Ramaderia a Menorca ( III ) els bòvids, bestiar llaner, capri i porci

398 Ag icul u a més cu el p ime i el més1 lla g el quin . Tò ax de se segmen s que es pe llonguen pels cos a s en o ma de c es a di igida enda e a; en la pa mi ja in e io de cada segmen s'inse a un pa ell de po es. Abdomen de qua e segmen s, l'úl im mol pe i , an lla g com ample i sense apèndix caóida! es íli o me. Aqiueix c us aci, que hem di que és e - es e, no '1 el seu exo-esquele o ma pe os a i ca bona de calç com la llagos a; el seu exo-esquele és qui ina, la ma eixa subs ància que e es eix els èli es de o s els coleóp e a i els a du s i elàs ics. Danys que causa ¡'A madillo Vulga is als melona s.—1/A madillo és un c us aci de ida noc u na, p e e eix al dia la ni , ca així oba les e es i los plan es humides, i és en un mi jà humi que es à a bon plae . Aqueixa indispensable condició d'ell pe a iu e a gus , és eno memen pe judicial al pagès; ca de ni es quan de o a les ulles i osega els peuis dels melona s o jus so i s a lo de e a; i el pagès eu mo i les se es melone es sense pode capi qui se à el causan de llu s pè dues. Coneixem un pagès que é e s qua e mil clo s del melons, que de dia en dia, enguany, eia mo i el seu melona ; man es egades ens suplicà, o ça in anquil, que passéssim una ni al seu camp pe a esb ina quina ó a la causa de la se a disso ; o jus pos el sol, egé em có e a mils els A madillo e s el melona , pe a de o a les plan es o a la ni ; qua an a o cinquan a a cada mo a, ins que luna ho a abans de la so ida del sol deixen l'àpa i e o nen a e ugia -se de all les ped es i he ba' dels con o ns pe a o na -hi la ni p ope a. Mane a de comba e cl c us aci.—Amb la ó mula següen d'a senia de sosa:Aigua, 100 li es A senia de sosa anhid o, pu 200 g ams Calç en pas a ... 1 quilo P epa ada aques a ó mula, é em uixa amb la màquina de da sul a a les inyes les pe i es plan es del melona ; amb una sola uixada lliu à em de Y A madillo Vulga is el melona . No os í em les plan es i de ensà em, al nos e pagès d'una pè dua imminen de cinc a sis mil pesse es, me cès a l'a senia de .sosa.J. AGUILÓ GARSOT La Ramade ia de Meno ca ELS BÒVIDS E x cl nos e cas, el que s'hau ia de e ó a elimina o s els g ups de aquea que no ossin de la aça del país, és a di , la au òo ona, la an e io a o es les demés, que és la oja de mucoses osades. Posa aques consell en p àc ica equi ald ia ajuda la na u alesa i les lleis he- edi à ies, o sigui ab e ia el p océs de eabso ció de o s els g ups exis- en s pe a la aca meno quina. Ag icul u a • 399 Si les al es aques de Meno ca gosen ac ualmen d'idèn iques p o- pie a s a les de la aca meno quina, éa pe què aques a les hi ha con e i , no pe què les aces que han ana po an els in asso s i les impo ades du an l'úl ima Cen ú ia hagin do a millo a la au òc ona del que na u- almen ho es a a, pel con a i, si en quelcom l'han modi ica ha sigu pe a desmillo a -la. La aça meno quina és única a] món. Jo no- sé si es oba ia al a, aça que esis ís les condicions de ida a les quals es à so mesa la mie- no qmina, i sob e o que endís an s p oduc es : això és, un edell Cada any i una ce a quan i a de lle . La lle paga sob adamen les despeses de la aca; la alo del edell és bene ici ne . Les p opie a s de la aça meno quina no han pas passa desape ce- budes pe o hom. Mig segle en e a, en 1857, .sis anys abans de la in o- ducció de les aques de la eina, en la Re is a de l'Ins i u ag ícola Ca . (1) s'hi llegeix: «...se ía con enien e in oduci en nues o suelo cie - a cas a de acas que se c ía en las islas Balea es, cxiyos pingües p oduc- os bien me ecen la pena de se a en amen e conside ados po la ag icul- u a del país, pues o que, según no icias de ecien e ecibidas, dan al día po é mino medio de doce a diez y seis kgs. de leche es ando bien nu i- das y cuidadas.» Aques es aques no podien ésse al es que les de Meno ca, és a di , les aques que nosal es anomenem p òpiamen meno quines, ca a Ei is- sa no hi han aques, a Fo men e a són e i ables minia u es i les de Ma- llo ca no s'han pas dis ingi mai pe la p oducció He e a. En aonan amb amade s meno quins o s es a en en què les p opie- a s de les aques jue hi ha ien en la illa, e en degudes al c euamen i amb les aques de la eina o amb al es de pos e io impo ació, com, les adqui ides pe en Ba omeu Me cadal i al es. Pe ò obse i's que les aques egalades pe Isabel II pa i en de la g anja de la Flo ida el 31 de