Resum
Una in oducció al Libe de na u a de Ramon Llull i una aducció al ca alà del ex lla í.
Pa aules clau: Ramon Llull, Libe de na u a, eologia, iloso ia medie al, aducció, ilologies
clàssica i ca alana.
Abs ac . A T ansla ion o Ramon Llull’s Libe de na u a
An in oduc ion o Ramon Llull’s Libe de na u a and a Ca alan ansla ion o he La in ex .
Key wo ds: Ramon Llull, Libe de na u a, Theology, Medie al Philosophy, T ansla ion, Classical
and Ca alan Philology.
Els anys 1301 i 1302, du an el seu ia ge a O ien 1, Ramon Llull a esc iu e qua-
e ob es en al es an s llocs: pel se emb e de 1301, da a a la Rhe o ica noua al
mones i de San Joan C isòs om, a l’illa de Xip e; pel desemb e d’aquell ma eix
any, signa a, a la locali a ambé xip io a de Famagus a, el Libe de na u a; a inals
de gene de 1302, acaba a a la ciu a d’Aias, a Cilícia, el Libe quid debe homo
c ede e de Deo, i, inalmen , ja de e o n a la se a e a na al, edac a a el Libe
de mille p oue biis.
Ve semblan men , o es aques es ob es o en esc i es en la llengua nacional de
l’au o , malg a que de les dues p ime es només se’n conse a la e sió lla ina.
Tanma eix, al colo ó de la Re ò ica noua es a cons a explíci amen que la se a
p ime a edacció, és a di , la eali zada a Xip e, ou e a en ca alà i que dos anys
desp és ou aduïda al lla í a la ciu a i aliana de Gèno a. Del Libe de na u a, en
can i, només en posseïm el ex en lla í (en dues e sions, anma eix), sense que
enlloc es aci cons a si ha ia es a inicialmen edac ada en el nos e idioma.
Finalmen , del Libe quid debe homo c ede e de Deo i del Libe de mille p oue -
biis, la adició ens n’ha e a iba pa al·lelamen les e sions lla ina i ca alana.
1. Sob e aques pe íode de la biog a ia lul·liana, egeu: J. GAYÀ (1997), «Ramon Llull en O ien e
(1301-1302): Ci cuns ancias de un iaje», S udia Lulliana, Maio icensis Schola Lullis ica, ol.
XXXVII, Mallo ca, p. 25-78.
Fa en ia 31/1-2, 2009 151-166
Una aducció del Libe de na u a de Ramon Llull
Jaume Medina
Uni e si a Au ònoma de Ba celona
Depa amen de Ciències de l’An igui a i de l’Eda Mi jana
[email protected]
Recepció: 2/10/2008
El ex del Libe de na u a ens ha es a ansmès, doncs, en dues e sions lla-
ines: l’una endeix més a la simplici a , a la cla eda i àdhuc a la acili a , ço que
la a més p ope a al omànic; l’al a p esen a una o ma més polida, elegan i di í-
cil, amb o a segu e a més p ope a a l’ús escolàs ic. Ja a ema ca Jo di Rubió i
Balague 2que l’exis ència de més d’una edacció d’un ex lul·lià e a deguda a la
in e enció de dos aduc o s o més. Nosal es c eiem ambé que les dues e sions
del Libe de na u a o en edac ades o bé pe un ma eix aduc o dues egades o
bé, més e semblan men , pe dues pe sones dis in es, més o menys al ma eix
emps, segu amen en llocs di e en s, a pa i d’un ma eix model an e io esc i en
ca alà pel seu au o . És p ou coneguda la di icul a que enia Llull en el camp de
la edacció en lla í (ell ma eix ho mani es a a —po se com una cap a io bene-
uolen iae da an de pe sones més compe en s— en di e sos llocs de les se es ob es,
enca a que sens dub e ha ia de conèixe p ou aquella llengua pe pode -s’hi exp es-
sa amb un mínim de co ecció, ja que el lla í e a, en els emps del mes e, la llen-
gua habi ual de les uni e si a s i de la cú ia papal, que el sa i ba ba eqüen à).
