese ació d’un es a us social i econòmic òp im,
aconsegui amb el concu s de la Fo una i al qual no es à disposa a enuncia . Heus
aquí, pe an , un c iminal més que se su de la se a amo al gosadia, ja que és un
al e mal ac o qui ca ega amb la culpa, men e que ell ha ap ès a amaga els
Cassand a’s D eam, de Woody Allen Fa en ia 31/1-2, 2009 281
8. Pe a una anàlisi acu ada, egeu, pe exemple: GILABERT, 2006.
9. W. ALLEN,Migh y Aph odi e. Esc i a i di igida pe Woody Allen, Lau en Films (DVD).
10. W. ALLEN,Melinda & Melinda. Esc i a i di igida pe Woody Allen, Twen ie h Cen u y Fox (DVD).
To es les ci acions co esponen a aques a edició.
11. W. ALLEN,Ma ch Poin . Esc i a i di igida pe Woody Allen, Wa ne B o he s (DVD). To es les
ci acions co esponen a aques a edició.
12. Compa eu-ho amb Èdip a Colonos, 1224-27: Μ0 φ"ναι παντα νι / κ+ λγον. τ; δ’, 4πε' φανV$,
/ β$ναι κεσ’ kπ=εν περ y / κει πολ δετερον pς τ*χιστα «no ha e nascu , enç qualse ol a gu-
men . Un cop nascu s, pe ò, mol en segon lloc e camina com més de p essa millo cap allí d’on
p ecisamen enim». La aducció és me a i ha es a e a seguin l’edició de PEARSON, 1924.
emo dimen s so a la ca i a13. Sò ocles ja no és ci a aquí com aquella e e ència
è ica que enca a pod ia sal a la socie a ac ual d’un nau agi absolu de alo s,
sinó com la alidació, pe pa de la sa iesa an iga, d’una manca d’esc úpols con-
empo ània, co onada disso adamen pe l’èxi . Consegüen men , la ida de Ch is
no és ce amen una agèdia g ega, ca , a di e ència de l’he oi àgic que mai no se à,
de uig assumi la ineludible i dolo osa expiació dels seus ac es.
Sigui com sigui, i desp és d’aques epàs b eu i ine i able de la se a ajec ò-
ia àgica an e io 14 —si més no, la més des acada—, ence o l’anàlisi de
Cassand a’s D eam15, objec iu p incipal de la me a con ibució a aques col·loqui.
Aques a egada, Allen no ob ingué c í iques excel·len s, com en el cas de C imes
and Misdemeano s oMa ch Poin , p obablemen pe què, a banda d’al es consi-
de acions es ic amen cinema og à iques, abo da, pe e ce cop ja, el ema del
«c im sense càs ig», almenys pel que a a l’ins igado , l’oncle Howa d, bé que no
quan als dos execu o s, els ge mans Ian i Te y. Tanma eix, pe a qui anali za aques
guió des de la pe spec i a del llega de la agèdia g ega en la cul u a occiden al, els
mè i s que é no són, al meu en end e, gens menysp eables. En e ec e, mai com en
aques cas es a an e iden la olun a del di ec o —po se ins i o la necessi-
a — de con empla la ida com la ep esen ació d’una agèdia g ega, i els seus
in è p e s com les íc imes d’una so negue a i omnipo en i onia àgica. Són mol s,
ce amen , els elemen s essencials de la agèdia g ega p esen s en aques guió,
pe ò sob e o cald à e menció de la consciència del «lími » humà, la hýb is (zβρις),
que suposa ul apassa -lo; l’anagnò isi (/ναγνρισις), o descob imen de la mag-
ni ud de l’e o , i el deu e ineludible de l’expiació. Fins i o és possible que Allen
conju i o co egeixi aquella desespe ança absolu a de Ma ch Poin en modela un
pe sona ge com Te y, pe a qui les è iques inhe en s al concep e «Déu» i a la « a-
gèdia g ega», agèdia que no coneix —Allen sí, és cla —, pe ò que in e p e a,
s’imposen de bell nou, si més no pe a ell, com a e e en s aonables i, pe an ,
àlids.
