Resum
Un epi a i p oceden d’A enes documen a un ma imoni en e una ebana i un ciu adà a enès. To
i que la insc ipció ou da ada a la segona mei a del segle IV aC, es p oposa aquí, a pa i d’una
anàlisi de la llengua, una da ació més a dana en e el inal de segle IV i la mei a del segle III aC.
To segui es con as a la insc ipció amb els es imonis de legislació a enesa sob e ma imonis
en e es ange s i ciu adans.
Pa aules clau: ma imoni, es ange , A enes, epi a i.
Abs ac . A Ma iage be ween an Alien Woman and an A henian Ci izen
An epi aph om A hens documen s a ma iage be ween a Theban woman and an A henian ci i-
zen. E en hough he insc ip ion is da ed in he second hal o he 4 h cen u y B.C., a la e da e
be ween he end o he 4 h and he middle o he 3 d cen u y B.C. is p oposed he e due o a linguis ic
analysis. A e his, he insc ip ion is con as ed wi h es imonials o A henian legisla ion ega d-
ing ma iages be ween o eigne s and ci izens.
Key wo ds: ma iage, o eigne , A hens, epi aph.
Em plau dedica aques a icle a la P o esso a i Mes a Rosa-A aceli
San iago, amb el desig de mol es més uc í e es con e ses.
La polis d’A enes e a una des inació a ac i a pe a mol s habi an s del món g ec
i de les egions que hi es a en en con ac e, de mane a que alguns decidi en es a-
bli -s’hi pe manen men . To i que nomb oses on s donen es imoni de la se a
p esència, so in ens obem amb g ans di icul a s quan in en em de ini l’es a us
de què gaudien aques s es ange s ag upa s so a el nom de me ecs (μτοικοι). Els
es udis que se’ls han dedica es mouen, a g ans e s, en e conside a -los un g up
de «quasi ciu adans» ins a pensa que el seu es a us no de ia di e i gai e del dels
esclaus. Sí que es coincideix a pensa que exis ien mecanismes pe possibili a la
pa icipació dels me ecs en la ida de la polis, pe ò ins on a iba en aques es pos-
sibili a s és mo iu de g ans con o è sies. La nos a in enció es p esen a una ins-
c ipció une à ia de ca àc e excepcional que posa de mani es les di icul a s amb
què ens en on em a l’ho a d’in e p e a els es imonis.
Fa en ia 30/1-2, 2008 179-186
Sob e un es imoni de ma imoni
en e una es ange a i un ciu adà d’A enes
Anna Gines í Rosell
Ka holische Uni e si ä Eichs ä -Ingols ad
annagines i@mes ilaweb.ca
Recepció: 7/1/2009
La insc ipció en qües ió es oba sob e una lèci os de ma b e pen èlic amb unes
mides de 108 ×44,3 cm. La lèci os ou deco ada amb un elleu que mos a una
dona asseguda que dóna la mà a un home amb ba ba, d e (Figu a 1). Fou da a
en e el 350 i el 300 aC i o s els edi o s li a o guen un o igen à ic, o i que el lloc
de oballa és ince . Ac ualmen , aques monumen o ma pa de la col·lecció del
Museu Rodin de Pa ís1.
El ex de la insc ipció és el següen :
Aμφινο Aμφιγνης Eρχιες
Μνησι*ο
*ηβε&[α]
«Am ínoe, illa de Mnesi eu, ebana. Am ígenes, e quieu.»
El nom de la dona ou g a a damun una asu a, e que indica que aques a
insc ipció cons i ueix un segon ús del monumen . Del nom an e io , no n’ha que-
da cap as e.
L’è nic de la dona, *ηβε&[α], p esen a una g a ia poc comuna. La o ma à ica de
g a a -lo és *ηβα&α, en di e ses insc ipcions a eneses es documen a ambé la o ma
beòcia *ειβα2. En aques cas sembla que hi hagi hagu una con usió en e <ΕΙ>
i <Η>.
L’home hi és iden i ica amb un demò ic a enès. Aques demò ic, a egi a l’es-
il del monumen , és el p incipal a gumen pe es abli -ne la p ocedència a enesa.
On més si no ind ia sen i l’ús d’un demò ic a enès pe iden i ica el di un ?
Es ac a, pe an , d’una insc ipció une à ia dedicada a dues pe sones: una
dona ebana i un home a enès del dem d’È quia.
