L’Obse a o i: es ació de seguimen de la biodi e si a de la Conca de la To de a
Ajun amen
de San
Celoni
Ins i u de Ciència i Tecnologia Ambien als
L
L’
’O
Ob
bs
se
e
a
a
o
o
i
i:
:e
es
s
a
ac
ci
ió
ód
de
es
se
eg
gu
ui
im
me
en
n
d
de
el
l
a
a
b
bi
io
od
di
i
e
e
s
si
i
a
a
d
de
el
la
ac
co
on
nc
ca
ad
de
el
la
aT
To
o
d
de
e
a
a
MEMÒRIA 2001-2003
A
AU
UT
TO
OR
RS
S
DIRECCIÓ Ma í Boada Juncà
COORDINACIÓ Laia Capde ila (ambien òloga)
Ma a Mi alles (biòloga)
ALGUES Joan Gomà (biòleg)
PAR. FISICOQUÍMICS I MACROINVERTEBRATS Jo di Jubany (biòleg)
ICTIOFAUNA Ma ia Josep Va gas (biòloga)
En ic Apa icio (biòleg)
AMFIBIS Da id Ca e a (ambien òleg)
VEGETACIÓ DE RIBERA Sònia Sánchez (biòloga)
AVIFAUNA En ic Badosa (biòleg)
MAMÍFERS Te esa Colome (geòg a a)
HIDROLOGIA Josep Mas (hid òleg)
USOS DE L’AIGUA Mon se Ven u a (geòg a a)
SISTEMES D’INFORMACIÓ Jo di Viade (biòleg)
I
IN
ND
DE
EX
X
1
1.
.I
In
n
o
od
du
uc
cc
ci
ió
ó
1.1 An eceden s, 1
1.2 Es uc u a de la memò ia, 2
1.3 En oc de l’es udi, 3
2
2.
.D
De
es
se
en
n
o
ol
lu
up
pa
am
me
en
n
d
de
el
l’
’e
e
a
ap
pa
a2
20
00
01
1-
-2
20
00
03
3,
,5
5
2.1 À ea d’es udi, 5
2.2 T eballs de seguimen i de ece ca, 22
2.3 L’es udi de les a iables hid ològiques,27
2.4 Els usos i pe cepció social de l’aigua,29
2.5 Sis ema d’In o mació ,30
2.6 Di ulgació del p ojec e,36
3
3.
.L
L’
’e
es
s
a
a
d
de
el
la
aT
To
o
d
de
e
a
a,
,p
pe
e
í
ío
od
de
e2
20
00
01
1-
-2
20
00
02
2,
,3
37
7
3.1 El cu s al ,39
3.2 El cu s mig,40
3.3 El cu s baix,45
3.4 Les ie es,47
3.5 Tendències gene als 1996-2003, 48
4
4.
.R
Re
es
su
ul
l
a
a
s
sd
de
el
le
es
sl
lí
ín
ni
ie
es
sd
de
e
e
eb
ba
al
ll
l,
,5
51
1
4.1 Resul a s de seguimen biològic de la conca de la To de a, 51
4.1.1 Algues, 51
4.1.2 Mac oin e eb a s, 73
4.1.3 Am ibis, 101
4.1.4 Peixos, 139
4.1.5 Ocells, 157
4.1.6 Mac omamí e s, 191
4.1.7 Vege ació, 201
4.2 Anàlisi i ece ca hid ològica, 221
4.3 La dimensió social de l’ús de l’aigua, 265
In oducció
1
1
1.
.I
In
n
o
od
du
uc
cc
ci
ió
ó
La memò ia que s’eme a con inuació a e e ència a les asques eali zades du an el pe íode 2001-2003,
ap o ades el juliol de 2001 mi jançan el P og ama d’Ac uacions en el ma c del p ojec e de “L’Obse a o i: Es ació
de Seguimen de la Biodi e si a de la Conca de la To de a”.
1.1 An eceden s
L’Obse a o i és una inicia i a que so geix pe de ini indicado s de l’es a dels ecosis emes i del ni ell de
sos enibili a de la conca. La ece ca es ocali za en la ecollida pe iòdica d’in o mació sob e di e en s pa àme es
lo ís ics, aunís ics i hid ològics pe al de conèixe el pa imoni na u al del iu To de a, pode -ne iden i ica les
endències i la dinàmica dels ecosis emes lu ials i a alua -ne sis emà icamen l’es a de conse ació.
La singula i a de L’Obse a o i es deu a la di e si a de línies de ece ca sob e les quals es an seguimen s
especí ics, pe a cadascuna de les quals es p oposen, s’expe imen en i es consoliden me odologies pe al
moni o a ge del iu a mi jà i lla g e mini.
Aques p ojec e neix l’any 1996 a inicia i a del D . Ma í Boada i desen olupa la se a ac i i a ui d’un con eni
en e l’Agència Ca alana de l’Aigua, l’Ins i u de Ciència i Tecnologia Ambien als (ICTA), an e io men Cen e
d’Es udis Ambien als, i l’Ajun amen de San Celoni. La se a seu es oba a l’equipamen municipal la Rec o ia
Vella de San Celoni i a les ins al·lacions de l’ICTA.
Du an la p ime a e apa de eball (1996-1997) es dissenyen de o ma p o isional les me odologies pe du a
e me el seguimen biològic dels di e en s pa àme es ( ege ació, ocells, mac oin e eb a s i cobe es del sòl) i es
eali za la p ime a campanya de seguimen . L’any 1998 l’Obse a o i inicia una segona e apa de egis es;
s’es ableix un disseny de ini iu de les me odologies e isades i s’amplien els es udis de seguimen a nous àxons.
Sens dub e, pe ò, l’apo ació més impo an d’aques a e apa és la disposició dels esul a s de mane a més
conjun a i es uc u ada a l’en o n de sis ams di e encia s del iu To de a.
Du an l’e apa 2001-2003 s’han ana desen olupan les línies de eball indicades en el P og ama d’Ac uacions. Es
consoliden línies d’in es igació, s’amplien es udis inco po an nous pa àme es biològics i la ece ca d’indicado s
de seguimen dels pa àme es hid ogeològics i de l’ús de l’aigua de la conca del iu, es de ineix el am 0 i
s’es ableix un sis ema de base de dades (BD)-Sis ema d’In o mació Geog à ica (SIG) gene al pe al conjun de
dades.
Aques a és la e ce a memò ia de l’Obse a o i, essen la p ime a la co esponen a l’e apa 1996-1997 i la segona
a la 1999-2000.
In oducció
2
Les pe sones que con o men l’equip ac ual de l’Obse a o i són:
Ma í Boada, Di ec o
Laia Capde ila, Coo dinado a
Ma a Mi alles, Coo dinado a
Jo di Viade , Responsable de la BD-SIG
En ic Apa icio, In es igado de la línia d’Ic io auna
En ic Badosa, In es igado de la línia d’A i auna
Da id Ca e a, In es igado de la línia d’Am ibis
Te esa Colome , In es igado a de la línia de Mac omamí e s
Joan Gomà, In es igado de la línia d’Algues
Jo di Jubany, In es igado de la línia de Mac oin e eb a s
Josep Mas, In es igado de la línia d’Hid ologia
Sònia Sánchez, In es igado a de la línia de Vege ació
Ma ia Josep Va gas, In es igado a de la línia d’Ic io auna
Mon se a Ven u a, In es igado de la línia de Pe cepció i Usos de l’Aigua
Amb la col·labo ació d’en Tangui Le o en p àc iques du an el pe íode maig- se emb e 2002 i d’en Ge a d Pie en
el eball de camp de la línia de ege ació.
1.2 Es uc u a de la memò ia
La memò ia é cinc apa a s. En el p ime , in oduc o i, es p esen en els an eceden s i es de ineix l’es uc u a de la
memò ia i l’en oc de l’es udi.
En el capí ol segon, es desc iu l’à ea d’es udi i es comen a exhaus i amen el desen olupamen de l’e apa 2001-
2003; l’e olució de les di e ses línies de ece ca i l’es uc u a del què se à el SIG de l’Obse a o i així com un
ecull de o es aquelles ac i i a s que s’han du a e me pe al de di ulga el p ojec e.
En el e ce apa a , es despleguen els esul a s ob ingu s en l’es udi pe cadascun dels ams del iu du an el
pe íode 2001-2002 (les dades del 2003 no són p esen ades aquí, en el ma eix o ma que els dos anys an e io s,
pe què se an p esen ades a l’in o me de inal d’any doncs a pa i del pe íode que a a s’inicia les dades
s’exposa an anualmen ). També es dibuixen les endències gene als del pe íode 1996-2003 du an el qual
l’Obse a o i ha es a ecopilan dades.
En el da e capí ol s’adjun en els esums dels in o mes indi iduals de cada línia de ece ca (hid ologia,
mac oin e eb a s, dia omees, peixos, ege ació, am ibis, ocells, mamí e s i usos de l’aigua).

In oducció
3
Així doncs, la in o mació gene ada pe les di e en s línies d’in es igació de l’Obse a o i es p esen a en aques
in o me de o ma in eg ada en l’apa a 3 en un in en de dona una isió global de l’es a de conse ació dels
ecosis emes lu ials de la To de a. S’han es able se ams dis ibuï s al cu s al ( am 0), am mi jà ( ams 1, 2, 3
i 4) i am baix ( ams 5 i 6) i pe cada un d’aques s, es acili a la in o mació gene ada a pa i dels di e en s
pa àme es de seguimen . L’o d e que s’ha segui a l’ho a de disposa la in o mació ha es a semp e el ma eix en
cada am. Es p esen en els esul a s de al quali a de l’ecosis ema lu ial mi jançan un en oc de ipus zoom, de
dins a o a del iu, o començan pe la zona in e io del iu (quali a de les aigües) i acaban amb l’exposició del
esul a s dels eballs que donen una isió més àmplia de la zona d’es udi.
1.3 En oc de l’es udi
L ’Obse a o i es plan eja els objec ius següen s:
1) Consolida una es ació de seguimen de la biodi e si a de la To de a
¾De e mina amb p ecisió l’es a de salu dels ecosis emes lu ials de la To de a mi jançan l’es udi pe iòdic de
di e en s pa àme es biològics i hid ològics
¾De ec a les endències en l’e olució del conjun de la biocenosi i del compo amen hid ològic a lla g e mini.
¾In eg a la in o mació ecollida pe iòdicamen sob e l’es a del iu
¾Elabo a i u ili za indicado s ambien als que pe me in de ini el ni ell de sos enibili a de la conca.
2) Es udia l’e olució i possibles endències sob e disponibili a i els ap o i amen s de l’aigua de la conca de la
To de a i e un seguimen de la pe cepció social sob e l’ús d’aques ecu s.
3) Elabo a una base de dades amb la in o mació ob inguda que pe me i disposa d’un bon coneixemen del
medi na u al i social de la To de a amb el supo dels sis emes d’ in o mació geog à ica.
4) Con ecciona un ecull documen al sob e la conca de la To de a, en els aspec es biològics, hid ològics i
socials.
5) Di ulga els coneixemen s i les dades ob ingudes.
Pe iòdicamen , anualmen a pa i de l’any 2003, l’Obse a o i eali za un eball de sín esi on es a una
compilació de o es les dades gene ades pe les di e en s in es igacions, i es compa en amb les gene ades en
anys an e io s. Finalmen , s’in eg en els esul a s ob ingu s en l’es udi. En conjun , el p opòsi de l’en ocamen
d’aques p ojec e és el de p esen a les di e en s línies d’in es igació de mane a in eg ada, in en an o e i una
isió global de l’es a de conse ació dels ecosis emes lu ials de la To de a i dels seus incles amb els di e en s
usos de l’aigua.
In oducció
4
Com a alo ació inal del p ojec e i, enin en comp e que,
- La quali a dels ecosis emes lu ials es mani es a en la majo ia de les comuni a s es udiades.
- L’anàlisi conjun a apo a una capaci a de comp ensió majo de l’es a gene al dels ecosis emes es udia s.
- La pe cepció de l’es a del iu és alho a especí ica i global (p.e .quali a de l’aigua e sus quali a de l’en o n
lu ial).
es a no a que L’Obse a o i, es ació de seguimen de la biodi e si a de la To de a, p opo ciona un coneixemen
global de l’es a del iu i dels e ec es de la ges ió de l’aigua.
Desen olupamen de l’e apa 2001-2003
5
2
2.
.D
De
es
se
en
n
o
ol
lu
up
pa
am
me
en
n
d
de
el
l’
’e
e
a
ap
pa
a2
20
00
01
1-
-2
20
00
03
3
2.1. À ea d’es udi
E
El
l
i
iu
u
La To de a és un iu de ègim plu ial que neix a 1.100 m d’al i ud i ecull les aigües dels massissos del Mon seny i
el Mon neg e i disco e a a és de les coma ques del Vallès O ien al, la Sel a i el Ma esme. Desp és de ecó e
61 km desemboca a la Medi e ània en e Blanes i Malg a , on o ma un pe i del a.
L’in e ès na u al i social de la To de a ecau en la in luència de si ua -se en e dos pa cs na u als, en la se a
biodi e si a po encial i en l’in ens p océs de deg adació- ecupe ació a què el iu es à so mès.
La To de a neix a San Ma çal (1100 m) , en e el Tu ó de
l’Home i el Ma agalls, i en el seu cu s al ansco e pe una
zona que ha es a decla ada Rese a de la Bios e a i que al
ma eix emps és Pa c Na u al. Passa pe un e i o i anca i
ab up e i ep les apo acions de di e en s ie es, la més
impo an de la quals és la ie a de la Cas anya
El cu s mi jà de la To de a disco e a a és de la dep essió P eli o al en di ecció
SO-NE en e les se alades P eli o al i Li o al. Aques pla és una g an e assa
lu ial o mada pels sedimen s apo a s pel iu. En aques am ep pe l’esque a
les ie es que énen de la pa o ien al del Mon seny (Pe egàs, Gualba, B eda i
A búcies són les més impo an s) i pe la d e a les ie es del Mon neg e i
Co edo , en e les que des aquen la de Vallgo guina, la d’Olzinelles i la de
Fui osos. Es ca ac e i za pe p esen a una o a implan ació indus ial i u bana i
pe una ele ada densi a d’in aes uc u es ià ies. En aques am la To de a es
eu a ec ada pe abocamen s d’aigües esiduals u banes i indus ials.
A pa i d’Hos al ic, la To de a inicia el seu cu s baix, o eben de l’esque a les
aigües de la Rie a de San Coloma. En aques am, el iu a essa la se alada
Li o al en sen i NO-SE, ansco e pe zones ag ícoles, i desemboca a ma en e
Blanes i Malg a o man un pe i del a. El e i o i d’aques úl im am sus en a una
població u ís ica de ca àc e es acional i in ensiu de densi a ele ada. Aques e
p opicia que en el cu s baix l’aqüí e es egi in ensamen explo a pe sa is e les
demandes es able es pe aques a població.
Desen olupamen de l’e apa 2001-2003
6
Z
Zo
on
na
ad
d’
’e
es
s
u
ud
di
id
de
el
lp
p
o
oj
je
ec
c
e
e
L’à ea d’es udi s’es uc u a en se ams ( igu a 2.1). A cada am li co esponen una sè ie de segmen s de
mos eig que, jun amen amb les es acions o pun s ixos d’es udi, són les locali a s on es duu a e me el eball de
camp. Els ams esponen bàsicamen a c i e is geog à ics i es limi en en la se a majo ia amb la p esència de
nuclis de població.
Als 6 ams ja ia s a les memò ies an e io s, s’ha a egi un nou am, T0, que co espon al am al del iu To de a.
El passa pe íode es a conside a l’es ació E1 del am 1 com la ep esen a i a del am al del iu. A a, s’ha
inclòs o el am 0 amb la olun a de eni una in o mació més comple a de o el eco egu del iu. D’aques a
mane a l’es ació 1 passa a o ma pa jun amen amb l’es ació 0 del nou am 0.
Amb aques àmbi cobe , es pod à ob eni in o mació an del am al , mig com baix del iu i con as a la
in o mació egis ada en cada cu s.
Figu a 2.1. Mapa de la conca de la To de a on s’indiquen els ams i les es acions de mos eig
Caldes de Mala ella
RªdelaCas anya
LaTo de a
LaTo de a
RªdeFui osos
Rª
RªdelaCas anya
LaTo de a
LaTo de a
RªdeFui osos
Rª
E0
TRAM0
TRAM0
E0
TRAM0
TRAM0
S a. Coloma de Fa ne s
E1
E26
E24
RªdeGualba
RªdeB eda
A búcies
Rªd’A búc
E9
S a. Ma ia
de Palau o de a
E3
TRAM1
E7
S . Celoni
E4
E5
E6
TRAM2
E22
deVallgo guina
TRAM 3
Maçane de la Sel a
Hos al ich
B eda
To de a
Sils
E29
E30
E28
E15
E17
E20
E12
Ma Medi e ani
ies
RªdeS a.Coloma
E27
TRAM4TRAM5
TRAM6
Es acions de mos eig
T ams
À ees u banes
E1
E26
E24
RªdeGualba
RªdeB eda
A búcies
Rªd’A búc
A búcies
Rªd’A búc
E9
S a. Ma ia
de Palau o de a
E3
TRAM1
E7
S . Celoni
E4
E5
E6
E7
S . Celoni
E4
E5
E6
S . Celoni
E4
E5
E6
TRAM2
E22
deVallgo guina
TRAM 3
E22
deVallgo guina
E22
deVallgo guina
TRAM 3
Maçane de la Sel a
Hos al ich
B eda
To de a
Sils
E29
E30
E28
E15
E17
E20
E12
Ma Medi e ani
ies
RªdeS a.Coloma
E27
TRAM4TRAM5
TRAM6
Es acions de mos eig
T ams
À ees u banes
MAPA TRAM 2
TRAM 2
TRAM 2
E4
E4
E5
E5
E25
E25
R2
R2

Desen olupamen de l’e apa 2001-2003
14
Si uació i desc ipció del TRAM 3
TRAM 3
Inici Pon d’Olzinelles (BV-5112)
Final La Ba llò ia (camp de u bol)
Rie es ibu à ies p incipals Olzinelles, Mon neg e, Pe egàs, Gualba.
Obse acions Impo an assen amen indus ial, in as uc u es ià ies pa al·leles
Es acions E6, E7, E24 (Gualba)
T ansec es R3
Es ació 6 Any 2001
Es ació 7. Any 2003
MAPA TRAM 3
TRAM 3
TRAM 3
E6
E6
E7
E7
E24
E24
R3
R3
Desen olupamen de l’e apa 2001-2003
16
Si uació i desc ipció del TRAM 4
TRAM 4
Inici La Ba llò ia (camp de u bol)
Final Pon d’Hos al ic (BV-5122)
Rie es ibu à ies p incipals Fui osos, Ramió, B eda, A búcies
Obse acions Ac i i a s indus ials. Plan acions de pollanc es i plà ans i
in as uc u es ià ies pa al·leles.
Es acions E9, E29, E12, E26 (B eda), E27 (A búcies), E30 (Fui osos)
T ansec es R4
Es ació 12 Any 2001
Es ació 9. Any 2003
MAPA TRAM 4
TRAM 4
TRAM 4
E9
E9
E12
E12
E26
E26
E27
E27
E29
E29
E30
R4
R4
Desen olupamen de l’e apa 2001-2003
18
Si uació i desc ipció del TRAM 5
TRAM 5
Inici Pon d’Hos al ic (BV-5122)
Final Pon de To de a (BV-5121)
Rie es ibu à ies p incipals San a Coloma
Obse acions À ea ag ícola i indus ial
Es acions E15, E28 (San a Coloma)
T ansec es R5
Es ació 28. Any 2001
Es ació 15. Any 2003

MAPA TRAM 5
TRAM 5
TRAM 5
E28
E28
E15
E15
R5
R5
Desen olupamen de l’e apa 2001-2003
20
Si uació i desc ipció del TRAM 6
TRAM 6
Inici Pon de To de a (BV-5121)
Final Desembocadu a
Rie es ibu à ies p incipals Vallmanya
Obse acions Zona eminen men ho ícola, A ec acions pe ac i i a u ís ica.
Es acions E17, E20
T ansec es R6
Es ació 17. Any 2001
Es ació 20. Any 2003
MAPA TRAM 6
TRAM 6
TRAM 6
E17
E17
E20
E20
R6
R6
Desen olupamen de l’e apa 2001-2003
22
2.2 T eballs de seguimen i ece ca
El g uix p incipal de l’es udi consis eix en el moni o a ge de g ups
axonòmics de ca àc e bioindicado . Els pa àme es biològics dels
quals es a un seguimen són: dia omees i mac oalgues, ege ació de
ibe a, mac oin e eb a s, ic io auna, am ibis, a i auna i
mac omamí e s.
També s’han inco po a dues línies d’in es igació o a de l’àmbi biològic, pe ò e iden men mol elacionades: els
es udis hid ogeològics i l’anàlisi de la dimensió social de l’ús de l’aigua. Ambdues línies en comen en més
exhaus i amen en els següen s subapa a s (2.3 i 2.4)
C
Ca
am
mp
pa
an
ny
ye
es
sd
de
em
mo
os
s
a
a
g
ge
e
Les di e en s línies de seguimen biològic han ob ingu les dades dels seus ansec es p edi ini s o bé de les
es acions de mos eig. Du an aques pe íode d’es udi s’han eali za o es les campanyes de mos eig p e is es.
Els dies de mos eig de cadascuna de les línies de eball es poden obse a a la aula 2.1 que s’adjun a més
enda an en aques ma eix apa a .
A les es acions
Pel que a als mac oin e eb a s s’han eali za cinc campanyes; a la p ima e a del 2001, 2002 i 2003, i a l’es iu
del 2001 i 2002. En el cas de les algues, han es a qua e campanyes; a l’es iu del 2001 i del 2002 i les al es a la
p ima e a del 2002 i d’enguany. El seguimen s’ha basa en ambdós casos en el mos eig de 19 es acions
epa ides en els ams al , mig i baix de la To de a, de les quals 13 es an en el cu s p incipal i sis en els a luen s
més impo an s.
Als ansec es
Re e en a la ege ació de ibe a, la p ime a campanya es a a p e is a pe l’any 2002. Du an aques a campanya
( eb e 2002-ma ç 2003) s’ha du a e me el càlcul de l’índex de Quali a del Bosc de Ribe a de la To de a.
També s’ha eballa en l’ajus del p ojec e de ini iu de seguimen :
En el cas de l’Obse a o i, el QBR s’aplica d’una mane a se iada en els ansec es de ini s al lla g del cu s lu ial.
Així, de cada am s’ob enen di e sos alo s dels que es calcula la mi jana pe compa a -la amb els esul a s de la
es a de la conca.
L’índex QBR es complemen a amb una i xa on s’ano en les espècies a bò ies, a bus i es i he bàcies que
obades, indican -ne ambé la eqüència i o igen (si l’espècie és au òc ona o bé al·lòc ona) i di e encian les
espècies dominan s de les acompanyan s (o dis ibuïdes i egula men ) i dels indi idus aïlla s. Així ma eix es c ea
una i xa on s ‘ano en algunes de les ca ac e ís iques de l’hàbi a lu ial.
Al lla g de l’any 2002, i de mane a biennal, els es o ços se cen en en ecó e el iu aplican la me odologia de
l’índex QBR. Du an l’any 2003 s’ha inicia la no a línia me odològica pe a alua la ege ació consolidada (l’es udi
Desen olupamen de l’e apa 2001-2003
29
2.4 Els usos i pe cepció social de l’aigua
L’aigua de la conca del iu To de a e essen p o agonis a de ensions i con lic es en e els seus di e en s usua is.
Conèixe aques s usua is, els seus in e essos i les se es necessi a s ha esde ingu imp escindible pe canali za
la p oblemà ica es able a en o n a la ges ió de l’aigua. Amb aques ipus de coneixemen la socie a i els ò gans
ges o s poden disposa d’un e e en més pe e lexiona sob e el model de ocacions e i o ials i socio-
econòmiques en e mes de mal e sació o sob eexplo ació d’aigua sense, en can i, posa en dub e el e
complemen a i i bene iciós de disposa d’una conca -com la del iu To de a- d’una g an he e ogeneï a d’usos del
sòl.
Les úl imes endències dins la ece ca de consens en la ges ió de l’aigua cons a en l’op imi zació de esul a s si
s’op a pe in eg a el c i e i dels usua is en o s els esg aons de la se a plani icació i ges ió. En aques sen i , es a
e iden que pe esold e els p oblemes d’abas amen d’aigua, els seus ges o s han de conèixe quines són les
se es causes i les se es possibles solucions segons els a gumen s dels agen s més di ec amen implica s
L’Obse a o i es plan eja e la asca d’es udi de l’ús de l’aigua des d’aques a pe spec i a social. T eballan i
p ospec an amb els agen s socials i els agen s adminis a ius sob e els p oblemes de ges ió d’aigua d’aques s
da e s anys de mane a que en esul i un documen ú il pe a o a ece ca en e s solucions u u es més
sos enibles, més pe du ables en el emps pe a la socie a i els ecosis emes lu ials de la conca de la To de a.
El o ma és únicamen desc ip iu, pe an , aques es udi no eme alo acions o ecomanacions ni du an ni
desp és d’exposa els esul a s de la in es igació.
L’es udi de la dimensió social dels usos de l’aigua de la conca de la To de a s’ha concebu en o n a l’objec iu ma c
de Reuni els in e essos, necessi a s i c i e is dels agen s socials sob e els aspec es de la demanda i l’o e a
d’aigua i els p oblemes i els iscos associa s.
La consecució d’aques objec iu ma c e pau ada amb es objec ius i on s d’in o mació especí ics:
.Ap oximació als emes més canden s en l’ús de l’aigua de la conca (P emsa egional). S’ha eali za a
pa i del buida ge i anàlisi de no ícies dels dos pe iòdics egionals de més i a ge en les dema cacions de la conca
del iu To de a: el Pun Dia i i el 9 Nou que, espec i amen , enen una di usió a les coma ques de la Sel a i
Ma esme i Vallès O ien al. En o al s’han classi ica 540 no ícies en e els anys 1990 i 2002.
.Ob enció d’in o mació i dades adminis a i es con ex uals (Ajun amen s i Agència Ca alana de l’Aigua).
Les dades sob e consums, usos i o igen de l’aigua p ocedeixen únicamen de la in o mació acili ada pe l’Agència
Ca alana de l’Aigua doncs ha es a in iable ob eni dades especí iques de o s els 36 ajun amen s enques a s.
Tan sols 18 ajun amen s han espos l’enques a o almen o pa cial.
.Diagnosi de la pe cepció social de l’aigua (Rep esen an s d’usua is) L’es udi s’ha endega amb la
eali zació de 18 en e is es pe sonals e ec uades al lla g de l’es iu de l’any 2002. Les en e is es es dis ibueixen
p opo cionalmen segons 6 g ups d’usos de l’aigua dona s a en end e de la mane a següen : a) l’ús ag a i, inclou
l’ús ag ícola i l’ús amade ; b) l’ús domès ic, inco po a les ac i i a s come cials i al es se eis; c) l’ús ecològic, es
e e eix a la p ese ació de zones humides o al man enimen de cabals lu ials des d’una on con olada; d) l’ús
indus ial, inclou les indús ies en asado es d’aigua; e) l’ús públic, és l’ús no consump iu pe a zones aja dinades,

