398 Ag icul u a
més cu el p ime i el
més1
lla g el quin . Tò ax de se segmen s que es
pe llonguen pels cos a s en o ma de c es a di igida enda e a; en la pa
mi ja in e io de cada segmen s'inse a un pa ell de po es. Abdomen
de qua e segmen s, l'úl im mol pe i , an lla g com ample i sense
apèndix caóida! es íli o me. Aqiueix c us aci, que hem di que és e -
es e, no '1 el seu exo-esquele o ma pe os a i ca bona de calç com
la llagos a; el seu exo-esquele és qui ina, la ma eixa subs ància que
e es eix els èli es de o s els coleóp e a i els a du s i elàs ics.
Danys que causa
¡'A madillo
Vulga is als
melona s.—1/A madillo
és
un c us aci de ida noc u na, p e e eix al dia la ni , ca així oba
les e es i los plan es humides, i és en un mi jà humi que es à a bon
plae . Aqueixa indispensable condició d'ell pe a iu e a gus , és
eno memen pe judicial al pagès; ca de ni es quan de o a les ulles i
osega els peuis dels melona s o jus so i s a lo de e a; i el pagès
eu mo i les se es melone es sense pode capi qui se à el causan
de llu s pè dues.
Coneixem un pagès que é e s qua e mil clo s del melons, que de dia
en dia, enguany, eia mo i el seu melona ; man es egades ens suplicà,
o ça in anquil, que passéssim una ni al seu camp pe a esb ina quina
ó a la causa de la se a disso ; o jus pos el sol, egé em có e a mils
els A madillo e s el melona , pe a de o a les plan es o a la ni ;
qua an a o cinquan a a cada mo a, ins que luna ho a abans de la so ida
del sol deixen l'àpa i e o nen a e ugia -se de all les ped es i he ba'
dels con o ns pe a o na -hi la ni p ope a.
Mane a de
comba e
cl
c us aci.—Amb
la ó mula següen d'a senia
de sosa:Aigua, 100 li es
A senia de sosa anhid o, pu 200 g ams
Calç en pas a ... 1 quilo
P epa ada aques a ó mula, é em uixa amb la màquina de da
sul a a les inyes les pe i es plan es del melona ; amb una sola uixada
lliu à em de Y A madillo Vulga is el melona . No os í em les plan es
i
de ensà em,
al nos e pagès d'una pè dua imminen de cinc a sis mil
pesse es, me cès a l'a senia de .sosa.J. AGUILÓ GARSOT
La Ramade ia de Meno ca
ELS BÒVIDS
E
x cl nos e cas, el que s'hau ia de e ó a elimina o s els g ups
de aquea que no ossin de la aça del país, és a di , la au òo ona,
la an e io a o es les demés, que és la oja de mucoses osades. Posa
aques consell en p àc ica equi ald ia ajuda la na u alesa i les lleis he-
edi à ies, o sigui ab e ia el p océs de eabso ció de o s els g ups exis-
en s pe a la aca meno quina.
Ag icul u a • 399
Si les al es aques de Meno ca gosen ac ualmen d'idèn iques p o-
pie a s a les de la aca meno quina, éa pe què aques a les hi ha con e i ,
no pe què les aces que han ana po an els in asso s i les impo ades
du an l'úl ima Cen ú ia hagin do a millo a la au òc ona del que na u-
almen ho es a a, pel con a i, si en quelcom l'han modi ica ha sigu
pe a desmillo a -la.
La aça meno quina és única a] món. Jo no- sé si es oba ia al a,
aça que esis ís les condicions de ida a les quals es à so mesa la mie-
no qmina, i sob e o que endís an s p oduc es
:
això és, un edell Cada
any i una ce a quan i a de lle . La lle paga sob adamen les despeses
de la aca; la alo del edell és bene ici ne .