D’al a banda, si o es les ob es esc i es du an aques seu ia ge a l’O ien o en
edac ades en ca alà, pe què no es po suposa el ma eix del Libe de na u a, enca-
a que ens hagi a iba només en lla í?
El Libe de na u a, que a se edi a pe l’au o de la p esen aducció al olum
XXX de Raimundi Lulli Ope a La ina, en la Con inua io Mediae alis del Co pus
Ch is iano um, ha ia is la llum pública pe p ime a egada a Palma de Mallo ca
l’any 1744 (l’única edició disponible ins a ui)3. Tanma eix, mai no ha ia es a
aduïda al ca alà (la llengua en què amb o a segu e a , com hem di , ha ia es a
edac ada o iginà iamen ). Pe això c eiem que, pe mi jà d’aques a es i ució
mode na a la llengua en què, sens dub e, ou pensada, podem ecupe a , en ce a
mane a, la ima ge del model desconegu 4.
El Llib e de na u a és una ob a cien í ica, ilosò ica i eològica cen ada en
l’es udi del concep e de na u a. De e , enlloc del llib e no es oba cap e e ència
del bea als mo ius que el po a en a esc iu e’l. Tanma eix, alguns e udi s, en e
els quals hi ha p incipalmen Robe D. F. P ing-Mill i Miquel Ba llo i5, c euen
152 Fa en ia 31/1-2, 2009 Jaume Medina
2. J. RUBIÓ I BALAGUER (1928), «No es sob e la ansmisió manusc i a de l’opus lul·lià», F anciscalia,
Ba celona, p. 335-348 (a: Ramon Llull i el Lul·lisme, Mon se a , 1985, p. 168-169): «de egades,
descob im dues edaccions d’un ma eix ex , ço que e ela que l’o iginal ca alà ou posa en lla í
pe dues mans di e en s».
3. El llib e apa egué en l’edició de Bea i Raymundi Lulli Doc o is Illumina i, e Ma y is Te ii O dinis
Sanc i F ancisci Logica noua iam Valen iae imp essa anno 1512. E nunc Palmae cum lib is Logica
Pa ua, de Quinque P aedicabilibus, & decem P aedicamen is e de Na u a. Palmae Balea . Ex
Typis Michaelis Ce dà & An ich, & Michaelis Amo ós Typog . Supe io um Pe missu.
M.D.CC.XXXXIV. A F ank u , n’apa egué una eimp essió inal e ada, amb una in oducció de
Cha les Loh (Mine a GMBH), 1971.
4. És di ícil con egi un sol ex ca alà a pa i de dos exempla s lla ins. Tanma eix, hem p ocu a
semp e dona una aducció que ecollís o s els ma isos que es oben en l’un i en l’al e.
5. R.D.F. PRING-MILL (1991), «L’es uc u a del Libe de na u a del bea Ramon Llull», a: Es udis
sob e Ramon Llull, Ba celona, p. 203; M. BATLLORI (1992), «T e s essencials de la iloso ia lul·liana»,
a: Ramon Llull i el Lul·lisme, ob a comple a, ol. II, València, p. 105: «a eco da que el Llib e de
na u a ou edac a p obablemen com a base de les polèmiques amb els mono isi es».
que Llull esc i í l’ob a pe demos a en les discussions amb els c is ians mono-
isi es la unió de la na u alesa di ina i la humana en Jesuc is . Ce amen , en aques-
a ob a de dimensions eduïdes, Llull insis eix en el concep e ilosò ic i cien í ic
que e a a la base de les con o è sies eològiques, i es ableix nomb oses dis in-
cions en e la na u alesa di ina i la na u alesa humana.
Tal com diu en el p òleg, «és necessa i i ú il eni -ne coneixemen [de la na u-
a], pe què, coneguda la na u a i els seus sec e s, l’in el·lec e humà, in es igan i
oban les e i a s de les coses na u als, s’aquie a i es delec a». L’objec iu de
Ramon és dona «coneixemen i noció de les coses na u als i […] el mè ode pe
in es iga -la i oba -la [la na u a]». Pe al d’aconsegui el seu p opòsi , es ableix
un mè ode «segons el p océs de l’A gene al», o p oposan «segons els seus p in-
cipis i egles […] in es iga amb a la na u a i els seus sec e s». D’aques a mane-
a, el llib e és, al com diu Ramon, «un memb e [o una b anca] de l’A gene al».
