Tortosa ramadera

llei aconsella p e e en men el sis ema d'en ia con a la llagos a, pe què se la mengi, o el «ganado de ce da», que pugui oba -se—un exè ci de llagos es— «si es e medio ue a acep ado po los dos p opie a ios del e eno y del ganado». Quan s'han e o s aques s es udis i o icis i edic es i ecu sos i p o- pos es, s'es à d pun de. comença els eballs d'ex inció. Pe ò, alesho- es es oben que «no hay ondos», i se'n demanen al Minis e i, x aques con es a que «no hay consignación», i es comença a ins ui un nou ex- pedien pe a «solici a un c édi o ex ao dina io», en el qual s'ha de demana in o me «a la^ Di ección Gene al y a la Aseso ía y al Consejo de Es ado». Men es an han passa se o ui o nou mesos i la llagos a ja ho ha en aï o i, com la d'Egip e, no ha deixa e d ni en els a b es ni en les he bes... I cada any es epe eix el ma eix. Jo ull p oposa «al Minis o del amo» un p ocedimen segu pe què la llagos a no pugui en ai ni un pam més de e eny : aixeca da an d'ella una mu alla amb o es les Reials O d es i les Ci cula s i els Edic- es i els expedien s que s'han dic a o ins uï . Se ia an lla ga i an al a i an g uixuda, aques a mu alla, que a la llagos a li se ia comple a- men impossible passa -la.J. VALIJÏS I PUJALS To osa Ramade a D EL Penedès a all la Ramade ia és absen ; o el Penedès i Camp de Ta agona, lle a de qualques eng eixemen s de po cs i de la c ia d'a i am i conills, el demés bes ia és de peu. odó i de eball. Pe ò en a iban a la coma ca de To osa els con eus, p esen an ce a a iació, donen cabuda a les explo acions amade es. La coma ca de To osa, en múl iples aspec es no ha pas ma xa a l'uníson de Ca alunya. Això, po se , pe què, com ha di a poc el sa i c onis a de la ciu a de To osa, En Mes e i Noé, els; o osins no són ca alans ni alencians, pe ò en amade ia han sigu semp e, e iden - men ,- espanyols. Espanyols, pe què en la coma ca de To osa hi ha ia impo an s explo acions de o os de lidia; espanyols, pe què els ca alls que es c ia en e en de sella; espanyols pe què ins a poc el mul e a l'únic animal de eball; espanyols, pe què el sis ema d'explo ació dels animals e a ex ensiu; espanyols, pe què la amade ia poguen ésse la p incipal on de iquesa cons i uïa una explo ació el balanç de la qual e a ni ella amb les despeses, o bé els bene icis e en eduidíssims. T en a ánys en e a a les al es coma ques ca alanes la amade ia no enia pas gai e impo ància, mes així que el sen imen de ca alani a començà a enàixe , la amade ia s'ana a ans o man i en aques s úl ims anys, p ecisamen de o a ac uació nacionalis a, de ma cada i ne a ca alani a , la amade ia es oba en ies d'assoli el pe ecciona- 344 Á g icul xí a mien desi jable, des dol pun , de isin, econòmic, que és el que ena in e es- sa an com a amade a, com pe la iquesa de la pà ia, Men e es le maja ía de es coma ques ca alanes l'espe i de ca alani ai es a a ensopi , els c iado s de ca alls p oduïen pol es <|ne »<> es podien end e ins als qua e anys i aig; no es p oduïa ni una sola yaca He e a; e] pes dels bo ins des ina s a l'esco xado e a dels més ín ims; els bes ia llane poca cosa alia i el bes ia po qui no wa més «lile nu sac de mal p o i , és a di , aques es coma ques gua da en ce a u-Mil·la iea a Mili l'a nal uma i a de To osa. Jo no sóc qui pe discu i si els o osina han d'ésse això o allò; .