Urgell, centre de cria i recria ramadera ( III últim)

Ag icul u a 3 an de alguna cosa de és as, aunque los inos sean an.buenos, como son, los p oceden es de la misma u a, siemp e cunde alguna descon- ianza, y eso hay que e i a lo. »Las ó mulas pa a el ap endizaje de es as cosas son muy sencilli- as y las comp ende á us ed en el ac o, y yo no deja é de da le da os y cuan os de alles us ed necesi e has a que saque us ed }a ope ación como us ed desea.» A a els in e essa s enen la pa aula; jo, com ce s inya e s, ejg eni la empes a. Volguem-nos assegu a , no quan el mal sigui e , sinó abans que a ibi. I si ins a ui hem iscu en plena deso gani - zació, que els mals passa s ens se eixin d'exemple pe a l'es- de enido . Si no ho em així, a poc a poc, amb la mo pe agp amen , o- ba em jus càs ig a la nos a incú ia. JOSEP M:a VALLS Regna g an en usiasme en els cí cols i ícoles, demos a iu de la immensa sa is acció amb què s'han en e a de la lec u a al Cong és, pel minis e de Fo- men don F ancesc Cambó del p ojec e de llei sob e decla ació ie colli a i guies de ci culació dels ins, pe a la implan ació de la qual a Espanya eá a a aspi an i llui an amb dali la Unió de Vinya e s de Ca alunya. i Ü L'U gell, cen e de c ia i ec ía amade a COM S'HA DE CUIDAR EL BESTIAR S i enim de comp a edells de Gi ona, que és el p incipal me - ca ( o s els dissab es de l'any), així que els animals hagin a iba , si es an cansa s i a mol es ho es que no han menja ni begu , se'ls dona à aigua que hagi pe du la edo amb un poc de a ina. A la menjado a o al as ell hi hau à un poc d'al als. Men es an s'hau à p epa a un jaç ben ou. Els animals, sob e- o si són jo es, que jeguin deu o do ze ho es, du an les quals no se'ls inquie a à, deixan -los a les osques. Desp és se'ls comença à a dona menja , pe ò no an com en ulguin, sinó que du an els es o qua e dies p ime s que es quedin amb gana. Els animals que énen d'una al a coma ca, se'ls ha de ac a en comp e. Si els p ime s dies s'a ipessin mol , un o mal de en e se ia la conseqüència. No; que els animals deixin de menja pe es a ja massa ips, això no s'ha de pe me e ins al cap de ui dies. Quan ja es eu que els animals es po en bé, que es an aleg es, lla o s s'ha de comença a dona -los o ça menja . , . . Si po ésse , pe als animals jo es es p ocu a à que J,es acions 1) De El llib e de la pagesia (Mancomuni a de Ca alunya); Di ecció d'Ag icul u a. 4 Ag icul u a es iguin compos es de es classes d'alimen s: aquosos, secs i con- cen a s. Í Naps, emola xa o blade a e, pas enagues, cols, co- lle s o ulles de emola xa, o di a a ge , al als e d, epadella e da, bla de mo o a a ge , eça a a ge a, e c i Fec d'al als o al als sec, epadella, e le, he ba e, El> alimen s secs poden ma gal|> ^^ Q he ba g anada bo¡| ¡ é83e - ••••••( í G anes esmicolades, a ines, despulles de bla , o - Els alimen s concen a s j í . j po,pes de Wa de mo o . Els animals com més jo es són més bons alimen s han de consu- mi ; llu apa ell diges iu és end e, i els alimen s g osse s no els po- den pai an bé com els animals e s. Els animals que han de posa ca ns, donan -los es egades men- ja cada dia, ja n'hi ha p ou. Els àpa s s'han de sabe combina : el ma í i migdia, es dona an els alimen s de més àcil diges ió o de més bon pai , com són els alimen s aquosos i els alimen s concen a s. Al esp e es dona an els alimen s g osse s. Pe ò això no ol di que a cada àpa s'hagi de dona un sol alimen . Suposem que a un animal se li dóna la seg ien ació: Al als sec 8 quilos ' Remola xa. ......... 