Agiicul u a • 143
ac i ud i les se es- pa aules ia oquen una enda ex empo ània que esul a
quasi semp e en pe judici seu, pe ò que la Jun a no ha pogu esis i
a an es demandes. Ell suspi a o a una bella empo ada el cob o de
son eball (si ingués el i o l'oli a casa no se'n p eocupa ia an .) I
la Jun a ha enu i es disposa a epa i el dine que ha cob a . Pe ço,
assenyala el dia i l'ho a, p egan , com semp e, que es sigui pun ual.
I e ec i amen ; passada aquella ho a (i ins una i dues ho es més
a d) el T eso e ha de anca la caixa eien com. enca a al en a cob a
ben bé una e ce a pa de socis i d'aqueixos, la majo ia d'aquells qiu.e
an c ida en que es engués pe què an apu a s es eien.
I així és en o . Pe això el pagès és pagès i d'ell o hom se'n bu la.
¿No e sembla, amic lec o , que el modo d'ésse eu o dels eus com-
panys (si u no e s d'aqxieixos) con ibueix ambé d'una mane a quasi
de ini i a al pos e es ancamen ? ¿No hi eus en això una po a eclosa
que s'oposa al nps e a enç?
I pe al a pa , si bé aqueixa mane a d'ob a no e eix a la e a
gen en ço que es puguin e e i a la e a digni a , els abo eix i els
as igueja an , que si no os el concep e ele adíssim que enen de la se a
ob a i un op imisme g an no els es pensa en l'endemà, l'abandona ien
pe cansamen .
Pe això pensa que cen homeá que acudeixin el dia i ho a que se'ls
demana, complin així amb una obligació, lluny de moles a , es imulen
i animen, pe ò que un de sol que agi essaga , en ebanca mol es
egades o un sis ema.
I pensa que la nos a o ça, com o es, se à de ini i a el dia c ue
l'execu em o s i en el p ecís momen que el nos e cap de colla, amb el
b aó de semp e, p onunciï el sag amen al ¡Ooooo... a!
JOSEP
M.
RENDE
La Ramade ia de Mallo ca
A
més a més del ca all indígena, Mallo ca p odueix ca alls mes iço's.
L'Es a espanyol é epa ides pe la illa unes quan es pa ades de
semen als. Aques s semen als p ocedeixen del Dipòsi de Sa agossa, o de
les conse es de ca alle ia de la illa. Uns i al es p oduc o s, els que
no són a a s els manquen quali a s ap opiades a la unció ep oduc-
o a. So in ambdós de ec es s'ajun en en un sol ep oduc o . Ul a
aques mancamen a la Higiene i Zoo ecnia hi ha el què a ec a als mè o-
des de ep oducció. Hem is ep oduc o s de pe il ec e, longilinis, que
el ma eix pod ien classi ica -se en e els o loí i hispano-hackneis; meso-
linis,
que podien ésse ingu s pe à abs i andalusos de la a ie a pe-
i a
;
bolonesos i mes izos.
Amb l'ac uació simul ània d'aqiues s ep oduq o s únicamen ne
po esul a el deso d e è nic i zoo ècnic. Els mes iços ob ingu s són
144 Ag icul u a
animals desga ba s, mal uni s, desá menles. Aques desga ell a la co-
ma ca de' la Pobla sob e o és ben mani es . Di ícilmen aques s ani-
mals o e i an els a en a ges del ca all mallo quí.
L'Es a amb sa adicional negligència, accen ua la deso ien ació de
Ta majo pa de amade s mallo quins. En lloc de econèixe les excel-
lències del ca all indígena, ca o hom que sàpiga un poc de zop ècnia
així ho con essa à, l'Es a hi ha aboca o el ebuig del Dipòsi semen al
de Sa agossa i o s.els a a s dels egimen s de ca alle ia, amb les aces
més di e ses i oposades, amb les ap i u s més a iades. De suposa
mala in enció en lloc d'incompe ència a l'Es a , s'hau' ia de decla a que
la se a ob a li ha so i pe ec a. No es pod ia e més malamen !
La desballes ada acció de l'Es a essu enca a més quan es consi-
de a les mane es en què iu i p ospe a el ca all mallo quí i les exigèn-
cies que eclamen ce s mes iços.
