Una traducció del Liber de natura de Ramon Llull

Resum Una in oducció al Libe de na u a de Ramon Llull i una aducció al ca alà del ex lla í. Pa aules clau: Ramon Llull, Libe de na u a, eologia, iloso ia medie al, aducció, ilologies clàssica i ca alana. Abs ac . A T ansla ion o Ramon Llull’s Libe de na u a An in oduc ion o Ramon Llull’s Libe de na u a and a Ca alan ansla ion o he La in ex . Key wo ds: Ramon Llull, Libe de na u a, Theology, Medie al Philosophy, T ansla ion, Classical and Ca alan Philology. Els anys 1301 i 1302, du an el seu ia ge a O ien 1, Ramon Llull a esc iu e qua- e ob es en al es an s llocs: pel se emb e de 1301, da a a la Rhe o ica noua al mones i de San Joan C isòs om, a l’illa de Xip e; pel desemb e d’aquell ma eix any, signa a, a la locali a ambé xip io a de Famagus a, el Libe de na u a; a inals de gene de 1302, acaba a a la ciu a d’Aias, a Cilícia, el Libe quid debe homo c ede e de Deo, i, inalmen , ja de e o n a la se a e a na al, edac a a el Libe de mille p oue biis. Ve semblan men , o es aques es ob es o en esc i es en la llengua nacional de l’au o , malg a que de les dues p ime es només se’n conse a la e sió lla ina. Tanma eix, al colo ó de la Re ò ica noua es a cons a explíci amen que la se a p ime a edacció, és a di , la eali zada a Xip e, ou e a en ca alà i que dos anys desp és ou aduïda al lla í a la ciu a i aliana de Gèno a. Del Libe de na u a, en can i, només en posseïm el ex en lla í (en dues e sions, anma eix), sense que enlloc es aci cons a si ha ia es a inicialmen edac ada en el nos e idioma. Finalmen , del Libe quid debe homo c ede e de Deo i del Libe de mille p oue - biis, la adició ens n’ha e a iba pa al·lelamen les e sions lla ina i ca alana. 1. Sob e aques pe íode de la biog a ia lul·liana, egeu: J. GAYÀ (1997), «Ramon Llull en O ien e (1301-1302): Ci cuns ancias de un iaje», S udia Lulliana, Maio icensis Schola Lullis ica, ol. XXXVII, Mallo ca, p. 25-78. Fa en ia 31/1-2, 2009 151-166 Una aducció del Libe de na u a de Ramon Llull Jaume Medina Uni e si a Au ònoma de Ba celona Depa amen de Ciències de l’An igui a i de l’Eda Mi jana [email protected] Recepció: 2/10/2008 El ex del Libe de na u a ens ha es a ansmès, doncs, en dues e sions lla- ines: l’una endeix més a la simplici a , a la cla eda i àdhuc a la acili a , ço que la a més p ope a al omànic; l’al a p esen a una o ma més polida, elegan i di í- cil, amb o a segu e a més p ope a a l’ús escolàs ic. Ja a ema ca Jo di Rubió i Balague 2que l’exis ència de més d’una edacció d’un ex lul·lià e a deguda a la in e enció de dos aduc o s o més. Nosal es c eiem ambé que les dues e sions del Libe de na u a o en edac ades o bé pe un ma eix aduc o dues egades o bé, més e semblan men , pe dues pe sones dis in es, més o menys al ma eix emps, segu amen en llocs di e en s, a pa i d’un ma eix model an e io esc i en ca alà pel seu au o . És p ou coneguda la di icul a que enia Llull en el camp de la edacció en lla í (ell ma eix ho mani es a a —po se com una cap a io bene- uolen iae da an de pe sones més compe en s— en di e sos llocs de les se es ob es, enca a que sens dub e ha ia de conèixe p ou aquella llengua pe pode -s’hi exp es- sa amb un mínim de co ecció, ja que el lla í e a, en els emps del mes e, la llen- gua habi ual de les uni e si a s i de la cú ia papal, que el sa i ba ba eqüen à). D’al a banda, si o es les ob es esc i es du an aques seu ia ge a l’O ien o en edac ades en ca alà, pe què no es po suposa el ma eix