Les p opie a s de la aça meno quina no han pas passa desape ce-
budes pe o hom. Mig segle en e a, en 1857, .sis anys abans de la in o-
ducció de les aques de la eina, en la Re is a de l'Ins i u ag ícola
Ca . (1) s'hi llegeix: «...se ía con enien e in oduci en nues o suelo cie -
a cas a de acas que se c ía en las islas Balea es, cxiyos pingües p oduc-
os bien me ecen la pena de se a en amen e conside ados po la ag icul-
u a del país, pues o que, según no icias de ecien e ecibidas, dan al día
po é mino medio de doce a diez y seis kgs. de leche es ando bien nu i-
das y cuidadas.»
Aques es aques no podien ésse al es que les de Meno ca, és a di ,
les aques que nosal es anomenem p òpiamen meno quines, ca a Ei is-
sa no hi han aques, a Fo men e a són e i ables minia u es i les de Ma-
llo ca no
s'han
pas dis ingi mai pe la p oducció He e a.
En aonan amb amade s meno quins o s es a en en què les p opie-
a s de les aques jue hi ha ien en la illa, e en degudes al c euamen i
amb les aques de la eina o amb al es de pos e io impo ació, com, les
adqui ides pe en Ba omeu Me cadal i al es. Pe ò obse i's que les
aques egalades pe Isabel II pa i en de la g anja de la Flo ida el 31
de gene de 1863, o sigui sis anys més a d que la elació publicada pe
la «Re is a de l'Ins i u Ag ícloa Ca alà», copiada més amun . Les im-
po acions de suïsses, holandeses, e c., i les d'en Me cadal són pos e io s
a l'a ibada de la eina.
No són, doncs, les aces exò iques les que han.con e i p opie a s
lle e es a la aca meno quina. Aques a les enia pe se. Si la aca me-
no quina no hagués es a semp e lle e a, ¿d'on hau ien so i els dos
qui an^ de man ega, que en e al es p oduc es els mo os dona en com
ibu , al ei Jaume? ¿I amb quina lle , sinó amb la de aca sob e o , es
ab ica a el o ma ge, que en 1784 se n'impo a a pe alo de 800 lliu es
es e lines? (2).
Així, doncs, aques es p opie a s de la aca meno quina no són e-
•cen s,
sinó que énen de lluny i pe an no hi ha cap aó econòmica que
obligui a pe sis i en l'explo ació dels demés g ups de aques, coneixen
com a a coneixem el e i able o igen de les p opie a s excepcionals dels
bò ids meno quins.
Respec e les aquíes de ecen impo ació, pa icula men les suïsses
i holandeses, si són bones és p obable, pe no di segu , que pe din llu s
ap i uds o al menys pe a conse a -les que s'hagin de a ia adical-
(1)
Vol VI, pàg. 150.
(2)
Es udio del Come cio c Indus ia de Meno ca. Re is a de Meno ca 1906, pàg. 327.
400 , Ag icul u a
men els mè odes d'explo ació. Si són mi janies no al la pena d'adqui-
i -les,
puix a més de no p odui bene icis supe io s als de la aça indí-
gena, llu s mi janes quali a s no paga ien les despeses del ac e que e-
que i ien.
Aques a qües ió examinada pe o s cos a s, semp e ens condueix al
ma eix esul a : queda -nos amb la aca meno quina, la de pela ge oig
mucoses osiades, sense cap aca neg a en ela pèls, ni neg es les pun es
de les banyes, ni les peülles.
La aca, meno quina, con inuan el sis ema d'explo ació adicional,
ípic,
no pe illa de pe d e's; segui à du an com ins a ui dia. Si
pel con a i, el ègim alimen ici es millo a, si na se la condemna a - o es
les in empe ies! i es cons ueixen es ables, la aça a à p og essos insospi-
a s.
A les modi icacions d'alimen ació i higiene que- s'hi a. egeixi la- e-
p oducció pe selecció, o sigui, jue les aques meno quines siguin cobe -
es exclussi amen pe o os de la ma eixa aça (els e mells, sense pèls
neg es enlloc; les mucoses osades, sense aques neg es en el pela ge, ni
neg es les peülles, ni les pun es de lea banyes), es po eni la segu e a
de que a cada gene ació ep esen a à una g an o ma de millo a.
Si an hem insis i en la con eniència d'explo a la aca meno quina,
no és pel cap ici de ebu ja o el que sigui es ange , sinó que ho em
conside an el p oblema solamen des del pun(y de is a econòmic.