Allen op a aques a egada pe p esen a la ida humana com una àgica na e-
gació16, i així ho con i ma el con as i ònic en e la p ime a seqüència, ama ada de
282 Fa en ia 31/1-2, 2009 Pau Gilabe Ba be à
13. To con as an obe amen de bell nou amb C im i càs ig, de F. Dos oie sky, ex que Ch is lle-
geix mol al p incipi de la pel·lícula.
14. Pe a una anàlisi acu ada de C imes and Misdemeano s, Migh y Aph odi e, Melinda & Melinda
i Ma ch Poin en elació amb el llega de la agèdia g ega, que hi és p esen , egeu, pe exemple:
P. GILABERT, «Woody Allen and he Spi i o G eek T agedy: om C imes and Misdemeano s o
Ma ch Poin », que es publica à p ope amen a BELLS (Ba celona English Language and Li e a u e),
pe ò que es po consul a ja —i ambé en ca alà— a www.paugilabe ba be a.com.
15. W. ALLEN,Cassand a’s D eam. Esc i a i di igida pe Woody Allen, Di isa Home Video (DVD).
16. A la li e a u a g ega, les e e ències als a a a s de la «nau de l’Es a » són ce amen eqüen s
( egeu , pe exemple: ARQUÍLOC, s. 105, 106 (Wes ); ALCEU, . 326 (Lobel-Page); TEOGNIS, 680;
ÈSQUIL, Se con a Tebas, 2-3, 62-64, 758, 795; SÒFOCLES, An ígona, 163-4, 190; EURÍPIDES,
Suplican s, 269; e c.). Tenin en comp e que, a Cassand a’s D eam, Allen c ea uns pe sona ges
que, en la se a na egació pe sonal, an més enllà del lími i mo en àgicamen en el ma , p opo-
so de eco da a a la e lexió de Menelaus a l’Àiax de Sò ocles, 1073-1087 (PEARSON [ed.], 1924):
ο6 γ*ρ ποτ’ ν 4ν πλει νμοι καλ3ς / φροιντ’ ν, Dν=α μ0 κα=εστ@κοι δος, / οQτ’ ν στρατς
γε σωφρνως <ρχοιτ’ Dτι, / μηδ2ν φβου πρβλημα μηδ’ α7δο"ς Dχων. / /λλ’ <νδρα χρ@, κ ν
la il·lusió dels ge mans Ian i Te y pe comp a -se un ele —cosa que an—, i la
seqüència inal, en què els cadà e s de o s dos són e i a s del seu in e io . La ida
és, doncs, una agèdia, i el e que sigui g ega o no —a ia eu em que sí— depen-
d à del complimen de de e mina s equisi s.
Comencem pe un de meno . Res més lògic, pe exemple, que ba eja el ele
amb el qual so i an a la ma , pe ò el guionis a decideix con e i aques ac e en
la cla a p emonició d’una u u a disso . El nom elegi és Cassand a’s D eam, el del
gos lleb e al qual apos à Te y i amb el qual guanyà 60 a 1, «un nom que dóna
so » («a lucky name»), diu con ençu , bé que, com que és ambé el nom de la més
amosa p edic o a de desg àcies de l’an igui a , la agèdia o ca às o e inal es à
ga an ida. Aques a no és l’única p emonició de na u alesa clàssica, ca el pa e
d’Ian, B ian, man é que el seu ill és massa ambiciós, aspi a a la ida luxosa de
l’oncle Howa d i «semp e espe a que a ibi la se a ba ca» («always wai ing o
his ship o come in»), o i que, «com diu el poe a: “L’única ba ca que ind à amb
segu e a és la que é eles neg es”» («like he poe said: “The only ship ce ain o
come in has black sails”»). En conseqüència, aques Ian-Teseu, dis e a causa de
la se a ambició, oblida à o no sab à can ia la ela de la hýb is (zβρις) pe la de la
p udència, men e que B ian-Egeu no es p ecipi a à al ma , pe ò d’ell eb à el més
ho ible dels p esen s: els cossos sense ida dels seus dos ills. Amb o , an igui a
i con empo aneï a an aga ades de la mà, de mane a que no hi manca à ampoc
un exemple ac ual de p emonició, ja que Ian i Te y su en a la ma amb les se es
es imades i, sa is e s, can en una cançó que pa la d’ha monia i del e o n a casa.
