llei aconsella p e e en men el sis ema d'en ia con a la llagos a, pe què
se la mengi, o el «ganado de ce da», que pugui oba -se—un exè ci
de llagos es— «si es e medio ue a acep ado po los dos p opie a ios del
e eno y del ganado».
Quan
s'han
e o s aques s es udis i o icis i edic es i ecu sos i p o-
pos es,
s'es à
d pun de. comença els eballs d'ex inció. Pe ò, alesho-
es es oben que «no hay ondos», i se'n demanen al Minis e i, x aques
con es a que «no hay consignación», i es comença a ins ui un nou ex-
pedien pe a «solici a un c édi o ex ao dina io», en el qual s'ha de
demana in o me «a la^ Di ección Gene al y a la Aseso ía y al Consejo de
Es ado».
Men es an han passa se o ui o nou mesos i la llagos a ja ho ha
en aï o i, com la d'Egip e, no ha deixa e d ni en els a b es ni en les
he bes...
I cada any es epe eix el ma eix.
Jo ull p oposa «al Minis o del amo» un p ocedimen segu pe què
la llagos a no pugui en ai ni un pam més de e eny
:
aixeca da an
d'ella una mu alla amb o es les Reials O d es i les Ci cula s i els Edic-
es i els expedien s que
s'han
dic a o ins uï . Se ia an lla ga i an
al a i an g uixuda, aques a mu alla, que a la llagos a li se ia comple a-
men impossible passa -la.J. VALIJÏS I PUJALS
To osa Ramade a
D
EL
Penedès a all la Ramade ia és absen ; o el Penedès i Camp de
Ta agona, lle a de qualques eng eixemen s de po cs i de la c ia
d'a i am i conills, el demés bes ia és de peu. odó i de eball. Pe ò en
a iban a la coma ca de To osa els con eus, p esen an ce a a iació,
donen cabuda a les explo acions amade es.
La coma ca de To osa, en múl iples aspec es no ha pas ma xa a
l'uníson de Ca alunya. Això, po se , pe què, com ha di a poc el sa i
c onis a de la ciu a de To osa, En Mes e i Noé, els; o osins no són
ca alans ni alencians, pe ò en amade ia han sigu semp e, e iden -
men ,- espanyols.
Espanyols, pe què en la coma ca de To osa hi ha ia impo an s
explo acions de o os de lidia; espanyols, pe què els ca alls que es
c ia en e en de sella; espanyols pe què ins a poc el mul e a l'únic
animal de eball; espanyols, pe què el sis ema d'explo ació dels animals
e a ex ensiu; espanyols, pe què la amade ia poguen ésse la p incipal
on de iquesa cons i uïa una explo ació el balanç de la qual e a ni ella
amb les despeses, o bé els bene icis e en eduidíssims.
T en a ánys en e a a les al es coma ques ca alanes la amade ia
no enia pas gai e impo ància, mes així que el sen imen de ca alani a
començà a enàixe , la amade ia s'ana a ans o man i en aques s
úl ims anys, p ecisamen de o a ac uació nacionalis a, de ma cada i
ne a ca alani a , la amade ia es oba en ies d'assoli el pe ecciona-
344
Á
g icul xí a
mien
desi jable, des dol pun , de isin, econòmic, que és el que ena in e es-
sa
an com a amade a, com pe la iquesa de la pà ia,
Men e
es le maja ía de es coma ques ca alanes l'espe i de ca
alani ai
es a a ensopi , els c iado s de ca alls p oduïen pol es <|ne »<>
es
podien end e ins als qua e anys i aig; no es p oduïa ni una sola
yaca
He e a; e] pes dels bo ins des ina s a l'esco xado e a dels més
ín ims;
els bes ia llane poca cosa alia i el bes ia po qui no wa més
«lile
nu sac de mal p o i , és a di , aques es coma ques gua da en ce a
u-Mil·la iea
a
Mili l'a nal uma i a de To osa.
Jo
no sóc qui pe discu i si els o osina han d'ésse això o allò;
.•m.
conc e o a e no a que el p og és ma e ial duo poble, sigui el que
Rigui,
es è mogui pe una, o a ideali a , sense la qual cap iquesa po
n
H
,1
i
.ispec i del Conni s jc l'o lnsn
c ea -ae i di lcilmeni es conse a l'exis en . I els ideals pe a semb a
iquesa han d'ésse dinàmics; un ideal p e è i , un ideal desna u ali za ,
un ideal au òc on, pe ò exangüe, no enen po enciali a c eado a.
