Escola Superior de Zootècnia ( III )

28 Ag icul u a L'Escola supe io de Zoo e c nia nI La conse acl6 de la iqueaa pecua ia i la unció higiimica·saniü ia L'Escola Supe i o de Zoo ecnia come ia un manca.men si des- cuidés la mane a de conse a la iquesa pecua ia. Les bes ies po- den §Q i mol es ma lal ies: les més són pu a.men indi iduals, és a di , que la p esencia del malal no cons i ueix cap pe ill pe als aU es animals; pe o hi ha al es malal ies que s6n con agioses, que el malal po encomana - la a o o pan del bes ia . Les malal ies indi iduals o espo a diques ep esen e UD pe ju- dici mol pe i pe a la a made ia; en can i, les malal ies con agioses poden comp ome e se iosamen la iquesa pecua ia. Conseqüencia d'aqu e s, Escola Supe io de Zo o ecnia dona a una g an im- po lmcia a l'es udi de les ma lal ies con agioses, i no an a a les al es. Les malaJ ie con agio es e eixen on a a un al e aspe e: ll u s elacions amb la medicina humana. Ha en -hi nalal ies comuns a l'home i als a imals, se a con onien que l'Escola no es desa engui del pe ill de ce s malal s en con amina l'especie humana. Oi més: una g an pa dels alimen s que consumeix l'ho ne p o é del bes ia sac i ica als esco xado s; una pa , més pe i a, de p o- duc es animals conse a s o al na u al. El ecnic que hagi cu sa a l'Escola de Zoo ecnia pod a sabe millo que ningá les al e acions que p eson in els subsdi s alimen s i el mal que pod ien causa a. l'especie humana. Al cos a de la ecnica de la p oducció animal hi oman, «na u- al nen ,. in oluc ada una al a {unció higienica i sani a ia. Amb el que s'ha di queda exposa l'objec e de l'Escola. Supe- io de Zoo e nía. I!:s e iden que el pla d'ensenyamen ha d'ajus- a -se al mo íu pel qual s unda l'es ablimen . Bases del pla d'ensenyamen Pe a ing essa a l'Escola cald A que ela Dais inguin uns se ze o disse anys i que posseeixin una cul u a gene al. El p ime cu s se a des i na a l'es udi de ciencies unda nen- ~: Ma ema iques, Física, Química, His o ia Na u al. El segan cu s es a a des ina als coneixemen s baslcs de la p o- ducció ege al i animal. (Ag onom ia, Topo a ia, IIid lmlica, Bio- logia, ID ologia, Ana omía i Fisiología animal, Higiene). El e ce se a. una. lógica con inuació de l'an e io : Cons uc- cíons u als, Fi o écnia, Zoo ecnia. p opiamen dHa, IndlÍs les zoo- lbgiques, Iudú ies de la. ca n i de la ll e , Legislaci6 i CompLabili a . El qua cu a co npend a. l'es udi de la conse aci6 dels ege al s i ani nals: Pa ologíes gene als i especial animals, Pa ología ae al, Obs e icia, Ope acions, Te apeu ica. Pa asi ologia, Bac e iología i Inspecoió sa.ni a ia de subs ncies alimen icies. 29 Ag icul u a L'ensen ya men po dona -se de m oU es m ane es: pend e un ai e exclusi amen p ac ic, o, pel con a i l amp lamen eó i co Aqu e s~ s dos ex ems són ig ualmen pe nici os. Els alumnes que hagin cu sa a l'E e la Sup e io d Zo ecnia ba.u an d'ésse a la egad a. e ó ics i p ac ic . TeO ics, pe a com- pend e o a. l a. alo deIs e s, pa a l'e lliga els enomens, pe a sab e obse a i pe a in es ig a pe omp e p opio Hau n d'ésse pl'ac- ies, pe que la p incipal nali a de l'Escola és indu s ia l- pe im- ho una. U a ega da,--c onsel' a , augmen a i des en o ll a la Pl"() - ducci6 animal. Aques a dual condició de l'ensenyamen exigeix: biblio eca es - pecial, labo a o is, camps i es ables. A la biblio eca hi ha d'ha e o s eIs docu nen s, o a l a. his ia i l'ac uali a de la p odu cció ani ma l. Els labo a o is s e an p o ei s del ma e ial necessa i a l es demo s acions, obse ació i expe i mcies. Els camps, d'ésse pos- sililo, de di e sa condici6, pe a ob e ni majo di e si a de eon eus. EIs es ables i aU es l lllb i aeions pe a a nim als, pe a ex plo a -hi e Is indi idus de es di e ses especies objec e de l'ensenyamen , i, pe i, el ma e Ial p opi pe a les exp1o acions ege als i les iodús ies animalB. Co o es po L eu e, la eali zació d'aques pIa d'ensenyamen C Olll- po a que l'Escola sigui Co a de Ba celona, empl a.c;an -I a en u na. linea. Tí ols que pOd an ob eni ·se en l'Escola El p la d'en enyamen es a di idi en o ma que eIs alumn es que