«Oi que la ida és imp essionan ?» («Ain’ li e g and?»), es demanen e ò ica-
men , pe ò Te y no po e i a eco da que aques a ci ació pe any a una pel·lícu-
la, Bonnie & Clyde, el inal de la qual és e i ablemen àgic.
La ida és, sí, una àgica na egació i, al seu o n, els pe iples pe les illes g e-
gues han es a adicionalmen pe illosos. Allen decideix que un dels amics d’Angela,
l’es imada d’Ian, na i el nau agi de dos genis li e a is al bell mig de l’oceà, bé
que so osamen són esca a s ius amb els seus sal a ides i be en Ma ini. Angela
con essa à alesho es a Ian que semp e ha olgu na ega pe les illes g egues i con-
ia que algun dia se à el seu capi à, pe ò el que no sap és que la bella a essia con-
jun a pe aquelles illes mai no ind à lloc, men e que la na egació de ini i a de
l’home de qui s’ha enamo a acaba à, pe di -ho així, en àgica expiació g ega
Cassand a’s D eam, de Woody Allen Fa en ia 31/1-2, 2009 283
σ3μα γενν@σ+η μγα, / δοκεν πεσεν ν /π; σμικρο" κακο". / δος γ8ρ +W πρσεστιν α7σχνη =’
kμο", / σωτηραν Dχοντα τνδ’ 4πστασο9 / Gπου δ’ `βρζειν δρν =’  βολεται παρ+$, / τατην
νμιζε τ0ν πλιν χρν+ω ποτ2 / 4ξ ο6ρων δραμο"σαν 4ς βυ=;ν πεσεν. / /λλ’ oστ*τω μοι κα'
δος τι καριον, / κα' μ0 δοκ3μεν δρ3ντες ν 1δμε=α / ο6κ /ντιτεσεν αs=ις ν λυπμε=α. /
nρπει παραλλ8ξ τα"τα «ni en un es a polí ic poden mai les lleis / eni igència, si no hi ha p e-
sen la po , / ni ja un exè ci no es comanda ia amb seny / sense el espec e i el emo pe balua d.
/ No, cal que un home, pe igu a que hagi e , / espe i cau e ins pe un mal e lleuge . / Qui l’a-
companyen po i e gonya, o ensems, / aques , no en dub is, sap què és segu e a ; pe ò un Es a
on hi hagi camp pe abusa / i e el que es ulgui, c eu que, anan el emps, desp és / de có e
en en popa, un dia cau al ons. / No, dóna’m una ce a po en el jus momen , / i no em comp-
e que, si ob em al nos e gus , / no ho paga em un dia amb penes que ens cou an. / Les coses an
a o nes». T aducció de RIBA, 1990: 89-90. Vegeu, igualmen : PALOMAR, 1998.

d’un ambé g ec i an e io ac e de hýb is (zβρις). Angela comp o a à així ins a
quin pun e à en coincidi amb Ian que els humans, més que no pas se íc imes del
des í, cal que el o gin: I.: «Jo c ec que o gem el nos e des í». A.: «Sí, jo ambé
c ec que o gem el nos e des í» (I.: «I hink we make ou own a e». A.: «Yeah, I
hink we make ou a e oo»). En la se a quali a d’ac iu, es p onuncià ins i o
sob e la na u alesa excessi amen mo al de l’ob a que Ian li a eu e in e p e a
desca an «la ximple ia aquella que la ida és una expe iència àgica» («all ha
s u abou li e being a agic expe ience»), pe ò la agèdia inal d’Ian, dic ada pel
des í o o jada en ul apassa a consciència el lími del que es à pe mès, la co egi à
se e amen .
