L'Observatori : estació de seguiment de la biodiversitat de la conca de la Tordera. Memòria 2001-2003

L’Observatori: estació de seguiment de la biodiversitat de la Conca de la Tordera Ajuntament de Sant Celoni Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals L L’ ’O Ob bs se er rv va at to or ri i: :e es st ta ac ci ió ód de es se eg gu ui im me en nt td de el l a a b bi io od di iv ve er rs si it ta at td de el la ac co on nc ca ad de el la aT To or rd de er ra a MEMÒRIA 2001-2003 A AU UT TO OR RS S DIRECCIÓ Martí Boada Juncà COORDINACIÓ Laia Capdevila (ambientòloga) Marta Miralles (biòloga) ALGUES Joan Gomà (biòleg) PAR. FISICOQUÍMICS I MACROINVERTEBRATS Jordi Jubany (biòleg) ICTIOFAUNA Maria Josep Vargas (biòloga) Enric Aparicio (biòleg) AMFIBIS David Carrera (ambientòleg) VEGETACIÓ DE RIBERA Sònia Sánchez (biòloga) AVIFAUNA Enric Badosa (biòleg) MAMÍFERS Teresa Colomer (geògrafa) HIDROLOGIA Josep Mas (hidròleg) USOS DE L’AIGUA Montse Ventura (geògrafa) SISTEMES D’INFORMACIÓ Jordi Viader (biòleg) I IN ND DE EX X 1 1. .I In nt tr ro od du uc cc ci ió ó 1.1 Antecedents, 1 1.2 Estructura de la memòria, 2 1.3 Enfoc de l’estudi, 3 2 2. .D De es se en nv vo ol lu up pa am me en nt td de el l’ ’e et ta ap pa a2 20 00 01 1- -2 20 00 03 3, ,5 5 2.1 Àrea d’estudi, 5 2.2 Treballs de seguiment i de recerca, 22 2.3 L’estudi de les variables hidrològiques,27 2.4 Els usos i percepció social de l’aigua,29 2.5 Sistema d’Informació ,30 2.6 Divulgació del projecte,36 3 3. .L L’ ’e es st ta at td de el la aT To or rd de er ra a, ,p pe er rí ío od de e2 20 00 01 1- -2 20 00 02 2, ,3 37 7 3.1 El curs alt,39 3.2 El curs mig,40 3.3 El curs baix,45 3.4 Les rieres,47 3.5 Tendències generals 1996-2003, 48 4 4. .R Re es su ul lt ta at ts sd de el le es sl lí ín ni ie es sd de et tr re eb ba al ll l, ,5 51 1 4.1 Resultats de seguiment biològic de la conca de la Tordera, 51 4.1.1 Algues, 51 4.1.2 Macroinvertebrats, 73 4.1.3 Amfibis, 101 4.1.4 Peixos, 139 4.1.5 Ocells, 157 4.1.6 Macromamífers, 191 4.1.7 Vegetació, 201 4.2 Anàlisi i recerca hidrològica, 221 4.3 La dimensió social de l’ús de l’aigua, 265 Introducció 1 1 1. .I In nt tr ro od du uc cc ci ió ó La memòria que s’emet a continuació fa referència a les tasques realitzades durant el període 2001-2003, aprovades el juliol de 2001 mitjançant el Programa d’Actuacions en el marc del projecte de “L’Observatori: Estació de Seguiment de la Biodiversitat de la Conca de la Tordera”. 1.1 Antecedents L’Observatori és una iniciativa que sorgeix per definir indicadors de l’estat dels ecosistemes i del nivell de sostenibilitat de la conca. La recerca es focalitza en la recollida periòdica d’informació sobre diferents paràmetres florístics, faunístics i hidrològics per tal de conèixer el patrimoni natural del riu Tordera, poder-ne identificar les tendències i la dinàmica dels ecosistemes fluvials i avaluar-ne sistemàticament l’estat de conservació. La singularitat de L’Observatori es deu a la diversitat de línies de recerca sobre les quals es fan seguiments específics, per a cadascuna de les quals es proposen, s’experimenten i es consoliden metodologies per al monitoratge del riu a mitjà i llarg termini. Aquest projecte neix l’any 1996 a iniciativa del Dr. Martí Boada i desenvolupa la seva activitat fruit d’un conveni entre l’Agència Catalana de l’Aigua, l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA), anteriorment Centre d’Estudis Ambientals, i l’Ajuntament de Sant Celoni. La seva seu es troba a l’equipament municipal la Rectoria Vella de Sant Celoni i a les instal·lacions de l’ICTA. Durant la primera etapa de treball (1996-1997) es dissenyen de forma provisional les metodologies per dur a terme el seguiment biològic dels diferents paràmetres (vegetació, ocells, macroinvertebrats i cobertes del sòl) i es realitza la primera campanya de seguiment. L’any 1998 l’Observatori inicia una segona etapa de registres; s’estableix un disseny definitiu de les metodologies revisades i s’amplien els estudis de seguiment a nous tàxons. Sens dubte, però, l’aportació més important d’aquesta etapa és la disposició dels resultats de manera més conjunta i estructurada a l’entorn de sis trams diferenciats del riu Tordera. Durant l’etapa 2001-2003 s’han anat desenvolupant les línies de treball indicades en el Programa d’Actuacions. Es consoliden línies d’investigació, s’amplien estudis incorporant nous paràmetres biològics i la recerca d’indicadors de seguiment dels paràmetres hidrogeològics i de l’ús de l’aigua de la conca del riu, es defineix el tram 0 i s’estableix un sistema de base de dades (BD)-Sistema d’Informació Geogràfica (SIG) general per al conjunt de dades. Aquesta és la tercera memòria de l’Observatori, essent la primera la corresponent a l’etapa 1996-1997 i la segona a la 1999-2000. Introducció 2 Les persones que conformen l’equip actual de l’Observatori són: Martí Boada, Director Laia Capdevila, Coordinadora Marta Miralles, Coordinadora Jordi Viader, Responsable de la BD-SIG Enric Aparicio, Investigador de la línia d’Ictiofauna Enric Badosa, Investigador de la línia d’Avifauna David Carrera, Investigador de la línia d’Amfibis Teresa Colomer, Investigadora de la línia de Macromamífers Joan Gomà, Investigador de la línia d’Algues Jordi Jubany, Investigador de la línia de Macroinvertebrats Josep Mas, Investigador de la línia d’Hidrologia Sònia Sánchez, Investigadora de la línia de Vegetació Maria Josep Vargas, Investigadora de la línia d’Ictiofauna Montserrat Ventura, Investigador de la línia de Percepció i Usos de l’Aigua Amb la col·laboració d’en Tangui Leffort en pràctiques durant el període maigsetembre 2002 i d’en Gerard Pie en el treball de camp de la línia de vegetació. 1.2 Estructura de la memòria La memòria té cinc apartats. En el primer, introductori, es presenten els antecedents i es defineix l’estructura de la memòria i l’enfoc de l’estudi. En el capítol segon, es descriu l’àrea d’estudi i es comenta exhaustivament el desenvolupament de l’etapa 20012003; l’evolució de les diverses línies de recerca i l’estructura del què serà el SIG de l’Observatori així com un recull de totes aquelles activitats que s’han dut a terme per tal de divulgar el projecte. En el tercer apartat, es despleguen els resultats obtinguts en l’estudi per cadascun dels trams del riu durant el període 2001-2002 (les dades del 2003 no són presentades aquí, en el mateix format que els dos anys anteriors, per què seran presentades a l’informe de final d’any doncs a partir del període que ara s’inicia les dades s’exposaran anualment). També es dibuixen les tendències generals del període 1996-2003 durant el qual l’Observatori ha estat recopilant dades. En el darrer capítol s’adjunten els resums dels informes individuals de cada línia de recerca (hidrologia, macroinvertebrats, diatomees, peixos, vegetació, amfibis, ocells, mamífers i usos de l’aigua). Introducció 3 Així doncs, la informació generada per les diferents línies d’investigació de l’Observatori es presenta en aquest informe de forma integrada en l’apartat 3 en un intent de donar una visió global de l’estat de conservació dels ecosistemes fluvials de la Tordera. S’han establert set trams distribuïts al curs alt (tram 0), tram mitjà (trams 1, 2, 3 i 4) i tram baix (trams 5 i 6) i per cada un d’aquests, es facilita la informació generada a partir dels diferents paràmetres de seguiment. L’ordre que s’ha seguit a l’hora de disposar la informació ha estat sempre el mateix en cada tram. Es presenten els resultats de al qualitat de l’ecosistema fluvial mitjançant un enfoc de tipus zoom, de dins a fora del riu, tot començant per la zona interior del riu (qualitat de les aigües) i acabant amb l’exposició del resultats dels treballs que donen una visió més àmplia de la zona d’estudi. 1.3 Enfoc de l’estudi L ’Observatori es planteja els objectius següents: 1) Consolidar una estació de seguiment de la biodiversitat de la Tordera ¾Determinar amb precisió l’estat de salut dels ecosistemes fluvials de la Tordera mitjançant l’estudi periòdic de diferents paràmetres biològics i hidrològics ¾Detectar les tendències en l’evolució del conjunt de la biocenosi i del comportament hidrològic a llarg termini. ¾Integrar la informació recollida periòdicament sobre l’estat del riu ¾Elaborar i utilitzar indicadors ambientals que permetin definir el nivell de sostenibilitat de la conca. 2) Estudiar l’evolució i possibles tendències sobre disponibilitat i els aprofitaments de l’aigua de la conca de la Tordera i fer un seguiment de la percepció social sobre l’ús d’aquest recurs. 3) Elaborar una base de dades amb la informació obtinguda que permeti disposar d’un bon coneixement del medi natural i social de la Tordera amb el suport dels sistemes d’ informació geogràfica. 4) Confeccionar un recull documental sobre la conca de la Tordera, en els aspectes biològics, hidrològics i socials. 5) Divulgar els coneixements i les dades obtingudes. Periòdicament, anualment a partir de l’any 2003, l’Observatori realitza un treball de síntesi on es fa una compilació de totes les dades generades per les diferents investigacions, i es comparen amb les generades en anys anteriors. Finalment, s’integren els resultats obtinguts en l’estudi. En conjunt, el propòsit de l’enfocament d’aquest projecte és el de presentar les diferents línies d’investigació de manera integrada, intentant oferir una visió global de l’estat de conservació dels ecosistemes fluvials de la Tordera i dels seus vincles amb els diferents usos de l’aigua. Introducció 4 Com a valoració final del projecte i, tenint en compte que, - La qualitat dels ecosistemes fluvials es manifesta en la majoria de les comunitats estudiades. - L’anàlisi conjunta aporta una capacitat de comprensió major de l’estat general dels ecosistemes estudiats. - La percepció de l’estat del riu és alhora específica i global (p.e .qualitat de l’aigua versus qualitat de l’entorn fluvial). es fa notar que L’Observatori, estació de seguiment de la biodiversitat de la Tordera, proporciona un coneixement global de l’estat del riu i dels efectes de la gestió de l’aigua. Desenvolupament de l’etapa 2001-2003 5 2 2. .D De es se en nv vo ol lu up pa am me en nt td de el l’ ’e et ta ap pa a2 20 00 01 1- -2 20 00 03 3 2.1. Àrea d’estudi E El lr ri iu u La Tordera és un riu de règim pluvial que neix a 1.100 m d’altitud i recull les aigües dels massissos del Montseny i el Montnegre i discorre a través de les comarques del Vallès Oriental, la Selva i el Maresme. Després de recórrer 61 km desemboca a la Mediterrània entre Blanes i Malgrat, on forma un petit delta. L’interès natural i social de la Tordera recau en la influència de situar-se entre dos parcs naturals, en la seva biodiversitat potencial i en l’intens procés de degradació-recuperació a què el riu està sotmès. La Tordera neix a Sant Marçal (1100 m) , entre el Turó de l’Home i el Matagalls, i en el seu curs alt transcorre per una zona que ha estat declarada Reserva de la Biosfera i que al mateix temps és Parc Natural. Passa per un territori tancat i abrupte i rep les aportacions de diferents rieres, la més important de la quals és la riera de la Castanya El curs mitjà de la Tordera discorre a través de la depressió Prelitoral en direcció SO-NE entre les serralades Prelitoral i Litoral. Aquest pla és una gran terrassa fluvial formada pels sediments aportats pel riu. En aquest tram rep per l’esquerra les rieres que vénen de la part oriental del Montseny (Pertegàs, Gualba, Breda i Arbúcies són les més importants) i per la dreta les rieres del Montnegre i Corredor, entre les que destaquen la de Vallgorguina, la d’Olzinelles i la de Fuirosos. Es caracteritza per presentar una forta implantació industrial i urbana i per una elevada densitat d’infraestructures viàries. En aquest tram la Tordera es veu afectada per abocaments d’aigües residuals urbanes i industrials. A partir d’Hostalric, la Tordera inicia el seu curs baix, tot rebent de l’esquerra les aigües de la Riera de Sant Coloma. En aquest tram, el riu travessa la serralada Litoral en sentit NO-SE, transcorre per zones agrícoles, i desemboca a mar entre Blanes i Malgrat formant un petit delta. El territori d’aquest últim tram sustenta una població turística de caràcter estacional i intensiu de densitat elevada. Aquest fet propicia que en el curs baix l’aqüífer es vegi intensament explotat per satisfer les demandes establertes per aquesta població. Desenvolupament de l’etapa 2001-2003 6 Z Zo on na ad d’ ’e es st tu ud di id de el lp pr ro oj je ec ct te e L’àrea d’estudi s’estructura en set trams (figura 2.1). A cada tram li corresponen una sèrie de segments de mostreig que, juntament amb les estacions o punts fixos d’estudi, són les localitats on es duu a terme el treball de camp. Els trams responen bàsicament a criteris geogràfics i es limiten en la seva majoria amb la presència de nuclis de població. Als 6 trams ja triats a les memòries anteriors, s’ha afegit un nou tram, T0, que correspon al tram alt del riu Tordera. El passat període es va considerar l’estació E1 del tram 1 com la representativa del tram alt del riu. Ara, s’ha inclòs tot el tram 0 amb la voluntat de tenir una informació més complerta de tot el recorregut del riu. D’aquesta manera l’estació 1 passa a formar part juntament amb l’estació 0 del nou tram 0. Amb aquest àmbit cobert, es podrà obtenir informació tant del tram alt, mig com baix del riu i contrastar la informació registrada en cada curs. Figura 2.1. Mapa de la conca de la Tordera on s’indiquen els trams i les estacions de mostreig Caldes de Malavella RªdelaCastanya LaTordera LaTordera RªdeFuirosos Rª RªdelaCastanya LaTordera LaTordera RªdeFuirosos Rª E0 TRAM0 TRAM0 E0 TRAM0 TRAM0 Sta. Coloma de Farners E1 E26 E24 RªdeGualba RªdeBreda Arbúcies Rªd’Arbúc E9 Sta. Maria de Palautordera E3 TRAM1 E7 St. Celoni E4 E5 E6 TRAM2 E22 deVallgorguina TRAM 3 Maçanet de la Selva Hostalrich Breda Tordera Sils E29 E30 E28 E15 E17 E20 E12 MarMediterrani ies RªdeSta.Coloma E27 TRAM4TRAM5 TRAM6 Estacions de mostreig Trams Àrees urbanes E1 E26 E24 RªdeGualba RªdeBreda Arbúcies Rªd’Arbúc Arbúcies Rªd’Arbúc E9 Sta. Maria de Palautordera E3 TRAM1 E7 St. Celoni E4 E5 E6 E7 St. Celoni E4 E5 E6 St. Celoni E4 E5 E6 TRAM2 E22 deVallgorguina TRAM 3 E22 deVallgorguina E22 deVallgorguina TRAM 3 Maçanet de la Selva Hostalrich Breda Tordera Sils E29 E30 E28 E15 E17 E20 E12 MarMediterrani ies RªdeSta.Coloma E27 TRAM4TRAM5 TRAM6 Estacions de mostreig Trams Àrees urbanes MAPA TRAM 2 TRAM 2 TRAM 2 E4 E4 E5 E5 E25 E25 R2 R2 Desenvolupament de l’etapa 2001-2003 14 Situació i descripció del TRAM 3 TRAM 3 Inici Pont d’Olzinelles (BV-5112) Final La Batllòria (camp de futbol) Rieres tributàries principals Olzinelles, Montnegre, Pertegàs, Gualba. Observacions Important assentament industrial, infrastructures viàries paral·leles Estacions E6, E7, E24 (Gualba) Transectes R3 Estació 6 Any 2001 Estació 7. Any 2003 MAPA TRAM 3 TRAM 3 TRAM 3 E6 E6 E7 E7 E24 E24 R3 R3 Desenvolupament de l’etapa 2001-2003 16 Situació i descripció del TRAM 4 TRAM 4 Inici La Batllòria (camp de futbol) Final Pont d’Hostalric (BV-5122) Rieres tributàries principals Fuirosos, Ramió, Breda, Arbúcies Observacions Activitats industrials. Plantacions de pollancres i plàtans i infrastructures viàries paral·leles. Estacions E9, E29, E12, E26 (Breda), E27 (Arbúcies), E30 (Fuirosos) Transectes R4 Estació 12 Any 2001 Estació 9. Any 2003 MAPA TRAM 4 TRAM 4 TRAM 4 E9 E9 E12 E12 E26 E26 E27 E27 E29 E29 E30 R4 R4 Desenvolupament de l’etapa 2001-2003 18 Situació i descripció del TRAM 5 TRAM 5 Inici Pont d’Hostalric (BV-5122) Final Pont de Tordera (BV-5121) Rieres tributàries principals Santa Coloma Observacions Àrea agrícola i industrial Estacions E15, E28 (Santa Coloma) Transectes R5 Estació 28. Any 2001 Estació 15. Any 2003 MAPA TRAM 5 TRAM 5 TRAM 5 E28 E28 E15 E15 R5 R5 Desenvolupament de l’etapa 2001-2003 20 Situació i descripció del TRAM 6 TRAM 6 Inici Pont de Tordera (BV-5121) Final Desembocadura Rieres tributàries principals Vallmanya Observacions Zona eminentment hortícola, Afectacions per activitat turística. Estacions E17, E20 Transectes R6 Estació 17. Any 2001 Estació 20. Any 2003 MAPA TRAM 6 TRAM 6 TRAM 6 E17 E17 E20 E20 R6 R6 Desenvolupament de l’etapa 2001-2003 22 2.2 Treballs de seguiment i recerca El gruix principal de l’estudi consisteix en el monitoratge de grups taxonòmics de caràcter bioindicador. Els paràmetres biològics dels quals es fa un seguiment són: diatomees i macroalgues, vegetació de ribera, macroinvertebrats, ictiofauna, amfibis, avifauna i macromamífers. També s’han incorporat dues línies d’investigació fora de l’àmbit biològic, però evidentment molt relacionades: els estudis hidrogeològics i l’anàlisi de la dimensió social de l’ús de l’aigua. Ambdues línies en comenten més exhaustivament en els següents subapartats (2.3 i 2.4) C Ca am mp pa an ny ye es sd de em mo os st tr ra at tg ge e Les diferents línies de seguiment biològic han obtingut les dades dels seus transectes predifinits o bé de les estacions de mostreig. Durant aquest període d’estudi s’han realitzat totes les campanyes de mostreig previstes. Els dies de mostreig de cadascuna de les línies de treball es poden observar a la taula 2.1 que s’adjunta més endavant en aquest mateix apartat . A les estacions Pel que fa als macroinvertebrats s’han realitzat cinc campanyes; a la primavera del 2001, 2002 i 2003, i a l’estiu del 2001 i 2002. En el cas de les algues, han estat quatre campanyes; a l’estiu del 2001 i del 2002 i les altres a la primavera del 2002 i d’enguany. El seguiment s’ha basat en ambdós casos en el mostreig de 19 estacions repartides en els trams alt, mig i baix de la Tordera, de les quals 13 estan en el curs principal i sis en els afluents més importants. Als transectes Referent a la vegetació de ribera, la primera campanya estava prevista per l’any 2002. Durant aquesta campanya (febrer 2002-març 2003) s’ha dut a terme el càlcul de l’índex de Qualitat del Bosc de Ribera de la Tordera. També s’ha treballat en l’ajust del projecte definitiu de seguiment: En el cas de l’Observatori, el QBR s’aplica d’una manera seriada en els transectes definits al llarg del curs fluvial. Així, de cada tram s’obtenen diversos valors dels que es calcula la mitjana per comparar-la amb els resultats de la resta de la conca. L’índex QBR es complementa amb una fitxa on s’anoten les espècies arbòries, arbustives i herbàcies que trobades, indicant-ne també la freqüència i origen (si l’espècie és autòctona o bé al·lòctona) i diferenciant les espècies dominants de les acompanyants (o distribuïdes irregularment) i dels individus aïllats. Així mateix es crea una fitxa on s ‘anoten algunes de les característiques de l’hàbitat fluvial. Al llarg de l’any 2002, i de manera biennal, els esforços se centren en recórrer el riu aplicant la metodologia de l’índex QBR. Durant l’any 2003 s’ha iniciat la nova línia metodològica per avaluar la vegetació consolidada (l’estudi Desenvolupament de l’etapa 2001-2003 29 2.4 Els usos i percepció social de l’aigua L’aigua de la conca del riu Tordera ve essent protagonista de tensions i conflictes entre els seus diferents usuaris. Conèixer aquests usuaris, els seus interessos i les seves necessitats ha esdevingut imprescindible per canalitzar la problemàtica establerta entorn a la gestió de l’aigua. Amb aquest tipus de coneixement la societat i els òrgans gestors poden disposar d’un referent més per reflexionar sobre el model de vocacions territorials i socioeconòmiques en termes de malversació o sobreexplotació d’aigua sense, en canvi, posar en dubte el fet complementari i beneficiós de disposar d’una conca -com la del riu Torderad’una gran heterogeneïtat d’usos del sòl. Les últimes tendències dins la recerca de consens en la gestió de l’aigua constaten l’optimització de resultats si s’opta per integrar el criteri dels usuaris en tots els esgraons de la seva planificació i gestió. En aquest sentit, es fa evident que per resoldre els problemes d’abastament d’aigua, els seus gestors han de conèixer quines són les seves causes i les seves possibles solucions segons els arguments dels agents més directament implicats L’Observatori es planteja fer la tasca d’estudi de l’ús de l’aigua des d’aquesta perspectiva social. Treballant i prospectant amb els agents socials i els agents administratius sobre els problemes de gestió d’aigua d’aquests darrers anys de manera que en resulti un document útil per a tota recerca envers solucions futures més sostenibles, més perdurables en el temps per a la societat i els ecosistemes fluvials de la conca de la Tordera. El format és únicament descriptiu, per tant, aquest estudi no emet valoracions o recomanacions ni durant ni després d’exposar els resultats de la investigació. L’estudi de la dimensió social dels usos de l’aigua de la conca de la Tordera s’ha concebut entorn a l’objectiu marc de Reunir els interessos, necessitats i criteris dels agents socials sobre els aspectes de la demanda i l’oferta d’aigua i els problemes i els riscos associats. La consecució d’aquest objectiu marc ve pautada amb tres objectius i fonts d’informació específics: .Aproximació als temes més candents en l’ús de l’aigua de la conca (Premsa regional). S’ha realitzat a partir del buidatge i anàlisi de notícies dels dos periòdics regionals de més tiratge en les demarcacions de la conca del riu Tordera: el Punt Diari i el 9 Nou que, respectivament, tenen una difusió a les comarques de la Selva i Maresme i Vallès Oriental. En total s’han classificat 540 notícies entre els anys 1990 i 2002. .Obtenció d’informació i dades administratives contextuals (Ajuntaments i Agència Catalana de l’Aigua). Les dades sobre consums, usos i origen de l’aigua procedeixen únicament de la informació facilitada per l’Agència Catalana de l’Aigua doncs ha estat inviable obtenir dades específiques de tots els 36 ajuntaments enquestats. Tant sols 18 ajuntaments han respost l’enquesta totalment o parcial. .Diagnosi de la percepció social de l’aigua (Representants d’usuaris) L’estudi s’ha endegat amb la realització de 18 entrevistes personals efectuades al llarg de l’estiu de l’any 2002. Les entrevistes es distribueixen proporcionalment segons 6 grups d’usos de l’aigua donats a entendre de la manera següent: a) l’ús agrari, inclou l’ús agrícola i l’ús ramader; b) l’ús domèstic, incorpora les activitats comercials i altres serveis; c) l’ús ecològic, es refereix a la preservació de zones humides o al manteniment de cabals fluvials des d’una font controlada; d) l’ús industrial, inclou les indústries envasadores d’aigua; e) l’ús públic, és l’ús no consumptiu per a zones ajardinades, Desenvolupament de l’etapa 2001-2003 30 piscines municipals, etc; f) i l’ús turístic, és l’ús d’aigua per a equipaments recreatius, allotjament i urbanitzacions de segona residència. Per tant, cada ús d’aigua -agrari, domèstic, ecològic, industrial, públic i turísticcompta amb el criteri de 3 persones que ostenten una representivitat contrastada dins els seus respectius col·lectius. Estudiar la dimensió social dels usos de l’aigua de la conca de la Tordera obliga a considerar tots aquells municipis que s’abasteixen, en part o completament, dels recursos hídrics que proporciona aquesta conca hidrogràfica. D’aquesta manera, l’àrea d’estudi d’aquest treball inclou municipis litorals i prelitorals de la comarca del Maresme i de la Selva (consulteu taula i mapes). I, en canvi, desestima l’anàlisi de municipis parcialment integrats a la conca de la Tordera però que la provisió d’aigua procedeix de conques de riu contingues. Aquests municipis exclosos d’estudi són el Brull (Osona), Sant Hilari Sacalm i Vilobí d’Onyar (Selva) i Llinars del Vallès, Sant Pere de Vilamajor i Vilalba Sasserra (Vallès Oriental). 