scieee Open visual document viewer

Ramaderia a Mallorca ( VI ) bestiar boví

Rossell i Vilar, Pere Màrtir

Abstract

Rossell i Vilar, Pere Màrtir

Full text

230 Ag icul u a es p oduc es de la indus ia u al, nomb osos, embala ges pe al ans- po de bes ia , mo i iu, pe i i g os, de o a mena.' La ins al·lació, a- iada i mol comple a, e a de debò in e essan i eia eu e les acili a s donades a'l'ag icul u a pe una campanya cla i iden , que posa, la ma- eixa a enció en les g ans ob es, com pe exemple la magní ica Es ació igo í ica d'Iy y, que en els pe i s de alls, com es oben en un model ap opia de cis ell pe a el anspo d'unes lo s delicades. Resumin les imp essions condensades en els dos a icles dedica s ¡il Saló, insis i em en què e a. una. bella mos a de la po enciali a de la indús ia ancesa de cons ucció de maquinà ia ag ícola. Aques a in- dús ia no es p esen a amb una. g eu a didosa d'inicia i a, ni e u a, de no e a , pe ò p en la impo ància del seu olum global, ben ep esen a al Saló pe més de 350 cases exposan s, que po a en en conjun maqui- nà ia e aluaba: (segons les decla acions pe al segu ) en se milions de ancs. El desen o llo de la indús ia és conseqüència, de la gene ali - zació de la màquina al camp, i això ho pa en i za a una lleuge a obse - ació del públic, semp e nomb ós, en el qual abunda en els os es col- u s, els cossos macissos, els ipus de ini s dels ag icul o s ancesos. De les 55,000 en ades que es despa xa en du an l'exposició, la immensa ma- jo ia ho o en a ag icul o s e ade s, poques, ben segu , a pa isencs i cu iosos. I aques públic, ple d'a idesa, pa a lla gamen en els s ands, compa an les di e ències de les màquines, escol an les explicacions acla- a ò ies, eia que del conjun en so gís ina. o a lliçó social, la de l'ag i- cul u a ancesa ma xan .1 disciplinada pels camins assenyala s pels èc- nics. Po se en ço que a la màquina es e e eix, aques s camins no són p ouai eja s de mode ni a , po se una accep ació sumisa,, de les di ec- cions es able es po po a a un ce uni o misme. Més aques s de ec- es acciden als mai a iba an a con aposa l'acció decidida dels ècnics i dels seus ama en s seguido s que han e de l'ag icul u a, a.m;b «un se- gu p og és colec iu, el ac o onamen al de l'economia ancesa. CARLES. PI SUNBR P o esso de Mecànica Ag ícola La Ramade ia de Mallo ca VI BESTIAR BOVÍ N o p ocedin amb mè ode el aque^ mallo quí no sab à mai es del ce . Un aque em deia que p e e ia les suïsses, pe què una egada se li mo i en les holandeses; al e, ambé les suïsses pe què sóa més ús egues; al e es ima a les holandeses pe dona més quan i a de lle ; al e, les suïsses pe què la lle la dona en més pausadamen ; al e, les holandeses pe què e en més calu oses; al e, les mes isses pe què euni&ni la quali a d'ambdues aces. Aques es p e e ències ca eixen de alo , no enen més impo ància que un «em sembla» ; és a di , que els aque s en un cas obliga no s'a e- Ag icul u a 231 eixen a anima o undameni llu a opinions, l uca a que així sigues, lea aiii·iiiaciïiiïs de di s aque s no ind ien pel zoo ecnis a la alo de una obse ació igu osa, cien í ica, puix ni una sola de es mo-l es aqiiie ïea que he in isi a enen una sola aça de aques; en o ea elles les mes isses p edominen, i pues són els aque s que dis ingue ixen bé i ap eciïn le pu esa de a a. Les di e si a s de p e e ències no obs an , pod ien se i de base pe a eali za les obse acions ano ades més amun , de mane a que els aque s que es