En eali a , no l’hau ia de so p end e que sigui així, pe què, en el ma c d’una
es a o gani zada pe un col·lega seu que es decla a an de les agèdies g egues,
ella assegu a ambé que li «encan en» («lo e hem»), que «la an o na boja»
(«c azy abou hem»), bé que lamen a «les escasses opo uni a s que ha ingu d’ac-
ua -hi» («i ’s jus a e ha I could e e ge he chance o ac in one»). To s dos
coincideixen en el e que la se a agèdia a o i a és Medea d’Eu ípides i Angela
hi a egeix, a més, que Cli emnes a és «p obablemen el millo pe sona ge de o s
els d ames g ecs» («p obably he bes cha ac e o all classical plays»). Ian ambé
és in e oga sob e les se es p e e ències, pe ò la se a espos a, sens dub e massa
àpida i poc medi ada, és que «ell no es à amilia i za amb el ema» («I’m no
eally ha amilia »). No cal di que el joc i ònic d’Allen en aques episodi és
magis al, ja que és e iden que Angela, l’ac iu, in e p e a a a un pape secunda-
i compa a amb el de la Medea o la Cli emnes a clàssiques, pe ò l’in e p e a en una
agèdia g ega eal, men e que Ian, aliè al món del ea e i o e de models e e-
encials, in e p e a i in e p e a à, pe desg àcia se a, el pape p incipal del ma eix
d ama. I no s’acaba aquí el desplegamen d’i onia, sinó que ampoc no hi manca la
ci ació e udi a d’A is ò il en boca de l’amic d’Angela:
I.: He de di que les millo s p oduccions de mi es g ecs que he is mai —millo s
que qualse ulla al a que puguis eu e sob e un escena i— han es a en o ma
de balle … Vull di que o el e o hi e a, o a la compassió i el emo a is o èlics.
En o ma de balle , és mol més isce al, no ’ho sembla?
A.: Sí.
I.: I ha e o say, he bes p oduc ions o G eek my hs I’ e e e seen —be e han
any hing you’ll ind on he s age— was done in dance… I mean, all he e o was
he e, all he A is o elian pi y and ea 17. I ’s so much mo e isce al in dance, don’
you hink?
A.: Righ .
284 Fa en ia 31/1-2, 2009 Pau Gilabe Ba be à
17. Compa eu-ho amb A is ò il. Poè ica VI: VI, 2-3: Dστιν οsν τραγ+ωδα μμησις πρ*ξεως σπουδαας
κα' τελεας μγε=ος 4χοσης… δρντων κα' ο6 δι’ /παγγελας, δι’ 4λου κα' φβου περανουσα
τ0ν τ3ν τοιοτων πα=ημ*των κ*=αρσιν «és, doncs, la agèdia imi ació d’una acció se iosa i
comple a que é una ce a ex ensió […] que ep esen a els pe sona ges en -los ac ua i no a ús
de la na ació, i pe mi jà de la compassió i el emo ope a la pu i icació de passions semblan s».
La aducció és me a seguin l’edició de KESSEL, 1965. Vegeu ambé: CANO, 1999.
Doncs bé, el ealisme de les ima ges inhe en al llengua ge cinema og à ic hau-
ia de supe a en p incipi l’exp essi i a de la dansa; els p o agonis es d’aques a
agèdia g ega, Cassand a’s D eam, enen ce amen assegu a o el e o d’una
au èn ica expe iència àgica, i, en e els espec ado s —almenys els no passius—,
pod ia i hau ia de so gi o a la compassió i el emo a is o èlics, o igen d’una e i-
able ca a si que els ob i els ulls enca a més a la misè ia mo al de la cobdícia huma-
na y, consegüen men , els e e mi la in enció de ebu ja -la.