gene de 1863, o sigui sis anys més a d que la elació publicada pe la «Re is a de l'Ins i u Ag ícloa Ca alà», copiada més amun . Les im- po acions de suïsses, holandeses, e c., i les d'en Me cadal són pos e io s a l'a ibada de la eina. No són, doncs, les aces exò iques les que han.con e i p opie a s lle e es a la aca meno quina. Aques a les enia pe se. Si la aca me- no quina no hagués es a semp e lle e a, ¿d'on hau ien so i els dos qui an^ de man ega, que en e al es p oduc es els mo os dona en com ibu , al ei Jaume? ¿I amb quina lle , sinó amb la de aca sob e o , es ab ica a el o ma ge, que en 1784 se n'impo a a pe alo de 800 lliu es es e lines? (2). Així, doncs, aques es p opie a s de la aca meno quina no són e- •cen s, sinó que énen de lluny i pe an no hi ha cap aó econòmica que obligui a pe sis i en l'explo ació dels demés g ups de aques, coneixen com a a coneixem el e i able o igen de les p opie a s excepcionals dels bò ids meno quins. Respec e les aquíes de ecen impo ació, pa icula men les suïsses i holandeses, si són bones és p obable, pe no di segu , que pe din llu s ap i uds o al menys pe a conse a -les que s'hagin de a ia adical- (1) Vol VI, pàg. 150. (2) Es udio del Come cio c Indus ia de Meno ca. Re is a de Meno ca 1906, pàg. 327. 400 , Ag icul u a men els mè odes d'explo ació. Si són mi janies no al la pena d'adqui- i -les, puix a més de no p odui bene icis supe io s als de la aça indí- gena, llu s mi janes quali a s no paga ien les despeses del ac e que e- que i ien. Aques a qües ió examinada pe o s cos a s, semp e ens condueix al ma eix esul a : queda -nos amb la aca meno quina, la de pela ge oig mucoses osiades, sense cap aca neg a en ela pèls, ni neg es les pun es de les banyes, ni les peülles. La aca, meno quina, con inuan el sis ema d'explo ació adicional, ípic, no pe illa de pe d e's; segui à du an com ins a ui dia. Si pel con a i, el ègim alimen ici es millo a, si na se la condemna a - o es les in empe ies! i es cons ueixen es ables, la aça a à p og essos insospi- a s. A les modi icacions d'alimen ació i higiene que- s'hi a. egeixi la- e- p oducció pe selecció, o sigui, jue les aques meno quines siguin cobe - es exclussi amen pe o os de la ma eixa aça (els e mells, sense pèls neg es enlloc; les mucoses osades, sense aques neg es en el pela ge, ni neg es les peülles, ni les pun es de lea banyes), es po eni la segu e a de que a cada gene ació ep esen a à una g an o ma de millo a. Si an hem insis i en la con eniència d'explo a la aca meno quina, no és pel cap ici de ebu ja o el que sigui es ange , sinó que ho em conside an el p oblema solamen des del pun(y de is a econòmic. Val la pena" de qiue els ag icul o s meno quins i els indus ials o - ma ge s es p eocupin d'aques a qües ió. Els p ime s han de pensa que els mile s de caps que ap oximadamen expo en cada any, (1) si seguien els mè odes assenyala s pod ien a iba a dobla els ing essos pe què ob ind ien un es al i de emps i un majo p eu dels animals. En quan als segions, llu indús ia no pod à es end e's gaii e sense p ocu a -se o es quan i a s de lle , les que únicamen poden p opo ciona -se mi - jançan la ans o mació bo ina pe nosal es indicada, ca les aces suïsses, holandeses i al es di ícilmen dona an la g an p opo ció de ma è ia seca que con é la lle de la aca meno quina. BESTIAR LLANER El nomb e d'ò ids a Meno ca ha sigui semp e impo an . En 1784 en e aques s i cab ius n'hi ha ien 45,0l»l, pe ò ac ualmen la xi a .és. mol més pe i a. La disminució del bes ia de llana no és pas un enomien locali za , sinó ¡uni e sal. Al ma eix emps que les o elles dis- minuïen, el bes ia bo í augmen a a. Po ò aques e , a Meno ca singu- la men , ou, po se , més accen ua pel g an consum, de ca n de bou que es a a la illa. Solamen l'Esco xado de Mahó sac i ica més bo ins que o s els demés Esco xado s de les Balea s. El bes ia de llana de Meno ca no és, de bon1 os, an bo com el de la illa g an. A Mallo ca.so p èn de segui la uni o mi a de aça i la o a alla, A Meno ca, la aça no és pas uni o me; la alla ós més pe i a. El ama llane meno quí no és pas igual a o s els ind e s de la illa, A Ciu adella, pe • exemple, els ama s són o ça he e ogenis; (1) Un mllè de caps. La apa ce ía en Meno ca. XX Cong és de la Fede ació Ag ícola Ca alana- Balea . Re is a de Meno ca, pàg. 201. 