Desen olupamen de l’e apa 2001-2003
30
piscines municipals, e c; ) i l’ús u ís ic, és l’ús d’aigua pe a equipamen s ec ea ius, allo jamen i u bani zacions
de segona esidència. Pe an , cada ús d’aigua -ag a i, domès ic, ecològic, indus ial, públic i u ís ic- comp a
amb el c i e i de 3 pe sones que os en en una ep esen i i a con as ada dins els seus espec ius col·lec ius.
Es udia la dimensió social dels usos de l’aigua de la conca de la To de a obliga a conside a o s aquells
municipis que s’abas eixen, en pa o comple amen , dels ecu sos híd ics que p opo ciona aques a conca
hid og à ica. D’aques a mane a, l’à ea d’es udi d’aques eball inclou municipis li o als i p eli o als de la coma ca
del Ma esme i de la Sel a (consul eu aula i mapes). I, en can i, deses ima l’anàlisi de municipis pa cialmen
in eg a s a la conca de la To de a pe ò que la p o isió d’aigua p ocedeix de conques de iu con ingues. Aques s
municipis exclosos d’es udi són el B ull (Osona), San Hila i Sacalm i Vilobí d’Onya (Sel a) i Llina s del Vallès,
San Pe e de Vilamajo i Vilalba Sasse a (Vallès O ien al).
2.5 Sis ema d’in o mació
Els objec ius de L’Obse a o i po en implíci a la necessi a d’es uc u a adequadamen el olum d’in o mació que
s’ob é pe al de pe me e’n la ges ió, consul a i explo ació d’una mane a ela i amen senzilla i au oma i zada, i
així acili a les asques d’anàlisi i moni o i zació, an en el essan al anumè ic (sis emes de base de dades) com
g à ic (sis ema d’in o mació geog à ica). En aques sen i , en l’e apa 1999-2000 del p ojec e es dissenyà un p ime
sis ema de base de dades amb l’objec iu d’emmaga zema in o mació d’obse acions de lo a i auna, la qual
comp a ac ualmen amb uns 400 egis es.
Pa in dels an eceden s an e io s, en el ma c del p og ama d’ac uacions pel pe íode 2001-2003 s’ha in oduï un
sal quali a iu impo an en l’àmbi de la ges ió de la in o mació que es de i a de L’Obse a o i, de inin uns
es ànda ds cohe en s d’es uc u a i p ocessos d’en egis amen i d’explo ació que in eg in alho a els componen s
al anumè ic i espacial, mi jançan el disseny i posada en uncionamen d’un Sis ema de Base de Dades (en
enda an , SBD) associa a un Sis ema d’In o mació Geog à ica (en enda an , SIG), i d’eines necessà ies pe a la
se a ges ió.
En aques es esumeixen les ca ac e ís iques del SBD/SIG de L’Obse a o i, eali za en o ma Mic oso Access i
Mi aMon, espec i amen .
C
C
i
i
e
e
i
is
si
id
di
is
ss
se
en
ny
yg
ge
en
ne
e
a
al
l
La de inició del disseny gene al del sis ema d’in o mació del p ojec e L’Obse a o i pa eix de les conside acions
que s’esmen en a con inuació.
Cal ema ca que, si bé aques disseny s’ha conc e a en l’es ació de seguimen de conca L’Obse a o i, la se a
o mulació s’ha du a e me des de la pe spec i a que pe me i una aplicació genè ica a d’al es conques i
es acions de seguimen de conca, és a di , enin en comp e l’objec iu complemen a i de de ini un model de
e e ència de sis ema d’in o mació que possibili i la in eg ació de dades de múl iples es acions de seguimen de
conca basades en el model de L’Obse a o i. És pe això que es de ineix aques sis ema d’in o mació com a
Sis ema d’In o mació d’Es ació de Seguimen de Conca (SIESC), en el ma c del qual L’Obse a o i es concep ua
com una de les es acions de seguimen conca (ESC) –en aques cas, la p ime a i única– que in eg a ien un
sis ema comú ex ensible al conjun de conques de Ca alunya.
Desen olupamen de l’e apa 2001-2003
31
Bases me odològiques gene als.
S’adop en els c i e is o condicions bàsiques que egeixen o a línia de eball de l’e apa 2001-2003 del p ojec e.
Àmbi e i o ial
Com a àmbi e i o ial gene al de la in o mació, s’adop a el conjun de la conca hid og à ica de la To de a, més un
bu e pe ime al d’amplada adequada; complemen à iamen i segons s’escaigui, aques àmbi s’es én a la o ali a
del e i o i dels municipis, coma ques i/o p o íncies pe anyen s a la conca. De mane a més p ecisa, s’adop a
l’àmbi e i o ial de l’ac ual à ea d’es udi del p ojec e L’Obse a o i, que abas a la o ali a del cu s p incipal de la
To de a.
Com a on s d’in o mació pe a es uc u a aques àmbi s’ha pa i del següen :
x Base ca og à ica digi al ( o ma Mi amon) co esponen a la sè ie 1:5000 del Mapa Topog à ic de Ca alunya
de l’ICC. Aques a ca og a ia ha es a cedida pe l’ACA pe a ús del p ojec e L’Obse a o i.
x Bases ca og à iques digi als ( o ma Mi amon) de lími s de conques hid og à iques de Ca alunya, i de lími s
adminis a ius au onòmics, p o incials, coma cals i municipals, cedides pe l’ACA.
x Base ca og à ica digi al ( o ma Mi amon) co esponen a la xa xa hid og à ica de la conca de la To de a
1:50.000, cedida pe l’ACA (op imi zació de ca og a ia de e e ència pels usua is de l’ACA).
Es uc u ació de l’à ea d’es udi
Com a base pe a l’es uc u ació es anda di zada de la in o mació ela i a a l’à ea d’es udi de L’Obse a o i,
s’adop en les es ipologies d’en i a s geog à iques p ede inides al p ojec e, en conc e :
x T ams. Co esponen a sec o s en què se seg ega la xa xa hid og à ica de l’à ea d’es udi (o la conca, si
s’escau) a e ec es del eball de l’es ació de seguimen . Els ams cons i ueixen el ni ell comú d’ag egació
d’in o mació de o es les línies d’in es igació de l’es ació de seguimen . La delimi ació dels ams espon a
c i e is geog à ics; en aques sen i , cada am s’en én ela i amen homogeni espec e les ca ac e ís iques
ísiques na u als i espec e l’ús del e i o i adjacen (ag ícola, o es al, indus ial). El SIESC de L’Obse a o i
cons a ac ualmen de 7 ams (de T0 a T6), de delimi ació geog à icamen de inida sob e la xa xa hid og à ica i
que sec o i zen de mane a exhaus i a i no enca alcada el cu s p incipal de la To de a des del pon de La
Lla ina ins la desembocadu a.
x T ansec es. Co esponen a subsec o s de la xa xa hid og à ica inclosa en cada am, de dimensions aco ades
(d’ap oximadamen 3 km de longi ud), on es po en a e me, majo i à iamen , els eballs de camp de
seguimen i, en aques sen i , se’ls a ibueix a p io i un alo de ep esen a i i a de la in o mació quan al am
on s’inse eixen. Els ansec es cons i ueixen el p ime subni ell d’ag egació d’in o mació, que po no se comú
a o es les línies de eball de l’es ació de seguimen , malg a l’a enció a aques aspec e s’hau ia de p io i za .
El SIESC de la To de a cons a ac ualmen de 7 ansec es (de R0 a R6), un pe a cada am, de delimi ació
geog à icamen de inida sob e la xa xa hid og à ica; en elació a això, cal indica que el sis ema d’in o mació
con empla la possibili a d’exis ència de múl iples ansec es dins de cada am, a e ec es de pode a end e la
di e enciació d’à ees ep esen a i es no homogènies dins de cada am, si bé concep ualmen això s’hau ia de
ac a p e e en men mi jançan la seg egació de ams di e en s que abas essin cadascuna de les à ees
e e ides.
Desen olupamen de l’e apa 2001-2003
32
x Es acions. Co esponen a ubicacions pun uals dins la xa xa hid og à ica inclosa en cada am, p e e en men –
pe ò no necessà iamen – si uades ambé dins de l’àmbi dels ansec es, on es duen a e me eballs de camp
de seguimen de di e ses línies d’in es igació i, en aques sen i , se’ls a ibueix ambé a p io i un ce alo de
ep esen a i i a de la in o mació quan al am on s’inse eixen. Es uc u almen , les es acions se si uen en el
segon subni ell d’ag egació d’in o mació (pe so a els ansec es) i, pe an , con enen in o mació ag egable als
dos ni ells supe io s: ansec e i am. El SIESC de L’Obse a o i cons a ac ualmen de 19 es acions de
mos eig (de E0 a E30, amb nume ació discon ínua), en un nomb e a iable pe a cada am, d’emplaçamen
geog à icamen de ini sob e la xa xa hid og à ica, algunes de les quals se s’ubiquen o a dels àmbi s dels
ansec es.
Complemen à iamen , de la me odologia de eball de línies d’in es igació del p ojec e es de i a la in oducció
d’una ipologia addicional d’en i a geog à ica pe a l’es uc u ació es anda di zada de la in o mació ela i a a l’à ea
d’es udi, en conc e :
x Segmen s. Co esponen a subsec o s elemen als dins la xa xa hid og à ica inclosa en cada am,
p e e en men –pe ò no necessà iamen – si ua s ambé dins de l’àmbi dels ansec es, que se singula i zen
pel e de cons i ui el ni ell bàsic d’es uc u ació geog à ica d’in o mació en di e ses línies d’in es igació. Igual
com succeeix amb les es acions, el segmen s pe anyen al segon subni ell d’ag egació d’in o mació i, pe an ,
ambé con enen in o mació ag egable als dos ni ells supe io s: ansec e i am. Tanma eix, a di e ència de les
es acions, no s’a ibueix als segmen s pe se un alo de ep esen a i i a d’in o mació quan al am on
s’inse eixen; en aques sen i , la de inició dels segmen s com a ipus es anda d d’es uc u ació de la
in o mació, espon bàsicamen a un c i e i de gene ali zació de model es uc u al en base a la se a p esència
comuna en di e ses línies d’in es igació (pe exemple, els segmen s de QBR en els eballs de ege ació de
ibe a.
Es uc u ació emà ica de la in o mació
S’adop a com a base pe l’es uc u ació emà ica es anda di zada de la in o mació els àmbi s emà ics de les línies
d’in es igació p ede inides al p ojec e: pa àme es isicoquímics, mac oin e eb a s, algues, ege ació de ibe a,
ic io auna, am ibis, a i auna, mac omamí e s, hid ogeologia, usos de l’aigua.
Es uc u ació de allada de la in o mació
S’adop a com a base pe l’es uc u ació de allada de la in o mació, an en l’aspec e al anumè ic com espacial,
aquells aspec es que es de i en di ec amen d’allò p ede ini al p ojec e pel que a a es uc u ació gene al i pel que
a a la p opos a d’es uc u a d’in o mació en cadascuna de les línies d’in es igació.
Es uc u ació je à quica de la in o mació
S’adop a com a base pe l’es uc u ació je à quica es anda di zada de la in o mació, an en l’aspec e al anumè ic
com espacial, aquells aspec es que es de i en di ec amen d’allò p ede ini al p ojec e pel que a a l’es uc u ació
de l’à ea d’es udi i pel que a a la p opos a d’es uc u ació de la in o mació en cadascuna de les línies
d’in es igació, en conc e :
x Les en i a s geog à iques p ede inides al p ojec e ( ams, ansec es i es acions) i la in o mació que enen
associada s’es uc u en segons una je a quia de elacions cohe en .
Desen olupamen de l’e apa 2001-2003
33
x Les en i a s geog à iques de no a c eació, l’exis ència de les quals es de i a de la p opos a d’es uc u a
d’in o mació en cadascuna de les línies d’in es igació ( an aquelles es anda di zades amb ca àc e gene al,
com són els segmen s, com aquelles de inides singula men pe a de e minades línies), s’associen
je à quicamen a les en i a s e e ides al pun an e io , segons s’escaigui en cada cas.
De o això en esul a la següen es uc u ació je à quica es anda di zada de la in o mació:
TRAMS
TRANSECTES
ESTACIONS
SEGMENTS
C
Co
on
nc
ce
ep
p
e
eg
gl
lo
ob
ba
al
l
En la igu a 2.2 es mos a l’esquema del concep e global de disseny del sis ema d’in o mació (SBD/SIG) del
p ojec e L’Obse a o i.
Es uc u ació del Sis ema de Base de Dades (SBD)
El SBD s’es uc u a en 3 nuclis di e encia s:
x SBD Sec o ials (SBDS). Co esponen als di e sos sis emes de base de dades on s’es uc u a en p ime a
ins ància la in o mació que es gene a com a esul a de les di e en s línies d’in es igació, espec i amen .
L’es uc u a de allada de cadascuna d’aques es SBDS s’adap a con enien men a l’es anda di zació
me odològica del eball de cadascuna de les línies d’in es igació. La unció d’aques es SBDS ambé po se la
de se i com a Es acions d’En ada de Dades (EED) pe a cada in es igado /línia d’in es igació, el qual du ia
a e me un p ime ni ell de alidació de les dades i una ges ió de ipus senzill. De mane a genè ica, les dades
que acull cada SBDS són de dos ipus:
¾Va iables “b u es”. Són aquelles a iables no elabo ades que es co esponen di ec amen amb la
in o mació que es ecull en el eball de camp.
¾Índex/pa àme es p ima is. Són aquells índex/pa àme es que s’en egis en di ec amen com a als al
SBDS, és a di , que no se an gene a s ni calcula s dinàmicamen pel SBDS.
¾Dades complemen à ies. Co esponen in o mació de supo , com són esau es ( aules pe a
codi icació adequada i es anda di zada de la in o mació), i dades ela i es a les en i a s SIG exis en s
( ams, ansec es, es acions, e c.)
x SBD Cen al (SBDC). Co espon al sis ema de base de dades que in eg a à de mane a pe manen i es able la
in o mació en egis ada en p ime a ins ància pels SBDS, ja sigui de mane a comple a o pa cial. En aques
Desen olupamen de l’e apa 2001-2003
34
sis ema es du an a e me el g uix de les uncions ges ió i d’explo ació de la in o mació al anumè ica. De
mane a genè ica, les dades que acull el SBDC són dels ipus següen s:
¾Va iables “b u es”. Impo ades dels espec ius SBDS, pa cialmen o o almen i so meses a un segon
ni ell de alidació.
¾Índex/pa àme es p ima is. Impo a s dels espec ius SBDS i so mesos a un segon ni ell de alidació.
¾Índex/pa àme es secunda is. Co esponen a índex/pa àme es gene a s dinàmicamen pel p opi SBD
en base a les a iables b u es i/o índex/pa àme es p ima is i/o dades p oceden s de on s ex e nes al
p ojec e.
¾Dades complemen à ies. Co esponen a in o mació de supo , al com són esau es, dades ela i es a
les en i a s SIG exis en s, i dades p o inen s de on s ex e nes que siguin d’in e ès pe a la se a
in eg ació amb les dades d’o igen p opi.
x SBD del SIG (SBDSIG). Co espon al sis ema de base de dades incula di ec amen al Sis ema d’In o mació
Geog à ica (SIG), d’aco d amb el con ingu i o ma més adien s als objec ius de moni o a ge del p ojec e. En
aques sen i , les se es dades han d’acolli les a iables o pa àme es de moni o a ge que s’es anda di zin a
e ec es de seguimen con inua de L’Obse a o i, de mane a global i en cadascuna de les línies d’in es igació.
Aques a in o mació pod à ésse ob inguda di ec amen mi jançan impo ació des del SBDC o pod à ésse
gene ada en el p opi SBDSIG com a esul a d’ope acions d’anàlisi basades en el SIG; en aques da e cas, la
in o mació gene ada de nou al SBDSIG hau à de se ans e ida al SBDC, en base a la unció d’a xiu
pe manen d’in o mació que aques assumeix. De mane a genè ica, les dades que acull el SBDSIG són dels
ipus següen s:
¾Va iables de seguimen . Co esponen a a iables que acullen la in o mació que s’hagi es anda di za a
e ec es de seguimen con inua de L’Obse a o i, de mane a in eg ada i en cadascuna de les línies
d’in es igació. Aques es a iables poden ésse de ipologia i p ocedència di e sa: a iables “b u es”,
índex/pa àme es p ima is o secunda is, índex/pa àme es gene a s com a esul a d’anàlisi del SIG,
e c.
¾Dades complemen à ies. Co esponen in o mació de supo , al com són esau es, dades ela i es a
les en i a s SIG exis en s, i dades p o inen s de on s ex e nes que siguin d’in e ès pe a la se a
in eg ació amb les dades d’o igen p opi.
Es uc u ació del Sis ema d’In o mació Geog à ica (SIG)
El SIG s’es uc u a en 3 àmbi s gene als d’in o mació geo e e enciada:
x En i a s SIG de L’Obse a o i. Co esponen a les di e ses en i a s SIG que es gene en com a esul a de
l’es uc u ació de la in o mació del p ojec e, amb dues ipologies:
¾En i a s geog à iques p ede inides. Co esponen als ams, ansec es i es acions es anda di za s.
¾En i a s geog à iques sec o ials. Co esponen a les en i a s SIG especí iques de ce es línies
d’in es igació, gene ades com a esul a de l’aplicació de la me odologia de eball p e is a (pe
exemple pun s d’in en a is de ege ació, seccions de mos eig d’ic io auna, segmen s de mamí e s,
ansec es de mos eig sis emà ic d’am ibis, e c.)

Desen olupamen de l’e apa 2001-2003
35
x Ca og a ia de e e ència. Co espon a la in o mació de la base ca og à ica de e e ència que se eix com a
supo , p o inen de on s ex e nes (pe exemple, Ca og a ia 1:5000 del ICC) .
Figu a 2.2. Concep e global de disseny del sis ema d’in o mació (SBD/SIG) del p ojec e L’Obse a o i.
Sis ema d’In o mació
Geog à ica (SIG)
xEn i a s SIG de L’Obse a o i (T ams,
T ansec es, Es acions, En i a s SIG
sec o ials).
xCa og a ia de e e ència (base opog à ica
1:5000, lími s e i o ials i adminis a ius).
xCa og a ia emà ica
Sis ema de Base de Dades
associa al SIG (SBDSIG)
xDades de seguimen Va iables “b u es”,
índexs o pa àme es associa s a les en i a s
SIG de l’Obse a o i o a ce es en i a s de la
ca og a ia de e e ència (di isions
e i o ials i adminis a i es).
xDades complemen à ies. In o mació de
supo ( esau es, desc ip o s gene als de les
en i a s SIG, dades de on s ex e nes a
in eg a , e c.).
Sis emes de Base de Dades
Sec o ials (SBDS)
RELACIÓ DE SISTEMES
DE BASE DE DADES
Tipus de dades
xMac oin e eb a s (MAI)
xAlgues (ALG)
xVege ació de ibe a
(VGR)
xIc io auna (ICT)
xAm ibis (AMF)
xA i auna (AVF)
xMac omamí e s (MAM)
xHid ogeologia (HDG)
xUsos de l’aigua (USA)
xVa iables
“b u es”
xÍndexs /
pa àme e
s p ima is
A
CTUALITZACI
Ó
A
u o-
alidació
Sis ema de Base de Dades Cen al
(SBDC)
BUFFER
E/S
als SBDS
ARXIU
CENTRAL
BUFFER
E/S
al
SBDSIG
xVa iables “b u es”
xÍndexs/pa àme es p ima is.
xÍndexs/
pa àme es 2a is
xDades complemen à ies
xDades del sis ema
Càlcul
Validació
Con e sió
Con e sió Con e sió
TRANSFERÈNCIA
Desen olupamen de l’e apa 2001-2003
36
2.6 Di ulgació del p ojec e
Els esul a s i les conclusions del eball olen es a a disposició an a ni ell e i o ial local com a ni ell
in e nacional. Pe an , l’Obse a o i p omou pe iòdicamen la di ulgació dels coneixemen s i dades ob ingudes
des de l’inici del p ojec e en di e en s ò ums i publicacions.
En aques apa a es esumeixen les ac uacions que, en aques sen i , s’han desen olupa des de l’Obse a o i
du an el pe íode 2001-2003:
x P esen ació del p ojec e de l’Obse a o i al cong és "E a s Géné aux de la Ga onne”. Tolousse, 27-28
d’ab il de 2001.
x P esen ació del p ojec e de l’Obse a o i al Cen e d’Es udis Ambien als de la UAB, 27 eb e de 2002.
x Col·labo ació en l’assigna u a de “Biodi e si a , indicado de can i global” de la llicencia u a de Ciències
Ambien als de la UAB, eali zan una sessió eò ica a l’aula i una sessió de p àc ica al camp. Bella e a i la
To de a, ab il-maig 2002.
x P esen ació d’un pós e del p ojec e de l’Obse a o i i p esen ació de la ponència “Es udio de los índices
biológicos de calidad del agua eu opeos basados en dia omeas aplicados a 4 cuencas de Ca alunya:
Llob ega , Besòs, To de a i Foix” al “XI Cong eso de la Asociación Española de Limnología y III Cong eso
Ibé ico de Limnología”. Mad id, 17-21 de juny de 2002.
x Visi a pe sonali zada a o s els Ajun amen s de la conca del To de a p esen an el p ojec e de l’Obse a o i
du an els mesos d’ab il i maig de 2002.
x Acollida d’un es udian ancès en p àc iques de cinc mesos.
x O gani zació de la Jo nada sob e biodi e si a i aigües con inen als a la Uni e si a Au ònoma de
Ba celona. 19 de desemb e de 2002.
x Publicació de l’a icle “Moni o ización de la biodi e sidad en sis emas lu iales” a la e is a elec ònica
Eco opia. Ac ualidad y ecu sos de la Ciéncias Ambien ales. Gene 2003.
x “P esen ació de la campanya 2001/03. Resul a s i pe spec i es”. Rec o ia Vella, San Celoni, 31 de gene
de 2003.
x P esen ació del p ojec e als g ups de la Xa xa Ecos imed (a la qual en o mem pa ) a les “Jo nades sob e
l’es a ecològic dels ius”, Rec o ia Vella de San Celoni, 5 ma ç del 2003.
x Col·labo ació en l’assigna u a de p ojec es de la llicencia u a de Ciències Ambien als de la UAB, eali zan
una sessió de p àc ica al camp a la To de a, ab il 2003.
Du an aques pe íode s’han consolida uns semina is de o mació pe iòdics amb p esen acions pe pa dels
in es igado s (els quals p esen en l’es a del seu eball: mè odes, ac amen de dades, e c.) a la es a de l’equip.
Es a de la To de a, pe íode 2001-2002
37
3
3.
.L
L’
’e
es
s
a
a
d
de
el
la
aT
To
o
d
de
e
a
a,
,p
pe
e
í
ío
od
de
e2
20
00
01
1-
-2
20
00
02
2
Conside acions p è ies
Du an el pe íode d’es udi es an p odui , a la conca de la To de a, can is ambien als no ables. De mane a
gene al, les condicions hid ològiques i plu iomè iques anuals han es a , a o Ca alunya, excepcionals els anys
2001 i 2002. A l’ex ema seque a de l’any 2000 a segui un hi e n ela i amen plujós, que a pe me e ecupe a
el cabal ci culan a la To de a. El 2001, pe ò, es a ca ac e i za pe una p ima e a i un es iu o ça secs, que es a
adui en un assecamen del iu d’ap oximadamen el 50% de la longi ud del seu cu s p incipal, com a mínim
du an el mes d’agos ( igu a 3.1).
Figu a 3.1. Mapa de l’es a hid ològic de la To de a a l’agos de 2001. En blau es mos en els ams que man enien un mínim
d’aigua al lli del iu (aigua co en o pous aïlla s de mida su icien pe pe me e la supe i ència de peixos).
Desp és, el 2002 ha esul a se un any ex ao dina i pel que a a la p ecipi ació acumulada, supe an la mi jana
climà ica en la majo pa del e i o i ca alà. Una p ima e a i un es iu excepcionalmen plujosos han ca ac e i za
aques any 2002, la qual cosa ha pe mès el man enimen de cabal al iu en p àc icamen o el seu cu s, ins i o a
l’es iu. La igu a 3.2 mos a amb cla eda aques es di e ències in e anuals. Si bé l’any 2000 a se , en el pe íode
es udia , l’any amb el pe cen a ge més al d’es acions de mos eig seques ( ins i o a la p ima e a), l’any 2001
ambé es ca ac e i za pe una ex ema seque a (pe cen a ge d’es acions seques de més del 50% a l’es iu). En
can i, el 2002 el nomb e d’es acions seques a se el més baix de la sè ie d’anys es udia s.
Les condicions me eo ològiques anuals han es a , doncs, en e els anys 2000-2002, cada egada més a o ables
pe a les comuni a s d’àmbi lu ial.
Es a de la To de a, pe íode 2001-2002
38
0
10
20
30
40
50
60
70
1996 1998 1999 2000 2001 2002
(%)
P ima e a
Es iu
Figu a 3.2. Va iació del pe cen a ge d’es acions seques en el pe íode 1996-2002, a excepció de l’any 1997 que no es a e el
seguimen , a pa i d’onze es acions si uades en el am p incipal.
A més d’aques es di e ències hid ològiques in e anuals, al es can is en les condicions ambien als del iu du an
aques pe íode 2001-2002 han es a de e minan s. Conc e amen , la implan ació d’un sis ema de ac amen
biològic a l’es ació depu ado a d’aigües esiduals de San Celoni ha pe mès obse a una millo a quali a i a
impo an del iu aigües a all, e que ha es a complemen a amb les condicions hid ològiques a o ables del
2002.
Cal, doncs, eni p esen aques es qües ions quan es a una alo ació global del iu any e a any, pe què les
di e ències esmen ades enen epe cussions mol di ec es sob e les comuni a s es udiades. La di icul a en a ibui
causes als can is poblacionals o de la quali a biològica obse a s a que es endeixi a conside a els di e en s
e ec es de mane a independen . Tanma eix, és in e essan in en a a alua aques s e ec es conjun amen
(ca ac e ís iques hid ològiques i con aminació).
Pe exemple, la seque a de l’es iu del 2001 és, amb o a p obabili a , la causa de la disminució en l’abundància de
peixos du an la a do i la p ima e a següen s. Alho a, els e ec es de la posada en ma xa de la depu ado a
biològica de San Celoni no es euen des o ba s pe la seque a, de mane a que l’augmen dels índexs de quali a
biològica, així com les incipien s comuni a s de peixos, aconsegueixen man eni -se malg a aques a seque a
ex ema del 2001.
Es a de la To de a, pe íode 2001-2002
45
Com es eu, doncs, aques lla g eco egu del iu en e San Celoni i Hos al ic (especialmen la zona aigües a all
de la Ba llò ia), malg a les pun uacions baixes dels índexs biològics conegu s, é un po encial ele adíssim. Una
opinió gene ali zada que es dóna en o es les línies d’in es igació de l’Obse a o i és la capaci a que mos a el iu
en el seu am mi jà de supo a i de e e -se lleuge amen dels impac es. La mos a més e iden d’aques e és la
millo a subs ancial del iu des de la posada en uncionamen de la depu ado a biològica d’aigües esiduals
u banes de San Celoni, que es comen a a l’apa a Tendències gene als 1996-2003 de mane a més exhaus i a.
Les millo s condicions obades a la zona aigües a all de la Ba llò ia, malg a no ana semp e acompanyades pe
alo s accep ables dels índexs biològics, ambé pe me en con i ma la po enciali a del iu pe ecupe a
plenamen la se a unció ecològica. Tanma eix, això no s’assoli à si no es p enen mesu es co ec o es des inades
a la disminució de les cà egues con aminan s i al man enimen i conse ació de les ibe es na u als.
3. El cu s baix
Conside em el cu s baix de la To de a, en aques in o me, el eco egu que a el iu des del poble d’Hos al ic ins
a la desembocadu a. L’ampli ud que p en, els ambien s majo i à iamen so encs, la disminució de la eloci a de
l’aigua i, en gene al, l’en o n més obe el ca ac e i za. L’Obse a o i disposa de dos ams al lla g d’aques
eco egu (els ams 5 i 6), on s’ubiquen els pun s de mos eig E15, E17, E20 (cu s p incipal) i E28 ( ie a de San a
Coloma) i dels ansec es i segmen s R5 i R6. El am 6 co espon obe amen a la zona del aica del iu, i mos a
pe aques mo iu ambé uns e s di e encials.
En gene al, el cu s baix del iu es oba a ec a o amen pe alguns impac es d’o igen an òpic, especialmen
l’ex acció i de i ació de les aigües, la con aminació pe abocamen s i la cons ucció d’esculle es. Al es aspec es
na u als del iu ambé enen e ec es més a ia nega ius, com po se el subs a majo i à iamen so enc de la lle a,
pe ò alguns en o ns p ope s a a o eixen g ups com a a els ocells.
S’ha comp o a que no hi ha con ibució de l’aigua sub e ània cap a les aigües ci culan s del iu, ja que en
aques a à ea del aica la p essió d’ex acció és ele ada. La quali a química de les aigües supe icials és baixa
( aula 3.4). Els índexs biològics d’algues i mac oin e eb a s coincideixen en les quali icacions, semp e pe so a
dels mínims exigibles ( aula 3.4). Cal di , pe ò, que aques es comuni a s no només es euen eduïdes pe la
quali a de l’aigua sinó ambé pel ipus de subs a del iu que, com s’ha di , és majo i à iamen so enc amb pocs
codola s. També s’obse a, amb les algues dia omees, que o i la dominància de les espècies ole an s a la
con aminació s’hi oben com acompanyan s algunes espècies dominan s al cu s mi jà al . La comuni a de
mac oin e eb a s, en can i, é una baixa iquesa axonòmica, i hi dominen els g ups més ole an s (qui onòmids i
baè ids).
La i egula i a en la p esència d’aigües ci culan s és mol palesa en les poblacions de peixos. El ba b i la bag a
deixen de se dominan s, i passa a se -ho l’anguila, o i que es de ec a una ba e a pe a la se a expansió aigües
amun en l’es ació d’a o amen de can Simó. A la zona p òpiamen del del a, les condicions a o ables del 2002

