Ag icul u a 3
an de alguna cosa de és as, aunque los inos sean an.buenos, como
son, los p oceden es de la misma u a, siemp e cunde alguna descon-
ianza, y eso hay que e i a lo.
»Las ó mulas pa a el ap endizaje de es as cosas son muy sencilli-
as y las comp ende á us ed en el ac o, y yo no deja é de da le da os y
cuan os de alles us ed necesi e has a que saque us ed }a ope ación
como us ed desea.»
A a els in e essa s enen la pa aula; jo, com ce s inya e s, ejg
eni la empes a. Volguem-nos assegu a , no quan el mal sigui e ,
sinó abans que a ibi. I si ins a ui hem iscu en plena deso gani -
zació,
que els mals passa s ens se eixin d'exemple pe a l'es-
de enido .
Si no ho em així, a poc a poc, amb la mo pe agp amen , o-
ba em jus càs ig a la nos a incú ia.
JOSEP M:a VALLS
Regna g an en usiasme en els cí cols i ícoles, demos a iu de la immensa
sa is acció amb què
s'han
en e a de la lec u a al Cong és, pel minis e de Fo-
men don F ancesc Cambó del p ojec e de llei sob e decla ació ie colli a i guies
de ci culació dels ins, pe a la implan ació de la qual a Espanya eá a a aspi an
i llui an amb dali la Unió de Vinya e s de Ca alunya. i Ü
L'U gell, cen e de c ia i ec ía amade a
COM S'HA DE CUIDAR EL BESTIAR
S
i enim de comp a edells de Gi ona, que és el p incipal me -
ca ( o s els dissab es de l'any), així que els animals hagin
a iba , si es an cansa s i a mol es ho es que no han menja
ni begu , se'ls dona à aigua que hagi pe du la edo amb un poc de
a ina. A la menjado a o al as ell hi hau à un poc d'al als.
Men es an s'hau à p epa a un jaç ben ou. Els animals, sob e-
o si són jo es, que jeguin deu o do ze ho es, du an les quals no
se'ls inquie a à, deixan -los a les osques.
Desp és se'ls comença à a dona menja , pe ò no an com en
ulguin, sinó que du an els es o qua e dies p ime s que es quedin
amb gana. Els animals que énen d'una al a coma ca, se'ls ha de
ac a en comp e. Si els p ime s dies s'a ipessin mol , un o mal de
en e se ia la conseqüència. No; que els animals deixin de menja
pe es a ja massa ips, això no s'ha de pe me e ins al cap de ui
dies.
Quan ja es eu que els animals es po en bé, que es an aleg es,
lla o s s'ha de comença a dona -los o ça menja . , . .
Si po ésse , pe als animals jo es es p ocu a à que J,es acions
1) De El
llib e
de la pagesia (Mancomuni a de Ca alunya); Di ecció d'Ag icul u a.
4 Ag icul u a
es iguin compos es de es classes d'alimen s: aquosos, secs i con-
cen a s.
Í
Naps,
emola xa o blade a e, pas enagues, cols, co-
lle s o ulles de emola xa, o di a a ge , al als
e d, epadella e da, bla de mo o a a ge ,
eça a a ge a, e c
i Fec d'al als o al als sec, epadella, e le, he ba e,
El> alimen s secs poden ma gal|> ^^ Q he ba g anada bo¡| ¡
é83e - ••••••(
í G anes esmicolades, a ines, despulles de bla , o -
Els alimen s concen a s j
í
. j po,pes de Wa de mo o .
Els animals com més jo es són més bons alimen s han de consu-
mi ; llu apa ell diges iu és end e, i els alimen s g osse s no els po-
den pai an bé com els animals e s.
Els animals que han de posa ca ns, donan -los es egades men-
ja cada dia, ja n'hi ha p ou. Els àpa s
s'han
de sabe combina : el
ma í i migdia, es dona an els alimen s de més àcil diges ió o de més
bon pai , com són els alimen s aquosos i els alimen s concen a s.
Al esp e es dona an els alimen s g osse s. Pe ò això no ol di que
a cada àpa s'hagi de dona un sol alimen . Suposem que a un animal
se li dóna la seg ien ació:
Al als
sec
8
quilos
'
Remola xa.
......... 10 »
Aques a ació ha en -se de epa i en es àpa s, els alimen s es
dona an en à o ma següen :
Í
7*
quilo de o ó
5 » » omola xa
2 » » al als
> Migdia . . < Igual que al ma í
Vesp e 4 quilos d'al als
Aques a ació,Talimen que cos a més de pai és l'al als, i pe
consegüen , s'ha de dona en majo quan i a a l'àpa , desp és del
qual, l'animal ind à més ho es pe a pai -lo.
