Ramaderia a Mallorca ( III ) bestiar caballí

Agiicul u a • 143 ac i ud i les se es- pa aules ia oquen una enda ex empo ània que esul a quasi semp e en pe judici seu, pe ò que la Jun a no ha pogu esis i a an es demandes. Ell suspi a o a una bella empo ada el cob o de son eball (si ingués el i o l'oli a casa no se'n p eocupa ia an .) I la Jun a ha enu i es disposa a epa i el dine que ha cob a . Pe ço, assenyala el dia i l'ho a, p egan , com semp e, que es sigui pun ual. I e ec i amen ; passada aquella ho a (i ins una i dues ho es més a d) el T eso e ha de anca la caixa eien com. enca a al en a cob a ben bé una e ce a pa de socis i d'aqueixos, la majo ia d'aquells qiu.e an c ida en que es engués pe què an apu a s es eien. I així és en o . Pe això el pagès és pagès i d'ell o hom se'n bu la. ¿No e sembla, amic lec o , que el modo d'ésse eu o dels eus com- panys (si u no e s d'aqxieixos) con ibueix ambé d'una mane a quasi de ini i a al pos e es ancamen ? ¿No hi eus en això una po a eclosa que s'oposa al nps e a enç? I pe al a pa , si bé aqueixa mane a d'ob a no e eix a la e a gen en ço que es puguin e e i a la e a digni a , els abo eix i els as igueja an , que si no os el concep e ele adíssim que enen de la se a ob a i un op imisme g an no els es pensa en l'endemà, l'abandona ien pe cansamen . Pe això pensa que cen homeá que acudeixin el dia i ho a que se'ls demana, complin així amb una obligació, lluny de moles a , es imulen i animen, pe ò que un de sol que agi essaga , en ebanca mol es egades o un sis ema. I pensa que la nos a o ça, com o es, se à de ini i a el dia c ue l'execu em o s i en el p ecís momen que el nos e cap de colla, amb el b aó de semp e, p onunciï el sag amen al ¡Ooooo... a! JOSEP M. RENDE La Ramade ia de Mallo ca A més a més del ca all indígena, Mallo ca p odueix ca alls mes iço's. L'Es a espanyol é epa ides pe la illa unes quan es pa ades de semen als. Aques s semen als p ocedeixen del Dipòsi de Sa agossa, o de les conse es de ca alle ia de la illa. Uns i al es p oduc o s, els que no són a a s els manquen quali a s ap opiades a la unció ep oduc- o a. So in ambdós de ec es s'ajun en en un sol ep oduc o . Ul a aques mancamen a la Higiene i Zoo ecnia hi ha el què a ec a als mè o- des de ep oducció. Hem is ep oduc o s de pe il ec e, longilinis, que el ma eix pod ien classi ica -se en e els o loí i hispano-hackneis; meso- linis, que podien ésse ingu s pe à abs i andalusos de la a ie a pe- i a ; bolonesos i mes izos. Amb l'ac uació simul ània d'aqiues s ep oduq o s únicamen ne po esul a el deso d e è nic i zoo ècnic. Els mes iços ob ingu s són 144 Ag icul u a animals desga ba s, mal uni s, desá menles. Aques desga ell a la co- ma ca de' la Pobla sob e o és ben mani es . Di ícilmen aques s ani- mals o e i an els a en a ges del ca all mallo quí. L'Es a amb sa adicional negligència, accen ua la deso ien ació de Ta majo pa de amade s mallo quins. En lloc de econèixe les excel- lències del ca all indígena, ca o hom que sàpiga un poc de zop ècnia així ho con essa à, l'Es a hi ha aboca o el ebuig del Dipòsi semen al de Sa agossa i o s.els a a s dels egimen s de ca alle ia, amb les aces més di e ses i oposades, amb les ap i u s més a iades. De suposa mala in enció en lloc d'incompe ència a l'Es a , s'hau' ia de decla a que la se a ob a li ha so i pe ec a. No es pod ia e més malamen ! La desballes ada acció de l'Es a essu enca a més quan es consi- de a les mane es en què iu i p ospe a el ca all mallo quí i les exigèn- cies