Es a de la To de a, pe íode 2001-2002
46
an a a o i l’a ibada d’ale ins de ba bs i bag es des d’à ees supe io s, pe ò semp e amb densi a s mol baixes.
Tanma eix, a pa i de To de a, pe la ines abili a de la lle a i la a iabili a dels cabals, les poblacions es ables de
peixos són absen s, a excepció de la llacuna de la desembocadu a, on s’hi oba la gambúsia.
Taula 3.4.
Pel que a als am ibis, es de ec en cinc espècies en baixes densi a s. Cal ema ca que les zones ho ícoles de la
zona del aica i algunes zones humides p ope es al cu s p incipal del iu (com a a una an iga ex acció d’à ids o bé
els ecs ag ícoles) són les p e e ides pe les espècies més escasses, com el g ipau co edo , la eine a o la
g ano e a de pun s.
La ege ació del cu s baix del iu p esen a dues zones mol cla amen di e enciades. En e Hos al ic i To de a hi
ha alguns espais de ibe a ela i amen ben conse a s, especialmen pel e que les illes o mades a la lle a es
oben cobe es pe salzedes de salze blanc i saulic. Als ma ges apa eix ege ació esidual, com la consolda,
indicado a de e nedes i eixenedes po encials. En can i, la zona del aica p esen a un es a de de e io amen
mol ele a , ui de la canali zació de la lle a i la p esència de canya com a comuni a ege al dominan .
Igual com al am en e San Celoni i la Ba llò ia, a la zona del del a és p esen el conill de bosc, on ap o i a els
he bassa s que es o men a la lle a del iu. També des aca la p esència d’animals domès ics, especialmen de
ama s d’o elles.
Les comuni a s d’ocells al cu s baix del iu, de la ma eixa mane a com passa amb la ege ació, man enen unes
ca ac e ís iques ben di e en s en els dos ams d’es udi. La pa més p ope a a la desembocadu a és o ça pob a,
degu a la p esència ele ada de di e en s espècies an opò iles a a o ides pels camps de con eu eïns, com a a
els pa dals o els es o nells, o espècies d’al es ambien s que u ili zen aques a à ea pe descansa , pe exemple
els immadu s de ga ià a gen a . To al con a i passa aigües amun de To de a, on la di e si a es man é amb els
alo s més al s oba s a o el iu, malg a els pe íodes d’assecamen i les quali a s poc sa is ac ò ies de les
Algues Algues
Amoni Ni i Ni a s Fos a s IPS BMWPC FBILL Amoni Ni i Ni a s Fos a s IPS BMWPC FBILL
P <0.03 0,02 1,00 0,42 30 4 0,1 0,05 2,4 1 8,2 41 5
E Sec Sec Sec Sec Sec Sec Sec < 0,03 < 0,01 1,2 0,24 Sec 33 5
P <0.03 0,03 0,70 0,49 50 5 < 0,03 0,03 2,5 0,7 7,1 17 4
E Sec Sec Sec Sec Sec Sec Sec < 0,03 < 0,01 1,5 0,36 9,6 25 5
P <0.03 0,04 1,60 0,33 28 4 0,5 0,02 3,2 0,9 6,8 17 4
E Sec Sec Sec Sec Sec Sec Sec Sec Sec Sec Sec Sec Sec Sec
2001 2002
Toxici a Eu ò ia Mac oin e eb a s Toxici a Eu ò ia Mac oin e eb a s
TRAM 5: del pon d'Hos al ic al pon de To de a
TRAM 6: del pon de To de a a desembocadu a
QBR 2002 (%)
E15
E17
E20
Es a na u al
Quali a bona
Quali a accep able
Quali a dolen a
Quali a pèssima
100
16,
7
5
0
16,
7
16,
7
Es a de la To de a, pe íode 2001-2002
47
aigües i la ege ació. Aques e s’explica pe se un am obe i ample, on l’o ni o auna d’ambien s eïns, no
exclusi amen aquà ics, hi é una g an in luència (con eus, plan acions, alzina s...). Al cu s baix de la To de a cal
des aca els ambien s humi s p ope s al iu (es anys de cal Raba, de can To en , g a e a abandonada...) com a
espais d’ele a in e ès pe a la ecupe ació de les comuni a s d’ocells aquà ics, com s’ha obse a amb el ma ine
de ni , el cabusse , el ma ine menu o la o xa, que hi c ien (alguns de mane a espo àdica), o l’ànec coll- e d, que
s’hi e ugia en pe íodes cinegè ics.
En gene al, doncs, el cu s baix es ca ac e i za pe mos a unes de iciències impo an s pel que a a la quali a de
les aigües i al desen olupamen de les comuni a s d’o ganismes aquà ics i de la ege ació de ibe a. Cal des aca ,
pe ò, que les plan acions i zones boscoses, els en o ns ho ícoles i, especialmen , les zones humides p ope es,
pe me en l’es ablimen de comuni a s d’am ibis i d’ocells més di e ses.
4. Les ie es
El seguimen dels ams baixos d’algunes de les ie es de la To de a pe me conèixe la quali a química i biològica
de les aigües que an d enan a la To de a. A més, pe me disposa d’in o mació espec e les possibili a s que
aques es ie es siguin, en momen s d’incidències g eus en el cu s p incipal del iu (a ingudes o es, episodis de
con aminació...) espais de e ugi i/o o igen de ecoloni zacions pos e io s. Pe o això, l’Obse a o i é 6 es acions
ixes de seguimen , on es po a a e me el moni o a ge dels pa àme es biològics mi jançan l’es udi de les algues
dia omees i els mac oin e eb a s i el seguimen dels pa àme es isicoquímics.
Les ie es objec e del seguimen biològic de l’Obse a o i són la de Vallgo guina (E22) i la de Fui osos (E30),
p o inen s del Mon neg e i d enan pel ma ge d e de la To de a, i la de Gualba (E24), la de B eda (E26), la
d’A búcies(E27) i la de San a Coloma (E28), p o inen s del Mon seny i de la Sel a i d enan pel ma ge esque e
de la To de a.
De mane a gene al, es po di que o es aques es ie es enen una quali a biològica accep able ( aula 3.5).
Taula 3.5.
Algues Algues
Amoni Ni i Ni a s Fos a s IPS BMWPC FBILL Amoni Ni i Ni a s Fos a s IPS BMWPC FBILL
P <0.03 0,02 13,90 0,13 52 7 < 0,03 0,05 4,7 1,1 14,8 39 5
E Sec Sec Sec Sec Sec Sec Sec < 0,03 < 0,01 1,6 0,9 9,6 63 6
P <0.03 0,04 44,00 <0.065 131 10 0,1 < 0,01 1 0,7 15 122 10
E Sec Sec Sec Sec 14,2 Sec Sec < 0,03 0,01 0,9 0,06 13,6 125 10
P <0.03 0,05 1,70 0,33 78 8 0,1 0,01 1,3 0,3 11,8 50 6
E <0.03 <0.01 7,70 2,16 10,80 78 8 < 0,03 0,03 1,1 0,86 12,2 71 8
P <0.03 0,03 6,00 0,10 114 10 0,1 0,01 3,4 2,2 14,9 92 7
E <0.03 <0.01 1,20 0,62 15 104 10 < 0,03 < 0,01 2,8 0,89 13 129 10
P <0.03 0,04 2,10 0,78 78 6 0,7 0,06 3,7 0,6 7,9 43 5
E Sec Sec Sec Sec Sec Sec Sec < 0,03 0,01 2,2 0,18 9,9 58 6
P 3,00 <0.01 0,60 0,29 58 8 < 0,03 < 0,01 0,9 0,3 19,5 53 8
E Sec Sec Sec Sec 18,2 Sec Sec < 0,03 < 0,01 2,6 0,6 106 9
2001 2002
Toxici a Eu ò ia Mac oin e eb a s Toxici a Eu ò ia Mac oin e eb a s
E30 Rie a de
Fui osos
E28 Rie a de
San a Coloma
E22 Rie a de
Vallgo guina
E24 Rie a de
Gualba
E26 Rie a de
B eda
E27 Rie a
d'A búcies
Es a de la To de a, pe íode 2001-2002
48
Malg a l’assecamen o l’escàs cabal que pa eixen la majo ia d’elles du an l’es iu, els alo s de quali a cons a a s,
an pel que a als pa àme es químics com als índexs biològics de les algues i dels mac oin e eb a s, man enen
uns ni ells ela i amen bons. La millo quali a la dóna la ie a de Fui osos, men e que les ie es de Vallgo guina i
de San a Coloma són les que apo en unes aigües de menys quali a . Cal ema ca , en el cas de la ie a de San a
Coloma, que el subs a majo i à iamen so enc i la baixa di e si a d’hàbi a s a o ables als o ganismes es udia s
són, p obablemen , de e minan s a l’ho a de pode alo a la quali a de l’ecosis ema. Les ie es de Gualba, de
B eda i d’A búcies, amb comuni a s d’o ganismes mac oin e eb a s o ça di e ses, es ca ac e i zen pe la
p esència d’espècies de di e en s amílies de plecòp e s, e eme òp e s i odona s mol poc ole an s a la
con aminació, i pe an , indicado s d’aigües ne es.
5. Tendències gene als 1996-2003
L’Obse a o i a inicia el eball de seguimen biològic a la To de a l’any 1996. Només algunes línies
d’in es igació, pe ò, han pogu conse a la pe iodici a de mos eig, i són aques es les que pe me en pa la
objec i amen de les endències de millo a de la quali a del iu, o bé dels can is que, any e a any, s’han pogu
obse a . Bàsicamen , doncs, pe elabo a aques apa a s’u ili zen les dades e e en s als índexs biològics de
mac oin e eb a s, dels quals es disposa de dades dels anys 1996, 1998-2002. Els alo s de e e ència de la
p ima e a de 2003 són els de l’índex IPS, d’algues. També es comen en alguns dels esul a s des acables
ob ingu s amb el seguimen de l’o ni o auna, del qual es disposen dades del 1996, 1998 i 2001-2003. Finalmen , la
documen ació e e en a una campanya que els in es igado s de la línia d’ic io auna an eali za a la To de a el
1996 ha pe mès cons a a les di e ències en la dis ibució i abundància dels peixos.
Tal com s’ha indica en l’inici d’aques apa a , cal eni p esen unes conside acions p è ies quan es ol alo a la
endència en e el 1996 i el 2003. La p ime a és la que a e e ència a les condicions me eo ològiques anuals, que
han es a especialmen des a o ables en alguns d’aques s anys, com bé ho mos a el e de oba bona pa del
iu o almen sec du an els mesos d’es iu ( igu a 3.2). La segona conside ació és l’es o ç que, ambé aques s
da e s anys, s’ha e pe millo a la quali a dels abocamen s d’aigües esiduals u banes, i més conc e amen
l’en ada en uncionamen de les EDARs biològiques de San a Ma ia de Palau o de a i de San Celoni. També cal
ema ca que la sè ie de dades de què es disposa enca a es conside a limi ada pe assegu a que la endència
que es cons a a es man é en el emps.
A la igu a 3.3 es mos en els esul a s dels índexs biològics de mac oin e eb a s i dia omees disponibles en la
sè ie d’anys 1996-2003. Els can is més con unden s i que més es man enen en el emps són els que indiquen una
cla a millo a de la quali a del iu a la zona del am mi jà del iu, especialmen aigües a all de l’abocamen de la
depu ado a d’aigües esiduals u banes de San Celoni. Les es acions E7, si uada a l’alçada de Gualba de Baix, i
E9, a la Ba llò ia, que ins l’any 2001 ha ien man ingu una quali a en e dolen a i mol dolen a, a pa i del
Es a de la To de a, pe íode 2001-2002
49
momen en què es posa en ma xa la depu ado a biològica de San Celoni millo en os ensiblemen , a iban a
man eni alo s de quali a bona a pa i de l’es iu del 2001. Les dades de l’índex IPS del 2001 al 2003 no són an
sa is ac ò ies, pe ò ambé indiquen una millo a en el am mi jà del iu, especialmen a la zona de Palau o de a i
San Celoni (es acions E4 a E7).
Figu a 3.3.
La endència a la millo a s’obse a a les igu es 3.4 i 3.5, en les quals s’han ag upa les cinc ca ego ies de quali a
en dos g ans g ups, al i com indica la Di ec i a Ma c de l’Aigua de la CE. Aques a Di ec i a ecomana conside a
només les ca ego ies “bona” i “mol bona” com a indicado es d’un iu amb un es a ecològic sa is ac o i. La es a
de ca ego ies (“accep able o medioc e”, “dolen a” i “mol dolen a”) ind ien, doncs, una conside ació gene al de
l’es a ecològic del iu insa is ac o i i, pe an , old ia di que és necessa i e un es o ç de ges ió pe al de
millo a -ne la quali a . P enen només els alo s de l’índex BMWPC de mac oin e eb a s, dels quals en enim una
sè ie des del 1996, els esul a s de p ima e a són mol cla s ( igu a 3.4.a): el nomb e d’es acions que ob enen una
quali a sa is ac ò ia ha ana en augmen des del 1999. Men e que a la p ima e a del 1996 les es acions del cu s
p incipal del iu que p esen a en aques a ca ego ia no a iba en al 20%, a pa i del 2001 ja s’a iba o supe a el
50%. Du an els es ius ( igu a 3.4.b), pe ò, la endència de millo a no és gens cla a, cosa que es po a ibui a
l’ele a nomb e de pun s secs. La p ima e a de 1998 és excepcionalmen bona, possiblemen degu a les
condicions me eo ològiques a o ables de l’hi e n i de la ma eixa la p ima e a.
Figu a 3.4.a Figu a 3.4.b
P ima e a - es iu(1996-2003) Es iu (1996-2002)
Es ació Nom
BMWPC 1996 (P)
BMWPC 1996 (E)
BMWPC 1997
BMWPC 1998 (P)
BMWPC 1998 (E)
BMWPC 1999 (P)
BMWPC 1999 (E)
BMWPC 2000 (P)
BMWPC 2000 (E)
BMWPC 2001 (P)
BMWPC 2001 (E)
BMWPC 2002 (P)
BMWPC 2002 (E)
IPS 2001 (E)
IPS 2002 (P)
IPS 2002 (E)
IPS 2003 (P)
BMWPC 1996
BMWPC 1997
BMWPC 1998
BMWPC 1999
BMWPC 2000
BMWPC 2001
BMWPC 2002
IPS 2001
IPS 2001
E0 Pon de la Lla ina 122 148 149 15,2 17,4 17,3 19,3 122 149 15,2 15,2
E1 Rec de Palau o de a 95 112 175 165 119 125 146 119 146 111 131 155 15,6 15,3 14,7 18,4 112 165 125 119 111 155 15,6 15,6
TRAM 1 E3 Poliespo iu 77 134 85 134 130 82 124 Sec 119 75 107 101 13,7 14,5 16,8 17,7 134 134 82 Sec 75 101 13,7 13,7
E4 To de a-Reguissol 50 72 76 66 81 Sec 19 Sec 66 Sec 64 37 7,9 9,6 15,2 15,9 72 66 Sec Sec Sec 37 7,9 7,9
E5 Molí de les T esse es 48 37 88 Sec 52 Sec 62 Sec 109 Sec 69 49 11,4 11,8 9,8 13,0 37 Sec Sec Sec Sec 49 11,4 11,4
E6 To de a-Pe egàs 8 45 60371767523851 526743 6,812,89,412,5 45 3767385243 6,8 6,8
E7 Gualba de Baix 30 31 29 10 3 1 3 4 24 57 73 52 Sec 2,5 10,1 9,6 31 10 1 4 57 52 Sec Sec
E9 La Fe e ia 22 31 29 Sec 29 Sec 7 Sec 16 Sec 72 46 Sec 6,9 Sec 10,0 31 Sec Sec Sec Sec 46 Sec Sec
E29 Go g d'en Pe xis ó 37 34 26 40 12 48 23 46 8,9 7,0 Sec 7,6 34 40 48 46 8,9 8,9
E12 A-7 pk.97 3 22 91 68 50 37 39 42 77 44 29 49 Sec 7,2 7,3 10,0 22 68 37 42 44 49 Sec Sec
TRAM 5 E15 Can Simó 44 26 44 30 39 27 38 Sec 30 Sec 41 33 Sec 8,2 Sec Sec 26 30 27 Sec Sec 33 Sec Sec
E17 Pon N-II 27 15 33 Sec 20 Sec 39 Sec 50 Sec 17 25 Sec 7,1 9,6 10,0 15 Sec Sec Sec Sec 25 Sec Sec
E20 Del a 26 Sec 63 Sec 22 Sec Sec Sec 28 Sec 17 Sec Sec 6,8 Sec Sec Sec Sec Sec Sec Sec Sec Sec Sec
TRAM 6
TRAM 0
TRAM 2
TRAM 3
TRAM 4
0%
20%
40%
60%
80%
100%
p96 p98 p99 p00 p01 p02
Sec
Insa is ac o i
Sa is ac o i
0%
20%
40%
60%
80%
100%
e96 e98 e99 e00 e01 e02
Sec
Insa is ac o i
Sa is ac o i
Es a de la To de a, pe íode 2001-2002
50
En el cas de l’índex IPS de dia omees ( igu a 3.5), o i no se an con unden s, sí que s’obse a una endència a
l’augmen d’es acions amb quali a s sa is ac ò ies du an els anys 2001-2003.
Figu a 3.5.
Aques a alo ació es eu ecolzada pe la in o mació ob inguda pel que a a la dis ibució i abundància de peixos.
Dades ecollides l’any 1996 mos a en l’absència de peix en el cu s mi jà de la To de a, en e San Celoni i
Hos al ic. En can i, l’es udi pe iòdic inicia el 2001 dins el ma c de l’Obse a o i mos a aques a c eixen
ins au ació de poblacions de peixos en p àc icamen o el cu s p incipal del iu, si bé no en les condicions
d’es abili a su icien s pe ga an i el desen olupamen co ec e de les comuni a s. En el cas dels ocells, la
p esència de blaue en pe íode ep oduc o al cu s mi jà del iu a pa i de 2001 con i ma la millo a de les
condicions ecològiques de la To de a en aques am.
Tanma eix, cal eni p esen que aques s alo s només an e e ència a la quali a biològica de les aigües, i que si
es inguessin p esen s al es alo acions de l’es a de l’ecosis ema lu ial, els ams de iu en els quals és
necessa i millo a -ne la quali a ecològica són mol s més. Pe exemple, si s’ag upen les dades del QBR se ia
(es a del bosc de ibe a) ecollides el 2002, s’obse a que només el 39,7% del e i o i es udia p esen a un ni ell
de quali a sa is ac ò ia. La igu a 3.6 mos a aques a ci cums ància, i s’obse a com, en el anscu s del descens
del iu cap al ma , l’al e ació de la ege ació de ibe a a en augmen : al 100% de quali a sa is ac ò ia del cu s al
s’hi oposa el 90% de quali a insa is ac ò ia del cu s baix.
Figu a 3.6.
0%
20%
40%
60%
80%
100%
e01 p02 e02 p03
Sec
Insa is ac o i
Sa is ac o i
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
Cu s al Cu s mig-al Cu s mig-
baix
Cu s baix
Insa is ac o i
Sa is ac o i

Resul a s de les línies de eball
45
4
4.
.R
Re
es
su
ul
l
a
a
s
sd
de
el
le
es
sl
lí
ín
ni
ie
es
sd
de
e
e
eb
ba
al
ll
l
Resul a s de seguimen biològic de la Conca de la To de a
51
4
4.
.1
1R
Re
es
su
ul
l
a
a
s
sd
de
el
ls
se
eg
gu
ui
im
me
en
n
b
bi
io
ol
lò
òg
gi
ic
cd
de
el
la
ac
co
on
nc
ca
ad
de
el
la
aT
To
o
d
de
e
a
a
4.1.1 Es udi de les algues (Dia omees i Mac oalgues) de la conca de la To de a com a Indicado es de la
quali a biològica de l’aigua. Pe íode 2001-2003.
Joan Gomà.
INTRODUCCIÓ
L’es iu del 2001 s’inco po en les algues a l’es udi de les biocenosi de la conca de la To de a pe a ”L’Obse a o i”,
més conc e amen les dia omees ben òniques i les mac oalgues dels ius de la conca.
Els p opòsi s p incipals són inc emen a el coneixemen de la lo a d’aques s dos g ups d’algues p esen s a la
To de a, i emp a -los com a indicado s de la quali a de l’aigua. Pe aques segon, els objec ius són lleuge amen
di e en s. Pe les dia omees s’apliquen els índexs eu opeus exis en s i s’ob enen una alo ació pe a la To de a, i
pe les mac oalgues, a més d’ob eni un alo de la quali a de l’aigua, es p e enia a alua i adequa en el possible
l’índex E/P-I.
Les dia omees (Bacilla ophyceae) són unes algues que p esen en una biologia mol pa icula , en especial pe dos
aspec es: 1) L’àmplia dis ibució en l’espai i 2) l’ele ada capaci a de coloni za aigües amb un g au de pe o bació
ex em.
Les dia omees són algues unicel·lula s, que com a mol an colònies pe i es i poden a iba a qualse ol hàbi a del
iu a ossegades pe l’aigua. Pe an , poden coloni za po encialmen qualse ol lloc del iu. Aques a es a ègia a
que, malg a l’he e ogeneï a del iu, les comuni a s de dia omees que es desen olupen en ambien s d’ecologia
semblan , siguin ambé mol simila s. Pa al·lelamen , com que hi ha espècies que iuen en ambien s ex ems
(aigües p ís ines, aigües ecals, e c.), ens pe me en pun ua co ec amen els alo s ex ems dels índexs. A
di e ència dels mac ò i s i al es mic oalgues que en ambien s amb una o a pe o bació desapa eixen, les
poblacions de dia omees assoleixen poblacions no ables.
Els índexs de quali a es onamen en en una pun uació que es dóna a cada espècie en elació a les di e en s
classes de quali a química de l’aigua (CEMAGREF, 1982). El alo indicado de cada àxon s’ha ob ingu a pa i
de la in o mació de les bases de dades exis en s a o a Eu opa, especialmen impo an pel que a a les
dia omees, així, pe a cada espècie es coneix el seu ang i la se a ampli ud ecològica. A l’ho a d’assigna una
pun uació de e minada s’han conside a els pa àme es isicoquímics més signi ica ius pel que a a les
pe o bacions que a ec en els sis emes aquà ics ( empe a u a, pH, conduc i i a , oxigen dissol , DBO, DQO,
ni ogen o al, amoni, ni i s, ni a s, os a s i clo u s). Amb aques es dades, cada espècie é assignada una
p obabili a de oba -se en un ang ecològic de e mina . Aques a pun uació s’in odueix a la ó mula i desp és és
modula pe un alo de sensibili a del àxon a la pol·lució, i en alo a la capaci a indicado a.
A més d’u ili za les dia omees, que es a e iden que enen o ça a an a ges an pel ipus d’o ganisme com pe
les dades exis en s i p o ocols eu opeus es anda i za s (CEN, 2000 i 2001), ambé e a objec iu d’aques es udi
u ili za les mac oalgues pe al d’a alua la quali a de l’aigua. Les mac oalgues són un g up mo ològic
sup a axonòmic, on s’hi encabeixen o es aquelles algues que gene en al·lus o colònies isibles a ull. Pe an hi
en en espècies de di e sos g ups axonòmics i no només un, com en el cas de les dia omees. Cal assenyala que
Resul a s de seguimen biològic de la Conca de la To de a
52
ins a a no exis eixen gai es dades sob e el ema, p obablemen pe què el e de que pe anyin a g ups
axonòmics mol di e en s eque eix una sòlida o mació axonòmica i ambé, pe què l’expe iència ens diu que es
eballa amb menys espècies i mol es d’elles enen una ampli ud ecològica mol g an, e que les a poc ap es pe
a ésse emp ades com indicado es. No obs an , exis eixen escassos es udis en aques sen i i eballa en aques
camp de la ece ca po suposa un pas enda an en el coneixemen de l’aplicació dels índexs biològics en
sis emes aquà ics.
METODOLOGIA
a) Recol·lecció i iden i icació
Recol·lecció de mos es de dia omees
Pe a eali za aques es udi és necessà ia la ecol·lecció d’una comuni a ben ònica de dia omees madu a i ben
es uc u ada, p e e en men . Les comuni a s que euneixen aques es ca ac e ís iques són les que es si uen en les
zones més es ables (subs a s immòbils del iu), malg a les a ingudes d’aigua. Pe això és ecomanable
mos eja en ped es de 25x25 cm (com a mínim) i que es iguin ben coloni zades pe dia omees. A més, les ped es
han d’es a si uades on el co en d’aigua és màxim, de ugin les zones on l’aigua es à quie a o el abeig.
També és impo an que el pun de mos eig es igui ben il·lumina , si és possible, que no hi hagi omb a del bosc
de ibe a i que ampoc no hi hagi cap al e ecob imen algal més que el o ma pe les p òpies dia omees, ja que
les mac oalgues pod ien al e a la quali a de la llum que ep la comuni a i modi ica -ne l’espec e especí ic o
a a o i la p esència de de e minades espècies epi í iques com a a Cocconeis pediculus, Rhoicosphenia
abb ebia a oAmpho a pediculus, que po e al e a la pun uació de l’índex.
Un cop escollida la ped a es p ocedeix a la ecol·lecció de la mos a. Amb aques a inali a es aspalla la ped a
amb un aspall de den s abocan el con ingu dins un lascó de id e.
Fig. 1. Recol·lecció de mos es de dia omees.
Cada mos a així ecollida s’ha e ique a i s’ha ixa amb o maldehid al 4% pe e i a la modi icació de la
composició de la comuni a de dia omees pe la possible ep oducció di e encial de les espècies ecollides. Cal
emmaga zema les mos es en capses o a ma is i man eni -les o a de l’acció di ec a de la llum, ja que així es
p ese en millo .
Recol·lecció de dades de mac oalgues
Pe a les mac oalgues s’han p es dades di ec amen al camp, o en una es ima de la cobe u a de cada espècie
en un am de iu d’ap oximadamen 50 me es de lla g. Aques a cobe u a s’ha alo a amb una escala
exp essada de la següen mane a:
Resul a s de seguimen biològic de la Conca de la To de a
53
Valo % de cobe u a de l’espècie
5 80-100 %
4 60-80 %
3 40-60 %
2 20-40 %
1 1-20%
+ p esència d’algun indi idu aïlla
Així s’aconsegueix un in en a i amb una es ima de l’abundància de les mac oalgues que s’han oba a cada pun .
Només si no es coneix una espècie o és de di ícil iden i icació al camp, se n’ha aga a una mos a pe a una
co ec a iden i icació al labo a o i.
P epa ació de mos es de dia omees
Pe a l’es udi de les dia omees és necessa i un ac amen de les mos es que ens pe me i obse a amb de all
l’es uc u a i les o namen acions del ús ul, en les quals es basa la axonomia d’aques g up d’algues. Pe
aconsegui -ho es a un p ime ac amen de la mos a amb aigua oxigenada de 110 olums (càus ica), amb la
inali a d’elimina la ma è ia o gànica de la mos a i ob eni ús uls ne s, ap o i an la na u a silícica d’aques s, que
és indi e en a aques ac amen .
Un cop eliminada la ma è ia o gànica de la mos a, cal elimina ambé les possibles sals ca bona ades que
pod ien p ecipi a i in e e i en l’obse ació de la mos a. A al e ec e s’aplica a la mos a 1 ml d’àcid clo híd ic al
35%. La no a solució es deixa eposa du an un pe íode de 2–3 ho es passades les quals es deixen sedimen a
els ús uls i es p ocedeix a eali za 4 en a s amb aigua des il·lada.
A con inuació es mun en les dia omees amb la esina Naph ax. Pe e -ho, es diposi a una suspensió de ús uls
amb una concen ació adien pe a la co ec a obse ació i comp a ge, sob e un cob eobjec es i es deixa asseca
pe e apo ació. Un cop seca la mos a, es diposi a una go a de Naph ax al po aobjec es i es mun a el cob e
amb els ús uls en calen .
To aques p o ocol es oba desc i en el eball de Kelly e al. (1998) i en els eballs de la Comissió eu opea de
no mali zació (CEN 2000).
Iden i icació de les dia omees
Pe a eballa amb les dia omees s’ha u ili za un mic oscopi òp ic Lei z amb Noma ski i con as de ases. Pe a la
iden i icació s’ha eballa amb les següen s monog a ies: K amme i Lange–Be alo (1985, 1986, 1988, 1991A,
1991B), K amme (1997), Lange-Be alo (1996, 1999, 2001) i P ygiel i Cos e (2000).
Iden i icació de les mac oalgues
Pe a iden i ica les espècies de mac oalgues obades s’ha eballa amb di e ses ecopilacions i en especial amb
monog a ies dels g ups oba s: Kadlubowska J.(1984), M ozinska, T. (1985), Ramana han. K.R. (1962), Komá ek,
J. & K. Anagnos idis (1991) i P in z, H.(1964).
La iden i icació es eia amb obse acions en esc del ma e ial ecolli a la lupa binocula i al mic oscopi, amb
p epa acions empo als. En el cas de les mac oalgues l’obse ació de ma e ial no ixa és impo an pe una bona
iden i icació pe què les subs àncies emp ades pe ixa el ma e ial poden al e a la o ma d’alguna de les
es uc u es cel·lula s com els clo oplas s o a ia -ne el colo , i ambdós són e s emp a s en la iden i icació de les
algues.
Resul a s de seguimen biològic de la Conca de la To de a
60
Als p ime s pun s, T0, T1 i T3 són Achnan hidium suba omus, A. minu issimum i Gomphonema pumilum les que
en ca ac e i zen la comuni a . Són espècies que es oben en ius d’al a i mi ja mun anya, i que a la To de a hi són
ambé iu a all, enca a que ja no com a dominan s. En capçale a ambé s’hi oben d’al es espècies
acompanyan s com Cocconeis placen ula a . linea a, Reime ia sinua a, Plano hidium lanceola um i Ni zschia
dissipa a. Aques es, se an dominan s aigües a all, en els pun s T3, T4 i T5. En el pun T6 ambé apa eixen pe ò a
pa i d’aquí la in luència de la pol·lució desplaça aques es espècies i en a apa èixe d’al es que es a an
dominan s: són les espècies ole an s a di e en s g aus de con aminació i que de e minen les comuni a s del pun
T6, a egades ambé T5 quan la con aminació ja és accen uada en aques pun , com en pe íodes es i als. Les
p ime es espècies a apa èixe són Na icula g ega ia, Plano idium equen issimum i Ni zschia inconspicua. Quan
el g au d’al e ació ja és supe io la comuni a de dia omees passa a se dominada pe les espècies més ole an s
com Ni zschia palea, N. capi ela a, N. mic ocephala, N. pusilla, i ambé pe les pe i es na iculàcies Mayamea
a omus a . pe mi is, Eolimna minima, E. subminuscula i Fis uli e a sap ophila. Aques es espècies es epa eixen
el domini de les comuni a s en els di e en s pe íodes mos eja s, p e e en men en els am mi jà de la To de a,
que possiblemen sigui el més a ec a pe la pol·lució.
Algunes d’aques es espècies apa eixen ja en pun s d’aigües amun , indican que ja hi ha alguna pe o bació, pe ò
eble. En els pun s menys con amina s del am mig i especialmen del am inal de la To de a semp e apa eixen
com acompanyan s les espècies dominan s dels pun s T3 a T5. Això ens indica que p obablemen si aques a pa
del iu no ingués les aigües an depaupe ades la comuni a de dia omees ben òniques es a ia compos a pe
aques es espècies.
La quali a de les aigües segons les dia omees
Es mos en els alo s ob ingu s de calcula els índexs de quali a de l’aigua amb els in en a is de dia omees :
Taula 4. Valo s dels índexs IPS i IBD. Els pun s en blanc es an oba secs.
2001 2002 2003
Codi Es iu P ima e a Es iu P ima e a
locali a Riu IPS IBD IPS IBD IPS IBD IPS IBD
T0 To de a 15,2 12,8 17,4 16,2 17,3 15,2 19,3 16,7
T1 To de a 15,6 13,3 15,3 15,6 14,7 12,8 18,4 15
T3 To de a 13,7 11,8 14,5 12,1 16,8 14,2 17,7 14,8
T4 To de a 7,9 7,0 9,6 10,7 15,2 13,5 15,9 14,7
T5 To de a 11,4 10,5 11,8 12,6 9,8 12,1 13 14,6
T6 To de a 6,8 7,5 12,8 12,1 9,4 12,6 12,5 15,4
T7 To de a 2,5 8,3 10,1 12,7 9,6 12,7
T9 To de a 6,9 11,2 10 13,6
T29 To de a 8,9 9,9 7,0 11,0 7,6 12,5
T12 To de a 7,2 11,5 7,3 11,3 10 13,5
T15 To de a 8,2 6,4
T17 To de a 7,1 5,8 9,6 12,1 10 13,3
T20 To de a 6,8 5,4
T22 Rie a de Vallgo guina 14,8 11,9 9,6 13,4 18,1 18,9
T24 Rie a de Gualba 14,2 12,9 15,0 12,8 13,6 13 8,7 12,7
T26 Rie a de B eda 10,8 11,7 11,8 10,7 12,2 15 14,2 15
T27 Rie a d'A búcies 15,0 12,4 14,9 12,4 13,0 10,3 11,4 13,5
T28 Rie a de S a. Coloma 7,9 7,9 9,9 12,3 14,5 16,8
T30 Rie a de Fui osos 18,2 16,9 19,5 17,7 18,1 15,4

Resul a s de seguimen biològic de la Conca de la To de a
61
Pe una millo comp ensió geog à ica ambé és p esen en els esul a s del índexs ep esen a s segons l’escala de
colo s de les ca ego ies de classes de quali a ( aula 1) en mapes de la conca de la To de a. (Fig. 3).
Fig. 3. Mapes de quali a biològica de l’aigua de la conca de la To de a calculada amb els índexs de dia omees IPS (ż) i IBD
(

