Urgell, centre de cria i recria ramadera ( I )

12 Ag icul u a L'U gell, cen e de c ia i ec ia amade a ' El. MOMENT ACTUAL S i la Mancomuni a de Ca alunya é un Se ei Tècnic d'Ag icul- u a, és jus que en aques s momen s de c isi posi o s els ele- men s de què disposa en ac i i a pe a ajuda al pagès, p inci- palmen Pu gellès, que pe les especials condicions en què es des- en o llen les c isis, és un dels que é els in e essos més comp o- mesos. El Se ei Tècnic de la Mancomuni a es oba cons i uin -se, és a di , c ean els o ganismisnies i ian el pe sonal que ha de posa en ma xa o l'eng ana ge de l'Ag icul u a i la Ramade ia- - iqueses undamen áis de la nos a pà ia i el desen o llamen de les quals no és pas cosa simple, sinó mol complicada,—I pe an , la culpa de no a end e immedia amen la coma ca d'U gell, no se à pas del Di ec o del Se ei Tècnic d'Ag icul u a, qui és el p ime de dold e's que les c isis que a ec en la pagesia l'hagin oba en plena eina d'o gani - zació del Se eis encomana s a sa di ecció. No obs an , malg a no pode con ibui amb o a l'e icàcia deguda a la esolució, o almenys a l'a enuació de les c isis ag ícoles, es a à o el que bonamen es pugui, no sols en is a als momen s ac uals, sinó ambé mi an l'es- de enido . La coma ca d U gell és íc ima a ui de dues c isis p incipals: la di icul a dels anspo s, i el no eni l'hàbi de la c ia o ec ia de bes ia de o es menes i consegüen men locals pe a es abli -los. La c isi dels anspo s no és pas cosa la esolució de la qual pe - anyi als Se eis Tècnics d'Ag icul u a, pe ò, en can i, aques a c isi n'engend a una al a, que cau de ple din e l'acció dels Se eis Tè- nies. I aques a és la eno me exis ència d'al als que hi ha en o a la coma ca. Si el ca il no po a ia aques a a ge, que és la p oducció do- minan d'U gell, què n'hem de e ? ! enca a una al a cosa: l'al als que enim als camps ¿l'hem d'a- anca subs i uin -lo pe un al e con eu? Pe aques any, això és a d, i pe al a pa , no hi ha necessi a . Doncs, què és el que cal e ? PLANTEJAMENT DEL PROBLEMA La c isi del anspo p obablemen subsis i à, no solamen men e du i la gue a, sinó ins al cap de mol emps que s'hagi acaba . Això signi ica que les di icul a s d'en ia l'al als con inua an pe mol emps, i aques a impossibili a d'a ia Tal nls es adui ;'! pe una i) Oc /;/ llib e ic la pagesia (Mancomuni a (lo Ca alunya); Di ecció d'Ag icul u a. Ag icul u a j3 baixà de p eu üe di a a ge, baixa que con inua à quan es més exis- ències s'acumulin. D'aqui un pa ell o es de, mesos, a la p ime a dallada, se à quan la c isi es p esen a à c uamen . El pagès hau à de dalla qua e o cinc egades més un a a ge, la alo del qual a cada dallada ani à baixan . I això se à desespe ado . L l palla, que abans es alo a a, a ui al pocs dine s, i pel juny inen , si la c isi del anspo con inúa -que an de bo ens equi o- quéssim lla o s no ald à es. P ac ica un can i de con eus, ho pod an eali za uns quan s p opie a is, pe ò pe la immensa majo ia d'u gellesos, pe aons que o s sabem, esde ind à una cosa di icilíssima de po a a la p àc- ica. De mane a que la qües ió es p esen a així du an un lla ^ emps, l'U gell es a à ple ïal als, el alo del qual cada dia endi à a baixa . To s plega s ó em ben o xos si al da an d'aques a c isi no ens espa iléssim; l'U gell és ben ample pe què ens en ossudim a no eu e hi cap més so ida que la del cami que ha iem segui ins a a. El come ç ens ha anca una po a; doncs, n'ob i em dues: una pe a a i una al a pe a més enllà. La qües ió ès no espan a -se. L'al als po so