Amb dues abèu ades n'hi ha p ou: una al ma í, desp és d'ha e
menja el p ime àpa ; una al a, abans del da e . No doneu mai aigua
massa eda.1
Pe a o s els animals, menys pe al po c, poseu a la menjado a
un e òs de sal, pe què en llepin la que els calgui.
Fo a de les ho es dels àpa s, deixeu els animals anquils; eu que
jeguin o ça. Deixeu l'es able a mi ja llum; p ocu eu que al local no
hi aci ed, i que hi hagi un bon jaç.
Ag icul u a
5
De an en an , pe què els animals no pe din la gana, a ieu un
poc l'alimen ació, pe ò, si es eu que els animals mengen de gus , no
hi ha necessi a de can ia d'alimen s.
Cada se mana meneu els animals a la bàscula. La bàscula ha
d'ésse la os a b úixola. Heu de sabe els quilos que cada bès ia
augmen a, i ho apun a eu a una llib e a. Els p ime s animals que us
end eu se an aquells que guanyin menys de pes; el que augmen in
poc us els end eu a la p ime a ocasió; d'aquells que no mengin gai-
e,
des eu- os-en o segui , enca a que hi hagueu de pe d e dine s.
Al bes ia se li ha de pa la , pe ò no se li ha de c ida . Els ani-
mals,
el bon ac e ambé els eng eixa. Si hi ha algun animal que no
ulgui c eu e, en allò que l'en enimen d'un animal pugui obei , no
pe això li heu de pega ; amb amenaça -lo, quasi semp e n'hi ha p ou.
De o es mane es, en ana a deixa cau e el bas ó sob e l'animal,
penseu- os-hi p ime .
Veu eu quin gus dóna eni bes ia i ac a -lo bé!
To segui se l'es ima.
LES CONSEQÜÈNCIES DELS FETS ACTUALS
Les c í iques ci cums àncies que ens han obliga a esc iu e
aques opuscle pod ien ésse l'o igen d'una o ien ació anys ha p e-
dicada pe nosal es, això és: que l'U gell sigui el p incipal cen e
amade de Ca alunya.
Un dia o al e s'ha ia de comença . Si no hagués ingu aques a
c isi, po se d'aquí un cen ena d'anys l'U gell hau ia a iba allà on
es po oba d'aquí una do zena, ca és mol di ícil modi ica un cos-
um pe la sola pe suasió. Les g ans ans o macions han esde ingu
consegüen men a una causa econòmica. L'U gell esde ind à més
o menys amade , segons el emps que du in les ac uals ci cums-
àncies.
El mal d'a ui po ésse la causa d'un g an bé pe a demà. La ma-
jo ia d'u gellesos econeixen la necessi a de posa bes ia , pe ò això
no hau ia passa d'un desig, men e l'al als hagués ingu àcil
so ida.
De aquí enda an , l'U gell po deixa d'ésse una coma ca p o-
duc o a de ma è ia p ima, pe què al es coma ques amb aques a ma-
è ia es ableixin pode oses indús ies. Un hom pensa ia si l'al als in-
d ia al a aplicació que la de se i d'alimen , que e a u ili za pe
al es indús ies, en eu e la esis ència passi a de l'U gell a e con-
sumi aques a a ge en la ma eixa coma ca. Pe ò, no; el ma eix que
an pagesos d'al es coma ques poden e els u gellesos, és a di ,
el bene ici que eali zen amb l'al als ans o ma en animal, o en llu s
p oduc es, es po queda a l'U gell. !
6Ag icul u a
De mane a, que de l'U gell amade , en compa ació de PU gell
al alse hi hau à o ça di e ència. P ime amen , una augmen ado de
capi al, el qual, com a dine sob an dels bene icis de l'al als, enia
dos camins: o e a emplea supè luamen o si s'es al ia a se ia pe
a comp a pape de enda. En aques úl im cas, s'ob enia un in e ès
d'un qua e o cinc pe cen . En enda an , al con a i, el dine es al-
ia pod à emplea se pe a comp a i millo a bes ia , ço és, pe a
augmen a la iquesa del país.
El capi al ambé c eixe à, enin en comp e les nomb oses cons-
uccions que pe a es ables s'hau an d'edi ica , pe ò més impo an
enca a, la modi icació ísica de la e a, que essen an a gilosa, li
con é mol s de ems, del qual adob a ui a penes en as a. La e a
esmenada en aques sen i , p odui à més o es colli es.
Els mils du os que pe adobs químics su en cada any de l'U gell
ep esen en una suma que a ia esc uixi al sabe -la. Amb l'ob enció
dels ems, queda à mol eduïda, i pe an , al e ing és a eni en
comp e.
