28
Ag icul u a
L'Escola
supe io
de
Zoo
e
c
nia
nI
La conse acl6 de la iqueaa pecua ia i la unció higiimica·saniü ia
L'Escola Supe i
o
de Zoo ecnia come
ia
un
manca.men si
des-
cuidés
la
mane a
de conse a
la
iquesa pecua ia. Les bes ies
po-
den §Q i mol es
ma
lal ies: les més són pu a.men indi iduals, és
a
di ,
que
la
p esencia del malal
no
cons i ueix cap
pe ill
pe
als
aU es animals; pe o hi
ha
al es malal ies que s6n con agioses, que
el malal po encomana -
la
a o o
pan
del bes ia .
Les malal ies indi iduals o espo a diques ep esen e UD pe ju-
dici mol pe i pe a
la
a
made ia; en can i, les malal ies con agioses
poden comp ome e se iosamen
la
iquesa pecua ia. Conseqüencia
d'aqu e s, Escola Supe io de
Zo
o ecnia dona
a
una g an im-
po lmcia a l'es udi de les
ma
lal ies con agioses, i no an a a les
al es.
Les malaJ ie con agio es e eixen on
a a
un
al
e
aspe
e:
ll
u s
elacions amb
la
medicina humana. Ha en -hi nalal ies comuns a
l'home i als a imals, se a con onien que l'Escola no es desa engui
del pe ill de ce s malal s en con amina l'especie humana.
Oi
més:
una
g an pa dels alimen s que consumeix l'ho ne p o é
del bes ia sac i ica als esco xado s;
una
pa , més pe i a,
de
p o-
duc es animals conse a s o al na u al. El ecnic que hagi cu sa a
l'Escola de Zoo ecnia pod a sabe millo que
ningá
les al e acions
que p eson in els subsdi s alimen s i el mal que pod ien causa
a.
l'especie humana.
Al
cos a
de
la ecnica de
la
p oducció animal hi oman, «na u-
al nen
,.
in oluc ada
una
al a {unció higienica i sani a ia.
Amb
el que s'ha di queda exposa l'objec e de l'Escola. Supe-
io de Zoo e nía.
I!:s
e iden que el pla d'ensenyamen ha d'ajus-
a -se al mo íu pel qual s unda l'es ablimen .
Bases del pla d'ensenyamen
Pe
a ing essa a l'Escola cald A que ela Dais inguin uns se ze
o disse anys i que posseeixin
una
cul u a gene al.
El p ime cu s se a des i
na a
l'es udi de ciencies unda nen-
~:
Ma ema iques, Física, Química, His o ia Na u al.
El segan cu s es a a des ina als coneixemen s baslcs de
la
p o-
ducció ege al i animal. (Ag onom ia, Topo a ia, IIid lmlica,
Bio-
logia,
ID
ologia, Ana omía i Fisiología animal, Higiene).
El e ce
se a.
una.
lógica con inuació de l'an e io : Cons uc-
cíons u als, Fi o écnia, Zoo ecnia. p opiamen dHa, IndlÍs les
zoo-
lbgiques, Iudú ies de
la.
ca n i de la
ll
e , Legislaci6 i CompLabili a .
El qua cu a co npend a. l'es udi
de
la
conse aci6 dels ege al s
i ani nals: Pa ologíes gene als i especial animals, Pa ología ae al,
Obs e icia, Ope acions, Te apeu ica.
Pa
asi ologia, Bac e iología i
Inspecoió sa.ni a ia de subs ncies alimen icies.
29
Ag icul u a
L'ensen
ya
men
po dona -se de m
oU
es m
ane
es: pend e
un
ai
e
exclusi amen p ac ic, o, pel con
a i
l
amp
lamen eó i
co
Aqu
e
s~
s
dos ex ems són
ig
ualmen pe nici os.
Els
alumnes que hagin cu sa a l'E e la
Sup
e io d Zo ecnia
ba.u an d'ésse a la egad
a.
e
ó ics i
p
ac ic . TeO ics,
pe
a com-
pend e
o a.
l
a.
alo deIs e s, pa a
l'e
lliga els enomens,
pe
a sab
e
obse a i
pe
a in es ig
a
pe omp e p opio
Hau
n d'ésse pl'ac-
ies, pe que la p incipal
nali a de l'Escola és indu
s
ia
l- pe im-
ho
una.