Així, el llib e és es uc u a 6en nou capí ols en què el bea dóna espos a a les p e-
gun es pe ell ma eix es able es a la se a A s gene alis, que són: 1. quid?, 2. de
quo?, 3. qua e?, 4. quan a?, 5. qualis?, 6. quando?, 7. ubi?, 8. quomodo i 9. cum
quo? (la p ime a p egun a —u um?— ha es a omesa, puix que es dóna pe supo-
sa que la na u a exis eix i, pe an , ja no cal e -la). Són les con es es a aques es
qües ions, doncs, les que o men l’a gumen ació lul·liana sob e el seu concep e de
na u a. Un concep e que p en com a pun de pa ença la adició escolàs ica, en la
qual el Doc o Il·lumina ha ia adqui i la se a o mació, i que es a desen o lla i
delimi a al lla g del llib e, d’aco d amb la mane a de p ocedi i d’exp essa an
ca ac e ís icamen lul·liana.
A o això s’hi a egeix que, al com ho ha ia e ja a la Rhe o ica noua, al Libe
de na u a e lexiona ambé sob e les digni a s o els p incipis di ins, que són, al
com ha ia es able en la se a A , nou: boni as,magni udo,du a io;po es as,
sapien ia,uolun as;ui us,ue i as,glo ia. Pe mi jà d’aques a e lexió, ex e a,
segons es c eu, d’un mè ode islàmic de con emplació (enca a que mol es d’aques es
digni a s ha ien oba ja la se a o mulació en el llengua ge c is ià medie al), el mes-
e ob ia un camí de con emplació del Déu e ade i d’ap opamen a ell. D’aques a
mane a, in en a a e in el·ligibles no an sols als mono isi es, sinó ambé als maho-
me ans, les doc ines de la di ina T ini a i de l’enca nació del Fill de Déu, és a
di , del Ve b.
Pe al d’aconsegui el seu p opòsi , examina a a en amen cada una de les dig-
ni a s, que ell conside a a suplen s dels pode s ac ius de Déu. I en p egun a -se
què s’en én quan hom a i ma que els pode s dels noms di ins són ac ius, esponia
dien que es no po ésse conside a bo si no p odueix quelcom bo. Així doncs,
en Llull, cal con essa l’e iciència de o es les pe eccions di ines: la e ade a
boni as ha de p odui quelcom bo, la e ade a magni udo, quelcom g an.
I ja que o a e iciència suposa un p incipi, un objec e i una elació en e ells
dos, Llull a i ma que exis eixen es co ela ius en l’e iciència de o es les digni a s
di ines. Aques s co ela ius són ma ca s mi jançan les desinències - iuum,-bile i
Una aducció del Libe de na u a de Ramon Llull Fa en ia 31/1-2, 2009 153
6. Sob e la mane a com és di idi el llib e, egeu PRING-MILL, op. ci ., p. 203-210.
-a e (pe exemple: boni ica iuum,boni icabile i boni ica e), pe mi jà de les quals
és signi ica el concep e de cadascun. Llull es a a con ençu que aques s momen s
ep esen a en els p incipis subs ancials i in ínsecs de l’ope ació i que e en àlids
pe a o es les eali a s.
Així, en e lexiona sob e si ma eix, l’home es con e eix en objec e de conei-
xemen pe a si ma eix. En aques p océs de coneixemen , el coneixedo (in elli-
gens) es coneix (in ellige e) com a objec e suscep ible d’ésse conegu (in elligi-
bile). Pe ò aques a es uc u a iàdica no signi ica l’exis ència d’una di isió de
l’home en es en i a s di e enciades, sinó que l’home, en conèixe -se com a objec-
e de coneixemen , e e eix aques objec e a si ma eix.