) en els qua e pe íodes de mos eig.
Es iu 2001
S a. Coloma de Fa ne s
Caldes de Mala ella
Maçane de la Sel a
Hos al ich
B eda
S . Celoni
S a. Ma ia
de Palau o de a
A búcies
To de a
Sils
To1
To3 To4
To5
To6
To7
To26
To29
To30
To28
To15
To17
To20
To22
To24 To12
RªdelaCas anya
RªdeS .Ma çal
LaTo de a
LaTo de a
RªdeFui osos
RªdeVallgo guina
Ma Medi e ani
RªdeGualba
RªdeB eda
Rªd’A búcies
RªdeS a.Coloma
To27
To9
S a. Coloma de Fa ne s
Caldes de Mala ella
Maçane de la Sel a
Hos al ich
B eda
S . Celoni
S a. Ma ia
de Palau o de a
A búcies
To de a
Sils
To1
To3 To4
To5
To6
To7
To26
To29
To30
To28
To15
To17
To20
To22
To24 To12
RªdelaCas anya
RªdeS .Ma çal
LaTo de a
LaTo de a
RªdeFui osos
RªdeVallgo guina
Ma Medi e ani
RªdeGualba
RªdeB eda
Rªd’A búcies
RªdeS a.Coloma
To27
To9
S a. Coloma de Fa ne s
Caldes de Mala ella
Maçane de la Sel a
Hos al ich
B eda
S . Celoni
S a. Ma ia
de Palau o de a
A búcies
To de a
Sils
To1
To3 To4
To5
To6
To7
To26
To29
To30
To28
To15
To17
To20
To22
To24 To12
RªdelaCas anya
RªdeS .Ma çal
LaTo de a
LaTo de a
RªdeFui osos
RªdeVallgo guina
Ma Medi e ani
RªdeGualba
RªdeB eda
Rªd’A búcies
RªdeS a.Coloma
To27
To9
P ima e a 2002
S a. Coloma de Fa ne s
Caldes de Mala ella
Maçane de la Sel a
Hos al ich
B eda
S . Celoni
S a. Ma ia
de Palau o de a
A búcies
To de a
Sils
To1
To3 To4
To5
To6
To7
To26
To29
To30
To28
To15
To17
To20
To22
To24 To12
RªdelaCas anya
RªdeS .Ma çal
LaTo de a
LaTo de a
RªdeFui osos
RªdeVallgo guina
Ma Medi e ani
RªdeGualba
RªdeB eda
Rªd’A búcies
RªdeS a.Coloma
To27
To9
S a. Coloma de Fa ne s
Caldes de Mala ella
Maçane de la Sel a
Hos al ich
B eda
S . Celoni
S a. Ma ia
de Palau o de a
A búcies
To de a
Sils
To1
To3 To4
To5
To6
To7
To26
To29
To30
To28
To15
To17
To20
To22
To24 To12
RªdelaCas anya
RªdeS .Ma çal
LaTo de a
LaTo de a
RªdeF
ui osos
RªdeVallgo guina
Ma Medi e ani
RªdeGualba
RªdeB eda
Rªd’A búcies
RªdeS a.Coloma
To27
To9
S a. Coloma de Fa ne s
Caldes de Mala ella
Maçane de la Sel a
Hos al ich
B eda
S . Celoni
S a. Ma ia
de Palau o de a
A búcies
To de a
Sils
To1
To3 To4
To5
To6
To7
To26
To29
To30
To28
To15
To17
To20
To22
To24 To12
RªdelaCas anya
RªdeS .Ma çal
LaTo de a
LaTo de a
RªdeF
ui osos
RªdeVallgo guina
Ma Medi e ani
RªdeGualba
RªdeB eda
Rªd’A búcies
RªdeS a.Coloma
To27
To9
Resul a s de seguimen biològic de la Conca de la To de a
62
Es iu 2002
S a. Coloma de Fa ne s
Caldes de Mala ella
Maçane de la Sel a
Hos al ich
B eda
S . Celoni
S a. Ma ia
de Palau o de a
A búcies
To de a
Sils
To1
To3 To4
To5
To6
To7
To26
To29
To30
To28
To15
To17
To20
To22
To24 To12
RªdelaCas anya
RªdeS .Ma çal
LaTo de a
LaTo de a
RªdeF
ui osos
RªdeVallgo guina
Ma Medi e ani
RªdeGualba
RªdeB eda
Rªd’A búcies
RªdeS a.Coloma
To27
To9
S a. Coloma de Fa ne s
Caldes de Mala ella
Maçane de la Sel a
Hos al ich
B eda
S . Celoni
S a. Ma ia
de Palau o de a
A búcies
To de a
Sils
To1
To3 To4
To5
To6
To7
To26
To29
To30
To28
To15
To17
To20
To22
To24 To12
RªdelaCas anya
RªdeS .Ma çal
LaTo de a
LaTo de a
RªdeF
ui osos
RªdeVallgo guina
Ma Medi e ani
RªdeGualba
RªdeB eda
Rªd’A búcies
RªdeS a.Coloma
To27
To9
S a. Coloma de Fa ne s
Caldes de Mala ella
Maçane de la Sel a
Hos al ich
B eda
S . Celoni
S a. Ma ia
de Palau o de a
A búcies
To de a
Sils
To1
To3 To4
To5
To6
To7
To26
To29
To30
To28
To15
To17
To20
To22
To24 To12
RªdelaCas anya
RªdeS .Ma çal
LaTo de a
LaTo de a
RªdeF
ui osos
RªdeVallgo guina
Ma Medi e ani
RªdeGualba
RªdeB eda
Rªd’A búcies
RªdeS a.Coloma
To27
To9
P ima e a 2003
S a. Coloma de Fa ne s
Caldes de Mala ella
Maçane de la Sel a
Hos al ich
B eda
S . Celoni
S a. Ma ia
de Palau o de a
A búcies
To de a
Sils
To1
To3 To4
To5
To6
To7
To26
To29
To30
To28
To15
To17
To20
To22
To24 To12
RªdelaCas anya
RªdeS .Ma çal
LaTo de a
LaTo de a
RªdeF
ui osos
RªdeVallgo guina
Ma Medi e ani
RªdeGualba
RªdeB eda
Rªd’A búcies
RªdeS a.Coloma
To27
To9
S a. Coloma de Fa ne s
Caldes de Mala ella
Maçane de la Sel a
Hos al ich
B eda
S . Celoni
S a. Ma ia
de Palau o de a
A búcies
To de a
Sils
To1
To3 To4
To5
To6
To7
To26
To29
To30
To28
To15
To17
To20
To22
To24 To12
RªdelaCas anya
RªdeS .Ma çal
LaTo de a
LaTo de a
RªdeF
ui osos
RªdeVallgo guina
Ma Medi e ani
RªdeGualba
RªdeB eda
Rªd’A búcies
RªdeS a.Coloma
To27
To9
S a. Coloma de Fa ne s
Caldes de Mala ella
Maçane de la Sel a
Hos al ich
B eda
S . Celoni
S a. Ma ia
de Palau o de a
A búcies
To de a
Sils
To1
To3 To4
To5
To6
To7
To26
To29
To30
To28
To15
To17
To20
To22
To24 To12
RªdelaCas anya
RªdeS .Ma çal
LaTo de a
LaTo de a
RªdeF
ui osos
RªdeVallgo guina
Ma Medi e ani
RªdeGualba
RªdeB eda
Rªd’A búcies
RªdeS a.Coloma
To27
To9
Els alo s més al s dels índexs s’han oba a la capçale a de la To de a, als pun s T0 i T1, i al pun de la Rie a de
Fui osos (T30) an pe l’IPS com pe l’IBD i en els qua e pe íodes en que s’ha mos eja . En gene al aques s
pun s es oben en les ca ego ies de Mol Bona quali a de l’aigua, en algun mos eig an baixa a la següen
ca ego ia, especialmen el pun T1. Cal di que els alo s dona s pe l’IBD són in e io s, cosa que a que el p omig
dels alo s de o s els mos ejos quedi dins la ca ego ia de quali a “Bona” (Taula 5). El alo més al assoli a o a
la conca és el 19,5 de l’es iu 2002 a la Rie a de Fui osos.
Resul a s de seguimen biològic de la Conca de la To de a
63
Taula 5. Valo s mi jos i des iació es ànda d dels índexs IPS i IBD dels qua e pe íodes de mos a ge a cada pun .
Codi IPS IBD
locali a Riu Mi ja SD Mi ja SD
T0 To de a 17,3 1,7 15,2 1,8
T1 To de a 16,0 1,6 14,2 1,3
T3 To de a 15,7 1,9 13,2 1,5
T4 To de a 12,2 4,0 11,5 3,5
T5 To de a 11,5 1,3 12,4 1,7
T6 To de a 10,4 2,8 11,9 3,3
T7 To de a 7,4 4,3 11,2 2,5
T9 To de a 8,5 2,2 12,4 1,6
T29 To de a 7,8 1,0 11,1 1,3
T12 To de a 8,2 1,6 12,1 1,2
T15 To de a 8,2 6,4
T17 To de a 8,9 1,6 10,4 4,0
T20 To de a 6,8 5,4
T22 Rie a de Vallgo guina 14,2 4,3 14,7 3,7
T24 Rie a de Gualba 12,9 2,8 12,9 0,2
T26 Rie a de B eda 12,3 1,4 13,0 2,1
T27 Rie a d'A búcies 13,6 1,7 12,2 1,3
T28 Rie a de S a. Coloma 10,8 3,4 12,3 4,4
T30 Rie a de Fui osos 18,6 0,8 16,7 1,1
Els alo s més baixos dels índexs apa eixen en di e en s pun s de la To de a desp és de San Celoni, on
especialmen la p ima e a del 2002 els alo s es a en al ol an de 7 pe l’IPS. És en aques pe íode que obem
els alo s més baixos de o s dos índexs: al pun T7 l’IPS an sols dona un 2,5, únic cas en què les dia omees
indiquen una quali a de l’aigua de la conca del To de a de “Mol dolen a”. Al pun T17 de la To de a l’IBD dóna el
mínim oba , un 5,8 que quali ica les aigües de “Dolen es”.
La dis ibució de la quali a de l’aigua segons els índexs de dia omees en gene al és mol semblan en els qua e
pe íodes de mos eig. En l’eix p incipal de la conca, la To de a, els alo s dels índexs segueixen una e olució
pa ella (Fig. 3 i 4).
Comencen amb alo s mol ele a s, com hem comen a , amb quali a s de Mol bona i Bona. Aques a quali a es
man é ins els pun s T3 o T4 segons l’època, a l’alçada de San a Ma ia de Palau o de a. A pa i d’aques a zona
les comuni a s de dia omees mos en un descens de la quali a de l’aigua, i en els pun s T5 i T6 es alo a en
gene al com a “Medioc e”. A pa i del pun T7, degu a l’e ec e de San Celoni, les aigües del iu baixen a la
ca ego ies de “Dolen es” i ja no es ecupe en. La quali a a ia à només en e les ca ego ies de “Dolen a” i
“Medioc e”, segons el pun i l’època mos ejada, d’aques pun ins a la desembocadu a.
La alo ació e a amb l’IBD és en aques am igual a l’IPS o endeix a conside a una millo quali a i so in alo a
els pun s com a “Medioc es”.
Resul a s de seguimen biològic de la Conca de la To de a
64
Fig.4. E olució dels alo s de quali a biològica de l’aigua al lla g dels pun s de la To de a dels índexs IPS (ņƔņ) I
IBD (- - Ƒ - -) en els qua e pe íodes de mos eig.
A la To de a s’ap ecia una di e encia en e els 4 pe íodes de mos eig pel que a a la quali a de l’aigua. En
gene al hi ha un lleuge inc emen d’aques a amb el pas del emps, especialmen en el da e mos eig, la
p ima e a del 2003. L’assecamen del iu en nomb osos pun s, en especial a l’es iu, impedeix, pe ò, eu e si hi ha
una endència, ja que només ens podem basa en les dades de dos p ima e es, quan gene almen la quali a de
l’aigua se à semp e millo g àcies a un majo cabal del iu.
Els esul a s ob ingu s en aplica els índexs a les ie es a luen s de la To de a són o ça a iables. La més es able
pe que a a la quali a de l’aigua és la ie a de Fui osos, amb aigües alo ades semp e com a “Mol Bones” pe
l’IPS i “Bones” pe l’IBD. Les ie es de Gualba i A búcies eben la quali icació de “Bones” en els es p ime s
pe íodes de mos eig men e que en el da e els índexs les alo en com a “Dolen es” i “Medioc es”,
espec i amen . La ie a de B eda ha ana augmen an la quali a de les se es aigües a mesu a que ansco ien
els mos ejos, així com la de San a Coloma passan d’una quali a “Dolen a” a una de “Bona” en els es da e s
mos ejos. La ie a de Vallgo guina és la que p esen a una majo a iació dels índexs de dia omees en els es
mos ejos en que es a oba amb aigua.
Mac oalgues
El nomb e de àxons de mac oalgues oba s en els mos ejos e s a la conca de la To de a són 10 i alguns d’ells
no han pogu ésse iden i ica s a ni ell especí ic.
Es iu 2001
1
5
9
13
17
0 5 10 15 20
P ima e a 2002
1
5
9
13
17
0 5 10 15 20
Es iu 2002
1
5
9
13
17
0 5 10 15 20
P ima e a 2003
1
5
9
13
17
0 5 10 15 20
Valo s índexs Valo s índexs
Resul a s de seguimen biològic de la Conca de la To de a
65
Taula 6. Espècies de mac oalgues obades.
Cladopho a glome a a
En e omo pha sp.
Lemanea lu ia ilis
Melosi a a ians
Ni zschia palea
Oedogonium sp.
Pho midium sp.
Spi ogy a sp.
S igeoclonium enue
Vauche ia sp.
En des aquen dues pe la se a amplia dis ibució i g an p esència a la conca: Cladopho a glome a a i
S igeoclonium enue. D’al es espècies enen dis ibucions més es ingides, com Lemanea lu ia ilis, que c eix al
pun T0, ja que és una alga a qui ag aden les aigües edes i ne es. Pho midium sp. només s’ha oba a les ie es
de Gualba i B eda. També Melosi a a ians només es oba o man apissos b unencs sob e els bancs de sauló
poc subme gi s a les zones de poca co en de la pa baixa de la To de a, am on la g an mobili a d’aques
subs a de sauló impedeix l’es ablimen de al·lus d’al es mac oalgues. A cada locali a el nomb e de àxons
di e en s e a mol baix, mai se n’han oba més de 4 di e en s pe pun de mos eig, i en algun pun an sol hi
c eixia una espècie.
La quali a de les aigües segons les mac oalgues
El càlcul de l’índex E/P-I s’ha eali za semp e amb mol s pocs àxons, pel e comen a de la poca p esència de
mac oalgues i pe què algunes de les obades, com Oedogonium, no enien alo ació pe pa d’aques índexs.
Taula 7. Valo s de quali a biològica segons l’índex E/P-I. (No. m.= locali a s on no s’han oba mac oalgues o les obades no
pe me ien calcula l’índex pe no eni un alo assigna ).
Locali a Es iu 2001 P ima e a 2002 Es iu 2002
T0 2,1 1,5 1,4
T1 2,8 No m. 2,8
T3 2,8 22,8
T4 2,2 No m. 2,8
T5 22,1 2
T6 2,2 2,2 2,3
T7 sec 22,3
T9 sec 2,3 sec
T29 sec 1,8 sec
T12 2,3 1,9 2,3
T15 sec - sec
T17 sec 2,3 2,3
T20 sec 1,3 sec
T22 No m. 2 2
T24 1,8 No m. 1,8
T26 1,9 2,2 1,9
T30 No m. 1,3 sec
T27 2 2 2
T28 sec 1,8 1,9

Resul a s de seguimen biològic de la Conca de la To de a
66
Fig. 5. Mapa de quali a biològica de l’aigua de la conca de la To de a calculada amb l’índex de mac oalgues. Es iu 2001 (ż),
P ima e a 2002 (

) i Es iu 2002 (
¨
).
S a. Coloma de Fa ne s
Caldes de Mala ell
a
Maçane de la Sel a
Hos al ich
B eda
S . Celoni
S a. Ma ia
de Palau o de a
A búcies
To de a
Sils
To1
To3 To4
To5
To6
To7
To26
To29
To30
To28
To15
To17
To20
To22
To24 To12
RªdelaCas anya
RªdeS .Ma çal
LaTo de a
LaTo de a
RªdeFui osos
RªdeVallgo guina
Ma Medi e ani
RªdeGualba
RªdeB eda
Rªd’A búcies
RªdeS a.Coloma
To27
To9
S a. Coloma de Fa ne s
Caldes de Mala ell
a
Maçane de la Sel a
Hos al ich
B eda
S . Celoni
S a. Ma ia
de Palau o de a
A búcies
To de a
Sils
To1
To3 To4
To5
To6
To7
To26
To29
To30
To28
To15
To17
To20
To22
To24 To12
RªdelaCas anya
RªdeS .Ma çal
LaTo de a
LaTo de a
RªdeFui osos
RªdeVallgo guina
Ma Medi e ani
RªdeGualba
RªdeB eda
Rªd’A búcies
RªdeS a.Coloma
To27
To9
Els alo s són mol uni o mes en o a la conca, donan gene almen una quali a de l’aigua de “Medioc e”. Tan
sols en el pun més al i el da e pun de la To de a i a la ie a de Fui osos l’índex dóna una alo ació de “Bona”; i
als pun s T1, T3, T4 i T29, o s ells a la To de a, l’índex a alua com a “Dolen es” les aigües del iu en algun dels
pe íodes de mos eig.
DISCUSSIÓ
Espècies de dia omees
Les espècies de dia omees iden i icades a la conca de la To de a són o es elles més o menys eqüen s a la lo a
dia omològica del nos e e i o i, i o es elles ja ci ades en al es eballs (Saba e e al. 1987, Tomàs i Saba e
1985, Saba e 1983, Gomà e al, en p emsa). Com s’ha comen a pe anyen a la lo a ípica de ius i ie es de mi ja
i baixa mun anya medi e ània, de subs a silicis. Hi ha la p esència d’espècies ípiques d’aigües de més alçada
als pun s més al s de la To de a, mai abundan s, pe ò indicado es del naixemen del iu en al i ud, on
p obablemen aques es espècies ind an una majo p esència.
Les comuni a s na u als es euen o amen al e ades quan l’aigua del iu ep apo s con aminan s i les espècies
ole an s a aques es no es condicions desplacen a les que hau ien de desen olupa -s’hi.
Compa a i a dels índexs dia òmics
Els dos índexs de quali a biològica de l’aigua mi jançan les dia omees han mos a que donen esul a s di e en s
en o ça de les comuni a s mos ejades en aques es udi. Les di e ències so in són p ou ele ades pe e que la
Resul a s de seguimen biològic de la Conca de la To de a
67
ca ego ia de quali a de l’aigua exp essada sigui di e en en e els dos índexs. Una ullada a la dis ibució de les
ca ego ies de quali a esul an s a la conca de la To de a ens mos a una cla a endència de l’índex IBD a
sua i za els alo s ex ems, an els de bona quali a com el de dolen a (Fig.6). Aques e ec e ja ha es a obse a
en ius de Ca alunya ( e .ECOBILL) i les causes d’aques e s’han oba en el uncionamen de l’índex. Aques no
alo a ce s àxons abundan s als nos es ius; associa espècies mo ològicamen p òximes i els a o ga el ma eix
alo indicado a o es, com és el e de les pe i es Na iculàcies com Mayamea a omus a . pe mi is,Fis uli e a
sap ophila,Eolimna minima,E. subminuscula i Sellapho a seminulum. Aques e es dóna a les Rie es de
Vallgo guina i d’A búcies a l’es iu del 2002 i a la p ima e a del 2003 espec i amen , on les di e ències en e els
alo de l’IPS i l’IBD és impo an . Finalmen ambé s’ha is que l’IBD subes ima o sob ees ima la sensibili a a la
pol·lució pe a ce s àxons, com pe a Ni zschia palea, e que explica la di e encia de alo s en e els dos índexs
en pun s com el T7 la p ima e a del 2002.
Fig. 6. P opo ció de classes de quali a dels índexs de dia omees IPS i IBD. (Codi de colo s segons la aula 1)
To al
0
10
20
30
40
50
60
IPS IBD
%
Pe això sembla que l’IPS és el millo dels dos índexs aplica s.
P ima e a 2002
0
10
20
30
40
50
60
70
IPS IBD
Es iu 2001
0
10
20
30
40
50
60
70
IPS IBD
P ima e a 2003
0
10
20
30
40
50
60
70
IPS IBD
Es iu 2002
0
10
20
30
40
50
60
70
IPS IBD
Resul a s de seguimen biològic de la Conca de la To de a
68
Mac oalgues
Els esul a s de l’es udi de les mac oalgues han es a o ça dolen s. La alo ació que a l’índex e/p-i de la quali a
biològica de les aigües endeix a se mol homogènia amb la majo ia de pun s alo a s amb una quali a de
“medioc e”( ig. 7). i quan aques a alo ació a ia so in no és gai e cohe en amb la quali a eal, com passa en el
pun T1, on l’e/p-i la alo a en dos pe íodes com a “dolen a”, i al pun T20 al inal de la To de a que, en l’únic
pe íode que s’hi an oba algues, l’índex a quali ica les aigües de “bones”.
Fig.6. P opo ció de pun s ag upa s en ca ego ies de Quali a Biològica Bona (colo blau) i Quali a Biològica Dolen a (colo
g oc) segons els alo s de l’IPS. (Veu e el ex pe explicació).
0
10
20
30
40
50
60
70
Es iu 2001 P ima e a
2002
Es iu 2002 P ima e a
2003
%
Aques a p oblemà ica de l’índex s’a ibueix p incipalmen a la manca de di e si a de mac oalgues als pun s
es udia s de la conca de la To de a, e que homogeneï za els esul a s pel simple e de què les espècies
dominan s a la majo ia de pun s són les ma eixes. També és a ibuïble a la manca de di e si a pe pun , on s’hi
oba en poc nomb e d’espècies di e en s, e que a que una o dues espècies de e minin pe si soles el alo de
l’índex, això el a es a lliga a l’au oecologia d’aques es poques espècies, e del o de ugible pe la manca
d’in o mació que p opo ciona.
Un p oblema més és la manca d’in o mació sob e el alo indicado d’algunes de les espècies obades que se
suma als p oblemes an e io s, eduin el nomb e d’espècies que ens donen in o mació pe cada pun .
La manca de més nomb e de àxons i d’una majo dis ibució d’aques s s’a ibueix a la pa mi ja i baixa de la
To de a i en la majo ia de les ie es a luen s a la mena de subs a del lli , el sauló, que n’impedeix la p oli e ació,
pe la mobili a del subs a que n’impedeix la implan ació. L’e ec e ab asiu di icul a el c eixemen de al·lus.
Tanma eix, en pun s de mos eig, on el subs a de còdols i oques si que hi pe me ia la p esència de més
mac oalgues, aques a ampoc es dóna.
És, doncs, bàsicamen pe una in o mació escadusse a i poc iable que c eiem que les mac oalgues no són un
bon indicado de la quali a biològica de la conca de la To de a i en deses imem llu u ili zació com a als.
Balanç de la quali a biològica
P enen el c i e i la Di ec i a Ma c de l’Aigua de la CE pe a decidi si un pun del iu es oba bé o malamen , on
diu que només una alo ació igual o supe io a “Bona” és accep able pe a conside a el iu en bon es a biològic,
hem sepa a els pun s mos eja s a la conca de la To de a en sa is ac o is i insa is ac o is segons els esul a s de
l’IPS, ja que conside em que aques índex és el que millo alo a l’es a de les aigües segons les algues (Fig. 8).
Resul a s de seguimen biològic de la Conca de la To de a
69
Fig. 8. Pe cen a ge de les ca ego ies de quali a de l’aigua segons l’índex E/P-I. Les ca ego ies dels colo s es an exp essa s a
la Taula 2.
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
Es iu 2001 P ima e a
2002
Es iu 2002
La alo ació que en an les dia omees pe mi jà de l’índex IPS no és gai e alague a, ja que en els es p ime s
mos ejos el pe cen a ge de pun s que no assoleixen les condicions que demana la Di ec i a és majo que els
pun s que sí ho an. I més si enim en comp e que en els dos es ius hi manquen p incipalmen pun s de la To de a
que solen eni una mala quali a , cosa que enca a eng andi ia aques a di e ència. Tan sols en l’úl im pe íode
d’es udi, la p ima e a del 2003 aques e s’in e eix i els pun s on les dia omees alo en l’es a del iu com a
sa is ac o i són més nomb osos. Cal di que en aques pe íode ambé hi manquen dos pun s del am inal de la
To de a que p esumiblemen dona an una mala quali a . La a iabili a dels esul a s que es dóna en algunes de
les ie es po se deguda a al e acions de la quali a que pa eixen pe les causes que siguin. Les ie es són més
in luenciables pe al e acions que a ec in les comuni a s que hi iuen, bàsicamen pel poc eco egu del iu i el
cabal que pod ien ampona aques es al e acions.
BIBLIOGRAFIA
AFNOR (2000). Dé e mina ion de l’Indice Biologique Dia omées (IBD). Quali é de l’eau. NF T 90-354.
CEMAGREF, (1982). E ude des mé hodes biologigues quan i a i es d’app écia ion de la quali é des eaux.
R appo Di ision Quali é des Eaux Lyon - Agence de l’Eau Rhône-Médi e anée-Co se, Pie e-Beni e, 28 pp.
CEN. Eu opean Commi ee o S anda diza ion (2000). Wa e quali y- Guidance s anda d o he ou ine sampling
and p e a men o ben hic dia oms om i e s o wa e quali y assessmen . Eu opean S anda d. p EN 13946.
dell’Uomo A. (1997). Use o algae o moni o ing i e s in I aly: cu en si ua ion and pe spec i es. A: P ygiel, J.,
Whi on, B. A., Bukowska, J. (eds). Use o Algae o Moni o ing Ri e s III, p. 17-25. Agence de l’Eau A ois-
Pica die.
Dennys, L. (1991). A check-lis o he dia oms in he Holocene deposi s o Wes e n Belgian coas al plain wi h
su ey o hei appa en ecological equi emen s. I- In oduc ion, ecological code and comple e lis . Minis è e des
A ai es Economiques – Se ice Géologique de Belgique, 41 pp.
Gomà, J., J. Camb a i N. P a . (en p ensa). Es udis de la quali a ecològica dels ius. La u ili zació de les
dia omees pe a la mesu a de la quali a ecològica del Llob ega , el Besòs, el Foix i la To de a. Es udis de la
Quali a Ecològica dels Rius. Vol. 13. Dipu ació de Ba celona. À ea de Medi Ambien .
Resul a s de seguimen biològic de la Conca de la To de a
77
Ni ell de quali a QBR
Bosc de ibe a sense al e acions, quali a mol bona, es a na u al 95
Bosc lleuge amen pe o ba , quali a bona 75 - 90
Inici d'al e ació impo an , quali a accep able 55 - 70
Al e ació o a, quali a dolen a 30 - 50
Deg adació ex ema, quali a pèssima d 25
Ca og a ia dels di e en s índexs i pa àme es
Pe al de pode ep esen a colo imè icamen els angs que s'han es able pe a cada pa àme e i pe a cada
índex i que, a la egada, ossin compa ables isualmen en e ells, és a di , en el ca og a ia de la quali a de les
aigües, s'han u ili za els colo s que s'assignen als di e en s g aus de con aminació de l'índex IBMWP (Alba-
Te cedo , 1996).
Rangs Colo Quali a
1Blau Mol bona
2Ve d Bona
3G oc Mode ada
4 Ca bassa Dolen a
5Ve mell Pèssima
Els índexs ob ingu s anualmen es compa en amb els dels anys an e io s, i es elacionen amb els esul a s de
l’analí ica d’aigües. Això pe me in e p e a la dis ibució de les comuni a s de mac oin e eb a s en els di e en s
pun s i elaciona -ho amb la quali a de les aigües.
Les dades que s’ob enen (o ganismes iden i ica s, índexs biològics i pa àme es mesu a s) es gua den en un ull
de càlcul, un pe a cada campanya, del p og ama in o mà ic Excel 2000.