solame n s'in e essin pe la p odueeió animal no h ag- in de pe dl'e amps euJ'S n l a. pa q ue a c a de la conse ació de la iq ue s a. pe- cua. ia. Així eIs alumnes, es udian els es p ime s nnys, eu an o el que a e e en cia a la p oduceió. Aques s alumnes pod ien i u- la -se "Enginye s zoo ecniaS». Els que, a. més a més deIs es p imo cu sos, passessin el qu a , se'ls pod ia i ula !! Enginye s i me . ges zoo ecnIcs». La pa- a.ula (( me ge» j a. h a. e s a. p opos i a m és d'u na egada pe a su bs i- ui la de e e ina i. Ta l subs i u 'i 6 és necess a ia pe a la Do s . e. inali a . VEse la Supe i de Zoo ecnia ha d'e bo a o a. p e- sumpe ió de pode ésse la. epe ició d' un a Escol a. de Ve in8. ia. O di d'una aI a mane a: les Escoles de Ve e ina ia. ha ien p od ul 1nicamen e cn ics d s ina s a la con e a ci del capi al p ec ua i; l'Es- cola . Supe io de Zoo ecnia a c a de p o du ' I' enginye s que s'oeupin p e e e l me n de la indú s ia a. ni mal i de la indús ia deIs p oduc- es an i mals . No obs an , Ca alunya, ha en d menes e eenies que s'ocupin de l es éLla l i es con agioses p in ip l men i de la in spe (;ci ó sani a ia d'a l imeTl s des i a s a l'h ome, aques s ecnics poden és se els ma.- eixos engin ye s zoo cnies que hagin es ud ia u al e ány. Obsm' i. 's que eIs í úls que d ni l'Es co la Supe io de Zo o ecnia. ac uaLmen , no e nen al e al o que el p o i que l'alum ne hagi e •••••••••••••••• • •••••••• • •• • •••• • • • •••••••••••••• Ag icul u a de les nsenyances. Els ng'in ye s zoo ecni 's ha u a , de J- ~ba ll a pe Mii cula me n el' a guan ya -se la "l da, no p d en aspi a , pe llu í ol, a ca p dels ca ées o i ciuls de ] 'Es a espanyol. EJs 0nginy é i me ges zoo éc :.n ies a mp oc pod a ll oc upa cap pl alla en esco xado s, me ca s ni p es a se ei san i a i o III die pú- b li came n . Els al um nes q ue hagin es ud ia a l'E cola Sup e io de Zoo ecnia de la Ma nco muni a de Ca alun ya, l' Es a espa n. 01 e l' i ll d a e xac a - me n n Ja m a eixu considel 'a ció qu e el al uo lIl cs que s' han i ula ce una Escola. es an ge a , La a maJ c ia do Ca a lun yu, pa al s eu p og és no n ec essiLa p c- ci sa mo ll í ols o ic ials, sin ó di ec o s q ue Si uIn c omp c en s. A e- ""ades, dal' e a un i ol o i ia1, s'hi ama ga un ec nlc de coneixcm u a incc s. 1 aixu és el que TI con é a Ca alu nya. D· les Escoles 8,- a lanes n 'h an de so L i jo as qu e inguin conscdmc ia de 11m aIua.. jo es qu e s'a midi n p 1s coneixemen s que po sseeixen i n pel i ol amb el q ua l s' Jo nín . L 'E s a es pany o l, . 11 acondic io n a l'Escola S upe io de Zoo ec- nia, com io es les aI es Escoles ca. a la nes , eh el 111 és gTan desen es, menysp e u o es a nya men -e s li l1 ge s din e la nos a casa, u CR.- La lu nya ma eíx -i ndi ec a uen en a el se ei le c e a una se io- si a en e eis al umn es i una co mpe en ci a en e eI s p o ess o s , degu- des al e de no po de l' ale si nó la ll u c ap a ' í a , és a di !' , la p o- 1ia aJu i . cien í ic a. , a n b exclusió e í ol. Aque a conilició d'in el'io i a e¡1 la. qual exp essamE n se'n~ ol col,loc a , de e min lu'a, a l o; lla g a, que les Es coles ca alan gau- dei xin d'U Il p es i i cien í i que les Escoles de I'Es a espany ol, en Sil. !l a ga his o ia, no han posseI mui, T, me n e la c n i an a en nosal l'es maleixos pe s is eixi, m sn e els ca a l an s ingu em e en 18 al s des ws de Ca alunya, l'a ll ib l' <i ció pa ci al O o al de la pl i esde i nd il n a u a 1menl p l' l'es o e¡. deIs ca alans, i lI a o s els ills de Ca al un ya, es u dian en les p op ies Es- coJ e:; , o u s a an en Escoles nacional s-amb lí ols o ic i ls i o , _· no, c.o m a. a, en Es coles qu e, esse n cal la ncs, SÓ ll ing de ~ e l ~ Go el' iS es pa nyol com Escoles es!!' nge es. Ñl. ROSSELL 1 VILA Els em s del b !~· iU1· deuen ésse la base de l e W i llaci6 de le! le l ) S, 4>- Tc ni el bes ial' {¡ u és pl'e ia a - lo pe a un sen.Y nomb e de 'malal ie • 4>- La unió a. la OI' :a: lI J' l'iwl o s, lssocieu- os a un Sind¿c a AgN- cola. <S>- Són p e e ibles l e$ eoalZalles de a do o d'1i.i en a l es de p i- 1) a~eTa,