Ramaderia a Mallorca ( VII ) bestiar llaner

Ag icul u a 257 La Ramade ia a Mallo ca VII BESTIAR T.I.ANEH L 'o ella de Mallo ca és del ma eix ipus que la ca alana, l'o il a ies ibè ica. L'o ella mallo quina ús al a, ca mulla ia,, elegun . El clló ús ec, és gene almen blanc. La ca a i les ex emi a es an pigmen ades d'un colo g oguenc, un poc més o que el de la palla, colo que les di e en- cia de les ca alanes, les pigmen acions de les quals són neg es, nom am- bé de les manxegues que són pigmen ades de oig. La pigmen ado g o- Rama d'o elles mallo quines guenca els amade s mallo quins la conside en La p òpia del pals. No obs an ,, mol es o elles són pigmen ades com les ca alanes. Los o elles i els ma ans de Mallo ca són sullcs. El mè ode de ep oducció que es p ac ica ós la selecció. Els ama- de s p ocu en e i a la consanguini a , pe què segons diuen, han obse - a que els xais consanguinis no saben mama . Les o elles iuen quasi exclusi amen de la pas u a. Fan una c ia a l'any. Els pa s, en la p opo ció d'un 20 pe 100, són dobles. Els xais naixen pe San Miquel i es desllc en pe Nadal. No obs an , la 258 Ag icul u a lac ació de les o alles es pe llonga ins el mes de juny. De mane a, que l'o ella desp és d'ha e c ia el seu pe i , se la munyeix du an sia mesos, dues egades al dia, des inan la lle a la ab icació de o ma ge i b ossos o'b osso . Les o elles s'esqu.ilen dues egades l'any. La p ime a esquilada dóna, e me mig,.1 '600 quilog ams; la segona, no é impo ància econòmica; la mo i en aons higièniques. El ond e es p ac ica u inà iamen , és a di , sense en a el elló en iu i esquilan amb es iso es. Els xais es enen des dels es mesos a l'any. Les o elles a ui i min anys. De l'Esco xado de Palma n'a eplegà em les següen s no es: les o elles i es, pesen de 42 a 44 quilos; el pes ne mínim 18 quilos i el màxim 24. Excepcionalmen es sac i iquen p imáis; els xais són mena s a l'Esco xado de deslle a s als do ze mesos pesan ins 24 quilos; llu endimen e me mig, és el 4(5 pe 100. L'explo ació de bes ia llane és en e1 o es les amades la més bén menada; ho és pe lal ècnica i pel& esul a s. Els amade s són idels a llu aça d'o elles i pe a conse a -la o augmen an les quali a s p ac iquen la selecció. Les xaies boniques i illes de bones lle e es es gua den pe a la c ia; els xais ben 'con o ma s, pe a ep oduc o s. Din e el sis ema gene al d'alimen ació, els ama s llane s es po en bé. Aques s animals pel g os pa i que enen de les pas u es compa a i- amen amb les demés espècies, es an sinó ben alimen a s al menys millo ac a s. Aquí au, p incipalmen , el bon es a en que es oben les o elles. I si en això s'hi a egeix l'exclusió absolu a en la ep o- ducció de o elemen es any a la aça, es compend à que els. esul a s hagin d'ése o çosamen bons. D'una o ella anyalmen en euen es p oduc es: la c ia, la llana i la lle . La c ia al, als 4 mesos 30 pesse es La llana a 4'50 pesse es el quilo ... 7'20 » La lle 180 dies a 400 g . i a 0'35 el quilo . 25'20 » To al . . . 62'40 .pesse es El ama d'o elles cons i ueix, doncs, un negoci mol p òxim al cen pe cen d'in e ès. Els pa s dobles gai ebé paguen pas o ; els ems i la llana de la segona esquilada el plus1 d'alimen ació que se'ls dóna. BESTIAR CABRÍ Les cab es de Mallo ca no o e eixen es de pa icula . Son nomb e és mol eduï . O bé són del país, igual q;ue les de Ca alunya, o mes ices de mu ciana. Les cab es iuen en pa ells o soles, egen -se en emig els ame lle s, lligades a una lla ga co da i a ades pe a de ensa els a b es. Es enen p incipalmen pe al se ei de lac ació domès ica. M. ROSSELL I VILA P o esso de Zoo ecnia