La amade ia po dona o igen a la c eació d'es ablimen s que
indus iali zin la lle , la ca n i el g eix.
Així, l'U gell amade en compa ació de l'U gell al alse , se'ns
p esen a amb les següen s di e ències:
URGELL ALFALSER
Capi al:
Es ancamen comple .
URGELL RAMADER
Capi al:
Augmen a à pe :
Millo a de les e es.
Edi icis nous.
La àlua del bes ia .
L'es ímul a l'es al i.
La c eació d'indús ies amade es.
Despeses:
La p oducció de ems disminui à les
despeses d'adoba les e es.
Bene icis:
Se an majo s pe :
Augmen de la p oducció ege al, o
sigui més quan i a d'al als, ce eals,
e cè e a.
Pel o in e ès que dóna el capi al
amade .
Ac ualmen , l'U gell ens a l'e ec e d'una d'aques es conques mi-
ne es,
d'on s'ex eu un mine al, expo an -lo a al es països, en els
quals cons i ueix la base de sa iquesa.
I, bé; això no po segui
així:
quan es més ans o macions so eix
Despeses:
Les do zenes de mils du os pe a
adobs químics.
Bene icis:
Els de la ma è ia p ima o sigui l'al-
als.
Ag icul u a
7
una ma è ia,
més
aques a
es
alo a.
I com que al cap i a la i la a-
made ia
no és
sinó
que una
p olongació na u al
de
l'ag icul u a,
els
pagesos d'U gell a ien
bé
dona -s'hi
en cos i
ànima.
És
l'esde e-
nido .
I,
a a, que
ningú
es
pensi
que
poblan
de
bes ia l'U gell,
es po
de e mina
una
supe p oducció
amb la
consegüen baixa
de
p eus.
No;
amb
l'U gell
ple de
bes ia ,
més el que
ac ualmen
hi ha a
Ca a-
lunya, enca a
no
s'a iba ia
a
sa is e
el
consum
de
bes ia
i
llu s
p oduc es
que la
nos a e a necessi a.
La
p oducció amade a
é el
me ca assegu a ,
amb el
g andiós a en a ge
que el
cen e consumi-
do ,
o
sigui
el
me ca p incipal,
és a
casa ma eix,
a
Ba celona.
Pe ò,
la
ans o mació amade a
de
l'U gell
es
queda ia
a la mei-
a
en
quan
a sos
a en a ges,
si
pa al·lelamen
a
aques a ans o -
mació
no es
desen o llés
una
o a acció social ag à ia,
és a di , que
una espessa xa xa d'associacions ag ícoles
no
ga an ís
al
pagès
la
enda
al
màxim
i la
comp a
al
mínimum;
si
l'assegu ança no
li
ga an-
ís
la
colli a
i el
bes ia ,
i pe
úl im,
si les
coope a i es
de
p oducció,
sob e o
en les
indús ies
de la
lle ,
no
s'implan essin
o
segui .
L'acció sindical ag à ia
é
d'ésse
la
consolidació
del
p og és
de
la ècnica ag ícola
i
amade a.
M.
ROSSELL
I
VILA
Ba celona,
19 de gene de 1918
Les ins al·lacions mecàniques
pe a
ega
IV
L
'ÍÍLEVACIÓ
de
l'aigua ep esen a
un
eball. L'aigua,
com
o a
cosa ma e ial, es à so mesa
a la
pesan o , o ça
que ha
d'ésse
ençuda ap o i an
una o
al a o ma d'ene gia. Semp e,
pe
an , se à necessà ia
en una
ins al·lació
de
ega
la
pa mo o a,
que
és
la que
dóna ida
al
conjun .
Ens
ocupa em b eumen ,
en
aques
a icle,
de les
màquines mo ius.
És al
llu a ie a ,
que si ens
en e eníem
a
desc iu e-les esul a ien lla gues
i
pesades
les
nos es
pa aules;
ens
cenyi em
a
enuncia
les,
indican -ne
les
aplicacions,
a en a ges
i
de ec es, enin
en
comp e,
pe a
e alla
la
complexi a
del p oblema,
que la
inali a
de
o a ins al·lació endeix
a
unes ígi-
des egles p àc iques
i
econòmiques
que
limi en
el
camp, en so gi
i des aca ,
amb més
o ça
que els
al es,
els
mo o s e amen ú ils.
Di e ses
són les
o mes d'ene gia
de què
podem ale -nos
pe a
ob eni o ça mo iu: unes
ja
copsades di ec amen
del
mo imen
i
ida e e na
de la
na u a, ais
com la
po ència muscula dels ésse s
ius,
els
co en s a mos è ics,
el
na u al da alla
de les
aigües;