U a ega
da,--c
onsel' a , augmen a i des
en
o
ll
a
la
Pl"()
-
ducci6 animal.
Aques a dual condició de l'ensenyamen exigeix: biblio eca
es
-
pecial, labo a o is, camps i es ables. A la biblio eca hi
ha
d'ha
e
o s eIs docu nen s, o a l
a.
his ia i l'ac uali a de
la
p odu
cció
ani
ma
l. Els labo a o is s
e an
p o ei s del ma e ial necessa i a l
es
demo
s
acions, obse ació i expe i mcies. Els camps, d'ésse pos-
sililo, de di e sa condici6,
pe
a ob e
ni
majo
di e si
a
de eon eus.
EIs es ables i aU es l
lllb
i aeions
pe
a a
nim
als,
pe
a
ex
plo a -hi e
Is
indi idus de es di e ses especies objec e de l'ensenyamen , i,
pe
i,
el ma e Ial
p opi
pe
a les exp1o acions ege als i les iodús ies
animalB.
Co o
es
po
L eu e,
la
eali zació d'aques pIa d'ensenyamen C
Olll-
po a que l'Escola sigui
Co a
de Ba celona, empl
a.c;an
-I
a en u
na.
linea.
Tí ols que
pOd an
ob eni ·se en l'Escola
El p
la
d'en enyamen
es a di idi en
o
ma
que eIs
alumn
es
que solame
n
s'in e essin
pe
la
p odueeió
animal
no
h
ag-
in de pe dl'e
amps
euJ'S
n l
a.
pa
q
ue
a
c a
de
la conse ació de la iq
ue
s
a.
pe-
cua. ia.
Així eIs alumnes, es udian els es
p ime s
nnys, eu an o
el que a e e en
cia
a la p oduceió. Aques s alumnes pod ien i u-
la -se "Enginye s zoo ecniaS».
Els que,
a.
més a més deIs es
p
imo cu sos, passessin
el
qu
a , se'ls
pod ia
i ula
!!
Enginye s i me
.
ges zoo ecnIcs». La pa-
a.ula
((
me ge» j
a.
h
a.
e
s a.
p
opos
i
a m
és
d'u
na
egada pe a
su
bs
i-
ui
la
de e e ina i.
Ta
l subs i u
'i
6 és necess
a ia
pe
a la
Do
s .
e.
inali a . VEse
la
Supe i de Zoo ecnia
ha
d'e
bo a
o a.
p e-
sumpe
ió de pode ésse
la.
epe ició d'
un
a Escol
a.
de Ve in8. ia. O
di
d'una
aI a mane a: les Escoles de
Ve
e
ina ia. ha ien
p
od
ul
1nicamen e
cn
ics d s ina s a
la
con
e a
ci del capi al p
ec
ua i; l'Es-
cola .
Supe io
de Zoo ecnia
a
c a de
p
o
du
'
I'
enginye s que s'oeupin
p e e e l
me
n de la indú
s
ia
a.
ni
mal
i de la indús ia deIs p oduc-
es
an
i
mals
.
No
obs an , Ca alunya, ha en d menes e eenies que s'ocupin
de l
es
éLla
l i
es
con agioses p in ip l
men
i de la
in
spe
(;ci
ó sani a ia
d'a
l
imeTl s
des i a s a
l'h
ome, aques s ecnics poden
és
se els
ma.-
eixos engin
ye
s zoo cnies que hagin
es
ud ia u al e ány.
Obsm' i.
's que eIs í úls que d ni l'Es
co
la Supe io de
Zo
o ecnia.
ac uaLmen , no
e
nen al e al
o
que el p o i que
l'alum
ne
hagi
e
••••••••••••••••
•
••••••••
•
••
•
••••
• • •
••••••••••••••
Ag icul u a
de
les nsenyances. Els ng'in
ye
s
zoo
ecni 's
ha
u
a
,
de
J-
~ba
ll
a
pe
Mii
cula
me
n el' a guan
ya
-se la
"l
da, no p d
en
aspi a ,
pe
llu
í ol, a
ca
p dels
ca
ées o
i
ciuls de ]
'Es a
espanyol.