•m. conc e o a e no a que el p og és ma e ial duo poble, sigui el que Rigui, es è mogui pe una, o a ideali a , sense la qual cap iquesa po n H ,1 i .ispec i del Conni s jc l'o lnsn c ea -ae i di lcilmeni es conse a l'exis en . I els ideals pe a semb a iquesa han d'ésse dinàmics; un ideal p e è i , un ideal desna u ali za , un ideal au òc on, pe ò exangüe, no enen po enciali a c eado a. Jo c ec que solamen l'ideal que ha de e mina com una minúscula p o a de sa igo ia la Mancomuni a anspo a a la coma ca de To - osa po des e lla i cen a ene gies p oduc o es. Els es Concu sos de bes ia que lii poi a eali za s la Mancomuni a són una p o a de les se es in encions. Pe ò això no és p ou. Cald e e compend e als o osina o s els a en a ges d'una ins ucció ag i cola. i amade a; cald à do a -los d'aquella educació ag o-pecuà ia que a possible les ob es de conjun , o pe me en alo a les ob es i les accions col·lec i es. Se à necessa i di als amade s i als ag icul o s o osins que les poques eugues que enen s'han de mul iplica i que han d'ésse del ipua desc i en el p og ama del Concu s da alli o jus celeb a ; que els que A i/ icnllii ii. 545 mi es .-icin cà ec de di p og ama, que ágin a mi a l'euga que en e] Concu s d'enguany ob ingué el p ime p emi. S'hau à d'explica de quina mane a la coma ca de To osa pol amb animals eballa les se es e es, so lin el eball de C anc. Cald e Inicia ala o osina en l'eng eixameni de edells, d'o elles i ; 11 . Amb i'l bes ia po qui s'hau an d'iíi odui o es modi icacions. líl ipus po qui deu ans o ma -se cap ej ipus del e m p emial amb 350 pesse es en el da e concu s. Els eng eixanien s s'hau an de eT més àpidamen . En o a la coma ca de To osa sob e o hi. pa de eg'adiu, cald à inaugu a una sè ie de con e ències p e a epe i -lea al cap de poc !• II;1,-! |i| iin; aik'M pi ¡II1LT IIiM emps ac aní de o es aquelles qües ions que Immedia amen puguin In e essa al amade , com són pe exemple: aces, alimen ació, higiene, malal ies, explo acions compa ades, e c., e c. I'ls ¡i di , cald à, ana :i oba el pugí's allí on si^ui, a.l ca ( a In plaça a la Bo i Ida de missa, a I Sindica , —*í és que s'hi acos a —, pe a que escollí la pa aula de ic íics, pe a que cé lexioni sob e les ma eixes, pe a si ua -lo en i, so el Hoc que més bé, més bo, més ba a i amb néw I»1 ne ici pugui p odui . Nu; no es pu consen i que men e o es les coma ques de Ca alu- nya agin p epa an el seu espe i a la lexibili a que dóna una educació ècnica pe adap a -sc àpida m'nl a les si uacions uninmqi. a en a joses es i una coma ca, malg a sigui la de To osa, que con i nuï ac uan isoladamen en pe judici dels seus p opis in e essos. 346 Ag icul u a .Ini ne dub o pas de què qualse ol o osi que escol i les aons que li exposin els con e encian s, que el deixin absolu ameni Indi e en . CJna coma ca com la de To osa, on les alo s indi iduals aón Indiscu ible meni p ecia es, posada en condició d'ac ua ho a à an bé com la p i me a. Vo o de íos anys p emia! ;imh 390 pesse es en el Concu s ik" To osí i quan als o osina se'ls hagi i eu e La possibili a de que amb els sens p oduc es amade s poden alia.s .i a ni.i'S do les llu s Q6i les pinces de Ta agona, Reus i al es del Camp, quan hau an comp al que alguns con eus poden ésse sulisi.ilni s pe a a ges amb posi iu bene ici, quan se'ls hagi demos a qué iuclús ce es explo acions ama' de es poden eali za -se independen men de l'ag icul u a, To osa d'a- quí pocs anys de ind è un dels cen es amade s mési Impo an s «i i <:n I; i! 11, i ; i. M. ROSSELL 1 VTLÀ P o esso de Zoo ecnia a l'Es- COl» Supe io d'Ag icul u a l' igesos: AoiiK'. i/ iíA es la os a Re is a, is la '/'"' de ensa els in, e essos ag a is de Ca alunya, Subsc i ii - os-hi i eu subsc iu e els os- es amics pe assegu a la se a ida, Esca ypeu-la, eu-la conexe . Ne- cessi a el os e a ui mo al i econòmic.