1917. Ag icul u a 401 cap a Me cada! i Mahó s'hi no a una in luència llunyana del me í. Aques a in luència la obem con i mada pe la in oducció de sis ma a á me ina o me inos, que .en 1860 éu el dipu a del dis ic e senyo Va- sallo. (1). En gene al, la ib a de la llana és més lla ga i suau en els emáis' de Mallo ca, pe ò el pes del ello ési igual en ambdues illes, com ambé les p opie a s lle e es quan en el ema. hi p edominen e iden men , lai sang de aça ca alana. L'explo ació de llana de Meno ca no o e eix di e ències de conside- ació am o la obse ada a la illa g an. • L'expo ació ac ual es calcula en 1,500 caps. LES CABRES Les cab es de Meno ca enen un pe il egula men con exilini, les banyes són p imes i di igides en e a, el colo és blanc i sal i inag e. La alla és de 75 cen íme es i el pe íme e o àcic de 0'80. A iben a/dona 2 li es de lle . Segueixen un ègim semblan a les o elles. Peí1 a impedi que les cab es acin malbé els a b es i que sal in les pa e s an pa ellamen junyides pe mi jà d'un colla i ija de e o. Els càp ids no o e eixen es de pa icula . EL BESTIAR PORQUI Els po cs de Meno ca són de la ma eixa aça dels de la illa g an. Es p ocu a que els ep oduc o s inguin, ambdós, mamellons. L'eng ei- xamen és una indús ia mol es ingida. En can i, la c ia es à mol •desen o llada. E}s po cells o ga ins s'expo en a Mallo ca. LA RAMADERIA D'EIVISSA Aques a illa no és pas amade a. En e els mol s objec es enicis oba s en di e en s exca acions, no enim pas no ícia de que s'hi hagin oba igu es d'animals domès ics; les que hi han al museu, de la capi al de la illa, una sola ep esen a un lleó. À Ei issa, abans, no hi ha ien ca alls, ni bous. Ac ualmen l'Es- a , du an una empo ada hi é dos ca alls semen als pe a sella, del Dipòsi de Sa agossa. Són els únics semen als de la illa. Amb això •queda di la impo ància de l'espècie ca alüna. En can i, l'espècie asinal sembla que hi ha iscu semp e. Els indi idu^ d'aques a espècie són bon xic més pe i s que els de Mallo ca. La c ia i explo ació asinal no o e eix di e ències amb les mane es di es <en aques eball. La p oducció mula és escassa. (1) Vegi's an e io men , en pa la del Go e nado Kane. 402 Ag icul u a El bes ia bo i és holandè^ i únic, o millo di mes i&sos d'aques es aces. G àcies als molins de en , al ol an de la capi al s'ha o ma ulna z <na de egadiu, on s'hi con ea bas an al als, cons i uin la base de l'alimen ació de la eduïda població lle e a. El senyo Palau, amade , ens digué ha e comp o a que la aça holandesa no dóna en la illa els bons esul a s que la suïssa. Les o elles d'Ei issa són de la ma eixa aça que les de Mallo ca, pe ò un poc més pe i es. Abans, els ama s llane s d'Ei issa es dis- ingien pe sa minúscula alla. Ac ualmen s'han millo a . Les cab es d'Ei issa pe anyen al ipus dels Pi ineus. Llu colo do- minan és neg e, pigada i de gal a oja (llubina). Són mol banyudes; les banyes mideixen 0'35 me es de longi ud, i llu pe íme e és de 0'15. L'a çada de la pun a de l'espa lla a l'a iculació coxo- emo al, 0'56. Cada any donen de 1 a 3 cab i s! P odueixen escassamen dos li es de lle . Les munyeíxen dos mesos i mig. Segueixen un ègim, alimen ici mix c. De o es les espècies de bes ia d'Ei issa, la cab ina és la millo . El bslia po quí a penés sa is à les necessi a s del consum local. To es les espèoies domès iques segueixen un ègim idèn ic al p ac ica a Mallo ca i Meno ca. A Fo men e a hi ha una amada de aques», com les de Mallo ca, pe ò mol més pe i es. . M. ROSSELL I VILA P o esso de /"o enia de l'ElCúla Supe io d'Ag Jcui llí* Se emb e de 1918. El e o n a la e a LA VIDA DEL CAMP I L'EDUCACIÓ L ES acances! Ana al poble o a la masin, a la mun anya o a la pm ja a passa una empo ada, és la sup ema aspi ació dels nois de ciu a . Ells sen en ben bé la necessi a que enen d'ai e lliu e, de sol, de caminades pels ca nps, d'ocupacions e assanes. La se a ma eixa na u alesa eJs demana aques es cosos, com a complemen necessa i pel seu no mal desen o llo. Pob es plan es obligades a iu e en l'ambien malsà de les ciu a s, s'inclinen cap al camp com les lo s del ines al s'ad ecen cap en o a. Cada any c eix el núme o de la gen de ciu a que passa una empo- ada a pagès; els nens, sob e o , an essen ja nomb osos, i g àcies a ins i ucions an simpà iques com lesi colònies escola s, mol s, que pe la condició de llu amília no pod ien so i del caiau o l'any, es euen anspo a s a llocs de la mun anya o de la pla ja, excel·len s pe a dona al cos iun ègim de ida sana i a l'espe i una in ini a d'imp essiona i