del Libe de na u a, enca- a que ens hagi a iba només en lla í? El Libe de na u a, que a se edi a pe l’au o de la p esen aducció al olum XXX de Raimundi Lulli Ope a La ina, en la Con inua io Mediae alis del Co pus Ch is iano um, ha ia is la llum pública pe p ime a egada a Palma de Mallo ca l’any 1744 (l’única edició disponible ins a ui)3. Tanma eix, mai no ha ia es a aduïda al ca alà (la llengua en què amb o a segu e a , com hem di , ha ia es a edac ada o iginà iamen ). Pe això c eiem que, pe mi jà d’aques a es i ució mode na a la llengua en què, sens dub e, ou pensada, podem ecupe a , en ce a mane a, la ima ge del model desconegu 4. El Llib e de na u a és una ob a cien í ica, ilosò ica i eològica cen ada en l’es udi del concep e de na u a. De e , enlloc del llib e no es oba cap e e ència del bea als mo ius que el po a en a esc iu e’l. Tanma eix, alguns e udi s, en e els quals hi ha p incipalmen Robe D. F. P ing-Mill i Miquel Ba llo i5, c euen 152 Fa en ia 31/1-2, 2009 Jaume Medina 2. J. RUBIÓ I BALAGUER (1928), «No es sob e la ansmisió manusc i a de l’opus lul·lià», F anciscalia, Ba celona, p. 335-348 (a: Ramon Llull i el Lul·lisme, Mon se a , 1985, p. 168-169): «de egades, descob im dues edaccions d’un ma eix ex , ço que e ela que l’o iginal ca alà ou posa en lla í pe dues mans di e en s». 3. El llib e apa egué en l’edició de Bea i Raymundi Lulli Doc o is Illumina i, e Ma y is Te ii O dinis Sanc i F ancisci Logica noua iam Valen iae imp essa anno 1512. E nunc Palmae cum lib is Logica Pa ua, de Quinque P aedicabilibus, & decem P aedicamen is e de Na u a. Palmae Balea . Ex Typis Michaelis Ce dà & An ich, & Michaelis Amo ós Typog . Supe io um Pe missu. M.D.CC.XXXXIV. A F ank u , n’apa egué una eimp essió inal e ada, amb una in oducció de Cha les Loh (Mine a GMBH), 1971. 4. És di ícil con egi un sol ex ca alà a pa i de dos exempla s lla ins. Tanma eix, hem p ocu a semp e dona una aducció que ecollís o s els ma isos que es oben en l’un i en l’al e. 5. R.D.F. PRING-MILL (1991), «L’es uc u a del Libe de na u a del bea Ramon Llull», a: Es udis sob e Ramon Llull, Ba celona, p. 203; M. BATLLORI (1992), «T e s essencials de la iloso ia lul·liana», a: Ramon Llull i el Lul·lisme, ob a comple a, ol. II, València, p. 105: «a eco da que el Llib e de na u a ou edac a p obablemen com a base de les polèmiques amb els mono isi es». que Llull esc i í l’ob a pe demos a en les discussions amb els c is ians mono- isi es la unió de la na u alesa di ina i la humana en Jesuc is . Ce amen , en aques- a ob a de dimensions eduïdes, Llull insis eix en el concep e ilosò ic i cien í ic que e a a la base de les con o è sies eològiques, i es ableix nomb oses dis in- cions en e la na u alesa di ina i la na u alesa humana. Tal com diu en el p òleg, «és necessa i i ú il eni -ne coneixemen [de la na u- a], pe què, coneguda la na u a i els seus sec e s, l’in el·lec e humà, in es igan i oban les e i a s de les coses na u als, s’aquie a i es delec a». L’objec iu de Ramon és dona «coneixemen i noció de les coses na u als i […] el mè ode pe in es iga -la i oba -la [la na u a]». Pe al d’aconsegui el seu p opòsi , es ableix un mè ode «segons el p océs de l’A gene al», o p oposan «segons els seus p in- cipis i egles […] in es iga amb a la na u a i els seus sec e s». D’aques a mane- a, el llib e és, al com diu Ramon, «un memb e [o una b anca] de l’A gene al». Així, el llib e és es uc u a 6en nou capí ols en què el bea dóna espos a a les p e- gun es pe ell ma eix es able es a la se a A s gene alis, que són: 1. quid?, 2. de quo?, 3. qua e?, 4. quan a?, 5. qualis?, 6. quando?, 7. ubi?, 8. quomodo i 9. cum quo? (la p ime a p egun a —u um?