que eclamen ce s mes iços. - Com diem, les eugassades o gua des d'eugues de aça mallo quina 'li un es a en les g ans p opie a s. El ègim que segueix aques bes ia és simplemen mise able. La basn de llu alimen ació és la pas u a qiue neix en les e es que « eposen». Poc abans del pa i du an els p i- me s dies de l'allel men les eugues mengen un poe de e d. A l'es iu el o del dia el passen a l'es able, on mengen un poc de palla. A l'hi e n es an dia i ni o a, lle a d'un pa ell d'ho es des inades a se i -Íes un àpa de palla.» El g a no el as en mai; els encs, ampoc. A nb aques a alimen ació an pob e la aça iu i dóna. p oduc es. L'eugua mallo quina és ecunda; excepcionalmen queda o a. La gua - da d'un son (mas) compos a de 12 eugues i 1 some a du an aques s úl ims cinc anys ha dona 55 p oduc es, és a di , que l'es e ili a no a iba al 10 pe cen (9'1), quan en les coma ques adicionalmen ca a- llines les eugues que no han a e a , són del 25 al 55 pe cen . A egei- gi's que és eqüen oba eugues de ui anys que enca a c ien. Ço que diem no és pa icula d'un mas, és el cas gene al. Pocs països hi hau an que inguin una econdi a ca iaUina an alçada com, Mallo ca. Les eugues, el ma eix si c ien un mula que un pol e, lac en es me- sos i migi o qua e. Els pe i s són enu s lle ons o als di ui mesos. Amb un ègim semblan , amb una alimen ació an mise able no és possible eu e millo s esul a s. Es pod à di que aques es eugues, que no cos en es de man eni , donen anyalmen la enda ne a d'un pollí. Qualse ol de les aces nomenades «millo ades» posades al ègim o - dina i de les eugues mallo quines, ani ien de d e a la banca o a, es mo i ien de am. Les que a ibessin a queda p enys espolia ien o a o - a ien, de segu . Els amade s que han in oduï aces es ange es, o han po a a cob i llu s eugues 'pe un semen al exò ic, ho han e amb el p opòsi d'ob eni animals de majo co pulència i més o ça, o més eloci a . Pe ò han oblida e ue pe a man eni les quali a s de les aces impo a- des, se à imp escindible modi ica p incipalmen el ègim alimen ici. Ben segu que els amade s aman s -dels ca alls o as e s, exigen s com són, sob e o els oluminosos, no s'han p egun a de quines quali- a s o en capaços els ca alls mallo quins so mesos a un ègim alimen- ici millo a , el ègim ma eix que exigeixen els animals o as e s pe a pode iu e. Si algun d'ells p o és aques can i, eu ia com a cada Ag icul u a lió gene ació augmen a el olum dels p oduc es, com es millo a llu con- o mació i les quali a s o es. Si, pel con a i, el amade obse a l'e o- lució dels p oduc es mes iços, cons a a à a cada gene ació una baixa de les quali a s p imi i es. Aplican al ma eix emps un ègim alimon- ici sa is ac o i i l'euga mallo quina i a l'euga impo ada o mes iça els p oduc es de la p ime a (ob ingu s amb semen al pu a aça mallo - quina) a cada gene ació a an un ascens quali a iu; els p oduc es de l'euga impo ada, cobe a pe no impo a quin semen al, la se a des- cendència degene a à. 12 i 13 14 15 lo' 5 17 18 la Ma ques pe anyen s als senyo s: 1. De D. Pe e Fon dels Olo s.—2. Del S . Ma qués de Palme .— 3. De D. And en Rubal.-4. De D. F ancès Tuyols.— 5. Del S . Ma qués de Miany.-6. De D. Ramón O landis. — 7. De D. And eu Ve . — 8. Del S . Com e de Mon eneg o. — 9. De D. Ramón Despuig.— 10. De Don Jo di Fo uny.— II. De D.Jaume Vilallonga.—12. Del S . Ma qués de Campo lanco— 13. De D.Joan Julià.—14. De D. An oni Sal à.—15. De D. Joan Es ades.—16. De D. G ego i Bone . —17. De D. Ra el Planas de San Ma i.