Jo c ec que solamen l'ideal que ha de e mina com una minúscula
p o a de sa igo ia la Mancomuni a anspo a a la coma ca de To -
osa po des e lla i cen a ene gies p oduc o es.
Els es Concu sos de bes ia que lii poi a eali za s la Mancomuni
a són una p o a de les se es in encions. Pe ò això no és p ou. Cald e
e compend e als o osina o s els a en a ges d'una ins ucció ag i
cola. i amade a; cald à do a -los d'aquella educació ag o-pecuà ia que
a possible les ob es de conjun , o pe me en alo a les ob es i les
accions col·lec i es.
Se à necessa i di als amade s i als ag icul o s o osins que les
poques eugues que enen s'han de mul iplica i que han d'ésse del ipua
desc i en el p og ama del Concu s da alli o jus celeb a ; que els que
A
i/ icnllii ii.
545
mi es .-icin cà ec de di p og ama, que ágin a mi a l'euga que en e]
Concu s d'enguany ob ingué el p ime p emi.
S'hau à d'explica de quina mane a
la
coma ca de To osa pol
amb animals eballa les se es e es, so lin el eball de C anc.
Cald e Inicia ala o osina en l'eng eixameni de edells, d'o elles
i
; 11
.
Amb
i'l
bes ia po qui s'hau an d'iíi odui o es modi icacions.
líl ipus po qui deu ans o ma -se cap ej ipus del e m p emial amb 350
pesse es en el da e concu s. Els eng eixanien s s'hau an de eT més
àpidamen .
En o a la coma ca de To osa sob e o hi. pa de eg'adiu, cald à
inaugu a una sè ie de con e ències p e
a
epe i -lea al cap de poc
!•
II;1,-!
|i| iin; aik'M pi ¡II1LT IIiM
emps ac aní de o es aquelles qües ions que Immedia amen puguin
In e essa al amade , com són pe exemple: aces, alimen ació, higiene,
malal ies, explo acions compa ades, e c., e c.
I'ls
¡i
di , cald à, ana
:i
oba
el
pugí's allí on si^ui,
a.l
ca (
a In
plaça a la Bo i Ida de missa,
a
I
Sindica , —*í és que s'hi acos a
—,
pe a que
escollí la pa aula de ic íics, pe a que cé lexioni sob e les ma eixes, pe
a si ua -lo
en i, so el
Hoc
que més bé,
més bo, més ba a
i amb
néw
I»1
ne ici pugui p odui .
Nu;
no es pu consen i que men e o es les coma ques de Ca alu-
nya agin p epa an el seu espe i a la lexibili a que dóna una educació
ècnica pe adap a -sc àpida m'nl
a
les si uacions uninmqi.
a en a joses es i una coma ca, malg a sigui la de To osa, que con i
nuï ac uan isoladamen en pe judici dels seus p opis in e essos.
346
Ag icul u a
.Ini
ne
dub o
pas de què
qualse ol o osi
que
escol i
les
aons
que li
exposin
els
con e encian s,
que el
deixin absolu ameni Indi e en . CJna
coma ca
com la de
To osa,
on les
alo s indi iduals
aón
Indiscu ible
meni p ecia es, posada
en
condició d'ac ua
ho
a à
an bé com la p i
me a.
Vo o
de
íos anys p emia!
;imh 390
pesse es
en el
Concu s
ik"
To osí
i quan
als
o osina se'ls hagi
i
eu e
La
possibili a
de que amb
els sens p oduc es amade s poden alia.s .i
a
ni.i'S
do les
llu s
Q6i
les pinces de Ta agona, Reus i al es del Camp, quan hau an comp al
que alguns con eus poden ésse sulisi.ilni s
pe
a a ges
amb
posi iu
bene ici, quan se'ls hagi demos a
qué
iuclús ce es explo acions ama'
de es poden eali za -se independen men
de
l'ag icul u a, To osa
d'a-
quí pocs anys de ind è
un
dels cen es amade s mési Impo an s
«i i <:n
I; i!
11,
i
; i.
M. ROSSELL
1
VTLÀ
P o esso de Zoo ecnia a l'Es-
COl» Supe io d'Ag icul u a
l' igesos: AoiiK'. i/ iíA
es la
os a Re is a,
is la '/'"'
de ensa
els in,
e essos ag a is
de
Ca alunya, Subsc i ii - os-hi
i eu
subsc iu e
els os-
es amics
pe
assegu a
la
se a ida, Esca ypeu-la, eu-la conexe .
Ne-
cessi a el os e a ui mo al i econòmic.