Sobre un testimoni de matrimoni entre una estrangera i un ciutadà d'Atenes

Resum Un epitafi procedent d’Atenes documenta un matrimoni entre una tebana i un ciutadà atenès. Tot i que la inscripció fou datada a la segona meitat del segle IV aC, es proposa aquí, a partir d’una anàlisi de la llengua, una datació més tardana entre el final de segle IV i la meitat del segle III aC. Tot seguit es contrasta la inscripció amb els testimonis de legislació atenesa sobre matrimonis entre estrangers i ciutadans. Paraules clau: matrimoni, estranger, Atenes, epitafi. Abstract. A Marriage between an Alien Woman and an Athenian Citizen An epitaph from Athens documents a marriage between a Theban woman and an Athenian citizen. Even though the inscription is dated in the second half of the 4th century B.C., a later date between the end of the 4th and the middle of the 3rd century B.C. is proposed here due to a linguistic analysis. After this, the inscription is contrasted with testimonials of Athenian legislation regarding marriages between foreigners and citizens. Key words: marriage, foreigner, Athens, epitaph. Em plau dedicar aquest article a la Professora i Mestra Rosa-Araceli Santiago, amb el desig de moltes més fructíferes converses. La polis d’Atenes era una destinació atractiva per a molts habitants del món grec i de les regions que hi estaven en contacte, de manera que alguns decidiren establir-s’hi permanentment. Tot i que nombroses fonts donen testimoni de la seva presència, sovint ens trobem amb grans dificultats quan intentem definir l’estatus de què gaudien aquests estrangers agrupats sota el nom de metecs (μτοικοι). Els estudis que se’ls han dedicat es mouen, a grans trets, entre considerar-los un grup de «quasi ciutadans» fins a pensar que el seu estatus no devia diferir gaire del dels esclaus. Sí que es coincideix a pensar que existien mecanismes per possibilitar la participació dels metecs en la vida de la polis, però fins on arribaven aquestes possibilitats és motiu de grans controvèrsies. La nostra intenció es presentar una inscripció funerària de caràcter excepcional que posa de manifest les dificultats amb què ens enfrontem a l’hora d’interpretar els testimonis. Faventia 30/1-2, 2008 179-186 Sobre un testimoni de matrimoni entre una estrangera i un ciutadà d’Atenes Anna Ginestí Rosell Katholische Universität Eichstätt-Ingolstadt [email protected] Recepció: 7/1/2009 La inscripció en qüestió es troba sobre una lècitos de marbre pentèlic amb unes mides de 108 ×44,3 cm. La lècitos fou decorada amb un relleu que mostra una dona asseguda que dóna la mà a un home amb barba, dret (Figura 1). Fou datat entre el 350 i el 300 aC i tots els editors li atorguen un origen àtic, tot i que el lloc de troballa és incert. Actualment, aquest monument forma part de la col·lecció del Museu Rodin de París1. El text de la inscripció és el següent: Aμφινο Aμφιγνης Eρχιες Μνησι*ο *ηβε&[α] «Amfínoe, filla de Mnesiteu, tebana. Amfígenes, erquieu.» El nom de la dona fou gravat damunt una rasura, fet que indica que aquesta inscripció constitueix un segon ús del monument. Del nom anterior, no n’ha quedat cap rastre. L’ètnic de la dona, *ηβε&[α], presenta una grafia poc comuna. La forma àtica de gravar-lo és *ηβα&α, en diverses inscripcions ateneses es documenta també la forma beòcia *ειβα2. En aquest cas sembla que hi hagi hagut una confusió entre <ΕΙ> i <Η>. L’home hi és identificat amb un demòtic atenès. Aquest demòtic, afegit a l’estil del monument, és el principal argument per establir-ne la procedència atenesa. On més si no tindria