2.5 Sistema d’informació Els objectius de L’Observatori porten implícita la necessitat d’estructurar adequadament el volum d’informació que s’obté per tal de permetre’n la gestió, consulta i explotació d’una manera relativament senzilla i automatitzada, i així facilitar les tasques d’anàlisi i monitorització, tant en el vessant alfanumèric (sistemes de base de dades) com gràfic (sistema d’informació geogràfica). En aquest sentit, en l’etapa 1999-2000 del projecte es dissenyà un primer sistema de base de dades amb l’objectiu d’emmagatzemar informació d’observacions de flora i fauna, la qual compta actualment amb uns 400 registres. Partint dels antecedents anteriors, en el marc del programa d’actuacions pel període 2001-2003 s’ha introduït un salt qualitatiu important en l’àmbit de la gestió de la informació que es deriva de L’Observatori, definint uns estàndards coherents d’estructura i processos d’enregistrament i d’explotació que integrin alhora els components alfanumèric i espacial, mitjançant el disseny i posada en funcionament d’un Sistema de Base de Dades (en endavant, SBD) associat a un Sistema d’Informació Geogràfica (en endavant, SIG), i d’eines necessàries per a la seva gestió. En aquest es resumeixen les característiques del SBD/SIG de L’Observatori, realitzat en format Microsoft Access i MiraMon, respectivament. C Cr ri it te er ri is si id di is ss se en ny yg ge en ne er ra al l La definició del disseny general del sistema d’informació del projecte L’Observatori parteix de les consideracions que s’esmenten a continuació. Cal remarcar que, si bé aquest disseny s’ha concretat en l’estació de seguiment de conca L’Observatori, la seva formulació s’ha dut a terme des de la perspectiva que permeti una aplicació genèrica a d’altres conques i estacions de seguiment de conca, és a dir, tenint en compte l’objectiu complementari de definir un model de referència de sistema d’informació que possibiliti la integració de dades de múltiples estacions de seguiment de conca basades en el model de L’Observatori. És per això que es defineix aquest sistema d’informació com a Sistema d’Informació d’Estació de Seguiment de Conca (SIESC), en el marc del qual L’Observatori es conceptua com una de les estacions de seguiment conca (ESC) –en aquest cas, la primera i única– que integrarien un sistema comú extensible al conjunt de conques de Catalunya. Desenvolupament de l’etapa 2001-2003 31 Bases metodològiques generals. S’adopten els criteris o condicions bàsiques que regeixen tota línia de treball de l’etapa 2001-2003 del projecte. Àmbit territorial Com a àmbit territorial general de la informació, s’adopta el conjunt de la conca hidrogràfica de la Tordera, més un buffer perimetral d’amplada adequada; complementàriament i segons s’escaigui, aquest àmbit s’estén a la totalitat del territori dels municipis, comarques i/o províncies pertanyents a la conca. De manera més precisa, s’adopta l’àmbit territorial de l’actual àrea d’estudi del projecte L’Observatori, que abasta la totalitat del curs principal de la Tordera. Com a fonts d’informació per a estructurar aquest àmbit s’ha partit del següent: x Base cartogràfica digital (format Miramon) corresponent a la sèrie 1:5000 del Mapa Topogràfic de Catalunya de l’ICC. Aquesta cartografia ha estat cedida per l’ACA per a ús del projecte L’Observatori. x Bases cartogràfiques digitals (format Miramon) de límits de conques hidrogràfiques de Catalunya, i de límits administratius autonòmics, provincials, comarcals i municipals, cedides per l’ACA. x Base cartogràfica digital (format Miramon) corresponent a la xarxa hidrogràfica de la conca de la Tordera 1:50.000, cedida per l’ACA (optimització de cartografia de referència pels usuaris de l’ACA). Estructuració de l’àrea d’estudi Com a base per a l’estructuració estandarditzada de la informació relativa a l’àrea d’estudi de L’Observatori, s’adopten les tres tipologies d’entitats geogràfiques predefinides al projecte, en concret : x Trams. Corresponen a sectors en què se segrega la xarxa hidrogràfica de l’àrea d’estudi (o la conca, si s’escau) a efectes del treball de l’estació de seguiment. Els trams constitueixen el nivell comú d’agregació d’informació de totes les línies d’investigació de l’estació de seguiment. La delimitació dels trams respon a criteris geogràfics; en aquest sentit, cada tram s’entén relativament homogeni respecte les característiques físiques naturals i respecte l’ús del territori adjacent (agrícola, forestal, industrial). El SIESC de L’Observatori consta actualment de 7 trams (de T0 a T6), de delimitació geogràficament definida sobre la xarxa hidrogràfica i que sectoritzen de manera exhaustiva i no encavalcada el curs principal de la Tordera des del pont de La Llavina fins la desembocadura. x Transectes. Corresponen a subsectors de la xarxa hidrogràfica inclosa en cada tram, de dimensions acotades (d’aproximadament 3 km de longitud), on es porten a terme, majoritàriament, els treballs de camp de seguiment i, en aquest sentit, se’ls atribueix a priori un valor de representativitat de la informació quant al tram on s’insereixen. Els transectes constitueixen el primer subnivell d’agregació d’informació, que pot no ser comú a totes les línies de treball de l’estació de seguiment, malgrat l’atenció a aquest aspecte s’hauria de prioritzar. El SIESC de la Tordera consta actualment de 7 transectes (de R0 a R6), un per a cada tram, de delimitació geogràficament definida sobre la xarxa hidrogràfica; en relació a això, cal indicar que el sistema d’informació contempla la possibilitat d’existència de múltiples transectes dins de cada tram, a efectes de poder atendre la diferenciació d’àrees representatives no homogènies dins de cada tram, si bé conceptualment això s’hauria de tractar preferentment mitjançant la segregació de trams diferents que abastessin cadascuna de les àrees referides. Desenvolupament de l’etapa 2001-2003 32 x Estacions. Corresponen a ubicacions puntuals dins la xarxa hidrogràfica inclosa en cada tram, preferentment – però no necessàriament– situades també dins de l’àmbit dels transectes, on es duen a terme treballs de camp de seguiment de diverses línies d’investigació i, en aquest sentit, se’ls atribueix també a priori un cert valor de representativitat de la informació quant al tram on s’insereixen. Estructuralment, les estacions se situen en el segon subnivell d’agregació d’informació (per sota els transectes) i, per tant, contenen informació agregable als dos nivells superiors: transecte i tram. El SIESC de L’Observatori consta actualment de 19 estacions de mostreig (de E0 a E30, amb numeració discontínua), en un nombre variable per a cada tram, d’emplaçament geogràficament definit sobre la xarxa hidrogràfica, algunes de les quals se s’ubiquen fora dels àmbits dels transectes. Complementàriament, de la metodologia de treball de línies d’investigació del projecte es deriva la introducció d’una tipologia addicional d’entitat geogràfica per a l’estructuració estandarditzada de la informació relativa a l’àrea d’estudi, en concret : x Segments. Corresponen a subsectors elementals dins la xarxa hidrogràfica inclosa en cada tram, preferentment –però no necessàriament– situats també dins de l’àmbit dels transectes, que se singularitzen pel fet de constituir el nivell bàsic d’estructuració geogràfica d’informació en diverses línies d’investigació. Igual com succeeix amb les estacions, el segments pertanyen al segon subnivell d’agregació d’informació i, per tant, també contenen informació agregable als dos nivells superiors: transecte i tram. Tanmateix, a diferència de les estacions, no s’atribueix als segments per se un valor de representativitat d’informació quant al tram on s’insereixen; en aquest sentit, la definició dels segments com a tipus estandard d’estructuració de la informació, respon bàsicament a un criteri de generalització de model estructural en base a la seva presència comuna en diverses línies d’investigació (per exemple, els segments de QBR en els treballs de vegetació de ribera. Estructuració temàtica de la informació S’adopta com a base per l’estructuració temàtica estandarditzada de la informació els àmbits temàtics de les línies d’investigació predefinides al projecte: paràmetres fisicoquímics, macroinvertebrats, algues, vegetació de ribera, ictiofauna, amfibis, avifauna, macromamífers, hidrogeologia, usos de l’aigua. Estructuració detallada de la informació S’adopta com a base per l’estructuració detallada de la informació, tant en l’aspecte alfanumèric com espacial, aquells aspectes que es deriven directament d’allò predefinit al projecte pel que fa a estructuració general i pel que fa a la proposta d’estructura d’informació en cadascuna de les línies d’investigació. Estructuració jeràrquica de la informació S’adopta com a base per l’estructuració jeràrquica estandarditzada de la informació, tant en l’aspecte alfanumèric com espacial, aquells aspectes que es deriven directament d’allò predefinit al projecte pel que fa a l’estructuració de l’àrea d’estudi i pel que fa a la proposta d’estructuració de la informació en cadascuna de les línies d’investigació, en concret: x Les entitats geogràfiques predefinides al projecte (trams, transectes i estacions) i la informació que tenen associada s’estructuren segons una jerarquia de relacions coherent. Desenvolupament de l’etapa 2001-2003 33 x Les entitats geogràfiques de nova creació, l’existència de les quals es deriva de la proposta d’estructura d’informació en cadascuna de les línies d’investigació (tant aquelles estandarditzades amb caràcter general, com són els segments, com aquelles definides singularment per a determinades línies), s’associen jeràrquicament a les entitats referides al punt anterior, segons s’escaigui en cada cas. De tot això en resulta la següent estructuració jeràrquica estandarditzada de la informació: TRAMS TRANSECTES ESTACIONS SEGMENTS C Co on nc ce ep pt te eg gl lo ob ba al l En la figura 2.2 es mostra l’esquema del concepte global de disseny del sistema d’informació (SBD/SIG) del projecte L’Observatori. Estructuració del Sistema de Base de Dades (SBD) El SBD s’estructura en 3 nuclis diferenciats: x SBD Sectorials (SBDS). Corresponen als diversos sistemes de base de dades on s’estructura en primera instància la informació que es genera com a resultat de les diferents línies d’investigació, respectivament. L’estructura detallada de cadascuna d’aquestes SBDS s’adapta convenientment a l’estandardització metodològica del treball de cadascuna de les línies d’investigació. La funció d’aquestes SBDS també pot ser la de servir com a Estacions d’Entrada de Dades (EED) per a cada investigador/línia d’investigació, el qual duria a terme un primer nivell de validació de les dades i una gestió de tipus senzill. De manera genèrica, les dades que acull cada SBDS són de dos tipus: ¾Variables “brutes”. Són aquelles variables no elaborades que es corresponen directament amb la informació que es recull en el treball de camp. ¾Índex/paràmetres primaris. Són aquells índex/paràmetres que s’enregistren directament com a tals al SBDS, és a dir, que no seran generats ni calculats dinàmicament pel SBDS. ¾Dades complementàries. Corresponent informació de suport, com són tesaures (taules per a codificació adequada i estandarditzada de la informació), i dades relatives a les entitats SIG existents (trams, transectes, estacions, etc.) x SBD Central (SBDC). Correspon al sistema de base de dades que integrarà de manera permanent i estable la informació enregistrada en primera instància pels SBDS, ja sigui de manera completa o parcial. En aquest Desenvolupament de l’etapa 2001-2003 34 sistema es duran a terme el gruix de les funcions gestió i d’explotació de la informació alfanumèrica. De manera genèrica, les dades que acull el SBDC són dels tipus següents: ¾Variables “brutes”. Importades dels respectius SBDS, parcialment o totalment i sotmeses a un segon nivell de validació. ¾Índex/paràmetres primaris. Importats dels respectius SBDS i sotmesos a un segon nivell de validació. ¾Índex/paràmetres secundaris. Corresponen a índex/paràmetres generats dinàmicament pel propi SBD en base a les variables brutes i/o índex/paràmetres primaris i/o dades procedents de fonts externes al projecte. ¾Dades complementàries. Corresponen a informació de suport, tal com són tesaures, dades relatives a les entitats SIG existents, i dades provinents de fonts externes que siguin d’interès per a la seva integració amb les dades d’origen propi. x SBD del SIG (SBDSIG). Correspon al sistema de base de dades vinculat directament al Sistema d’Informació Geogràfica (SIG), d’acord amb el contingut i format més adients als objectius de monitoratge del projecte. En aquest sentit, les seves dades han d’acollir les variables o paràmetres de monitoratge que s’estandarditzin a efectes de seguiment continuat de L’Observatori, de manera global i en cadascuna de les línies d’investigació. Aquesta informació podrà ésser obtinguda directament mitjançant importació des del SBDC o podrà ésser generada en el propi SBDSIG com a resultat d’operacions d’anàlisi basades en el SIG; en aquest darrer cas, la informació generada de nou al SBDSIG haurà de ser transferida al SBDC, en base a la funció d’arxiu permanent d’informació que aquest assumeix. De manera genèrica, les dades que acull el SBDSIG són dels tipus següents: ¾Variables de seguiment. Corresponen a variables que acullen la informació que s’hagi estandarditzat a efectes de seguiment continuat de L’Observatori, de manera integrada i en cadascuna de les línies d’investigació. Aquestes variables poden ésser de tipologia i procedència diversa: variables “brutes”, índex/paràmetres primaris o secundaris, índex/paràmetres generats com a resultat d’anàlisi del SIG, etc. ¾Dades complementàries. Corresponen informació de suport, tal com són tesaures, dades relatives a les entitats SIG existents, i dades provinents de fonts externes que siguin d’interès per a la seva integració amb les dades d’origen propi. Estructuració del Sistema d’Informació Geogràfica (SIG) El SIG s’estructura en 3 àmbits generals d’informació georeferenciada: x Entitats SIG de L’Observatori. Corresponen a les diverses entitats SIG que es generen com a resultat de l’estructuració de la informació del projecte, amb dues tipologies: ¾Entitats geogràfiques predefinides. Corresponen als trams, transectes i estacions estandarditzats. ¾Entitats geogràfiques sectorials. Corresponen a les entitats SIG específiques de certes línies d’investigació, generades com a resultat de l’aplicació de la metodologia de treball prevista (per exemple punts d’inventaris de vegetació, seccions de mostreig d’ictiofauna, segments de mamífers, transectes de mostreig sistemàtic d’amfibis, etc.) Desenvolupament de l’etapa 2001-2003 35 x Cartografia de referència. Correspon a la informació de la base cartogràfica de referència que serveix com a suport, provinent de fonts externes (per exemple, Cartografia 1:5000 del ICC) . Figura 2.2. Concepte global de disseny del sistema d’informació (SBD/SIG) del projecte L’Observatori. Sistema d’Informació Geogràfica (SIG) xEntitats SIG de L’Observatori (Trams, Transectes, Estacions, Entitats SIG sectorials). xCartografia de referència (base topogràfica 1:5000, límits territorials i administratius). xCartografia temàtica Sistema de Base de Dades associat al SIG (SBDSIG) xDades de seguiment Variables “brutes”, índexs o paràmetres associats a les entitats SIG de l’Observatori o a certes entitats de la cartografia de referència (divisions territorials i administratives). xDades complementàries. Informació de suport (tesaures, descriptors generals de les entitats SIG, dades de fonts externes a integrar, etc.). Sistemes de Base de Dades Sectorials (SBDS) RELACIÓ DE SISTEMES DE BASE DE DADES Tipus de dades xMacroinvertebrats (MAI) xAlgues (ALG) xVegetació de ribera (VGR) xIctiofauna (ICT) xAmfibis (AMF) xAvifauna (AVF) xMacromamífers (MAM) xHidrogeologia (HDG) xUsos de l’aigua (USA) xVariables “brutes” xÍndexs / paràmetre s primaris A CTUALITZACI Ó A utovalidació Sistema de Base de Dades Central (SBDC) BUFFER E/S als SBDS ARXIU CENTRAL BUFFER E/S al SBDSIG xVariables “brutes” xÍndexs/paràmetres primaris. xÍndexs/ paràmetres 2aris xDades complementàries xDades del sistema Càlcul Validació Conversió Conversió Conversió TRANSFERÈNCIA Desenvolupament de l’etapa 2001-2003 36 2.6 Divulgació del projecte Els resultats i les conclusions del treball volen restar a disposició tant a nivell territorial local com a nivell internacional. Per tant, l’Observatori promou periòdicament la divulgació dels coneixements i dades obtingudes des de l’inici del projecte en diferents fòrums i publicacions. En aquest apartat es resumeixen les actuacions que, en aquest sentit, s’han desenvolupat des de l’Observatori durant el període 2001-2003: x Presentació del projecte de l’Observatori al congrés "Etats Généraux de la Garonne”. Tolousse, 27-28 d’abril de 2001. x Presentació del projecte de l’Observatori al Centre d’Estudis Ambientals de la UAB, 27 febrer de 2002. x Col·laboració en l’assignatura de “Biodiversitat, indicador de canvi global” de la llicenciatura de Ciències Ambientals de la UAB, realitzant una sessió teòrica a l’aula i una sessió de pràctica al camp. Bellaterra i la Tordera, abril-maig 2002. x Presentació d’un póster del projecte de l’Observatori i presentació de la ponència “Estudio de los índices biológicos de calidad del agua europeos basados en diatomeas aplicados a 4 cuencas de Catalunya: Llobregat, Besòs, Tordera i Foix” al “XI Congreso de la Asociación Española de Limnología y III Congreso Ibérico de Limnología”. Madrid, 17-21 de juny de 2002. x Visita personalitzada a tots els Ajuntaments de la conca del Tordera presentant el projecte de l’Observatori durant els mesos d’abril i maig de 2002. x Acollida d’un estudiant francès en pràctiques de cinc mesos. x Organització de la Jornada sobre biodiversitat i aigües continentals a la Universitat Autònoma de Barcelona. 19 de desembre de 2002. x Publicació de l’article “Monitorización de la biodiversidad en sistemas fluviales” a la revista electrònica Ecotropia. Actualidad y recursos de la Ciéncias Ambientales. Gener 2003. x “Presentació de la campanya 2001/03. Resultats i perspectives”. Rectoria Vella, Sant Celoni, 31 de gener de 2003. x Presentació del projecte als grups de la Xarxa Ecostrimed (a la qual en formem part) a les “Jornades sobre l’estat ecològic dels rius”, Rectoria Vella de Sant Celoni, 5 març del 2003. x Col·laboració en l’assignatura de projectes de la llicenciatura de Ciències Ambientals de la UAB, realitzant una sessió de pràctica al camp a la Tordera, abril 2003. Durant aquest període s’han consolidat uns seminaris de formació periòdics amb presentacions per part dels investigadors (els quals presenten l’estat del seu treball: mètodes, tractament de dades, etc.) a la resta de l’equip. Estat de la Tordera, període 2001-2002 37 3 3. .L L’ ’e es st ta at td de el la aT To or rd de er ra a, ,p pe er rí ío od de e2 20 00 01 1- -2 20 00 02 2 Consideracions prèvies Durant el període d’estudi es van produir, a la conca de la Tordera, canvis ambientals notables. De manera general, les condicions hidrològiques i pluviomètriques anuals han estat, a tot Catalunya, excepcionals els anys 2001 i 2002. A l’extrema sequera de l’any 2000 va seguir un hivern relativament plujós, que va permetre recuperar el cabal circulant a la Tordera. El 2001, però, es va caracteritzar per una primavera i un estiu força secs, que es va traduir en un assecament del riu d’aproximadament el 50% de la longitud del seu curs principal, com a mínim durant el mes d’agost (figura 3.1). Figura 3.1. Mapa de l’estat hidrològic de la Tordera a l’agost de 2001. En blau es mostren els trams que mantenien un mínim d’aigua al llit del riu (aigua corrent o pous aïllats de mida suficient per permetre la supervivència de peixos). Després, el 2002 ha resultat ser un any extraordinari pel que fa a la precipitació acumulada, superant la mitjana climàtica en la major part del territori català. Una primavera i un estiu excepcionalment plujosos han caracteritzat aquest any 2002, la qual cosa ha permès el manteniment de cabal al riu en pràcticament tot el seu curs, fins i tot a l’estiu. La figura 3.2 mostra amb claredat aquestes diferències interanuals. Si bé l’any 2000 va ser, en el període estudiat, l’any amb el percentatge més alt d’estacions de mostreig seques (fins i tot a la primavera), l’any 2001 també es caracteritza per una extrema sequera (percentatge d’estacions seques de més del 50% a l’estiu). En canvi, el 2002 el nombre d’estacions seques va ser el més baix de la sèrie d’anys estudiats. Les condicions meteorològiques anuals han estat, doncs, entre els anys 2000-2002, cada vegada més favorables per a les comunitats d’àmbit fluvial. Estat de la Tordera, període 2001-2002 38 0 10 20 30 40 50 60 70 1996 1998 1999 2000 2001 2002 (%) Primavera Estiu Figura 3.2. Variació del percentatge d’estacions seques en el període 1996-2002, a excepció de l’any 1997 que no es va fer el seguiment, a partir d’onze estacions situades en el tram principal. A més d’aquestes diferències hidrològiques interanuals, altres canvis en les condicions ambientals del riu durant aquest període 2001-2002 han estat determinants. Concretament, la implantació d’un sistema de tractament biològic a l’estació depuradora d’aigües residuals de Sant Celoni ha permès observar una millora qualitativa important del riu aigües avall, fet que ha estat complementat amb les condicions hidrològiques favorables del 2002. Cal, doncs, tenir present aquestes qüestions quan es fa una valoració global del riu any rera any, perquè les diferències esmentades tenen repercussions molt directes sobre les comunitats estudiades. La dificultat en atribuir causes als canvis poblacionals o de la qualitat biològica observats fa que es tendeixi a considerar els diferents efectes de manera independent. Tanmateix, és interessant intentar avaluar aquests efectes conjuntament (característiques hidrològiques i contaminació). Per exemple, la sequera de l’estiu del 2001 és, amb tota probabilitat, la causa de la disminució en l’abundància de peixos durant la tardor i la primavera següents. Alhora, els efectes de la posada en marxa de la depuradora biològica de Sant Celoni no es veuen destorbats per la sequera, de manera que l’augment dels índexs de qualitat biològica, així com les incipients comunitats de peixos, aconsegueixen mantenir-se malgrat aquesta sequera extrema del 2001. Estat de la Tordera, període 2001-2002 45 Com es veu, doncs, aquest llarg recorregut del riu entre Sant Celoni i Hostalric (especialment la zona aigües avall de la Batllòria), malgrat les puntuacions baixes dels índexs biològics coneguts, té un potencial elevadíssim. Una opinió generalitzada que es dóna en totes les línies d’investigació de l’Observatori és la capacitat que mostra el riu en el seu tram mitjà de suportar i de refer-se lleugerament dels impactes. La mostra més evident d’aquest fet és la millora substancial del riu des de la posada en funcionament de la depuradora biològica d’aigües residuals urbanes de Sant Celoni, que es comenta a l’apartat Tendències generals 1996-2003 de manera més exhaustiva. Les millors condicions trobades a la zona aigües avall de la Batllòria, malgrat no anar sempre acompanyades per valors acceptables dels índexs biològics, també permeten confirmar la potencialitat del riu per recuperar plenament la seva funció ecològica. Tanmateix, això no s’assolirà si no es prenen mesures correctores destinades a la disminució de les càrregues contaminants i al manteniment i conservació de les riberes naturals. 3. El curs baix Considerem el curs baix de la Tordera, en aquest informe, el recorregut que fa el riu des del poble d’Hostalric fins a la desembocadura. L’amplitud que pren, els ambients majoritàriament sorrencs, la disminució de la velocitat de l’aigua i, en general, l’entorn més obert el caracteritza. L’Observatori disposa de dos trams al llarg d’aquest recorregut (els trams 5 i 6), on s’ubiquen els punts de mostreig E15, E17, E20 (curs principal) i E28 (riera de Santa Coloma) i dels transectes i segments R5 i R6. El tram 6 correspon obertament a la zona deltaica del riu, i mostra per aquest motiu també uns trets diferencials. En general, el curs baix del riu es troba afectat fortament per alguns impactes d’origen antròpic, especialment l’extracció i derivació de les aigües, la contaminació per abocaments i la construcció d’esculleres. Altres aspectes naturals del riu també tenen efectes més aviat negatius, com pot ser el substrat majoritàriament sorrenc de la llera, però alguns entorns propers afavoreixen grups com ara els ocells. S’ha comprovat que no hi ha contribució de l’aigua subterrània cap a les aigües circulants del riu, ja que en aquesta àrea deltaica la pressió d’extracció és elevada. La qualitat química de les aigües superficials és baixa (taula 3.4). Els índexs biològics d’algues i macroinvertebrats coincideixen en les qualificacions, sempre per sota dels mínims exigibles (taula 3.4). Cal dir, però, que aquestes comunitats no només es veuen reduïdes per la qualitat de l’aigua sinó també pel tipus de substrat del riu que, com s’ha dit, és majoritàriament sorrenc amb pocs codolars. També s’observa, amb les algues diatomees, que tot i la dominància de les espècies tolerants a la contaminació s’hi troben com acompanyants algunes espècies dominants al curs mitjà alt. La comunitat de macroinvertebrats, en canvi, té una baixa riquesa taxonòmica, i hi dominen els grups més tolerants (quironòmids i baètids). La irregularitat en la presència d’aigües circulants és molt palesa en les poblacions de peixos. El barb i la bagra deixen de ser dominants, i passa a ser-ho l’anguila, tot i que es detecta una barrera per a la seva expansió aigües amunt en l’estació d’aforament de can Simó. A la zona pròpiament del delta, les condicions favorables del 2002 Estat de la Tordera, període 2001-2002 46 van afavorir l’arribada d’alevins de barbs i bagres des d’àrees superiors, però sempre amb densitats molt baixes. Tanmateix, a partir de Tordera, per la inestabilitat de la llera i la variabilitat dels cabals, les poblacions estables de peixos són absents, a excepció de la llacuna de la desembocadura, on s’hi troba la gambúsia. Taula 3.4. Pel que fa als amfibis, es detecten cinc espècies en baixes densitats. Cal remarcar que les zones hortícoles de la zona deltaica i algunes zones humides properes al curs principal del riu (com ara una antiga extracció d’àrids o bé els recs agrícoles) són les preferides per les espècies més escasses, com el gripau corredor, la reineta o la granoteta de punts. La vegetació del curs baix del riu presenta dues zones molt clarament diferenciades. Entre Hostalric i Tordera hi ha alguns espais de ribera relativament ben conservats, especialment pel fet que les illes formades a la llera es troben cobertes per salzedes de salze blanc i saulic. Als marges apareix vegetació residual, com la consolda, indicadora de vernedes i freixenedes potencials. En canvi, la zona deltaica presenta un estat de deteriorament molt elevat, fruit de la canalització de la llera i la presència de canyar com a comunitat vegetal dominant. Igual com al tram entre Sant Celoni i la Batllòria, a la zona del delta és present el conill de bosc, on aprofita els herbassars que es formen a la llera del riu. També destaca la presència d’animals domèstics, especialment de ramats d’ovelles. Les comunitats d’ocells al curs baix del riu, de la mateixa manera com passa amb la vegetació, mantenen unes característiques ben diferents en els dos trams d’estudi. La part més propera a la desembocadura és força pobra, degut a la presència elevada de diferents espècies antropòfiles afavorides pels camps de conreu veïns, com ara els pardals o els estornells, o espècies d’altres ambients que utilitzen aquesta àrea per descansar, per exemple els immadurs de gavià argentat. Tot al contrari passa aigües amunt de Tordera, on la diversitat es manté amb els valors més alts trobats a tot el riu, malgrat els períodes d’assecament i les qualitats poc satisfactòries de les Algues Algues Amoni Nitrit Nitrats Fosfats IPS BMWPC FBILL Amoni Nitrit Nitrats Fosfats IPS BMWPC FBILL P <0.03 0,02 1,00 0,42 30 4 0,1 0,05 2,4 1 8,2 41 5 E Sec Sec Sec Sec Sec Sec Sec < 0,03 < 0,01 1,2 0,24 Sec 33 5 P <0.03 0,03 0,70 0,49 50 5 < 0,03 0,03 2,5 0,7 7,1 17 4 E Sec Sec Sec Sec Sec Sec Sec < 0,03 < 0,01 1,5 0,36 9,6 25 5 P <0.03 0,04 1,60 0,33 28 4 0,5 0,02 3,2 0,9 6,8 17 4 E Sec Sec Sec Sec Sec Sec Sec Sec Sec Sec Sec Sec Sec Sec 2001 2002 Toxicitat Eutròfia Macroinvertebrats Toxicitat Eutròfia Macroinvertebrats TRAM 5: del pont d'Hostalric al pont de Tordera TRAM 6: del pont de Tordera a desembocadura QBR 2002 (%) E15 E17 E20 Estat natural Qualitat bona Qualitat acceptable Qualitat dolenta Qualitat pèssima 100 16, 7 5 0 16, 7 16, 7 Estat de la Tordera, període 2001-2002 47 aigües i la vegetació. Aquest fet s’explica per ser un tram obert i ample, on l’ornitofauna d’ambients veïns, no exclusivament aquàtics, hi té una gran influència (conreus, plantacions, alzinars...). Al curs baix de la Tordera cal destacar els ambients humits propers al riu (estanys de cal Raba, de can Torrent, gravera abandonada...) com a espais d’elevat interès per a la recuperació de les comunitats d’ocells aquàtics, com s’ha observat amb el martinet de nit, el cabusset, el martinet menut o la fotxa, que hi crien (alguns de manera esporàdica), o l’ànec coll-verd, que s’hi refugia en períodes cinegètics. En general, doncs, el curs baix es caracteritza per mostrar unes deficiències importants pel que fa a la qualitat de les aigües i al desenvolupament de les comunitats d’organismes aquàtics i de la vegetació de ribera. Cal destacar, però, que les plantacions i zones boscoses, els entorns hortícoles i, especialment, les zones humides properes, permeten l’establiment de comunitats d’amfibis i d’ocells més diverses. 