Mi jançan la se a e lexió sob e si ma eix, l’home ha de econèixe la se a
humili a , i d’aquí accedi a una modès ia que el po a a e lexiona sob e el e
que, g àcies al seu p opi -bile, ha d’exis i un - iuum absolu que és no an sols o i-
gen i causa, sinó ambé objec iu i pe ecció de o es les coses. No exis eix cap com-
pa ació possible en e el - iuum di í i el -bile humà. Déu ma eix és la condició pe
a l’encon e en e Déu i l’home.
Tanma eix, Déu no és suscep ible d’ésse conegu com ho són les coses ex e io s,
que són els objec es con ingen s del coneixemen humà. Ans és la pa comple-
men à ia d’un p océs de coneixemen que es eali za en l’encon e de dos subjec-
es que se saben coneixedo s i cognoscibles, i o s dos eali zen alho a la se a uni-
a en el p océs de coneixemen . Pe què Déu és in el·lec e —in elligens, in elligibilis
i in ellige e—, l’in el·lec e c ea po a iba a la unió amb ell i a l’assolimen de la
elici a 7.
L’es uc u a del llib e cons a d’un pa àg a a all de p òleg, un al e sob e la diuisio
lib i i l’explicació de la u ili a de l’ob a, com ambé de nou capí ols anomena s pa -
es. Cada un d’aques s és la espos a a una p egun a di e en , i les nou p egun es que
són al on dels capí ols co esponen a nou de les deu egles i qües ions que són els
p incipals ins umen s analí ics emp a s en o es les e sions de l’A .
A la p ime a de les p egun es («què és la na u a?»), Llull espon amb sis de i-
nicions:
1. «Aquell p incipi, pe mi jà del qual els ens abs ac es i conc e s són més p o-
pe s».
2. «Allò pe què exis eixen les accions i les passions i les ope acions na u als».
3. «Allò a causa de què els agen s na u als es conse en i p odueixen uns al es
agen s na u als de si ma eixos pe conse a llu s espècies».
4. «Un p incipi pel qual l’agen na u al empeny de la po ència a l’ac e l’ens indi-
idua engend a d’una mane a na u al».
5. «Allò pe què els p incipis na u als són plens».
6. «Allò pe què els agen s na u als enen una endència als seus ins na u als».
154 Fa en ia 31/1-2, 2009 Jaume Medina
7. Pel que a al con ingu d’aques s da e s pa àg a s, egeu: Ch. LOHR (1989), «De Na u beg i
Ramon Llulls», a W. ERZGRÄBER (H sg.). Kon inui ä und T ans o ma ion de An ike im Mi elal e .
Ve ö en lichung de Kong essak en zum F eibu ge Symposion des Mediä is en e bandes.
Sigma ingen: Jan Tho becke Ve lag, p. 159-168.
La p ime a p esen a qua e exemples: «l’essència i l’ésse , la humani a i l’ho-
me, la bonesa i el bé, la g andesa i el g an», el p ime dels quals pe any a la me a-
ísica, el segon al·ludeix a una c ia u a pa icula (l’home) i els al es dos es e e-
eixen a les quali a s que desp és se an a ibuïdes a Déu. La segona és exempli icada
en l’in el·lec e i el oc. La e ce a i la qua a enen elació amb la pe pe uació de
l’espècie i amb l’ac uali zació de les po enciali a s en l’indi idu. La cinquena oba
l’exemple en l’anàlisi de la in e acció de o ma + ma è ia + conjunció («Com la
o ma, que és plena d’acció na u al, i el ma eix oco e amb la ma è ia, que, d’una
mane a na u al, és plena de passió, i ambé la ma eixa o ma i la ma è ia es man-
enen plenes de conjunció na u al, a i que la subs ància omangui plena pe la
na u a i de la na u a de o es es»). La sisena esumeix les an e io s i és exempli-
icada mi jançan els mo ius emp a s en la segona (l’in el·lec e i el oc), als quals a e-
geix els concep es de olun a i de bonda .