To començà amb el lògic desig d’au osupe ació dels ge mans. Ian é cla que no
a eni al món pe e -se cà ec d’un es au an , men e que Te y cons a a so in
que la ca às o e (καταστροφ@) o el capgi amen nega iu —i descenden (ka á,
κατ*)— de la si uació p en la di ecció con à ia: «De p ime pe dia, i la me a so
can ià… Ian, ahi a la ni aig guanya 30.000 lliu es… No sé com explica - e’n la
sensació… E a com si es igués o a del meu cos» («I was losing a i s , and my
luck changed… Ian, I won £30,000 las nigh … I can’ ell you he eeling… I was
like I s epped ou o my body»). La eo ia de Te y és que la so e «a a xes» («in
s eaks») i que, quan a iba, com que és an ines able, con é «dona -li una empen-
a» («go a be willing o push you luck when i is ho »). El seu ge mà Ian, que
somia a pa icipa en un negoci ho ele a Cali ò nia, sen ambé que és a a o mai i
que cal ap o i a les opo uni a s eals; en cas con a i, «e passes la es a de la ida
p egun an - e què hau ia pogu passa » («you spend he es o you li e wonde ing
wha migh ha e been»). Disposa, a més, de l’exemple del seu u u sog e, el qual,
en conèixe el p ojec e cali o nià de qui se à el seu gend e, li con essa que hi hagué
un emps en què ambé ell hau ia pogu p end e pa en una a en u a d’in e sió,
pe ò no s’hi a a isca , de mane a que s’ha passa la ida conduin un co xe aliè.
La ida és ce amen llui a i con lic e, i es no és més lògic que els humans
desi gin supe a o a mena de limi acions, pe ò cal eni semp e p esen , com ho
an e els g ecs, pa es de la agèdia, la possible i inespe ada i upció de la ca às-
o e. Te y expe imen a à un p ime capgi amen de la se a a o unada si uació
an e io quan, jugan a les ca es, pe di mol s més dine s que no pas n’ha ia gua-
nya abans. Ell c eia que la se a so can ia ia, pe ò «només a empi jo a » («i
only go wo se»). La seqüència o mada pel «con lic e i la supe ació del con lic e»
segueix el seu cu s i, com que Allen ha idea una his ò ia de àgics na egan s, els
ge mans Ian i Te y, en ce ca dels dine s que necessi en, cau an en la xa xa de la cob-
dícia il·limi ada del seu oncle Howa d, el qual, com e a p e isible en aques a a-
gèdia ma ina, diu que es mou en «aigües desconegudes» («un amilia wa e s»).
Els con essa que el seu p òspe p esen i millo u u depèn de l’eliminació —que
no dub a a demana -los— d’un ésse humà: Ma in Bu ns. És del o e iden
que l’oncle Howa d no és Cli emnes a, ni la se a cobdícia és cap I igènia que
calgui enja , pe ò alça la eu pe eco da -los que ells són la se a « amília» («my
amily»), que la amília és la amília i «la sang és la sang» («blood is blood»), els
demana que no acin p egun es, els exigeix p o egi allò que és seu i, enin en
comp e l’aju econòmic que han ebu d’ell o al lla g dels anys, conside a que a a
el seu «supo hau ia de se au omà ic» («help…, i should be au oma ic»).
Ian i Te y no són g ecs an ics, sinó ciu adans b i ànics con empo anis nascu s
en el si d’una amília i d’una socie a on és lògic pensa que, en el g au que sigui,
Cassand a’s D eam, de Woody Allen Fa en ia 31/1-2, 2009 285
«Déu i la jus ícia di ina» han es a la e e ència que cal eni en comp e pe es a-
bli els lími s que no han de se supe a s. Te y eco da, almenys, el cinquè mana-
men : «Vol que el ma em… Jo no ull ma a ningú» («He wan s us o kill him…
I don’ wan o kill anybody»). «No puc e -ho, Ian… No sóc an ed com u»
(«I can’ do i , Ian… I’m no as cool as you»). Sob e Déu, en can i, é dub es,
pe ò o indica que la o mació ebuda de pe i li ha inculca un imo Dei semp e
subjacen amb l’aju del qual hau à de con a es a l’exho ació del seu ge mà a
no enega a a del que abans pensa a —a ibà ins i o a l’a eisme?—, simple-
men pe què s’es à en on an a quelcom di ícil: «I si Déu exis eix, Ian? Vull di , i
si aquelles ni s en què solíem es a despe s… i maleíem el des í de o a ànima
humana… Es a en ada ?» («Wha i he e’s a God, Ian? I mean, wha i … all
hose nigh s we used o lay awake, you know, in he da k… and cu se he a e o
e e y human soul… Wha i we was oo ang y?»).
