230 Ag icul u a
es p oduc es de la indus ia u al, nomb osos, embala ges pe al ans-
po de bes ia , mo i iu, pe i i g os, de o a mena.' La ins al·lació, a-
iada i mol comple a, e a de debò in e essan i eia eu e les acili a s
donades a'l'ag icul u a pe una campanya cla i iden , que posa, la ma-
eixa a enció en les g ans ob es, com pe exemple la magní ica Es ació
igo í ica d'Iy y, que en els pe i s de alls, com es oben en un model
ap opia de cis ell pe a el anspo d'unes lo s delicades.
Resumin les imp essions condensades en els dos a icles dedica s ¡il
Saló,
insis i em en què e a. una. bella mos a de la po enciali a de la
indús ia ancesa de cons ucció de maquinà ia ag ícola. Aques a in-
dús ia no es p esen a amb una. g eu a didosa d'inicia i a, ni e u a, de
no e a , pe ò p en la impo ància del seu olum global, ben ep esen a
al Saló pe més de 350 cases exposan s, que po a en en conjun maqui-
nà ia e aluaba: (segons les decla acions pe al segu ) en se milions de
ancs. El desen o llo de la indús ia és conseqüència, de la gene ali -
zació de la màquina al camp, i això ho pa en i za a una lleuge a obse -
ació del públic, semp e nomb ós, en el qual abunda en els os es col-
u s,
els cossos macissos, els ipus de ini s dels ag icul o s ancesos. De
les 55,000 en ades que es despa xa en du an l'exposició, la immensa ma-
jo ia ho o en a ag icul o s e ade s, poques, ben segu , a pa isencs i
cu iosos. I aques públic, ple d'a idesa, pa a lla gamen en els s ands,
compa an les di e ències de les màquines, escol an les explicacions acla-
a ò ies, eia que del conjun en so gís ina. o a lliçó social, la de l'ag i-
cul u a ancesa ma xan .1 disciplinada pels camins assenyala s pels èc-
nics.
Po se en ço que a la màquina es e e eix, aques s camins no són
p ouai eja s de mode ni a , po se una accep ació sumisa,, de les di ec-
cions es able es po po a a un ce uni o misme. Més aques s de ec-
es acciden als mai a iba an a con aposa l'acció decidida dels ècnics
i dels seus ama en s seguido s que han e de l'ag icul u a, a.m;b «un se-
gu p og és colec iu, el ac o onamen al de l'economia ancesa.
CARLES. PI SUNBR
P o esso de Mecànica Ag ícola
La Ramade ia de Mallo ca
VI
BESTIAR BOVÍ
N
o p ocedin amb mè ode el aque^ mallo quí no sab à mai es del
ce . Un aque em deia que p e e ia les suïsses, pe què una
egada se li mo i en les holandeses; al e, ambé les suïsses pe què sóa
més ús egues; al e es ima a les holandeses pe dona més quan i a
de lle ; al e, les suïsses pe què la lle la dona en més pausadamen ;
al e,
les holandeses pe què e en més calu oses; al e, les mes isses
pe què euni&ni la quali a d'ambdues aces.
Aques es p e e ències ca eixen de alo , no enen més impo ància
que un «em sembla» ; és a di , que els aque s en un cas obliga no s'a e-
Ag icul u a 231
eixen a anima o undameni llu a opinions, l uca a que així sigues,
lea aiii·iiiaciïiiïs de di s aque s no ind ien pel zoo ecnis a la alo de una
obse ació igu osa, cien í ica, puix ni una sola de es mo-l es aqiiie ïea
que
he
in
isi a enen una sola aça de aques; en o ea elles les mes isses
p edominen, i pues són els aque s que dis ingue ixen bé i ap eciïn le
pu esa de a a.
Les di e si a s de p e e ències no obs an , pod ien se i de base pe
a eali za les obse acions ano ades més amun , de mane a que els
aque s que es imessin més les de pu a a a, com els que ap eciessin
més les mes isses, cada un d'ells pod ia, expe imen a cl gnip més con-
o me amb els seus gus os.