4. Les rieres El seguiment dels trams baixos d’algunes de les rieres de la Tordera permet conèixer la qualitat química i biològica de les aigües que van drenant a la Tordera. A més, permet disposar d’informació respecte les possibilitats que aquestes rieres siguin, en moments d’incidències greus en el curs principal del riu (avingudes fortes, episodis de contaminació...) espais de refugi i/o origen de recolonitzacions posteriors. Per tot això, l’Observatori té 6 estacions fixes de seguiment, on es porta a terme el monitoratge dels paràmetres biològics mitjançant l’estudi de les algues diatomees i els macroinvertebrats i el seguiment dels paràmetres fisicoquímics. Les rieres objecte del seguiment biològic de l’Observatori són la de Vallgorguina (E22) i la de Fuirosos (E30), provinents del Montnegre i drenant pel marge dret de la Tordera, i la de Gualba (E24), la de Breda (E26), la d’Arbúcies(E27) i la de Santa Coloma (E28), provinents del Montseny i de la Selva i drenant pel marge esquerre de la Tordera. De manera general, es pot dir que totes aquestes rieres tenen una qualitat biològica acceptable (taula 3.5). Taula 3.5. Algues Algues Amoni Nitrit Nitrats Fosfats IPS BMWPC FBILL Amoni Nitrit Nitrats Fosfats IPS BMWPC FBILL P <0.03 0,02 13,90 0,13 52 7 < 0,03 0,05 4,7 1,1 14,8 39 5 E Sec Sec Sec Sec Sec Sec Sec < 0,03 < 0,01 1,6 0,9 9,6 63 6 P <0.03 0,04 44,00 <0.065 131 10 0,1 < 0,01 1 0,7 15 122 10 E Sec Sec Sec Sec 14,2 Sec Sec < 0,03 0,01 0,9 0,06 13,6 125 10 P <0.03 0,05 1,70 0,33 78 8 0,1 0,01 1,3 0,3 11,8 50 6 E <0.03 <0.01 7,70 2,16 10,80 78 8 < 0,03 0,03 1,1 0,86 12,2 71 8 P <0.03 0,03 6,00 0,10 114 10 0,1 0,01 3,4 2,2 14,9 92 7 E <0.03 <0.01 1,20 0,62 15 104 10 < 0,03 < 0,01 2,8 0,89 13 129 10 P <0.03 0,04 2,10 0,78 78 6 0,7 0,06 3,7 0,6 7,9 43 5 E Sec Sec Sec Sec Sec Sec Sec < 0,03 0,01 2,2 0,18 9,9 58 6 P 3,00 <0.01 0,60 0,29 58 8 < 0,03 < 0,01 0,9 0,3 19,5 53 8 E Sec Sec Sec Sec 18,2 Sec Sec < 0,03 < 0,01 2,6 0,6 106 9 2001 2002 Toxicitat Eutròfia Macroinvertebrats Toxicitat Eutròfia Macroinvertebrats E30 Riera de Fuirosos E28 Riera de Santa Coloma E22 Riera de Vallgorguina E24 Riera de Gualba E26 Riera de Breda E27 Riera d'Arbúcies Estat de la Tordera, període 2001-2002 48 Malgrat l’assecament o l’escàs cabal que pateixen la majoria d’elles durant l’estiu, els valors de qualitat constatats, tant pel que fa als paràmetres químics com als índexs biològics de les algues i dels macroinvertebrats, mantenen uns nivells relativament bons. La millor qualitat la dóna la riera de Fuirosos, mentre que les rieres de Vallgorguina i de Santa Coloma són les que aporten unes aigües de menys qualitat. Cal remarcar, en el cas de la riera de Santa Coloma, que el substrat majoritàriament sorrenc i la baixa diversitat d’hàbitats favorables als organismes estudiats són, probablement, determinants a l’hora de poder valorar la qualitat de l’ecosistema. Les rieres de Gualba, de Breda i d’Arbúcies, amb comunitats d’organismes macroinvertebrats força diverses, es caracteritzen per la presència d’espècies de diferents famílies de plecòpters, efemeròpters i odonats molt poc tolerants a la contaminació, i per tant, indicadors d’aigües netes. 5. Tendències generals 1996-2003 L’Observatori va iniciar el treball de seguiment biològic a la Tordera l’any 1996. Només algunes línies d’investigació, però, han pogut conservar la periodicitat de mostreig, i són aquestes les que permeten parlar objectivament de les tendències de millora de la qualitat del riu, o bé dels canvis que, any rera any, s’han pogut observar. Bàsicament, doncs, per elaborar aquest apartat s’utilitzen les dades referents als índexs biològics de macroinvertebrats, dels quals es disposa de dades dels anys 1996, 1998-2002. Els valors de referència de la primavera de 2003 són els de l’índex IPS, d’algues. També es comenten alguns dels resultats destacables obtinguts amb el seguiment de l’ornitofauna, del qual es disposen dades del 1996, 1998 i 2001-2003. Finalment, la documentació referent a una campanya que els investigadors de la línia d’ictiofauna van realitzar a la Tordera el 1996 ha permès constatar les diferències en la distribució i abundància dels peixos. Tal com s’ha indicat en l’inici d’aquest apartat, cal tenir present unes consideracions prèvies quan es vol valorar la tendència entre el 1996 i el 2003. La primera és la que fa referència a les condicions meteorològiques anuals, que han estat especialment desfavorables en alguns d’aquests anys, com bé ho mostra el fet de trobar bona part del riu totalment sec durant els mesos d’estiu (figura 3.2). La segona consideració és l’esforç que, també aquests darrers anys, s’ha fet per millorar la qualitat dels abocaments d’aigües residuals urbanes, i més concretament l’entrada en funcionament de les EDARs biològiques de Santa Maria de Palautordera i de Sant Celoni. També cal remarcar que la sèrie de dades de què es disposa encara es considera limitada per assegurar que la tendència que es constata es manté en el temps. A la figura 3.3 es mostren els resultats dels índexs biològics de macroinvertebrats i diatomees disponibles en la sèrie d’anys 1996-2003. Els canvis més contundents i que més es mantenen en el temps són els que indiquen una clara millora de la qualitat del riu a la zona del tram mitjà del riu, especialment aigües avall de l’abocament de la depuradora d’aigües residuals urbanes de Sant Celoni. Les estacions E7, situada a l’alçada de Gualba de Baix, i E9, a la Batllòria, que fins l’any 2001 havien mantingut una qualitat entre dolenta i molt dolenta, a partir del Estat de la Tordera, període 2001-2002 49 moment en què es posa en marxa la depuradora biològica de Sant Celoni milloren ostensiblement, arribant a mantenir valors de qualitat bona a partir de l’estiu del 2001. Les dades de l’índex IPS del 2001 al 2003 no són tan satisfactòries, però també indiquen una millora en el tram mitjà del riu, especialment a la zona de Palautordera i Sant Celoni (estacions E4 a E7). Figura 3.3. La tendència a la millora s’observa a les figures 3.4 i 3.5, en les quals s’han agrupat les cinc categories de qualitat en dos grans grups, tal i com indica la Directiva Marc de l’Aigua de la CE. Aquesta Directiva recomana considerar només les categories “bona” i “molt bona” com a indicadores d’un riu amb un estat ecològic satisfactori. La resta de categories (“acceptable o mediocre”, “dolenta” i “molt dolenta”) tindrien, doncs, una consideració general de l’estat ecològic del riu insatisfactori i, per tant, voldria dir que és necessari fer un esforç de gestió per tal de millorar-ne la qualitat. Prenent només els valors de l’índex BMWPC de macroinvertebrats, dels quals en tenim una sèrie des del 1996, els resultats de primavera són molt clars (figura 3.4.a): el nombre d’estacions que obtenen una qualitat satisfactòria ha anat en augment des del 1999. Mentre que a la primavera del 1996 les estacions del curs principal del riu que presentaven aquesta categoria no arribaven al 20%, a partir del 2001 ja s’arriba o supera el 50%. Durant els estius (figura 3.4.b), però, la tendència de millora no és gens clara, cosa que es pot atribuir a l’elevat nombre de punts secs. La primavera de 1998 és excepcionalment bona, possiblement degut a les condicions meteorològiques favorables de l’hivern i de la mateixa la primavera. Figura 3.4.a Figura 3.4.b Primavera - estiu(1996-2003) Estiu (1996-2002) Estació Nom BMWPC 1996 (P) BMWPC 1996 (E) BMWPC 1997 BMWPC 1998 (P) BMWPC 1998 (E) BMWPC 1999 (P) BMWPC 1999 (E) BMWPC 2000 (P) BMWPC 2000 (E) BMWPC 2001 (P) BMWPC 2001 (E) BMWPC 2002 (P) BMWPC 2002 (E) IPS 2001 (E) IPS 2002 (P) IPS 2002 (E) IPS 2003 (P) BMWPC 1996 BMWPC 1997 BMWPC 1998 BMWPC 1999 BMWPC 2000 BMWPC 2001 BMWPC 2002 IPS 2001 IPS 2001 E0 Pont de la Llavina 122 148 149 15,2 17,4 17,3 19,3 122 149 15,2 15,2 E1 Rec de Palautordera 95 112 175 165 119 125 146 119 146 111 131 155 15,6 15,3 14,7 18,4 112 165 125 119 111 155 15,6 15,6 TRAM 1 E3 Poliesportiu 77 134 85 134 130 82 124 Sec 119 75 107 101 13,7 14,5 16,8 17,7 134 134 82 Sec 75 101 13,7 13,7 E4 Tordera-Reguissol 50 72 76 66 81 Sec 19 Sec 66 Sec 64 37 7,9 9,6 15,2 15,9 72 66 Sec Sec Sec 37 7,9 7,9 E5 Molí de les Tresserres 48 37 88 Sec 52 Sec 62 Sec 109 Sec 69 49 11,4 11,8 9,8 13,0 37 Sec Sec Sec Sec 49 11,4 11,4 E6 Tordera-Pertegàs 8 45 60371767523851 526743 6,812,89,412,5 45 3767385243 6,8 6,8 E7 Gualba de Baix 30 31 29 10 3 1 3 4 24 57 73 52 Sec 2,5 10,1 9,6 31 10 1 4 57 52 Sec Sec E9 La Ferreria 22 31 29 Sec 29 Sec 7 Sec 16 Sec 72 46 Sec 6,9 Sec 10,0 31 Sec Sec Sec Sec 46 Sec Sec E29 Gorg d'en Perxistó 37 34 26 40 12 48 23 46 8,9 7,0 Sec 7,6 34 40 48 46 8,9 8,9 E12 A-7 pk.97 3 22 91 68 50 37 39 42 77 44 29 49 Sec 7,2 7,3 10,0 22 68 37 42 44 49 Sec Sec TRAM 5 E15 Can Simó 44 26 44 30 39 27 38 Sec 30 Sec 41 33 Sec 8,2 Sec Sec 26 30 27 Sec Sec 33 Sec Sec E17 Pont N-II 27 15 33 Sec 20 Sec 39 Sec 50 Sec 17 25 Sec 7,1 9,6 10,0 15 Sec Sec Sec Sec 25 Sec Sec E20 Delta 26 Sec 63 Sec 22 Sec Sec Sec 28 Sec 17 Sec Sec 6,8 Sec Sec Sec Sec Sec Sec Sec Sec Sec Sec TRAM 6 TRAM 0 TRAM 2 TRAM 3 TRAM 4 0% 20% 40% 60% 80% 100% p96 p98 p99 p00 p01 p02 Sec Insatisfactori Satisfactori 0% 20% 40% 60% 80% 100% e96 e98 e99 e00 e01 e02 Sec Insatisfactori Satisfactori Estat de la Tordera, període 2001-2002 50 En el cas de l’índex IPS de diatomees (figura 3.5), tot i no ser tan contundents, sí que s’observa una tendència a l’augment d’estacions amb qualitats satisfactòries durant els anys 2001-2003. Figura 3.5. Aquesta valoració es veu recolzada per la informació obtinguda pel que fa a la distribució i abundància de peixos. Dades recollides l’any 1996 mostraven l’absència de peix en el curs mitjà de la Tordera, entre Sant Celoni i Hostalric. En canvi, l’estudi periòdic iniciat el 2001 dins el marc de l’Observatori mostra aquesta creixent instauració de poblacions de peixos en pràcticament tot el curs principal del riu, si bé no en les condicions d’estabilitat suficients per garantir el desenvolupament correcte de les comunitats. En el cas dels ocells, la presència de blauet en període reproductor al curs mitjà del riu a partir de 2001 confirma la millora de les condicions ecològiques de la Tordera en aquest tram. Tanmateix, cal tenir present que aquests valors només fan referència a la qualitat biològica de les aigües, i que si es tinguessin presents altres valoracions de l’estat de l’ecosistema fluvial, els trams de riu en els quals és necessari millorar-ne la qualitat ecològica són molts més. Per exemple, si s’agrupen les dades del QBR seriat (estat del bosc de ribera) recollides el 2002, s’observa que només el 39,7% del territori estudiat presenta un nivell de qualitat satisfactòria. La figura 3.6 mostra aquesta circumstància, i s’observa com, en el transcurs del descens del riu cap al mar, l’alteració de la vegetació de ribera va en augment: al 100% de qualitat satisfactòria del curs alt s’hi oposa el 90% de qualitat insatisfactòria del curs baix. Figura 3.6. 0% 20% 40% 60% 80% 100% e01 p02 e02 p03 Sec Insatisfactori Satisfactori 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% Curs alt Curs mig-alt Curs migbaix Curs baix Insatisfactori Satisfactori Resultats de les línies de treball 45 4 4. .R Re es su ul lt ta at ts sd de el le es sl lí ín ni ie es sd de et tr re eb ba al ll l Resultats de seguiment biològic de la Conca de la Tordera 51 4 4. .1 1R Re es su ul lt ta at ts sd de el ls se eg gu ui im me en nt tb bi io ol lò òg gi ic cd de el la ac co on nc ca ad de el la aT To or rd de er ra a 4.1.1 Estudi de les algues (Diatomees i Macroalgues) de la conca de la Tordera com a Indicadores de la qualitat biològica de l’aigua. Període 2001-2003. Joan Gomà. INTRODUCCIÓ L’estiu del 2001 s’incorporen les algues a l’estudi de les biocenosi de la conca de la Tordera per a ”L’Observatori”, més concretament les diatomees bentòniques i les macroalgues dels rius de la conca. Els propòsits principals són incrementar el coneixement de la flora d’aquests dos grups d’algues presents a la Tordera, i emprar-los com a indicadors de la qualitat de l’aigua. Per aquest segon, els objectius són lleugerament diferents. Per les diatomees s’apliquen els índexs europeus existents i s’obtenen una valoració per a la Tordera, i per les macroalgues, a més d’obtenir un valor de la qualitat de l’aigua, es pretenia avaluar i adequar en el possible l’índex E/P-I. Les diatomees (Bacillarophyceae) són unes algues que presenten una biologia molt particular, en especial per dos aspectes: 1) L’àmplia distribució en l’espai i 2) l’elevada capacitat de colonitzar aigües amb un grau de pertorbació extrem. Les diatomees són algues unicel·lulars, que com a molt fan colònies petites i poden arribar a qualsevol hàbitat del riu arrossegades per l’aigua. Per tant, poden colonitzar potencialment qualsevol lloc del riu. Aquesta estratègia fa que, malgrat l’heterogeneïtat del riu, les comunitats de diatomees que es desenvolupen en ambients d’ecologia semblant, siguin també molt similars. Paral·lelament, com que hi ha espècies que viuen en ambients extrems (aigües prístines, aigües fecals, etc.), ens permeten puntuar correctament els valors extrems dels índexs. A diferència dels macròfits i altres microalgues que en ambients amb una forta pertorbació desapareixen, les poblacions de diatomees assoleixen poblacions notables. Els índexs de qualitat es fonamenten en una puntuació que es dóna a cada espècie en relació a les diferents classes de qualitat química de l’aigua (CEMAGREF, 1982). El valor indicador de cada tàxon s’ha obtingut a partir de la informació de les bases de dades existents a tota Europa, especialment important pel que fa a les diatomees, així, per a cada espècie es coneix el seu rang i la seva amplitud ecològica. A l’hora d’assignar una puntuació determinada s’han considerat els paràmetres fisicoquímics més significatius pel que fa a les pertorbacions que afecten els sistemes aquàtics (temperatura, pH, conductivitat, oxigen dissolt, DBO, DQO, nitrogen total, amoni, nitrits, nitrats, fosfats i clorurs). Amb aquestes dades, cada espècie té assignada una probabilitat de trobar-se en un rang ecològic determinat. Aquesta puntuació s’introdueix a la fórmula i després és modulat per un valor de sensibilitat del tàxon a la pol·lució, i en valora la capacitat indicadora. A més d’utilitzar les diatomees, que es fa evident que tenen força avantatges tant pel tipus d’organisme com per les dades existents i protocols europeus estandaritzats (CEN, 2000 i 2001), també era objectiu d’aquest estudi utilitzar les macroalgues per tal d’avaluar la qualitat de l’aigua. Les macroalgues són un grup morfològic suprataxonòmic, on s’hi encabeixen totes aquelles algues que generen tal·lus o colònies visibles a ull. Per tant hi entren espècies de diversos grups taxonòmics i no només un, com en el cas de les diatomees. Cal assenyalar que Resultats de seguiment biològic de la Conca de la Tordera 52 fins ara no existeixen gaires dades sobre el tema, probablement perquè el fet de que pertanyin a grups taxonòmics molt diferents requereix una sòlida formació taxonòmica i també, perquè l’experiència ens diu que es treballa amb menys espècies i moltes d’elles tenen una amplitud ecològica molt gran, fet que les fa poc aptes per a ésser emprades com indicadores. No obstant, existeixen escassos estudis en aquest sentit i treballar en aquest camp de la recerca pot suposar un pas endavant en el coneixement de l’aplicació dels índexs biològics en sistemes aquàtics. METODOLOGIA a) Recol·lecció i identificació Recol·lecció de mostres de diatomees Per a realitzar aquest estudi és necessària la recol·lecció d’una comunitat bentònica de diatomees madura i ben estructurada, preferentment. Les comunitats que reuneixen aquestes característiques són les que es situen en les zones més estables (substrats immòbils del riu), malgrat les avingudes d’aigua. Per això és recomanable mostrejar en pedres de 25x25 cm (com a mínim) i que estiguin ben colonitzades per diatomees. A més, les pedres han d’estar situades on el corrent d’aigua és màxim, defugint les zones on l’aigua està quieta o el rabeig. També és important que el punt de mostreig estigui ben il·luminat, si és possible, que no hi hagi ombra del bosc de ribera i que tampoc no hi hagi cap altre recobriment algal més que el format per les pròpies diatomees, ja que les macroalgues podrien alterar la qualitat de la llum que rep la comunitat i modificar-ne l’espectre específic o afavorir la presència de determinades espècies epifítiques com ara Cocconeis pediculus, Rhoicosphenia abbrebiata oAmphora pediculus, que pot fer alterar la puntuació de l’índex. Un cop escollida la pedra es procedeix a la recol·lecció de la mostra. Amb aquesta finalitat es raspalla la pedra amb un raspall de dents abocant el contingut dins un flascó de vidre. Fig. 1. Recol·lecció de mostres de diatomees. Cada mostra així recollida s’ha etiquetat i s’ha fixat amb formaldehid al 4% per evitar la modificació de la composició de la comunitat de diatomees per la possible reproducció diferencial de les espècies recollides. Cal emmagatzemar les mostres en capses o armaris i mantenir-les fora de l’acció directa de la llum, ja que així es preserven millor. Recol·lecció de dades de macroalgues Per a les macroalgues s’han pres dades directament al camp, tot fent una estima de la cobertura de cada espècie en un tram de riu d’aproximadament 50 metres de llarg. Aquesta cobertura s’ha valorat amb una escala expressada de la següent manera: Resultats de seguiment biològic de la Conca de la Tordera 53 Valor % de cobertura de l’espècie 5 80-100 % 4 60-80 % 3 40-60 % 2 20-40 % 1 1-20% + presència d’algun individu aïllat Així s’aconsegueix un inventari amb una estima de l’abundància de les macroalgues que s’han trobat a cada punt. Només si no es coneix una espècie o és de difícil identificació al camp, se n’ha agafat una mostra per a una correcta identificació al laboratori. Preparació de mostres de diatomees Per a l’estudi de les diatomees és necessari un tractament de les mostres que ens permeti observar amb detall l’estructura i les ornamentacions del frústul, en les quals es basa la taxonomia d’aquest grup d’algues. Per aconseguir-ho es fa un primer tractament de la mostra amb aigua oxigenada de 110 volums (càustica), amb la finalitat d’eliminar la matèria orgànica de la mostra i obtenir frústuls nets, aprofitant la natura silícica d’aquests, que és indiferent a aquest tractament. Un cop eliminada la matèria orgànica de la mostra, cal eliminar també les possibles sals carbonatades que podrien precipitar i interferir en l’observació de la mostra. A tal efecte s’aplica a la mostra 1 ml d’àcid clorhídric al 35%. La nova solució es deixa reposar durant un període de 2–3 hores passades les quals es deixen sedimentar els frústuls i es procedeix a realitzar 4 rentats amb aigua destil·lada. A continuació es munten les diatomees amb la resina Naphrax. Per fer-ho, es diposita una suspensió de frústuls amb una concentració adient per a la correcta observació i comptatge, sobre un cobreobjectes i es deixa assecar per evaporació. Un cop seca la mostra, es diposita una gota de Naphrax al portaobjectes i es munta el cobre amb els frústuls en calent. Tot aquest protocol es troba descrit en el treball de Kelly et al. (1998) i en els treballs de la Comissió europea de normalització (CEN 2000). Identificació de les diatomees Per a treballar amb les diatomees s’ha utilitzat un microscopi òptic Leitz amb Nomarski i contrast de fases. Per a la identificació s’ha treballat amb les següents monografies: Krammer i Lange–Bertalot (1985, 1986, 1988, 1991A, 1991B), Krammer (1997), Lange-Bertalot (1996, 1999, 2001) i Prygiel i Coste (2000). Identificació de les macroalgues Per a identificar les espècies de macroalgues trobades s’ha treballat amb diverses recopilacions i en especial amb monografies dels grups trobats: Kadlubowska J.(1984), Mrozinska, T. (1985), Ramanathan. K.R. (1962), Komárek, J. & K. Anagnostidis (1991) i Printz, H.