— ha es a omesa, puix que es dóna pe supo- sa que la na u a exis eix i, pe an , ja no cal e -la). Són les con es es a aques es qües ions, doncs, les que o men l’a gumen ació lul·liana sob e el seu concep e de na u a. Un concep e que p en com a pun de pa ença la adició escolàs ica, en la qual el Doc o Il·lumina ha ia adqui i la se a o mació, i que es a desen o lla i delimi a al lla g del llib e, d’aco d amb la mane a de p ocedi i d’exp essa an ca ac e ís icamen lul·liana. A o això s’hi a egeix que, al com ho ha ia e ja a la Rhe o ica noua, al Libe de na u a e lexiona ambé sob e les digni a s o els p incipis di ins, que són, al com ha ia es able en la se a A , nou: boni as,magni udo,du a io;po es as, sapien ia,uolun as;ui us,ue i as,glo ia. Pe mi jà d’aques a e lexió, ex e a, segons es c eu, d’un mè ode islàmic de con emplació (enca a que mol es d’aques es digni a s ha ien oba ja la se a o mulació en el llengua ge c is ià medie al), el mes- e ob ia un camí de con emplació del Déu e ade i d’ap opamen a ell. D’aques a mane a, in en a a e in el·ligibles no an sols als mono isi es, sinó ambé als maho- me ans, les doc ines de la di ina T ini a i de l’enca nació del Fill de Déu, és a di , del Ve b. Pe al d’aconsegui el seu p opòsi , examina a a en amen cada una de les dig- ni a s, que ell conside a a suplen s dels pode s ac ius de Déu. I en p egun a -se què s’en én quan hom a i ma que els pode s dels noms di ins són ac ius, esponia dien que es no po ésse conside a bo si no p odueix quelcom bo. Així doncs, en Llull, cal con essa l’e iciència de o es les pe eccions di ines: la e ade a boni as ha de p odui quelcom bo, la e ade a magni udo, quelcom g an. I ja que o a e iciència suposa un p incipi, un objec e i una elació en e ells dos, Llull a i ma que exis eixen es co ela ius en l’e iciència de o es les digni a s di ines. Aques s co ela ius són ma ca s mi jançan les desinències - iuum,-bile i Una aducció del Libe de na u a de Ramon Llull Fa en ia 31/1-2, 2009 153 6. Sob e la mane a com és di idi el llib e, egeu PRING-MILL, op. ci ., p. 203-210. -a e (pe exemple: boni ica iuum,boni icabile i boni ica e), pe mi jà de les quals és signi ica el concep e de cadascun. Llull es a a con ençu que aques s momen s ep esen a en els p incipis subs ancials i in ínsecs de l’ope ació i que e en àlids pe a o es les eali a s. Així, en e lexiona sob e si ma eix, l’home es con e eix en objec e de conei- xemen pe a si ma eix. En aques p océs de coneixemen , el coneixedo (in elli- gens) es coneix (in ellige e) com a objec e suscep ible d’ésse conegu (in elligi- bile). Pe ò aques a es uc u a iàdica no signi ica l’exis ència d’una di isió de l’home en es en i a s di e enciades, sinó que l’home, en conèixe -se com a objec- e de coneixemen , e e eix aques objec e a si ma eix. Mi jançan la se a e lexió sob e si ma eix, l’home ha de econèixe la se a humili a , i d’aquí accedi a una modès ia que el po a a e lexiona sob e el e que, g àcies al seu p opi -bile, ha d’exis i un - iuum absolu que és no an sols o i- gen i causa, sinó ambé objec iu i pe ecció de o es les coses. No exis eix cap com- pa ació possible en e el - iuum di í i el -bile humà. Déu ma eix és la condició pe a l’encon e en e Déu i l’home. Tanma eix, Déu no és suscep ible d’ésse conegu