No, Ian i Te y no són g ecs an ics, pe ò Allen els do a de la consciència del
lími , la supe ació del qual suposa an desobei la llei de Déu com incó e en un
g ec ac e de hýb is (zβρις), el càs ig del qual co espon a Díke (Δκη). Ian que
enca a no s’ha deixa con ènce pel seu oncle li espon que la amília és la amília,
«pe ò hi ha lími s» («bu he e a e limi s»). Te y sap que, si an allò que els dema-
na, «no hi ha possibili a de ec i ica -ho» (« he e’s no u ning back»), que «hi ha
una línia que ell no po c eua » (« he e’s a line I can’ c oss»), o i que inalmen
la c euen («bu we a e c ossing he line he e») i, pe an , ja «no hi ha demà» (« he e
is no omo ow»). I o pe què Te y necessi a salda els deu es, i Ian, que l’oncle
Howa d li inanci els seus p ojec es; enca a més, se sen com en un somni, i a a és
ell i no pas Te y qui c eu que é les ca es pe guanya , de mane a que ha decidi
dona una empen a a la so .
En comença aques a icle, p oposa a de conside a C imes and Misdemeano s
com el guió ma iu del qual de i en Ma ch Poin i Cassand a’s D eam, i les da e es
e icències de Te y abans del c im no an sinó con i ma -ho: «Ian, és un assassi-
na » («Ian, i ’s mu de »), i aques espon amb el que massa so in és una e i a
e ible, és a di : si ossin a l’exè ci , ma a ien en bene ici d’homes o almen
co up es i, a més, són mol s els c ims que no són esol s. I, o segui , hi a egeix:
«El món eal no és el que eus a la ele isió» (« he eal wo ld is no wha you wa ch
on he ele ision»), a pa e meu, aducció adap ada al nou guió de les pa aules
que Judah ad eça al naï e Cli o d de C imes and Misdemeano s, el qual con ia
enca a en l’assumpció de la esponsabili a pe sonal: «Pe ò això és icció»,
eplica Judah, «Tu eus massa pel·lícules. Jo es ic pa lan de quelcom eal. Si ols
un inal eliç, és a eu e una pel·lícula de Hollywood» («Bu ha ’s ic ion. Tha ’s
mo ies. You see oo many mo ies. I’m alkin’ abou eali y. I mean, i you wan
a happy ending, you should go see a Hollywood mo ie»).
L’assassina de Ma in Bu ns és oda amb el pudo p opi de les agèdies g e-
gues, amb la qual cosa ens lliu em de la con emplació de la sang, i Allen sembla ins
i o que é p esen la esi del so is a An i on , segons la qual «jus ícia és no ans-
g edi les disposicions legals de la ciu a en què i im. Pe an , un home pod ia
p ac ica la jus ícia mol en bene ici p opi, si, da an es imonis, obse a les lleis com
a sobi anes; pe ò, sense es imonis, les lleis de la na u a…» (Col. l). «Així, doncs,
286 Fa en ia 31/1-2, 2009 Pau Gilabe Ba be à
si en ansg edi les disposicions legals aconseguíem passa desape cebu s als qui
les han aco dades, ens eiem lliu es d’ignomínia i de càs ig… E ec i amen , es
legisla pe als ulls» (Col. 2)18. De e , l’oncle Howa d no olia es imonis i dispo-
sa a, a més, de l’aju del pas del emps. L’assassina ha ia de se « àpid, senzill,
sense es imonis. I alesho es deixa -lo desapa èixe simplemen en la his ò ia»
(«Quick, simple, no wi nesses. And hen jus le i ade in o his o y»). Si no hi ha
es imonis, no hi ha assassina , i de p ime sembla que no pa i an cap p oblema:
«Ningú no ens a eu e. Vam e el que ha íem de e . No am có e cap al co xe»
(«No one saw us. And we did he igh hing. We didn’ un back o he ca »).