La segona p egun a (de quo?, o sob e la ma e iali a de la na u a) é, segons
Llull, di e ses espos es, que es esumeixen en dues:
a) La na u a consis eix en la se a o ma i ma è ia coessencial (i pe això la na u-
alesa és l’essència subs ancial que se sus en a en els seus coessencials con-
c e s, que són el na u ans, el na u a us i el na u a e).
b) La na u a es à o mada pe agen s na u als (i aquí posa els exemples de l’es-
cal o del oc —una escal o que és la na u a p òpia del oc i l’ins umen mi -
jançan el qual i amb el qual escal a les subs àncies calen es— i de l’a b e ui-
e —que é la na u a que li és p òpia en la mesu a que amb ella es conse a a
si ma eix i es mou e s el i pe causa del qual exis eix pe a la mul iplicació i
conse ació de la se a espècie).
La p egun a qua e? (sob e la o mali a de la na u a) és con es ada de la mane-
a següen :
a) La na u a exis eix pe al que puguin exis i els seus aspec es essencials con-
c e s (que són el na u ans, el na u a us i el na u a e).
b) La na u a exis eix pe què les subs àncies són plenes dels seus p opis p incipis
(així, la bonda és plena del seu na u al boni icans, boni ica us i boni ica e, la
g andesa del seu magni icans,magni ica us i magni ica e, e cè e a). Així ma eix,
les subs àncies enen ope acions plenes g àcies a la na u a. I, en i, la na u a
exis eix ambé pe què Déu ingui en si ma eix una ope ació na u al (sense ella,
Déu ó a p i a de les se es digni a s i, pe an , no pod ia exis i , i si Déu no exis-
ís, ampoc no exis i ia el món).
A iba a Déu, es p egun a Llull quan es na u es exis eixen (quan um?). Respon
que són dues:
a) La na u a di ina (que no é quan i a —a pesa de eni una quan i a nume al
(no essencial) en el nomb e de pe sones—, ja que és in ini a i e e na).
b) La na u a c eada, que sí que é quan i a i que és de dues classes:
1) La na u a espi i ual (l’àngel, l’ànima acional).
2) La na u a co po al (el oc i els al es elemen s).
Una aducció del Libe de na u a de Ramon Llull Fa en ia 31/1-2, 2009 155

Passa desp és a p egun a -se com (quale?) és la na u a, i diu que és de dues
mane es:
a) P òpia (com l’escal o , que és la quali a p òpia del oc).
b) Ap opiada (com la sequeda , que és la quali a ap opiada a la na u a pe la
e a).
A la p egun a quando?, espon:
a) La na u a de Déu és e e na i, pe an , ou, és i se à sense emps, ja que el emps
no po ésse e e n.
b) La na u a c eada ou c eada jun amen amb el emps, el lloc i la subs ància de
o l’uni e s c ea . En ella ou c ea el mo imen na u al, pe al que la na u a
os moguda pe un na u al mouens,mo us i moue e (i al·ludeix, aquí, a la na u-
a del oc i a la p esència de l’espiga en el g a de bla ).
Acaba el capí ol amb les a i macions que la na u a espi i ual de l’en enimen ou
c eada al ma eix emps que l’in el·lec e i que la ciència es oba en l’in el·lec e
humà abans en po ència que en ac e.
Quan a la locali zació (ubi?) de la na u a, diu:
a) La na u a di ina és pe essència en si ma eixa (en les digni a s di ines).
b) La na u a c eada és en l’uni e s c ea .
Pel que a a la modali a (quomodo?), examina la na u a c eada, l’in el·lec e
humà, Déu (que és ini a , ja que el Pa e, en enen el seu pode in ini , e e n, bo, sa i,
e cè e a, p odueix el Fill e e n, in ini , bo, sa i, e cè e a, i el Pa e jun amen amb
el Fill p odueix l’Espe i San d’una mane a na u al pe amo ), i inalmen l’àngel
i el seu en enimen , la se a memò ia i la se a olun a .
En úl im e me, es p egun a cum quo es na u a? I con es a: La na u a de Déu
és amb si ma eixa, la na u a de l’àngel és amb els seus p incipis coessencials, l’ho-
me é na u a amb les se es cinc po ències na u als (l’elemen a i a, la ege a i a,
la sensi i a, la imagina i a i la aciocina i a), el oc é na u a amb la se a escal o
i l’a b e ui e é na u a amb la na u a elemen a i a i ege a i a i amb la na u a
del cel.