(1964). La identificació es feia amb observacions en fresc del material recollit a la lupa binocular i al microscopi, amb preparacions temporals. En el cas de les macroalgues l’observació de material no fixat és important per una bona identificació perquè les substàncies emprades per fixar el material poden alterar la forma d’alguna de les estructures cel·lulars com els cloroplasts o variar-ne el color, i ambdós són trets emprats en la identificació de les algues. Resultats de seguiment biològic de la Conca de la Tordera 60 Als primers punts, T0, T1 i T3 són Achnanthidium subatomus, A. minutissimum i Gomphonema pumilum les que en caracteritzen la comunitat. Són espècies que es troben en rius d’alta i mitja muntanya, i que a la Tordera hi són també riu avall, encara que ja no com a dominants. En capçalera també s’hi troben d’altres espècies acompanyants com Cocconeis placentula var. lineata, Reimeria sinuata, Planothidium lanceolatum i Nitzschia dissipata. Aquestes, seran dominants aigües avall, en els punts T3, T4 i T5. En el punt T6 també apareixen però a partir d’aquí la influència de la pol·lució desplaça aquestes espècies i en fa aparèixer d’altres que es faran dominants: són les espècies tolerants a diferents graus de contaminació i que determinen les comunitats del punt T6, a vegades també T5 quan la contaminació ja és accentuada en aquest punt, com en períodes estivals. Les primeres espècies a aparèixer són Navicula gregaria, Planotidium frequentissimum i Nitzschia inconspicua. Quan el grau d’alteració ja és superior la comunitat de diatomees passa a ser dominada per les espècies més tolerants com Nitzschia palea, N. capitelata, N. microcephala, N. pusilla, i també per les petites naviculàcies Mayamea atomus var. permitis, Eolimna minima, E. subminuscula i Fistulifera saprophila. Aquestes espècies es reparteixen el domini de les comunitats en els diferents períodes mostrejats, preferentment en els tram mitjà de la Tordera, que possiblement sigui el més afectat per la pol·lució. Algunes d’aquestes espècies apareixen ja en punts d’aigües amunt, indicant que ja hi ha alguna pertorbació, però feble. En els punts menys contaminats del tram mig i especialment del tram final de la Tordera sempre apareixen com acompanyants les espècies dominants dels punts T3 a T5. Això ens indica que probablement si aquesta part del riu no tingués les aigües tan depauperades la comunitat de diatomees bentòniques estaria composta per aquestes espècies. La qualitat de les aigües segons les diatomees Es mostren els valors obtinguts de calcular els índexs de qualitat de l’aigua amb els inventaris de diatomees : Taula 4. Valors dels índexs IPS i IBD. Els punts en blanc es van trobar secs. 2001 2002 2003 Codi Estiu Primavera Estiu Primavera localitat Riu IPS IBD IPS IBD IPS IBD IPS IBD T0 Tordera 15,2 12,8 17,4 16,2 17,3 15,2 19,3 16,7 T1 Tordera 15,6 13,3 15,3 15,6 14,7 12,8 18,4 15 T3 Tordera 13,7 11,8 14,5 12,1 16,8 14,2 17,7 14,8 T4 Tordera 7,9 7,0 9,6 10,7 15,2 13,5 15,9 14,7 T5 Tordera 11,4 10,5 11,8 12,6 9,8 12,1 13 14,6 T6 Tordera 6,8 7,5 12,8 12,1 9,4 12,6 12,5 15,4 T7 Tordera 2,5 8,3 10,1 12,7 9,6 12,7 T9 Tordera 6,9 11,2 10 13,6 T29 Tordera 8,9 9,9 7,0 11,0 7,6 12,5 T12 Tordera 7,2 11,5 7,3 11,3 10 13,5 T15 Tordera 8,2 6,4 T17 Tordera 7,1 5,8 9,6 12,1 10 13,3 T20 Tordera 6,8 5,4 T22 Riera de Vallgorguina 14,8 11,9 9,6 13,4 18,1 18,9 T24 Riera de Gualba 14,2 12,9 15,0 12,8 13,6 13 8,7 12,7 T26 Riera de Breda 10,8 11,7 11,8 10,7 12,2 15 14,2 15 T27 Riera d'Arbúcies 15,0 12,4 14,9 12,4 13,0 10,3 11,4 13,5 T28 Riera de Sta. Coloma 7,9 7,9 9,9 12,3 14,5 16,8 T30 Riera de Fuirosos 18,2 16,9 19,5 17,7 18,1 15,4 Resultats de seguiment biològic de la Conca de la Tordera 61 Per una millor comprensió geogràfica també és presenten els resultats del índexs representats segons l’escala de colors de les categories de classes de qualitat (taula 1) en mapes de la conca de la Tordera. (Fig. 3). Fig. 3. Mapes de qualitat biològica de l’aigua de la conca de la Tordera calculada amb els índexs de diatomees IPS (ż) i IBD (  ) en els quatre períodes de mostreig. Estiu 2001 Sta. Coloma de Farners Caldes de Malavella Maçanet de la Selva Hostalrich Breda St. Celoni Sta. Maria de Palautordera Arbúcies Tordera Sils To1 To3 To4 To5 To6 To7 To26 To29 To30 To28 To15 To17 To20 To22 To24 To12 RªdelaCastanya RªdeSt.Marçal LaTordera LaTordera RªdeFuirosos RªdeVallgorguina MarMediterrani RªdeGualba RªdeBreda Rªd’Arbúcies RªdeSta.Coloma To27 To9 Sta. Coloma de Farners Caldes de Malavella Maçanet de la Selva Hostalrich Breda St. Celoni Sta. Maria de Palautordera Arbúcies Tordera Sils To1 To3 To4 To5 To6 To7 To26 To29 To30 To28 To15 To17 To20 To22 To24 To12 RªdelaCastanya RªdeSt.Marçal LaTordera LaTordera RªdeFuirosos RªdeVallgorguina MarMediterrani RªdeGualba RªdeBreda Rªd’Arbúcies RªdeSta.Coloma To27 To9 Sta. Coloma de Farners Caldes de Malavella Maçanet de la Selva Hostalrich Breda St. Celoni Sta. Maria de Palautordera Arbúcies Tordera Sils To1 To3 To4 To5 To6 To7 To26 To29 To30 To28 To15 To17 To20 To22 To24 To12 RªdelaCastanya RªdeSt.Marçal LaTordera LaTordera RªdeFuirosos RªdeVallgorguina MarMediterrani RªdeGualba RªdeBreda Rªd’Arbúcies RªdeSta.Coloma To27 To9 Primavera 2002 Sta. Coloma de Farners Caldes de Malavella Maçanet de la Selva Hostalrich Breda St. Celoni Sta. Maria de Palautordera Arbúcies Tordera Sils To1 To3 To4 To5 To6 To7 To26 To29 To30 To28 To15 To17 To20 To22 To24 To12 RªdelaCastanya RªdeSt.Marçal LaTordera LaTordera RªdeFuirosos RªdeVallgorguina MarMediterrani RªdeGualba RªdeBreda Rªd’Arbúcies RªdeSta.Coloma To27 To9 Sta. Coloma de Farners Caldes de Malavella Maçanet de la Selva Hostalrich Breda St. Celoni Sta. Maria de Palautordera Arbúcies Tordera Sils To1 To3 To4 To5 To6 To7 To26 To29 To30 To28 To15 To17 To20 To22 To24 To12 RªdelaCastanya RªdeSt.Marçal LaTordera LaTordera RªdeF uirosos RªdeVallgorguina MarMediterrani RªdeGualba RªdeBreda Rªd’Arbúcies RªdeSta.Coloma To27 To9 Sta. Coloma de Farners Caldes de Malavella Maçanet de la Selva Hostalrich Breda St. Celoni Sta. Maria de Palautordera Arbúcies Tordera Sils To1 To3 To4 To5 To6 To7 To26 To29 To30 To28 To15 To17 To20 To22 To24 To12 RªdelaCastanya RªdeSt.Marçal LaTordera LaTordera RªdeF uirosos RªdeVallgorguina MarMediterrani RªdeGualba RªdeBreda Rªd’Arbúcies RªdeSta.Coloma To27 To9 Resultats de seguiment biològic de la Conca de la Tordera 62 Estiu 2002 Sta. Coloma de Farners Caldes de Malavella Maçanet de la Selva Hostalrich Breda St. Celoni Sta. Maria de Palautordera Arbúcies Tordera Sils To1 To3 To4 To5 To6 To7 To26 To29 To30 To28 To15 To17 To20 To22 To24 To12 RªdelaCastanya RªdeSt.Marçal LaTordera LaTordera RªdeF uirosos RªdeVallgorguina MarMediterrani RªdeGualba RªdeBreda Rªd’Arbúcies RªdeSta.Coloma To27 To9 Sta. Coloma de Farners Caldes de Malavella Maçanet de la Selva Hostalrich Breda St. Celoni Sta. Maria de Palautordera Arbúcies Tordera Sils To1 To3 To4 To5 To6 To7 To26 To29 To30 To28 To15 To17 To20 To22 To24 To12 RªdelaCastanya RªdeSt.Marçal LaTordera LaTordera RªdeF uirosos RªdeVallgorguina MarMediterrani RªdeGualba RªdeBreda Rªd’Arbúcies RªdeSta.Coloma To27 To9 Sta. Coloma de Farners Caldes de Malavella Maçanet de la Selva Hostalrich Breda St. Celoni Sta. Maria de Palautordera Arbúcies Tordera Sils To1 To3 To4 To5 To6 To7 To26 To29 To30 To28 To15 To17 To20 To22 To24 To12 RªdelaCastanya RªdeSt.Marçal LaTordera LaTordera RªdeF uirosos RªdeVallgorguina MarMediterrani RªdeGualba RªdeBreda Rªd’Arbúcies RªdeSta.Coloma To27 To9 Primavera 2003 Sta. Coloma de Farners Caldes de Malavella Maçanet de la Selva Hostalrich Breda St. Celoni Sta. Maria de Palautordera Arbúcies Tordera Sils To1 To3 To4 To5 To6 To7 To26 To29 To30 To28 To15 To17 To20 To22 To24 To12 RªdelaCastanya RªdeSt.Marçal LaTordera LaTordera RªdeF uirosos RªdeVallgorguina MarMediterrani RªdeGualba RªdeBreda Rªd’Arbúcies RªdeSta.Coloma To27 To9 Sta. Coloma de Farners Caldes de Malavella Maçanet de la Selva Hostalrich Breda St. Celoni Sta. Maria de Palautordera Arbúcies Tordera Sils To1 To3 To4 To5 To6 To7 To26 To29 To30 To28 To15 To17 To20 To22 To24 To12 RªdelaCastanya RªdeSt.Marçal LaTordera LaTordera RªdeF uirosos RªdeVallgorguina MarMediterrani RªdeGualba RªdeBreda Rªd’Arbúcies RªdeSta.Coloma To27 To9 Sta. Coloma de Farners Caldes de Malavella Maçanet de la Selva Hostalrich Breda St. Celoni Sta. Maria de Palautordera Arbúcies Tordera Sils To1 To3 To4 To5 To6 To7 To26 To29 To30 To28 To15 To17 To20 To22 To24 To12 RªdelaCastanya RªdeSt.Marçal LaTordera LaTordera RªdeF uirosos RªdeVallgorguina MarMediterrani RªdeGualba RªdeBreda Rªd’Arbúcies RªdeSta.Coloma To27 To9 Els valors més alts dels índexs s’han trobat a la capçalera de la Tordera, als punts T0 i T1, i al punt de la Riera de Fuirosos (T30) tant per l’IPS com per l’IBD i en els quatre períodes en que s’ha mostrejat. En general aquests punts es troben en les categories de Molt Bona qualitat de l’aigua, en algun mostreig van baixar a la següent categoria, especialment el punt T1. Cal dir que els valors donats per l’IBD són inferiors, cosa que fa que el promig dels valors de tots els mostrejos quedi dins la categoria de qualitat “Bona” (Taula 5). El valor més alt assolit a tota la conca és el 19,5 de l’estiu 2002 a la Riera de Fuirosos. Resultats de seguiment biològic de la Conca de la Tordera 63 Taula 5. Valors mitjos i desviació estàndard dels índexs IPS i IBD dels quatre períodes de mostratge a cada punt. Codi IPS IBD localitat Riu Mitja SD Mitja SD T0 Tordera 17,3 1,7 15,2 1,8 T1 Tordera 16,0 1,6 14,2 1,3 T3 Tordera 15,7 1,9 13,2 1,5 T4 Tordera 12,2 4,0 11,5 3,5 T5 Tordera 11,5 1,3 12,4 1,7 T6 Tordera 10,4 2,8 11,9 3,3 T7 Tordera 7,4 4,3 11,2 2,5 T9 Tordera 8,5 2,2 12,4 1,6 T29 Tordera 7,8 1,0 11,1 1,3 T12 Tordera 8,2 1,6 12,1 1,2 T15 Tordera 8,2 6,4 T17 Tordera 8,9 1,6 10,4 4,0 T20 Tordera 6,8 5,4 T22 Riera de Vallgorguina 14,2 4,3 14,7 3,7 T24 Riera de Gualba 12,9 2,8 12,9 0,2 T26 Riera de Breda 12,3 1,4 13,0 2,1 T27 Riera d'Arbúcies 13,6 1,7 12,2 1,3 T28 Riera de Sta. Coloma 10,8 3,4 12,3 4,4 T30 Riera de Fuirosos 18,6 0,8 16,7 1,1 Els valors més baixos dels índexs apareixen en diferents punts de la Tordera després de Sant Celoni, on especialment la primavera del 2002 els valors estaven al voltant de 7 per l’IPS. És en aquest període que trobem els valors més baixos de tots dos índexs: al punt T7 l’IPS tant sols dona un 2,5, únic cas en què les diatomees indiquen una qualitat de l’aigua de la conca del Tordera de “Molt dolenta”. Al punt T17 de la Tordera l’IBD dóna el mínim trobat, un 5,8 que qualifica les aigües de “Dolentes”. La distribució de la qualitat de l’aigua segons els índexs de diatomees en general és molt semblant en els quatre períodes de mostreig. En l’eix principal de la conca, la Tordera, els valors dels índexs segueixen una evolució parella (Fig. 3 i 4). Comencen amb valors molt elevats, com hem comentat, amb qualitats de Molt bona i Bona. Aquesta qualitat es manté fins els punts T3 o T4 segons l’època, a l’alçada de Santa Maria de Palautordera. A partir d’aquesta zona les comunitats de diatomees mostren un descens de la qualitat de l’aigua, i en els punts T5 i T6 es valora en general com a “Mediocre”. A partir del punt T7, degut a l’efecte de Sant Celoni, les aigües del riu baixen a la categories de “Dolentes” i ja no es recuperen. La qualitat variarà només entre les categories de “Dolenta” i “Mediocre”, segons el punt i l’època mostrejada, d’aquest punt fins a la desembocadura. La valoració feta amb l’IBD és en aquest tram igual a l’IPS o tendeix a considerar una millor qualitat i sovint valora els punts com a “Mediocres”. Resultats de seguiment biològic de la Conca de la Tordera 64 Fig.4. Evolució dels valors de qualitat biològica de l’aigua al llarg dels punts de la Tordera dels índexs IPS (ņƔņ) I IBD (- - Ƒ - -) en els quatre períodes de mostreig. A la Tordera s’aprecia una diferencia entre els 4 períodes de mostreig pel que fa a la qualitat de l’aigua. En general hi ha un lleuger increment d’aquesta amb el pas del temps, especialment en el darrer mostreig, la primavera del 2003. L’assecament del riu en nombrosos punts, en especial a l’estiu, impedeix, però, veure si hi ha una tendència, ja que només ens podem basar en les dades de dos primaveres, quan generalment la qualitat de l’aigua serà sempre millor gràcies a un major cabal del riu. Els resultats obtinguts en aplicar els índexs a les rieres afluents de la Tordera són força variables. La més estable per que fa a la qualitat de l’aigua és la riera de Fuirosos, amb aigües valorades sempre com a “Molt Bones” per l’IPS i “Bones” per l’IBD. Les rieres de Gualba i Arbúcies reben la qualificació de “Bones” en els tres primers períodes de mostreig mentre que en el darrer els índexs les valoren com a “Dolentes” i “Mediocres”, respectivament. La riera de Breda ha anat augmentant la qualitat de les seves aigües a mesura que transcorrien els mostrejos, així com la de Santa Coloma passant d’una qualitat “Dolenta” a una de “Bona” en els tres darrers mostrejos. La riera de Vallgorguina és la que presenta una major variació dels índexs de diatomees en els tres mostrejos en que es va trobar amb aigua. Macroalgues El nombre de tàxons de macroalgues trobats en els mostrejos fets a la conca de la Tordera són 10 i alguns d’ells no han pogut ésser identificats a nivell específic. Estiu 2001 1 5 9 13 17 0 5 10 15 20 Primavera 2002 1 5 9 13 17 0 5 10 15 20 Estiu 2002 1 5 9 13 17 0 5 10 15 20 Primavera 2003 1 5 9 13 17 0 5 10 15 20 Valors índexs Valors índexs Resultats de seguiment biològic de la Conca de la Tordera 65 Taula 6. Espècies de macroalgues trobades. Cladophora glomerata Enteromorpha sp. Lemanea fluviatilis Melosira varians Nitzschia palea Oedogonium sp. Phormidium sp. Spirogyra sp. Stigeoclonium tenue Vaucheria sp. En destaquen dues per la seva amplia distribució i gran presència a la conca: Cladophora glomerata i Stigeoclonium tenue. D’altres espècies tenen distribucions més restringides, com Lemanea fluviatilis, que creix al punt T0, ja que és una alga a qui agraden les aigües fredes i netes. Phormidium sp. només s’ha trobat a les rieres de Gualba i Breda. També Melosira varians només es troba formant tapissos brunencs sobre els bancs de sauló poc submergits a les zones de poca corrent de la part baixa de la Tordera, tram on la gran mobilitat d’aquest substrat de sauló impedeix l’establiment de tal·lus d’altres macroalgues. A cada localitat el nombre de tàxons diferents era molt baix, mai se n’han trobat més de 4 diferents per punt de mostreig, i en algun punt tant sol hi creixia una espècie. La qualitat de les aigües segons les macroalgues El càlcul de l’índex E/P-I s’ha realitzat sempre amb molts pocs tàxons, pel fet comentat de la poca presència de macroalgues i perquè algunes de les trobades, com Oedogonium, no tenien valoració per part d’aquest índexs. Taula 7. Valors de qualitat biològica segons l’índex E/P-I. (No. m.= localitats on no s’han trobat macroalgues o les trobades no permetien calcular l’índex per no tenir un valor assignat). Localitat Estiu 2001 Primavera 2002 Estiu 2002 T0 2,1 1,5 1,4 T1 2,8 No m. 2,8 T3 2,8 22,8 T4 2,2 No m. 2,8 T5 22,1 2 T6 2,2 2,2 2,3 T7 sec 22,3 T9 sec 2,3 sec T29 sec 1,8 sec T12 2,3 1,9 2,3 T15 sec - sec T17 sec 2,3 2,3 T20 sec 1,3 sec T22 No m. 2 2 T24 1,8 No m. 1,8 T26 1,9 2,2 1,9 T30 No m. 1,3 sec T27 2 2 2 T28 sec 1,8 1,9 Resultats de seguiment biològic de la Conca de la Tordera 66 Fig. 5. Mapa de qualitat biològica de l’aigua de la conca de la Tordera calculada amb l’índex de macroalgues. Estiu 2001 (ż), Primavera 2002 (  ) i Estiu 2002 ( ¨ ). Sta. Coloma de Farners Caldes de Malavell a Maçanet de la Selva Hostalrich Breda St. Celoni Sta. Maria de Palautordera Arbúcies Tordera Sils To1 To3 To4 To5 To6 To7 To26 To29 To30 To28 To15 To17 To20 To22 To24 To12 RªdelaCastanya RªdeSt.Marçal LaTordera LaTordera RªdeFuirosos RªdeVallgorguina MarMediterrani RªdeGualba RªdeBreda Rªd’Arbúcies RªdeSta.Coloma To27 To9 Sta. Coloma de Farners Caldes de Malavell a Maçanet de la Selva Hostalrich Breda St. Celoni Sta. Maria de Palautordera Arbúcies Tordera Sils To1 To3 To4 To5 To6 To7 To26 To29 To30 To28 To15 To17 To20 To22 To24 To12 RªdelaCastanya RªdeSt.Marçal LaTordera LaTordera RªdeFuirosos RªdeVallgorguina MarMediterrani RªdeGualba RªdeBreda Rªd’Arbúcies RªdeSta.Coloma To27 To9 Els valors són molt uniformes en tota la conca, donant generalment una qualitat de l’aigua de “Mediocre”. Tant sols en el punt més alt i el darrer punt de la Tordera i a la riera de Fuirosos l’índex dóna una valoració de “Bona”; i als punts T1, T3, T4 i T29, tots ells a la Tordera, l’índex avalua com a “Dolentes” les aigües del riu en algun dels períodes de mostreig. DISCUSSIÓ Espècies de diatomees Les espècies de diatomees identificades a la conca de la Tordera són totes elles més o menys freqüents a la flora diatomològica del nostre territori, i totes elles ja citades en altres treballs (Sabater et al. 1987, Tomàs i Sabater 1985, Sabater 1983, Gomà et al, en premsa). Com s’ha comentat pertanyen a la flora típica de rius i rieres de mitja i baixa muntanya mediterrània, de substrat silicis. Hi ha la presència d’espècies típiques d’aigües de més alçada als punts més alts de la Tordera, mai abundants, però indicadores del naixement del riu en altitud, on probablement aquestes espècies tindran una major presència. Les comunitats naturals es veuen fortament alterades quan l’aigua del riu rep aports contaminants i les espècies tolerants a aquestes noves condicions desplacen a les que haurien de desenvolupar-s’hi. Comparativa dels índexs diatòmics Els dos índexs de qualitat biològica de l’aigua mitjançant les diatomees han mostrat que donen resultats diferents en força de les comunitats mostrejades en aquest estudi. Les diferències sovint són prou elevades per fer que la Resultats de seguiment biològic de la Conca de la Tordera 67 categoria de qualitat de l’aigua expressada sigui diferent entre els dos índexs. Una ullada a la distribució de les categories de qualitat resultants a la conca de la Tordera ens mostra una clara tendència de l’índex IBD a suavitzar els valors extrems, tant els de bona qualitat com el de dolenta (Fig.6). Aquest efecte ja ha estat observat en rius de Catalunya (ref.ECOBILL) i les causes d’aquest fet s’han trobat en el funcionament de l’índex. Aquest no valora certs tàxons abundants als nostres rius; associa espècies morfològicament pròximes i els atorga el mateix valor indicador a totes, com és el fet de les petites Naviculàcies com Mayamea atomus var. permitis,Fistulifera saprophila,Eolimna minima,E. subminuscula i Sellaphora seminulum. Aquest fet es dóna a les Rieres de Vallgorguina i d’Arbúcies a l’estiu del 2002 i a la primavera del 2003 respectivament, on les diferències entre els valor de l’IPS i l’IBD és important. Finalment també s’ha vist que l’IBD subestima o sobreestima la sensibilitat a la pol·lució per a certs tàxons, com per a Nitzschia palea, fet que explica la diferencia de valors entre els dos índexs en punts com el T7 la primavera del 2002. Fig. 6. Proporció de classes de qualitat dels índexs de diatomees IPS i IBD. (Codi de colors segons la taula 1) Total 0 10 20 30 40 50 60 IPS IBD % Per això sembla que l’IPS és el millor dels dos índexs aplicats. Primavera 2002 0 10 20 30 40 50 60 70 IPS IBD Estiu 2001 0 10 20 30 40 50 60 70 IPS IBD Primavera 2003 0 10 20 30 40 50 60 70 IPS IBD Estiu 2002 0 10 20 30 40 50 60 70 IPS IBD Resultats de seguiment biològic de la Conca de la Tordera 68 Macroalgues Els resultats de l’estudi de les macroalgues han estat força dolents. La valoració que fa l’índex e/p-i de la qualitat biològica de les aigües tendeix a ser molt homogènia amb la majoria de punts valorats amb una qualitat de “mediocre”(fig. 7). i quan aquesta valoració varia sovint no és gaire coherent amb la qualitat real, com passa en el punt T1, on l’e/p-i la valora en dos períodes com a “dolenta”, i al punt T20 al final de la Tordera que, en l’únic període que s’hi van trobar algues, l’índex va qualificar les aigües de “bones”. Fig.6. Proporció de punts agrupats en categories de Qualitat Biològica Bona (color blau) i Qualitat Biològica Dolenta (color groc) segons els valors de l’IPS. (Veure el text per explicació). 0 10 20 30 40 50 60 70 Estiu 2001 Primavera 2002 Estiu 2002 Primavera 2003 % Aquesta problemàtica de l’índex s’atribueix principalment a la manca de diversitat de macroalgues als punts estudiats de la conca de la Tordera, fet que homogeneïtza els resultats pel simple fet de què les espècies dominants a la majoria de punts són les mateixes. També és atribuïble a la manca de diversitat per punt, on s’hi trobaven poc nombre d’espècies diferents, fet que fa que una o dues espècies determinin per si soles el valor de l’índex, això el fa estar lligat a l’autoecologia d’aquestes poques espècies, fet del tot defugible per la manca d’informació que proporciona. Un problema més és la manca d’informació sobre el valor indicador d’algunes de les espècies trobades que se suma als problemes anteriors, reduint el nombre d’espècies que ens donen informació per cada punt. La manca de més nombre de tàxons i d’una major distribució d’aquests s’atribueix a la part mitja i baixa de la Tordera i en la majoria de les rieres afluents a la mena de substrat del llit, el sauló, que n’impedeix la proliferació, per la mobilitat del substrat que n’impedeix la implantació. L’efecte abrasiu dificulta el creixement de tal·lus. Tanmateix, en punts de mostreig, on el substrat de còdols i roques si que hi permetria la presència de més macroalgues, aquesta tampoc es dóna. És, doncs, bàsicament per una informació escadussera i poc fiable que creiem que les macroalgues no són un bon indicador de la qualitat biològica de la conca de la Tordera i en desestimem llur utilització com a tals. Balanç de la qualitat biològica Prenent el criteri la Directiva Marc de l’Aigua de la CE per a decidir si un punt del riu es troba bé o malament, on diu que només una valoració igual o superior a “Bona” és acceptable per a considerar el riu en bon estat biològic, hem separat els punts mostrejats a la conca de la Tordera en satisfactoris i insatisfactoris segons els resultats de l’IPS, ja que considerem que aquest índex és el que millor valora l’estat de les aigües segons les algues (Fig. 8). Resultats de seguiment biològic de la Conca de la Tordera 69 Fig. 8. Percentatge de les categories de qualitat de l’aigua segons l’índex E/P-I. Les categories dels colors estan expressats a la Taula 2. 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 Estiu 2001 Primavera 2002 Estiu 2002 La valoració que en fan les diatomees per mitjà de l’índex IPS no és gaire falaguera, ja que en els tres primers mostrejos el percentatge de punts que no assoleixen les condicions que demana la Directiva és major que els punts que sí ho fan. I més si tenim en compte que en els dos estius hi manquen principalment punts de la Tordera que solen tenir una mala qualitat, cosa que encara engrandiria aquesta diferència. Tant sols en l’últim període d’estudi, la primavera del 2003 aquest fet s’inverteix i els punts on les diatomees valoren l’estat del riu com a satisfactori són més nombrosos. Cal dir que en aquest període també hi manquen dos punts del tram final de la Tordera que presumiblement donaran una mala qualitat. La variabilitat dels resultats que es dóna en algunes de les rieres pot ser deguda a alteracions de la qualitat que pateixen per les causes que siguin. Les rieres són més influenciables per alteracions que afectin les comunitats que hi viuen, bàsicament pel poc recorregut del riu i el cabal que podrien tamponar aquestes alteracions. BIBLIOGRAFIA AFNOR (2000). Détermination de l’Indice Biologique Diatomées (IBD). Qualité de l’eau. NF T 90-354. CEMAGREF, (1982). Etude des méthodes biologigues quantitatives d’appréciation de la qualité des eaux. Rrapport Division Qualité des Eaux Lyon - Agence de l’Eau Rhône-Méditerrranée-Corse, Pierre-Benite, 28 pp. CEN. European Committee for Standardization (2000). Water qualityGuidance standard for the routine sampling and pretratment of benthic diatoms from rivers for water quality assessment. European Standard. prEN 13946. dell’Uomo A. (1997). Use of algae for monitoring rivers in Italy: current situation and perspectives. A: Prygiel, J., Whitton, B. A., Bukowska, J. (eds). Use of Algae for Monitoring Rivers III, p. 17-25. Agence de l’Eau ArtoisPicardie. Dennys, L. (1991). A check-list of the diatoms in the Holocene deposits of Western Belgian coastal plain with survey of their apparent ecological requirements. IIntroduction, ecological code and complete list. Ministère des Affaires Economiques – Service Géologique de Belgique, 41 pp. Gomà, J., J. Cambra i N. Prat. (en prensa). Estudis de la qualitat ecològica dels rius. La utilització de les diatomees per a la mesura de la qualitat ecològica del Llobregat, el Besòs, el Foix i la Tordera. Estudis de la Qualitat Ecològica dels Rius. Vol. 13. Diputació de Barcelona. Àrea de Medi Ambient. Resultats de seguiment biològic de la Conca de la Tordera 77 Nivell de qualitat QBR Bosc de ribera sense alteracions, qualitat molt bona, estat natural t 95 Bosc lleugerament pertorbat, qualitat bona 75 - 90 Inici d'alteració important, qualitat acceptable 55 - 70 Alteració forta, qualitat dolenta 30 - 50 Degradació extrema, qualitat pèssima d 25 Cartografiat dels diferents índexs i paràmetres Per tal de poder representar colorimètricament els rangs que s'han establert per a cada paràmetre i per a cada índex i que, a la vegada, fossin comparables visualment entre ells, és a dir, en el cartografiat de la qualitat de les aigües, s'han utilitzat els colors que s'assignen als diferents graus de contaminació de l'índex IBMWP (AlbaTercedor, 1996). Rangs Color Qualitat 1Blau Molt bona 2Verd Bona 3Groc Moderada 4 Carbassa Dolenta 5Vermell Pèssima Els índexs obtinguts anualment es comparen amb els dels anys anteriors, i es relacionen amb els resultats de l’analítica d’aigües. Això permet interpretar la distribució de les comunitats de macroinvertebrats en els diferents punts i relacionar-ho amb la qualitat de les aigües. Les dades que s’obtenen (organismes identificats, índexs biològics i paràmetres mesurats) es guarden en un full de càlcul, un per a cada campanya, del programa informàtic Excel 2000. Resultats de seguiment biològic de la Conca de la Tordera 78 RESULTATS Els llistats complerts dels resultats del treball de macroinvertebrats s’adjunten a l’annex 1 dins d’aquest subapartat 4.2. El cabal circulant Prèviament a comentar els resultats obtinguts en el període 2001-02, és necessari fer un breu esment a les particularitats del cabal circulant per la Tordera d’aquests dos anys. Per fer aquesta apreciació s’han utilitzat els treballs realitzats per l’equip d’hidrologia de l’Observatori de la Tordera. Així, si bé ambdós presenten un cabal mitjà anual inferior al de la darrera dècada, l’any 2001 es caracteritza per presentar un hivern cabalós, mentre que el 2002 presenta el seu màxim cabal a la primavera, superant en aquesta època de l’any la mitjana de la dècada. Tanmateix, la manca de cabal estival ha estat molt important en aquests dos anys. Figura 1. Cabals diaris mitjans estacionals (m3/s) de l'estació d’aforament de Sant Celoni (15) de l’Agència Catalana de l’Aigua. Dades calculades a partir dels treballs realitzats per l’equip d’hidrologia de l’Observatori de la Tordera. Aquesta sequera estival comporta un augment en el nombre d’estacions que no s’han pogut mostrejar per la falta de cabal circulant. En la campanya de finals d’estiu del 2001 només es van poder mostrejar 9 de les 19 estacions, la resta estaven seques. Així mateix, la manca d’un cabal que es mantingui durant tot l’any ha comportat que aquests darrers anys, la Tordera hagi patit un important augment de trams secs durant l’estiu. A la figura 2 es mostra aquest increment en l’eix principal que, sobretot, es produeix en el període 1998-2001. Aquesta gràfica s’ha generat a partir d’11 estacions situades en l’eix principal de la Tordera que es mostregen des de la primavera de 1996 i es pot veure l’important increment de punts secs durant les èpoques de mostreig. 