Val la pena" de qiue els ag icul o s meno quins i els indus ials o -
ma ge s es p eocupin d'aques a qües ió. Els p ime s han de pensa que
els mile s de caps que ap oximadamen expo en cada any, (1) si seguien
els mè odes assenyala s pod ien a iba a dobla els ing essos pe què
ob ind ien un es al i de emps i un majo p eu dels animals. En quan
als segions, llu indús ia no pod à es end e's gaii e sense p ocu a -se
o es quan i a s de lle , les que únicamen poden p opo ciona -se mi -
jançan la ans o mació bo ina pe nosal es indicada, ca les aces
suïsses, holandeses i al es di ícilmen dona an la g an p opo ció de
ma è ia seca que con é la lle de la aca meno quina.
BESTIAR LLANER
El nomb e d'ò ids a Meno ca ha sigui semp e impo an . En 1784
en e aques s i cab ius n'hi ha ien 45,0l»l, pe ò ac ualmen la xi a .és.
mol més pe i a. La disminució del bes ia de llana no és pas un
enomien locali za , sinó ¡uni e sal. Al ma eix emps que les o elles dis-
minuïen, el bes ia bo í augmen a a. Po ò aques e , a Meno ca singu-
la men , ou, po se , més accen ua pel g an consum, de ca n de bou que
es a a la illa. Solamen l'Esco xado de Mahó sac i ica més bo ins que
o s els demés Esco xado s de les Balea s.
El bes ia de llana de Meno ca no és, de bon1 os, an bo com el de
la illa g an. A Mallo ca.so p èn de segui la uni o mi a de aça i la
o a alla, A Meno ca, la aça no és pas uni o me; la alla ós més
pe i a. El ama llane meno quí no és pas igual a o s els ind e s de
la illa, A Ciu adella, pe
•
exemple,
els ama s són o ça he e ogenis;
(1) Un mllè de caps. La apa ce ía en Meno ca. XX Cong és de la Fede ació Ag ícola Ca alana-
Balea . Re is a de Meno ca, pàg.
201.
1917.
Ag icul u a 401
cap a Me cada! i Mahó s'hi no a una in luència llunyana del me í.
Aques a in luència la obem con i mada pe la in oducció de sis ma a á
me ina o me inos, que .en 1860 éu el dipu a del dis ic e senyo Va-
sallo.
(1).
En gene al, la ib a de la llana és més lla ga i suau en els emáis' de
Mallo ca, pe ò el pes del ello ési igual en ambdues illes, com ambé les
p opie a s lle e es quan en el ema. hi p edominen e iden men , lai sang
de aça ca alana.
L'explo ació de llana de Meno ca no o e eix di e ències de conside-
ació am o la obse ada a la illa g an.
•
L'expo ació ac ual es calcula en 1,500 caps.
LES CABRES
Les cab es de Meno ca enen un pe il egula men con exilini, les
banyes són p imes i di igides en e a, el colo és blanc i sal i inag e.
La alla és de 75 cen íme es i el pe íme e o àcic de 0'80. A iben
a/dona 2 li es de lle .
Segueixen un ègim semblan a les o elles. Peí1 a impedi que les
cab es acin malbé els a b es i que sal in les pa e s an pa ellamen
junyides pe mi jà d'un colla i ija de e o.
Els càp ids no o e eixen es de pa icula .
EL BESTIAR PORQUI
Els po cs de Meno ca són de la ma eixa aça dels de la illa g an.
Es p ocu a que els ep oduc o s inguin, ambdós, mamellons. L'eng ei-
xamen és una indús ia mol es ingida. En can i, la c ia es à mol
•desen o llada. E}s po cells o ga ins s'expo en a Mallo ca.
LA RAMADERIA D'EIVISSA
Aques a illa no és pas amade a. En e els mol s objec es enicis
oba s en di e en s exca acions, no enim pas no ícia de que s'hi hagin
oba igu es d'animals domès ics; les que hi han al museu, de la
capi al de la illa, una sola ep esen a un lleó.