10 » Aques a ació ha en -se de epa i en es àpa s, els alimen s es dona an en à o ma següen : Í 7* quilo de o ó 5 » » omola xa 2 » » al als > Migdia . . < Igual que al ma í Vesp e 4 quilos d'al als Aques a ació,Talimen que cos a més de pai és l'al als, i pe consegüen , s'ha de dona en majo quan i a a l'àpa , desp és del qual, l'animal ind à més ho es pe a pai -lo. Amb dues abèu ades n'hi ha p ou: una al ma í, desp és d'ha e menja el p ime àpa ; una al a, abans del da e . No doneu mai aigua massa eda.1 Pe a o s els animals, menys pe al po c, poseu a la menjado a un e òs de sal, pe què en llepin la que els calgui. Fo a de les ho es dels àpa s, deixeu els animals anquils; eu que jeguin o ça. Deixeu l'es able a mi ja llum; p ocu eu que al local no hi aci ed, i que hi hagi un bon jaç. Ag icul u a 5 De an en an , pe què els animals no pe din la gana, a ieu un poc l'alimen ació, pe ò, si es eu que els animals mengen de gus , no hi ha necessi a de can ia d'alimen s. Cada se mana meneu els animals a la bàscula. La bàscula ha d'ésse la os a b úixola. Heu de sabe els quilos que cada bès ia augmen a, i ho apun a eu a una llib e a. Els p ime s animals que us end eu se an aquells que guanyin menys de pes; el que augmen in poc us els end eu a la p ime a ocasió; d'aquells que no mengin gai- e, des eu- os-en o segui , enca a que hi hagueu de pe d e dine s. Al bes ia se li ha de pa la , pe ò no se li ha de c ida . Els ani- mals, el bon ac e ambé els eng eixa. Si hi ha algun animal que no ulgui c eu e, en allò que l'en enimen d'un animal pugui obei , no pe això li heu de pega ; amb amenaça -lo, quasi semp e n'hi ha p ou. De o es mane es, en ana a deixa cau e el bas ó sob e l'animal, penseu- os-hi p ime . Veu eu quin gus dóna eni bes ia i ac a -lo bé! To segui se l'es ima. LES CONSEQÜÈNCIES DELS FETS ACTUALS Les c í iques ci cums àncies que ens han obliga a esc iu e aques opuscle pod ien ésse l'o igen d'una o ien ació anys ha p e- dicada pe nosal es, això és: que l'U gell sigui el p incipal cen e amade de Ca alunya. Un dia o al e s'ha ia de comença . Si no hagués ingu aques a c isi, po se d'aquí un cen ena d'anys l'U gell hau ia a iba allà on es po oba d'aquí una do zena, ca és mol di ícil modi ica un cos- um pe la sola pe suasió. Les g ans ans o macions han esde ingu consegüen men a una causa econòmica. L'U gell esde ind à més o menys amade , segons el emps que du in les ac uals ci cums- àncies. El mal d'a ui po ésse la causa d'un g an bé pe a demà. La ma- jo ia d'u gellesos econeixen la necessi a de posa bes ia , pe ò això no hau ia passa d'un desig, men e l'al als hagués ingu àcil so ida. De aquí enda an , l'U gell po deixa d'ésse una coma ca p o- duc o a de ma è ia p ima, pe què al es coma ques amb aques a ma- è ia es ableixin pode oses indús ies. Un hom pensa ia si l'al als in- d ia al a aplicació que la de se i d'alimen , que e a u ili za pe al es indús ies, en eu e la esis ència passi a de l'U gell a e con- sumi aques a a ge en la ma eixa coma ca. Pe ò, no; el ma eix que an pagesos d'al es coma ques poden e els u gellesos, és a di , el bene ici que eali zen amb l'al als ans o ma en animal, o en llu s p oduc es, es po queda a l'U gell. ! 6Ag icul u a De mane a, que de l'U gell amade , en compa ació de PU gell al alse hi hau à o ça di e ència. P ime amen , una augmen ado de capi al, el qual, com a dine sob an dels bene icis de l'al als, enia dos camins: o e a emplea supè luamen o si s'es al ia a se ia pe a comp a pape de enda. En aques úl im cas, s'ob enia un in e ès d'un qua e o cinc pe cen . En enda an , al con a i, el dine es al- ia pod à emplea se pe a comp a i millo a bes ia , ço és, pe a augmen a la iquesa del país. El capi al ambé c eixe à, enin en comp e les nomb oses cons- uccions que pe a es ables s'hau an d'edi ica , pe ò més impo an enca a, la modi icació ísica