sentit l’ús d’un demòtic atenès per identificar el difunt? Es tracta, per tant, d’una inscripció funerària dedicada a dues persones: una dona tebana i un home atenès del dem d’Èrquia. Excepcional és el fet que una estrangera i un ciutadà atenès siguin recordats conjuntament en un epitafi. No en coneixem cap paral·lel durant el segle IV aC. Es tracta d’un matrimoni, tal com usualment se solen interpretar les inscripcions funeràries que mostren un nom d’home i un de dona? Per intentar respondre aquesta pregunta, volem exposar breument algunes consideracions sobre les possibilitats de matrimonis mixtos a Atenes. Per parlar dels matrimonis entre atenesos i estrangers a l’època clàssica, és necessari començar per una llei de Pèricles de l’any 450/1 coneguda com la llei de ciutadania. La principal font n’és Aristòtil, que descriu la llei amb aquestes paraules: 180 Faventia 30/1-2, 2008 Anna Ginestí Rosell 1. Nr. d’inventari 487 amb el nom de «Lécythe d’Amphinoê et Amphigénês». Rodin Collectioneur 1967-8, París, 1968, núm. 128; SCHMALTZ, B. (1970). Untersuchungen zu den attischen Marmorlekythen, 1970, A 250 pl. 43; CLAIRMONT, C.W. (1993). Classical Attic Tombstones, Kilchberg, núm. 2.421b; BARDANI, V.N. i PAPADOPOULOU, G.K. (2006). Συμπλρωμα τν πιτυμβων μνημεων τς Aττικς, Atenes, núm. 1135. 2. Vegi’s la meva tesi doctoral Epigrafia funerària d’estrangers a Atenes (s. VI-IV aC): catàleg i comentari formal i institucional de les inscripcions, de pròxima publicació per l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, especialment l’apartat XI: «Beòcia». Un testimoni de matrimoni entre una estrangera i un ciutadà d’Atenes Faventia 30/1-2, 2008 181 Figura 1. © Collection d’Antiquités du Musée Rodin, París. Fotografies: Adam Rzepka. Arist. Ath. Pol. 26.4: Καa τρ&τω μετ? το1τον πa Αντιδτου δι? τH πλ3*ος τν πολιτν Περικλους εKπντος γνωσαν μ< μετχειν τ3ς πλεως ς zν μ ξ 5μφον 5στον ! γεγον,ς. «I al cap de dos anys, sota l’arcontat d’Antídotos, a causa de la gran quantitat de ciutadans i a proposta de Pèricles, van determinar que no participés en la polis aquell que no hagués nascut de dos astoi.» Segons Aristòtil, es tracta d’una llei destinada a reduir o controlar el nombre de ciutadans. Seguint la llei, només poden formar part de la polis (μετχειν τ3ς πλεως) aquells nascuts de dos 5στο& (ξ 5μφον 5στον ! γεγον,ς)3. L’expressió μετχειν τ3ς πλεως defineix què significa ser ciutadà a Atenes. Un ciutadà no es defineix de forma passiva pels seus drets, sinó per la seva participació activa en els afers de la polis. El principal problema d’interpretació d’aquest passatge i el que ha fet vessar més tinta és el significat d’5στς. Existeixen dues vies principals d’interpretació: —5στς té el mateix significat que πολ&της i el traduïm per «ciutadà». Aστς fa referència al sentit geogràfic «que habita a…» i πολ&της al legal «que participa en la polis», però ambdós mots identifiquen el mateix grup de gent, tenen el mateix significant. És a dir que es tracta d’una diferència de connotació, però no de denotació4. —5στς té un significat més ampli que πολ&της i inclou tots aquells que habiten establement la polis. Segons aquesta interpretació, els metecs estan inclosos totalment o en part dins el grup dels 5στο&5. És evident que cada una d’aquestes interpretacions té implicacions molt diverses pel que fa a la permeabilitat del grup ciutadà atenès. En un cas, el grup de ciutadans atenesos seria un cos molt tancat on hauria estat molt difícil accedir-hi. L’única possibilitat per a estrangers hauria estat la naturalització a través de l’assemblea6. En l’altre, les possibilitats que un descendent d’un estranger esdevingués ciutadà haurien estat molt més grans. No podem aquí desenvolupar els arguments a favor i en contra d’una interpretació i de l’altra, però sí que ens cal tenir en compte les dues possibilitats per intentar entendre el context d’on sorgí la inscripció que aquí tractem. Presentem tan sols algunes reflexions sobre el text que Aristòtil ens transmet. 