- Com diem, les eugassades o gua des d'eugues de aça mallo quina 'li un
es a en les g ans p opie a s. El ègim que segueix aques bes ia és
simplemen mise able. La basn de llu alimen ació és la pas u a qiue
neix en les e es que « eposen». Poc abans del pa i du an els p i-
me s dies de l'allel men les eugues mengen un poe de e d. A l'es iu el
o del dia el passen a l'es able, on mengen un poc de palla. A l'hi e n
es an dia i ni o a, lle a d'un pa ell d'ho es des inades a se i -Íes un
àpa de palla.» El g a no el as en mai; els encs, ampoc.
A nb aques a alimen ació an pob e la aça iu i dóna. p oduc es.
L'eugua mallo quina és ecunda; excepcionalmen queda o a. La gua -
da d'un son (mas) compos a de 12 eugues i 1 some a du an aques s
úl ims cinc anys ha dona 55 p oduc es, és a di , que l'es e ili a no
a iba al 10 pe cen (9'1), quan en les coma ques adicionalmen ca a-
llines les eugues que no han a e a , són del 25 al 55 pe cen . A egei-
gi's que és eqüen oba eugues de ui anys que enca a c ien. Ço
que diem no és pa icula d'un mas, és el cas gene al. Pocs països hi
hau an que inguin una econdi a ca iaUina an alçada com, Mallo ca.
Les eugues, el ma eix si c ien un mula que un pol e, lac en es me-
sos i migi o qua e. Els pe i s són enu s lle ons o als di ui mesos.
Amb un ègim semblan , amb una alimen ació an mise able no és
possible eu e millo s esul a s. Es pod à di que aques es eugues, que
no cos en es de man eni , donen anyalmen la enda ne a d'un pollí.
Qualse ol de les aces nomenades «millo ades» posades al ègim o -
dina i de les eugues mallo quines, ani ien de d e a la banca o a, es
mo i ien de am. Les que a ibessin a queda p enys espolia ien o a o -
a ien, de segu .
Els amade s que han in oduï aces es ange es, o han po a a
cob i llu s eugues 'pe un semen al exò ic, ho han e amb el p opòsi
d'ob eni animals de majo co pulència i més o ça, o més eloci a .
Pe ò han oblida e ue pe a man eni les quali a s de les aces impo a-
des,
se à imp escindible modi ica p incipalmen el ègim alimen ici.
Ben segu que els amade s aman s -dels ca alls o as e s, exigen s
com són, sob e o els oluminosos, no
s'han
p egun a de quines quali-
a s o en capaços els ca alls mallo quins so mesos a un ègim alimen-
ici millo a , el ègim ma eix que exigeixen els animals o as e s pe a
pode iu e. Si algun d'ells p o és aques can i, eu ia com a cada
Ag icul u a lió
gene ació augmen a el olum dels p oduc es, com es millo a llu con-
o mació i les quali a s o es. Si, pel con a i, el amade obse a l'e o-
lució dels p oduc es mes iços, cons a a à a cada gene ació una baixa
de les quali a s p imi i es. Aplican al ma eix emps un ègim alimon-
ici sa is ac o i i l'euga mallo quina i a l'euga impo ada o mes iça els
p oduc es de la p ime a (ob ingu s amb semen al pu a aça mallo -
quina) a cada gene ació a an un ascens quali a iu; els p oduc es de
l'euga impo ada, cobe a pe no impo a quin semen al, la se a des-
cendència degene a à.
12
i
13 14 15 lo' 5 17 18 la
Ma ques pe anyen s als senyo s: 1. De D. Pe e Fon dels Olo s.—2. Del S . Ma qués de Palme .—
3.
De D. And en Rubal.-4. De D. F ancès Tuyols.—
5.
Del S . Ma qués de Miany.-6. De D. Ramón
O landis.
—
7. De D. And eu Ve .
—
8. Del S . Com e de Mon eneg o.
—
9. De D. Ramón Despuig.—
10.
De Don Jo di Fo uny.— II. De D.Jaume Vilallonga.—12. Del S . Ma qués de Campo lanco—
13.
De D.Joan Julià.—14. De D. An oni Sal à.—15. De D. Joan Es ades.—16. De D. G ego i Bone .
—17.
De D. Ra el Planas de San Ma i.—18. De D. Ma i Mayol.—19. De D. Joaquim Qual.
