12 Ag icul u a
L'U gell, cen e
de
c ia
i
ec ia amade a
'
El. MOMENT ACTUAL
S
i
la
Mancomuni a
de
Ca alunya
é un
Se ei Tècnic d'Ag icul-
u a,
és
jus
que en
aques s momen s
de
c isi posi o s
els ele-
men s
de què
disposa
en
ac i i a
pe a
ajuda
al
pagès, p inci-
palmen Pu gellès,
que pe les
especials condicions
en què es des-
en o llen
les
c isis,
és un
dels
que é els
in e essos
més
comp o-
mesos.
El Se ei Tècnic
de la
Mancomuni a
es
oba cons i uin -se,
és
a
di ,
c ean
els
o ganismisnies
i
ian
el
pe sonal
que ha de
posa
en ma xa
o
l'eng ana ge
de
l'Ag icul u a
i la
Ramade ia- - iqueses
undamen áis
de la
nos a pà ia
i el
desen o llamen
de les
quals
no
és
pas
cosa simple, sinó mol complicada,—I
pe
an ,
la
culpa
de no
a end e immedia amen
la
coma ca d'U gell,
no
se à
pas del
Di ec o
del Se ei Tècnic d'Ag icul u a,
qui és el
p ime
de
dold e's
que les
c isis
que
a ec en
la
pagesia l'hagin oba
en
plena eina d'o gani -
zació
del
Se eis encomana s
a sa
di ecció.
No
obs an , malg a
no
pode con ibui
amb
o a l'e icàcia deguda
a la
esolució,
o
almenys
a l'a enuació
de les
c isis ag ícoles,
es
a à
o el que
bonamen
es
pugui,
no
sols
en
is a
als
momen s ac uals, sinó ambé mi an
l'es-
de enido .
La coma ca
d
U gell
és
íc ima a ui
de
dues c isis p incipals:
la
di icul a dels anspo s,
i el no
eni l'hàbi
de la
c ia
o
ec ia
de
bes ia
de
o es menes
i
consegüen men locals
pe a
es abli -los.
La c isi dels anspo s
no és pas
cosa
la
esolució
de la
qual
pe -
anyi
als
Se eis Tècnics d'Ag icul u a, pe ò,
en
can i, aques a c isi
n'engend a
una
al a,
que cau de ple
din e l'acció dels Se eis
Tè-
nies.
I
aques a
és la
eno me exis ència d'al als
que hi ha en
o a
la
coma ca.
Si
el
ca il
no po
a ia aques a a ge,
que és la
p oducció
do-
minan d'U gell,
què
n'hem
de
e ?
! enca a
una
al a cosa: l'al als
que
enim
als
camps ¿l'hem
d'a-
anca subs i uin -lo
pe un
al e con eu?
Pe
aques
any,
això
és
a d,
i pe
al a pa ,
no hi ha
necessi a .
Doncs,
què és el que cal
e ?
PLANTEJAMENT DEL PROBLEMA
La c isi
del
anspo p obablemen subsis i à,
no
solamen men e
du i
la
gue a, sinó ins
al cap de
mol emps
que
s'hagi acaba . Això
signi ica
que les
di icul a s d'en ia l'al als con inua an
pe
mol
emps,
i
aques a impossibili a d'a ia Tal nls
es
adui ;'!
pe una
i)
Oc /;/
llib e ic
la
pagesia (Mancomuni a
(lo
Ca alunya); Di ecció d'Ag icul u a.
Ag icul u a j3
baixà de p eu üe di a a ge, baixa que con inua à quan es més exis-
ències s'acumulin. D'aqui un pa ell o es de, mesos, a la p ime a
dallada, se à quan la c isi es p esen a à c uamen . El pagès hau à de
dalla qua e o cinc egades més un a a ge, la alo del qual a cada
dallada ani à baixan . I això se à desespe ado .
L l palla, que abans es alo a a, a ui al pocs dine s, i pel juny
inen , si la c isi del anspo con inúa -que an de bo ens equi o-
quéssim lla o s no ald à es.
P ac ica un can i de con eus, ho pod an eali za uns quan s
p opie a is, pe ò pe la immensa majo ia d'u gellesos, pe aons
que o s sabem, esde ind à una cosa di icilíssima de po a a la p àc-
ica.
De mane a que la qües ió es p esen a així du an un lla ^ emps,
l'U gell es a à ple ïal als, el alo del qual cada dia endi à a
baixa .