Resul a s de seguimen biològic de la Conca de la To de a
78
RESULTATS
Els llis a s comple s dels esul a s del eball de mac oin e eb a s s’adjun en a l’annex 1 dins d’aques subapa a
4.2.
El cabal ci culan
P è iamen a comen a els esul a s ob ingu s en el pe íode 2001-02, és necessa i e un b eu esmen a les
pa icula i a s del cabal ci culan pe la To de a d’aques s dos anys. Pe e aques a ap eciació s’han u ili za els
eballs eali za s pe l’equip d’hid ologia de l’Obse a o i de la To de a. Així, si bé ambdós p esen en un cabal
mi jà anual in e io al de la da e a dècada, l’any 2001 es ca ac e i za pe p esen a un hi e n cabalós, men e que
el 2002 p esen a el seu màxim cabal a la p ima e a, supe an en aques a època de l’any la mi jana de la dècada.
Tanma eix, la manca de cabal es i al ha es a mol impo an en aques s dos anys.
Figu a 1. Cabals dia is mi jans es acionals (m3/s) de l'es ació d’a o amen de San Celoni (15) de l’Agència Ca alana de
l’Aigua. Dades calculades a pa i dels eballs eali za s pe l’equip d’hid ologia de l’Obse a o i de la To de a.
Aques a seque a es i al compo a un augmen en el nomb e d’es acions que no s’han pogu mos eja pe la al a
de cabal ci culan . En la campanya de inals d’es iu del 2001 només es an pode mos eja 9 de les 19 es acions,
la es a es a en seques. Així ma eix, la manca d’un cabal que es man ingui du an o l’any ha compo a que
aques s da e s anys, la To de a hagi pa i un impo an augmen de ams secs du an l’es iu. A la igu a 2 es
mos a aques inc emen en l’eix p incipal que, sob e o , es p odueix en el pe íode 1998-2001. Aques a g à ica
s’ha gene a a pa i d’11 es acions si uades en l’eix p incipal de la To de a que es mos egen des de la p ima e a
de 1996 i es po eu e l’impo an inc emen de pun s secs du an les èpoques de mos eig.
0
0,2
0,4
0,6
0,8
1
1,2
Hi e n P ima e a Es iu Ta do
Cabal (m3/s)
1990-2003 2000 2001 2002 2003
Resul a s de seguimen biològic de la Conca de la To de a
79
Figu a 2. Va iació del pe cen a ge d’es acions seques en el pe íode 1996-2002, a excepció de l’any 1997 que no es a e el
seguimen , a pa i d’onze es acions si uades en el am p incipal.
La ep esen ació axonòmica
A pa i dels 19 pun s de mos eig, en el pe íode 2001-02, s’han de ec a 68 àxons di e en s en el conjun de la
conca de la To de a.
Taula 1 Relació dels di e en s àxons oba s.
Epheme op e a Odona a Isopoda
Bae idae Aeschnidae Asellidae
Caenidae Calop e ygidae Decapoda
Epheme ellidae Coenag ionidae Camba idae
Epheme idae Co dulegas e idae Os acoda
Hep ageniidae Gomphidae Hyd aca ina
Lep ophlebiidae Les idae Tu bella ia
Plecop e a Libellulidae Dugesiidae
Chlo ope lidae Coleop e a Plana iidae
Leuc idae Dy iscidae Oligochae a
Nemou idae Elmidae Hi udinea
Pe lidae Haliplidae E pobdellidae
Pe lodidae Hyd ophilidae Glossiphoniidae
T ichop e a Dip e a Gas e opoda
Glossosoma idae An homyidae Ancylidae
Goe idae A he icidae By hinellidae
Hyd opsychidae Ce a opogonidae Hyd obiidae
Hyd op ilidae Chi onomidae Lymnaeidae
Lepidos oma idae Dixidae Physidae
Lep oce idae Dolichopodidae Bi al ia
Limnephilidae Empididae Sphae iidae
0
10
20
30
40
50
60
70
1996 1998 1999 2000 2001 2002
(%)
P ima e a Es iu
Resul a s de seguimen biològic de la Conca de la To de a
80
Philopo amidae Ephyd idae
Polycen opodidae Limoniidae
Rhyacophilidae Psychodidae
Se icos oma idae Simuliidae
He e op e a S a iomydae
Co ixidae Tabanidae
Ge idae Tipulidae
Hyd ome idae
Nepidae
No onec idae
Veliidae
Només 15 àxons es dis ibueixen dins del g up dels c us acis, àca s, mol·luscs, u bel·la is i oligoque s. Els
insec es, que o men la es a de g ups oba s, es dis ibueixen en 7 o d es i 53 amílies. Els o d es més di e sos
són els díp e s (14 amílies) i els icòp e s (11 amílies). Els plecòp e s, e eme òp e s i odona s es oben
ep esen a s pe 5, 6 i 7 amílies espec i amen , men e que els he e òp e s en p esen en 6 i els coleòp e s 4.
Al lla g del iu, els mac oin e eb a s es dis ibueixen o man comuni a s o ça di e ses a les zones supe io s, que
es edueixen subs ancialmen en el am mig i baix, ins a a iba als pun s més p ope s al del a, on apa eixen mol
pocs o ganismes. La di e si a en el nomb e de àxons sol se més impo an a l’es iu que a la p ima e a.
En el pe íode 2001-02, només sis es acions han supe a la in ena de àxons en alguna ocasió. Aques es es an
si uades a la pa supe io de l’eix p incipal de la To de a (T0, T1, T3 i T5) i a les ie es de Gualba (T24) i A búcies
(T27).
De e , la dis ibució espaial dels g ups és o ça he e ogènia: hi ha g ups que apa eixen a o a la conca, com els
oligoque s o els qui onòmids, al es es oben majo i à iamen en els ams supe io s de la To de a i de les
p incipals ie es, com els plecòp e s, i al es no enen una dis ibució an cla amen de inida, com és el cas dels
odona s.
Els esul a s pe ams
A con inuació es comen en els esul a s ob ingu s pe a cada am i la dis ibució d’algunes de les amílies que
s’han oba . Al ac a els pa àme es isicoquímics s’ha e e e ència al os a com a indicado d’eu ò ia. Pe
aques pa àme e, els esul a s del labo a o i compo en se iosos dub es sob e la eali a dels alo s ob ingu s ja
que indica ien una ele ada eu ò ia de o a la To de a, cosa poc c eïble da an dels índexs biològics ob ingu s,
sob e o , pe exemple la p ima e a del 2002. Tanma eix, da an la manca de dades que ho puguin con i ma o
desmen i , s’ha p e e i a egi -les i deixa pe a p ope s anys la comp o ació de la se a e aci a .
A l’annex 2 d’aques subapa a hi ha la elació de les amílies que s’han de ec a a cada pun i l’abundància
ela i a d’aques es segons l’època de mos eig.
Resul a s de seguimen biològic de la Conca de la To de a
81
Figu a 3. E olució de la quali a biològica de l’aigua en el cu s p incipal de la To de a, des de la capçale a ins al del a,
segons l’índex biològic BMWPC els anys 2001 i 2002, p ima e a (a) i es iu (b). Les le xes indiquen els abocamen s de les
EDARs (STMP: San a Ma ia de Palau o de a, STC: San Celoni, HOST: Hos al ic, TOR: To de a) i els pun s de connexió de
les p incipals ie es (RV: ie a de Vallgo guina, RG: ie a de Gualba, RF: de Fui osos, RB: de B eda, RA: d’A búcies, RSC: de
San Coloma) .
EDAR
STMP
EDAR
STC
RB
RF
RV
RG
RA
RSC
EDAR
TOR
EDAR
HOST
0
20
40
60
80
100
120
140
160
0510152025303540455055
Dis ància al ma (km)
Valo BMWPC
2001 2002
a)
EDAR
STMP
EDAR
STC
RB
RF
RV
RG
RA
RSC EDAR
TOR
EDAR
HOST
0
20
40
60
80
100
120
140
160
0510152025303540455055
Dis ància al ma (km)
Valo BMWPC
2001 2002
TRAM 0 TRAM 1 TRAM 6
TRAM 3TRAM 2 TRAM 4 TRAM 5
b)
Resul a s de seguimen biològic de la Conca de la To de a
82
TRAM 0
Aques am es ca ac e i za pe p esen a un es a quasi na u al, amb un ele a pe cen a ge d'oxigen dissol .
L'única pe o bació és una lleuge a eu ò ia deguda a la concen ació de os a s i ni a s, que es eu més
accen uada la p ima e a del 2002. Tan els ni ells de oxici a com la concen ació de sals són baixos.
P esen a una excel·len quali a biològica, que es man é du an el pe íode 2001-02.
La comuni a de mac oin e eb a s és la més ica de l’eix p incipal de la To de a, sob e o a la p ima e a del 2001 i
a l’es iu del 2002. El pun T0 del pon de la Lla ina es mos a amb una lleuge a meno di e si a , segu amen pe
una meno di e si icació dels nínxols que poden ocupa els mac oin e eb a s.
Al se un am de co en s àpides i d'aigües ne es i edes, amb una apo ació cons an d'aigua, pe me la
p esència de di e en s amílies de plecòp e s: pè lids, nemú ids i lèuc ids, que con e eixen a aques am una
ele ada quali a biològica. També es an mol ben ep esen a s els g ups d'e eme òp e s i icòp e s, dels quals
podem oba espècies mol poc o gens ole an s a la con aminació, com és el cas dels hep agènids i els
se icos omà ids. Un al e dels g ups ben ep esen a s és el dels díp e s, amb els simúlids com una de les amílies
més abundan s.
TRAM 1
Igual que el am an e io , aques es po conside a com a p àc icamen na u al, sense cap al e ació impo an .
Tanma eix, p esen a una lleuge a eu ò ia deguda a la concen ació de os a s i ni a s, sob e o dels p ime s, que
es eu més accen uada a l'es iu del 2001 i du an l’any 2002.
To i que man é una quali a biològica ele ada, l’es iu del 2001 a disminui lleuge amen , segu amen degu a la
educció del cabal.
La comuni a de mac oin e eb a s és impo an pe ò comença a no a -se lleuge es pe o bacions que impedeixen
assoli els alo s del am an e io , sob e o l’es iu del 2001.
La simila i a amb el am an e io és mol ele ada, anma eix, algunes de les amílies més sensibles a les
pe o bacions han desapa egu . Aques és el cas dels Epheme idae i di e sos g ups de icòp e s, com els
Goe idae i els Lepidos oma idae.
TRAM 2
En aques am es comencen a eu e les p ime es pe o bacions impo an s, sob e o a ni ell de ni a s i os a s.
D'al a banda, an els ni ells d'amoni i ni i s com els de les sals no a ien gai e espec e el am an e io , pe ò
su en d’aques am en concen acions lleuge amen supe io s. L’augmen de clo u s deno a l'abocamen d'aigües
esiduals, ambé e lec i en la conduc i i a . A l'es iu del 2001 o es es es acions an queda seques.
Respec e el am an e io , els alo s dels índexs biològics disminueix un ca ego ia a la p ima e a i dues a l’es iu,
és a di , es passa a una quali a biològica de les aigües de mol bona a bona i a mode ada, espec i amen .
La di e si a de mac oin e eb a s es eu eduïda de o ma impo an , sob e o du an el 2002. És des acable el e
que el pun T4 semp e és menys di e s que el T5, enca a que pe pocs àxons, segu amen degu a què el T5
acos uma a eb e més pe o bacions (apo de nu ien s, inc emen de sals dissol es...) que el pun an e io ,
su icien s com pe què apa eguin espècies més ole an s i insu icien s pe a la desapa ició d’aquelles que ho són
poc. La ie a de Vallgo guina semp e és menys di e sa que el am p incipal. Els g ups amb espècies més
sensibles comencen a desapa èixe , com els plecòp e s i icòp e s. To i així, du an la p ima e a del 2001 es an
de ec a 22 àxons en el pun T5. Les espècies dominan s són aquelles capaces de supo a un ce o ele a g au
de con aminació, com els bè ids i els qui onòmids, espec i amen . D'al a banda, a la p ima e a, en el pun T5

Resul a s de seguimen biològic de la Conca de la To de a
83
obem una ep esen ació de la amília dels hep agènids i lep o lèbids, amílies que no solen se ole an s a la
con aminació de les aigües. La p esència d'algunes zones lèn iques ajuden a augmen a la di e si a , pe me en
l'apa ició d'odona s i he e òp e s.
TRAM 3
En aques am s’obse a un ma cada di e ència en e les p ima e es i els es ius. La p ime a època mos a ni ells
de oxici a i eu ò ia impo an s que min en lleuge amen en la segona, sob e o els ni ells d’amoni. L’es ació de la
ie a de Gualba no es a pode mos eja l’es iu del 2001 pe què es a a seca.
Amb els índexs de quali a es poden di e encia dues zones: el am p incipal amb alo s de quali a de les aigües
simila s als del am an e io , de ec an -se aigües amb ce s signes d’es ès; i la ie a de Gualba, que p esen a una
mol bona quali a biològica de les se es aigües.
En aques am, segons la comuni a de mac oin e eb a s, i seguin els índexs biològics, podem di e encia -ne
dues zones. El am p incipal amb una di e si a axonòmica baixa (millo an a l’es iu, g àcies a l’inc emen de la
p esència d’o ganismes de zones lèn iques), ca ac e i zada pe la g an abundància de qui onòmids i baè ids,
capaços de ole a condicions de con aminació i deg adació impo an s. Tanma eix, du an la p ima e a del 2001
apa eixen plecòp e s al pun T6. L’al a zona és la ie a de Gualba amb una comuni a ben cons i uïda; els
plecòp e s només hi són ep esen a s pels lèuc ids. D'al a banda, l'exis ència de zones lèn iques a a o eix la
p esència de g ups ípics d'aques es zones, com els he e òp e s.
TRAM 4
Com en el am an e io , els pe íodes es i als p esen en uns ni ells de concen ació dels pa àme es químics
menys ele a s que a la p ima e a. To i així, els ni ells de ni a s i os a s solen se al s. Cal des aca l’impo an
inc emen de la conduc i i a que es dóna en el pun T12 a inals d’es iu del 2001. Les apo acions de les ie es de
B eda, Fui osos i A búcies a la To de a semblen desp eciables. A l'es iu del 2001 els pun s T9 i T30 an queda
secs.
Anali zan la quali a biològica es di e encien es si uacions: el am p incipal de la To de a amb aigües o ça
con aminades i que millo a un ang de quali a a l’es iu; el am inal de les ie es de B eda i Fui osos amb aigües
que mos en lleuge s signes d’es ès i, inalmen , la ie a d’A búcies, amb aigües mol ne es. Des aca l’inc emen
de quali a que es p odueix en el pun T12 a la p ima e a del 2001 que a augmen a la quali a biològica del am
p incipal.
Tenin en comp e la comuni a de mac oin e eb a s, podem di e encia es zones. Una p ime a o mada pel am
p incipal de la To de a a la p ima e a, amb una comuni a de iquesa axonòmica baixa -a excepció del pun T12 a
la p ima e a del 2001- o mada bàsicamen pe o ganismes ole an s a les pe o bacions p oduïdes pe l'home:
díp e s de les amílies dels qui onòmids i simùlids, oligoque s i e eme òp e s de la amília dels bè ids. Les
es acions augmen en la se a di e si a a l’es iu g àcies a la p esència de g ups de zones lèn iques. La segona
zona es à o mada pe la ie a de Fui osos i el am inal de la de B eda, amb una a ie a axonòmica accep able,
es ca ac e i za pe la p esència de di e en s amílies de plecòp e s i pe la p esència dels e eme òp e s
Hep ageniidae, g ups amb una baixa ole ància a la pol·lució. La es a de la comuni a queda ep esen ada pe
di e ses amílies de díp e s, coleòp e s, mol·luscs i he e òp e s. D'al a banda, la ie a d'A búcies es di e encia de
la es a del am pe p esen a espècies menys ole an s a l'eu o i zació, com els plecòp e s i els odona s de les
amílies de calop e ígids i gòm ids, a més, aques pun és el més ic del am, compa able als alo s del am 0 i 1.
Resul a s de seguimen biològic de la Conca de la To de a
84
TRAM 5
Aques és el am p e i al del a. Els pa àme es isicoquímics es man enen mol semblan s als del da e pun del
am an e io : signes d'una lleuge a eu o i zació i oxici a . Els pun s d’aques am an queda secs l’es iu de
2001. El pun del am p incipal, el T15 que es oba pe so a l’aiguaba eig de la ie a de San a Coloma, es man é
en un ni ell de quali a medioc e o i l’apo ació d’aigües de bona quali a que a aques a ie a.
La di e si a de mac oin e eb a s en aques am és baixa, amb p esència d'espècies ole an s a l'eu o i zació,
amb una cla a abundància de bè ids i qui onòmids.
TRAM 6
Els alo s de os a s i amonis són o ça baixos ma can una lleuge a eu ò ia i oxici a . En gene al els pa àme es
isicoquímics mesu a s es man enen en uns ni ells mol semblan s als del am an e io , a excepció de la
conduc i i a , que expe imen a un inc emen mol impo an , sob e o l’any 2001. Aques am es ca ac e i za pe
asseca -se, en pa o o almen , a l'es iu.
Els índexs biològics posen de mani es un empi jo amen subs ancial de la quali a de l'aigua, desembocan a la
Medi e ània amb una quali a dolen a.
En aques am habi a una comuni a ca ac e ís ica de pun s amb baixa iquesa axonòmica. Hi ha una cla a
dominància dels díp e s, pe pa de la amília dels qui onòmids, i una p esència impo an d'e eme òp e s de la
amília dels bè ids, comple ada pe g ups de zones lèn iques: odona s i coleòp e s. És una comuni a que po
ole a concen acions al es de ma è ia o gànica i d'amoni, i a iacions impo an s de la concen ació d'oxigen.
VARIACIÓ DELS RESULTATS EN EL PERÍODE 1996-2002
To i que són pocs els anys que s’ha du a e me el seguimen de la comuni a de mac oin e eb a s de la To de a,
es comencen a in ui una sè ie de can is en la quali a biològica del iu.
En aques s sis anys de seguimen , des de 1996 ins al 2002, excep uan el 1997 que no es a eali za el
mos eig, s’obse a un cla a endència gene al a la millo a de la quali a biològica de la conca de la To de a ( eu e
igu a 4). Al compa a les dades p ima e als, sob esu l’any 1998 on més del 70% de les es acions enen una
quali a biològica en e bona i mol bona, pe con a, l’es iu d’aquell ma eix any a se un dels que pi jo quali a
p esen a a la To de a, a iban a mos a un 25% de les es acions amb aigües ex emadamen con aminades.
Du an l’època p ima e al del pe íode 1996-2002, sembla se que els pun s amb aigües ex emadamen
con aminades han a iba a desapa èixe a a o de angs de quali a més ele a s. Els da e s anys, al ol an del
60% de les es acions man enen aigües ne es, aques a època de l’any.
A l’es iu, o i que ambé s’obse a aques a millo a, la manca de cabal condiciona eno memen la quali a de les
aigües de la conca. Du an el pe íode 1999-2001, més del 50% de les es acions de mos eig es a en seques
du an l’època es i al. Tanma eix, si compa em di ec amen les dades de 1996 amb les 2002, s’obse a un
augmen de les es acions amb quali a bona i mol bona, eduin -se el nomb e d’aquelles que p esen a en aigües
mol con aminades. Com a la p ima e a, els da e s anys no han apa egu es acions amb aigües ex emadamen
con aminades i de quali a pèssima.
Resul a s de seguimen biològic de la Conca de la To de a
85
Figu a 4. Va iació de la quali a biològica de la conca de la To de a en el pe íode 1996-2002, excep uan l’any 1997 que no es
a mos eja . Les dades es ep esen en en pe cen a ge d’es acions segons cada ang de quali a , dona pe l’índex BMWPC.
S’han sepa a les dades co esponen s a la p ima e a (a) de les de l’es iu (b).
Les EDARs
Un dels pun s in e essan s de segui és l’e ec e de les depu ado es sob e l’ecosis ema lu ial. Els es udis més
ac uals mos en que aques es ins al·lacions són insu icien s pe o na la quali a biològica als ius. En el cas de la
To de a hem segui amb especial in e ès les depu ado es biològiques de San Celoni (en a en uncionamen a
p incipis de l’any 2001) i la de San Ma ia de Palau o de a (inaugu ada a p incipis de 1999). Abans i desp és de
cada una d’elles hi ha si ua un pun de mos eig. El pe íode de seguimen a des de 1996 ins al 2002, a excepció
de l’any 1997 que no es a mos eja .
Abans de l’abocamen de la depu ado a de San Ma ia de Palau o de a hi ha si ua el pun T4, el qual es oba jus
abans de l’aiguaba eig de la ie a del Reguissol amb la To de a. Pe so a obem el pun T5, ja a San Celoni. En
el cas de la depu ado a de San Celoni, uns me es pe sob e de l’abocamen d’aques a enim el pun T6. Pe
de ec a l’e ec e de la ins al·lació, aigües a all, a l’alçada de la Ba llò ia, hi ha el pun de mos eig T7. Enca a que
es em pa lan d’un am de iu ela i amen cu , la baixa eqüència de mos eig (dos cops a l’any) no és su icien
pe e -nos una idea dels can is que es an p oduin al lla g de l’any pe cada un dels pa àme es isicoquímics, ja
que poden oscil·la mol en e les dues mos es. Tanma eix, es poden elaciona si uacions conc e es com la que
a)
b)
0%
20%
40%
60%
80%
100%
p96 p98 p99 p00 p01 p02
0%
20%
40%
60%
80%
100%
e96 e98 e99 e00 e01 e02
Sec Pèssima Dolen a Medioc e Bona Mol bona
Resul a s de seguimen biològic de la Conca de la To de a
86
es dóna en l’es ació T7 du an els anys 1999 i 2000, on s’obse a uns ni ells al s d’amoni i sals, donan una
ele ada oxici a al medi, que es elaciona amb una baixa quali a dels índex biològics.
Figu a 5. Va iació dels pa àme es químics abans i desp és de les EDARs biològiques de San a Ma ia de Palau o de a (T4 i
T5) i de San Celoni (T6 i T7), en el pe íode que a des de la p ima e a 1996 (p96) a l’es iu 2002 (e02), excep uan el 1997
que no es a mos eja . (a)Toxici a : concen ació d’amoni (mg N-NH3/l) i de ni i (mg N-NO2-/l). (b) Eu ò ia: concen ació de
ni a s (mg N-NO3-/l) i de os a s (mg P-PO43-/l). (c) Conduc i i a (S/cm) i clo u s (mg Cl-/l). (p: p ima e a, e: es iu)
Un e ec e posi iu, que es de ec a des de l’en ada en uncionamen d’ambdues depu ado es, és que aigües a all
de l’abocamen , de cada una d’elles, la concen ació d’amoni s’ha is eduïda subs ancialmen i, pe an , ambé
la oxici a . To i així, els ni ells de ni i s han augmen a lleuge amen , enca a que són baixos. El e que les
aigües de pe so a les depu ado es es iguin ben oxigenades compo a que la majo pa del ni ogen el obem en
o ma de ni a (aques a ap eciació s’obse a pe ec amen en les g à iques). El ni a no és òxic pe què és un
nu ien bàsic pe a la p oducció p imà ia, a a bé, una ele ada p oducció p imà ia po po a a la disminució de la
concen ació d’oxigen a l’aigua i el conseqüen pas del ni ogen a o mes òxiques.
En el cas del òs o les dues depu ado es sembla se , que no enen la ma eixa e iciència. En el cas de l’EDAR de
San a Ma ia de Palau o de a, a excepció de l’any 2002, el pun pe so a de l’abocamen é concen acions mol
més baixes que no pas el que es à pe sob e, posan de mani es la bona capaci a d’elimina el òs o que é la
ins al·lació.
Pe con a, a p io i i amb les poques dades que es enen ac ualmen , sembla se que la depu ado a de San
Celoni no elimina su icien men el òs o , ja que els alo s a T7 solen se supe io s als de T6.
a)
b)
c)
p98 e98 p99 e99 p00 e00 p01 e01 p02 e02
T4
T5
T6
T7
0
500
1000
1500
2000
2500
Conduc i i a
p98 e98 p99 e99 p00 e00 p01 e01 p02 e02
T4
T5
T6
T7
0
5
10
15
20
25
30
35
40
Amoni
p98 e98 p99 e99 p00 e00 p01 e01 p02 e02
T4
T5
T6
T7
0
1
2
3
4
5
6
Ni a s
p98 e98 p99 e99 p00 e00 p01 e01 p02 e02
T4
T5
T6
T7
0
0,05
0,1
0,15
0,2
0,25
0,3
0,35
0,4
0,45
Ni i s
p98 e98 p99 e99 p00 e00 p01 e01 p02 e02
T4
T5
T6
T7
0
0,2
0,4
0,6
0,8
1
1,2
Fos a s
p98 e98 p99 e99 p00 e00 p01 e01 p02 e02
T4
T5
T6
T7
0
50
100
150
200
250
300
350
400
450
Clo u s
Resul a s de seguimen biològic de la Conca de la To de a
93
ANNEX 2 del subapa a 4.1.2
Abundàncies dels di e en s axons que s'han oba en cada es ació i pe ambdues campanyes.
Rang - 1 2 3 4
Núm. Indi idus 0 1-3 4-10 11-100 >100
PRIMAVERA 2001
T1 T3 T4 T5 T6 T7 T9 T12 T15 T17 T20 T22 T24 T26 T27 T28 T29 T30
TRICLADIDA
Dugesiidae ------------1-2---
Plana iidae ----------- - ------
OLIGOCHAETA 223332243- - - - -3242
HIRUDINEA
E pobdellidae ---121-1---------1
Glossiphoniidae -------2----------
MOLLUSCA
Ancylidae 443411-23- - 44332-3
By hinellidae 11-1-1------------
Bi hyniidae ------------------
Hyd obiidae --2--------13-1---
Lymnaeidae ------- - 2 - 2 - - - 1 - - 1
Physidae --23---3312---2---
Plano bidae ------------ ------
Val a idae ------------------
BIVALVIA
Pisidiidae ------------------
Sphae iidae -------2--- - ------
CRUSTACEA
Gamma idae ------------ ------
Asellidae ---2---322- - ------
As acidae ------------------
Camba idae ------------ ------
OSTRACODA ---2---2----1-----
HIDRACARINA 2-1---- 1 - - - - - - 1 - - -
INSECTA
EPHEMEROPTERA
Bae idae 3444434332- 4 444343
Caenidae 4-223- - 2 - - - - - - 2 2 - -
Epheme ellidae 33322--3- - - 3 3333- -
Epheme idae ----------- - ------
Hep ageniidae 33-2------- - -2---1
Lep ophlebiidae -3332----3- 333-3--
ODONATA
Aeschnidae ------------------
Calop e ygidae --11----------1---
Coenag ionidae ----------- - ------
Gomphidae 1------ 1 - - - - - - 2 - - -
Co dulegas e idae ------------------
Les idae ---1-----2---1-1--
Libellulidae ---------1--------
PLECOPTERA
Chlo ope lidae -3---------- ------
Leuc idae 32----------3-----
Nemou idae 21--1------- -1----
Pe lidae 1-----------------
Pe lodidae -3-1-------2--1--3
Taeniop e ygidae ------------------
HETEROPTERA
Co ixidae ----------- - ------
Ge idae ------------ ------
Hyd ome idae 21-1---1--- -11-2-1
Nepidae ----------- - ------
Veliidae ------------ ---2--
COLEOPTERA
Ch ysomelidae ------------------
D yopidae ------------------
Dy iscidae -2----- - - 1 - - 1 1 - 2 - -
Elmidae 22-----2----2--1-1
Haliplidae ----------- - ------
Helodidae ------------ ------
Helopho idae ------------------
Hyd aenidae ------------1-----
Hyd ophilidae -------11-- - ---1--
TRICOPTERA
Be aeidae ------------------
B achycen idae ----------- - ------
Ecnomidae ----------- - ------
Glossosoma idae ----------- - ------
Goe idae ------------ ------

Resul a s de seguimen biològic de la Conca de la To de a
94
Hyd opsychidae 3------ - - - - - - - 3 3 - -
Hyd op ilidae ---1--- - - - - - - - 2 - - -
Lepidos oma idae ------- - - - - - 1 - - - - -
Lep oce idae ------- - - - - - - - - - - -
Limnephilidae 12----------1----1
Philopo amidae 1------ - - - - - - - - - - -
Polycen opodidae -2----------------
Psychomyiidae ------- - - - - - - - - - - -
Rhyacophilidae 2------ - - - - - 3 1 3 - - -
Se icos oma idae 2------ - - - - - - - - - - -
DIPTERA
An homyidae --11--1---3-1-11--
A he icidae 1------ - - - - - 1 - - - - -
Blepha ice idae ------- - - - - - - - - - - -
Ce a opogonidae --11-3------1-----
Chi onomidae 3343344 4 4 3 4 2 3 4 2 3 4 3
Culicidae ------- - - - - - - - - - - -
Dixidae ------- - - - - - - - - - - -
Dolichopodidae 11-2----3-2 - 1-1---
Empididae 2------ 1 - - - - - - - - - -
Ephyd idae ------- 1 - - - - - - - - - -
Limoniidae -11------1-31-1--3
Nimonidae ------- - - - - - - - - - - -
Psychodidae ------- - - - 1 - - - - - - -
Sciomyzidae ------- - - - - - - - - - - -
Simuliidae 33--3-2--1-3332-3-
S a iomyidae ------- - - - - - - - 1 - - -
Sy phidae ------- - - - - - - - - - - -
Tabanidae ------- - - - - - 1 - 1 - - -
Tipulidae -1-2-------11122--
CNIDARIA
Hyd idae ---1--- 1 - - - - - - - - - -
Resul a s de seguimen biològic de la Conca de la To de a
95
ESTIU 2001
T0 T1 T3 T4 T5 T6 T7 T9 T12 T15 T17 T20 T22 T24 T26 T27 T28 T29 T30
SEC SEC SEC SEC SEC SEC SEC SEC SEC SEC
TRICLADIDA
Dugesiidae -------- - - - - - - 1 - - 3 -
Plana iidae -------- 3 - - - - - - 3 - - -
OLIGOCHAETA 1-1--12--------3-3-
HIRUDINEA
E pobdellidae -1----1- 2 - - - - - - - - - -
Glossiphoniidae -----32-2--------2-
MOLLUSCA
Ancylidae 31---32-------3----
By hinellidae 1----22------------
Bi hyniidae -------- - - - - - - - - - - -
Hyd obiidae --1--31-------1----
Lymnaeidae -----2-- - - - - - - 2 1 - - -
Physidae --1--23-1-----31---
Plano bidae -------- - - - - - - - - - - -
Val a idae -------- - - - - - - - - - - -
BIVALVIA
Pisidiidae -------- - - - - - - - - - - -
Sphae iidae -------- 1 - - - - - - - - - -
CRUSTACEA
Gamma idae -------- - - - - - - - - - - -
Asellidae -----2--4--------2-
As acidae -------- - - - - - - - - - - -
Camba idae -------- - - - - - - - - - 1 -
OSTRACODA -----2-- 4 - - - - - - 1 - 4 -
HIDRACARINA 1------- - - - - - - - 3 - 1 -
INSECTA
EPHEMEROPTERA
Bae idae 33- - -22- 1 - - - - - 2 4 - 1 -
Caenidae -----3-- - - - - - - - 2 - - -
Epheme ellidae --2----- - - - - - - - - - - -
Epheme idae 1------- - - - - - - - - - - -
Hep ageniidae 332----- - - - - - - - - - - -
Lep ophlebiidae 1------- - - - - - - - - - - -
ODONATA
Aeschnidae ------1- - - - - - - - - - - -
Calop e ygidae -1------ - - - - - - 1 - - - -
Coenag ionidae -------- - - - - - - - - - - -
Gomphidae 11------ - - - - - - - 1 - - -
Co dulegas e idae -------- - - - - - - - - - - -
Les idae -------- - - - - - - 1 - - - -
Libellulidae ------1- - - - - - - - - - - -
PLECOPTERA
Chlo ope lidae -------- - - - - - - - - - - -
Leuc idae 331----- - - - - - - 2 1 - - -
Nemou idae 2------- - - - - - - - - - - -
Pe lidae -22----- - - - - - - - - - - -
Pe lodidae -------- - - - - - - - - - - -
Taeniop e ygidae -------- - - - - - - - - - - -
HETEROPTERA
Co ixidae -------- - - - - - - - - - 3 -
Ge idae 2-1---1- 1 - - - - - 1 1 - - -
Hyd ome idae -------- - - - - - - - - - - -
Nepidae -------- - - - - - - - - - - -
Veliidae -------- - - - - - - - - - - -
COLEOPTERA
Ch ysomelidae -------- - - - - - - - - - - -
D yopidae -------- - - - - - - - - - - -
Dy iscidae -------- - - - - - - - - - - -
Elmidae 121---2-------13---
Haliplidae -------- - - - - - - - - - - -
Helodidae -------- - - - - - - - - - - -
Helopho idae -------- - - - - - - - - - - -
Hyd aenidae -1------ - - - - - - - - - - -
Hyd ophilidae -------- - - - - - - - 1 - - -
TRICOPTERA
Be aeidae -------- - - - - - - - - - - -
B achycen idae -------- - - - - - - - - - - -
Ecnomidae -------- - - - - - - - - - - -
Glossosoma idae -------- - - - - - - - - - - -
Goe idae -------- - - - - - - - - - - -
Resul a s de seguimen biològic de la Conca de la To de a
96
Hyd opsychidae 33------1------1-2-
Hyd op ilidae -----2-- -----------
Lepidos oma idae -------- -----------
Lep oce idae -------- ------21---
Limnephilidae 1-1----------------
Philopo amidae -------- -----------
Polycen opodidae 212----------------
Psychomyiidae -------- -----------
Rhyacophilidae 21------------2----
Se icos oma idae -2-----------------
DIPTERA
An homyidae -------- -------1-1-
A he icidae 2-1------------1---
Blepha ice idae -------- -----------
Ce a opogonidae -------- 1 ------1---
Chi onomidae 23---23-3-----22-1-
Culicidae -------- -----------
Dixidae -------- -----------
Dolichopodidae 1------- -----------
Empididae -------- -----------
Ephyd idae -------- -----------
Limoniidae -------- -----------
Nimonidae -------- -----------
Psychodidae -------- -----------
Sciomyzidae -------- -----------
Simuliidae -2---3---------2-1-
S a iomyidae -------- -----------
Sy phidae -------- -----------
Tabanidae -1-------------1---
Tipulidae -------- -------3-1-
CNIDARIA
Hyd idae -------- -----------
Resul a s de seguimen biològic de la Conca de la To de a
97
PRIMAVERA 2002
T1 T3 T4 T5 T6 T7 T9 T12 T15 T17 T20 T22 T24 T26 T27 T28 T29 T30
TRICLADIDA
Dugesiidae ------- - - - - - 1 - 2 - - -
Plana iidae ------- - - - - - - - - - - -
OLIGOCHAETA 2233322 4 3 - - - - - 3 2 4 2
HIRUDINEA
E pobdellidae ---121-1---------1
Glossiphoniidae ------- 2 - - - - - - - - - -
MOLLUSCA
Ancylidae 443411- 2 3 - - 4 4 3 3 2 - 3
By hinellidae 11-1-1------------
Bi hyniidae ------- - - - - - - - - - - -
Hyd obiidae --2---- - - - - 1 3 - 1 - - -
Lymnaeidae ------- - 2 - 2 - - - 1 - - 1
Physidae --23--- 3 3 1 2 - - - 2 - - -
Plano bidae ------- - - - - - - - - - - -
Val a idae ------- - - - - - - - - - - -
BIVALVIA
Pisidiidae ------- - - - - - - - - - - -
Sphae iidae ------- 2 - - - - - - - - - -
CRUSTACEA
Gamma idae ------- - - - - - - - - - - -
Asellidae ---2--- 3 2 2 - - - - - - - -
As acidae ------- - - - - - - - - - - -
Camba idae ------- - - - - - - - - - - -
OSTRACODA ---2--- 2 - - - - 1 - - - - -
HIDRACARINA 2-1---- 1 - - - - - - 1 - - -
INSECTA
EPHEMEROPTERA
Bae idae 3444434 3 3 2 - 4 4 4 4 3 4 3
Caenidae 4-223-- 2 - - - - - - 2 2 - -
Epheme ellidae 33322- - 3 - - - 3 3 3 3 3 - -
Epheme idae ------- - - - - - - - - - - -
Hep ageniidae 33-2-------- -2---1
Lep ophlebiidae -3332-- - - 3 - 3 3 3 - 3 - -
ODONATA
Aeschnidae ------- - - - - - - - - - - -
Calop e ygidae --11--- - - - - - - - 1 - - -
Coenag ionidae ------- - - - - - - - - - - -
Gomphidae 1------ 1 - - - - - - 2 - - -
Co dulegas e idae ------- - - - - - - - - - - -
Les idae ---1--- - - 2 - - - 1 - 1 - -
Libellulidae ------- - - 1 - - - - - - - -
PLECOPTERA
Chlo ope lidae -3----- - - - - - - - - - - -
Leuc idae 32----- - - - - - 3 - - - - -
Nemou idae 21--1--------1----
Pe lidae 1------ - - - - - - - - - - -
Pe lodidae -3-1-------2--1--3
Taeniop e ygidae ------- - - - - - - - - - - -
HETEROPTERA
Co ixidae ------- - - - - - - - - - - -
Ge idae ------- - - - - - - - - - - -
Hyd ome idae 21-1---1--- - 11-2-1
Nepidae ------- - - - - - - - - - - -
Veliidae ------- - - - - - - - - 2 - -
COLEOPTERA
Ch ysomelidae ------- - - - - - - - - - - -
D yopidae ------- - - - - - - - - - - -
Dy iscidae -2----- - - 1 - - 1 1 - 2 - -
Elmidae 22----- 2 - - - - 2 - - 1 - 1
Haliplidae ------- - - - - - - - - - - -
Helodidae ------- - - - - - - - - - - -
Helopho idae ------- - - - - - - - - - - -
Hyd aenidae ------- - - - - - 1 - - - - -
Hyd ophilidae ------- 1 1 - - - - - - 1 - -
TRICOPTERA
Be aeidae ------- - - - - - - - - - - -
B achycen idae ------- - - - - - - - - - - -
Ecnomidae ------- - - - - - - - - - - -
Glossosoma idae ------- - - - - - - - - - - -
Goe idae ------- - - - - - - - - - - -
Resul a s de seguimen biològic de la Conca de la To de a
98
Hyd opsychidae 3------ - - - - - - - 3 3 - -
Hyd op ilidae ---1--- - - - - - - - 2 - - -
Lepidos oma idae ------- - - - - - 1 - - - - -
Lep oce idae ------- - - - - - - - - - - -
Limnephilidae 12----------1----1
Philopo amidae 1------ - - - - - - - - - - -
Polycen opodidae -2----------------
Psychomyiidae ------- - - - - - - - - - - -
Rhyacophilidae 2------ - - - - - 3 1 3 - - -
Se icos oma idae 2------ - - - - - - - - - - -
DIPTERA
An homyidae --11--1---3-1-11--
A he icidae 1------ - - - - - 1 - - - - -
Blepha ice idae ------- - - - - - - - - - - -
Ce a opogonidae --11-3------1-----
Chi onomidae 3343344 4 4 3 4 2 3 4 2 3 4 3
Culicidae ------- - - - - - - - - - - -
Dixidae ------- - - - - - - - - - - -
Dolichopodidae 11-2----3-2 - 1-1---
Empididae 2------ 1 - - - - - - - - - -
Ephyd idae ------- 1 - - - - - - - - - -
Limoniidae -11------1-31-1--3
Nimonidae ------- - - - - - - - - - - -
Psychodidae ------- - - - 1 - - - - - - -
Sciomyzidae ------- - - - - - - - - - - -
Simuliidae 33--3-2--1-3332-3-
S a iomyidae ------- - - - - - - - 1 - - -
Sy phidae ------- - - - - - - - - - - -
Tabanidae ------- - - - - - 1 - 1 - - -
Tipulidae -1-2-------11122--
CNIDARIA
Hyd idae ---1--- 1 - - - - - - - - - -