—18. De D. Ma i Mayol.—19. De D. Joaquim Qual. Da an d'aques a pe spec i a l'elecció no és dub osa. Pe ò a di la e i a , no, c eiem gai e en l'e icàcia del aciocini. No ha pas sigu la base de l'educació ècnica del pagès, com ampoc és la aó qui p esideix' els a e s de la ida del amade . . Mi an d'ap op com ansco e la ida pagesa, es eu à que els ac- es que el pagès eali za depenen del cos um o de la còpia amb una en- dència ma cadíssima a con e i -los cada dia més mecànics. Si un ac e nou en a a o ma pa de la col·lecció d'ac es o dina is, aques ac e se à imi a o copia , mai o quasi mai en e amen nou. Si un ag icul o in el·ligen no es a cà ec del cas del ca all mallo - quí, i que les coses con inuïn de la ma eixa mane a, hau an d'ésse els ancesos acumula s el què e o na à a son lloc el ca all mallo quí, és a di , que en o a la illa no hi hagi al a aça que la p òpia. 146 Ag icul u a Ac ualmen , si les aces ex anyes gosen de. més ia o , és pe què els pagesos no enen expe iencia de sa explo ació, ni han pogu compa- a els e ec es d'aques es aínb els de la aça mallo quina. Quan els pagesos eu an "que amb les eugues mes ices no ob enen el nomb e de mula s que amb els eugues del pals, quan el me ca a son o n pagui poc aques s subjec es pe què no dona an els esul a s dels al es, se à lla o s que ind à una eacció a a o de la a,ça mallo quina. A Mallo ca,, en e els ag icul o s, no hi ha- un es a cul u al qiie pe - me i imposa el c i e i d'una au o i a ac ual. Hi ha, com quasi a o a eu, ag icul o s ¡un poc ins uï s, o el que és equi alen que llu s, idees, no són idees p esen s, sinó p e è i es, de cinquan a o cen anys en e a, lla o s que la idea dominan en Ramade ia e a el c euamen a ou ance. Que s'en aoni amb un amade «un poc il·lus a » sob e les mane es de millo a les aces i de segui so i à amb al .0 quals ep oduc o s exò ics i la necessi a de c eua -los amb la. aça del pa s. És amb aques es idees, que els mallo quins c iado s de bes ia ca allí, explo en aques a pa de la amade ia. Pe això desj ja íem que algú capaç d'imposa -se, apa- egués en e els amade s i els es eu e quan equi oca s es an amb els mè odes de ep oducció que u ili zen. Això úl im, és po se un poc di ícil. P obablemen , abans que les idees cañ íin els e s s'a ança an al aciocini ensenyan als amade s les bonda s de la aça mallo quina i els incon enien s de les aces exò- iques. * * * Com apèndix d'aques capí ol, qua e pa aules d'he àldica zoo ec- nia. És sabu que en el emps que les ainades ocupa en dila ades ex- ensions i e nomb e de caps de cada ama e a g os, els amade s pe a conèixe llu s animals els ma ca en amb un e o oen , que ep e- sen a a una igu a, pa icula . A o a eu del món on hi han g ans amades, la ma ca o, senyal pe sis eix. La pe i a p opie a ha en eduï el nomb e de caps, i en- ca a aques s siguen es abuláis en sa majo ia, la ma ca ha deixa d'exis i . Ac ualmen , a Mallo ca, les ma ques acaben de desapa èixe i gai e bé es po ii que; no exis eixen. Se m'ha ia di que la Dipu ació balea enia un Regis e de les ma ques, Regis e al qual no cons a a el imm del p opie a i, sinó la denominació del son. Fe es les a e iguacions de- gudes, se'ns digué a la Dipu ació que igno a en el al Regis e. No obs an , hem pogu ecolli , g àcies a la diligència del senyo Bosc, Inspec o pecua i de Balea s le adjun es ma ques, les quals1 en sa majo pa pe eneixen al passa . M. ROSSELL I VILA P o esso de Zoo ecnia Són p e e ibles les eballades de a do 0 d'hi e n a Ics de p i- ma e a.