Pe acaba , a una b eu ecapi ulació i posa da a a l’ob a (Famagus a, desemb e
de 1301).
156 Fa en ia 31/1-2, 2009 Jaume Medina
LLIBRE DE NATURA
Déu, pe conèixe - e i es ima - e,
comencem aques Llib e de na u a.
PRÒLEG
Com que la na u a és quelcom mol gene al i sense ella les coses que són no
pod ien eni sen i , pe això és necessa i i ú il eni -ne coneixemen , pe què, cone-
guda la na u a i els seus sec e s, l’in el·lec e humà, in es igan i oban les e i-
a s de les coses na u als, s’aquie a i es delec a. Pe això em aques Llib e de na u-
a, pe al que amb ella inguem coneixemen i noció de les coses na u als i ambé
donem el mè ode pe in es iga -la i oba -la.
I això, ho a em d’una mane a b eu segons el p océs de l’A gene al, en enen
que, segons els seus p incipis i egles, p oposem in es iga amb a la na u a i els
seus sec e s, pe al que aques llib e sigui un memb e de l’A gene al pe esold e
les qües ions na u als.
LA DIVISIÓ D’AQUEST LLIBRE
Aques llib e es di ideix en nou pa s, és a di , en nou qües ions.
La p ime a ac a de les de inicions de la na u a, en les quals es p egun a què és
la na u a.
En la segona pa es p egun a de què és.
En la e ce a pa es p egun a pe què és la na u a.
En la qua a pa s’in es iga sob e la quan i a de la na u a.
En la cinquena pa es p egun a sob e la quali a de la na u a.
En la sisena pa s’indaga sob e la empo ali a de la na u a.
En la se ena pa es p egun a sob e la locali zació de la na u a.
En la ui ena pa es p egun a sob e la modali a de la na u a.
En la no ena i úl ima pa es p egun a sob e la ins umen ali a de la na u a.
Pe mi jà d’aques es nou qües ions gene als es po eni coneixemen de la
na u a i de les se es ope acions, un coneixemen que se signi ica pe mi jà de
la solució que dona em en les susdi es nou qües ions. I essen això així, pe aques-
a aó aques llib e és d’una g an u ili a pe als qui pa len de la na u a, ins i o
pe als qui p odueixen ob es na u als amb les a i icials, com el me ge, que, amb
la se a a , p ocu a la salu al malal , i igualmen amb al es coses semblan s a
aques es.
I
LA QUIDITAT DE LA NATURA
Hom p egun a què és la na u a.
1. Solució: Les de inicions de na u a poden ésse mol es, ja que la na u a es
comunica de mol es mane es, i això d’aco d amb el e que els seus subjec es, en
Una aducció del Libe de na u a de Ramon Llull Fa en ia 31/1-2, 2009 157
els quals se sus en a, es conside en mol s i di e sos. Pe això en dona em algunes
de inicions i, d’aco d amb elles, se’n poden e unes al es.
2. La na u a és aquell p incipi pe mi jà del qual els ens abs ac es i conc e s
són més p ope s, com a a l’essència i l’ésse , la humani a i l’home, la bonesa i el
bé, la g andesa i el g an, i igualmen amb la es a; pe què els ens na u als conc e s
exis eixen pe la na u a dels ens na u als abs ac es, com l’ésse , que pe la na u a
de la se a essència és allò que és, i l’home, que a causa de la na u a de la se a
humani a é la na u a d’home, i el bé, que é una na u a bona a causa de la na u a
de la se a bonesa, i igualmen amb els semblan s.
3. La na u a és allò pe què exis eixen les accions i les passions i les ope a-
cions na u als, com l’in el·lec e, que é una acció na u al en an que és in el·ligen ,
i é una passió en an que és en ès en enen -se a si ma eix i el seu en enimen , que
és la se a ob a na u al. El ma eix oco e amb el oc, que, pe la se a escal o na u-
al, é una acció que escal a l’aigua i é una passió na u al en an que és asseca
pe la e a, que li comunica la se a sequeda , i el seu escal a i asseca són ope-
acions na u als se es.