0 0,2 0,4 0,6 0,8 1 1,2 Hivern Primavera Estiu Tardor Cabal (m3/s) 1990-2003 2000 2001 2002 2003 Resultats de seguiment biològic de la Conca de la Tordera 79 Figura 2. Variació del percentatge d’estacions seques en el període 1996-2002, a excepció de l’any 1997 que no es va fer el seguiment, a partir d’onze estacions situades en el tram principal. La representació taxonòmica A partir dels 19 punts de mostreig, en el període 2001-02, s’han detectat 68 tàxons diferents en el conjunt de la conca de la Tordera. Taula 1 Relació dels diferents tàxons trobats. Ephemeroptera Odonata Isopoda Baetidae Aeschnidae Asellidae Caenidae Calopterygidae Decapoda Ephemerellidae Coenagrionidae Cambaridae Ephemeridae Cordulegasteridae Ostracoda Heptageniidae Gomphidae Hydracarina Leptophlebiidae Lestidae Turbellaria Plecoptera Libellulidae Dugesiidae Chloroperlidae Coleoptera Planariidae Leuctridae Dytiscidae Oligochaeta Nemouridae Elmidae Hirudinea Perlidae Haliplidae Erpobdellidae Perlodidae Hydrophilidae Glossiphoniidae Trichoptera Diptera Gasteropoda Glossosomatidae Anthomyidae Ancylidae Goeridae Athericidae Bythinellidae Hydropsychidae Ceratopogonidae Hydrobiidae Hydroptilidae Chironomidae Lymnaeidae Lepidostomatidae Dixidae Physidae Leptoceridae Dolichopodidae Bivalvia Limnephilidae Empididae Sphaeriidae 0 10 20 30 40 50 60 70 1996 1998 1999 2000 2001 2002 (%) Primavera Es tiu Resultats de seguiment biològic de la Conca de la Tordera 80 Philopotamidae Ephydridae Polycentropodidae Limoniidae Rhyacophilidae Psychodidae Sericostomatidae Simuliidae Heteroptera Stratiomydae Corixidae Tabanidae Gerridae Tipulidae Hydrometridae Nepidae Notonectidae Veliidae Només 15 tàxons es distribueixen dins del grup dels crustacis, àcars, mol·luscs, turbel·laris i oligoquets. Els insectes, que formen la resta de grups trobats, es distribueixen en 7 ordres i 53 famílies. Els ordres més diversos són els dípters (14 famílies) i els tricòpters (11 famílies). Els plecòpters, efemeròpters i odonats es troben representats per 5, 6 i 7 famílies respectivament, mentre que els heteròpters en presenten 6 i els coleòpters 4. Al llarg del riu, els macroinvertebrats es distribueixen formant comunitats força diverses a les zones superiors, que es redueixen substancialment en el tram mig i baix, fins a arribar als punts més propers al delta, on apareixen molt pocs organismes. La diversitat en el nombre de tàxons sol ser més important a l’estiu que a la primavera. En el període 2001-02, només sis estacions han superat la vintena de tàxons en alguna ocasió. Aquestes estan situades a la part superior de l’eix principal de la Tordera (T0, T1, T3 i T5) i a les rieres de Gualba (T24) i Arbúcies (T27). De fet, la distribució espaial dels grups és força heterogènia: hi ha grups que apareixen a tota la conca, com els oligoquets o els quironòmids, altres es troben majoritàriament en els trams superiors de la Tordera i de les principals rieres, com els plecòpters, i altres no tenen una distribució tan clarament definida, com és el cas dels odonats. Els resultats per trams A continuació es comenten els resultats obtinguts per a cada tram i la distribució d’algunes de les famílies que s’han trobat. Al tractar els paràmetres fisicoquímics s’ha fet referència al fosfat com a indicador d’eutròfia. Per aquest paràmetre, els resultats del laboratori comporten seriosos dubtes sobre la realitat dels valors obtinguts ja que indicarien una elevada eutròfia de tota la Tordera, cosa poc creïble davant dels índexs biològics obtinguts, sobretot, per exemple la primavera del 2002. Tanmateix, davant la manca de dades que ho puguin confirmar o desmentir, s’ha preferit afegir-les i deixar per a propers anys la comprovació de la seva veracitat. A l’annex 2 d’aquest subapartat hi ha la relació de les famílies que s’han detectat a cada punt i l’abundància relativa d’aquestes segons l’època de mostreig. Resultats de seguiment biològic de la Conca de la Tordera 81 Figura 3. Evolució de la qualitat biològica de l’aigua en el curs principal de la Tordera, des de la capçalera fins al delta, segons l’índex biològic BMWPC els anys 2001 i 2002, primavera (a) i estiu (b). Les fletxes indiquen els abocaments de les EDARs (STMP: Santa Maria de Palautordera, STC: Sant Celoni, HOST: Hostalric, TOR: Tordera) i els punts de connexió de les principals rieres (RV: riera de Vallgorguina, RG: riera de Gualba, RF: de Fuirosos, RB: de Breda, RA: d’Arbúcies, RSC: de Sant Coloma) . EDAR STMP EDAR STC RB RF RV RG RA RSC EDAR TOR EDAR HOST 0 20 40 60 80 100 120 140 160 0510152025303540455055 Distància al mar (km) Valor BMWPC 2001 2002 a) EDAR STMP EDAR STC RB RF RV RG RA RSC EDAR TOR EDAR HOST 0 20 40 60 80 100 120 140 160 0510152025303540455055 Distància al mar (km) Valor BMWPC 2001 2002 TRAM 0 TRAM 1 TRAM 6 TRAM 3TRAM 2 TRAM 4 TRAM 5 b) Resultats de seguiment biològic de la Conca de la Tordera 82 TRAM 0 Aquest tram es caracteritza per presentar un estat quasi natural, amb un elevat percentatge d'oxigen dissolt. L'única pertorbació és una lleugera eutròfia deguda a la concentració de fosfats i nitrats, que es veu més accentuada la primavera del 2002. Tant els nivells de toxicitat com la concentració de sals són baixos. Presenta una excel·lent qualitat biològica, que es manté durant el període 2001-02. La comunitat de macroinvertebrats és la més rica de l’eix principal de la Tordera, sobretot a la primavera del 2001 i a l’estiu del 2002. El punt T0 del pont de la Llavina es mostra amb una lleugera menor diversitat, segurament per una menor diversificació dels nínxols que poden ocupar els macroinvertebrats. Al ser un tram de corrents ràpides i d'aigües netes i fredes, amb una aportació constant d'aigua, permet la presència de diferents famílies de plecòpters: pèrlids, nemúrids i lèuctrids, que confereixen a aquest tram una elevada qualitat biològica. També estan molt ben representats els grups d'efemeròpters i tricòpters, dels quals podem trobar espècies molt poc o gens tolerants a la contaminació, com és el cas dels heptagènids i els sericostomàtids. Un altre dels grups ben representats és el dels dípters, amb els simúlids com una de les famílies més abundants. TRAM 1 Igual que el tram anterior, aquest es pot considerar com a pràcticament natural, sense cap alteració important. Tanmateix, presenta una lleugera eutròfia deguda a la concentració de fosfats i nitrats, sobretot dels primers, que es veu més accentuada a l'estiu del 2001 i durant l’any 2002. Tot i que manté una qualitat biològica elevada, l’estiu del 2001 va disminuir lleugerament, segurament degut a la reducció del cabal. La comunitat de macroinvertebrats és important però comença a notar-se lleugeres pertorbacions que impedeixen assolir els valors del tram anterior, sobretot l’estiu del 2001. La similaritat amb el tram anterior és molt elevada, tanmateix, algunes de les famílies més sensibles a les pertorbacions han desaparegut. Aquest és el cas dels Ephemeridae i diversos grups de tricòpters, com els Goeridae i els Lepidostomatidae. TRAM 2 En aquest tram es comencen a veure les primeres pertorbacions importants, sobretot a nivell de nitrats i fosfats. D'altra banda, tant els nivells d'amoni i nitrits com els de les sals no varien gaire respecte el tram anterior, però surten d’aquest tram en concentracions lleugerament superiors. L’augment de clorurs denota l'abocament d'aigües residuals, també reflectit en la conductivitat. A l'estiu del 2001 totes tres estacions van quedar seques. Respecte el tram anterior, els valors dels índexs biològics disminueix un categoria a la primavera i dues a l’estiu, és a dir, es passa a una qualitat biològica de les aigües de molt bona a bona i a moderada, respectivament. La diversitat de macroinvertebrats es veu reduïda de forma important, sobretot durant el 2002. És destacable el fet que el punt T4 sempre és menys divers que el T5, encara que per pocs tàxons, segurament degut a què el T5 acostuma a rebre més pertorbacions (aport de nutrients, increment de sals dissoltes...) que el punt anterior, suficients com perquè apareguin espècies més tolerants i insuficients per a la desaparició d’aquelles que ho són poc. La riera de Vallgorguina sempre és menys diversa que el tram principal. Els grups amb espècies més sensibles comencen a desaparèixer, com els plecòpters i tricòpters. Tot i així, durant la primavera del 2001 es van detectar 22 tàxons en el punt T5. Les espècies dominants són aquelles capaces de suportar un cert o elevat grau de contaminació, com els bètids i els quironòmids, respectivament. D'altra banda, a la primavera, en el punt T5 Resultats de seguiment biològic de la Conca de la Tordera 83 trobem una representació de la família dels heptagènids i leptoflèbids, famílies que no solen ser tolerants a la contaminació de les aigües. La presència d'algunes zones lèntiques ajuden a augmentar la diversitat, permeten l'aparició d'odonats i heteròpters. TRAM 3 En aquest tram s’observa un marcada diferència entre les primaveres i els estius. La primera època mostra nivells de toxicitat i eutròfia importants que minven lleugerament en la segona, sobretot els nivells d’amoni. L’estació de la riera de Gualba no es va poder mostrejar l’estiu del 2001 perquè estava seca. Amb els índexs de qualitat es poden diferenciar dues zones: el tram principal amb valors de qualitat de les aigües similars als del tram anterior, detectant-se aigües amb certs signes d’estrès; i la riera de Gualba, que presenta una molt bona qualitat biològica de les seves aigües. En aquest tram, segons la comunitat de macroinvertebrats, i seguint els índexs biològics, podem diferenciar-ne dues zones. El tram principal amb una diversitat taxonòmica baixa (millorant a l’estiu, gràcies a l’increment de la presència d’organismes de zones lèntiques), caracteritzada per la gran abundància de quironòmids i baètids, capaços de tolerar condicions de contaminació i degradació importants. Tanmateix, durant la primavera del 2001 apareixen plecòpters al punt T6. L’altra zona és la riera de Gualba amb una comunitat ben constituïda; els plecòpters només hi són representats pels lèuctrids. D'altra banda, l'existència de zones lèntiques afavoreix la presència de grups típics d'aquestes zones, com els heteròpters. TRAM 4 Com en el tram anterior, els períodes estivals presenten uns nivells de concentració dels paràmetres químics menys elevats que a la primavera. Tot i així, els nivells de nitrats i fosfats solen ser alts. Cal destacar l’important increment de la conductivitat que es dóna en el punt T12 a finals d’estiu del 2001. Les aportacions de les rieres de Breda, Fuirosos i Arbúcies a la Tordera semblen despreciables. A l'estiu del 2001 els punts T9 i T30 van quedar secs. Analitzant la qualitat biològica es diferencien tres situacions: el tram principal de la Tordera amb aigües força contaminades i que millora un rang de qualitat a l’estiu; el tram final de les rieres de Breda i Fuirosos amb aigües que mostren lleugers signes d’estrès i, finalment, la riera d’Arbúcies, amb aigües molt netes. Destaca l’increment de qualitat que es produeix en el punt T12 a la primavera del 2001 que fa augmentar la qualitat biològica del tram principal. Tenint en compte la comunitat de macroinvertebrats, podem diferenciar tres zones. Una primera formada pel tram principal de la Tordera a la primavera, amb una comunitat de riquesa taxonòmica baixa -a excepció del punt T12 a la primavera del 2001formada bàsicament per organismes tolerants a les pertorbacions produïdes per l'home: dípters de les famílies dels quironòmids i simùlids, oligoquets i efemeròpters de la família dels bètids. Les estacions augmenten la seva diversitat a l’estiu gràcies a la presència de grups de zones lèntiques. La segona zona està formada per la riera de Fuirosos i el tram final de la de Breda, amb una varietat taxonòmica acceptable, es caracteritza per la presència de diferents famílies de plecòpters i per la presència dels efemeròpters Heptageniidae, grups amb una baixa tolerància a la pol·lució. La resta de la comunitat queda representada per diverses famílies de dípters, coleòpters, mol·luscs i heteròpters. D'altra banda, la riera d'Arbúcies es diferencia de la resta del tram per presentar espècies menys tolerants a l'eutrofització, com els plecòpters i els odonats de les famílies de calopterígids i gòmfids, a més, aquest punt és el més ric del tram, comparable als valors del tram 0 i 1. Resultats de seguiment biològic de la Conca de la Tordera 84 TRAM 5 Aquest és el tram previ al delta. Els paràmetres fisicoquímics es mantenen molt semblants als del darrer punt del tram anterior: signes d'una lleugera eutrofització i toxicitat. Els punts d’aquest tram van quedar secs l’estiu de 2001. El punt del tram principal, el T15 que es troba per sota l’aiguabarreig de la riera de Santa Coloma, es manté en un nivell de qualitat mediocre tot i l’aportació d’aigües de bona qualitat que fa aquesta riera. La diversitat de macroinvertebrats en aquest tram és baixa, amb presència d'espècies tolerants a l'eutrofització, amb una clara abundància de bètids i quironòmids. TRAM 6 Els valors de fosfats i amonis són força baixos marcant una lleugera eutròfia i toxicitat. En general els paràmetres fisicoquímics mesurats es mantenen en uns nivells molt semblants als del tram anterior, a excepció de la conductivitat, que experimenta un increment molt important, sobretot l’any 2001. Aquest tram es caracteritza per assecar-se, en part o totalment, a l'estiu. Els índexs biològics posen de manifest un empitjorament substancial de la qualitat de l'aigua, desembocant a la Mediterrània amb una qualitat dolenta. En aquest tram habita una comunitat característica de punts amb baixa riquesa taxonòmica. Hi ha una clara dominància dels dípters, per part de la família dels quironòmids, i una presència important d'efemeròpters de la família dels bètids, completada per grups de zones lèntiques: odonats i coleòpters. És una comunitat que pot tolerar concentracions altes de matèria orgànica i d'amoni, i variacions importants de la concentració d'oxigen. VARIACIÓ DELS RESULTATS EN EL PERÍODE 1996-2002 Tot i que són pocs els anys que s’ha dut a terme el seguiment de la comunitat de macroinvertebrats de la Tordera, es comencen a intuir una sèrie de canvis en la qualitat biològica del riu. En aquests sis anys de seguiment, des de 1996 fins al 2002, exceptuant el 1997 que no es va realitzar el mostreig, s’observa un clara tendència general a la millora de la qualitat biològica de la conca de la Tordera (veure figura 4). Al comparar les dades primaverals, sobresurt l’any 1998 on més del 70% de les estacions tenen una qualitat biològica entre bona i molt bona, per contra, l’estiu d’aquell mateix any va ser un dels que pitjor qualitat presentava la Tordera, arribant a mostrar un 25% de les estacions amb aigües extremadament contaminades. Durant l’època primaveral del període 1996-2002, sembla ser que els punts amb aigües extremadament contaminades han arribat a desaparèixer a favor de rangs de qualitat més elevats. Els darrers anys, al voltant del 60% de les estacions mantenen aigües netes, aquesta època de l’any. A l’estiu, tot i que també s’observa aquesta millora, la manca de cabal condiciona enormement la qualitat de les aigües de la conca. Durant el període 1999-2001, més del 50% de les estacions de mostreig estaven seques durant l’època estival. Tanmateix, si comparem directament les dades de 1996 amb les 2002, s’observa un augment de les estacions amb qualitat bona i molt bona, reduint-se el nombre d’aquelles que presentaven aigües molt contaminades. Com a la primavera, els darrers anys no han aparegut estacions amb aigües extremadament contaminades i de qualitat pèssima. Resultats de seguiment biològic de la Conca de la Tordera 85 Figura 4. Variació de la qualitat biològica de la conca de la Tordera en el període 1996-2002, exceptuant l’any 1997 que no es va mostrejar. Les dades es representen en percentatge d’estacions segons cada rang de qualitat, donat per l’índex BMWPC. S’han separat les dades corresponents a la primavera (a) de les de l’estiu (b). Les EDARs Un dels punts interessants de seguir és l’efecte de les depuradores sobre l’ecosistema fluvial. Els estudis més actuals mostren que aquestes instal·lacions són insuficients per tornar la qualitat biològica als rius. En el cas de la Tordera hem seguit amb especial interès les depuradores biològiques de Sant Celoni (entra en funcionament a principis de l’any 2001) i la de Sant Maria de Palautordera (inaugurada a principis de 1999). Abans i després de cada una d’elles hi ha situat un punt de mostreig. El període de seguiment va des de 1996 fins al 2002, a excepció de l’any 1997 que no es va mostrejar. Abans de l’abocament de la depuradora de Sant Maria de Palautordera hi ha situat el punt T4, el qual es troba just abans de l’aiguabarreig de la riera del Reguissol amb la Tordera. Per sota trobem el punt T5, ja a Sant Celoni. En el cas de la depuradora de Sant Celoni, uns metres per sobre de l’abocament d’aquesta tenim el punt T6. Per detectar l’efecte de la instal·lació, aigües avall, a l’alçada de la Batllòria, hi ha el punt de mostreig T7. Encara que estem parlant d’un tram de riu relativament curt, la baixa freqüència de mostreig (dos cops a l’any) no és suficient per fer-nos una idea dels canvis que es van produint al llarg de l’any per cada un dels paràmetres fisicoquímics, ja que poden oscil·lar molt entre les dues mostres. Tanmateix, es poden relacionar situacions concretes com la que a) b) 0% 20% 40% 60% 80% 100% p96 p98 p99 p00 p01 p02 0% 20% 40% 60% 80% 100% e96 e98 e99 e00 e01 e02 Sec Pèssima Dolenta Mediocre Bona Molt bona Resultats de seguiment biològic de la Conca de la Tordera 86 es dóna en l’estació T7 durant els anys 1999 i 2000, on s’observa uns nivells alts d’amoni i sals, donant una elevada toxicitat al medi, que es relaciona amb una baixa qualitat dels índex biològics. Figura 5. Variació dels paràmetres químics abans i després de les EDARs biològiques de Santa Maria de Palautordera (T4 i T5) i de Sant Celoni (T6 i T7), en el període que va des de la primavera 1996 (p96) a l’estiu 2002 (e02), exceptuant el 1997 que no es va mostrejar. (a)Toxicitat: concentració d’amoni (mg N-NH3/l) i de nitrit (mg N-NO2-/l). (b) Eutròfia: concentració de nitrats (mg N-NO3-/l) i de fosfats (mg P-PO43-/l). (c) Conductivitat (S/cm) i clorurs (mg Cl-/l). (p: primavera, e: estiu) Un efecte positiu, que es detecta des de l’entrada en funcionament d’ambdues depuradores, és que aigües avall de l’abocament, de cada una d’elles, la concentració d’amoni s’ha vist reduïda substancialment i, per tant, també la toxicitat. Tot i així, els nivells de nitrits han augmentat lleugerament, encara que són baixos. El fet que les aigües de per sota les depuradores estiguin ben oxigenades comporta que la major part del nitrogen el trobem en forma de nitrat (aquesta apreciació s’observa perfectament en les gràfiques). El nitrat no és tòxic perquè és un nutrient bàsic per a la producció primària, ara bé, una elevada producció primària pot portar a la disminució de la concentració d’oxigen a l’aigua i el conseqüent pas del nitrogen a formes tòxiques. En el cas del fòsfor les dues depuradores sembla ser, que no tenen la mateixa eficiència. En el cas de l’EDAR de Santa Maria de Palautordera, a excepció de l’any 2002, el punt per sota de l’abocament té concentracions molt més baixes que no pas el que està per sobre, posant de manifest la bona capacitat d’eliminar el fòsfor que té la instal·lació. Per contra, a priori i amb les poques dades que es tenen actualment, sembla ser que la depuradora de Sant Celoni no elimina suficientment el fòsfor, ja que els valors a T7 solen ser superiors als de T6. a) b) c) p98 e98 p99 e99 p00 e00 p01 e01 p02 e02 T4 T5 T6 T7 0 500 1000 1500 2000 2500 Conductivitat p98 e98 p99 e99 p00 e00 p01 e01 p02 e02 T4 T5 T6 T7 0 5 10 15 20 25 30 35 40 Amoni p98 e98 p99 e99 p00 e00 p01 e01 p02 e02 T4 T5 T6 T7 0 1 2 3 4 5 6 Nitrats p98 e98 p99 e99 p00 e00 p01 e01 p02 e02 T4 T5 T6 T7 0 0,05 0,1 0,15 0,2 0,25 0,3 0,35 0,4 0,45 Nitrits p98 e98 p99 e99 p00 e00 p01 e01 p02 e02 T4 T5 T6 T7 0 0,2 0,4 0,6 0,8 1 1,2 Fosfats p98 e98 p99 e99 p00 e00 p01 e01 p02 e02 T4 T5 T6 T7 0 50 100 150 200 250 300 350 400 450 Clorurs Resultats de seguiment biològic de la Conca de la Tordera 93 ANNEX 2 del subapartat 4.1.2 Abundàncies dels diferents taxons que s'han trobat en cada estació i per ambdues campanyes. Rang - 1 2 3 4 Núm. Individus 0 1-3 4-10 11-100 >100 PRIMAVERA 2001 T1 T3 T4 T5 T6 T7 T9 T12 T15 T17 T20 T22 T24 T26 T27 T28 T29 T30 TRICLADIDA Dugesiidae ------------1-2--- Planariidae ----------- - ------ OLIGOCHAETA 223332243- - - - -3242 HIRUDINEA Erpobdellidae ---121-1---------1 Glossiphoniidae -------2---------- MOLLUSCA Ancylidae 443411-23- - 44332-3 Bythinellidae 11-1-1------------ Bithyniidae ------------------ Hydrobiidae --2--------13-1--- Lymnaeidae ------- - 2 - 2 - - - 1 - - 1 Physidae --23---3312---2--- Planorbidae ------------ ------ Valvatidae ------------------ BIVALVIA Pisidiidae ------------------ Sphaeriidae -------2--- - ------ CRUSTACEA Gammaridae ------------ ------ Asellidae ---2---322- - ------ Astacidae ------------------ Cambaridae ------------ ------ OSTRACODA ---2---2----1----- HIDRACARINA 2-1---- 1 - - - - - - 1 - - - INSECTA EPHEMEROPTERA Baetidae 34444343324 444343 Caenidae 4-223- - 2 - - - - - - 2 2 - - Ephemerellidae 33322--3- - - 3 3333- - Ephemeridae ----------- - ------ Heptageniidae 33-2------- - -2---1 Leptophlebiidae -3332----3333-3-- ODONATA Aeschnidae ------------------ Calopterygidae --11----------1--- Coenagrionidae ----------- - ------ Gomphidae 1------ 1 - - - - - - 2 - - - Cordulegasteridae ------------------ Lestidae ---1-----2---1-1-- Libellulidae ---------1-------- PLECOPTERA Chloroperlidae -3---------- ------ Leuctridae 32----------3----- Nemouridae 21--1------- -1---- Perlidae 1----------------- Perlodidae -3-1-------2--1--3 Taeniopterygidae ------------------ HETEROPTERA Corixidae ----------- - ------ Gerridae ------------ ------ Hydrometridae 21-1---1--- -11-2-1 Nepidae ----------- - ------ Veliidae ------------ ---2-- COLEOPTERA Chrysomelidae ------------------ Dryopidae ------------------ Dytiscidae -2----- - - 1 - - 1 1 - 2 - - Elmidae 22-----2----2--1-1 Haliplidae ----------- - ------ Helodidae ------------ ------ Helophoridae ------------------ Hydraenidae ------------1----- Hydrophilidae -------11-- - ---1-- TRICOPTERA Beraeidae ------------------ Brachycentridae ----------- - ------ Ecnomidae ----------- - ------ Glossosomatidae ----------- - ------ Goeridae ------------ ------ Resultats de seguiment biològic de la Conca de la Tordera 94 Hydropsychidae 3------ - - - - - - - 3 3 - - Hydroptilidae ---1--- - - - - - - - 2 - - - Lepidostomatidae ------- - - - - - 1 - - - - - Leptoceridae ------- - - - - - - - - - - - Limnephilidae 12----------1----1 Philopotamidae 1------ - - - - - - - - - - - Polycentropodidae -2---------------- Psychomyiidae ------- - - - - - - - - - - - Rhyacophilidae 2------ - - - - - 3 1 3 - - - Sericostomatidae 2------ - - - - - - - - - - - DIPTERA Anthomyidae --11--1---3-1-11-- Athericidae 1------ - - - - - 1 - - - - - Blephariceridae ------- - - - - - - - - - - - Ceratopogonidae --11-3------1----- Chironomidae 3343344 4 4 3 4 2 3 4 2 3 4 3 Culicidae ------- - - - - - - - - - - - Dixidae ------- - - - - - - - - - - - Dolichopodidae 11-2----3-2 - 1-1--- Empididae 2------ 1 - - - - - - - - - - Ephydridae ------- 1 - - - - - - - - - - Limoniidae -11------1-31-1--3 Nimonidae ------- - - - - - - - - - - - Psychodidae ------- - - - 1 - - - - - - - Sciomyzidae ------- - - - - - - - - - - - Simuliidae 33--3-2--1-3332-3Stratiomyidae ------- - - - - - - - 1 - - - Syrphidae ------- - - - - - - - - - - - Tabanidae ------- - - - - - 1 - 1 - - - Tipulidae -1-2-------11122-- CNIDARIA Hydridae ---1--- 1 - - - - - - - - - - Resultats de seguiment biològic de la Conca de la Tordera 95 ESTIU 2001 T0 T1 T3 T4 T5 T6 T7 T9 T12 T15 T17 T20 T22 T24 T26 T27 T28 T29 T30 SEC SEC SEC SEC SEC SEC SEC SEC SEC SEC TRICLADIDA Dugesiidae -------- - - - - - - 1 - - 3 - Planariidae -------- 3 - - - - - - 3 - - - OLIGOCHAETA 1-1--12--------3-3HIRUDINEA Erpobdellidae -1----12 - - - - - - - - - - Glossiphoniidae -----32-2--------2MOLLUSCA Ancylidae 31---32-------3---- Bythinellidae 1----22------------ Bithyniidae -------- - - - - - - - - - - - Hydrobiidae --1--31-------1---- Lymnaeidae -----2-- - - - - - - 2 1 - - - Physidae --1--23-1-----31--- Planorbidae -------- - - - - - - - - - - - Valvatidae -------- - - - - - - - - - - - BIVALVIA Pisidiidae -------- - - - - - - - - - - - Sphaeriidae -------- 1 - - - - - - - - - - CRUSTACEA Gammaridae -------- - - - - - - - - - - - Asellidae -----2--4--------2Astacidae -------- - - - - - - - - - - - Cambaridae -------- - - - - - - - - - 1 - OSTRACODA -----2-- 4 - - - - - - 1 - 4 - HIDRACARINA 1------- - - - - - - - 3 - 1 - INSECTA EPHEMEROPTERA Baetidae 33- - -221 - - - - - 2 4 - 1 - Caenidae -----3-- - - - - - - - 2 - - - Ephemerellidae --2----- - - - - - - - - - - - Ephemeridae 1------- - - - - - - - - - - - Heptageniidae 332----- - - - - - - - - - - - Leptophlebiidae 1------- - - - - - - - - - - - ODONATA Aeschnidae ------1- - - - - - - - - - - - Calopterygidae -1------ - - - - - - 1 - - - - Coenagrionidae -------- - - - - - - - - - - - Gomphidae 11------ - - - - - - - 1 - - - Cordulegasteridae -------- - - - - - - - - - - - Lestidae -------- - - - - - - 1 - - - - Libellulidae ------1- - - - - - - - - - - - PLECOPTERA Chloroperlidae -------- - - - - - - - - - - - Leuctridae 331----- - - - - - - 2 1 - - - Nemouridae 2------- - - - - - - - - - - - Perlidae -22----- - - - - - - - - - - - Perlodidae -------- - - - - - - - - - - - Taeniopterygidae -------- - - - - - - - - - - - HETEROPTERA Corixidae -------- - - - - - - - - - 3 - Gerridae 2-1---11 - - - - - 1 1 - - - Hydrometridae -------- - - - - - - - - - - - Nepidae -------- - - - - - - - - - - - Veliidae -------- - - - - - - - - - - - COLEOPTERA Chrysomelidae -------- - - - - - - - - - - - Dryopidae -------- - - - - - - - - - - - Dytiscidae -------- - - - - - - - - - - - Elmidae 121---2-------13--- Haliplidae -------- - - - - - - - - - - - Helodidae -------- - - - - - - - - - - - Helophoridae -------- - - - - - - - - - - - Hydraenidae -1------ - - - - - - - - - - - Hydrophilidae -------- - - - - - - - 1 - - - TRICOPTERA Beraeidae -------- - - - - - - - - - - - Brachycentridae -------- - - - - - - - - - - - Ecnomidae -------- - - - - - - - - - - - Glossosomatidae -------- - - - - - - - - - - - Goeridae -------- - - - - - - - - - - - Resultats de seguiment biològic de la Conca de la Tordera 96 Hydropsychidae 33------1------1-2Hydroptilidae -----2-- ----------- Lepidostomatidae -------- ----------- Leptoceridae -------- ------21--- Limnephilidae 1-1---------------- Philopotamidae -------- ----------- Polycentropodidae 212---------------- Psychomyiidae -------- ----------- Rhyacophilidae 