182 Faventia 30/1-2, 2008 Anna Ginestí Rosell 3. Aquesta llei també fou citada posteriorment per Plutarc en la Vida de Pèricles (Plut. Per. 37.3): νμον γραψε, μνους A*ηνα&ους εJναι τοUς κ δυεν A*ηνα&ων γεγοντας. Plutarc, que es basa en fonts posteriors a Aristòtil, utilitza el terme A*ηναοι ‘ciutadans atenesos’. 4. PATTERSON, C. (1981). Pericles’ Citizenship Law of 451-50 B.C., New Hampshire, i més recentment ead., «Athenian Citizenship Law». GAGARIN, M. i COHEN, D. (eds.) (2005). The Cambridge Companion to Ancient Greek Law, Cambridge, p. 267-289. 5. Interpretació defensada per E. COHEN (2003). The Athenian Nation, Princeton, p. 49 s. i id. «The Astoi of Attika: Nationality and Citizenship at Athens». THÜR, G. i VÉLISSAROPOULOS-KARAKOSTAS, J. (1997). Symposion 1995. Vorträge zur griechischen und hellenistischen Rechtsgeschichte, Colònia–Weimar–Viena, p. 57-95. 6. Vegi’s OSBORNE, M.J. (1981-83). Naturalization in Athens, 3 vols., Brussel·les. 1. La llei no és una definició de ciutadà, sinó una regulació negativa «(qui no… no…»). Parafrasejant, no és ciutadà atenès qualsevol que hagi nascut de dos 5στο&, sinó que la premissa per ser reconegut com a ciutadà atenès és haver nascut de dos 5στο&. El reconeixement de l’estatus de ciutadà a Atenes no era pas automàtic, sinó que s’aconseguia amb l’entrada al dem. Quan un home accedia a la majoria d’edat, podia ser presentat a l’assemblea del dem. Aquesta examinava si el sol·licitant havia accedit realment a la majoria d’edat i si complia els requisits necessaris per ser ciutadà (ser lliure i haver nascut d’una unió d’acord amb les lleis)7; en cas afirmatiu, quedava registrat a les llistes. Les llistes dels dems recollien només noms masculins. 2. La llei de ciutadania de Pèricles no prohibeix els matrimonis mixtos, però sí que els fa molt poc atractius. Quin sentit té un matrimoni d’aquestes característiques si els fills que en neixen no reben l’estatus de ciutadà i no poden heretar les propietats de la família? 3. La llei va ser renovada sense efectes retroactius el 403 aC després de la dictadura dels 30, de la qual cosa se’n desprèn que no fou aplicada durant uns quants anys, i va estar vigent almenys fins que va acabar el segle IV, possiblement també durant una bona part del segle III aC8. Existeix una altra llei rellevant per al cas de la nostra inscripció que ens ha estat transmesa per un discurs de Demòstenes i que prohibeix el matrimoni, és a dir, la creació d’un οJκος (συνοικεν) entre un ciutadà i una estrangera o una ciutadana i un estranger. El text és el següent: D. 59.16. ?ν δj ξνος 5στ3 συνοικ 3 τχν3 W μηχαν3 pτινιο1ν, γραφσ*ω πρHς τοUς *εσμο*τας A*ηνα&ων b βουλμενος ο¥ς ξεστιν. E?ν δj 'λ, πεπρσ*ω καa αLτHς καa p οLσ&α αLτο1, καa τH τρ&τον μρος στω το1 Fλντος. {Eστω δj καa ?