com ho són les coses ex e io s, que són els objec es con ingen s del coneixemen humà. Ans és la pa comple- men à ia d’un p océs de coneixemen que es eali za en l’encon e de dos subjec- es que se saben coneixedo s i cognoscibles, i o s dos eali zen alho a la se a uni- a en el p océs de coneixemen . Pe què Déu és in el·lec e —in elligens, in elligibilis i in ellige e—, l’in el·lec e c ea po a iba a la unió amb ell i a l’assolimen de la elici a 7. L’es uc u a del llib e cons a d’un pa àg a a all de p òleg, un al e sob e la diuisio lib i i l’explicació de la u ili a de l’ob a, com ambé de nou capí ols anomena s pa - es. Cada un d’aques s és la espos a a una p egun a di e en , i les nou p egun es que són al on dels capí ols co esponen a nou de les deu egles i qües ions que són els p incipals ins umen s analí ics emp a s en o es les e sions de l’A . A la p ime a de les p egun es («què és la na u a?»), Llull espon amb sis de i- nicions: 1. «Aquell p incipi, pe mi jà del qual els ens abs ac es i conc e s són més p o- pe s». 2. «Allò pe què exis eixen les accions i les passions i les ope acions na u als». 3. «Allò a causa de què els agen s na u als es conse en i p odueixen uns al es agen s na u als de si ma eixos pe conse a llu s espècies». 4. «Un p incipi pel qual l’agen na u al empeny de la po ència a l’ac e l’ens indi- idua engend a d’una mane a na u al». 5. «Allò pe què els p incipis na u als són plens». 6. «Allò pe què els agen s na u als enen una endència als seus ins na u als». 154 Fa en ia 31/1-2, 2009 Jaume Medina 7. Pel que a al con ingu d’aques s da e s pa àg a s, egeu: Ch. LOHR (1989), «De Na u beg i Ramon Llulls», a W. ERZGRÄBER (H sg.). Kon inui ä und T ans o ma ion de An ike im Mi elal e . Ve ö en lichung de Kong essak en zum F eibu ge Symposion des Mediä is en e bandes. Sigma ingen: Jan Tho becke Ve lag, p. 159-168. La p ime a p esen a qua e exemples: «l’essència i l’ésse , la humani a i l’ho- me, la bonesa i el bé, la g andesa i el g an», el p ime dels quals pe any a la me a- ísica, el segon al·ludeix a una c ia u a pa icula (l’home) i els al es dos es e e- eixen a les quali a s que desp és se an a ibuïdes a Déu. La segona és exempli icada en l’in el·lec e i el oc. La e ce a i la qua a enen elació amb la pe pe uació de l’espècie i amb l’ac uali zació de les po enciali a s en l’indi idu. La cinquena oba l’exemple en l’anàlisi de la in e acció de o ma + ma è ia + conjunció («Com la o ma, que és plena d’acció na u al, i el ma eix oco e amb la ma è ia, que, d’una mane a na u al, és plena de passió, i ambé la ma eixa o ma i la ma è ia es man- enen plenes de conjunció na u al, a i que la subs ància omangui plena pe la na u a i de la na u a de o es es»). La sisena esumeix les an e io s i és exempli- icada mi jançan els mo ius emp a s en la segona (l’in el·lec e i el oc), als quals a e- geix els concep es de olun a i de bonda . La segona p egun a (de quo?, o sob e la ma e iali a de la na u a) é, segons Llull, di e ses espos es, que es esumeixen en dues: a) La na u a consis eix en la se a o ma i ma è ia coessencial (i pe això la na u- alesa és l’essència subs ancial que se sus en a en els seus coessencials con- c e s, que són el na u ans, el na u a us i el na u a e). b) La na u a es à o mada pe agen s na u als (i aquí posa els exemples de l’es- cal o del oc —una escal o que és la na u a p òpia del oc i l’ins umen mi - jançan el qual i amb el qual escal a les subs àncies calen es— i de l’a b e ui- e —que é la na u a que li és p òpia en la mesu a que amb ella es conse a a si ma eix i es mou e s el i pe causa del qual exis eix pe a la mul iplicació i conse ació de la se a espècie). La p egun a qua e? (sob e la o mali a de la na u a) és con es ada de la mane- a següen : a) La na u a exis eix pe al que puguin exis i els seus aspec es essencials con- c e s (que són el na u ans, el na u a us i el na u a e). b) La na u a exis eix pe què les subs àncies són plenes dels seus p opis p incipis (així, la bonda és plena del seu na u al boni icans, boni ica us i boni ica e, la g andesa del seu magni icans,magni ica us i magni ica e, e cè e a). Així ma eix, les subs àncies enen ope acions plenes g àcies a la na u a. I, en i, la na u a exis eix ambé pe què Déu ingui en si ma eix una ope ació na u al (sense ella, Déu ó a p i a de les se es digni a s i, pe an , no pod ia exis i , i si Déu no exis- ís, ampoc no exis i ia el món). A iba a Déu, es p egun a Llull quan es na u es exis eixen (quan um?). Respon que són dues: a) La na u a di ina (que no é quan i a —a pesa de eni una quan i a nume al (no essencial) en el nomb e de pe sones—, ja que és in ini a i e e na). b) La na u a c eada, que sí que é quan i a i que és de dues classes: 1) La na u a espi i ual (l’àngel, l’ànima acional). 2) La na u a co po al (el oc i els al es elemen s). Una aducció del Libe de na u a de Ramon Llull Fa en ia 31/1-2, 2009 155 Passa desp és a p egun a -se com (quale?) és la na u a, i diu que és de dues mane es: a) P òpia (com l’escal o , que és la quali a p òpia del oc). b) Ap opiada (com la sequeda , que és la quali a ap opiada a la na u a pe la e a). A la p egun a quando?, espon: a) La na u a de Déu és e e na i, pe an , ou, és i se à sense emps, ja que el emps no po ésse e e n. b) La na u a c eada ou c eada jun amen amb el emps, el lloc i la subs ància de o l’uni e s c ea . En ella ou c ea el mo imen na u al, pe al que la na u a os moguda pe un na u al mouens,mo us i moue e (i al·ludeix, aquí, a la na u- a del oc i a la p esència de l’espiga en el g a de bla ). Acaba el capí ol amb les a i macions que la na u a espi i ual de l’en enimen ou c eada al ma eix emps que l’in el·lec e i que la ciència es oba en l’in el·lec e humà abans en po ència que en ac e. Quan a la locali zació (ubi?) de la na u a, diu: a) La na u a di ina és pe essència en si ma eixa (en les digni a s di ines). b) La na u a c eada és en l’uni e s c ea . Pel que a a la modali a (quomodo?), examina la na u a c eada, l’in el·lec e humà, Déu (que és ini a , ja que el Pa e, en enen el seu pode in ini , e e n, bo, sa i, e cè e a, p odueix el Fill e e n, in ini , bo, sa i, e cè e a, i el Pa e jun amen amb el Fill p odueix l’Espe i San d’una mane a na u al pe amo ), i inalmen l’àngel i el seu en enimen , la se a memò ia i la se a olun a . En úl im e me, es p egun a cum quo es na u a? I con es a: La na u a de Déu és amb si ma eixa, la na u a de l’àngel és amb els seus p incipis coessencials, l’ho- me é na u a amb les se es cinc po ències na u als (l’elemen a i a, la ege a i a, la sensi i a, la imagina i a i la aciocina i a), el oc é na u a amb la se a escal o i l’a b e ui e é na u a amb la na u a elemen a i a i ege a i a i amb la na u a del cel. Pe acaba , a una b eu ecapi ulació i posa da a a l’ob a (Famagus a, desemb e de 1301). 