21------------2---- Sericostomatidae -2----------------- DIPTERA Anthomyidae -------- -------1-1Athericidae 2-1------------1--- Blephariceridae -------- ----------- Ceratopogonidae -------- 1 ------1--- Chironomidae 23---23-3-----22-1Culicidae -------- ----------- Dixidae -------- ----------- Dolichopodidae 1------- ----------- Empididae -------- ----------- Ephydridae -------- ----------- Limoniidae -------- ----------- Nimonidae -------- ----------- Psychodidae -------- ----------- Sciomyzidae -------- ----------- Simuliidae -2---3---------2-1Stratiomyidae -------- ----------- Syrphidae -------- ----------- Tabanidae -1-------------1--- Tipulidae -------- -------3-1CNIDARIA Hydridae -------- ----------- Resultats de seguiment biològic de la Conca de la Tordera 97 PRIMAVERA 2002 T1 T3 T4 T5 T6 T7 T9 T12 T15 T17 T20 T22 T24 T26 T27 T28 T29 T30 TRICLADIDA Dugesiidae ------- - - - - - 1 - 2 - - - Planariidae ------- - - - - - - - - - - - OLIGOCHAETA 2233322 4 3 - - - - - 3 2 4 2 HIRUDINEA Erpobdellidae ---121-1---------1 Glossiphoniidae ------- 2 - - - - - - - - - - MOLLUSCA Ancylidae 4434112 3 - - 4 4 3 3 2 - 3 Bythinellidae 11-1-1------------ Bithyniidae ------- - - - - - - - - - - - Hydrobiidae --2---- - - - - 1 3 - 1 - - - Lymnaeidae ------- - 2 - 2 - - - 1 - - 1 Physidae --23--- 3 3 1 2 - - - 2 - - - Planorbidae ------- - - - - - - - - - - - Valvatidae ------- - - - - - - - - - - - BIVALVIA Pisidiidae ------- - - - - - - - - - - - Sphaeriidae ------- 2 - - - - - - - - - - CRUSTACEA Gammaridae ------- - - - - - - - - - - - Asellidae ---2--- 3 2 2 - - - - - - - - Astacidae ------- - - - - - - - - - - - Cambaridae ------- - - - - - - - - - - - OSTRACODA ---2--- 2 - - - - 1 - - - - - HIDRACARINA 2-1---- 1 - - - - - - 1 - - - INSECTA EPHEMEROPTERA Baetidae 3444434 3 3 2 - 4 4 4 4 3 4 3 Caenidae 4-223-- 2 - - - - - - 2 2 - - Ephemerellidae 33322- - 3 - - - 3 3 3 3 3 - - Ephemeridae ------- - - - - - - - - - - - Heptageniidae 33-2-------- -2---1 Leptophlebiidae -3332-- - - 3 - 3 3 3 - 3 - - ODONATA Aeschnidae ------- - - - - - - - - - - - Calopterygidae --11--- - - - - - - - 1 - - - Coenagrionidae ------- - - - - - - - - - - - Gomphidae 1------ 1 - - - - - - 2 - - - Cordulegasteridae ------- - - - - - - - - - - - Lestidae ---1--- - - 2 - - - 1 - 1 - - Libellulidae ------- - - 1 - - - - - - - - PLECOPTERA Chloroperlidae -3----- - - - - - - - - - - - Leuctridae 32----- - - - - - 3 - - - - - Nemouridae 21--1--------1---- Perlidae 1------ - - - - - - - - - - - Perlodidae -3-1-------2--1--3 Taeniopterygidae ------- - - - - - - - - - - - HETEROPTERA Corixidae ------- - - - - - - - - - - - Gerridae ------- - - - - - - - - - - - Hydrometridae 21-1---1--- - 11-2-1 Nepidae ------- - - - - - - - - - - - Veliidae ------- - - - - - - - - 2 - - COLEOPTERA Chrysomelidae ------- - - - - - - - - - - - Dryopidae ------- - - - - - - - - - - - Dytiscidae -2----- - - 1 - - 1 1 - 2 - - Elmidae 22----- 2 - - - - 2 - - 1 - 1 Haliplidae ------- - - - - - - - - - - - Helodidae ------- - - - - - - - - - - - Helophoridae ------- - - - - - - - - - - - Hydraenidae ------- - - - - - 1 - - - - - Hydrophilidae ------- 1 1 - - - - - - 1 - - TRICOPTERA Beraeidae ------- - - - - - - - - - - - Brachycentridae ------- - - - - - - - - - - - Ecnomidae ------- - - - - - - - - - - - Glossosomatidae ------- - - - - - - - - - - - Goeridae ------- - - - - - - - - - - - Resultats de seguiment biològic de la Conca de la Tordera 98 Hydropsychidae 3------ - - - - - - - 3 3 - - Hydroptilidae ---1--- - - - - - - - 2 - - - Lepidostomatidae ------- - - - - - 1 - - - - - Leptoceridae ------- - - - - - - - - - - - Limnephilidae 12----------1----1 Philopotamidae 1------ - - - - - - - - - - - Polycentropodidae -2---------------- Psychomyiidae ------- - - - - - - - - - - - Rhyacophilidae 2------ - - - - - 3 1 3 - - - Sericostomatidae 2------ - - - - - - - - - - - DIPTERA Anthomyidae --11--1---3-1-11-- Athericidae 1------ - - - - - 1 - - - - - Blephariceridae ------- - - - - - - - - - - - Ceratopogonidae --11-3------1----- Chironomidae 3343344 4 4 3 4 2 3 4 2 3 4 3 Culicidae ------- - - - - - - - - - - - Dixidae ------- - - - - - - - - - - - Dolichopodidae 11-2----3-2 - 1-1--- Empididae 2------ 1 - - - - - - - - - - Ephydridae ------- 1 - - - - - - - - - - Limoniidae -11------1-31-1--3 Nimonidae ------- - - - - - - - - - - - Psychodidae ------- - - - 1 - - - - - - - Sciomyzidae ------- - - - - - - - - - - - Simuliidae 33--3-2--1-3332-3Stratiomyidae ------- - - - - - - - 1 - - - Syrphidae ------- - - - - - - - - - - - Tabanidae ------- - - - - - 1 - 1 - - - Tipulidae -1-2-------11122-- CNIDARIA Hydridae ---1--- 1 - - - - - - - - - - Resultats de seguiment biològic de la Conca de la Tordera 99 ESTIU 2002 T0 T1 T3 T4 T5 T6 T7 T9 T12 T15 T17 T20 T22 T24 T26 T27 T28 T29 T30 SEC SEC SEC SEC SEC SEC SEC SEC SEC SEC TRICLADIDA Dugesiidae -------- - - - - - - 1 - - 3 - Planariidae -------- 3 - - - - - - 3 - - - OLIGOCHAETA 1-1--12--------3-3HIRUDINEA Erpobdellidae -1----12 - - - - - - - - - - Glossiphoniidae -----32-2--------2MOLLUSCA Ancylidae 31---32-------3---- Bythinellidae 1----22------------ Bithyniidae -------- - - - - - - - - - - - Hydrobiidae --1--31-------1---- Lymnaeidae -----2-- - - - - - - 2 1 - - - Physidae --1--23-1-----31--- Planorbidae -------- - - - - - - - - - - - Valvatidae -------- - - - - - - - - - - - BIVALVIA Pisidiidae -------- - - - - - - - - - - - Sphaeriidae -------- 1 - - - - - - - - - - CRUSTACEA Gammaridae -------- - - - - - - - - - - - Asellidae -----2--4--------2Astacidae -------- - - - - - - - - - - - Cambaridae -------- - - - - - - - - - 1 - OSTRACODA -----2-- 4 - - - - - - 1 - 4 - HIDRACARINA 1------- - - - - - - - 3 - 1 - INSECTA EPHEMEROPTERA Baetidae 33- - -221 - - - - - 2 4 - 1 - Caenidae -----3-- - - - - - - - 2 - - - Ephemerellidae --2----- - - - - - - - - - - - Ephemeridae 1------- - - - - - - - - - - - Heptageniidae 332----- - - - - - - - - - - - Leptophlebiidae 1------- - - - - - - - - - - - ODONATA Aeschnidae ------1- - - - - - - - - - - - Calopterygidae -1------ - - - - - - 1 - - - - Coenagrionidae -------- - - - - - - - - - - - Gomphidae 11------ - - - - - - - 1 - - - Cordulegasteridae -------- - - - - - - - - - - - Lestidae -------- - - - - - - 1 - - - - Libellulidae ------1- - - - - - - - - - - - PLECOPTERA Chloroperlidae -------- - - - - - - - - - - - Leuctridae 331----- - - - - - - 2 1 - - - Nemouridae 2------- - - - - - - - - - - - Perlidae -22----- - - - - - - - - - - - Perlodidae -------- - - - - - - - - - - - Taeniopterygidae -------- - - - - - - - - - - - HETEROPTERA Corixidae -------- - - - - - - - - - 3 - Gerridae 2-1---11 - - - - - 1 1 - - - Hydrometridae -------- - - - - - - - - - - - Nepidae -------- - - - - - - - - - - - Veliidae -------- - - - - - - - - - - - COLEOPTERA Chrysomelidae -------- - - - - - - - - - - - Dryopidae -------- - - - - - - - - - - - Dytiscidae -------- - - - - - - - - - - - Elmidae 121---2-------13--- Haliplidae -------- - - - - - - - - - - - Helodidae -------- - - - - - - - - - - - Helophoridae -------- - - - - - - - - - - - Hydraenidae -1------ - - - - - - - - - - - Hydrophilidae -------- - - - - - - - 1 - - - TRICOPTERA Beraeidae -------- - - - - - - - - - - - Brachycentridae -------- - - - - - - - - - - - Ecnomidae -------- - - - - - - - - - - - Glossosomatidae -------- - - - - - - - - - - - Goeridae -------- - - - - - - - - - - - Resultats de seguiment biològic de la Conca de la Tordera 100 Hydropsychidae 33------1------1-2Hydroptilidae -----2-- ----------- Lepidostomatidae -------- ----------- Leptoceridae -------- ------21--- Limnephilidae 1-1---------------- Philopotamidae -------- ----------- Polycentropodidae 212---------------- Psychomyiidae -------- ----------- Rhyacophilidae 21------------2---- Sericostomatidae -2----------------- DIPTERA Anthomyidae -------- -------1-1Athericidae 2-1------------1--- Blephariceridae -------- ----------- Ceratopogonidae -------- 1 ------1--- Chironomidae 23---23-3-----22-1Culicidae -------- ----------- Dixidae -------- ----------- Dolichopodidae 1------- ----------- Empididae -------- ----------- Ephydridae -------- ----------- Limoniidae -------- ----------- Nimonidae -------- ----------- Psychodidae -------- ----------- Sciomyzidae -------- ----------- Simuliidae -2---3---------2-1Stratiomyidae -------- ----------- Syrphidae -------- ----------- Tabanidae -1-------------1--- Tipulidae -------- -------3-1CNIDARIA Hydridae -------- ----------- Resultats de seguiment biològic de la Conca de la Tordera 101 4.1.3 Estudi dels amfibis de la conca de la Tordera com a Indicadors de la qualitat biològica de l’aigua. Període 2001-2003. David Carrera. INTRODUCCIÓ Les bases del pla de seguiment de les poblacions d’amfibis a la conca de la Tordera (SACT), es troben a l’Annex 1.7 de “L'Observatori: estació de seguiment de la biodiversitat de la conca de la Tordera. Memòria 1999” (Boada et al., 2000). Els trams addicionals proposats per al període de localització i caracterització de les estacions i transectes de mostreig del SACT (Fase II) només s’han mostrejat parcialment perquè amb la nova incorporació del Tram 0 va quedar resolta la necessitat d’incloure torrents ràpids de muntanya per a detectar les espècies d’amfibis que hi estan associades. A continuació, a l’apartat de metodologia es discuteixen els pros i els contres de cada una de les metodologies experimentades per tot seguit, definir la metodologia de seguiment estandarditzada. Posteriorment, s’exposen de forma sintètica els resultats generals del període de proves pilot (Fase III), i del primer període d’aplicació de la metodologia estandarditzada (Fase IV). Finalment, s’exposen i comenten els resultats del primer període de seguiment estandarditzat. MÈTODES a) Metodologies de mostreig -Índex Quilomètric d’Abundàncies (IQA). Malgrat haver estat descartat el mostreig de carreteres (Campeny et al., 1996; Carrera, 1999; Fahrig et al., 1995; Halliday, 1996; MELP-RIBTEFT-RIC, 1998; Parpal et al., 1995) com a metodologia adient per al SACT (veure Boada et al., 2000), s’ha emprat puntualment pel baix esforç que requereix, ja que s’han aprofitat tant els desplaçaments en vehicle a les zones d’estudi (mostrejos nº 12, 20, 26, 33, 36), com la realització de sèries de punt d’escolta (mostrejos nº 17, 22, 29, 31, 38). Concretament s’ha emprat l’IQA, emprat altres vegades en amfibis (p.ex. Campeny et al., 1996; Fahrig et al., 1995) i també utilitzat per a les aus i els mamífers a L’Observatori. L’interès per aquesta tècnica és bàsicament complementar informació en la fase de proves pilot, perquè com ja s’apuntava al Pla del SACT, els resultats han mostrat un clar esbiaixament cap a la detecció de les espècies més caminadores i poc lligades al medi aquàtic com són les dels gèneres Bufo i Salamandra. De fet, degut a les condicions de la zona, només alguns punts estudiats que coincideixen amb zones de pas cap als punts de reproducció o d’hivernada, han mostrat un nombre considerable de deteccions d’exemplars (Tram Sant Esteve-el Rieral i pista adjacent a l’extracció d’àrids de les Llobateres), a la resta el nombre de deteccions ha estat mínim. - Sèrie de punts d’escolta (SPE). El transecte sonors és una metodologia força emprada amb aus (Tellería, 1986) però encara en consolidació en els amfibis (alguns treballs que han abordat aquesta temàtica: Fahrig et al., 1995; MELP-RIBTEFT-RIC, 1998; NAAMP [en línia]; Zimmerman, 1994). Es registren totes les vocalitzacions d’amfibis mitjançant un índex relatiu d’abundàncies; tant les directament vinculades al llit fluvial com les que precedeixen d’altres punts d’aparellament més allunyats del riu. Inicialment l’escolta a cada punt era de cinc minuts, però finalment s’ha estandarditzat en tres minuts per considerar-se suficient. Resultats de seguiment biològic de la Conca de la Tordera 102 L’aplicació d’aquesta tècnica (veure protocol a Boada et al., 2000) a l’àrea d’estudi s’ha fet amb cotxe i s’ha mostrat força eficient, ja que permet cobrir quan hi ha una pista no massa allunyada del riu i no hi ha contaminació sonora tres quilòmetres de curs fluvial en aproximadament una hora (mostrejos nº 16, 21, 30, 46, 49, 54, 55 i mostrejos del 2003 als trams 1-6 exposats a resultats); en canvi el temps emprat per a fer 500 m de curs fluvial amb la tècnica del mostreig exhaustiu (mostrejos nº 11, 18, 19, 24, 32, 34, 42, 50 i mostrejos del 2003 al tram 0 exposats a resultats) oscil·la entre una hora i hora i mitja. No obstant en alguns sectors es pot trobar dificultats alhora de transitar amb el vehicle per l’estat de la pista o per la manca d’aquesta; aquests contratemps es resolen en cas per cas. Un cas particular és el tram 0 (zona de la Llavina) on durant el mostreig 10 el soroll del riu en aquesta part alta interferia en l’audició dels cants, quan mitjançant el mostreig exhaustiu realitzat immediatament després (nº 11) es va constatar que nombrosos exemplars de Bufo bufo estaven cantant a la llera del riu. Aquest fenomen també s’ha donat en altres trams dels curs mig i baix amb les crescudes d’aquesta primavera, pel que s’hauria d’evitar mostrejar en aquests períodes. - Mostreig exhaustiu (ME). Anomenat al pla del SACT com a mostreig sistemàtic, és el més complert dels mostrejos, ja que combina la recerca activa amb un registre del que es detecta tan visualment com auditiva (Halliday, 1996; Jaeger,1994; MELP-RIBTEFT-RIC, 1998; Scott i Woodward, 1994; Tellería, 1986). A l’hora de registrar les vocalitzacions d’amfibis només es tenen en compte les procedents d’individus que no s’han pogut localitzar visualment per tal de no repetir comptatges; a més es descarten els cants que provenen d’indrets no directament vinculats al llit fluvial o altre ambient mostrejat (malgrat no figurar al còmput d’individus, aquestes dades però es registren a l’apartat d’observacions). Com s’apuntava al pla del SACT, s’ha vist durant les campanyes que s’obté informació abundant i detallada, ja que el mètode contempla tots els estadis del complex cicle dels amfibis (ou, larva, subadults, adults) i les espècies (urodels) i individus que no canten (femelles, mascles ‘satèl·lit’ i fora de l’època de zel). No obstant han sorgit algunes dificultats associades als comptatges com: la localització visual dels mascles d’Hyla meridionalis, que sovint canten amagats entre la vegetació ripària (això succeeix també de forma més puntual amb Rana perezi i Bufo calamita en indrets amb bogues i joncs abundants) i dels mascles d’Alytes obstetricans, que canten a terra amagats entre la vegetació, pedres o galeries, fet que dificulta un comptatge exacte dels individus cantors; i el comptatge de larves, difícils de localitzar quan estan en baixes densitats i força mòbils quan es troben grans concentracions. Altrament es destaca la conveniència de desglossar a la fitxa corresponent la categoria adults en tres: exemplars de metamorfosi recent, subadults i adults, per la seva diferent significació en la piràmide de població. b) Comparació de condicionants de mostreig Les següents comparatives es basen en dades obtingudes durant el període de proves pilot o Fase III del SACT. Sèrie de punts d’escolta/Mostreig exhaustiu Pel que fa a les metodologies de Sèrie de punts d’escolta (SPE) i Mostreig exhaustiu (ME), es fan les consideracions següents: x Amb el ME s’obté una informació abundant i detallada pel que fa al complex cicle biològic dels amfibis i d’espècies que no canten (tots els urodels), cosa que la SPE no proporciona. x Amb el ME s’ha detectat un major nombre d’espècies (11), amb un nombre màxim d’espècies per mostratge de 5. Per contra, amb la SPE s’han computat 5 espècies, amb un nombre màxim d’espècies per mostratge de 4. Resultats de seguiment biològic de la Conca de la Tordera 109 Nº Data TM T/E Localitat Mèt. D-N Ss Th Tm Ao Pc Pp Bb Bc Hm Rp 68 14-03-03 6 R6 SPE N 69 15-03-03 3 R3 SPE N 70 15-03-03 3 - Extracció àrids Batllòria ME N 71 15-03-03 2 R2 SPE N 72 15-03-03 1 R1 SPE N 73 15-03-03 0 R0 ME N 74 26-04-03 3 - Extracció àrids Batllòria ME N 75 26-04-03 4 R4 SPE N 76 26-04-03 5 R5 SPE N 77 26-04-03 5 - Riera Vall-lloparda SPE N 78 26-04-03 5 - Roureda de roure pènol SPE N 79 26-04-03 6 R6 SPE N 80 27-04-03 2 R2 SPE N 81 27-04-03 0 R0 ME N 82 27-04-03 1 R1 SPE N 83 27-04-03 3 R3 SPE N 84 23-05-03 4 R4 SPE N 85 23-05-03 3 R3 SPE N 86 24-05-03 1 R1 SPE N 87 24-05-03 2 R2 SPE N 88 24-05-03 0 R0 ME N 89 25-05-03 5 R5 SPE N 90 25-05-03 6 R6 SPE N 91 20-06-03 1 R1 SPE N 92 20-06-03 2 R2 SPE N 93 21-06-03 3 R3 SPE N 94 21-06-03 3 - Extracció àrids Batllòria ME N 95 21-06-03 4 R4 SPE N 96 27-06-03 5 R5 SPE N 97 27-06-03 6 R6 N * Mostreig suspès per pluja torrencial ** Mostreig sense resultats per assecament del toll Nºnúmero d’enregistrament TMTram T/ETransecte o estació de L’Observatori Mèt.- Mètodologia (ME= Mostreig exhaustiu, SPE= Sèrie de punts d’escolta, IQA= Índex quilomètric d’abundància) D-NMostreig durant el dia o durant la nit Les espècies s’anomenen per les inicials del nom científic; les detectades s’indiquen en verd Les espècies detectades en SPE a vegades fan referència a observacions visuals d’individus en les zones adjacents als punts d’escolta i durant els desplaçaments entre punts d’escolta, no essent sempre audicions (veure nota a les taules dels trams R1-6). Resultats de seguiment biològic de la Conca de la Tordera 110 Taula 4Importància dels diferents espais humits per als amfibis i per a la seva reproducció (Període octubre 2001juny 2003) Detectada en el treball de camp Nom Termcat Nom científic CAT CMBT TR BT XV Tritó pirinenc Euproctus asper Salamandra Salamandra salamandra R R R Tritó palmat Triturus helveticus R Urodels Tritó verd Triturus marmoratus R Tòtil Alytes obstetricans R R R Granota pintada Discoglossus pictus Gripau d’esperons Pelobates cultripes R Granoteta de punts Pelodytes punctatus R Gripau comú Bufo bufo R R Gripau corredor Bufo calamita R R Reineta Hyla meridionalis R R Granota verda Rana perezi R R R A n u r s Granota roja Rana temporaria CATCurs alt de la Tordera CMBTCursos mig i baix de la Tordera (inclou els tolls temporals associats directament al llit riu) TRTorrents i rieres afluents de la Tordera BTBasses (extraccions d’àrids, dipòsits de rec...) i tolls temporals formats en èpoques de pluges vinculats a la plana d’inundació de la Tordera XVXarxa viària (carreteres, pistes...) R-Reproducció de l’espècie (independentment de si ha tingut èxit o no, es té en compte la detecció de postes, larves, o adults en fase reproductora) Resultats de seguiment biològic de la Conca de la Tordera 111 S’han detectat totes les espècies potencialment detectables a les 11 zones mostrejades . A tall de síntesi, es pot dir que les espècies detectades segueixen bastant bé el patró esperable en la seva distribució pels diferents biòtops de la Tordera (veure Taula 4) tant si es té en compte la informació de la zona pre-existent al present estudi (bases de dades, estudis i publicacions), com la informació disponible sobre la resta del territori català. La única excepció significativa és el gènere Triturus, les dues espècies del qual poden ocupar altres tipus d’espais humits; els pocs efectius que té a la zona i una prospecció parcial de la conca fan que no es descarti que en un futur apareguin poblacions que completin l’ocupació del ventall d’hàbitats potencials. Així, s’han detectat adults en fase reproductora d’ambdós sexes de tritó palmat (Trirurus helveticus) únicament a la bassa formada en una extracció d’àrids adjacent a la riera de Vall-lloparda (ubicada en una zona boscosa del curs baix de la Tordera); la elevada densitat de gambúsia (Gambusia holbrooki) en el punt d’aigua fa dubtar de l’èxit reproductiu de l’espècie en l’indret. Aquest petit tritó també es podria reproduir en cursos fluvials secundaris de la Tordera. En el cas del tritó verd (Triturus marmoratus) només s’ha detectat un mascle en zel a la riera de Vall-lloparda, encara que previsiblement, a mesura que avancin les prospeccions, aparegui en basses que és el lloc de reproducció més habitual de l’espècie. La salamandra (Salamandra salmandra) es distribueix pràcticament arreu, però pel requeriment de les larves de viure en aigües clares i oxigenades, sovint oligotròfiques, evita reproduir-se al curs fluvial principal a partir del Tram 2. Es considera una espècie indicadora d’aigües netes. El seu principal període reproductor al curs alt és la tardor, mentre que als cursos mig i baix calen més mostrejos per afinar la fenologia de l’espècie. El tòtil (Alytes obstetricans) és una espècie molt generalista alhora de reproduir-se; la seva absència, que únicament es dona al curs alt, es deu possiblement a que l’ambient estudiat no li és propici, ja que al mateix massís del Montseny se’l troba a altituds superiors. De moment, junt amb Rana perezi, és la única espècie detectada reproduint-se de forma generalitzada al curs principal mig i baix on ha de tolerar alts nivells d’eutròfia i la depredació pels peixos. Respecte a la granota pintada (Discoglossus pictus), espècie al·lòctona en expansió a Catalunya, la tardor de l’any 2000, es va localitzar a la riera de Vilarràs, tributària de la riera de Santa Coloma, un mascle en zel (obs. pers.), pel què la irrupció a la conca que s’apuntava al pla del SACT ja és un fet constatat. Posteriorment consultant herpetòlegs de Riudarenes es tornà a confirmar la presència de l’espècie dins el terme municipal. El gripau d’esperons (Pelobates cultripes) és una espècie escassa a la conca; segueix el patró general de l’espècie a la resta de Catalunya: distribució molt localitzada de llocs de reproducció, que sempre són basses o tolls, però amb densitat molt elevada de larves. És el cas de la bassa formada a l’antiga extracció d’àrids del marge dret del riu a l’alçada de la Batllòria, al final del Tram 3. El principal període de reproducció al territori estudiat és la tardor, si bé sembla que també pot reproduir-se a la primavera. La granoteta de punts (Pelodytes punctatus), a igual que l’espècie precedent és una espècie poc freqüent a la conca amb una distribució molt localitzada i dispersa; en el treball de camp se l’ha detectat només als trams 5 i 6 si bé dades d’altres autors l’han detectat a la riera de Fuirosos, zona on no s’ha mostrejat. Se l’ha detectat en una bassa temporal i en una petita bassa de rec. També com P. cultripes el principal període de reproducció és la tardor, havent-se sentit algun cant ocasional d’aparellament a la primavera. El gripau comú (Bufo bufo) és l’espècie més ubiqüista en quant a ambients, ja que com mostra la Taula 4 se l’ha trobat en tots els ambients prospectats. No obstant només s’ha detectat amb elevades densitats al curs alt potser degut a que requereixi per reproduir-se aigües corrents netes o bé que no siguin massa profundes. El gripau corredor (Bufo calamita) va ser l’amfibi més detectat el període de prova pilot (octubre 2001novembre 2002) probablement perquè el període plujós va afavorir la formació dels tolls temporals que són usats per a la Resultats de seguiment biològic de la Conca de la Tordera 112 cria per aquest anur de costums colonitzadors. Presenta una clara segregació reproductora respecte a Bufo bufo, evitant el curs alt i les aigües corrents en general. Al riu de la Tordera usa exclusivament els tolls que queden aïllats del curs principal després de les crescudes. Fora del riu ocupa tolls temporals en camps de conreu, erms i dins extraccions d’àrids. La reineta (Hyla meridionalis) és una espècie abundant; bastant generalista, busca però aigües netes sense corrent, pel que al curs principal sempre va associada a tolls o ramals secundaris, essent més freqüent en basses i tolls temporals de fora del llit fluvial. Les seves habilitats grimpadores li permeten l’accés a cisternes i altres estructures antròpiques de parets verticals per a reproduir-se. La granota verda (Rana perezi) és l’espècie més aquàtica en estadi adult i la més abundant, ja que manté durant varis mesos les majors densitats d’individus al curs principal mig i baix. També viu i es reprodueix en qualsevol altre punt d’aigua a excepció del curs alt, fet aquest darrer que està d’acord amb la seva termofília. Tolera nivells alts de pol·lució tant orgànica com industrial i en estadi adult certa salinitat (es troba fins i tot a la bassa de la desembocadura). Manquen com era esperable Euproctus asper i Rana temporaria, ja que són espècies la distribució de les quals, relegada a les parts altes del massís del Montseny, queda fora del territori prospectat. No obstant, pel seu caràcter relictual i aparent declivi, seria interessant incloure algun segment de mostreig fora dels Trams designats per L’Observatori per a veure la tendència poblacional. a) Posada en marxa de la metodologia estandaritzada Des de febrer d’enguany fins al juny (veure mostrejos del 57 al 97 a la Taula 1), s’han mostrejat 1 cop al mes (mostrejos realitzats entre la tercera i la quarta setmana del mes) cada un dels set transectes escollits. En el cas del Tram 0 s’ha aplicat el Mètode exhaustiu i en els Trams que van de l’1 al 6 s’han fet Sèries de punts d’escolta. En cada campanya mensual s’ha concentrat les prospeccions en dues nits (només el maig i el juny s’ha repartit l’esforç en tres nits). Per a completar el seguiment anual de l’any 2003 manca realitzar els mostrejos de tardor. Anàlisi i discussió de resultats A continuació es comenten succintament els resultats dels set trams dels mostrejos realitzats enguany. En el cas dels Trams 0 i 4, com que varen ser mostrejats durant l’any 2002 aplicant les metodologies estandarditzades, també s’exposen els resultats i es comparen les dades entre anys. En l’any 2002 però els mostrejos s’inicien el març i no el febrer. De totes maneres això en principi no n’altera la comparabilitat, ja