de la e a, que essen an a gilosa, li con é mol s de ems, del qual adob a ui a penes en as a. La e a esmenada en aques sen i , p odui à més o es colli es. Els mils du os que pe adobs químics su en cada any de l'U gell ep esen en una suma que a ia esc uixi al sabe -la. Amb l'ob enció dels ems, queda à mol eduïda, i pe an , al e ing és a eni en comp e. La amade ia po dona o igen a la c eació d'es ablimen s que indus iali zin la lle , la ca n i el g eix. Així, l'U gell amade en compa ació de l'U gell al alse , se'ns p esen a amb les següen s di e ències: URGELL ALFALSER Capi al: Es ancamen comple . URGELL RAMADER Capi al: Augmen a à pe : Millo a de les e es. Edi icis nous. La àlua del bes ia . L'es ímul a l'es al i. La c eació d'indús ies amade es. Despeses: La p oducció de ems disminui à les despeses d'adoba les e es. Bene icis: Se an majo s pe : Augmen de la p oducció ege al, o sigui més quan i a d'al als, ce eals, e cè e a. Pel o in e ès que dóna el capi al amade . Ac ualmen , l'U gell ens a l'e ec e d'una d'aques es conques mi- ne es, d'on s'ex eu un mine al, expo an -lo a al es països, en els quals cons i ueix la base de sa iquesa. I, bé; això no po segui així: quan es més ans o macions so eix Despeses: Les do zenes de mils du os pe a adobs químics. Bene icis: Els de la ma è ia p ima o sigui l'al- als. Ag icul u a 7 una ma è ia, més aques a es alo a. I com que al cap i a la i la a- made ia no és sinó que una p olongació na u al de l'ag icul u a, els pagesos d'U gell a ien bé dona -s'hi en cos i ànima. És l'esde e- nido . I, a a, que ningú es pensi que poblan de bes ia l'U gell, es po de e mina una supe p oducció amb la consegüen baixa de p eus. No; amb l'U gell ple de bes ia , més el que ac ualmen hi ha a Ca a- lunya, enca a no s'a iba ia a sa is e el consum de bes ia i llu s p oduc es que la nos a e a necessi a. La p oducció amade a é el me ca assegu a , amb el g andiós a en a ge que el cen e consumi- do , o sigui el me ca p incipal, és a casa ma eix, a Ba celona. Pe ò, la ans o mació amade a de l'U gell es queda ia a la mei- a en quan a sos a en a ges, si pa al·lelamen a aques a ans o - mació no es desen o llés una o a acció social ag à ia, és a di , que una espessa xa xa d'associacions ag ícoles no ga an ís al pagès la enda al màxim i la comp a al mínimum; si l'assegu ança no li ga an- ís la colli a i el bes ia , i pe úl im, si les coope a i es de p oducció, sob e o en les indús ies de la lle , no s'implan essin o segui . L'acció sindical ag à ia é d'ésse la consolidació del p og és de la ècnica ag ícola i amade a. M. ROSSELL I VILA Ba celona, 19 de gene de 1918 Les ins al·lacions mecàniques pe a ega IV L 'ÍÍLEVACIÓ de l'aigua ep esen a un eball. L'aigua, com o a cosa ma e ial, es à so mesa a la pesan o , o ça que ha d'ésse ençuda ap o i an una o al a o ma d'ene gia. Semp e, pe an , se à necessà ia en una ins al·lació de ega la pa mo o a, que és la que dóna ida al conjun . Ens ocupa em b eumen , en aques a icle, de les màquines mo ius. És al llu a ie a , que si ens en e eníem a desc iu e-les esul a ien lla gues i pesades les nos es pa aules; ens cenyi em a enuncia les, indican -ne les aplicacions, a en a ges i de ec es, enin en comp e, pe a e alla la complexi a del p oblema, que la inali a de o a ins al·lació endeix a unes ígi- des egles p àc iques i econòmiques que limi en el camp, en so gi i des aca , amb més o ça que els al es, els mo o s e amen ú ils. Di e ses són les o mes d'ene gia de què podem ale -nos pe a ob eni o ça mo iu: unes ja copsades di ec amen del mo imen i ida e e na de la na u a, ais com la po ència muscula dels ésse s ius, els co en s a mos è ics, el na u al da alla de les aigües;