À Ei issa, abans, no hi ha ien ca alls, ni bous. Ac ualmen l'Es-
a , du an una empo ada hi é dos ca alls semen als pe a sella, del
Dipòsi de Sa agossa. Són els únics semen als de la illa. Amb això
•queda di la impo ància de l'espècie ca alüna.
En can i, l'espècie asinal sembla que hi ha iscu semp e. Els
indi idu^ d'aques a espècie són bon xic més pe i s que els de Mallo ca.
La c ia i explo ació asinal no o e eix di e ències amb les mane es di es
<en aques eball.
La p oducció mula és escassa.
(1) Vegi's
an e io men ,
en
pa la
del
Go e nado
Kane.
402 Ag icul u a
El bes ia bo i
és
holandè^
i
únic,
o
millo
di
mes i&sos d'aques es
aces.
G àcies
als
molins
de
en ,
al
ol an
de la
capi al
s'ha
o ma ulna
z <na
de
egadiu,
on s'hi
con ea bas an al als, cons i uin
la
base
de
l'alimen ació
de la
eduïda població lle e a.
El senyo Palau, amade ,
ens
digué ha e comp o a
que la
aça
holandesa
no
dóna
en la
illa
els
bons esul a s
que la
suïssa.
Les o elles d'Ei issa
són de la
ma eixa aça
que les de
Mallo ca,
pe ò
un poc més
pe i es. Abans,
els
ama s llane s d'Ei issa
es dis-
ingien
pe sa
minúscula alla. Ac ualmen
s'han
millo a .
Les cab es d'Ei issa pe anyen
al
ipus dels Pi ineus. Llu colo
do-
minan
és
neg e, pigada
i de
gal a oja (llubina).
Són
mol banyudes;
les banyes mideixen
0'35
me es
de
longi ud,
i
llu pe íme e
és de 0'15.
L'a çada
de la
pun a
de
l'espa lla
a
l'a iculació coxo- emo al,
0'56.
Cada
any
donen
de 1 a 3
cab i s! P odueixen escassamen
dos
li es
de lle .
Les
munyeíxen
dos
mesos
i mig.
Segueixen
un
ègim, alimen ici mix c.
De o es
les
espècies
de
bes ia d'Ei issa,
la
cab ina
és la
millo .
El bslia po quí
a
penés sa is à
les
necessi a s
del
consum local.
To es
les
espèoies domès iques segueixen
un
ègim idèn ic
al
p ac ica
a Mallo ca
i
Meno ca.
A Fo men e a
hi ha una
amada
de
aques»,
com les de
Mallo ca, pe ò
mol
més
pe i es.
.
M. ROSSELL
I
VILA
P o esso
de
/"o enia
de l'ElCúla Supe io d'Ag Jcui llí*
Se emb e de 1918.
El e o n
a la
e a
LA VIDA
DEL
CAMP
I
L'EDUCACIÓ
L
ES
acances! Ana
al
poble
o a la
masin,
a la
mun anya
o a la
pm ja
a
passa
una
empo ada,
és la
sup ema aspi ació dels nois
de ciu a . Ells sen en
ben bé la
necessi a
que
enen d'ai e lliu e,
de sol,
de caminades pels ca nps, d'ocupacions e assanes.
La
se a ma eixa
na u alesa
eJs
demana aques es cosos,
com a
complemen necessa i
pel
seu no mal desen o llo. Pob es plan es obligades
a
iu e
en
l'ambien
malsà
de les
ciu a s, s'inclinen
cap al
camp
com les
lo s
del
ines al
s'ad ecen
cap
en o a.
Cada
any
c eix
el
núme o
de la
gen
de
ciu a
que
passa
una
empo-
ada
a
pagès;
els
nens, sob e o ,
an
essen
ja
nomb osos,
i
g àcies
a
ins i ucions
an
simpà iques
com
lesi colònies escola s, mol s,
que pe la
condició
de
llu amília
no
pod ien so i
del
caiau
o
l'any,
es
euen
anspo a s
a
llocs
de la
mun anya
o de la
pla ja, excel·len s
pe a
dona
al
cos iun
ègim
de
ida sana
i a
l'espe i
una
in ini a d'imp essiona
i