Excepcional és el e que una es ange a i un ciu adà a enès siguin eco da s
conjun amen en un epi a i. No en coneixem cap pa al·lel du an el segle IV aC.
Es ac a d’un ma imoni, al com usualmen se solen in e p e a les insc ipcions
une à ies que mos en un nom d’home i un de dona? Pe in en a espond e aques-
a p egun a, olem exposa b eumen algunes conside acions sob e les possibili-
a s de ma imonis mix os a A enes.
Pe pa la dels ma imonis en e a enesos i es ange s a l’època clàssica, és
necessa i comença pe una llei de Pè icles de l’any 450/1 coneguda com la llei
de ciu adania. La p incipal on n’és A is ò il, que desc iu la llei amb aques es
pa aules:
180 Fa en ia 30/1-2, 2008 Anna Gines í Rosell
1. N . d’in en a i 487 amb el nom de «Lécy he d’Amphinoê e Amphigénês». Rodin Collec ioneu
1967-8, Pa ís, 1968, núm. 128; SCHMALTZ, B. (1970). Un e suchungen zu den a ischen
Ma mo leky hen, 1970, A 250 pl. 43; CLAIRMONT, C.W. (1993). Classical A ic Tombs ones,
Kilchbe g, núm. 2.421b; BARDANI, V.N. i PAPADOPOULOU, G.K. (2006). Συμπλρωμα τν
πιτυμβων μνημεων τς Aττικς, A enes, núm. 1135.
2. Vegi’s la me a esi doc o al Epig a ia une à ia d’es ange s a A enes (s. VI-IV aC): ca àleg i comen-
a i o mal i ins i ucional de les insc ipcions, de p òxima publicació pe l’Ins i u Ca alà
d’A queologia Clàssica, especialmen l’apa a XI: «Beòcia».
Un es imoni de ma imoni en e una es ange a i un ciu adà d’A enes Fa en ia 30/1-2, 2008 181
Figu a 1. © Collec ion d’An iqui és du Musée Rodin, Pa ís. Fo og a ies: Adam Rzepka.
A is . A h. Pol. 26.4: Καa τρ&τω μετ? το1τον πa Αντιδτου δι? τH πλ3*ος τν
πολιτν Περικλους εKπντος γνωσαν μ< μετχειν τ3ς πλεως ς zν μ ξ 5μφον
5στον ! γεγον,ς.
«I al cap de dos anys, so a l’a con a d’An ído os, a causa de la g an quan i a de
ciu adans i a p opos a de Pè icles, an de e mina que no pa icipés en la polis aquell
que no hagués nascu de dos as oi.»
Segons A is ò il, es ac a d’una llei des inada a edui o con ola el nomb e
de ciu adans. Seguin la llei, només poden o ma pa de la polis (μετχειν τ3ς
πλεως) aquells nascu s de dos 5στο& (ξ 5μφον 5στον ! γεγον,ς)3.
L’exp essió μετχειν τ3ς πλεως de ineix què signi ica se ciu adà a A enes.
Un ciu adà no es de ineix de o ma passi a pels seus d e s, sinó pe la se a pa i-
cipació ac i a en els a e s de la polis. El p incipal p oblema d’in e p e ació d’a-
ques passa ge i el que ha e essa més in a és el signi ica d’5στς. Exis eixen
dues ies p incipals d’in e p e ació:
—5στς é el ma eix signi ica que πολ&της i el aduïm pe «ciu adà». Aστς a
e e ència al sen i geog à ic «que habi a a…» i πολ&της al legal «que pa ici-
pa en la polis», pe ò ambdós mo s iden i iquen el ma eix g up de gen , enen
el ma eix signi ican . És a di que es ac a d’una di e ència de conno ació, pe ò
no de deno ació4.
—5στς é un signi ica més ampli que πολ&της i inclou o s aquells que habi en
es ablemen la polis. Segons aques a in e p e ació, els me ecs es an inclosos
o almen o en pa dins el g up dels 5στο&5.
És e iden que cada una d’aques es in e p e acions é implicacions mol di e -
ses pel que a a la pe meabili a del g up ciu adà a enès. En un cas, el g up de ciu-
adans a enesos se ia un cos mol anca on hau ia es a mol di ícil accedi -hi.
L’única possibili a pe a es ange s hau ia es a la na u ali zació a a és de l’as-
semblea6. En l’al e, les possibili a s que un descenden d’un es ange esde in-
gués ciu adà hau ien es a mol més g ans.