156 Fa en ia 31/1-2, 2009 Jaume Medina LLIBRE DE NATURA Déu, pe conèixe - e i es ima - e, comencem aques Llib e de na u a. PRÒLEG Com que la na u a és quelcom mol gene al i sense ella les coses que són no pod ien eni sen i , pe això és necessa i i ú il eni -ne coneixemen , pe què, cone- guda la na u a i els seus sec e s, l’in el·lec e humà, in es igan i oban les e i- a s de les coses na u als, s’aquie a i es delec a. Pe això em aques Llib e de na u- a, pe al que amb ella inguem coneixemen i noció de les coses na u als i ambé donem el mè ode pe in es iga -la i oba -la. I això, ho a em d’una mane a b eu segons el p océs de l’A gene al, en enen que, segons els seus p incipis i egles, p oposem in es iga amb a la na u a i els seus sec e s, pe al que aques llib e sigui un memb e de l’A gene al pe esold e les qües ions na u als. LA DIVISIÓ D’AQUEST LLIBRE Aques llib e es di ideix en nou pa s, és a di , en nou qües ions. La p ime a ac a de les de inicions de la na u a, en les quals es p egun a què és la na u a. En la segona pa es p egun a de què és. En la e ce a pa es p egun a pe què és la na u a. En la qua a pa s’in es iga sob e la quan i a de la na u a. En la cinquena pa es p egun a sob e la quali a de la na u a. En la sisena pa s’indaga sob e la empo ali a de la na u a. En la se ena pa es p egun a sob e la locali zació de la na u a. En la ui ena pa es p egun a sob e la modali a de la na u a. En la no ena i úl ima pa es p egun a sob e la ins umen ali a de la na u a. Pe mi jà d’aques es nou qües ions gene als es po eni coneixemen de la na u a i de les se es ope acions, un coneixemen que se signi ica pe mi jà de la solució que dona em en les susdi es nou qües ions. I essen això així, pe aques- a aó aques llib e és d’una g an u ili a pe als qui pa len de la na u a, ins i o pe als qui p odueixen ob es na u als amb les a i icials, com el me ge, que, amb la se a a , p ocu a la salu al malal , i igualmen amb al es coses semblan s a aques es. I LA QUIDITAT DE LA NATURA Hom p egun a què és la na u a. 1. Solució: Les de inicions de na u a poden ésse mol es, ja que la na u a es comunica de mol es mane es, i això d’aco d amb el e que els seus subjec es, en Una aducció del Libe de na u a de Ramon Llull Fa en ia 31/1-2, 2009 157 els quals se sus en a, es conside en mol s i di e sos. Pe això en dona em algunes de inicions i, d’aco d amb elles, se’n poden e unes al es. 2. La na u a és aquell p incipi pe mi jà del qual els ens abs ac es i conc e s són més p ope s, com a a l’essència i l’ésse , la humani a i l’home, la bonesa i el bé, la g andesa i el g an, i igualmen amb la es a; pe què els ens na u als conc e s exis eixen pe la na u a dels ens na u als abs ac es, com l’ésse , que pe la na u a de la se a essència és allò que és, i l’home, que a causa de la na u a de la se a humani a é la na u a d’home, i el bé, que é una na u a bona a causa de la na u a de la se a bonesa, i igualmen amb els semblan s. 3. La na u a és allò pe què exis eixen les accions i les passions i les ope a- cions na u als, com l’in el·lec e, que é una acció na u al en an que és in el·ligen , i é una passió en an que és en ès en enen -se a si ma eix i el seu en enimen , que és la se a ob a na u al. El ma eix oco e amb el oc, que, pe la se a escal o na u- al, é una acció que escal a l’aigua i é una passió na u al en an que és asseca pe la e a, que li comunica la se a sequeda , i el seu escal a i asseca són ope- acions na u als se es. 4. La na u a és allò a causa de què els agen s na u als es conse en i p oduei- xen al es agen s na u als de si ma eixos pe conse a llu s espècies, com el lleó, que engend a de si ma eix un al e lleó, que c ea en la se a espècie, i l’a b e ui- e , que, d’una mane a na u al, c ea en la ui a un al e a b e ui e en la se a espècie i en la g ana o en la lla o del ma eix a b e ui e . 