To s plega s ó em ben o xos si al da an d'aques a c isi no ens
espa iléssim; l'U gell és ben ample pe què ens en ossudim a no
eu e hi cap més so ida que la del cami que ha iem segui ins a a.
El come ç ens ha anca una po a; doncs, n'ob i em dues: una
pe a a i una al a pe a més enllà. La qües ió ès no espan a -se.
L'al als po so i d'U gell, i po so i o almen . El que és, que
en comp es d'eixi -ne en o ma na u al o de a a ge, el a em so i
en o ma de edell, de bou, de mol ó, de po c, de ca all, de man ega
i de o ma ge. Si el ca il no pogués du -se'n aques s nous p oduc es,
els mena íem a peu ins a Igualada, i d'aques a població a Ba celona,
semp e hi ha agons disponibles. L'essencial és a ia les me cade-
ies sigui en una o ma, sigui en una al a, que l'al als, que p omp e
es dalla à, no s'hagi d'es iba al damun del de l'any passa .
Posa més bes ia de qualse ol mena, en una coma ca on de
emps se'n c ia o se'n ec ía, és la cosa més àcil d'aques món. Pe ò
posa -ne a U gell, coma ca que no é pas el cos um d'explo a -ne, és
quelcom di ícil.
I a a el p oblema se'ns p esen a, no com un cas de. olun a , no
com abans de la gue a que l'u gellès podia escolli en e posa -ne
o no. A a, les ci cums àncies han can ia : els pagesos, com la ma-
jo ia dels al es homes, han de e el que poden i no el que olen.
La gue a n'ha enca mol s de cos ums o hàbi s: g ans ica xos
es an a ui a la misè ia; jo es i in al mig de g ans comodi a s, es
euen obliga s a es a din e una inxe a.
És p ecís e -se cà ec de les ci cums àncies. Si les c isis ac uals
ens obliguen a modi ica la p oducció, no ind em al e emei sinó
accedi ; no ens olguem pas ba e con a les lleis econòmiques i mol
menys enca a plega b aços.
Hem de pend e un de e mini. Espe a que els Go e ns esolguin
14 Ag icul u a
la qües ió és simplemen una innocen ada. To el que po e u i bon
Go e n és a enua les c isis, pe ò esold e-les, capgi a els e ec es
econòmics, això és impossible. Som nosal es ma eixos que hem de
soluciona els nos es p oblemes, que si hem d'espe a que ens ho
acin els al es, ja hi podem seu e.
I bé; hem de posa bes ia . I no a u em el nas. Si no hi ha es-
ables s'hau an d'imp o isa : es em de ca a al bon emps i pe això
no cos a à pas gai e cons ui un pe i cobe pe a de ensa els ani-
mals de la pluja, i qua e embans pe a gua da -los de l'ai e. Es això,
més qües ió de comença -ho, que de pensa -hi.
Pel demés, és a di , pe la qües ió d'alimen a i cuida el bes ia
això no é cap impo ancia: acaban de llegi aques opuscle i una
mica de p àc ica, al cap de poc emps sab em eni bes ia com
aquells amade s que
n'han
ingu o a la ida.
Amb això hem plan eja el p oblema. Pe mi, no hi ha al es ac-
o s que els imposa s pe les c isis ac uals i l'al e, el més impo an ,
que és la os a p òpia olun a . Aquells pagesos d'U gell que més
decididamen posin bes ia , aquells que no s'aco a deixin da an del
can i de eball o de p oducció, aques s se an els que esold an el
p oblema, els que, en una pa aula, ence án les c isis.
EN
QUÈ CONSISTEIX EL SKCRET PER A GUANYAR DINERS
AMB EL BESTIAR
Els animals menjan c eixen i s'eng eixen, c ien i donen lle . La
ca n,
el g eix, els pe i s que neixen, la lle i la liana no són al a cosa
al capde all que alimen s ans o ma s. Així un animal és una mà-
quina ans o mado a d'alimen s. Les millo s màquines del món són
les que an la eina més dep essa i més bé. Pe consegüen , l'animal
més bo se à el que mengi més, és a di , el que aci més eina, i com
que la eina que han de e els animals que es posin a U gell ha
d'ésse la de ans o ma en
ca n,
g eix, lle , e c., l'al als, quan més
a a ge mengi un animal més bo se à.