Resul a s de seguimen biològic de la Conca de la To de a
99
ESTIU 2002
T0 T1 T3 T4 T5 T6 T7 T9 T12 T15 T17 T20 T22 T24 T26 T27 T28 T29 T30
SEC SEC SEC SEC SEC SEC SEC SEC SEC SEC
TRICLADIDA
Dugesiidae -------- - - - - - - 1 - - 3 -
Plana iidae -------- 3 - - - - - - 3 - - -
OLIGOCHAETA 1-1--12--------3-3-
HIRUDINEA
E pobdellidae -1----1- 2 - - - - - - - - - -
Glossiphoniidae -----32-2--------2-
MOLLUSCA
Ancylidae 31---32-------3----
By hinellidae 1----22------------
Bi hyniidae -------- - - - - - - - - - - -
Hyd obiidae --1--31-------1----
Lymnaeidae -----2-- - - - - - - 2 1 - - -
Physidae --1--23-1-----31---
Plano bidae -------- - - - - - - - - - - -
Val a idae -------- - - - - - - - - - - -
BIVALVIA
Pisidiidae -------- - - - - - - - - - - -
Sphae iidae -------- 1 - - - - - - - - - -
CRUSTACEA
Gamma idae -------- - - - - - - - - - - -
Asellidae -----2--4--------2-
As acidae -------- - - - - - - - - - - -
Camba idae -------- - - - - - - - - - 1 -
OSTRACODA -----2-- 4 - - - - - - 1 - 4 -
HIDRACARINA 1------- - - - - - - - 3 - 1 -
INSECTA
EPHEMEROPTERA
Bae idae 33- - -22- 1 - - - - - 2 4 - 1 -
Caenidae -----3-- - - - - - - - 2 - - -
Epheme ellidae --2----- - - - - - - - - - - -
Epheme idae 1------- - - - - - - - - - - -
Hep ageniidae 332----- - - - - - - - - - - -
Lep ophlebiidae 1------- - - - - - - - - - - -
ODONATA
Aeschnidae ------1- - - - - - - - - - - -
Calop e ygidae -1------ - - - - - - 1 - - - -
Coenag ionidae -------- - - - - - - - - - - -
Gomphidae 11------ - - - - - - - 1 - - -
Co dulegas e idae -------- - - - - - - - - - - -
Les idae -------- - - - - - - 1 - - - -
Libellulidae ------1- - - - - - - - - - - -
PLECOPTERA
Chlo ope lidae -------- - - - - - - - - - - -
Leuc idae 331----- - - - - - - 2 1 - - -
Nemou idae 2------- - - - - - - - - - - -
Pe lidae -22----- - - - - - - - - - - -
Pe lodidae -------- - - - - - - - - - - -
Taeniop e ygidae -------- - - - - - - - - - - -
HETEROPTERA
Co ixidae -------- - - - - - - - - - 3 -
Ge idae 2-1---1- 1 - - - - - 1 1 - - -
Hyd ome idae -------- - - - - - - - - - - -
Nepidae -------- - - - - - - - - - - -
Veliidae -------- - - - - - - - - - - -
COLEOPTERA
Ch ysomelidae -------- - - - - - - - - - - -
D yopidae -------- - - - - - - - - - - -
Dy iscidae -------- - - - - - - - - - - -
Elmidae 121---2-------13---
Haliplidae -------- - - - - - - - - - - -
Helodidae -------- - - - - - - - - - - -
Helopho idae -------- - - - - - - - - - - -
Hyd aenidae -1------ - - - - - - - - - - -
Hyd ophilidae -------- - - - - - - - 1 - - -
TRICOPTERA
Be aeidae -------- - - - - - - - - - - -
B achycen idae -------- - - - - - - - - - - -
Ecnomidae -------- - - - - - - - - - - -
Glossosoma idae -------- - - - - - - - - - - -
Goe idae -------- - - - - - - - - - - -
Resul a s de seguimen biològic de la Conca de la To de a
100
Hyd opsychidae 33------1------1-2-
Hyd op ilidae -----2-- -----------
Lepidos oma idae -------- -----------
Lep oce idae -------- ------21---
Limnephilidae 1-1----------------
Philopo amidae -------- -----------
Polycen opodidae 212----------------
Psychomyiidae -------- -----------
Rhyacophilidae 21------------2----
Se icos oma idae -2-----------------
DIPTERA
An homyidae -------- -------1-1-
A he icidae 2-1------------1---
Blepha ice idae -------- -----------
Ce a opogonidae -------- 1 ------1---
Chi onomidae 23---23-3-----22-1-
Culicidae -------- -----------
Dixidae -------- -----------
Dolichopodidae 1------- -----------
Empididae -------- -----------
Ephyd idae -------- -----------
Limoniidae -------- -----------
Nimonidae -------- -----------
Psychodidae -------- -----------
Sciomyzidae -------- -----------
Simuliidae -2---3---------2-1-
S a iomyidae -------- -----------
Sy phidae -------- -----------
Tabanidae -1-------------1---
Tipulidae -------- -------3-1-
CNIDARIA
Hyd idae -------- -----------
Resul a s de seguimen biològic de la Conca de la To de a
101
4.1.3 Es udi dels am ibis de la conca de la To de a com a Indicado s de la quali a biològica de l’aigua.
Pe íode 2001-2003.
Da id Ca e a.
INTRODUCCIÓ
Les bases del pla de seguimen de les poblacions d’am ibis a la conca de la To de a (SACT), es oben a l’Annex
1.7 de “L'Obse a o i: es ació de seguimen de la biodi e si a de la conca de la To de a. Memò ia 1999” (Boada e
al., 2000). Els ams addicionals p oposa s pe al pe íode de locali zació i ca ac e i zació de les es acions i
ansec es de mos eig del SACT (Fase II) només s’han mos eja pa cialmen pe què amb la no a inco po ació
del T am 0 a queda esol a la necessi a d’inclou e o en s àpids de mun anya pe a de ec a les espècies
d’am ibis que hi es an associades.
A con inuació, a l’apa a de me odologia es discu eixen els p os i els con es de cada una de les me odologies
expe imen ades pe o segui , de ini la me odologia de seguimen es anda di zada. Pos e io men , s’exposen de
o ma sin è ica els esul a s gene als del pe íode de p o es pilo (Fase III), i del p ime pe íode d’aplicació de la
me odologia es anda di zada (Fase IV). Finalmen , s’exposen i comen en els esul a s del p ime pe íode de
seguimen es anda di za .
MÈTODES
a) Me odologies de mos eig
-Índex Quilomè ic d’Abundàncies (IQA). Malg a ha e es a desca a el mos eig de ca e e es (Campeny e
al., 1996; Ca e a, 1999; Fah ig e al., 1995; Halliday, 1996; MELP-RIBTEFT-RIC, 1998; Pa pal e al., 1995) com a
me odologia adien pe al SACT ( eu e Boada e al., 2000), s’ha emp a pun ualmen pel baix es o ç que
eque eix, ja que s’han ap o i a an els desplaçamen s en ehicle a les zones d’es udi (mos ejos nº 12, 20, 26,
33, 36), com la eali zació de sè ies de pun d’escol a (mos ejos nº 17, 22, 29, 31, 38). Conc e amen s’ha emp a
l’IQA, emp a al es egades en am ibis (p.ex. Campeny e al., 1996; Fah ig e al., 1995) i ambé u ili za pe a les
aus i els mamí e s a L’Obse a o i.
L’in e ès pe aques a ècnica és bàsicamen complemen a in o mació en la ase de p o es pilo , pe què com ja
s’apun a a al Pla del SACT, els esul a s han mos a un cla esbiaixamen cap a la de ecció de les espècies més
caminado es i poc lligades al medi aquà ic com són les dels gène es Bu o i Salamand a. De e , degu a les
condicions de la zona, només alguns pun s es udia s que coincideixen amb zones de pas cap als pun s de
ep oducció o d’hi e nada, han mos a un nomb e conside able de de eccions d’exempla s (T am San Es e e-el
Rie al i pis a adjacen a l’ex acció d’à ids de les Lloba e es), a la es a el nomb e de de eccions ha es a mínim.
- Sè ie de pun s d’escol a (SPE). El ansec e sono s és una me odologia o ça emp ada amb aus (Telle ía,
1986) pe ò enca a en consolidació en els am ibis (alguns eballs que han abo da aques a emà ica: Fah ig e al.,
1995; MELP-RIBTEFT-RIC, 1998; NAAMP [en línia]; Zimme man, 1994). Es egis en o es les ocali zacions
d’am ibis mi jançan un índex ela iu d’abundàncies; an les di ec amen inculades al lli lu ial com les que
p ecedeixen d’al es pun s d’apa ellamen més allunya s del iu. Inicialmen l’escol a a cada pun e a de cinc
minu s, pe ò inalmen s’ha es anda di za en es minu s pe conside a -se su icien .
Resul a s de seguimen biològic de la Conca de la To de a
102
L’aplicació d’aques a ècnica ( eu e p o ocol a Boada e al., 2000) a l’à ea d’es udi s’ha e amb co xe i s’ha
mos a o ça e icien , ja que pe me cob i quan hi ha una pis a no massa allunyada del iu i no hi ha con aminació
sono a es quilòme es de cu s lu ial en ap oximadamen una ho a (mos ejos nº 16, 21, 30, 46, 49, 54, 55 i
mos ejos del 2003 als ams 1-6 exposa s a esul a s); en can i el emps emp a pe a e 500 m de cu s lu ial
amb la ècnica del mos eig exhaus iu (mos ejos nº 11, 18, 19, 24, 32, 34, 42, 50 i mos ejos del 2003 al am 0
exposa s a esul a s) oscil·la en e una ho a i ho a i mi ja. No obs an en alguns sec o s es po oba di icul a s
alho a de ansi a amb el ehicle pe l’es a de la pis a o pe la manca d’aques a; aques s con a emps es esolen
en cas pe cas. Un cas pa icula és el am 0 (zona de la Lla ina) on du an el mos eig 10 el so oll del iu en
aques a pa al a in e e ia en l’audició dels can s, quan mi jançan el mos eig exhaus iu eali za immedia amen
desp és (nº 11) es a cons a a que nomb osos exempla s de Bu o bu o es a en can an a la lle a del iu. Aques
enomen ambé s’ha dona en al es ams dels cu s mig i baix amb les c escudes d’aques a p ima e a, pel que
s’hau ia d’e i a mos eja en aques s pe íodes.
- Mos eig exhaus iu (ME). Anomena al pla del SACT com a mos eig sis emà ic, és el més comple dels
mos ejos, ja que combina la ece ca ac i a amb un egis e del que es de ec a an isualmen com audi i a
(Halliday, 1996; Jaege ,1994; MELP-RIBTEFT-RIC, 1998; Sco i Woodwa d, 1994; Telle ía, 1986). A l’ho a de
egis a les ocali zacions d’am ibis només es enen en comp e les p oceden s d’indi idus que no s’han pogu
locali za isualmen pe al de no epe i comp a ges; a més es desca en els can s que p o enen d’ind e s no
di ec amen incula s al lli lu ial o al e ambien mos eja (malg a no igu a al còmpu d’indi idus, aques es
dades pe ò es egis en a l’apa a d’obse acions).
Com s’apun a a al pla del SACT, s’ha is du an les campanyes que s’ob é in o mació abundan i de allada, ja
que el mè ode con empla o s els es adis del complex cicle dels am ibis (ou, la a, subadul s, adul s) i les espècies
(u odels) i indi idus que no can en ( emelles, mascles ‘sa èl·li ’ i o a de l’època de zel). No obs an han so gi
algunes di icul a s associades als comp a ges com: la locali zació isual dels mascles d’Hyla me idionalis, que
so in can en amaga s en e la ege ació ipà ia (això succeeix ambé de o ma més pun ual amb Rana pe ezi i
Bu o calami a en ind e s amb bogues i joncs abundan s) i dels mascles d’Aly es obs e icans, que can en a e a
amaga s en e la ege ació, ped es o gale ies, e que di icul a un comp a ge exac e dels indi idus can o s; i el
comp a ge de la es, di ícils de locali za quan es an en baixes densi a s i o ça mòbils quan es oben g ans
concen acions. Al amen es des aca la con eniència de desglossa a la i xa co esponen la ca ego ia adul s en
es: exempla s de me amo osi ecen , subadul s i adul s, pe la se a di e en signi icació en la pi àmide de
població.
b) Compa ació de condicionan s de mos eig
Les següen s compa a i es es basen en dades ob ingudes du an el pe íode de p o es pilo o Fase III del SACT.
Sè ie de pun s d’escol a/Mos eig exhaus iu
Pel que a a les me odologies de Sè ie de pun s d’escol a (SPE) i Mos eig exhaus iu (ME), es an les
conside acions següen s:
x Amb el ME s’ob é una in o mació abundan i de allada pel que a al complex cicle biològic dels am ibis i
d’espècies que no can en ( o s els u odels), cosa que la SPE no p opo ciona.
x Amb el ME s’ha de ec a un majo nomb e d’espècies (11), amb un nomb e màxim d’espècies pe mos a ge
de 5. Pe con a, amb la SPE s’han compu a 5 espècies, amb un nomb e màxim d’espècies pe mos a ge de
4.
Resul a s de seguimen biològic de la Conca de la To de a
109
Nº Da a TM T/E Locali a Mè . D-N Ss Th Tm Ao Pc Pp Bb Bc Hm Rp
68 14-03-03 6 R6 SPE N
69 15-03-03 3 R3 SPE N
70 15-03-03 3 - Ex acció à ids Ba llò ia ME N
71 15-03-03 2 R2 SPE N
72 15-03-03 1 R1 SPE N
73 15-03-03 0 R0 ME N
74 26-04-03 3 - Ex acció à ids Ba llò ia ME N
75 26-04-03 4 R4 SPE N
76 26-04-03 5 R5 SPE N
77 26-04-03 5 - Rie a Vall-llopa da SPE N
78 26-04-03 5 - Rou eda de ou e pènol SPE N
79 26-04-03 6 R6 SPE N
80 27-04-03 2 R2 SPE N
81 27-04-03 0 R0 ME N
82 27-04-03 1 R1 SPE N
83 27-04-03 3 R3 SPE N
84 23-05-03 4 R4 SPE N
85 23-05-03 3 R3 SPE N
86 24-05-03 1 R1 SPE N
87 24-05-03 2 R2 SPE N
88 24-05-03 0 R0 ME N
89 25-05-03 5 R5 SPE N
90 25-05-03 6 R6 SPE N
91 20-06-03 1 R1 SPE N
92 20-06-03 2 R2 SPE N
93 21-06-03 3 R3 SPE N
94 21-06-03 3 - Ex acció à ids Ba llò ia ME N
95 21-06-03 4 R4 SPE N
96 27-06-03 5 R5 SPE N
97 27-06-03 6 R6 N
* Mos eig suspès pe pluja o encial
** Mos eig sense esul a s pe assecamen del oll
Nº- núme o d’en egis amen
TM- T am
T/E- T ansec e o es ació de L’Obse a o i
Mè .- Mè odologia (ME= Mos eig exhaus iu, SPE= Sè ie de pun s d’escol a, IQA= Índex quilomè ic d’abundància)
D-N- Mos eig du an el dia o du an la ni
Les espècies s’anomenen pe les inicials del nom cien í ic; les de ec ades s’indiquen en e d
Les espècies de ec ades en SPE a egades an e e ència a obse acions isuals d’indi idus en les zones adjacen s als pun s
d’escol a i du an els desplaçamen s en e pun s d’escol a, no essen semp e audicions ( eu e no a a les aules dels ams R1-6).

Resul a s de seguimen biològic de la Conca de la To de a
110
Taula 4- Impo ància dels di e en s espais humi s pe als am ibis i pe a la se a ep oducció (Pe íode oc ub e 2001- juny 2003)
De ec ada en el eball de camp
Nom Te mca Nom cien í ic CAT CMBT TR BT XV
T i ó pi inenc Eup oc us aspe
Salamand a Salamand a salamand a R R R
T i ó palma T i u us hel e icus R
U odels
T i ó e d T i u us ma mo a us R
Tò il Aly es obs e icans R R R
G ano a pin ada Discoglossus pic us
G ipau d’espe ons Peloba es cul ipes R
G ano e a de pun s Pelody es punc a us R
G ipau comú Bu o bu o R R
G ipau co edo Bu o calami a R R
Reine a Hyla me idionalis R R
G ano a e da Rana pe ezi R R R
A n u s
G ano a oja Rana empo a ia
CAT- Cu s al de la To de a
CMBT- Cu sos mig i baix de la To de a (inclou els olls empo als associa s di ec amen al lli iu)
TR- To en s i ie es a luen s de la To de a
BT- Basses (ex accions d’à ids, dipòsi s de ec...) i olls empo als o ma s en èpoques de pluges incula s a la plana d’inundació de la To de a
XV- Xa xa ià ia (ca e e es, pis es...)
R-Rep oducció de l’espècie (independen men de si ha ingu èxi o no, es é en comp e la de ecció de pos es, la es, o adul s en ase ep oduc o a)
Resul a s de seguimen biològic de la Conca de la To de a
111
S’han de ec a o es les espècies po encialmen de ec ables a les 11 zones mos ejades . A all de sín esi, es po
di que les espècies de ec ades segueixen bas an bé el pa ó espe able en la se a dis ibució pels di e en s
biò ops de la To de a ( eu e Taula 4) an si es é en comp e la in o mació de la zona p e-exis en al p esen es udi
(bases de dades, es udis i publicacions), com la in o mació disponible sob e la es a del e i o i ca alà. La única
excepció signi ica i a és el gène e T i u us, les dues espècies del qual poden ocupa al es ipus d’espais humi s;
els pocs e ec ius que é a la zona i una p ospecció pa cial de la conca an que no es desca i que en un u u
apa eguin poblacions que comple in l’ocupació del en all d’hàbi a s po encials.
Així, s’han de ec a adul s en ase ep oduc o a d’ambdós sexes de i ó palma (T i u us hel e icus) únicamen a
la bassa o mada en una ex acció d’à ids adjacen a la ie a de Vall-llopa da (ubicada en una zona boscosa del
cu s baix de la To de a); la ele ada densi a de gambúsia (Gambusia holb ooki) en el pun d’aigua a dub a de
l’èxi ep oduc iu de l’espècie en l’ind e . Aques pe i i ó ambé es pod ia ep odui en cu sos lu ials secunda is
de la To de a. En el cas del i ó e d (T i u us ma mo a us) només s’ha de ec a un mascle en zel a la ie a de
Vall-llopa da, enca a que p e isiblemen , a mesu a que a ancin les p ospeccions, apa egui en basses que és el
lloc de ep oducció més habi ual de l’espècie.
La salamand a (Salamand a salmand a) es dis ibueix p àc icamen a eu, pe ò pel eque imen de les la es de
iu e en aigües cla es i oxigenades, so in oligo ò iques, e i a ep odui -se al cu s lu ial p incipal a pa i del
T am 2. Es conside a una espècie indicado a d’aigües ne es. El seu p incipal pe íode ep oduc o al cu s al és la
a do , men e que als cu sos mig i baix calen més mos ejos pe a ina la enologia de l’espècie.
El ò il (Aly es obs e icans) és una espècie mol gene alis a alho a de ep odui -se; la se a absència, que
únicamen es dona al cu s al , es deu possiblemen a que l’ambien es udia no li és p opici, ja que al ma eix
massís del Mon seny se’l oba a al i uds supe io s. De momen , jun amb Rana pe ezi, és la única espècie
de ec ada ep oduin -se de o ma gene ali zada al cu s p incipal mig i baix on ha de ole a al s ni ells d’eu ò ia i
la dep edació pels peixos.
Respec e a la g ano a pin ada (Discoglossus pic us), espècie al·lòc ona en expansió a Ca alunya, la a do de
l’any 2000, es a locali za a la ie a de Vila às, ibu à ia de la ie a de San a Coloma, un mascle en zel (obs.
pe s.), pel què la i upció a la conca que s’apun a a al pla del SACT ja és un e cons a a . Pos e io men
consul an he pe òlegs de Riuda enes es o nà a con i ma la p esència de l’espècie dins el e me municipal.
El g ipau d’espe ons (Peloba es cul ipes) és una espècie escassa a la conca; segueix el pa ó gene al de
l’espècie a la es a de Ca alunya: dis ibució mol locali zada de llocs de ep oducció, que semp e són basses o
olls, pe ò amb densi a mol ele ada de la es. És el cas de la bassa o mada a l’an iga ex acció d’à ids del
ma ge d e del iu a l’alçada de la Ba llò ia, al inal del T am 3. El p incipal pe íode de ep oducció al e i o i
es udia és la a do , si bé sembla que ambé po ep odui -se a la p ima e a.
La g ano e a de pun s (Pelody es punc a us), a igual que l’espècie p eceden és una espècie poc eqüen a la
conca amb una dis ibució mol locali zada i dispe sa; en el eball de camp se l’ha de ec a només als ams 5 i 6
si bé dades d’al es au o s l’han de ec a a la ie a de Fui osos, zona on no s’ha mos eja . Se l’ha de ec a en una
bassa empo al i en una pe i a bassa de ec. També com P. cul ipes el p incipal pe íode de ep oducció és la
a do , ha en -se sen i algun can ocasional d’apa ellamen a la p ima e a.
El g ipau comú (Bu o bu o) és l’espècie més ubiqüis a en quan a ambien s, ja que com mos a la Taula 4 se l’ha
oba en o s els ambien s p ospec a s. No obs an només s’ha de ec a amb ele ades densi a s al cu s al po se
degu a que eque eixi pe ep odui -se aigües co en s ne es o bé que no siguin massa p o undes.
El g ipau co edo (Bu o calami a) a se l’am ibi més de ec a el pe íode de p o a pilo (oc ub e 2001- no emb e
2002) p obablemen pe què el pe íode plujós a a a o i la o mació dels olls empo als que són usa s pe a la
Resul a s de seguimen biològic de la Conca de la To de a
112
c ia pe aques anu de cos ums coloni zado s. P esen a una cla a seg egació ep oduc o a espec e a Bu o bu o,
e i an el cu s al i les aigües co en s en gene al. Al iu de la To de a usa exclusi amen els olls que queden
aïlla s del cu s p incipal desp és de les c escudes. Fo a del iu ocupa olls empo als en camps de con eu, e ms i
dins ex accions d’à ids.
La eine a (Hyla me idionalis) és una espècie abundan ; bas an gene alis a, busca pe ò aigües ne es sense
co en , pel que al cu s p incipal semp e a associada a olls o amals secunda is, essen més eqüen en basses
i olls empo als de o a del lli lu ial. Les se es habili a s g impado es li pe me en l’accés a cis e nes i al es
es uc u es an òpiques de pa e s e icals pe a ep odui -se.
La g ano a e da (Rana pe ezi) és l’espècie més aquà ica en es adi adul i la més abundan , ja que man é du an
a is mesos les majo s densi a s d’indi idus al cu s p incipal mig i baix. També iu i es ep odueix en qualse ol
al e pun d’aigua a excepció del cu s al , e aques da e que es à d’aco d amb la se a e mo ília. Tole a ni ells
al s de pol·lució an o gànica com indus ial i en es adi adul ce a salini a (es oba ins i o a la bassa de la
desembocadu a).
Manquen com e a espe able Eup oc us aspe i Rana empo a ia, ja que són espècies la dis ibució de les quals,
elegada a les pa s al es del massís del Mon seny, queda o a del e i o i p ospec a . No obs an , pel seu ca àc e
elic ual i apa en decli i, se ia in e essan inclou e algun segmen de mos eig o a dels T ams designa s pe
L’Obse a o i pe a eu e la endència poblacional.
a) Posada en ma xa de la me odologia es anda i zada
Des de eb e d’enguany ins al juny ( eu e mos ejos del 57 al 97 a la Taula 1), s’han mos eja 1 cop al mes
(mos ejos eali za s en e la e ce a i la qua a se mana del mes) cada un dels se ansec es escolli s. En el cas
del T am 0 s’ha aplica el Mè ode exhaus iu i en els T ams que an de l’1 al 6 s’han e Sè ies de pun s d’escol a.
En cada campanya mensual s’ha concen a les p ospeccions en dues ni s (només el maig i el juny s’ha epa i
l’es o ç en es ni s). Pe a comple a el seguimen anual de l’any 2003 manca eali za els mos ejos de a do .
Anàlisi i discussió de esul a s
A con inuació es comen en succin amen els esul a s dels se ams dels mos ejos eali za s enguany. En el cas
dels T ams 0 i 4, com que a en se mos eja s du an l’any 2002 aplican les me odologies es anda di zades,
ambé s’exposen els esul a s i es compa en les dades en e anys. En l’any 2002 pe ò els mos ejos s’inicien el
ma ç i no el eb e . De o es mane es això en p incipi no n’al e a la compa abili a , ja que als mos ejos que es
a en e du an dues ni s a mi jans de eb e de 2003 no s’hi a en de ec a am ibis ni en es adi adul ni en es adi
la a i en cap dels se ams. La manca d’ac i i a de la auna am íbica s’explica d’una una banda pe què
no malmen en aques es da es mol es espècies enca a es an en hi e nació; pe l’al a en les espècies d’ac i i a
més p ime enca cal eni en comp e que les condicions ambien als e en dolen es: empe a u es p ope es a la de
congelació (en alguns ind e s mos eja s es a mesu a in si u 1ºC) i ni ells eà ics mol baixos que es aduïen en
la manca a egades o al d’aigua en sec o s del cu s lu ial, així com en algunes basses i al es zones humides.
És pe aques s mo iu que, a excepció del T am 0, a les g à iques dels di e en s ams no su el mes de eb e
malg a ha e es a mos eja .
Al am 0, on s’ha emp a el mos eig exhaus iu, s’han exposa el nomb e o al d’indi idus de cada espècie
de ec ada di e encian els adul s de les la es. Aques es da e es com ja es a comen a a Boada e al. (2000) no
es conside en signi ica i es pe a alua poblacions més enllà de la cons a ació de la ep oducció d’una espècie
Resul a s de seguimen biològic de la Conca de la To de a
113
conc e a en un ind e pe les luc uacions a les que es euen so meses. A més dels nomb es o als d’indi idus
ambé s’ha calcula pe a cada espècie p esen al am la mi jana de p ima e a en un any de e mina exp essada
amb la g a ia XP .
A les aules de esul a s dels ams on s’ha mos eja amb la me odologia de la sè ie de pun s d’escol a pe una
banda s’exposen les dades ob ingudes pe de ecció dels can s i pe l’al e les obse acions isuals a les zones
adjacen s dels pun s d’escol a i du an els desplaçamen s. L’índex d’abundància de can s, com ja s’ha comen a
ei e adamen , a e e ència al nomb e ela iu de mascles d’anu s que es an en ase ep oduc i a en les
p oximi a s d’un pun d’escol a. En el cas de les obse acions isuals e ec e col·la e al de les escol es, s’ob é
in o mació d’in e ès si bé s’han de p end e o almen com a complemen à ies, ja que la di e ència d’ubicació
espec e la lle a del iu dels pun s d’escol a en di e en s ams no les a compa ables, ans al con a i són mol
esbiaixades. Les de eccions en la majo ia dels casos és d’indi idus no ep oduc o s d’espècies caminado es (que
ce quen l’alimen desplaçan -se ac i amen pel e i o i) com S. salamand a i el gène e Bu o, o R. pe ezi en
mo imen s de dispe sió i pe an la se a impo ància ha de se ela i i zada. Dada de més in e ès és la de ecció
de la es quan con i men la ep oducció d’una espècie que no ha ia es a de ec ada pel can . Així doncs, pe a
compa a només s’ha eballa amb les dades d’escol es. Pe comodi a en la in e p e ació an de la alo ació
mensual com pe empo ada s’han emp a mi janes pe al de que els esul a s semp e es moguin en alo s en e
0 i 3, que és anma eix el ang de l’índex d’abundància emp a . Al amen això pe me que el nomb e de pun s
d’escol a pe am, que és a iable en e aques s, in lueixi mínimamen en la compa abili a de la p esència d’una
espècie.
A l’ho a de sin e i za els esul a s de cada sè ie de pun s d’escol a s’han calcula els següen s pa àme es:
IT (Índex To al)- suma de o s els alo s de l’índex d’abundància al lla g d’un pe íode pe a una espècie d’anu
de e minada
PEP (Pun s d’Escol a amb P esència)- suma dels pun s d’escol a di e en s on s’ha escol a el can d’una espècie
d’anu de e minada al lla g d’un pe íode
X (Mi jana mensual)- suma dels alo s de l’índex d’abundància ob ingu s en el mos eig mensual di idida pel
o al de pun s de la sè ie
XP (Mi jana de P ima e a)- suma de les mi janes dels mesos de ma ç, ab il, maig i juny di idida pe 4
Aques a da e a mi jana, i l’equi alen pe a la a do i pe a un any se à la que s’emp a à a p io i pe a compa a
a iacions in e anuals en les poblacions ep oduc o es d’anu s.
Mos eig exhaus iu T am 0
A la Taula 5 es mos en els esul a s pels pe íodes 2002-2003, es an penden s de eali za -se en el da e any
els mos ejos de a do . Pe a Bu o bu o l’any 2002 sembla ha e es a més bon any de ep oducció pel majo
nomb e d’exempla s de ec a s i el pe llongamen a dos mesos de l’ag egació d’indi idus ep oduc o s. En el cas
de Salamand a salamand a, el nomb e d’indi idus ha es a bas an baix, pe ò els esul a s deno en la necessi a
de cen a els es o ços de de ecció de l’espècie a la a do , pel que es p e eu isi a dues ni s el am 0 l’oc ub e
d’enguany.
Resul a s de seguimen biològic de la Conca de la To de a
114
Taula 5.1- Resul a s del Mos eig exhaus iu al T am 0
2002 2003
ESPÈCIES Ma ç Ab il Maig Oc u. Feb e 1 Ma ç Ab il Maig Oc u.2
Salamand a salamand a 20-19 0 2-260-
Bu o bu o 136 41 0 0 0 0 60 0 -
TOTAL ESPÈCIES 2 1 1 1 0 1 2 0 -
NOTA: Els nomb es indiquen adul s a excepció de quan an p ecedi s pe (-) que indica que són la es.
Taula 5.2- Resul a s del Mos eig exhaus iu T am 0 (Mi janes de p ima e a d’adul s –XP -)
En el compo amen ep oduc iu de B. bu o sembla ha e -hi un condicionamen dels ac o s climà ics (a més del
ed ambé po ha e in luï l’augmen de cabal el ma ç del 2003 que impedia la o mació de zones d’aigües
anquil·les en aques am de la To de a) que es mani es a ia en el e a d del segon any de mos eig espec e el
p ime de l’a luència massi a d’indi idus ep oduc o s al lloc de ep oducció. Men e al 2002 el 21 ma ç de es an
de ec a 138 exempla s apa ellan -se es an enca a 41 exempla s, bàsicamen mascles en zel, el 30 ab il,
enguany el 16 ma ç enca a no s’ha ia inicia la ep oducció i el 27 d’ab il enca a hi ha ia nomb oses pa elles en
amplexus i posan ous. Apa en men la di e ència en e els dos anys se ia p àc icamen d’un més i el nomb e de
d’exempla s ep oduc o s sensiblemen di e en al i com mos a la G à ica 1.
En el cas de S. salamand a cal espe a a les dades de la a do d’enguany pe eu e a iacions pe ò sembla que
el màxim ep oduc o és a la a do , o que ins i o sigui l’únic pe íode ep oduc o de l’espècie a la zona ( eu e
G à ica 2); en o cas es p e én dilucida aques a qües ió en u u s anys de mos eig.
ESPÈCIES XP 2002 XP 2003
Salamand a salamand a 0,50 0,50
Bu o bu o 44,25 15,00
GRÀFICA 1- Mos eig Exhaus iu T am 0
Pe íodes 20021-20032Bu o bu o
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
110
120
130
140
Feb e Ma ç Ab il Maig Oc ub e
Nº exempla s
2002
2003