No podem aquí desen olupa els a gumen s a a o i en con a d’una in e p e-
ació i de l’al a, pe ò sí que ens cal eni en comp e les dues possibili a s pe in en-
a en end e el con ex d’on so gí la insc ipció que aquí ac em. P esen em an sols
algunes e lexions sob e el ex que A is ò il ens ansme .
182 Fa en ia 30/1-2, 2008 Anna Gines í Rosell
3. Aques a llei ambé ou ci ada pos e io men pe Plu a c en la Vida de Pè icles (Plu . Pe . 37.3):
νμον γραψε, μνους A*ηνα&ους εJναι τοUς κ δυεν A*ηνα&ων γεγοντας. Plu a c, que es
basa en on s pos e io s a A is ò il, u ili za el e me A*ηναοι ‘ciu adans a enesos’.
4. PATTERSON, C. (1981). Pe icles’ Ci izenship Law o 451-50 B.C., New Hampshi e, i més ecen -
men ead., «A henian Ci izenship Law». GAGARIN, M. i COHEN, D. (eds.) (2005). The Camb idge
Companion o Ancien G eek Law, Camb idge, p. 267-289.
5. In e p e ació de ensada pe E. COHEN (2003). The A henian Na ion, P ince on, p. 49 s. i id. «The
As oi o A ika: Na ionali y and Ci izenship a A hens». THÜR, G. i VÉLISSAROPOULOS-KARAKOSTAS,
J. (1997). Symposion 1995. Vo äge zu g iechischen und hellenis ischen Rech sgeschich e,
Colònia–Weima –Viena, p. 57-95.
6. Vegi’s OSBORNE, M.J. (1981-83). Na u aliza ion in A hens, 3 ols., B ussel·les.
1. La llei no és una de inició de ciu adà, sinó una egulació nega i a «(qui no…
no…»). Pa a asejan , no és ciu adà a enès qualse ol que hagi nascu de dos
5στο&, sinó que la p emissa pe se econegu com a ciu adà a enès és ha e
nascu de dos 5στο&. El econeixemen de l’es a us de ciu adà a A enes no e a
pas au omà ic, sinó que s’aconseguia amb l’en ada al dem. Quan un home
accedia a la majo ia d’eda , podia se p esen a a l’assemblea del dem. Aques a
examina a si el sol·lici an ha ia accedi ealmen a la majo ia d’eda i si com-
plia els equisi s necessa is pe se ciu adà (se lliu e i ha e nascu d’una unió
d’aco d amb les lleis)7; en cas a i ma iu, queda a egis a a les llis es. Les llis-
es dels dems ecollien només noms masculins.
2. La llei de ciu adania de Pè icles no p ohibeix els ma imonis mix os, pe ò sí
que els a mol poc a ac ius. Quin sen i é un ma imoni d’aques es ca ac e-
ís iques si els ills que en neixen no eben l’es a us de ciu adà i no poden he e-
a les p opie a s de la amília?
3. La llei a se eno ada sense e ec es e oac ius el 403 aC desp és de la dic a-
du a dels 30, de la qual cosa se’n desp èn que no ou aplicada du an uns quan s
anys, i a es a igen almenys ins que a acaba el segle IV, possiblemen
ambé du an una bona pa del segle III aC8.
Exis eix una al a llei elle an pe al cas de la nos a insc ipció que ens ha es a
ansmesa pe un discu s de Demòs enes i que p ohibeix el ma imoni, és a di ,
la c eació d’un οJκος (συνοικεν) en e un ciu adà i una es ange a o una ciu adana
i un es ange . El ex és el següen :
D. 59.16. ?ν δj ξνος 5στ3 συνοικ 3 τχν3 W μηχαν3 pτινιο1ν, γραφσ*ω πρHς
τοUς *εσμο*τας A*ηνα&ων b βουλμενος ο¥ς ξεστιν. E?ν δj 'λ, πεπρσ*ω
καa αLτHς καa p οLσ&α αLτο1, καa τH τρ&τον μρος στω το1 Fλντος. {Eστω δj
καa ?ν p ξνη τ 5στ συνοικ 3, κατ? ταLτ, καa b συνοικν τ 3 ξν η τ 3 'λοσ η
Dφειλτω χιλ&ας δραχμς.