Doncs, al posa animals ningú no s'ha d'escol a el que es digui
espec e l'es al i d'alimen s, sinó que el que s'ha de e es o el
con a i,
això és, pensa que en iguals condicions se à mol millo
l'animal que mengi dià iamen deu quilos d'al als que el que en con-
sumeixi ui .
Els animals no comencen a eballa a a o de son p opie a i ins
que es an ips. Un animal que no agi ip, no po p odui gai es be-
ne icis. Les mules que han d'ana pe aqueixes ca e e es, si no an
ben ipes, a ia han acaba la o ça. Una mula que ingui un cap iu,
una bona ena de
coll,
el pi ample, uns bons da e es i les cames
com qua e pun als, no en é p ou pe a i a un ca o, de la ma eixa
mane a que un au omòbil al qual no manqui cap peça, on o es igui
Ag icul u a
en egla, no po ma xa si li al a la benzina. Els alimen s són la
benzina del cos dels animals. Els alimen s així que són paï s es posen
a e men a din e del cos i donen la calo que na u almen enen o s
els animals.
Quan l'animal ja é la calo del cos assegu ada, pe ha e menja
la quan i a necessà ia d'alimen s, lla o s o s els que mengi de més
a més se an els que es ans o ma an en ca n, g eix i lle .
De mane a que no és possible que un animal augmen i un quilo de
pes si abans no ha menja la quan i a su icien d'alimen s pe a p o-
dui la calo que el cos ha de menes e pe a iu e.
Un animal que agi ip i que pe a ipa -se hagi de menes e o ça
menja , se à un magní ic animal. Els animals des ina s a l'esco xado ,
o el eball que han de eali za consis eix només a menja ; quan
més mengi un animal més bon eballado se à.
Aquells pagesos que an es al ia els alimen s als animals no saben
de què a. Això se ia el ma eix que el pagès que hagués lloga jo -
nale s i es o s els possibles pe es al ia -los la eina.
A l'eng eixa .bes ia , el pagès é ce a quan i a d'alimen s. Com
més a ia aques s a a ges siguin con e i s o ans o ma s en ca n,
més a ia la eina queda à enlles ida, és a di , no hau à de man eni
an de emps els animals que, a la se a mane a, ambé cob en jo nal
i llu jo nal és la despesa d'alimen s que han de e cada dia pe a
man eni la calo del cos.
En aques a cosa an senzilla, la d'a ipa bé els animals, consis eix
io el sec e de eni bon bes ia i guanya -hi dine s.
M. ROSSELL I VILA
INFORMACIÓ VITÍCOLA
Pe sis eixen enca a les ma eixes aons assenyalades en la da e a c ònica
i, consegüen men , la si uació dels me ca s in e io s oman in a iable.
To se elliga de momen als olums que F ança e i i dels nos es celle s,
i no sembla pas que la p opensió siga enco a jado a.
1
ço que deu ia ha e in luï
en un mo imen baixis a, pe a a con inus mos an , una si uació espec an . No
po ésse causa ex anya a di a demos ació l'es a dels inya s que, o ça Com-
p omesos, no an espe ança una colli a abundosa. •
Diguem que l'excés d'aigües ingué a colma -se amb els lle áis dels p ime s
jo ns de maig, que po a en la ege ació e s una p obable clo o ila, i els e ec-
es sola s que b usca i sob adamen des e llen, poden dona -nos aquella lo ació
mlg adíssi na que l'oïdium i el nlldiu ens enen amenaça *
San Isid e passa , les sul a ado es ¡a no poden eni epòs i bon goig qui.
disposan d'eines i ing edien s, puga esme ça el nomb e de jo nals que eclama-
an els ceps po aquell comença un cap de inya ni e mena el uixa de les da -
e es i es sense solució de con inuï a . Ca , qui ii del bon emps, és ben pos-
sible que desp és no hi sigui a emps.
Les dugués p o íncies ca alanes més inya e es, Ba celona i Ta agona, han
is un es a hig omè ic que amb
I
13 ni. ni. i 140 m. m., espec i amen , oben
les e es an ama ades que enso a , ensul a a , espo ga i esma gena , se an
oblig
i<
ions simul ànies, si bé és d'aconsella o a ac i i a pe a les dugués p i
me es eines, ja que elles són onamen pe a assegu a els ui s. Enca a que iso