ν p ξνη τ 5στ συνοικ 3, κατ? ταLτ, καa b συνοικν τ 3 ξν η τ 3 'λοσ η Dφειλτω χιλ&ας δραχμς. «Si un xenos conviu amb una aste per muller, per la via o de la manera que sigui, que sigui acusat davant els tesmotetes per qualsevol dels atenesos que vulgui i tingui el dret de fer-ho. Si és condemnat, que sigui venut ell i les seves propietats, i la tercera part sigui per a l’acusador. Que valgui el mateix si una xene conviu amb un astos per marit, i a més que el marit de la xene condemnada hagi de pagar 1.000 dracmes.» Aquesta llei sí que prohibeix explícitament els matrimonis mixtos. Es fa difícil determinar quin fou el període d’aplicació d’aquesta llei, ja que només la coneixem Un testimoni de matrimoni entre una estrangera i un ciutadà d’Atenes Faventia 30/1-2, 2008 183 7. Vegi’s, per exemple, TODD, S.C. (1993). The Shape of Athenian Law, Nova York, p. 179-181 i SCAFURO, A.C. (1994). «Witnessing and False Witnessing: providing Citizenship and Kin Identity in Fourth-Century Athens». BOEGEHOLD, A. i SCAFURO, A.C. (eds.) (1994). Athenian Identity and Civic Ideology, Baltimore–Londres, p. 156-198 (p. 158-165). 8. Vegi’s KAHRSTEDT, U. (1969). Staatsgebiet und Staatsangehörige in Athen, Aalen, p. 61-62 i OSBORNE, M. J. (1983). Naturalization in Athens, vol. III, Brussel·les, p. 141-170, on l’autor lliga les regulacions sobre la naturalització amb les regulacions sobre ciutadania, i observa canvis importants al voltant del 229 aC. per aquest únic testimoni de Demòstenes. Coincideix, això sí, la datació del discurs (340 aC) amb la franja de datació proposada per a aquest monument funerari (350 al 300 aC). Que existís aquesta llei significa que existien matrimonis mixtos, ja que les lleis són una reacció a la realitat. En algun moment, l’existència d’aquestes matrimonis va ser considerat un problema que calia resoldre. Potser perquè els fills nascuts d’aquestes unions, tot i no tenir el dret d’esdevenir ciutadans, eren presentats als dems i, de vegades, fins i tot acceptats? O les filles eren donades en matrimoni com si fossin ciutadanes? Podria ser també que aquestes unions comportessin problemes en la transmissió del patrimoni. Retornem la mirada a la nostra inscripció. Les dues persones citades conjuntament formaven part d’un mateix οJκος, i el més probable és que formessin un matrimoni. Una segona possibilitat seria que fossin germans i un d’ells hagués estat naturalitzat atenès. Vegi’s la repetició en el lexema 5μφι-, que podria ser un lexema usual en l’onomàstica de la família. De tota manera, aquesta segona interpretació ens sembla menys probable: les dones, quan es casaven, passaven a formar part de l’οJκος del marit, és per això que hi ha pocs exemples d’epitafis dedicats a parelles de germans. El tipus de monument és molt usual al segle IV aC en la decoració de complexos funeraris familiars, al costat de les esteles que marquen les tombes. No s’ha trobat, però, cap estela que mostri aquests mateixos noms. Tampoc l’onomàstica ens hi ajuda gaire: en un cas i en l’altre, es tracta de noms d’ús panhel·lènic, i ni la prosopografia atenesa ni la tebana ajuden a identificar-ne els personatges amb més exactitud. Sí que és destacable la forma de l’ètnic de la dona, Θηβε&[α], que presenta una grafia poc comuna. La forma àtica de gravar-lo és Θηβα&α, tot i que en diverses inscripcions ateneses es documenta també la forma beòcia Θειβα. En aquest cas, sembla que hi hagi hagut una confusió entre <ΕΙ>, que en beoci grafia /ē/, i <Η>, que en beoci grafia /ē˛/ < /aiæ/. Totes dues pronúncies es confonen a Beòcia al segle III aC en /ī/ i això explicaria l’aparició de grafies inverses com aquesta9. Es tracta, per tant, de la forma beòcia de l’ètnic que reflecteix una pronúncia coneguda en l’evolució del dialecte i datada al segle III aC. Per aquesta raó, proposem endarrerir la datació de la inscripció fins al final del segle IV, potser fins i tot a la primera meitat del segle III aC10. Tot i que dins el segle III aC la inscripció resta igualment excepcional en el fet de citar conjuntament una estrangera i un atenès, sí que existeixen per a aquesta època alguns paral·lels d’inscripcions funeràries ateneses en forma de columella dedicades a dones on s’especifica, a més de la seva procedència no atenesa, l’estatus atenès del marit11. 