i d'U gell, i po so i o almen . El que és, que en comp es d'eixi -ne en o ma na u al o de a a ge, el a em so i en o ma de edell, de bou, de mol ó, de po c, de ca all, de man ega i de o ma ge. Si el ca il no pogués du -se'n aques s nous p oduc es, els mena íem a peu ins a Igualada, i d'aques a població a Ba celona, semp e hi ha agons disponibles. L'essencial és a ia les me cade- ies sigui en una o ma, sigui en una al a, que l'al als, que p omp e es dalla à, no s'hagi d'es iba al damun del de l'any passa . Posa més bes ia de qualse ol mena, en una coma ca on de emps se'n c ia o se'n ec ía, és la cosa més àcil d'aques món. Pe ò posa -ne a U gell, coma ca que no é pas el cos um d'explo a -ne, és quelcom di ícil. I a a el p oblema se'ns p esen a, no com un cas de. olun a , no com abans de la gue a que l'u gellès podia escolli en e posa -ne o no. A a, les ci cums àncies han can ia : els pagesos, com la ma- jo ia dels al es homes, han de e el que poden i no el que olen. La gue a n'ha enca mol s de cos ums o hàbi s: g ans ica xos es an a ui a la misè ia; jo es i in al mig de g ans comodi a s, es euen obliga s a es a din e una inxe a. És p ecís e -se cà ec de les ci cums àncies. Si les c isis ac uals ens obliguen a modi ica la p oducció, no ind em al e emei sinó accedi ; no ens olguem pas ba e con a les lleis econòmiques i mol menys enca a plega b aços. Hem de pend e un de e mini. Espe a que els Go e ns esolguin 14 Ag icul u a la qües ió és simplemen una innocen ada. To el que po e u i bon Go e n és a enua les c isis, pe ò esold e-les, capgi a els e ec es econòmics, això és impossible. Som nosal es ma eixos que hem de soluciona els nos es p oblemes, que si hem d'espe a que ens ho acin els al es, ja hi podem seu e. I bé; hem de posa bes ia . I no a u em el nas. Si no hi ha es- ables s'hau an d'imp o isa : es em de ca a al bon emps i pe això no cos a à pas gai e cons ui un pe i cobe pe a de ensa els ani- mals de la pluja, i qua e embans pe a gua da -los de l'ai e. Es això, més qües ió de comença -ho, que de pensa -hi. Pel demés, és a di , pe la qües ió d'alimen a i cuida el bes ia això no é cap impo ancia: acaban de llegi aques opuscle i una mica de p àc ica, al cap de poc emps sab em eni bes ia com aquells amade s que n'han ingu o a la ida. Amb això hem plan eja el p oblema. Pe mi, no hi ha al es ac- o s que els imposa s pe les c isis ac uals i l'al e, el més impo an , que és la os a p òpia olun a . Aquells pagesos d'U gell que més decididamen posin bes ia , aquells que no s'aco a deixin da an del can i de eball o de p oducció, aques s se an els que esold an el p oblema, els que, en una pa aula, ence án les c isis. EN QUÈ CONSISTEIX EL SKCRET PER A GUANYAR DINERS AMB EL BESTIAR Els animals menjan c eixen i s'eng eixen, c ien i donen lle . La ca n, el g eix, els pe i s que neixen, la lle i la liana no són al a cosa al capde all que alimen s ans o ma s. Així un animal és una mà- quina ans o mado a d'alimen s. Les millo s màquines del món són les que an la eina més dep essa i més bé. Pe consegüen , l'animal més bo se à el que mengi més, és a di , el que aci més eina, i com que la eina que han de e els animals que es posin a U gell ha d'ésse la de ans o ma en ca n, g eix, lle , e c., l'al als, quan més a a ge mengi un animal més bo se à. Doncs, al posa animals ningú no s'ha d'escol a el que es digui espec e l'es al i d'alimen s, sinó que el que s'ha de e es o el con a i, això és, pensa que en iguals condicions se à mol millo l'animal que mengi dià iamen deu quilos