«Si un xenos con iu amb una as e pe mulle , pe la ia o de la mane a que sigui, que
sigui acusa da an els esmo e es pe qualse ol dels a enesos que ulgui i ingui el
d e de e -ho. Si és condemna , que sigui enu ell i les se es p opie a s, i la e ce a
pa sigui pe a l’acusado . Que algui el ma eix si una xene con iu amb un as os pe
ma i , i a més que el ma i de la xene condemnada hagi de paga 1.000 d acmes.»
Aques a llei sí que p ohibeix explíci amen els ma imonis mix os. Es a di ícil
de e mina quin ou el pe íode d’aplicació d’aques a llei, ja que només la coneixem
Un es imoni de ma imoni en e una es ange a i un ciu adà d’A enes Fa en ia 30/1-2, 2008 183
7. Vegi’s, pe exemple, TODD, S.C. (1993). The Shape o A henian Law, No a Yo k, p. 179-181 i
SCAFURO, A.C. (1994). «Wi nessing and False Wi nessing: p o iding Ci izenship and Kin Iden i y
in Fou h-Cen u y A hens». BOEGEHOLD, A. i SCAFURO, A.C. (eds.) (1994). A henian Iden i y and
Ci ic Ideology, Bal imo e–Lond es, p. 156-198 (p. 158-165).
8. Vegi’s KAHRSTEDT, U. (1969). S aa sgebie und S aa sangehö ige in A hen, Aalen, p. 61-62
i OSBORNE, M. J. (1983). Na u aliza ion in A hens, ol. III, B ussel·les, p. 141-170, on l’au o lliga
les egulacions sob e la na u ali zació amb les egulacions sob e ciu adania, i obse a can is impo -
an s al ol an del 229 aC.

pe aques únic es imoni de Demòs enes. Coincideix, això sí, la da ació del dis-
cu s (340 aC) amb la anja de da ació p oposada pe a aques monumen une a-
i (350 al 300 aC).
Que exis ís aques a llei signi ica que exis ien ma imonis mix os, ja que les
lleis són una eacció a la eali a . En algun momen , l’exis ència d’aques es ma i-
monis a se conside a un p oblema que calia esold e. Po se pe què els ills nas-
cu s d’aques es unions, o i no eni el d e d’esde eni ciu adans, e en p esen a s
als dems i, de egades, ins i o accep a s? O les illes e en donades en ma imo-
ni com si ossin ciu adanes? Pod ia se ambé que aques es unions compo essin
p oblemes en la ansmissió del pa imoni.
Re o nem la mi ada a la nos a insc ipció. Les dues pe sones ci ades conjun a-
men o ma en pa d’un ma eix οJκος, i el més p obable és que o messin un ma i-
moni. Una segona possibili a se ia que ossin ge mans i un d’ells hagués es a na u-
ali za a enès. Vegi’s la epe ició en el lexema 5μφι-, que pod ia se un lexema usual
en l’onomàs ica de la amília. De o a mane a, aques a segona in e p e ació ens sem-
bla menys p obable: les dones, quan es casa en, passa en a o ma pa de l’οJκος
del ma i , és pe això que hi ha pocs exemples d’epi a is dedica s a pa elles de ge mans.
El ipus de monumen és mol usual al segle IV aC en la deco ació de complexos
une a is amilia s, al cos a de les es eles que ma quen les ombes. No s’ha o-
ba , pe ò, cap es ela que mos i aques s ma eixos noms. Tampoc l’onomàs ica ens
hi ajuda gai e: en un cas i en l’al e, es ac a de noms d’ús panhel·lènic, i ni la p o-
sopog a ia a enesa ni la ebana ajuden a iden i ica -ne els pe sona ges amb més
exac i ud.