Resul a s de seguimen biològic de la Conca de la To de a
115
GRÀFICA 2- Mos eig Exhaus iu T am 0
Pe íodes 20021-20032Salamand a salamand a
0
2
4
6
8
10
Feb e Ma ç Ab il Maig Oc ub e
Nº exempla s
2002
2003
Si bé es oba a al a el ò il (Aly es obs e icans), la composició especí ica de la comuni a d’am ibis de la secció
sembla poc al e ada i s’ajus a a l’espe able pe a un bosc de ibe a amb cobe u a densa i penden p onuncia en
un es a ge de mun anya mi jana.
Sè ie de pun s d’escol a 1
A la Taula 6 es mos en els esul a s pel pe íode 2003, es an penden s de eali za -se els mos ejos de a do . De
les dues espècies de ec ades pel can , R. pe ezi es à mol locali zada pe la SPE i en densi a s mol baixes en
compa ació a la es a de ams següen s, men e que A. obs e icans p esen a una dis ibució baixa amb densi a s
una mica més ele ades ( eu e G à ica 3).
Con à iamen al que passa als ams següen s, les obse acions isuals han apo a mol a in o mació sob e
ep oducció de dues espècies més: S. salamand a i B. bu o de les quals s’han oba la es a zones del iu
p ope es a qua e pun s d’escol a. Aques es espècies semblen doncs ben dis ibuïdes al am enca a que el
nomb e de la es no indica una densi a ele ada de ep oduc o s. És la única SPE on no es de ec en can s en
algun pun al lla g dels qua e mesos de seguimen . Aques am de iu é una baixa densi a d’exempla s aco d
amb les luc uacions de cabal a que es à so mesa la To de a degu a les impo an s cap acions d’aigua més amun
de la zona es udiada. La a do passada i aques any els mesos d’ab il i maig ci cula a aigua en o s els pun s
d’escol a, cosa que no passa a l’any 2001. Sembla que les poblacions d’am ibis locals no es deuen ep odui la
majo ia dels anys
Resul a s de seguimen biològic de la Conca de la To de a
117
Taula 6.1- Resul a s de la Sè ie de Pun s d’Escol a T am 1 (2003)
Mes Ma ç Ab il Maig Juny
ESPÈCIES P1 P2 P3 P4 P5 P6 P7 X P1 P2 P3 P4 P5 P6 P7 X P1 P2 P3 P4 P5 P6 P7 X P1 P2 P3 P4 P5 P6 P7 X
A
l
y
es obs e ican
s
0,00 2 0,29 2 2 0,57 1
0,1
4
SPE
Rana pe ezi 0,00 0,00 1 0,14 2
0,2
9
TOTAL ESPÈCIES SPE 1 1 1 1 1 1
Salamand a salamand a -1 -1 -1 -1
Bu o bu o 1-99-99 -99 -99 -99 -99
DV
Rana pe ezi 11
TOTAL ESPÈCIES PE 1 1 1 2 1 1 3 1 3 1 1 2 1
NOTA: El p ime g up de iles a e e ència a les espècies de ec ades pel can . En aques cas els nomb es es co esponen amb l’esmen a índex d’abundàncies de can ( ang 0-3).
El segon g up de iles a e e ència a obse acions isuals d’indi idus en les zones adjacen s als pun s d’escol a i du an els desplaçamen s en e pun s d’escol a. En aques cas els nomb es indiquen
adul s a excepció de quan an p ecedi s pe (-) que indica que són la es. En el cas que les la es siguin nomb oses i en nomb e inde e mina s’indica amb l’exp essió (-99).
Resul a s de seguimen biològic de la Conca de la To de a
118
Taula 6.2- Resul a s de la Sè ie de Pun s
d’Escol a T am 1 (2003)
P ima e a
ESPÈCIES IT PEP XP
A
l
y
es obs e ican
s
7 4 0,25
Rana pe ezi 3 2 0,11
To al espècies SPE 2
To al espècies DV 3
TOTAL ESPÈCIES 4
Resul a s de seguimen biològic de la Conca de la To de a
119
GRÀFICA 3- Sè ie Pun s Escol a 1 (2003)
0,00
0,50
1,00
1,50
2,00
2,50
3,00
Ma ç Ab il Maig Juny
Índex Abundància
Aly es obs e icans Rana pe ezi
Sè ie de pun s d’escol a 2
A la Taula 7 es mos en els esul a s pel pe íode 2003, es an penden s de eali za -se els mos ejos de a do . En
aques a SPE es eu una ma cada seg egació en el emps i l’espai en els màxims ep oduc ius en e A.
obs e icans i H. me idionalis espec e R. pe ezi, ja que al i com mos en la Taula 7 i la G à ica 4, les p ime es
dominen a l’ab il i la g ano a e da al juny.
Visualmen s’han oba la es d’A. obs e icans a es pun s i s’ha obse a una emella adul a. També s’han
oba cap-g ossos de B. bu o en dos pun s.
Al pas pe aques am la capaci a de cà ega del sis ema lu ial millo a sensiblemen al i com deno en els majo s
alo s dels índexs d’abundància. Les es espècies es an ben dis ibuïdes al lla g de la SPE. Cal ma isa pe ò que
H. me idionalis é les densi a s més baixes; p obablemen això es degui a que no malmen es si ua o a de la lle a,
p e e in basses ag ícoles.
GRÀFICA 4- Sè ie Pun s Escol a 2 (2003)
0,00
0,50
1,00
1,50
2,00
2,50
3,00
Ma ç Ab il Maig Juny
Índex Abundància
Aly es obs e icans Hyla me idionalis Rana pe ezi
Resul a s de seguimen biològic de la Conca de la To de a
129
Taula 10.1- Resul a s de la Sè ie de Pun s d’Escol a T am 4 (2003)
NOTA: El p ime g up de iles a e e ència a les espècies de ec ades pel can . En aques cas els nomb es es co esponen amb l’esmen a índex d’abundàncies de can ( ang 0-3).
El segon g up de iles a e e ència a obse acions isuals d’indi idus en les zones adjacen s als pun s d’escol a i du an els desplaçamen s en e pun s d’escol a. En aques cas els nomb es
indiquen adul s a excepció de quan an p ecedi s pe (-) que indica que són la es. En el cas que les la es siguin nomb oses i en nomb e inde e mina s’indica amb l’exp essió (-99).
Taula 10.2- Resul a s de la Sè ie de Pun s d’Escol a T am 4 (2003)
Mes Ma ç Ab il Maig Juny
ESPÈCIES P1 P2 P3 P4 P5 P6 P7 P8 X P1 P2 P3 P4 P5 P6 P7 P8 X P1 P2 P3 P4 P5 P6 P7 P8 X P1 P2 P3 P4 P5 P6 P7 P8 X
A
l
y
es obs e ican
s
1 1 1 0,38 1 2 1 2 2 1,00 2 2 1 0,63 0,00
Hyla me idionalis 0,00 2 2 2 2 1,00 2 3 0,63 0,00
Rana pe ezi 0,00222222211,88222223222,13333333333,00
TOTAL ESPÈCIES SPE 1 1 1 2 2 3 1 2 3 3 1 1 2 1 1 1 2 3 2 1 1 1 1 1 1 1 1
Salamand a salamand a -3 -1
A
l
y
es obs e ican
s
21 -5
Peloba es cul ipes 1
Bu o bu o 1
Rana pe ezi 1 -99
TOTAL ESPÈCIES 2 1 3 1 2 3 3 1 2 3 3 1 1 3 1 1 1 2 3 2 1 1 1 1 1 1 1 1
P ima e a
ESPÈCIES IT PEP XP
A
l
y
es obs e ican
s
16 7 0,50
Hyla me idionalis 13 4 0,41
Rana pe ezi 56 6 1,75
To al espècies SPE 3
To al espècies DV 5
TOTAL ESPÈCIES 6

Resul a s de seguimen biològic de la Conca de la To de a
130
Taula 11.1- Dis ibució de la de ecció d’espècies a les es acions de la SPE4 (P ima e a 2002)
Pun Escol a P1 P2 P3 P4 P5 P6 P7 P8 Nº PE amb p esència
Aly es obs e icans Ɣ ƔƔƔ 4
Bu o calami a Ɣ ƔƔƔ 4
Hyla me idionalis ƔƔ Ɣ Ɣ Ɣ Ɣ Ɣ 7
Rana pe ezi ƔƔ Ɣ Ɣ Ɣ Ɣ Ɣ Ɣ 8
TOTAL ESPÈCIES 3 3 2 1 2 4 4 4 4
Taula 11.2- Dis ibució de la de ecció d’espècies a les es acions de la SPE4 (P ima e a 2003)
Pun Escol a P1 P2 P3 P4 P5 P6 P7 P8 Nº PE amb p esència
Aly es obs e icans ƔƔƔƔƔ Ɣ Ɣ 7
Bu o calami a 0
Hyla me idionalis ƔƔ ƔƔ 4
Rana pe ezi ƔƔ Ɣ Ɣ Ɣ Ɣ Ɣ Ɣ 8
TOTAL ESPÈCIES 2 2 3 2 2 3 3 2 3
L’any 2002 la p esència al lla g de la SPE de B. calami a i d’H. me idionalis a se majo que al 2003 men e que
A. obs e icans ha es a mol més p esen enguany. D’ha e -se emp a el Mè ode Exhaus iu, el qual eque eix un
es o ç més concen a en l’espai aques a edis ibució en l’espai no s’hagués pogu in e p e a co ec amen .
De les obse acions isuals només cal des aca al 2003 la p esència d’un adul de P. cul ipes p op de la lle a a
P1 i la es de S. salamand a en un oll de la ie a de Fui osos (ha es a seca en aques am la majo pa de la
p ima e a) pocs me es abans d’uni -se al cu s p incipal de la To de a.
La composició de les espècies lligades al cu s p incipal de la To de a d’aques a secció i zones d’in luència
immedia a sembla lleuge amen empob ida espec e al po encial ideal de la zona. To i així es mos a en més bon
es a que els ams p eceden i següen , i ins i o s’hi ep odueix H. me idionalis, espècie sensible a la
con aminació de l’aigua.
Els esul a s e idencien que les espècies de ec ades no emp en la a do com a pe íode ep oduc o (Taula 9).
Igual que amb el g ipau comú al am 0, enguany s’e idencia un e a d en l’inici del pe íode de can i l’augmen
d’abundàncies espec e al 2002 pe a H. me idionalis iR. pe ezi.
Les ca ac e ís iques plu iomè iques i hid ològiques de l’any 2002, de ca àc e més o encial incloen o es
a ingudes al maig, a a o i en les espècies lligades a pun s d’aigua secunda is: H. me idionalis i B. calami a,
espècies pe a les quals la de ecció pel can el 2003 ha min a o ins i o en el segon cas ha es a nul·la. Pel que
a a les dues espècies menys es ic es en el lloc de pos a i que són les més eqüen s al cu s p incipal del am
mig i baix: R. pe ezi s’inco po a a can a més a d pe ò només disminueix mol lleuge amen i A. obs e icans
augmen a de o ma poc no able (en aques cas la se a de ecció es pod ia eu e a a o ida pe la manca de so oll
p o oca pe les ocali zacions mol més o es del g ipau co edo i la eine a).
Resul a s de seguimen biològic de la Conca de la To de a
131
Sè ie de pun s d’escol a 5
A la Taula 12 es mos en els esul a s pel pe íode 2003, es an penden s de eali za -se els mos ejos de a do .
De les qua e espècies de ec ades R. pe ezi p esen a densi a s màximes i es à p esen a o s els pun s (Xjuny=3), i
A. obs e icans que ambé can a a o s els pun s é unes densi a s ele ades (XP =0,93). La p esència d’H.
me idonalis i de B. calami a és mol baixa (IT=1 en ambdós casos) i es concen a a P6, olls mol supe icials a
l’ex acció d’à ids de l’illa de la To de a, on aques any el àpid assecamen pos e io a les pluges n’ha impedi
l’èxi ep oduc iu. El ma eix succeí la a do an e io amb Pelody es punc a us; escol a can an l’11-10-2002 i
de ec an -se o es les la es mo es dues se manes desp és pe la in il ació de l’aigua.
La quali a del sis ema lu ial pe als am ibis o na a empi jo a . Com s’ha comen a , de les cinc espècies
de ec ades can an les es més a es només es oben a la zona en ollada en una ex acció d’à ids a l’illa de la
To de a, que n’és un pun de ep oducció impo an els pe íodes de pluges o es com es cons a à la p ima e a de
2002. Aques a di e si a concen ada en un pun es conside a, més que un símp oma de quali a de l’ind e (com
se ia el cas del P6 de la SPE3), els es igis d’unes an igues poblacions am íbiques iques del que e en els
aiguamolls del eí an ic b aç de la To de a abans que les ac i i a s ex ac i es el colma essin.
GRÀFICA 8- Sè ie Pun s Escol a 5 (2003)
0,00
0,50
1,00
1,50
2,00
2,50
3,00
Ma ç Ab il Maig Juny
Índex Abundància
Aly es obs e icans Bu o calami a Hyla me idionalis Rana pe ezi
Resul a s de seguimen biològic de la Conca de la To de a
132
Taula 12.1- Resul a s de la Sè ie de Pun s d’Escol a T am 5 (2003)
Mes Ma ç Ab il Maig Juny
ESPÈCIES P1 P2 P3 P4 P5 P6 P7 X P1 P2 P3 P4 P5 P6 P7 X P1 P2 P3 P4 P5 P6 P7 X P1 P2 P3 P4 P5 P6 P7 X
A
ly es obs e icans 0,001 2 1221,1422221121,712 1 3 0,86
B
u o calami a 0,00 1 0,14 0,00
H
yla me idionalis 0,00 1 0,14 0,00
SPE
Rana pe ezi 0,0013221 11,43 1 2 1 0,5733333 33 3,00
TOTAL ESPÈCIES SPE 2 1 2 1 2 1 2 1 2 1 2 1 4 1 2 1 2 1 1 1 2
DV Bu o calami a 1
TOTAL ESPÈCIES PE 2 1 2 1 2 1 2 2 2 1 2 1 4 1 2 1 2 1 1 1 2
NOTA: El p ime g up de iles a e e ència a les espècies de ec ades pel can . En aques cas els nomb es es co esponen amb l’esmen a índex d’abundàncies de can ( ang 0-3).
El segon g up de iles a e e ència a obse acions isuals d’indi idus en les zones adjacen s als pun s d’escol a i du an els desplaçamen s en e pun s d’escol a. En aques cas els nomb es
indiquen adul s a excepció de quan an p ecedi s pe (-) que indica que són la es. En el cas que les la es siguin nomb oses i en nomb e inde e mina s’indica amb l’exp essió (-99).
Taula 12.2- Resul a s de la Sè ie de Pun s d’Escol a T am 5 (2003)
P ima e a
ESPÈCIES IT PEP XP
A
l
y
es obs e ican
s
26 7 0,93
Bu o calami a 1 1 0,04
Hyla me idionalis 1 1 0,04
Rana pe ezi 35 7 1,25
To al espècies SPE 4
To al espècies DV 1
TOTAL ESPÈCIES 4
Resul a s de seguimen biològic de la Conca de la To de a
133
Sè ie de pun s d’escol a 6
A la Taula 13 es mos en els esul a s pel pe íode 2003, es an penden s de eali za -se els mos ejos de a do .
De les cinc espècies de ec ades R. pe ezi p esen a les densi a s més al es i es à p esen a o s els pun s (PEP=6),
seguida d’A. obs e icans en 2/3 dels pun s i abundància baixa. Els can s d’H. me idonalis i de B. calami a malg a
sen i -se a la mei a dels pun s es concen en únicamen en el mes de maig. Més anecdò ic és el can al ma ç de
Pelody es punc a us que no obs an palesa la necessi a d’espe a a la a do pe eu e si l’espècie es à ben
es able a a la zona. Segons es dedueix de l’o igen de la majo ia dels can s la con ibució de les zones d’ho s
adjacen s a banda i banda de la To de a és mol supe io a la del iu.
Les condicions de elleu i la ege ació de la zona, així com el p opi lli del iu han a a o i que no es de ec i
isualmen cap am ibi.
T am mol deg ada on la ege ació es à mol al e ada i el cabal luc ua mol . A di e ència de l’espe able si enim
en comp e els esul a s del am 3, en aques cas les espècies es an o ça ben dis ibuïdes al lla g de la SPE. Les
densi a s d’anu s són baixes pe ò l’ele ada iquesa d’espècies, s’explica pe què la majo ia es an lligades a llocs
de ep oducció d’es uc u es de ec ag ícola i no al iu. Aques e posa de elleu el po encial de la plana del aica
de la To de a si les o es p essions ambien als exis en s disminuïssin.
GRÀFICA 9- Sè ie Pun s Escol a 6 (2003)
0,00
0,50
1,00
1,50
2,00
2,50
3,00
Ma ç Ab il Maig Juny
Índex Abundància
Aly es obs e icans Pelody es punc a us Bu o calami a
Hyla me idionalis Rana pe ezi
Resul a s de seguimen biològic de la Conca de la To de a
134
Taula 13.1- Resul a s de la Sè ie de Pun s d’Escol a T am 6 (2003)
Mes Ma ç Ab il Maig Juny
ESPÈCIES P1 P2 P3 P4 P5 P6 X P1 P2 P3 P4 P5 P6 X P1 P2 P3 P4 P5 P6 X P1 P2 P3 P4 P5 P6 X
A
l
y
es obs e ican
s
0,00 1 1 2 0,67 1 1 2 2 1,00 0,33
Pelody es punc a us 1 0,17 0,00 0,00 0,00
Bu o calami a 0,00 0,00 1 1 2 0,67 0,00
Hyla me idionalis 0,00 0,00 1 2 2 0,00 0,00
SPE
Rana pe ezi 0,00 1 1 1 2 0,83 1 1 2 2 2 1,67 2 2 3 1,17
TOTAL ESPÈCIES SPE 1 1 1 2 1 2 3 2 3 3 4 1 1 1
DV -
TOTAL ESPÈCIES PE 1 1 1 2 1 2 3 2 3 3 4 1 1 1
NOTA: El p ime g up de iles a e e ència a les espècies de ec ades pel can . En aques cas els nomb es es co esponen amb l’esmen a índex d’abundàncies de can ( ang 0-3).
El segon g up de iles a e e ència a obse acions isuals d’indi idus en les zones adjacen s als pun s d’escol a i du an els desplaçamen s en e pun s d’escol a. En aques cas els nomb es
indiquen adul s a excepció de quan an p ecedi s pe (-) que indica que són la es. En el cas que les la es siguin nomb oses i en nomb e inde e mina s’indica amb l’exp essió (-99).
Taula 13.2- Resul a s de la Sè ie de Pun s d’Escol a T am 6 (2003)
P ima e a
ESPÈCIES IT PEP XP
A
l
y
es obs e ican
s
10 4 0,42
Pelody es punc a us 1 1 0,04
Bu o calami a 4 3 0,17
Hyla me idionalis 5 3 0,21
Rana pe ezi 20 6 0,83
To al espècies SPE 5
To al espècies DV 0
TOTAL ESPÈCIES 5