4. La na u a és allò a causa de què els agen s na u als es conse en i p oduei-
xen al es agen s na u als de si ma eixos pe conse a llu s espècies, com el lleó,
que engend a de si ma eix un al e lleó, que c ea en la se a espècie, i l’a b e ui-
e , que, d’una mane a na u al, c ea en la ui a un al e a b e ui e en la se a
espècie i en la g ana o en la lla o del ma eix a b e ui e .
5. La na u a és ambé un p incipi pel qual l’agen na u al empeny de la po èn-
cia a l’ac e l’ens indi idual engend a d’una mane a na u al, com l’a b e ui e ,
que exis eix en po ència en la g ana de la ui a, el qual, quan és engend a , és du
a l’ac e.
6. La na u a és allò pe què els p incipis na u als són plens, com la o ma, que
és plena d’acció na u al, i el ma eix oco e amb la ma è ia, que, d’una mane a na u-
al, és plena de passió, i ambé la ma eixa o ma i la ma è ia es man enen plenes
de conjunció na u al, a i que la subs ància omangui plena pe la na u a i de la
na u a de o es es.
7. La na u a és allò pe què els agen s na u als enen una endència a assoli
els seus ins na u als, com l’in el·lec e, que é una endència a en end e les coses
in el·ligibles en eses pe ell, i la olun a d’es ima les coses amables desi jades
pe ella, i la bonesa de boni ica les coses boni icables boni icades pe ella, i el
oc, que é una endència a escal a les subs àncies calen es pe ell, i igualmen
amb les coses semblan s a aques es.
II
LA MATERIALITAT DE LA NATURA
Hom p egun a de què és la na u a.
1. La solució d’aques a p egun a es po di de di e ses mane es, en el sen i
que la na u a, segons la se a essència, és conside ada pe ella ma eixa i no pe es
més que no sigui de la se a espècie, com la humani a , que, segons la se a essèn-
cia, no és de es més, ca si ho os no pod ia ésse c eada en la se a espècie i l’ho-
158 Fa en ia 31/1-2, 2009 Jaume Medina
me no es a ia pe ella en la se a espècie. El ma eix oco e amb la na u a, ca si os
ma e ialmen d’una al a essència, les subs àncies na u als no s’es abli ien en les
espècies na u als ni pod ien eni ope acions na u als.
2. La na u a consis eix en la se a o ma i ma è ia coessencial i a la in e sa, i
pe això la na u a és l’essència subs ancial que se sus en a d’una mane a simple
en els seus coessencials conc e s, això és, en el na u an , el na u a i el na u a , un
na u a que és un ac e in luï pe ells en les subs àncies na u als que an ope acions
na u als, com la subs ància del oc, en la qual se sus en a la na u a i el ma eix oc
és na u a ; pe això el oc, en la se a essència i subs ància, con é una ob a na u al,
essencial i subs ancial.
3. La na u a es à o mada pe agen s na u als en an que amb ella s’ope a d’una
mane a na u al, i a pa i de llu na u a, en la na u a d’ells i pe la na u a d’ells i
pe al i de llu na u a, mouen llu s ob es na u als, com l’escal o del oc, que és
la na u a p òpia d’aques i l’ins umen amb el qual i pel qual escal a les subs àn-
cies calen es. I el ma eix es po di de l’a b e ui e , que é la na u a que li és p ò-
pia, en an que amb ella es conse a a si ma eix i es mou e s el i a causa del qual
és pe a la mul iplicació i la conse ació de la se a espècie, en les quals eposa
g àcies a la na u a.
III
LA FORMALITAT DE LA NATURA
Hom p egun a pe què és la na u a.