Sí que és des acable la o ma de l’è nic de la dona, Θηβε&[α], que p esen a una
g a ia poc comuna. La o ma à ica de g a a -lo és Θηβα&α, o i que en di e ses
insc ipcions a eneses es documen a ambé la o ma beòcia Θειβα. En aques cas,
sembla que hi hagi hagu una con usió en e <ΕΙ>, que en beoci g a ia /ē/, i <Η>,
que en beoci g a ia /ē˛/ < /aiæ/. To es dues p onúncies es con onen a Beòcia al
segle III aC en /ī/ i això explica ia l’apa ició de g a ies in e ses com aques a9. Es ac-
a, pe an , de la o ma beòcia de l’è nic que e lec eix una p onúncia coneguda
en l’e olució del dialec e i da ada al segle III aC. Pe aques a aó, p oposem enda-
e i la da ació de la insc ipció ins al inal del segle IV, po se ins i o a la p ime a
mei a del segle III aC10. To i que dins el segle III aC la insc ipció es a igualmen
excepcional en el e de ci a conjun amen una es ange a i un a enès, sí que exis-
eixen pe a aques a època alguns pa al·lels d’insc ipcions une à ies a eneses en
o ma de columella dedicades a dones on s’especi ica, a més de la se a p ocedèn-
cia no a enesa, l’es a us a enès del ma i 11.
184 Fa en ia 30/1-2, 2008 Anna Gines í Rosell
9. Vegi’s BECHTEL, F. (1963). Die g iechischen Dialek e, ol. I, Be lín, p. 218-223 i BLÜMEL, W. (1982).
Die aiolischen Dialek e, Gö ingen, p. 38-41. L’exemple més an ic de con usió de les dues g a ies
da a del segle IV aC, la majo pa dels es imonis pe any, pe ò, a la segona mei a del segle III.
10. Fe que no ol di que el monumen ambé hagi de se da a al segle III, sinó que és possible espec a
la da ació p oposada pels a queòlegs a la segona mei a del segle IV aC. Reco dem que, en el cas
d’aques a insc ipció, es ac a d’un segon ús de la lèci os.
11. P. ex. IG II28527, pos in. s. IV:Aσκληπις | *εοδ,ρου | Hλεα | Eρτωνος | ΑKξωνως | γυν i
IG II28768, pos in. s. IV: Προξνα | Πολεμρχου | ξ Hρακλε&ας | Πολμωνος | Κυ*ηρρ&ου |
Si posem en elació la insc ipció amb la llei de ciu adania de Pè icles, es a
e iden que de cap mane a podia ac a -se d’una unió que os inaccep able enin
en comp e el ipus d’insc ipció. No hi hau ia cap con lic e amb aques a llei
si seguim la in e p e ació d’E. Cohen i en enem 5στς com a habi an de la polis.
En aques a insc ipció, hi eu íem, pe an , un ma imoni en e la illa d’un me ec
—es able de a emps a A enes— i un ciu adà. Aques ma imoni posa ia de mani-
es la lla ga pe inença de la amília d’Am ínoe al cos d’habi an s d’A enes, i els
ills d’aques ma imoni hau ien pogu esde eni ciu adans com el pa e.
Si en enem 5στς en el sen i més es ingi de ciu adà, lla o s aques ma imoni
es a ia en con lic e amb la llei de Pè icles. Si bé es ce que, com ja s’ha comen a ,
la llei no p ohibeix aques ipus de ma imonis, o i que els a poc a ac ius pe -
què la descendència no po gaudi dels ma eixos d e s que el seu pa e, és poc p o-
bable que una unió d’aques ipus mal ole ada pe la polis os posada de mani es
an obe amen en un monumen ep esen a iu de la amília com ho és una ins-
c ipció une à ia. Cald ia p egun a -se si l’aplicació d’aques a llei ja s’hau ia ela-
i i za al inal del segle IV aC.
Més delica és posa en consonància aques a insc ipció amb la llei amesa pe
Demòs enes, segons la qual la con i ència en e ξνη i 5στς es a a penali zada.
Si ja a gumen à em en el pa àg a an e io que el pape ep esen a iu que enen
els monumen s une a is a la polis g ega a di ícil pensa que els descenden s
d’Am ínoe i Am ígenes hi haguessin plasma una unió amb poca accep ació, amb
menys aó enca a hi hau ien mos a una unió p ohibida pe la llei.
Con é eco da que la llei ci ada pe Demòs enes pa la de ξνη, és a di , dona
es ange a no es able a a A enes. Cal en end e, doncs, que les dones illes de
me ecs es oba en en un es a us ju ídic in e medi? Els me ecs a enesos sembla
que no o ma en pa del g up dels ξνοι ni del g up dels A*ηναοι (ni ampoc
dels 5στο&, si seguim les in e p e acions d’alguns in es igado s esmen a s més
amun ), sinó que els seus d e s especí ics els si ua en en una posició in e mèdia. En
el cas de les dones, aques a ambigüi a s’accen ua a pel e que el seu es a us depe-
nia de l’es a us del pa e, pe ò, a pa i del casamen , passa en a o ma pa de
l’οJκος del ma i 12. Cald ia en end e, doncs, que el ma imoni amb la illa d’un
me ec no es oba a so a aques a p ohibició, o bé que la ci ada llei ja no enia apli-
cació en el momen del ma imoni en e Am ínoe i Am ígenes.