Resul a s de seguimen biològic de la Conca de la To de a
135
La To de a
La Taula 14 inclou o a la o a in o mació disponible del eball de camp – eu e Taula 1- (SPE amb de eccions
isuals, mos ejos del pe íode de p o es pilo , així com les espècies de ec ades a la ie a de Vall-llopa da que
s’assimilen al am 5). Amb aques es dades, i enin semp e en comp e que: alguns ams es an poc es udia s amb
la possible compa eixença en el u u de nous àxons, i al es inco po en zones que no són la lle a de la To de a
en -ne puja la iquesa especí ica, des aca el am 5 amb nou espècies de les deu p òpies dels ams de To de a
es udia s, segui amb se espècies dels ams 3 i 5, amb cinc els ams 2 i 6 i mos an la iquesa més baixa el
am 0 amb dues espècies.
Taula 14- Dis ibució d’espècies pe ams ( eu e ex )
Espècies de ec ades R0 R1 R2 R3 R4 R5 R6 Nº ams amb
p esència
S. salamand a ƔƔ ƔƔƔ 5
T. hel e icus Ɣ1
T. ma mo a us Ɣ1
A. obs e icans ƔƔƔƔƔƔ 6
P. cul ipes ƔƔ 2
P. punc a us ƔƔ 2
B. bu o ƔƔƔƔƔƔ 6
B. calami a ƔƔƔƔƔ 5
H. me idionalis ƔƔƔƔƔ 5
R. pe ezi ƔƔƔƔƔƔ 6
TOTAL ESPÈCIES 2457795
A la ma eixa Taula 14 es po ap ecia que les espècies més àmpliamen dis ibuïdes són es: B. bu o que manca
a la pa de la desembocadu a i A. obs e icans i R. pe ezi que al en al am més al . Dues espècies que ambé
manquen als ams al s (en aques cas el 0 i 1) pe ò que desp és apa eixen enca a que no de o ma gene ali zada
a o s els al es ams són B. calami a i H. me idionalis, que queden en segon lloc jun amen amb S. salamand a,
u odel que e i a (com succeeix en la es a de planes del aiques i de ma esmes) l’à ea de la desembocadu a. Els
dos anu s i u odels es an s p esen en una dis ibució mol locali zada.
La Taula 15 mos a usan els Pun s d’Escol a amb P esència i d’una mane a més ina que la Taula 14 la
dis ibució de les sis espècies que s’han escol a i is la p ima e a del 2003. En aques cas doncs, la in o mació
és e e ida únicamen al cu s p incipal de la To de a i zones adjacen s emp an exclusi amen dades dels
mos ejos es anda di za s. El pe cen a ge de p esència és el pa àme e basa en p esència/absència que
s’emp a à pe a alua els can is in e anuals a ni ell global del iu.
Resul a s de seguimen biològic de la Conca de la To de a
136
Taula 15- Dis ibució pe pun s o es acions amb p esència al lla g de la To de a segons el ME del T am 0 i les SPE dels ams
1-6 (Any 2003)
Espècies de ec ades R0*R1 R2 R3 R4 R5 R6 Nº es acions
amb p esència
% de
p esència
A. obs e icans 3 5 2 7 7 4 28 66,7
P. punc a us 1 1 2,4
B. bu o 2 2 4,8
B. calami a 1 3 4 9,5
H. me idionalis 4 1 4 1 3 13 31
R. pe ezi 2 6 6 8 7 5 34 81
TOTAL ESTACIONS 2 7 6 6 8 7 6 42 100
*Com R0 mesu a uns 500 m (dis ància en e dos pun s d’escol a) s’ha comp a que ocupa dues es acions si l’espècie es à més o menys
ben dis ibuïda. La es a de isuali zacions no es comp en pe què com ja s’ha di no són compa ables en e ams
A la Taula s’e idencia el domini de les espècies lligades al cu s p incipal mig i baix: p ime R. pe ezi, que seguida
d’A. obs e icans es an mol pe sob e de la es a. H. me idionalis, lligada a olls secunda is i pun s d’aigua dis an s
del cu s p incipal, es mos a més o menys ben dis ibuïda.
Compa an amb el eball de camp de la p ima e a del 2002 i les obse acions isuals del 2003 ( eu e Taula 1)
sembla que B. calami a po encialmen po se més eqüen , pe ò que les pluges abundan s pe ò g aduals
d’enguany l’han pe judica ( eu e apa a 4.1.5).
B. bu o sense lloc a dub e deu es a més àmpliamen dis ibuï , pe ò el cu pe íode de can i el o luix de les
se es ocali zacions en an més di ícil de ecció. No obs an no deu p esen a en cap cas densi a s compa ables al
T am 0 on oba condicions mol a o ables. L’escàs 2’4% de p esència de P. punc a us s’ajus a a la se a a esa
a la es a del e i o i ca alà.
A la Taula 16 es po eu e com es dis ibueixen en cada espècie les mi janes p ima e als al lla g de la To de a.
Com ja s’ha esmen a , les dades ob ingudes enen alo sob e o pe a e compa acions in e anuals d’un ma eix
am, pe den o ça a l’ho a de compa a en e ams di e en s d’un ma eix any i, pe bé que po se o ien a iu, no
essen compa able en e espècies a causa de les pa icula i a s e ològiques i onado es de cada àxon. S’ha
calcula el suma o i de les mi janes de p ima e a de can s pe a cada espècie al 2003 pe què pod ia se i pe
compa a en e anys di e en s, pe ò pel ma eix mo iu exposa es dub a de la se a signi icància. Cald à eu e al
eni més anys de mos eig com es comp a aques pa àme e. Més signi ica iu és sense lloc a dub e a de se un
pa àme e que e lec eixi el nomb e de ams on ha augmen a o disminuï una espècie de e minada.
Taula 16- Mi janes p ima e als (XP ) a la To de a segons les SPE dels ams 1-6 (Any 2003)
Espècies de ec ades R0*R1 R2 R3 R4 R5 R6 ȉXP (R1-6)
A. obs e icans 0,25 0,63 0,13 0,50 0,93 0,42 2,86
P. punc a us 0,04 0,04
B. bu o 15,00 -
B. calami a 0,04 0,17 0,21
H. me idionalis 0,33 0,25 0,41 0,04 0,21 1,24
R. pe ezi 0,11 0,75 1,38 1,75 1,25 0,83 6,07
TOTAL ESPÈCIES (2) 2 3 3 3 4 5
*A di e ència de les SPE, els alo s del am 0 an e e ència a la mi jana d’indi idus de ec a s i pe an el ang no es à aco a en e 0 i 3
Resul a s de seguimen biològic de la Conca de la To de a
137
CONCLUSIONS
De o ma sin è ica i com a alo ació inal del eball es comen en els següen s pun s sob e el poblamen am ibi de
la To de a:
x el cu s al p esen a una di e si a baixa. Això és espe able ja que s’ajus a al que succeeix a la es a del
e i o i ca alà; la comuni a d’am ibis es à apa en men en bon es a
x el cu s mig i baix p esen en la dominància d’espècies ole an s a la pol·lució i/o ubiqüis es. Aques e indica
ce a deg adació del cu s p incipal del iu d’o igen di e s (pol·lució, i upció d’espècies al·lòc ones, can is
d’usos del sòl, can is en la dinàmica hid ològica...)
x els o en s i ie es, i les basses i olls, són els biò ops p incipals pe a la ep oducció de la majo ia d’am ibis.
Del seu bon es a en depèn el man enimen de la di e si a de la classe a la conca
x pe les se es comuni a s d’am ibis a la To de a es di e encien dues pa s: el am 0 amb una comuni a poc
ica, pe ò apa en men poc al e ada, o mada pe espècies p òpies de la egió eu osibe iana; els ams 2-6,
que amb di e en s g aus d’al e ació d’o igen an òpic p esen en unes comuni a s més iques on dominen
espècies endèmiques d’Eu opa sudocciden al, més e mò iles i adap ades a la medi e aneï a , i ela i amen
ole an s a la deg adació dels ecosis emes ipa is. Al am 1 la p esència de salamand a i de g ano a e da li
donen un ca àc e ambi alen des del pun de is a am ibi
BIBLIOGRAFIA
BOADA, M.; MIRALLES, M.; RUBIO, M.; CARRERA, D; ESTRADA, J.; JUBANY, J.; MIMÓ, N.; PIQUÉ, D. i SÁEZ,
D. (2000): L'Obse a o i: es ació de seguimen de la biodi e si a de la conca de la To de a. Memò ia 1999.
In o me inèdi , La Rec o ia Vella, San Celoni.
CAMPENY, R.; PARPAL, J. i PASQUINA, A. (1996): Seguimen dels impac es sob e la auna a l'eix ans e sal de
ca alunya (Oso mo -San a Coloma de Fa ne s). Minua ia. Es udis Ambien als-Dcció. Gene al de Pa imoni
Na u al, in o me inèdi .
CARRERA, D. (1999): Els am ibis del Pa c Na u al dels Aiguamolls de l'Empo dà: bioindicació i anàlisi ambien al.
P ojec e de i de la Llicencia u a en Ciències Ambien als, UAB, Bella e a.
FAHRIG, L.; PEDLAR, J.H.; POPE, S.E.; TAYLOR, P.D. i WEGNER, J.F. (1995): E ec o oad on amphibian
densi y. Biological Conse a ion, 73 (3): 177-182.
HALLIDAY, T.R. (1996): Amphibians. p. 205-217. A: SUTHERLAND, W.J. (Ed.): Ecological census echniques. A
handbook. Camb idge Uni e si y P ess, Camb idge.
JAEGER, R.G. (1994): T ansec sampling. p. 103-107. A: HEYER, W.R.; DONELLY, M.A.; MCDIARMID, R.W.;
HAYEK, L.A.C. i FOSTER, M.S. (Eds.): Measu ing and moni o ing biological di e si y. S anda d me hods o
amphibians. Smi hsonian Ins i u ion P ess, Washing on.
MELP-RIBTETF-RIC (1998): In en o y me hods o pond-b eeding amphibians and pain ed u le. S anda ds o
componen s o B i ish Columbia's biodi e si y; nº 37. Minis y o En i onmen , Lands and Pa ks (BC)-
Resou ces In en o y B anch o he Te es ial Ecosys ems Task Fo ce-Resou ces In en o y Commi ee
(Canada), Vancou e .
Resul a s de seguimen biològic de la Conca de la To de a
138
NAAMP: No h Ame ican Amphibian Moni o ing P og am (NAAMP) [en línia]. NAAMP (USGS Pa uxen Wildli e
Resea ch Cen e ), Lau el (USA). [Consul a: 13 des. 1999]
PARPAL, J.; ROSELL, C. i VELASCO, J.M. (1995): P e enció i co ecció dels impac es de les ca e e es sob e la
auna. Minua ia. Es udis Ambien als.- Dcció. Gene al de Pa imoni Na u al, in o me inèdi .
SCOTT, N.J. i WOODWARD, B.D. (1994): Su eys a b eeding si es. p. 118-125. A: HEYER, W.R.; DONELLY,
M.A.; MCDIARMID, R.W.; HAYEK, L.A.C. i FOSTER, M.S. (Eds.): Measu ing and moni o ing biological
di e si y. S anda d me hods o amphibians. Smi hsonian Ins i u ion P ess, Washing on.
SOCIETAT CATALANA D'HERPETOLOGIA (1994): Nomb es ca alanes o iciales pa a los an ibios y ep iles. Bol.
Asoc. He pe ol. Esp., 5: 40-41.
TELLERÍA, J.L. (1986): Manual pa a el censo de los e eb ados e es es. Edi o ial Raíces, Mad id.
TERMCAT (1992): Full de di usió de Neologismes. Vol. 14. Ins i u d'Es udis Ca alans.
ZIMMERMAN, B.L. (1994): Audio s ip ansec s. p. 92-97. A: HEYER, W.R.; DONELLY, M.A.; MCDIARMID, R.W.;
HAYEK, L.A.C. i FOSTER, M.S. (Eds.): Measu ing and moni o ing biological di e si y. S anda d me hods o
amphibians. Smi hsonian Ins i u ion P ess, Washing on.
Resul a s de seguimen biològic de la Conca de la To de a
145
es abili a de cabals, ja que enca a que a p odui -se una educció de l’aigua ci culan , no a se mol acusada. No
obs an , a pa i de la p esa de cap ació de Palau o de a, el iu queda a comple amen sec ja que aques a p esa
de i a a o el cabal del iu.
Di e si a i dis ibució
Un o al de 3792 indi idus co esponen s a 11 espècies de peixos amb an se cap u a s du an l’es udi (Taula 3).
Les espècies més comunes an se , pe aques o d e, el ba b de mun anya, la bag a i l’anguila, que són 3 de les 4
espècies au òc ones es ic amen lu ials de la conca de la To de a. En el am inal del iu apa eix ambé la llisa
(Fam. Mugilidae), un peix ma í amb a ini a pe les aigües dolces. L’espècie au òc ona que no es a cap u a en el
mos ejos és l’espinós (Gas e os eus aculea us), p esen en di e sos a luen s de la zona Sils-Vid e es i que
po encialmen pod ia coloni za les zones de la To de a pe so a de la desembocadu a de la Rie a de San a
Coloma. El nomb e d’espècies in oduïdes és ele a ja que es an cap u a 7 espècies (64% del o al), un e mol
comú als ius de Ca alunya. Malg a això, l’abundància ela i a d’aques es espècies és, en gene al, mol baixa.
Taula 2. Nom comú, nom cien í ic, o igen i pe cen a ge de la cap u a o al pe a les espècies pescades du an els mos ejos.
Nom comú Nom cien í ic O igen Pe cen a ge de la cap u a
Fam. Salmonidae
T ui a Salmo u a In odui 11,3
T ui a a c i is Onco hynchus mykiis In odui 0,1
Fam. Cyp inidae
Ba b de mun anya Ba bus me idionalis Au òc on 46,8
Bag a Squalius cephalus Au òc on 24,3
Ca pa Cyp inus ca pio In odui 0,6
Ba b oig, oxí Phoxinus phoxinus In odui 1
Fam. Anguillidae
Anguila Anguilla anguilla Au òc on 13,8
Fam. Cen a chidae
Black bass Mic op e us salmoides In odui < 0.1
Peix sol Lepomis gibbosus In odui < 0.1
Fam. Poecilidae
Gambusia Gambusia holb ooki In odui 1,8
Fam. Mugilidae
Llisa, llisse a Liza ssp. Au òc on 0,2

Resul a s de seguimen biològic de la Conca de la To de a
146
La dis ibució geog à ica més amplia a co espond e a les espècies au òc ones, p esen s en la majo pa de les
locali a s mos ejades .
Figu a 4. Dis ibució de les espècies au òc ones al iu To de a.
Ba b de mun anya ( )Ba bus me idionalis
Bag a ( )Squalius cephalus
Anguila ( )
A
nguilla anguill
a
El ba b de mun anya i la bag a ocupen la majo pa del cu s de la To de a, i només al en a la pa més al a del iu
i al am inal. L’anguila é una dis ibució semblan a les dues espècies an e io s pe ò no apa eix a les locali a s
més al es (pe sob e de San Celoni) excep e a La Lla ina, on es a cap u a un indi idu (de g an mida), el que
indica que po encialmen l’espècie po ocupa ambé les à ees in e mèdies. Les espècies in oduïdes enen una
dis ibució més es ingida.
Figu a 5 Dis ibució de les espècies in oduïdes al iu To de a.
T ui a ( )Salmo u a
T ui a a c i is ( )Onco hynchus mykiis
Ba b oig ( )Phoxinus phoxinus
Resul a s de seguimen biològic de la Conca de la To de a
147
Ca pa ( )Cyp inus ca pio
Gambusia ( )Gambusia holb ooki
Black bass ( )Mic op e us salmoides
Peix sol ( )Lepomis gibbosus
La ui a és l’espècie dominan a la capçale a del iu (La Lla ina), i ambé apa eix en els ams in e io s ins a San
Celoni, pe ò en aques s pun s la se a p esència és menys eqüen i es à lligada a les epoblacions pe iòdiques
que e ec ua la socie a de pescado s, les quals expliquen la cap u a espo àdica d’algun indi idu de ui a a c i is en
aques a à ea. El ba b oig és p esen en di e sos pun s de la zona de Palau o de a i San Celoni, la ca pa apa eix
en di e sos pun s en e La Ba llò ia i To de a, i la gambúsia coloni za sob e o el am inal del iu. Les al es
espècies de ec ades (Peix sol i Black bass) an apa èixe en el am Hos al ic/To de a (es ació d’a o amen s) pe ò
la se a p esència és mol espo àdica.
En compa ació amb dades del pe íode 1984-1996 (Sos oa e al., 1990; Apa icio e al., 1996; Apa icio e al., 2000),
la ic io auna de la To de a ha so e alguns can is. Les espècies au òc ones endeixen a augmen a l’ampli ud de
les dis ibucions, p incipalmen al lla g de la zona mi ja i baixa del iu, on en mol s ams no e en p esen s a causa
d’una ele ada con aminació. En can i, el nomb e d’espècies in oduïdes no ha augmen a des de 1996, i la se a
abundància ela i a con inua en uns ni ells mol s baixos.
Densi a i es uc u a de les poblacions
La eg essió lineal en e els peixos cap u a s a la p ime a passada de pesca elèc ica i el nomb e es ima a pa i
de 2 passades de pesca elèc ica a se signi ica i a ( 2=0.89, p<0.001; Fig. 6). La o mula esul an es a u ili za
pe es ima la densi a de peixos en els mos ejos eali za s:
N-EST = 2.030·PASS1
on N-EST és el nomb e de peixos es ima i PASS1 és el nomb e de peixos cap u a s en la p ime a pesca.
La densi a mi jana de les locali a s mos ejades du an el pe íode d’es udi a se de 4006 indi idus/Ha ( ang 0-
18281 indi idus/Ha). La densi a de peixos a expe imen a impo an s luc uacions: a disminui de o ma mol
acusada du an les p ime es campanyes ins a la p ima e a de 2002, momen en què es an en egis a els alo s
més baixos del pe íode d’es udi (Densi a mi jana: 1538 indi idus/Ha).
Resul a s de seguimen biològic de la Conca de la To de a
148
Figu a 6. Relació en e els peixos cap u a s a la p ime a passada de pesca elèc ica i el nomb e de peixos es ima a pa i de
2 passades de pesca elèc ica.
A l’es iu de 2002 es a in e i la endència amb un augmen signi ica iu de la densi a , que a se enca a més
impo an a la a do de 2002 (Fig. 7).
Figu a 7. E olució de la densi a de peixos al iu To de a (mi jana de o es les es acions de mos eig) al lla g del pe íode
d’es udi.
0
2000
4000
6000
8000
10000
Es iu 01 Ta do 01 P ima e a 02 Es iu 02 Ta do 02
Densi a mi jana (Ind/Ha)
Les ca ac e ís iques de densi a i es uc u a poblacional an se mol a iables en e les locali a s es udiades :
Figu a 8. E olució du an el pe íode d’es udi de la densi a poblacional i la longi ud mi jana de les espècies dominan s, en
cadascuna de les es acions de mos eig.
La Lla ina
0
2000
4000
6000
8000
10000
12000
14000
16000
18000
Es iu 01 Ta do 01 P ima e a 02 Es iu 02 Ta do 02
Densi a (Ind/Ha)
T ui a (S. u a) Al es
La Lla ina
0
50
100
150
200
250
Es iu 01 Ta do 01 P ima e a 02 Es iu 02 Ta do 02
LF (mm)
T ui a (S. u a)
0
20
40
60
80
100
120
140
160
0 1020304050607080
Cap u a 1ª pesca
Abundància es imada
2
=0.89
Resul a s de seguimen biològic de la Conca de la To de a
149
San Es e e
0
2000
4000
6000
8000
10000
12000
14000
16000
18000
Es iu 01 Ta do 01 P ima e a 02 Es iu 02
Densi a (Ind/Ha)
Ba b (B. me idionalis) Bag a (S. cephalus) Foxí (P. phoxinus)
San Es e e
0
50
100
150
200
250
Es iu 01 Ta do 01 P ima e a 02 Es iu 02
LF (mm)
Ba b (B. me idionalis) Bag a (S. cephalus)
Palau o de a/San Celoni
0
2000
4000
6000
8000
10000
12000
14000
16000
18000
Es iu 01 Ta do 01 P ima e a 02 Es iu 02 Ta do 02
Densi a (Ind/Ha)
Ba b (B. me idionalis) Bag a (S. cephalus)
Palau o de a/San Celoni
0
50
100
150
200
250
Es iu 01 Ta do 01 P ima e a 02 Es iu 02 Ta do 02
LF (mm)
Ba b (B. me idionalis) Bag a (S. cephalus)
San Celoni/La Ba llò ia
0
2000
4000
6000
8000
10000
12000
14000
16000
18000
Es iu 01 Ta do 01 P ima e a 02 Es iu 02
Densi a (Ind/Ha)
Ba b (B. me idionalis) Bag a (S. cephalus) Anguila (A. anguilla)
San Celoni/La Ba llò ia
0
50
100
150
200
250
Es iu 01 Ta do 01 P ima e a 02 Es iu 02
LF (mm)
Ba b (B. me idionalis) Bag a (S. cephalus)
La Ba llò ia/Hos al ic
0
2000
4000
6000
8000
10000
12000
14000
16000
18000
Es iu 01 Ta do 01 P ima e a 02 Es iu 02
Densi a (Ind/Ha)
Ba b (B. me idionalis) Bag a (S. cephalus) Anguila (A. anguilla) Al es
La Ba llò ia/Hos al ic
0
50
100
150
200
250
Es iu 01 Ta do 01 P ima e a 02 Es iu 02
LF (mm)
Ba b (B. me idionalis) Bag a (S. cephalus)
Hos al ic/To de a
0
2000
4000
6000
8000
10000
12000
14000
16000
18000
Es iu 01 Ta do 01 P ima e a 02 Es iu 02
Densi a (Ind/Ha)
Ba b (B. me idionalis) Bag a (S. cephalus) Anguila (A. anguilla) Al es
Hos al ic/To de a
0
50
100
150
200
250
Es iu 01 Ta do 01 P ima e a 02 Es iu 02
LF (mm)
Ba b (B. me idionalis) Bag a (S. cephalus)
Resul a s de seguimen biològic de la Conca de la To de a
150
To de a/Del a
0
2000
4000
6000
8000
10000
12000
14000
16000
18000
Es iu 01 Ta do 01 P ima e a 02 Es iu 02
Densi a (Ind/Ha)
Ba b (B. me idionalis) Bag a (S. cephalus)
Anguila (A. anguilla) Gambusia (G. holb ooki)
To de a/Del a
0
50
100
150
200
250
Es iu 01 Ta do 01 P ima e a 02 Es iu 02
LF (mm)
Ba b (B. me idionalis) Bag a (S. cephalus)
- La Lla ina
À ea dominada pe la ui a comuna, enca a que espo àdicamen an apa èixe indi idus de ui a a c i is i anguila.
La densi a a luc ua en e 1939 i 6025 indi idus/Ha. El alo més al de densi a a co espond e a la a do de
2002, i cal a ibui -lo, en pa , a causes a i icials ja que una acció de les ui es p esen s p o enien d’una
epoblació ecen . La alla mi jana és a man eni mol es able, el que indica que l’es uc u a demog à ica de la
població es à en equilib i.
- San Es e e
Aques a es ació a es a p o undamen a ec ada pe la cap ació d’aigües de Palau o de a, que en els mesos més
secs a de i a o el cabal del iu i a deixa sense aigua g an pa d’aques am. Els peixos p esen s són el ba b
de mun anya i la bag a com espècies dominan s, i espo àdicamen apa eix el oxí i la ui a. La densi a a
disminui desp és de l’es iu de 2001, i es a man eni en alo s mol s baixos la es a de mos ejos. L’es uc u a
poblacional del ba b a se es able, pe ò o mada pe indi idus pe i s (classe 0+ i 1+), p obablemen mig ado s
des d’à ees on hi ha una població més es uc u ada. L’es uc u a de mides de la bag a a se més a iable, degu
a l’apa ició en ce s mos ejos d’indi idus adul s de mida g an.
- Palau o de a/San Celoni
Aques am ambé a es a a ec a pe la cap ació d’aigües de Palau o de a. Du an els mos ejos d’es iu de 2001
i a do de 2001, l’es ació es a a comple amen seca i pe an sense peixos. En o els mos ejos pos e io s hi a
ha e cabal en aques a locali a , i es a obse a una ecupe ació mol impo an de la densi a , sob e o de ba b
de mun anya, enca a que amb indi idus de mida pe i a (classe 0+ i 1+). També an se p esen s en aques a
locali a la bag a i la ui a.
- San Celoni/La Ba llò ia
Aques am a mos a un cabal ela i amen es able du an o el pe íode d’es udi, pe ò la quali a de l’aigua es à
a ec ada pe la so ida de la depu ado a de San Celoni i al es abocamen s indus ials. La densi a no a mos a
g ans luc uacions, pe ò es a man eni en ni ells ela i amen baixos. L’es uc u a de mides de les espècies
dominan s (ba b i bag a) a augmen a p og essi amen al lla g del emps.
- La Ba llò ia/Hos al ic
L’es ació si uada en aques am a se es able de cabal ja que a man eni aigua ins i o en els pe íodes de
seque a (es iu 2001). La densi a a se ela i amen al a en la majo ia de mos ejos, enca a que es a obse a
una disminució ins a la p ima e a de 2002, pe augmen a pos e io men . El descens es po a ibui a les
a ingudes que an ocó e a l’hi e n i p ima e a 2002, que an modi ica l’es uc u a ísica del am, eliminan

Resul a s de seguimen biològic de la Conca de la To de a
151
zones de e ugi i pous. L’es uc u ació de l’habi a que es a p odui pos e io men a compo a un p og essiu
augmen de l’abundància. També es a obse a un can i en l’espècie dominan : inicialmen e a la bag a, pe ò la
se a densi a a disminui p og essi amen i, con à iamen , el ba b de mun anya a augmen a la se a
abundància, especialmen a pa i de l’es iu de 2002. La mida mi jana dels peixos a se ela i amen al a,
sob e o en el cas de la bag a, pe ò a disminui p og essi amen al lla g del emps.
- Hos al ic/To de a
Aques a es ació a expe imen a o s can is de cabal es acionals. Va se mol a ec ada pe la seque a del 2001,
enca a que no es a asseca comple amen . La densi a a disminui mol acusadamen a la a do de 2001,
momen a pa i del qual hi ha una lleuge a endència en augmen , a ibuïble únicamen a l’anguila ja que la es a
d’espècies an con inua disminuin . Aques a locali a és la que a p esen a una majo densi a d’anguiles,
ci cums ància deguda en pa a la p esència de l’obs acle que ep esen a l’es ació d’a o amen s, que di icul a
l’expansió d’aques a espècie iu amun .
- To de a/Del a
La ca ac e ís ica més des acada d’aques a es ació a se la ines abili a de la lle a i la a iabili a dels cabals. El
man enimen de l’aigua en aques a secció du an o el 2002 a a a o i l’a ibada d’ale ins (mida mi jana baixa)
des d’à ees supe io s, pe ò la densi a a se mol baixa.
Relacions amb l’hàbi a
En e el 69% i el 77% de la a iància en la densi a de les p incipals espècies s’explica pe les ca ac e ís iques de
l’hàbi a en les eg essions lineals múl iples (RLM) e ec uades amb les dades ag upades de o s els mos ejos .
Taula 4. Resul a s de l’anàlisi de eg essió lineal múl iple (“Fo wa d s epwise”) en e la densi a de les p incipals espècies i les
a iables de l’hàbi a .
Va iable
Coe icien de
eg essió Ni ell de signi icació R2
Densi a B. me idionalisa 0.71
In e cep e 6.307 0.002
Al i uda -1.856 0.000
P o undi a a -2.539 0.020
Subs a b
Ped es 4.339 0.000
Llim 2.896 0.021
Densi a S. cephalusa 0.69
In e cep e 4.948 0.000
Al i uda -2.174 0.002
Poua 0.938 0.024
Subs a b
Ped es 3.009 0.000
Llim 2.789 0.028
Densi a A. anguillaa 0.77
Resul a s de seguimen biològic de la Conca de la To de a
152
Al i uda -2.354 0.000
Poub 1.283 0.017
Ràpidb -1.532 0.042
Re ugisb 4.417 0.000
Subs a b
Ped es 1.878 0.026
So a 2.536 0.012
Densi a S u aa 0.71
Al i uda 2.617 0.000
Re ugisb 3.250 0.000
Subs a b
Ped es -3.316 0.001
No a: Només s'inclouen els in e cep es signi ica ius.
a a iable ans o mada log10(x+1)
b a iable ans o mada a csen(x1/2)
L’al i ud de la locali a és la a iable que in lueix de mane a gene al en l’abundància de les p incipals espècies.
L’abundància de la ui a es à posi i amen elacionada amb l’al i ud. La densi a de les al es espècies mos a una
elació in e sa amb l’al i ud, més impo an en el cas de l’anguila i meno pel ba b, es an la bag a en una posició
in e mèdia.
Dins d’aques pa ó gene al que ma ca l’al i ud, al es a iables de l’habi a an in lui signi ica i amen sob e la
densi a de les espècies. La densi a de ba b de mun anya i de bag a es a elaciona posi i amen amb els
subs a s de ped es i llim, nega i amen amb la p o undi a en el cas del ba b, i posi i amen amb la p esència de
pous en el cas de la bag a. L’anguila selecciona les zones de pou, amb subs a s de ped es i so a, i és menys
abundan en les à ees amb al a p opo ció de àpids. La densi a de ui a es à elacionada posi i amen amb la
p esència de e ugis, i mos a una elació in e sa amb zones de subs a s de ped es.
In o mació e e en a la campanya 2003
A la aula 5 es mos en les dades de nomb e de cap u es i densi a s de peixos, i es uc u a d’hàbi a ob ingu s
du an la campanya de p ima e a de 2003. La densi a de o es les espècies, a excepció de la ui a, ha ana
augmen an (seguin amb la endència obse ada a l’es iu i la a do de 2002), als ams de S . Celoni en a all. Així
ma eix, es cons a a que comencen a apa èixe indi idus adul s a les à ees més a ec ades pe la seque a del 2001
(San Es e e, S a. Ma ia/San Celoni, To de a/Del a).
Resul a s de seguimen biològic de la Conca de la To de a
153
Taula 5. Dades ob ingudes du an la campanya de l’any 2003.
Da a de mos eig
28/05/03 28/05/03 24/05/03 24/05/03 11/05/03 24/05/03 24/05/03
Peixos cap u a s
(N) (ind/ha) (N) (ind/ha) (N) (ind/ha) (N) (ind/ha) (N) (ind/ha) (N) (ind/ha) (N) (ind/ha)
S. u a
44 2316,39 4 231,34 1 34,29 0 0 0 0 0 0 0 0
B. me idionalis
0 0 7 404,84 253 8675,51 175 4774,87 272 13943,43 182 3665,28 48 709,95
L. cephalus
0 0 9 520,51 10 342,91 136 3710,75 42 2153,03 61 1228,47 38 562,04
P. phoxinus
0 0 27 1561,54 0 0 2 57,57 0 0 0 0 0 0
A. anguilla
0 0 0 0 0 0 7 190,99 4 205,05 252 5075 10 147,91
C. ca pio
00 00 00 00 2102,53 6120,83 00
L. gibbosus
00 00 00 00 00 120,14 00
Amplada mi j (m)
4,10 4,5 7,4 9,3 7,2 16,8 18,3
Fond.Max (cm)
47,50 130 25 80 55 65 70
SUBSTRAT (%)
Roca
0,56 0,42 0,44 0,13 0,00 0,08 0,00
Ped es
0,23 0,50 0,50 0,40 0,78 0,15 0,00
G a a
0,16 0,08 0,06 0,27 0,11 0,15 0,38
So a
0,10 0,00 0,00 0,13 0,11 0,38 0,62
Llim
0,00 0,00 0,00 0,07 0,00 0,08 0,00
Ma è ia O gànica
0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,15 0,00
REFUGIS (%)
Co es
0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00
T oncs
0,17 0,00 0,00 0,00 0,25 0,00 0,00
Roques
0,37 0,33 0,44 0,25 0,00 0,14 0,00
A els-Veg. Aè ea
0,00 0,11 0,11 0,25 0,50 0,00 0,13
Veg. Aq-Algues
0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,57 0,25
Absen
0,55 0,56 0,44 0,50 0,25 0,29 0,63
MORFOLOGIA (%)
Pou
0,30 0,33 0,18 0,33 0,25 0,22 0,20
Taula
0,23 0,44 0,36 0,44 0,25 0,67 0,80
Ràpid
0,48 0,22 0,45 0,22 0,50 0,11 0,00
Es ació d'a o amen s To de aLa Lla ina San Es e e San a Ma ia San Celoni Can Pe xis ó
Resul a s de seguimen biològic de la Conca de la To de a
154
CONCLUSIONS
Du an el pe íode d’es udi es an p odui can is ambien als no ables, especialmen a iacions hid ològiques.
Enca a que la To de a po asseca -se pe causes comple amen na u als en de e mina s ams, la g an ex ensió
de iu sec indueix a pensa que la causa es à en la sob e-explo ació dels aqüí e s de la conca. Pe exemple, la
p esa de cap ació del canal de Palau o de a de i a o el cabal que baixa pel iu du an l’es iu, deixan sec el iu
ins gai ebé San Celoni.
La disminució obse ada de l’abundància de peixos en les campanyes de a do 2001 i p ima e a 2002 po se
una conseqüència de la o a seque a de l’es iu de 2001, com so in s’ha posa de mani es en al es ius que han
passa pe si uacions ex emes de seque a (G ossman e al., 1982). Els cabals abundan s du an o el 2002 (any
hid ològic excepcional, sense la disminució habi ual del cabal a l’es iu) sembla que an p odui una p og essi a
ecupe ació de les poblacions, deguda p obablemen a la educció de la mo ali a associada a l’assecamen del
iu a l’es iu, i, en les zones a ec ades pe abocamen s, a la dilució dels elemen s con aminan s.
L’es uc u a i densi a de les poblacions de peixos a se mol a iable en e es acions de mos eig. Una pa
impo an d’aques a a iabili a a es a in luenciada pe les ca ac e ís iques hid ològiques. En gene al, les à ees
que s’assequen o pa eixen educcions o es de cabal a l’es iu an eni alo s meno s de densi a , enca a que les
condicions de cabal pe sob e de la mi jana du an o el 2002 an e que aques e ec e no os an e iden .
L’es uc u a de mides de les poblacions d’aques es locali a s és ca ac e ís ica de zones que pa eixen algun ipus
de pe o bació pe iòdica que p odueix mo ali a en e els indi idus adul s. Com a esul a d'això, la pi àmide
d'eda s es à mol simpli icada, únicamen amb ep esen an s de les classes d'eda 0 i 1 que a iben pe dispe sió
des d’al es zones més es ables, i pe an la longi ud mi jana dels peixos és baixa.
A excepció de la ui a a la capçale a del iu, les espècies in oduïdes enen una p esència escassa a la To de a.
Al no exis i embassamen s que egulin el cabal, es p odueixen a ingudes pe iòdiques que, p obablemen , són els
p incipals ac o s que limi en les poblacions de les espècies in oduïdes, com s’ha posa de mani es en mol s ius
de di e en s egions del món (Schul z e al., 2003). No obs an , algunes espècies exò iques poden apa èixe en el
iu pe dispe sió des de pe i s embassamen s on hi són p esen s, com pe exemple, l’embassamen de Fui osos
(Apa icio e al., 2001).
REFERÈNCIES
Apa icio, E., Va gas, M.J., Olmo, J.M. & Sos oa. A. (1996). Diagnosi de l'es a de les poblacions del peixos de les
conques in e nes de Ca alunya. Depa amen de Medi Ambien . Gene ali a de Ca alunya. 68 pp.
Apa icio, E., Va gas, M.J., Olmo, J.M. & Sos oa, A. de (2000). Decline o na i e eshwa e ishes in a
Medi e anean wa e shed on he Ibe ian Peninsula: a quan i a i e assessmen . En i onmen al Biology o
Fishes 59: 11-19.
Apa icio, E., Va gas, M.J. & Olmo, J.M. (2001). Dis ibució i ca ac e ís iques poblacionals de la ic io auna del pa c
na u al del Mon neg e. III T obada d’es udiosos del Mon neg e i el Co edo . Monog a ies, 32. Dipu ació
de Ba celona. pp 49-53.
Doad io, I., Lobón-Ce ià, J. & Sos oa, A. (1985). The chub (Leuciscus cephalus cephalus L.) in he Ibe ian
Peninsula. Cybium 9:410-411.