Ag icul u a 257
La Ramade ia a Mallo ca
VII
BESTIAR T.I.ANEH
L
'o ella de Mallo ca és del ma eix ipus que la ca alana, l'o il a ies
ibè ica.
L'o ella mallo quina ús al a,
ca
mulla ia,, elegun . El clló ús ec,
és gene almen blanc. La ca a i les ex emi a es an pigmen ades d'un
colo g oguenc, un poc més o que el de la palla, colo que les di e en-
cia de les ca alanes, les pigmen acions de les quals són neg es, nom am-
bé de les manxegues que són pigmen ades de oig. La pigmen ado g o-
Rama d'o elles mallo quines
guenca els amade s mallo quins la conside en La p òpia del pals. No
obs an ,, mol es o elles són pigmen ades com les ca alanes. Los o elles
i els ma ans de Mallo ca són sullcs.
El mè ode de ep oducció que es p ac ica ós la selecció. Els ama-
de s p ocu en e i a la consanguini a , pe què segons diuen, han obse -
a que els xais consanguinis no saben mama .
Les o elles iuen quasi exclusi amen de la pas u a. Fan una c ia
a l'any. Els pa s, en la p opo ció d'un 20 pe 100, són dobles. Els
xais naixen pe San Miquel i es desllc en pe Nadal. No obs an , la
258 Ag icul u a
lac ació de les o alles es pe llonga ins el mes de juny. De mane a, que
l'o ella desp és d'ha e c ia el seu pe i , se la munyeix du an sia
mesos, dues egades al dia, des inan la lle a la ab icació de o ma ge
i b ossos o'b osso .
Les o elles s'esqu.ilen dues egades l'any. La p ime a esquilada dóna,
e me mig,.1 '600 quilog ams; la segona, no é impo ància econòmica;
la mo i en aons higièniques. El ond e es p ac ica u inà iamen , és
a di , sense en a el elló en iu i esquilan amb es iso es.
Els xais es enen des dels es mesos a l'any. Les o elles a ui i
min anys.
De l'Esco xado de Palma n'a eplegà em les següen s no es: les
o elles i es, pesen de 42 a 44 quilos; el pes ne mínim 18 quilos i el
màxim 24. Excepcionalmen es sac i iquen p imáis; els xais són mena s
a l'Esco xado de deslle a s als do ze mesos pesan ins 24 quilos; llu
endimen e me mig, és el 4(5 pe 100.
L'explo ació de bes ia llane és en e1 o es les amades la més bén
menada; ho és pe lal ècnica i pel& esul a s. Els amade s són idels
a llu aça d'o elles i pe a conse a -la o augmen an les quali a s
p ac iquen la selecció. Les xaies boniques i illes de bones lle e es es
gua den pe a la c ia; els xais ben 'con o ma s, pe a ep oduc o s.
Din e el sis ema gene al d'alimen ació, els ama s llane s es po en
bé.
Aques s animals pel g os pa i que enen de les pas u es compa a i-
amen amb les demés espècies, es an sinó ben alimen a s al menys
millo ac a s. Aquí au, p incipalmen , el bon es a en que es oben
les o elles. I si en això s'hi a egeix l'exclusió absolu a en la ep o-
ducció de o elemen es any a la aça, es compend à que els. esul a s
hagin d'ése o çosamen bons.
D'una o ella anyalmen en euen es p oduc es: la c ia, la llana
i la lle .
La c ia al, als 4 mesos 30 pesse es
La llana a 4'50 pesse es el quilo ... 7'20 »
La lle 180 dies a 400 g . i a 0'35 el quilo . 25'20 »
To al . . . 62'40 .pesse es
El ama d'o elles cons i ueix, doncs, un negoci mol p òxim al
cen pe cen d'in e ès.
Els pa s dobles gai ebé paguen pas o ; els ems i la llana de la
segona esquilada el plus1 d'alimen ació que se'ls dóna.
BESTIAR
CABRÍ
Les cab es de Mallo ca no o e eixen es de pa icula . Son nomb e
és mol eduï . O bé són del país, igual q;ue les de Ca alunya, o mes ices
de mu ciana. Les cab es iuen en pa ells o soles, egen -se en emig
els ame lle s, lligades a una lla ga co da i a ades pe a de ensa els
a b es.
Es enen p incipalmen pe al se ei de lac ació domès ica.
M. ROSSELL I VILA
P o esso
de
Zoo ecnia