Da an d'aques a pe spec i a l'elecció no és dub osa. Pe ò a di la
e i a , no, c eiem gai e en l'e icàcia del aciocini. No ha pas sigu la
base de l'educació ècnica del pagès, com ampoc és la aó qui p esideix'
els a e s de la ida del amade .
. Mi an d'ap op com ansco e la ida pagesa, es eu à que els ac-
es que el pagès eali za depenen del cos um o de la còpia amb una en-
dència ma cadíssima a con e i -los cada dia més mecànics. Si un ac e
nou en a a o ma pa de la col·lecció d'ac es o dina is, aques ac e
se à imi a o copia , mai o quasi mai en e amen nou.
Si un ag icul o in el·ligen no es a cà ec del cas del ca all mallo -
quí, i que les coses con inuïn de la ma eixa mane a, hau an d'ésse els
ancesos acumula s el què e o na à a son lloc el ca all mallo quí, és
a di , que en o a la illa no hi hagi al a aça que la p òpia.
146 Ag icul u a
Ac ualmen ,
si les
aces ex anyes gosen
de. més
ia o ,
és
pe què
els pagesos
no
enen expe iencia
de sa
explo ació,
ni han
pogu compa-
a
els
e ec es d'aques es aínb
els de la
aça mallo quina. Quan
els
pagesos eu an "que
amb les
eugues mes ices
no
ob enen
el
nomb e
de
mula s
que amb els
eugues
del
pals, quan
el
me ca
a son
o n pagui
poc
aques s subjec es pe què
no
dona an
els
esul a s dels al es, se à lla o s
que ind à
una
eacció
a
a o
de la
a,ça mallo quina.
A Mallo ca,, en e
els
ag icul o s,
no hi
ha-
un
es a cul u al qiie
pe -
me i imposa
el
c i e i d'una au o i a ac ual.
Hi ha, com
quasi
a o
a eu, ag icul o s ¡un
poc
ins uï s,
o el que és
equi alen
que
llu s, idees,
no
són
idees p esen s, sinó p e è i es,
de
cinquan a
o
cen anys en e a,
lla o s
que la
idea dominan
en
Ramade ia
e a el
c euamen
a
ou ance.
Que s'en aoni
amb un
amade
«un poc
il·lus a » sob e
les
mane es
de
millo a
les
aces
i de
segui so i à
amb al
.0 quals ep oduc o s exò ics
i
la
necessi a
de
c eua -los amb la. aça
del
pa s.
És
amb aques es idees,
que
els
mallo quins c iado s
de
bes ia ca allí, explo en aques a pa
de
la amade ia.
Pe
això desj ja íem
que
algú capaç d'imposa -se,
apa-
egués en e
els
amade s
i els es
eu e quan equi oca s es an
amb els
mè odes
de
ep oducció
que
u ili zen.
Això úl im,
és
po se
un poc
di ícil. P obablemen , abans
que les
idees cañ íin
els
e s s'a ança an
al
aciocini ensenyan
als
amade s
les bonda s
de la
aça mallo quina
i els
incon enien s
de les
aces
exò-
iques.
*
* *
Com apèndix d'aques capí ol, qua e pa aules d'he àldica zoo ec-
nia. És sabu que en el emps que les ainades ocupa en dila ades ex-
ensions i e nomb e de caps de cada ama e a g os, els amade s pe
a conèixe llu s animals els ma ca en amb un e o oen , que ep e-
sen a a una igu a, pa icula .
A o a eu del món on hi han g ans amades, la ma ca o, senyal
pe sis eix. La pe i a p opie a ha en eduï el nomb e de caps, i en-
ca a aques s siguen es abuláis en sa majo ia, la ma ca ha deixa
d'exis i .
Ac ualmen , a Mallo ca, les ma ques acaben de desapa èixe i gai e
bé es po ii que; no exis eixen. Se m'ha ia di que la Dipu ació balea
enia un Regis e de les ma ques, Regis e al qual no cons a a el imm
del p opie a i, sinó la denominació del son. Fe es les a e iguacions de-
gudes,
se'ns digué a la Dipu ació que igno a en el al Regis e.
No obs an , hem pogu ecolli , g àcies a la diligència del senyo
Bosc,
Inspec o pecua i de Balea s le adjun es ma ques, les quals1 en
sa majo pa pe eneixen al passa .
M. ROSSELL I VILA
P o esso
de
Zoo ecnia
Són
p e e ibles
les
eballades
de
a do
0
d'hi e n
a Ics de p i-
ma e a.