imessin més les de pu a a a, com els que ap eciessin més les mes isses, cada un d'ells pod ia, expe imen a cl gnip més con- o me amb els seus gus os. Si i's es així, al ap de pues anys s'hau ia comp o a Ics aques que donen millo s esul a s. D'aques a mane a, els e s s'imposa ien a les di agacions ècniques mal o mulades i a les apa iències e ònies dels aque s. Na u almen , que a. p io i hi han aons pe a decan a -se a a o d'una o al a, aça, aons que ja hem exposa en eballs an e- io s, esc i s com aquesi pe encà ec de la Mancomuni a . Pe ò, com dèiem no a gai e, la pa aula en e la pagesia, manca d'e iccàcia; els e s quan condueixen epe idamen a bons esul a s són la guia méi na u al del pagès. En o es ocasions, quan manca la e, únicamen la pe sonal comp o ació dels e s, és çul de e mina la c eencia. Pel demés, les aques lle e es que hi lian a Mallo ca s'explo en seguin una pau a semblan a la egida a Ca alunya. Les indús ies làc ees que es p ojec en dona an, segu amen , un g an, impuls a l'explo ació aque a. 232Ag icul u a Lea aques de c ia de Mallo ca habi en una pe i a pa < a lea e ea de secà i en son majo nonab e els e enys empan enega a. Les inques o sons de ®ècè que posseeixen aques de c io no són gai e nomb osos. Les e es empan enegades ocupen el no d de la ¡lia, ingueni son cen e en e Pollensa i Alcudia. Aques es aques, p obablemen , són au òc ones. No s'ha descobe i cap c ani òssil. Unes igu es que ep esen en unes lesius de bò ids, obades a Mallo ca (1), igu es1 dels emps dels enicis o p e omans, els o iginals dels quals, en b onze, es oben aJ Museu de Mad id, cons i- ueix Ini ei que sabem espec e a ellú ies d'aquesi bes ia . Di es igu ei enen una g aii semblança amb el Boi (Qu us ibe icus. Pe ò aquí b onzes no signi iquen p ecisamen la ep esen ació de bò ids nallo ijiiins, malg ai p ocedeixen de la illa. Els enicis, g ans come cian s, podien ba e aàqui il di s objec es a una al a banda i end e'ls a Ma Mm ca. Els bes ia bo í de c ià, que no p esen a cn,p senyal de mescla amb les aces suïssa i holandesa, bes ia que pod íem anomena mallo quí, p esen a els següen s ca àc e s: (D BRONCES ANTIQUOS HALLADOS EN MAI LORCA, Ba omeu Fe é, Mad id 1921. Ag icul u a l'e iii Ueuge Eun.eni còncau.; b aquice íüic; banyes de secció ci - cula , pun es di igides en a aní ; ssquéiíü (i. EJ pela ge és os i les ex emi a s i baixos neg es, com igualmen les pun ee de les banyes i les lleulles. Els niuseles leñen al cap un pel os més cla i|iie el del e il ilel cos, el qual o ma un iangle, de base supe io oomp engueni ol el pon i niïn g an pa <le [a ca a. Aques ianigle es nés p o-nunciii ipiiin el o o es .¡o e, ipie i]ii;ni ¿8 ndulle. Mol es aques es esse en de la in luencia de les aques «le Meno ca. D'aqui le manca d'homogeni a . Co e que les aques no les munyei- xen niiii, son ini poc esipie p 's. No nbs nn una, il'elles, ou ehi i imieiil àcü aga a -la, la qual es pol pend e com guia ap oximado de les mide¡ de di s animals; Alçada a la e en Alçada al do a Alçada ••! la g opa Amplada de La g opa ... Pe íme e o àcic '. l'2 i me es LI26 I '28 O'l;' )i 0'70 l es aques an una c ia EUIJ ai. Pas u en ol I'-any pels p a s na u als ,ò pela os olls. Mu ègim ii.limen iei és |>oh e. BlS edells si1 solen end é B sel 0 m1 mesos. Pesen de 130 ¡1 1.40 i pi i los. Ma eixes ema ques c í iques éspede a millo es que les mencioní des pe a] hesl i;i de peu odo. Aques a explo ació é poca Impo ància.M. ROSSELL 1 Vil P o esso de Zoo ecnia