EJs 0nginy
é
i me ges zoo éc
:.n
ies
a
mp
oc pod
a
ll
oc
upa
cap
pl
alla en esco xado s,
me ca
s ni
p
es
a
se ei
san
i
a i
o
III
die pú-
b
li
came
n .
Els al
um
nes q
ue
hagin es ud
ia
a l'E cola
Sup
e io
de
Zoo ecnia
de la
Ma
nco
muni
a
de Ca
alun
ya, l'
Es
a
espa
n.
01 e
l'
i
ll
d a
e
xac a
-
me
n
n Ja m
a
eixu considel
'a
ció
qu
e el al
uo
lIl
cs
que
s'
han
i
ula
ce
una Escola. es an
ge a
,
La
a
maJ
c
ia
do
Ca
a
lun
yu,
pa
al s
eu
p
og
és
no n
ec
essiLa
p
c-
ci
sa
mo
ll í ols o
ic
ials,
sin
ó di ec o s q
ue
Si
uIn
c
omp
c
en
s. A e-
""ades, dal'
e a
un
i ol o
i
ia1, s'hi ama
ga
un
ec
nlc de coneixcm u a
incc
s. 1 aixu és
el
que
TI
con é a
Ca
alu
nya. D· les Escoles
8,-
a
lanes n
'h
an
de
so
L
i
jo as
qu
e inguin conscdmc
ia
de
11m
aIua..
jo es
qu
e s'a
midi
n p 1s coneixemen s
que
po
sseeixen i n pel i
ol
amb
el q
ua
l s' Jo nín .
L
'E
s
a
es
pany
o
l,
.
11
acondic
io
n
a
l'Escola S
upe
io de Zoo ec-
nia, com io es les aI es Escoles
ca.
a
la
nes
,
eh
el
111
és gTan desen es,
menysp
e
u o es
a
nya
men
-e
s
li
l1
ge
s
din
e
la nos
a
casa, u
CR.-
La
lu
nya ma eíx
-i
ndi
ec
a uen en a el se ei
le
c e
a
una se io-
si
a en e eis al
umn
es
i una co
mpe
en
ci
a en
e
eI
s p o ess
o s
, degu-
des
al
e de
no
po
de
l'
ale si
nó
la
ll
u c
ap
a '
í
a , és a di
!'
, la p o-
1ia aJu
i .
cien í ic
a.
, a
n
b exclusió e í ol.
Aque a conilició d'in el'io i
a
e¡1
la.
qual
exp essamE n
se'n~
ol col,loc
a
, de
e min
lu'a, a l
o;
lla
g
a,
que
les
Es
coles ca alan
gau-
dei
xin
d'U
Il
p
es
i i cien í
i
que les Escoles de I'Es a
espany
ol,
en
Sil.
!l
a ga
his
o
ia, no
han
posseI mui,
T,
me
n e la c n
i
an a en nosal l'es maleixos pe s
is
eixi, m
sn e
els
ca a
l
an
s
ingu
em e en 18
al
s
des ws
de
Ca alunya,
l'a
ll
ib l'
<i
ció
pa ci
al
O o al de la pl i esde i
nd il
n
a
u a
1menl p
l'
l'es
o e¡.
deIs
ca
alans, i
lI
a o
s
els ills de Ca al
un
ya, es
u
dian en les
p op
ies Es-
coJ
e:;
, o
u s
a
an
en
Escoles nacional
s-amb
lí
ols o
ic
i ls i o ,
_·
no,
c.o
m
a.
a,
en
Es
coles
qu
e, esse
n
cal
la
ncs,
SÓ
ll
ing
de
~
e
l
~
Go
el' iS
es
pa
nyol com Escoles es!!' nge es.
Ñl.
ROSSELL
1 VILA
Els em s del
b
!~·
iU1·
deuen
ésse la base de
l
e W
i llaci6
de
le!
le
l
)
S,
4>-
Tc
ni
el bes ial'
{¡ u
és
pl'e ia a
-
lo
pe a
un
sen.Y
nomb e
de
'malal ie
•
4>-
La
unió
a.
la
OI' :a: lI
J'
l'iwl o s,
lssocieu- os a un Sind¿c
a
AgN-
cola.
<S>-
Són p
e
e
ibles l
e$
eoalZalles de
a
do
o d'1i.i en a l
es
de
p i-
1) a~eTa,