d'al als que el que en con- sumeixi ui . Els animals no comencen a eballa a a o de son p opie a i ins que es an ips. Un animal que no agi ip, no po p odui gai es be- ne icis. Les mules que han d'ana pe aqueixes ca e e es, si no an ben ipes, a ia han acaba la o ça. Una mula que ingui un cap iu, una bona ena de coll, el pi ample, uns bons da e es i les cames com qua e pun als, no en é p ou pe a i a un ca o, de la ma eixa mane a que un au omòbil al qual no manqui cap peça, on o es igui Ag icul u a en egla, no po ma xa si li al a la benzina. Els alimen s són la benzina del cos dels animals. Els alimen s així que són paï s es posen a e men a din e del cos i donen la calo que na u almen enen o s els animals. Quan l'animal ja é la calo del cos assegu ada, pe ha e menja la quan i a necessà ia d'alimen s, lla o s o s els que mengi de més a més se an els que es ans o ma an en ca n, g eix i lle . De mane a que no és possible que un animal augmen i un quilo de pes si abans no ha menja la quan i a su icien d'alimen s pe a p o- dui la calo que el cos ha de menes e pe a iu e. Un animal que agi ip i que pe a ipa -se hagi de menes e o ça menja , se à un magní ic animal. Els animals des ina s a l'esco xado , o el eball que han de eali za consis eix només a menja ; quan més mengi un animal més bon eballado se à. Aquells pagesos que an es al ia els alimen s als animals no saben de què a. Això se ia el ma eix que el pagès que hagués lloga jo - nale s i es o s els possibles pe es al ia -los la eina. A l'eng eixa .bes ia , el pagès é ce a quan i a d'alimen s. Com més a ia aques s a a ges siguin con e i s o ans o ma s en ca n, més a ia la eina queda à enlles ida, és a di , no hau à de man eni an de emps els animals que, a la se a mane a, ambé cob en jo nal i llu jo nal és la despesa d'alimen s que han de e cada dia pe a man eni la calo del cos. En aques a cosa an senzilla, la d'a ipa bé els animals, consis eix io el sec e de eni bon bes ia i guanya -hi dine s. M. ROSSELL I VILA INFORMACIÓ VITÍCOLA Pe sis eixen enca a les ma eixes aons assenyalades en la da e a c ònica i, consegüen men , la si uació dels me ca s in e io s oman in a iable. To se elliga de momen als olums que F ança e i i dels nos es celle s, i no sembla pas que la p opensió siga enco a jado a. 1 ço que deu ia ha e in luï en un mo imen baixis a, pe a a con inus mos an , una si uació espec an . No po ésse causa ex anya a di a demos ació l'es a dels inya s que, o ça Com- p omesos, no an espe ança una colli a abundosa. • Diguem que l'excés d'aigües ingué a colma -se amb els lle áis dels p ime s jo ns de maig, que po a en la ege ació e s una p obable clo o ila, i els e ec- es sola s que b usca i sob adamen des e llen, poden dona -nos aquella lo ació mlg adíssi na que l'oïdium i el nlldiu ens enen amenaça * San Isid e passa , les sul a ado es ¡a no poden eni epòs i bon goig qui. disposan d'eines i ing edien s, puga esme ça el nomb e de jo nals que eclama- an els ceps po aquell comença un cap de inya ni e mena el uixa de les da - e es i es sense solució de con inuï a . Ca , qui ii del bon emps, és ben pos- sible que desp és no hi sigui a emps. Les dugués p o íncies ca alanes més inya e es, Ba celona i Ta agona, han is un es a hig omè ic que amb I 13 ni. ni. i 140 m. m., espec i amen , oben les e es an ama ades que enso a , ensul a a , espo ga i esma gena , se an oblig i< ions simul ànies, si bé és d'aconsella o a ac i i a pe a les dugués p i me es eines, ja que elles són onamen pe a assegu a els ui s. Enca a que iso