1. Solució: La na u a és pe què puguin ésse els seus essencials conc e s, pe
mi jà dels quals hi ha el epòs i la pe ecció en les subs àncies. Aques s conc e s
són el na u an , el na u a i el na u a , sense els quals les subs àncies o en ocio-
ses, de mane a que no pod ien ésse pe al i a causa del qual són, com l’home,
que no pod ia engend a un al e home, ni un a b e ui e engend a un al e a b e
ui e , ni les subs àncies augmen a ien ni mul iplica ien llu s espècies, i l’home
no iu ia d’aco d amb la na u a o d’una mane a na u al, ni sen i ia ni en end ia
d’una mane a na u al, i igualmen amb les coses semblan s a aques es o amb els
damun di s conc e s na u als.
2. La na u a és pe què les subs àncies són plenes dels seus p opis p incipis,
uns p incipis que són plens g àcies a la na u a, com la subs ància de l’home, del
lleó i de l’a b e ui e , e cè e a, que són plenes dels p incipis na u als, com la bone-
sa na u al i subs ancial, que és plena del na u al boni ican , boni ica i boni ica , i
la g andesa del na u al magni ican , magni ica i magni ica . El ma eix oco e amb
els al es p incipis de l’A gene al.
3. Pe això les subs àncies enen unes ope acions plenes g àcies a la na u a, en
an que boni iquen i són boni icades i enen boni ica , i magni iquen i són mag-
ni icades i enen magni ica , i això s’esde é g àcies a la na u a. Així doncs, la na u-
a és pe al que la pe ecció i la pleni ud de les subs àncies puguin ésse . I el ma eix
oco e amb els damun di s p incipis i amb els al es p incipis de l’A gene al. De
la ma eixa mane a que la du ació na u al, pe la qual les subs àncies du en d’una
mane a na u al, i el pode na u al, g àcies al qual les subs àncies poden ésse i e
Una aducció del Libe de na u a de Ramon Llull Fa en ia 31/1-2, 2009 159
sa g ans, amb la du ació du ables, e cè e a, i amb la na u a són p incipis na u als,
a i de cons i ui la subs ància na u al de l’àngel, pe al que aci ope acions na u-
als g àcies al bon, g an, du able, e cè e a, ememb a , en end e i ama .
3. L’home é na u a amb les cinc po ències na u als, això és, amb l’elemen a-
i a, la ege a i a, la sensi i a, la imagina i a i la aciocina i a. Ca amb la na u a
elemen a i a é na u a d’escal a i elemen a un al e home, i així ma eix amb la
ege a i a é na u a de anssubs ancia el menja i el beu e en la p òpia sang i ca n,
amb la sensi i a é na u a de sen i , i amb la imagina i a é na u a d’imagina , i
amb la aciocina i a é na u a de ememb a , en end e i ama . I amb o es cinc na u-
es é una na u a humana gene al, amb la qual el ma eix home usa les se es pa s
na u als.
4. El oc é na u a amb la se a escal o , i é na u a amb l’ai e, l’aigua i la e a
pe a elemen a , i un agen na u al amb qua e elemen s, i això amb la na u a del sol
i de les al es es elles. L’a b e ui e é na u a amb la na u a elemen a i a i ege-
a i a, i amb la na u a del cel, que é pe elemen a i ege a l’aigua i la es a d’ele -
men s e s la se a essència i espècie amb el mo imen na u al.
FI DEL LLIBRE
Hem in es iga la na u a i les se es condicions pe mi jà de les nou qües ions
susdi es, amb les quals hem oba els seus sec e s i les se es condicions i hem
dona la doc ina i el mode de espond e les p egun es que es poden e sob e la
na u a. Ca si la qües ió p egun a què és la na u a, cal espond e segons allò que
hem di en la p ime a qües ió. I si hom p egun a sob e la na u a segons la qües ió
segona, cal espond e segons el que es con é en aquella qües ió. I així pel que a
a la es a de les qües ions pe o d e, segons que hom eb à l’exemple i el mode de
esold e les qües ions pe eg ines segons el p océs que se segueix en les nou qües-
ions d’aques llib e.
Finí Ramon aques llib e a Xip e, a la ciu a de Famagus a, al mes de desemb e de
l’any 1301 de l’enca nació de Nos e Senyo Jesuc is , el nom del qual sigui beneï
pels segles dels segles. Amén.
166 Fa en ia 31/1-2, 2009 Jaume Medina