Si i's es així, al ap de pues anys s'hau ia comp o a Ics aques
que donen millo s esul a s. D'aques a mane a, els e s s'imposa ien
a les di agacions ècniques mal o mulades i a les apa iències e ònies
dels aque s. Na u almen , que a. p io i hi han aons pe a decan a -se
a a o d'una o al a, aça, aons que ja hem exposa en eballs an e-
io s,
esc i s com aquesi pe encà ec de la Mancomuni a . Pe ò, com
dèiem no a gai e, la pa aula en e la pagesia, manca d'e iccàcia; els
e s quan condueixen epe idamen a bons esul a s són la guia méi
na u al del pagès. En o es ocasions, quan manca la e, únicamen la
pe sonal comp o ació dels e s, és çul de e mina la c eencia.
Pel demés, les aques lle e es que hi lian a Mallo ca s'explo en
seguin una pau a semblan a la egida a Ca alunya.
Les indús ies làc ees que es p ojec en dona an, segu amen , un
g an, impuls a l'explo ació aque a.
232Ag icul u a
Lea aques de c ia de Mallo ca habi en una pe i a pa < a lea e ea
de secà i en son majo nonab e els e enys empan enega a.
Les inques o sons de ®ècè que posseeixen aques de c io no són
gai e nomb osos. Les e es empan enegades ocupen el no d de la ¡lia,
ingueni son cen e en e Pollensa i Alcudia.
Aques es aques, p obablemen , són au òc ones. No s'ha descobe i
cap c ani òssil. Unes igu es que ep esen en unes lesius de bò ids,
obades a Mallo ca (1), igu es1 dels emps dels enicis o p e omans, els
o iginals dels quals, en b onze, es oben aJ Museu de Mad id, cons i-
ueix Ini ei que sabem espec e a ellú ies d'aquesi bes ia . Di es igu ei
enen una g aii semblança amb el Boi (Qu us ibe icus. Pe ò aquí
b onzes no signi iquen p ecisamen la ep esen ació de bò ids nallo
ijiiins,
malg ai p ocedeixen de la illa. Els enicis, g ans come cian s,
podien ba e aàqui il di s objec es a una al a banda i end e'ls a
Ma
Mm
ca.
Els bes ia bo í de c ià, que no p esen a cn,p senyal de mescla amb
les aces suïssa i holandesa, bes ia que pod íem anomena mallo quí,
p esen a els següen s ca àc e s:
(D
BRONCES
ANTIQUOS
HALLADOS
EN
MAI
LORCA,
Ba omeu
Fe é,
Mad id
1921.
Ag icul u a
l'e iii Ueuge Eun.eni còncau.; b aquice íüic; banyes
de
secció
ci -
cula , pun es di igides
en
a aní
;
ssquéiíü
(i. EJ
pela ge
és os i les
ex emi a s
i
baixos neg es,
com
igualmen
les
pun ee
de les
banyes
i
les lleulles.
Els
niuseles leñen
al cap un pel os més
cla
i|iie
el del
e il
ilel
cos, el
qual o ma
un
iangle,
de
base supe io oomp engueni
ol
el pon
i
niïn g an pa
<le [a
ca a. Aques ianigle
es
nés p o-nunciii
ipiiin
el
o o
es
.¡o e, ipie i]ii;ni
¿8
ndulle.
Mol es aques
es
esse en
de la
in luencia
de les
aques
«le
Meno ca.
D'aqui
le
manca d'homogeni a . Co e
que les
aques
no les
munyei-
xen niiii,
son ini poc
esipie p 's.
No
nbs nn
una,
il'elles,
ou
ehi
i
imieiil
àcü aga a -la, la qual es pol pend e com guia ap oximado de les mide¡
de di s animals;
Alçada a la e en
Alçada al do a
Alçada ••! la g opa
Amplada de La g opa ...
Pe íme e o àcic '.
l'2 i
me es
LI26
I
'28
O'l;'
)i
0'70
l es aques an una c ia
EUIJ
ai.
Pas u en ol I'-any pels p a s na u als ,ò pela os olls. Mu ègim
ii.limen iei
és
|>oh e.
BlS edells
si1
solen end é
B sel 0 m1
mesos. Pesen
de 130 ¡1 1.40
i
pi
i
los.
Ma eixes ema ques c í iques éspede
a
millo es
que les
mencioní
des
pe a]
hesl i;i
de
peu
odo.
Aques a explo ació
é
poca Impo ància.M. ROSSELL
1 Vil
P o esso
de
Zoo ecnia