5. La na u a és ambé un p incipi pel qual l’agen na u al empeny de la po èn- cia a l’ac e l’ens indi idual engend a d’una mane a na u al, com l’a b e ui e , que exis eix en po ència en la g ana de la ui a, el qual, quan és engend a , és du a l’ac e. 6. La na u a és allò pe què els p incipis na u als són plens, com la o ma, que és plena d’acció na u al, i el ma eix oco e amb la ma è ia, que, d’una mane a na u- al, és plena de passió, i ambé la ma eixa o ma i la ma è ia es man enen plenes de conjunció na u al, a i que la subs ància omangui plena pe la na u a i de la na u a de o es es. 7. La na u a és allò pe què els agen s na u als enen una endència a assoli els seus ins na u als, com l’in el·lec e, que é una endència a en end e les coses in el·ligibles en eses pe ell, i la olun a d’es ima les coses amables desi jades pe ella, i la bonesa de boni ica les coses boni icables boni icades pe ella, i el oc, que é una endència a escal a les subs àncies calen es pe ell, i igualmen amb les coses semblan s a aques es. II LA MATERIALITAT DE LA NATURA Hom p egun a de què és la na u a. 1. La solució d’aques a p egun a es po di de di e ses mane es, en el sen i que la na u a, segons la se a essència, és conside ada pe ella ma eixa i no pe es més que no sigui de la se a espècie, com la humani a , que, segons la se a essèn- cia, no és de es més, ca si ho os no pod ia ésse c eada en la se a espècie i l’ho- 158 Fa en ia 31/1-2, 2009 Jaume Medina me no es a ia pe ella en la se a espècie. El ma eix oco e amb la na u a, ca si os ma e ialmen d’una al a essència, les subs àncies na u als no s’es abli ien en les espècies na u als ni pod ien eni ope acions na u als. 2. La na u a consis eix en la se a o ma i ma è ia coessencial i a la in e sa, i pe això la na u a és l’essència subs ancial que se sus en a d’una mane a simple en els seus coessencials conc e s, això és, en el na u an , el na u a i el na u a , un na u a que és un ac e in luï pe ells en les subs àncies na u als que an ope acions na u als, com la subs ància del oc, en la qual se sus en a la na u a i el ma eix oc és na u a ; pe això el oc, en la se a essència i subs ància, con é una ob a na u al, essencial i subs ancial. 3. La na u a es à o mada pe agen s na u als en an que amb ella s’ope a d’una mane a na u al, i a pa i de llu na u a, en la na u a d’ells i pe la na u a d’ells i pe al i de llu na u a, mouen llu s ob es na u als, com l’escal o del oc, que és la na u a p òpia d’aques i l’ins umen amb el qual i pel qual escal a les subs àn- cies calen es. I el ma eix es po di de l’a b e ui e , que é la na u a que li és p ò- pia, en an que amb ella es conse a a si ma eix i es mou e s el i a causa del qual és pe a la mul iplicació i la conse ació de la se a espècie, en les quals eposa g àcies a la na u a. III LA FORMALITAT DE LA NATURA Hom p egun a pe què és la na u a. 1. Solució: La na u a és pe què puguin ésse els seus essencials conc e s, pe mi jà dels quals hi ha el epòs i la pe ecció en les subs àncies. Aques s conc e s són el na u an , el na u a i el na u a , sense els quals les subs àncies o en ocio- ses, de mane a que no pod ien ésse pe al i a causa del qual són, com l’home, que no pod ia engend a un al e home, ni un a b e ui e engend a un al e a b e ui e , ni les subs àncies augmen a ien ni mul iplica ien llu s espècies, i l’home no iu ia d’aco d amb la na u a o d’una mane a na u al, ni sen i ia ni en end ia d’una mane a na u al, i igualmen amb les coses semblan s a aques es o amb els damun di s conc e s na u als. 2. La na u a és pe què les subs àncies són plenes dels seus p opis p incipis, uns p incipis que són plens g àcies a la na u a, com la subs ància de l’home, del lleó i de l’a b e ui e , e cè e a, que són plenes dels p incipis na u als, com la bone- sa na u al i subs ancial, que és plena del na u al boni ican , boni ica i boni ica , i la g andesa del na u al magni ican , magni ica i magni ica . El ma eix oco e amb els al es p incipis de l’A gene al. 3. Pe això les subs àncies enen unes ope acions plenes g àcies a la na u a, en an que boni iquen i són boni icades i enen boni ica , i magni iquen i són mag- ni icades i enen magni ica , i això s’esde é g àcies a la na u a. Així doncs, la na u- a és pe al que la pe ecció i la pleni ud de les subs àncies puguin ésse . I el ma eix oco e amb els damun di s p incipis i amb els al es p incipis de l’A gene al. De la ma eixa mane a que la du ació na u al, pe la qual les subs àncies du en d’una mane a na u al, i el pode na u al, g àcies al qual les subs àncies poden ésse i e Una aducció del Libe de na u a de Ramon Llull Fa en ia 31/1-2, 2009 159 sa g ans, amb la du ació du ables, e cè e a, i amb la na u a són p incipis na u als, a i de cons i ui la subs ància na u al de l’àngel, pe al que aci ope acions na u- als g àcies al bon, g an, du able, e cè e a, ememb a , en end e i ama . 3. L’home é na u a amb les cinc po ències na u als, això és, amb l’elemen a- i a, la ege a i a, la sensi i a, la imagina i a i la aciocina i a. Ca amb la na u a elemen a i a é na u a d’escal a i elemen a un al e home, i així ma eix amb la ege a i a é na u a de anssubs ancia el menja i el beu e en la p òpia sang i ca n, amb la sensi i a é na u a de sen i , i amb la imagina i a é na u a d’imagina , i amb la aciocina i a é na u a de ememb a , en end e i ama . I amb o es cinc na u- es é una na u a humana gene al, amb la qual el ma eix home usa les se es pa s na u als. 4. El oc é na u a amb la se a escal o , i é na u a amb l’ai e, l’aigua i la e a pe a elemen a , i un agen na u al amb qua e elemen s, i això amb la na u a del sol i de les al es es elles. L’a b e ui e é na u a amb la na u a elemen a i a i ege- a i a, i amb la na u a del cel, que é pe elemen a i ege a l’aigua i la es a d’ele - men s e s la se a essència i espècie amb el mo imen na u al. FI DEL LLIBRE Hem in es iga la na u a i les se es condicions pe mi jà de les nou qües ions susdi es, amb les quals hem oba els seus sec e s i les se es condicions i hem dona la doc ina i el mode de espond e les p egun es que es poden e sob e la na u a. Ca si la qües ió p egun a què és la na u a, cal espond e segons allò que hem di en la p ime a qües ió. I si hom p egun a sob e la na u a segons la qües ió segona, cal espond e segons el que es con é en aquella qües ió. I així pel que a a la es a de les qües ions pe o d e, segons que hom eb à l’exemple i el mode de esold e les qües ions pe eg ines segons el p océs que se segueix en les nou qües- ions d’aques llib e. Finí Ramon aques llib e a Xip e, a la ciu a de Famagus a, al mes de desemb e de l’any 1301 de l’enca nació de Nos e Senyo Jesuc is , el nom del qual sigui beneï pels segles dels segles. Amén. 166 Fa en ia 31/1-2, 2009 Jaume Medina