184 Faventia 30/1-2, 2008 Anna Ginestí Rosell 9. Vegi’s BECHTEL, F. (1963). Die griechischen Dialekte, vol. I, Berlín, p. 218-223 i BLÜMEL, W. (1982). Die aiolischen Dialekte, Göttingen, p. 38-41. L’exemple més antic de confusió de les dues grafies data del segle IV aC, la major part dels testimonis pertany, però, a la segona meitat del segle III. 10. Fet que no vol dir que el monument també hagi de ser datat al segle III, sinó que és possible respectar la datació proposada pels arqueòlegs a la segona meitat del segle IV aC. Recordem que, en el cas d’aquesta inscripció, es tracta d’un segon ús de la lècitos. 11. P. ex. IG II28527, post fin. s. IV:Aσκληπις | *εοδ,ρου | Hλεα | Eρτωνος | ΑKξωνως | γυν i IG II28768, post fin. s. IV: Προξνα | Πολεμρχου | ξ Hρακλε&ας | Πολμωνος | Κυ*ηρρ&ου | Si posem en relació la inscripció amb la llei de ciutadania de Pèricles, es fa evident que de cap manera podia tractar-se d’una unió que fos inacceptable tenint en compte el tipus d’inscripció. No hi hauria cap conflicte amb aquesta llei si seguim la interpretació d’E. Cohen i entenem 5στς com a habitant de la polis. En aquesta inscripció, hi veuríem, per tant, un matrimoni entre la filla d’un metec —establert de fa temps a Atenes— i un ciutadà. Aquest matrimoni posaria de manifest la llarga pertinença de la família d’Amfínoe al cos d’habitants d’Atenes, i els fills d’aquest matrimoni haurien pogut esdevenir ciutadans com el pare. Si entenem 5στς en el sentit més restringit de ciutadà, llavors aquest matrimoni estaria en conflicte amb la llei de Pèricles. Si bé es cert que, com ja s’ha comentat, la llei no prohibeix aquest tipus de matrimonis, tot i que els fa poc atractius perquè la descendència no pot gaudir dels mateixos drets que el seu pare, és poc probable que una unió d’aquest tipus mal tolerada per la polis fos posada de manifest tan obertament en un monument representatiu de la família com ho és una inscripció funerària. Caldria preguntar-se si l’aplicació d’aquesta llei ja s’hauria relativitzat al final del segle IV aC. Més delicat és posar en consonància aquesta inscripció amb la llei tramesa per Demòstenes, segons la qual la convivència entre ξνη i 5στς estava penalitzada. Si ja argumentàvem en el paràgraf anterior que el paper representatiu que tenen els monuments funeraris a la polis grega fa difícil pensar que els descendents d’Amfínoe i Amfígenes hi haguessin plasmat una unió amb poca acceptació, amb menys raó encara hi haurien mostrat una unió prohibida per la llei. Convé recordar que la llei citada per Demòstenes parla de ξνη, és a dir, dona estrangera no establerta a Atenes. Cal entendre, doncs, que les dones filles de metecs es trobaven en un estatus jurídic intermedi? Els metecs atenesos sembla que no formaven part del grup dels ξνοι ni del grup dels A*ηναοι (ni tampoc dels 5στο&, si seguim les interpretacions d’alguns investigadors esmentats més amunt), sinó que els seus drets específics els situaven en una posició intermèdia. En el cas de les dones, aquesta ambigüitat s’accentuava pel fet que el seu estatus depenia de l’estatus del pare, però, a partir del casament, passaven a formar part de l’οJκος del marit12. Caldria entendre, doncs, que el matrimoni amb la filla d’un metec no es