que als mostrejos que es varen fer durant dues nits a mitjans de febrer de 2003 no s’hi varen detectar amfibis ni en estadi adult ni en estadi larvari en cap dels set trams. La manca d’activitat de la fauna amfíbica s’explica d’una una banda perquè normalment en aquestes dates moltes espècies encara estan en hivernació; per l’altra en les espècies d’activitat més primerenca cal tenir en compte que les condicions ambientals eren dolentes: temperatures properes a la de congelació (en alguns indrets mostrejats es va mesurar in situ 1ºC) i nivells freàtics molt baixos que es traduïen en la manca a vegades total d’aigua en sectors del curs fluvial, així com en algunes basses i altres zones humides. És per aquests motiu que, a excepció del Tram 0, a les gràfiques dels diferents trams no surt el mes de febrer malgrat haver estat mostrejat. Al tram 0, on s’ha emprat el mostreig exhaustiu, s’han exposat el nombre total d’individus de cada espècie detectada diferenciant els adults de les larves. Aquestes darreres com ja es va comentar a Boada et al. (2000) no es consideren significatives per avaluar poblacions més enllà de la constatació de la reproducció d’una espècie Resultats de seguiment biològic de la Conca de la Tordera 113 concreta en un indret per les fluctuacions a les que es veuen sotmeses. A més dels nombres totals d’individus també s’ha calculat per a cada espècie present al tram la mitjana de primavera en un any determinat expressada amb la grafia XPr. A les taules de resultats dels trams on s’ha mostrejat amb la metodologia de la sèrie de punts d’escolta per una banda s’exposen les dades obtingudes per detecció dels cants i per l’altre les observacions visuals a les zones adjacents dels punts d’escolta i durant els desplaçaments. L’índex d’abundància de cants, com ja s’ha comentat reiteradament, fa referència al nombre relatiu de mascles d’anurs que estan en fase reproductiva en les proximitats d’un punt d’escolta. En el cas de les observacions visuals efecte col·lateral de les escoltes, s’obté informació d’interès si bé s’han de prendre totalment com a complementàries, ja que la diferència d’ubicació respecte la llera del riu dels punts d’escolta en diferents trams no les fa comparables, ans al contrari són molt esbiaixades. Les deteccions en la majoria dels casos és d’individus no reproductors d’espècies caminadores (que cerquen l’aliment desplaçant-se activament pel territori) com S. salamandra i el gènere Bufo, o R. perezi en moviments de dispersió i per tant la seva importància ha de ser relativitzada. Dada de més interès és la detecció de larves quan confirmen la reproducció d’una espècie que no havia estat detectada pel cant. Així doncs, per a comparar només s’ha treballat amb les dades d’escoltes. Per comoditat en la interpretació tant de la valoració mensual com per temporada s’han emprat mitjanes per tal de que els resultats sempre es moguin en valors entre 0 i 3, que és tanmateix el rang de l’índex d’abundància emprat. Altrament això permet que el nombre de punts d’escolta per tram, que és variable entre aquests, influeixi mínimament en la comparabilitat de la presència d’una espècie. A l’hora de sintetitzar els resultats de cada sèrie de punts d’escolta s’han calculat els següents paràmetres: IT (Índex Total)- suma de tots els valors de l’índex d’abundància al llarg d’un període per a una espècie d’anur determinada PEP (Punts d’Escolta amb Presència)- suma dels punts d’escolta diferents on s’ha escoltat el cant d’una espècie d’anur determinada al llarg d’un període X (Mitjana mensual)- suma dels valors de l’índex d’abundància obtinguts en el mostreig mensual dividida pel total de punts de la sèrie XPr (Mitjana de Primavera)- suma de les mitjanes dels mesos de març, abril, maig i juny dividida per 4 Aquesta darrera mitjana, i l’equivalent per a la tardor i per a un any serà la que s’emprarà a priori per a comparar variacions interanuals en les poblacions reproductores d’anurs. Mostreig exhaustiu Tram 0 A la Taula 5 es mostren els resultats pels períodes 2002-2003, restant pendents de realitzar-se en el darrer any els mostrejos de tardor. Per a Bufo bufo l’any 2002 sembla haver estat més bon any de reproducció pel major nombre d’exemplars detectats i el perllongament a dos mesos de l’agregació d’individus reproductors. En el cas de Salamandra salamandra, el nombre d’individus ha estat bastant baix, però els resultats denoten la necessitat de centrar els esforços de detecció de l’espècie a la tardor, pel que es preveu visitar dues nits el tram 0 l’octubre d’enguany. Resultats de seguiment biològic de la Conca de la Tordera 114 Taula 5.1Resultats del Mostreig exhaustiu al Tram 0 2002 2003 ESPÈCIES Març Abril Maig Octu. Febrer1 Març Abril Maig Octu.2 Salamandra salamandra 20-19 0 2-260Bufo bufo 136 41 0 0 0 0 60 0 - TOTAL ESPÈCIES 2 1 1 1 0 1 2 0 - NOTA: Els nombres indiquen adults a excepció de quan van precedits per (-) que indica que són larves. Taula 5.2Resultats del Mostreig exhaustiu Tram 0 (Mitjanes de primavera d’adults –XPr-) En el comportament reproductiu de B. bufo sembla haver-hi un condicionament dels factors climàtics (a més del fred també pot haver influït l’augment de cabal el març del 2003 que impedia la formació de zones d’aigües tranquil·les en aquest tram de la Tordera) que es manifestaria en el retard del segon any de mostreig respecte el primer de l’afluència massiva d’individus reproductors al lloc de reproducció. Mentre al 2002 el 21 març de es van detectar 138 exemplars aparellant-se restant encara 41 exemplars, bàsicament mascles en zel, el 30 abril, enguany el 16 març encara no s’havia iniciat la reproducció i el 27 d’abril encara hi havia nombroses parelles en amplexus i posant ous. Aparentment la diferència entre els dos anys seria pràcticament d’un més i el nombre de d’exemplars reproductors sensiblement diferent tal i com mostra la Gràfica 1. En el cas de S. salamandra cal esperar a les dades de la tardor d’enguany per veure variacions però sembla que el màxim reproductor és a la tardor, o que fins i tot sigui l’únic període reproductor de l’espècie a la zona (veure Gràfica 2); en tot cas es pretén dilucidar aquesta qüestió en futurs anys de mostreig. ESPÈCIES XPr 2002 XPr 2003 Salamandra salamandra 0,50 0,50 Bufo bufo 44,25 15,00 GRÀFICA 1Mostreig Exhaustiu Tram 0 Períodes 20021-20032Bufo bufo 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 110 120 130 140 Febrer Març Abril Maig Octubre Nº exemplars 2002 2003 Resultats de seguiment biològic de la Conca de la Tordera 115 GRÀFICA 2Mostreig Exhaustiu Tram 0 Períodes 20021-20032Salamandra salamandra 0 2 4 6 8 10 Febrer Març Abril Maig Octubre Nº exemplars 2002 2003 Si bé es troba a faltar el tòtil (Alytes obstetricans), la composició específica de la comunitat d’amfibis de la secció sembla poc alterada i s’ajusta a l’esperable per a un bosc de ribera amb cobertura densa i pendent pronunciat en un estatge de muntanya mitjana. Sèrie de punts d’escolta 1 A la Taula 6 es mostren els resultats pel període 2003, restant pendents de realitzar-se els mostrejos de tardor. De les dues espècies detectades pel cant, R. perezi està molt localitzada per la SPE i en densitats molt baixes en comparació a la resta de trams següents, mentre que A. obstetricans presenta una distribució baixa amb densitats una mica més elevades (veure Gràfica 3). Contràriament al que passa als trams següents, les observacions visuals han aportat molta informació sobre reproducció de dues espècies més: S. salamandra i B. bufo de les quals s’han trobat larves a zones del riu properes a quatre punts d’escolta. Aquestes espècies semblen doncs ben distribuïdes al tram encara que el nombre de larves no indica una densitat elevada de reproductors. És la única SPE on no es detecten cants en algun punt al llarg dels quatre mesos de seguiment. Aquest tram de riu té una baixa densitat d’exemplars acord amb les fluctuacions de cabal a que està sotmesa la Tordera degut a les importants captacions d’aigua més amunt de la zona estudiada. La tardor passada i aquest any els mesos d’abril i maig circulava aigua en tots els punts d’escolta, cosa que no passava l’any 2001. Sembla que les poblacions d’amfibis locals no es deuen reproduir la majoria dels anys Resultats de seguiment biològic de la Conca de la Tordera 117 Taula 6.1Resultats de la Sèrie de Punts d’Escolta Tram 1 (2003) Mes Març Abril Maig Juny ESPÈCIES P1 P2 P3 P4 P5 P6 P7 X P1 P2 P3 P4 P5 P6 P7 X P1 P2 P3 P4 P5 P6 P7 X P1 P2 P3 P4 P5 P6 P7 X A l y tes obstetrican s 0,00 2 0,29 2 2 0,57 1 0,1 4 SPE Rana perezi 0,00 0,00 1 0,14 2 0,2 9 TOTAL ESPÈCIES SPE 1 1 1 1 1 1 Salamandra salamandra -1 -1 -1 -1 Bufo bufo 1-99-99 -99 -99 -99 -99 DV Rana perezi 11 TOTAL ESPÈCIES PE 1 1 1 2 1 1 3 1 3 1 1 2 1 NOTA: El primer grup de files fa referència a les espècies detectades pel cant. En aquest cas els nombres es corresponen amb l’esmentat índex d’abundàncies de cant (rang 0-3). El segon grup de files fa referència a observacions visuals d’individus en les zones adjacents als punts d’escolta i durant els desplaçaments entre punts d’escolta. En aquest cas els nombres indiquen adults a excepció de quan van precedits per (-) que indica que són larves. En el cas que les larves siguin nombroses i en nombre indeterminat s’indica amb l’expressió (-99). Resultats de seguiment biològic de la Conca de la Tordera 118 Taula 6.2Resultats de la Sèrie de Punts d’Escolta Tram 1 (2003) Primavera ESPÈCIES IT PEP XPr A l y tes obstetrican s 7 4 0,25 Rana perezi 3 2 0,11 Total espècies SPE 2 Total espècies DV 3 TOTAL ESPÈCIES 4 Resultats de seguiment biològic de la Conca de la Tordera 119 GRÀFICA 3Sèrie Punts Escolta 1 (2003) 0,00 0,50 1,00 1,50 2,00 2,50 3,00 Març Abril Maig Juny Índex Abundància Alytes obstetricans Rana perezi Sèrie de punts d’escolta 2 A la Taula 7 es mostren els resultats pel període 2003, restant pendents de realitzar-se els mostrejos de tardor. En aquesta SPE es veu una marcada segregació en el temps i l’espai en els màxims reproductius entre A. obstetricans i H. meridionalis respecte R. perezi, ja que tal i com mostren la Taula 7 i la Gràfica 4, les primeres dominen a l’abril i la granota verda al juny. Visualment s’han trobat larves d’A. obstetricans a tres punts i s’ha observat una femella adulta. També s’han trobat cap-grossos de B. bufo en dos punts. Al pas per aquest tram la capacitat de càrrega del sistema fluvial millora sensiblement tal i com denoten els majors valors dels índexs d’abundància. Les tres espècies estan ben distribuïdes al llarg de la SPE. Cal matisar però que H. meridionalis té les densitats més baixes; probablement això es degui a que normalment es situa fora de la llera, preferint basses agrícoles. GRÀFICA 4Sèrie Punts Escolta 2 (2003) 0,00 0,50 1,00 1,50 2,00 2,50 3,00 Març Abril Maig Juny Índex Abundància Alytes obstetricans Hyla meridionalis Rana perezi Resultats de seguiment biològic de la Conca de la Tordera 129 Taula 10.1Resultats de la Sèrie de Punts d’Escolta Tram 4 (2003) NOTA: El primer grup de files fa referència a les espècies detectades pel cant. En aquest cas els nombres es corresponen amb l’esmentat índex d’abundàncies de cant (rang 0-3). El segon grup de files fa referència a observacions visuals d’individus en les zones adjacents als punts d’escolta i durant els desplaçaments entre punts d’escolta. En aquest cas els nombres indiquen adults a excepció de quan van precedits per (-) que indica que són larves. En el cas que les larves siguin nombroses i en nombre indeterminat s’indica amb l’expressió (-99). Taula 10.2Resultats de la Sèrie de Punts d’Escolta Tram 4 (2003) Mes Març Abril Maig Juny ESPÈCIES P1 P2 P3 P4 P5 P6 P7 P8 X P1 P2 P3 P4 P5 P6 P7 P8 X P1 P2 P3 P4 P5 P6 P7 P8 X P1 P2 P3 P4 P5 P6 P7 P8 X A l y tes obstetrican s 1 1 1 0,38 1 2 1 2 2 1,00 2 2 1 0,63 0,00 Hyla meridionalis 0,00 2 2 2 2 1,00 2 3 0,63 0,00 Rana perezi 0,00222222211,88222223222,13333333333,00 TOTAL ESPÈCIES SPE 1 1 1 2 2 3 1 2 3 3 1 1 2 1 1 1 2 3 2 1 1 1 1 1 1 1 1 Salamandra salamandra -3 -1 A l y tes obstetrican s 21 -5 Pelobates cultripes 1 Bufo bufo 1 Rana perezi 1 -99 TOTAL ESPÈCIES 2 1 3 1 2 3 3 1 2 3 3 1 1 3 1 1 1 2 3 2 1 1 1 1 1 1 1 1 Primavera ESPÈCIES IT PEP XPr A l y tes obstetrican s 16 7 0,50 Hyla meridionalis 13 4 0,41 Rana perezi 56 6 1,75 Total espècies SPE 3 Total espècies DV 5 TOTAL ESPÈCIES 6 Resultats de seguiment biològic de la Conca de la Tordera 130 Taula 11.1Distribució de la detecció d’espècies a les estacions de la SPE4 (Primavera 2002) Punt Escolta P1 P2 P3 P4 P5 P6 P7 P8 Nº PE amb presència Alytes obstetricans Ɣ ƔƔƔ 4 Bufo calamita Ɣ ƔƔƔ 4 Hyla meridionalis ƔƔ Ɣ Ɣ Ɣ Ɣ Ɣ 7 Rana perezi ƔƔ Ɣ Ɣ Ɣ Ɣ Ɣ Ɣ 8 TOTAL ESPÈCIES 3 3 2 1 2 4 4 4 4 Taula 11.2Distribució de la detecció d’espècies a les estacions de la SPE4 (Primavera 2003) Punt Escolta P1 P2 P3 P4 P5 P6 P7 P8 Nº PE amb presència Alytes obstetricans ƔƔƔƔƔ Ɣ Ɣ 7 Bufo calamita 0 Hyla meridionalis ƔƔ ƔƔ 4 Rana perezi ƔƔ Ɣ Ɣ Ɣ Ɣ Ɣ Ɣ 8 TOTAL ESPÈCIES 2 2 3 2 2 3 3 2 3 L’any 2002 la presència al llarg de la SPE de B. calamita i d’H. meridionalis va ser major que al 2003 mentre que A. obstetricans ha estat molt més present enguany. D’haver-se emprat el Mètode Exhaustiu, el qual requereix un esforç més concentrat en l’espai aquesta redistribució en l’espai no s’hagués pogut interpretar correctament. De les observacions visuals només cal destacar al 2003 la presència d’un adult de P. cultripes prop de la llera a P1 i larves de S. salamandra en un toll de la riera de Fuirosos (ha estat seca en aquest tram la major part de la primavera) pocs metres abans d’unir-se al curs principal de la Tordera. La composició de les espècies lligades al curs principal de la Tordera d’aquesta secció i zones d’influència immediata sembla lleugerament empobrida respecte al potencial ideal de la zona. Tot i així es mostra en més bon estat que els trams precedent i següent, i fins i tot s’hi reprodueix H. meridionalis, espècie sensible a la contaminació de l’aigua. Els resultats evidencien que les espècies detectades no empren la tardor com a període reproductor (Taula 9). Igual que amb el gripau comú al tram 0, enguany s’evidencia un retard en l’inici del període de cant i l’augment d’abundàncies respecte al 2002 per a H. meridionalis iR. perezi. Les característiques pluviomètriques i hidrològiques de l’any 2002, de caràcter més torrencial incloent fortes avingudes al maig, afavoriren les espècies lligades a punts d’aigua secundaris: H. meridionalis i B. calamita, espècies per a les quals la detecció pel cant el 2003 ha minvat o fins i tot en el segon cas ha estat nul·la. Pel que fa a les dues espècies menys estrictes en el lloc de posta i que són les més freqüents al curs principal del tram mig i baix: R. perezi s’incorpora a cantar més tard però només disminueix molt lleugerament i A. obstetricans augmenta de forma poc notable (en aquest cas la seva detecció es podria veure afavorida per la manca de soroll provocat per les vocalitzacions molt més fortes del gripau corredor i la reineta). Resultats de seguiment biològic de la Conca de la Tordera 131 Sèrie de punts d’escolta 5 A la Taula 12 es mostren els resultats pel període 2003, restant pendents de realitzar-se els mostrejos de tardor. De les quatre espècies detectades R. perezi presenta densitats màximes i està present a tots els punts (Xjuny=3), i A. obstetricans que també canta a tots els punts té unes densitats elevades (XPr=0,93). La presència d’H. meridonalis i de B. calamita és molt baixa (IT=1 en ambdós casos) i es concentra a P6, tolls molt superficials a l’extracció d’àrids de l’illa de la Tordera, on aquest any el ràpid assecament posterior a les pluges n’ha impedit l’èxit reproductiu. El mateix succeí la tardor anterior amb Pelodytes punctatus; escoltat cantant l’11-10-2002 i detectant-se totes les larves mortes dues setmanes després per la infiltració de l’aigua. La qualitat del sistema fluvial per als amfibis torna a empitjorar. Com s’ha comentat, de les cinc espècies detectades cantant les tres més rares només es troben a la zona entollada en una extracció d’àrids a l’illa de la Tordera, que n’és un punt de reproducció important els períodes de pluges fortes com es constatà la primavera de 2002. Aquesta diversitat concentrada en un punt es considera, més que un símptoma de qualitat de l’indret (com seria el cas del P6 de la SPE3), els vestigis d’unes antigues poblacions amfíbiques riques del que eren els aiguamolls del veí antic braç de la Tordera abans que les activitats extractives el colmatessin. GRÀFICA 8Sèrie Punts Escolta 5 (2003) 0,00 0,50 1,00 1,50 2,00 2,50 3,00 Març Abril Maig Juny Índex Abundància Alytes obstetricans Bufo calamita Hyla meridionalis Rana perezi Resultats de seguiment biològic de la Conca de la Tordera 132 Taula 12.1Resultats de la Sèrie de Punts d’Escolta Tram 5 (2003) Mes Març Abril Maig Juny ESPÈCIES P1 P2 P3 P4 P5 P6 P7 X P1 P2 P3 P4 P5 P6 P7 X P1 P2 P3 P4 P5 P6 P7 X P1 P2 P3 P4 P5 P6 P7 X A lytes obstetricans 0,001 2 1221,1422221121,712 1 3 0,86 B ufo calamita 0,00 1 0,14 0,00 H yla meridionalis 0,00 1 0,14 0,00 SPE Rana perezi 0,0013221 11,43 1 2 1 0,5733333 33 3,00 TOTAL ESPÈCIES SPE 2 1 2 1 2 1 2 1 2 1 2 1 4 1 2 1 2 1 1 1 2 DV Bufo calamita 1 TOTAL ESPÈCIES PE 2 1 2 1 2 1 2 2 2 1 2 1 4 1 2 1 2 1 1 1 2 NOTA: El primer grup de files fa referència a les espècies detectades pel cant. En aquest cas els nombres es corresponen amb l’esmentat índex d’abundàncies de cant (rang 0-3). El segon grup de files fa referència a observacions visuals d’individus en les zones adjacents als punts d’escolta i durant els desplaçaments entre punts d’escolta. En aquest cas els nombres indiquen adults a excepció de quan van precedits per (-) que indica que són larves. En el cas que les larves siguin nombroses i en nombre indeterminat s’indica amb l’expressió (-99). Taula 12.2Resultats de la Sèrie de Punts d’Escolta Tram 5 (2003) Primavera ESPÈCIES IT PEP XPr A l y tes obstetrican s 26 7 0,93 Bufo calamita 1 1 0,04 Hyla meridionalis 1 1 0,04 Rana perezi 35 7 1,25 Total espècies SPE 4 Total espècies DV 1 TOTAL ESPÈCIES 4 Resultats de seguiment biològic de la Conca de la Tordera 133 Sèrie de punts d’escolta 6 A la Taula 13 es mostren els resultats pel període 2003, restant pendents de realitzar-se els mostrejos de tardor. De les cinc espècies detectades R. perezi presenta les densitats més altes i està present a tots els punts (PEP=6), seguida d’A. obstetricans en 2/3 dels punts i abundància baixa. Els cants d’H. meridonalis i de B. calamita malgrat sentir-se a la meitat dels punts es concentren únicament en el mes de maig. Més anecdòtic és el cant al març de Pelodytes punctatus que no obstant palesa la necessitat d’esperar a la tardor per veure si l’espècie està ben establerta a la zona. Segons es dedueix de l’origen de la majoria dels cants la contribució de les zones d’horts adjacents a banda i banda de la Tordera és molt superior a la del riu. Les condicions de relleu i la vegetació de la zona, així com el propi llit del riu han afavorit que no es detecti visualment cap amfibi. Tram molt degradat on la vegetació està molt alterada i el cabal fluctua molt. A diferència de l’esperable si tenim en compte els resultats del tram 3, en aquest cas les espècies estan força ben distribuïdes al llarg de la SPE. Les densitats d’anurs són baixes però l’elevada riquesa d’espècies, s’explica perquè la majoria estan lligades a llocs de reproducció d’estructures de rec agrícola i no al riu. Aquest fet posa de relleu el potencial de la plana deltaica de la Tordera si les fortes pressions ambientals existents disminuïssin. GRÀFICA 9Sèrie Punts Escolta 6 (2003) 0,00 0,50 1,00 1,50 2,00 2,50 3,00 Març Abril Maig Juny Índex Abundància Alytes obstetricans Pelodytes punctatus Bufo calamita Hyla meridionalis Rana perezi Resultats de seguiment biològic de la Conca de la Tordera 134 Taula 13.1Resultats de la Sèrie de Punts d’Escolta Tram 6 (2003) Mes Març Abril Maig Juny ESPÈCIES P1 P2 P3 P4 P5 P6 X P1 P2 P3 P4 P5 P6 X P1 P2 P3 P4 P5 P6 X P1 P2 P3 P4 P5 P6 X A l y tes obstetrican s 0,00 1 1 2 0,67 1 1 2 2 1,00 0,33 Pelodytes punctatus 1 0,17 0,00 0,00 0,00 Bufo calamita 0,00 0,00 1 1 2 0,67 0,00 Hyla meridionalis 0,00 0,00 1 2 2 0,00 0,00 SPE Rana perezi 0,00 1 1 1 2 0,83 1 1 2 2 2 1,67 2 2 3 1,17 TOTAL ESPÈCIES SPE 1 1 1 2 1 2 3 2 3 3 4 1 1 1 DV - TOTAL ESPÈCIES PE 1 1 1 2 1 2 3 2 3 3 4 1 1 1 NOTA: El primer grup de files fa referència a les espècies detectades pel cant. En aquest cas els nombres es corresponen amb l’esmentat índex d’abundàncies de cant (rang 0-3). El segon grup de files fa referència a observacions visuals d’individus en les zones adjacents als punts d’escolta i durant els desplaçaments entre punts d’escolta. En aquest cas els nombres indiquen adults a excepció de quan van precedits per (-) que indica que són larves. En el cas que les larves siguin nombroses i en nombre indeterminat s’indica amb l’expressió (-99). Taula 13.2Resultats de la Sèrie de Punts d’Escolta Tram 6 (2003) Primavera ESPÈCIES IT PEP XPr A l y tes obstetrican s 10 4 0,42 Pelodytes punctatus 1 1 0,04 Bufo calamita 4 3 0,17 Hyla meridionalis 5 3 0,21 Rana perezi 20 6 0,83 Total espècies SPE 5 Total espècies DV 0 TOTAL ESPÈCIES 5 Resultats de seguiment biològic de la Conca de la Tordera 135 La Tordera La Taula 14 inclou tota la tota informació disponible del treball de camp –veure Taula 1- (SPE amb deteccions visuals, mostrejos del període de proves pilot, així com les espècies detectades a la riera de Vall-lloparda que s’assimilen al tram 5). Amb aquestes dades, i tenint sempre en compte que: alguns trams estan poc estudiats amb la possible compareixença en el futur de nous tàxons, i altres incorporen zones que no són la llera de la Tordera fent-ne pujar la riquesa específica, destaca el tram 5 amb nou espècies de les deu pròpies dels trams de Tordera estudiats, seguit amb set espècies dels trams 3 i 5, amb cinc els trams 2 i 6 i mostrant la riquesa més baixa el tram 0 amb dues espècies. Taula 14Distribució d’espècies per trams (veure text) Espècies detectades R0 R1 R2 R3 R4 R5 R6 Nº trams amb presència S. salamandra ƔƔ ƔƔƔ 5 T. helveticus Ɣ1 T. marmoratus Ɣ1 A. obstetricans ƔƔƔƔƔƔ 6 P. cultripes ƔƔ 2 P. punctatus ƔƔ 2 B. bufo ƔƔƔƔƔƔ 6 B. calamita ƔƔƔƔƔ 5 H. meridionalis ƔƔƔƔƔ 5 R. perezi ƔƔƔƔƔƔ 6 TOTAL ESPÈCIES 2457795 A la mateixa Taula 14 es pot apreciar que les espècies més àmpliament distribuïdes són tres: B. bufo que manca a la part de la desembocadura i A. obstetricans i R. perezi que falten al tram més alt. Dues espècies que també manquen als trams alts (en aquest cas el 0 i 1) però que després apareixen encara que no de forma generalitzada a tots els altres trams són B. calamita i H. meridionalis, que queden en segon lloc juntament amb S. salamandra, urodel que evita (com succeeix en la resta de planes deltaiques i de maresmes) l’àrea de la desembocadura. Els dos anurs i urodels restants presenten una distribució molt localitzada. La Taula 15 mostra usant els Punts d’Escolta amb Presència i d’una manera més fina que la Taula 14 la distribució de les sis espècies que s’han escoltat i vist la primavera del 2003. En aquest cas doncs, la informació és referida únicament al curs principal de la Tordera i zones adjacents emprant exclusivament dades dels mostrejos estandarditzats. El percentatge de presència és el paràmetre basat en presència/absència que s’emprarà per avaluar els canvis interanuals a nivell global del riu. Resultats de seguiment biològic de la Conca de la Tordera 136 Taula 15Distribució per punts o estacions amb presència al llarg de la Tordera segons el ME del Tram 0 i les SPE dels trams 1-6 (Any 2003) Espècies detectades R0*R1 R2 R3 R4 R5 R6 Nº estacions amb presència % de presència A. obstetricans 3 5 2 7 7 4 28 66,7 P. punctatus 1 1 2,4 B. bufo 2 2 4,8 B. calamita 1 3 4 9,5 H. meridionalis 4 1 4 1 3 13 31 R. perezi 2 6 6 8 7 5 34 81 TOTAL ESTACIONS 2 7 6 6 8 7 6 42 100 *Com R0 mesura uns 500 m (distància entre dos punts d’escolta) s’ha comptat que ocupa dues estacions si l’espècie està més o menys ben distribuïda. La resta de visualitzacions no es compten perquè com ja s’ha dit no són comparables entre trams A la Taula s’evidencia el domini de les espècies lligades al curs principal mig i baix: primer R. perezi, que seguida d’A. obstetricans estan molt per sobre de la resta. H. meridionalis, lligada a tolls secundaris i punts d’aigua distants del curs principal, es mostra més o menys ben distribuïda. Comparant amb el treball de camp de la primavera del 2002 i les observacions visuals del 2003 (veure Taula 1) sembla que B. calamita potencialment pot ser més freqüent, però que les pluges abundants però graduals d’enguany l’han perjudicat (veure apartat 4.1.5). B. bufo sense lloc a dubte deu estar més àmpliament distribuït, però el curt període de cant i el to fluix de les seves vocalitzacions en fan més difícil detecció. No obstant no deu presentar en cap cas densitats comparables al Tram 0 on troba condicions molt favorables. L’escàs 2’4% de presència de P. punctatus s’ajusta a la seva raresa a la resta del territori català. A la Taula 16 es pot veure com es distribueixen en cada espècie les mitjanes primaverals al llarg de la Tordera. Com ja s’ha esmentat, les dades obtingudes tenen valor sobretot per a fer comparacions interanuals d’un mateix tram, perdent força a l’hora de comparar entre trams diferents d’un mateix any i, per bé que pot ser orientatiu, no essent comparable entre espècies a causa de les particularitats etològiques i fonadores de cada tàxon. S’ha calculat el sumatori de les mitjanes de primavera de cants per a cada espècie al 2003 perquè podria servir per comparar entre anys diferents, però pel mateix motiu exposat es dubta de la seva significància. Caldrà veure al tenir més anys de mostreig