Angela, que llegeix el dia i, ho con i ma: «Han ma a l’home amb qui am es a
pa lan a la es a… Ma in Ba ns… Ningú no a eu e ni sen i es» («Tha guy
ha you we e speaking o a he w ap pa y was mu de ed». I.: «Who?». A.: «Ma in
Bu ns… no one saw o hea d any hing»).
D’al a banda, es millo pe accen ua l’anagnò isi de Te y que eu e com
dóna supo a la esi del seu ge mà: I.: «A a és a a… Ho hem e i ja es à. I semp e
és a a…». T.: «Tens aó, Ian. És a a. Semp e és a a» (I.: «Now is now. And we’ e
done i and i ’s o e . And i ’s always now…». T.: «You’ e igh , Ian. I ’s now. I ’s
always now»). Fins i o l’oncle Howa d s’e igeix en au o i a sancionado a:
«El pi jo ha queda en e e. Sóc aquí pe di - e que el u u és de colo de osa»
(«The wo s is behind you. I’m he e o ell you ha he u u e is osy»). Pe ò l’a-
nagnò isi (/ναγνρισις) a iba a la i, i aques «a a» esde é un impu p esen sense
u u ni passa :
Mai més no se em els d’abans… No es po can ia es… Hem e quelcom e i-
ble, Ian… L’hem aixa a com si os un insec e… Em ull lliu a … Hem iola la
llei de Déu… Vull allibe a -me d’aques a op essió… Aques a és la me a decisió
pe sonal… He pensa a suïcida -me… Simplemen , ull di -ho a algú. Ana -hi i
assumi -ne el càs ig… M’ag ada ia que poguessis eni amb mi. Pe ò, si no has de
pode , ho en enc… Sen o menys pànic des que he p es aques a decisió.
We’ll ne e be ou old sel es again… The e’s no going back… We did a e ible
hing, Ian… We s epped on him like he was an insec … I wan o u n mysel in…
We b oke God’s law… I wan his o my neck… This is my pe sonal decision… I’ e
hough abou suicide… I jus wan o ell someone. Go in and se e my punish-
men … I wish you could come wi h me. Bu i you won’ , I unde s and… I eel
less panic since I made his decision.
Aques a és la decisió que eclama a Cli o d a C imes and Misdemeano s,
quan c eia necessa i que el c iminal de la his ò ia de Judah es lliu és a la policia, pe -
què així la «his ò ia assoleix p opo cions àgiques. En e ec e, en absència de Déu,
Cassand a’s D eam, de Woody Allen Fa en ia 31/1-2, 2009 287
18. Oxi incus XI, n. 1364 ed. H(un )., . B 44 (DIELS; KRANZ [ed.], 1951): δικαιοσνη οsν τ8 τ$ς
πλεως νμιμα, 4ν +{ ν πολιτεηται τις, μ0 παραβανειν. χρ3ιτ’ ν οsν <ν=ρωπος μ*λιστα
oαυτ3ι ξυμφερντως δικαιοσνηι, ε7 μετ8 μ2ν μαρτρων το_ς νμους μεγ*λους <γοι, μονομενος
δ2 μαρτρων τ8 τ$ς φσεως… (Col. 1). τ8 οsν νμιμα παραβανων ε78ν λ*=ηι το_ς
kμολογ@σαντας κα' α7σχνης κα' ζημας /π@λλακται… νενομο=τηται γ8ρ 4π τε τος gφ=αλμιος
(Col. 2). La aducció és me a.