trobava sota aquesta prohibició, o bé que la citada llei ja no tenia aplicació en el moment del matrimoni entre Amfínoe i Amfígenes. En resum, la inscripció mostra una interpretació complicada, on, al costat de les dificultats en la datació d’aquest tipus d’inscripcions, es posen de manifest els Un testimoni de matrimoni entre una estrangera i un ciutadà d’Atenes Faventia 30/1-2, 2008 185 γυν. Altres exemples són IG2II 8088 i 8875. No hem sabut trobar cap més inscripció cronològicament propera a aquesta on siguin citats conjuntament una dona amb ètnic no atenès i un home amb demòtic, o una dona amb demòtic i un home amb ètnic no atenès. Els exemples que hem pogut localitzar són d’època imperial: IG II26596, 6733, 6868, 7030, 7547. No datada és la inscripció 5537, tot i que l’escriptura de l’ètnic Μυλησ&α (‘milèsia’) amb mostra de iotacisme fa pensar també en una data tardana. 12. Vegi’s el cas d’Arquipe, dona del banquer Passió i posteriorment dona de Formió. Segons la interpretació de WHITEHEAD, D. (1986). «Women and Naturalisation in Fourth-Century Athens: The case of Archippe», CQ 36,1, p. 109-114, Arquipe es trobava després de la naturalització del seu primer marit Passió en la posició de poder ser tant ciutadana com meteca. nostres buits de coneixement sobre l’estatus del grup d’estrangers establerts a Atenes. Per la grafia de l’ètnic, proposem endarrerir-ne la datació al final del segle IV o fins i tot al segle III aC, quan hi ha alguns testimonis indirectes de matrimonis mixts en inscripcions funeràries. Es tracta d’inscripcions datades amb posterioritat al final del segle IV aC, dedicades a dones, i en les quals se cita tant el nom del pare, d’origen estranger, probablement un metec, com el del marit, un ciutadà atenès. Si be és cert que el monument no respon a les disposicions de la llei del luxe funerari de Demetri falereu13, a partir de la qual només s’accepten monuments en forma de columella o de trapeza, no és l’únic monument datat amb posterioritat a aquesta llei que se surt de les disposicions14. Atenes tenia sens dubte mecanismes per permetre als metecs o als descendents de metecs μετχειν τ3ς πλεως, és a dir, participar en la vida de la polis al costat dels ciutadans, i un paper important per determinar l’adequació dels candidats el degueren tenir les assemblees dels dems, responsables de la inclusió dels ciutadans a les llistes. Si realment el mot 5στς, 5στ engloba no sols els ciutadans atenesos, sinó també, totalment o en part, el grup de metecs és una qüestió sobre la qual encara no hi ha acord. És evident, però, que el matrimoni d’Amfínoe, tebana, amb Amfígenes, atenès, ja sigui datat al final del segle IV o al principi del segle III aC, a més d’estar en consonància amb les lleis del moment, gaudia de plena acceptació social. 186 Faventia 30/1-2, 2008 Anna Ginestí Rosell 13. Llei datada entre el 317 i el 307 aC i que restringeix les mides i alçades dels monuments funeraris atenesos. A partir d’aquesta llei, a les necròpolis ateneses s’hi documenten tan sols monuments de tipus columella i trapeza, amb algunes excepcions. 14. Vegi’s ENGELS, J. (1998). Funerum sepulcrorumque magnificentia. Begräbnisund Grabluxusgesetze in der griechisch-römischen Welt mit einigen Ausblicken auf Einschränkungen des funeralen und sepulkralen Luxus im Mittelalter und in der Neuzeit, Stuttgart, p. 147-150. L’autor argumenta que una de les possibilitats de saltar-se les restriccions de la llei fou la reutilització de monuments realitzats amb anterioritat a la llei, tal com passa en el cas de la lècitos que aquí tractem.