com es compta aquest paràmetre. Més significatiu és sense lloc a dubte a de ser un paràmetre que reflecteixi el nombre de trams on ha augmentat o disminuït una espècie determinada. Taula 16Mitjanes primaverals (XPr) a la Tordera segons les SPE dels trams 1-6 (Any 2003) Espècies detectades R0*R1 R2 R3 R4 R5 R6 ȉXPr(R1-6) A. obstetricans 0,25 0,63 0,13 0,50 0,93 0,42 2,86 P. punctatus 0,04 0,04 B. bufo 15,00 - B. calamita 0,04 0,17 0,21 H. meridionalis 0,33 0,25 0,41 0,04 0,21 1,24 R. perezi 0,11 0,75 1,38 1,75 1,25 0,83 6,07 TOTAL ESPÈCIES (2) 2 3 3 3 4 5 *A diferència de les SPE, els valors del tram 0 fan referència a la mitjana d’individus detectats i per tant el rang no està acotat entre 0 i 3 Resultats de seguiment biològic de la Conca de la Tordera 137 CONCLUSIONS De forma sintètica i com a valoració final del treball es comenten els següents punts sobre el poblament amfibi de la Tordera: x el curs alt presenta una diversitat baixa. Això és esperable ja que s’ajusta al que succeeix a la resta del territori català; la comunitat d’amfibis està aparentment en bon estat x el curs mig i baix presenten la dominància d’espècies tolerants a la pol·lució i/o ubiqüistes. Aquest fet indica certa degradació del curs principal del riu d’origen divers (pol·lució, irrupció d’espècies al·lòctones, canvis d’usos del sòl, canvis en la dinàmica hidrològica...) x els torrents i rieres, i les basses i tolls, són els biòtops principals per a la reproducció de la majoria d’amfibis. Del seu bon estat en depèn el manteniment de la diversitat de la classe a la conca x per les seves comunitats d’amfibis a la Tordera es diferencien dues parts: el tram 0 amb una comunitat poc rica, però aparentment poc alterada, formada per espècies pròpies de la regió eurosiberiana; els trams 2-6, que amb diferents graus d’alteració d’origen antròpic presenten unes comunitats més riques on dominen espècies endèmiques d’Europa sudoccidental, més termòfiles i adaptades a la mediterraneïtat, i relativament tolerants a la degradació dels ecosistemes riparis. Al tram 1 la presència de salamandra i de granota verda li donen un caràcter ambivalent des del punt de vista amfibi BIBLIOGRAFIA BOADA, M.; MIRALLES, M.; RUBIO, M.; CARRERA, D; ESTRADA, J.; JUBANY, J.; MIMÓ, N.; PIQUÉ, D. i SÁEZ, D. (2000): L'Observatori: estació de seguiment de la biodiversitat de la conca de la Tordera. Memòria 1999. Informe inèdit, La Rectoria Vella, Sant Celoni. CAMPENY, R.; PARPAL, J. i PASQUINA, A. (1996): Seguiment dels impactes sobre la fauna a l'eix transversal de catalunya (Osormort-Santa Coloma de Farners). Minuartia. Estudis Ambientals-Dcció. General de Patrimoni Natural, informe inèdit. CARRERA, D. (1999): Els amfibis del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà: bioindicació i anàlisi ambiental. Projecte de fi de la Llicenciatura en Ciències Ambientals, UAB, Bellaterra. FAHRIG, L.; PEDLAR, J.H.; POPE, S.E.; TAYLOR, P.D. i WEGNER, J.F. (1995): Effect of road on amphibian density. Biological Conservation, 73 (3): 177-182. HALLIDAY, T.R. (1996): Amphibians. p. 205-217. A: SUTHERLAND, W.J. (Ed.): Ecological census techniques. A handbook. Cambridge University Press, Cambridge. JAEGER, R.G. (1994): Transect sampling. p. 103-107. A: HEYER, W.R.; DONELLY, M.A.; MCDIARMID, R.W.; HAYEK, L.A.C. i FOSTER, M.S. (Eds.): Measuring and monitoring biological diversity. Standard methods for amphibians. Smithsonian Institution Press, Washington. MELP-RIBTETF-RIC (1998): Inventory methods for pond-breeding amphibians and painted turtle. Standards for components of British Columbia's biodiversity; nº 37. Ministry of Environment, Lands and Parks (BC)- Resources Inventory Branch for the Terrestrial Ecosystems Task Force-Resources Inventory Committee (Canada), Vancouver. Resultats de seguiment biològic de la Conca de la Tordera 138 NAAMP: North American Amphibian Monitoring Program (NAAMP) [en línia]. NAAMP (USGS Patuxent Wildlife Research Center), Laurel (USA). [Consulta: 13 des. 1999] PARPAL, J.; ROSELL, C. i VELASCO, J.M. (1995): Prevenció i correcció dels impactes de les carreteres sobre la fauna. Minuartia. Estudis Ambientals.- Dcció. General de Patrimoni Natural, informe inèdit. SCOTT, N.J. i WOODWARD, B.D. (1994): Surveys at breeding sites. p. 118-125. A: HEYER, W.R.; DONELLY, M.A.; MCDIARMID, R.W.; HAYEK, L.A.C. i FOSTER, M.S. (Eds.): Measuring and monitoring biological diversity. Standard methods for amphibians. Smithsonian Institution Press, Washington. SOCIETAT CATALANA D'HERPETOLOGIA (1994): Nombres catalanes oficiales para los anfibios y reptiles. Bol. Asoc. Herpetol. Esp., 5: 40-41. TELLERÍA, J.L. (1986): Manual para el censo de los vertebrados terrestres. Editorial Raíces, Madrid. TERMCAT (1992): Full de difusió de Neologismes. Vol. 14. Institut d'Estudis Catalans. ZIMMERMAN, B.L. (1994): Audio strip transects. p. 92-97. A: HEYER, W.R.; DONELLY, M.A.; MCDIARMID, R.W.; HAYEK, L.A.C. i FOSTER, M.S. (Eds.): Measuring and monitoring biological diversity. Standard methods for amphibians. Smithsonian Institution Press, Washington. Resultats de seguiment biològic de la Conca de la Tordera 145 estabilitat de cabals, ja que encara que va produir-se una reducció de l’aigua circulant, no va ser molt acusada. No obstant, a partir de la presa de captació de Palautordera, el riu quedava completament sec ja que aquesta presa derivava tot el cabal del riu. Diversitat i distribució Un total de 3792 individus corresponents a 11 espècies de peixos amb van ser capturats durant l’estudi (Taula 3). Les espècies més comunes van ser, per aquest ordre, el barb de muntanya, la bagra i l’anguila, que són 3 de les 4 espècies autòctones estrictament fluvials de la conca de la Tordera. En el tram final del riu apareix també la llisa (Fam. Mugilidae), un peix marí amb afinitat per les aigües dolces. L’espècie autòctona que no es va capturar en el mostrejos és l’espinós (Gasterosteus aculeatus), present en diversos afluents de la zona Sils-Vidreres i que potencialment podria colonitzar les zones de la Tordera per sota de la desembocadura de la Riera de Santa Coloma. El nombre d’espècies introduïdes és elevat ja que es van capturar 7 espècies (64% del total), un fet molt comú als rius de Catalunya. Malgrat això, l’abundància relativa d’aquestes espècies és, en general, molt baixa. Taula 2. Nom comú, nom científic, origen i percentatge de la captura total per a les espècies pescades durant els mostrejos. Nom comú Nom científic Origen Percentatge de la captura Fam. Salmonidae Truita Salmo trutta Introduit 11,3 Truita arc iris Oncorhynchus mykiis Introduit 0,1 Fam. Cyprinidae Barb de muntanya Barbus meridionalis Autòcton 46,8 Bagra Squalius cephalus Autòcton 24,3 Carpa Cyprinus carpio Introduit 0,6 Barb roig, foxí Phoxinus phoxinus Introduit 1 Fam. Anguillidae Anguila Anguilla anguilla Autòcton 13,8 Fam. Centrarchidae Black bass Micropterus salmoides Introduit < 0.1 Peix sol Lepomis gibbosus Introduit < 0.1 Fam. Poecilidae Gambusia Gambusia holbrooki Introduit 1,8 Fam. Mugilidae Llisa, llissera Liza ssp. Autòcton 0,2 Resultats de seguiment biològic de la Conca de la Tordera 146 La distribució geogràfica més amplia va correspondre a les espècies autòctones, presents en la major part de les localitats mostrejades . Figura 4. Distribució de les espècies autòctones al riu Tordera. Barb de muntanya ( )Barbus meridionalis Bagra ( )Squalius cephalus Anguila ( ) A nguilla anguill a El barb de muntanya i la bagra ocupen la major part del curs de la Tordera, i només falten a la part més alta del riu i al tram final. L’anguila té una distribució semblant a les dues espècies anteriors però no apareix a les localitats més altes (per sobre de Sant Celoni) excepte a La Llavina, on es va capturar un individu (de gran mida), el que indica que potencialment l’espècie pot ocupar també les àrees intermèdies. Les espècies introduïdes tenen una distribució més restringida. Figura 5 Distribució de les espècies introduïdes al riu Tordera. Truita ( )Salmo trutta Truita arc iris ( )Oncorhynchus mykiis Barb roig ( )Phoxinus phoxinus Resultats de seguiment biològic de la Conca de la Tordera 147 Carpa ( )Cyprinus carpio Gambusia ( )Gambusia holbrooki Black bass ( )Micropterus salmoides Peix sol ( )Lepomis gibbosus La truita és l’espècie dominant a la capçalera del riu (La Llavina), i també apareix en els trams inferiors fins a Sant Celoni, però en aquests punts la seva presència és menys freqüent i està lligada a les repoblacions periòdiques que efectua la societat de pescadors, les quals expliquen la captura esporàdica d’algun individu de truita arc iris en aquesta àrea. El barb roig és present en diversos punts de la zona de Palautordera i Sant Celoni, la carpa apareix en diversos punts entre La Batllòria i Tordera, i la gambúsia colonitza sobretot el tram final del riu. Les altres espècies detectades (Peix sol i Black bass) van aparèixer en el tram Hostalric/Tordera (estació d’aforaments) però la seva presència és molt esporàdica. En comparació amb dades del període 1984-1996 (Sostoa et al., 1990; Aparicio et al., 1996; Aparicio et al., 2000), la ictiofauna de la Tordera ha sofert alguns canvis. Les espècies autòctones tendeixen a augmentar l’amplitud de les distribucions, principalment al llarg de la zona mitja i baixa del riu, on en molts trams no eren presents a causa d’una elevada contaminació. En canvi, el nombre d’espècies introduïdes no ha augmentat des de 1996, i la seva abundància relativa continua en uns nivells molts baixos. Densitat i estructura de les poblacions La regressió lineal entre els peixos capturats a la primera passada de pesca elèctrica i el nombre estimat a partir de 2 passades de pesca elèctrica va ser significativa (r2=0.89, p<0.001; Fig. 6). La formula resultant es va utilitzar per estimar la densitat de peixos en els mostrejos realitzats: N-EST = 2.030·PASS1 on N-EST és el nombre de peixos estimat i PASS1 és el nombre de peixos capturats en la primera pesca. La densitat mitjana de les localitats mostrejades durant el període d’estudi va ser de 4006 individus/Ha (rang 018281 individus/Ha). La densitat de peixos va experimentar importants fluctuacions: va disminuir de forma molt acusada durant les primeres campanyes fins a la primavera de 2002, moment en què es van enregistrar els valors més baixos del període d’estudi (Densitat mitjana: 1538 individus/Ha). Resultats de seguiment biològic de la Conca de la Tordera 148 Figura 6. Relació entre els peixos capturats a la primera passada de pesca elèctrica i el nombre de peixos estimat a partir de 2 passades de pesca elèctrica. A l’estiu de 2002 es va invertir la tendència amb un augment significatiu de la densitat, que va ser encara més important a la tardor de 2002 (Fig. 7). Figura 7. Evolució de la densitat de peixos al riu Tordera (mitjana de totes les estacions de mostreig) al llarg del període d’estudi. 0 2000 4000 6000 8000 10000 Estiu 01 Tardor 01 Primavera 02 Estiu 02 Tardor 02 Densitat mitjana (Ind/Ha) Les característiques de densitat i estructura poblacional van ser molt variables entre les localitats estudiades : Figura 8. Evolució durant el període d’estudi de la densitat poblacional i la longitud mitjana de les espècies dominants, en cadascuna de les estacions de mostreig. La Llavina 0 2000 4000 6000 8000 10000 12000 14000 16000 18000 Estiu 01 Tardor 01 Primavera 02 Estiu 02 Tardor 02 Densitat (Ind/Ha) Truita (S. trutta) Altres La Llavina 0 50 100 150 200 250 Estiu 01 Tardor 01 Primavera 02 Estiu 02 Tardor 02 LF (mm) Truita (S. trutta) 0 20 40 60 80 100 120 140 160 0 1020304050607080 Captura 1ª pesca Abundància estimada r 2 =0.89 Resultats de seguiment biològic de la Conca de la Tordera 149 Sant Esteve 0 2000 4000 6000 8000 10000 12000 14000 16000 18000 Estiu 01 Tardor 01 Primavera 02 Estiu 02 Densitat (Ind/Ha) Barb (B. meridionalis) Bagra (S. cephalus) Foxí (P. phoxinus) Sant Esteve 0 50 100 150 200 250 Estiu 01 Tardor 01 Primavera 02 Estiu 02 LF (mm) Barb (B. meridionalis) Bagra (S. cephalus) Palautordera/Sant Celoni 0 2000 4000 6000 8000 10000 12000 14000 16000 18000 Estiu 01 Tardor 01 Primavera 02 Estiu 02 Tardor 02 Densitat (Ind/Ha) Barb (B. meridionalis) Bagra (S. cephalus) Palautordera/Sant Celoni 0 50 100 150 200 250 Estiu 01 Tardor 01 Primavera 02 Estiu 02 Tardor 02 LF (mm) Barb (B. meridionalis) Bagra (S. cephalus) Sant Celoni/La Batllòria 0 2000 4000 6000 8000 10000 12000 14000 16000 18000 Estiu 01 Tardor 01 Primavera 02 Estiu 02 Densitat (Ind/Ha) Barb (B. meridionalis) Bagra (S. cephalus) Anguila (A. anguilla) Sant Celoni/La Batllòria 0 50 100 150 200 250 Estiu 01 Tardor 01 Primavera 02 Estiu 02 LF (mm) Barb (B. meridionalis) Bagra (S. cephalus) La Batllòria/Hostalric 0 2000 4000 6000 8000 10000 12000 14000 16000 18000 Estiu 01 Tardor 01 Primavera 02 Estiu 02 Densitat (Ind/Ha) Barb (B. meridionalis) Bagra (S. cephalus) Anguila (A. anguilla) Altres La Batllòria/Hostalric 0 50 100 150 200 250 Estiu 01 Tardor 01 Primavera 02 Estiu 02 LF (mm) Barb (B. meridionalis) Bagra (S. cephalus) Hostalric/Tordera 0 2000 4000 6000 8000 10000 12000 14000 16000 18000 Estiu 01 Tardor 01 Primavera 02 Estiu 02 Densitat (Ind/Ha) Barb (B. meridionalis) Bagra (S. cephalus) Anguila (A. anguilla) Altres Hostalric/Tordera 0 50 100 150 200 250 Estiu 01 Tardor 01 Primavera 02 Estiu 02 LF (mm) Barb (B. meridionalis) Bagra (S. cephalus) Resultats de seguiment biològic de la Conca de la Tordera 150 Tordera/Delta 0 2000 4000 6000 8000 10000 12000 14000 16000 18000 Estiu 01 Tardor 01 Primavera 02 Estiu 02 Densitat (Ind/Ha) Barb (B. meridionalis) Bagra (S. cephalus) Anguila (A. anguilla) Gambusia (G. holbrooki) Tordera/Delta 0 50 100 150 200 250 Estiu 01 Tardor 01 Primavera 02 Estiu 02 LF (mm) Barb (B. meridionalis) Bagra (S. cephalus) - La Llavina Àrea dominada per la truita comuna, encara que esporàdicament van aparèixer individus de truita arc iris i anguila. La densitat va fluctuar entre 1939 i 6025 individus/Ha. El valor més alt de densitat va correspondre a la tardor de 2002, i cal atribuir-lo, en part, a causes artificials ja que una fracció de les truites presents provenien d’una repoblació recent. La talla mitjana és va mantenir molt estable, el que indica que l’estructura demogràfica de la població està en equilibri. - Sant Esteve Aquesta estació va estar profundament afectada per la captació d’aigües de Palautordera, que en els mesos més secs va derivar tot el cabal del riu i va deixar sense aigua gran part d’aquest tram. Els peixos presents són el barb de muntanya i la bagra com espècies dominants, i esporàdicament apareix el foxí i la truita. La densitat va disminuir després de l’estiu de 2001, i es va mantenir en valors molts baixos la resta de mostrejos. L’estructura poblacional del barb va ser estable, però formada per individus petits (classe 0+ i 1+), probablement migradors des d’àrees on hi ha una població més estructurada. L’estructura de mides de la bagra va ser més variable, degut a l’aparició en certs mostrejos d’individus adults de mida gran. - Palautordera/Sant Celoni Aquest tram també va estar afectat per la captació d’aigües de Palautordera. Durant els mostrejos d’estiu de 2001 i tardor de 2001, l’estació estava completament seca i per tant sense peixos. En tot els mostrejos posteriors hi va haver cabal en aquesta localitat, i es va observar una recuperació molt important de la densitat, sobretot de barb de muntanya, encara que amb individus de mida petita (classe 0+ i 1+). També van ser presents en aquesta localitat la bagra i la truita. - Sant Celoni/La Batllòria Aquest tram va mostrar un cabal relativament estable durant tot el període d’estudi, però la qualitat de l’aigua està afectada per la sortida de la depuradora de Sant Celoni i altres abocaments industrials. La densitat no va mostrar grans fluctuacions, però es va mantenir en nivells relativament baixos. L’estructura de mides de les espècies dominants (barb i bagra) va augmentar progressivament al llarg del temps. - La Batllòria/Hostalric L’estació situada en aquest tram va ser estable de cabal ja que va mantenir aigua fins i tot en els períodes de sequera (estiu 2001). La densitat va ser relativament alta en la majoria de mostrejos, encara que es va observar una disminució fins a la primavera de 2002, per augmentar posteriorment. El descens es pot atribuir a les avingudes que van ocórrer a l’hivern i primavera 2002, que van modificar l’estructura física del tram, eliminant Resultats de seguiment biològic de la Conca de la Tordera 151 zones de refugi i pous. L’estructuració de l’habitat que es va produir posteriorment va comportar un progressiu augment de l’abundància. També es va observar un canvi en l’espècie dominant: inicialment era la bagra, però la seva densitat va disminuir progressivament i, contràriament, el barb de muntanya va augmentar la seva abundància, especialment a partir de l’estiu de 2002. La mida mitjana dels peixos va ser relativament alta, sobretot en el cas de la bagra, però va disminuir progressivament al llarg del temps. - Hostalric/Tordera Aquesta estació va experimentar forts canvis de cabal estacionals. Va ser molt afectada per la sequera del 2001, encara que no es va assecar completament. La densitat va disminuir molt acusadament a la tardor de 2001, moment a partir del qual hi ha una lleugera tendència en augment, atribuïble únicament a l’anguila ja que la resta d’espècies van continuar disminuint. Aquesta localitat és la que va presentar una major densitat d’anguiles, circumstància deguda en part a la presència de l’obstacle que representa l’estació d’aforaments, que dificulta l’expansió d’aquesta espècie riu amunt. - Tordera/Delta La característica més destacada d’aquesta estació va ser la inestabilitat de la llera i la variabilitat dels cabals. El manteniment de l’aigua en aquesta secció durant tot el 2002 va afavorir l’arribada d’alevins (mida mitjana baixa) des d’àrees superiors, però la densitat va ser molt baixa. Relacions amb l’hàbitat Entre el 69% i el 77% de la variància en la densitat de les principals espècies s’explica per les característiques de l’hàbitat en les regressions lineals múltiples (RLM) efectuades amb les dades agrupades de tots els mostrejos . Taula 4. Resultats de l’anàlisi de regressió lineal múltiple (“Forward stepwise”) entre la densitat de les principals espècies i les variables de l’hàbitat. Variable Coeficient de regressió Nivell de significació R2 Densitat B. meridionalisa 0.71 Intercepte 6.307 0.002 Altituda -1.856 0.000 Profunditata -2.539 0.020 Substratb Pedres 4.339 0.000 Llim 2.896 0.021 Densitat S. cephalusa 0.69 Intercepte 4.948 0.000 Altituda -2.174 0.002 Poua 0.938 0.024 Substratb Pedres 3.009 0.000 Llim 2.789 0.028 Densitat A. anguillaa 0.77 Resultats de seguiment biològic de la Conca de la Tordera 152 Altituda -2.354 0.000 Poub 1.283 0.017 Ràpidb -1.532 0.042 Refugisb 4.417 0.000 Substratb Pedres 1.878 0.026 Sorra 2.536 0.012 Densitat S truttaa 0.71 Altituda 2.617 0.000 Refugisb 3.250 0.000 Substratb Pedres -3.316 0.001 Nota: Només s'inclouen els interceptes significatius. a variable transformada log10(x+1) b variable transformada arcsen(x1/2) L’altitud de la localitat és la variable que influeix de manera general en l’abundància de les principals espècies. L’abundància de la truita està positivament relacionada amb l’altitud. La densitat de les altres espècies mostra una relació inversa amb l’altitud, més important en el cas de l’anguila i menor pel barb, estant la bagra en una posició intermèdia. Dins d’aquest patró general que marca l’altitud, altres variables de l’habitat van influir significativament sobre la densitat de les espècies. La densitat de barb de muntanya i de bagra es va relacionar positivament amb els substrats de pedres i llim, negativament amb la profunditat en el cas del barb, i positivament amb la presència de pous en el cas de la bagra. L’anguila selecciona les zones de pou, amb substrats de pedres i sorra, i és menys abundant en les àrees amb alta proporció de ràpids. La densitat de truita està relacionada positivament amb la presència de refugis, i mostra una relació inversa amb zones de substrats de pedres. Informació referent a la campanya 2003 A la taula 5 es mostren les dades de nombre de captures i densitats de peixos, i estructura d’hàbitat obtinguts durant la campanya de primavera de 2003. La densitat de totes les espècies, a excepció de la truita, ha anat augmentant (seguint amb la tendència observada a l’estiu i la tardor de 2002), als trams de St. Celoni en avall. Així mateix, es constata que comencen a aparèixer individus adults a les àrees més afectades per la sequera del 2001 (Sant Esteve, Sta. Maria/Sant Celoni, Tordera/Delta). Resultats de seguiment biològic de la Conca de la Tordera 153 Taula 5. Dades obtingudes durant la campanya de l’any 2003. Data de mostreig 28/05/03 28/05/03 24/05/03 24/05/03 11/05/03 24/05/03 24/05/03 Peixos capturats (N) (ind/ha) (N) (ind/ha) (N) (ind/ha) (N) (ind/ha) (N) (ind/ha) (N) (ind/ha) (N) (ind/ha) S. trutta 44 2316,39 4 231,34 1 34,29 0 0 0 0 0 0 0 0 B. meridionalis 0 0 7 404,84 253 8675,51 175 4774,87 272 13943,43 182 3665,28 48 709,95 L. cephalus 0 0 9 520,51 10 342,91 136 3710,75 42 2153,03 61 1228,47 38 562,04 P. phoxinus 0 0 27 1561,54 0 0 2 57,57 0 0 0 0 0 0 A. anguilla 0 0 0 0 0 0 7 190,99 4 205,05 252 5075 10 147,91 C. carpio 00 00 00 00 2102,53 6120,83 00 L. gibbosus 00 00 00 00 00 120,14 00 Amplada mitj (m) 4,10 4,5 7,4 9,3 7,2 16,8 18,3 Fond.Max (cm) 47,50 130 25 80 55 65 70 SUBSTRAT (%) Roca 0,56 0,42 0,44 0,13 0,00 0,08 0,00 Pedres 0,23 0,50 0,50 0,40 0,78 0,15 0,00 Grava 0,16 0,08 0,06 0,27 0,11 0,15 0,38 Sorra 0,10 0,00 0,00 0,13 0,11 0,38 0,62 Llim 0,00 0,00 0,00 0,07 0,00 0,08 0,00 Matèria Orgànica 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,15 0,00 REFUGIS (%) Coves 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 Troncs 0,17 0,00 0,00 0,00 0,25 0,00 0,00 Roques 0,37 0,33 0,44 0,25 0,00 0,14 0,00 Arrels-Veg. Aèrea 0,00 0,11 0,11 0,25 0,50 0,00 0,13 Veg. Aq-Algues 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,57 0,25 Absent 0,55 0,56 0,44 0,50 0,25 0,29 0,63 MORFOLOGIA (%) Pou 0,30 0,33 0,18 0,33 0,25 0,22 0,20 Taula 0,23 0,44 0,36 0,44 0,25 0,67 0,80 Ràpid 0,48 0,22 0,45 0,22 0,50 0,11 0,00 Estació d'aforaments TorderaLa Llavina Sant Esteve Santa Maria Sant Celoni Can Perxistó Resultats de seguiment biològic de la Conca de la Tordera 154 CONCLUSIONS Durant el període d’estudi es van produir canvis ambientals notables, especialment variacions hidrològiques. Encara que la Tordera pot assecar-se per causes completament naturals en determinats trams, la gran extensió de riu sec indueix a pensar que la causa està en la sobre-explotació dels aqüífers de la conca. Per exemple, la presa de captació del canal de Palautordera deriva tot el cabal que baixa pel riu durant l’estiu, deixant sec el riu fins gairebé Sant Celoni. La disminució observada de l’abundància de peixos en les campanyes de tardor 2001 i primavera 2002 pot ser una conseqüència de la forta sequera de l’estiu de 2001, com sovint s’ha posat de manifest en altres rius que han passat per situacions extremes de sequera (Grossman et al., 1982). Els cabals abundants durant tot el 2002 (any hidrològic excepcional, sense la disminució habitual del cabal a l’estiu) sembla que van produir una progressiva recuperació de les poblacions, deguda probablement a la reducció de la mortalitat associada a l’assecament del riu a l’estiu, i, en les zones afectades per abocaments, a la dilució dels elements contaminants. L’estructura i densitat de les poblacions de peixos va ser molt variable entre estacions de mostreig. Una part important d’aquesta variabilitat va estar influenciada per les característiques hidrològiques. En general, les àrees que s’assequen o pateixen reduccions fortes de cabal a l’estiu van tenir valors menors de densitat, encara que les condicions de cabal per sobre de la mitjana durant tot el 2002 van fer que aquest efecte no fos tant evident. L’estructura de mides de les poblacions d’aquestes localitats és característica de zones que pateixen algun tipus de pertorbació periòdica que produeix mortalitat entre els individus adults. Com a resultat d'això, la piràmide d'edats està molt simplificada, únicament amb representants de les classes d'edat 0 i 1 que arriben per dispersió des d’altres zones més estables, i per tant la longitud mitjana dels peixos és baixa. A excepció de la truita a la capçalera del riu, les espècies introduïdes tenen una presència escassa a la Tordera. Al no existir embassaments que regulin el cabal, es produeixen avingudes periòdiques que, probablement, són els principals factors que limiten les poblacions de les espècies introduïdes, com s’ha posat de manifest en molts rius de diferents regions del món (Schultz et al., 2003). No obstant, algunes espècies exòtiques poden aparèixer en el riu per dispersió des de petits embassaments on hi són presents, com per exemple, l’embassament de Fuirosos (Aparicio et al., 2001). REFERÈNCIES Aparicio, E., Vargas, M.J., Olmo, J.M. & Sostoa. A. (1996). Diagnosi de l'estat de les poblacions del peixos de les conques internes de Catalunya. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. 68 pp. Aparicio, E., Vargas, M.J., Olmo, J.M. & Sostoa, A. de (2000). Decline of native freshwater fishes in a Mediterranean watershed on the Iberian Peninsula: a quantitative assessment. Environmental Biology of Fishes 59: 11-19. Aparicio, E., Vargas, M.J. & Olmo, J.M. (2001). Distribució i característiques poblacionals de la ictiofauna del parc natural del Montnegre. III Trobada d’estudiosos del Montnegre i el Corredor. Monografies, 32. Diputació de Barcelona. pp 49-53. Doadrio, I., Lobón-Cervià, J. & Sostoa, A. (1985). The chub (Leuciscus cephalus cephalus L.) in the Iberian Peninsula. Cybium 9:410-411.