En esum, la insc ipció mos a una in e p e ació complicada, on, al cos a de
les di icul a s en la da ació d’aques ipus d’insc ipcions, es posen de mani es els
Un es imoni de ma imoni en e una es ange a i un ciu adà d’A enes Fa en ia 30/1-2, 2008 185
γυν. Al es exemples són IG2II 8088 i 8875. No hem sabu oba cap més insc ipció c onològi-
camen p ope a a aques a on siguin ci a s conjun amen una dona amb è nic no a enès i un home
amb demò ic, o una dona amb demò ic i un home amb è nic no a enès. Els exemples que hem pogu
locali za són d’època impe ial: IG II26596, 6733, 6868, 7030, 7547. No da ada és la insc ipció
5537, o i que l’esc ip u a de l’è nic Μυλησ&α (‘milèsia’) amb mos a de io acisme a pensa ambé
en una da a a dana.
12. Vegi’s el cas d’A quipe, dona del banque Passió i pos e io men dona de Fo mió. Segons la in e -
p e ació de WHITEHEAD, D. (1986). «Women and Na u alisa ion in Fou h-Cen u y A hens: The
case o A chippe», CQ 36,1, p. 109-114, A quipe es oba a desp és de la na u ali zació del seu
p ime ma i Passió en la posició de pode se an ciu adana com me eca.
nos es bui s de coneixemen sob e l’es a us del g up d’es ange s es able s a
A enes.
Pe la g a ia de l’è nic, p oposem enda e i -ne la da ació al inal del segle IV o
ins i o al segle III aC, quan hi ha alguns es imonis indi ec es de ma imonis mix s
en insc ipcions une à ies. Es ac a d’insc ipcions da ades amb pos e io i a al
inal del segle IV aC, dedicades a dones, i en les quals se ci a an el nom del pa e,
d’o igen es ange , p obablemen un me ec, com el del ma i , un ciu adà a enès.
Si be és ce que el monumen no espon a les disposicions de la llei del luxe une-
a i de Deme i ale eu13, a pa i de la qual només s’accep en monumen s en o ma
de columella o de apeza, no és l’únic monumen da a amb pos e io i a a aques-
a llei que se su de les disposicions14.
A enes enia sens dub e mecanismes pe pe me e als me ecs o als descenden s
de me ecs μετχειν τ3ς πλεως, és a di , pa icipa en la ida de la polis al cos a
dels ciu adans, i un pape impo an pe de e mina l’adequació dels candida s el
degue en eni les assemblees dels dems, esponsables de la inclusió dels ciu a-
dans a les llis es. Si ealmen el mo 5στς, 5στ engloba no sols els ciu adans a e-
nesos, sinó ambé, o almen o en pa , el g up de me ecs és una qües ió sob e la
qual enca a no hi ha aco d. És e iden , pe ò, que el ma imoni d’Am ínoe, eba-
na, amb Am ígenes, a enès, ja sigui da a al inal del segle IV o al p incipi del
segle III aC, a més d’es a en consonància amb les lleis del momen , gaudia de
plena accep ació social.
186 Fa en ia 30/1-2, 2008 Anna Gines í Rosell
13. Llei da ada en e el 317 i el 307 aC i que es ingeix les mides i alçades dels monumen s une a-
is a enesos. A pa i d’aques a llei, a les nec òpolis a eneses s’hi documen en an sols monumen s
de ipus columella i apeza, amb algunes excepcions.
14. Vegi’s ENGELS, J. (1998). Fune um sepulc o umque magni icen ia. Beg äbnis- und G abluxusgese ze
in de g iechisch- ömischen Wel mi einigen Ausblicken au Einsch änkungen des une alen und
sepulk alen Luxus im Mi elal e und in de Neuzei , S u ga , p. 147-150. L’au o a gumen a que
una de les possibili a s de sal a -se les es iccions de la llei ou la eu ili zació de monumen s ea-
li za s amb an e io i a a la llei, al com passa en el cas de la lèci os que aquí ac em.