Ag icul u a-
87
ina, Canadà, Rússia, Rumania,
e c. — es
oben enca a
en un
deis
es-
g aons
més
baixos
del
p og és ag ícola. L'a b e deno a semp e
una ag icul u a
més
in ensi a
i, pe
an ,
de
majo endimen . També
en aques aspec e
és
e iden
la
supe io i a
de la
nos a e a
en
compa ació
amb la
es a d'Espanya.
Les
e es plan ades
de
inya,
oli e es, a ellane s, ame llex's
i
ga o e s ep esen en
el 16 pe
10Ó
de la
supe ície
de
Ca alunya;
a
Espanya,
en
can i, ep esen en solamen
el
6
pe
cen .
I la
di e ència s'accen ua ia enca a mol
més si
éssim
en-
a
en el
comp e
els
al es ui e s
i sí
induíssim València
i
Balea s.
Espanya guanya en-
els
ce eals,
la
supe ície dels quals ep esen a
el
16 pe
cen , men e
que a
Ca alunya a iba solamen
al 10.
Aques es
que
acabem d'esmen a
són les
supe io i a s econòmiques
de
la
nos a ag icul u a espec e
a
l'espanyola, pe ò po se
més
e iden s,
i
més
anscenden als
són les
supe io i a s socials
que
mol s cops
han
es a ema cades
en les
planes
d'AGRICULTURA.
AUGUST
MATONS
L
La Ramade ia balea (o
A Ramade ia
de les
illes Balea s, segons es adís iques cu osamen
e es pels e e ina is, cons a dels següen s nomb es
de
caps:
Espècie ca allina 12,092
Espècie asinal
>. . . .
9,908
Bes ia mula 22,417
Espècie bo ina 20,335
Espècie llána 169,932
Espècie cab ina 25,437
Espècie po cina 76,674
La illa g an o Mallo ca p òpiamen di a, o e eix ce es pa icula i a s
les quals) obliguen
a
conside a -la pa icula men . Desp és
de
desc iu e
el bes ia de
la
illa g an ac a em del de Meno ca, Ei iça
i
Fo men e a.
La majo pa
de
les e es
de
con eu
de
Mallo ca es an plan a'des
d'a b es ui e s;
els
p a s na u als
es
con onen
amb els
boscos,
i els
p a s a i icials o men pe i s oços din e
les
zones limi adíssimes
de
egadiu.
A
l'incon enien d'ha e -hi quasi o es
les
e es
de
secà
s'hi
po a egi que
els
anys que
la
pluja manca són eqüen s.
La Ramade ia de Mallo ca, doncs, o e i à una modali a ben dis in a
de
la
amade ia dels països clàsicamen amade s,
o
sigui dels països
de g an p a s na u als
i
aigües abundoses.
Mallo ca,
a
segui
de l'a
conques a
del ei En
Jaume, quedà epa -
ida
en
g ans p opie a s,
les
quals des inades
a un
con eu ex ensiu
pe me ien man eni -hi
en
els go e s ce nomb e
de
caps de bes ia .
La
amade ia
a
l'Eda mi jana consis ia
en un poc de
bes ia ca allí
(1)
Memò ia
esc i a
l'any
191Í) pe
encà ec
de
la
Mancomuni a
de
Ca alunya.
88 Ag icul u a
pe a les necessi a s gue e es; bous pe a les labo s ag ícoles; o í pe
a llana i o ma ge, cab í pe a lle de consum na u al i po quí pe a la
ca ia conse ada.
Les condicions econòmiques, mode nes han ans o ma la mane a
d'ésse de la Ramade ia. Les g ans p opie a s, en. sli majo pa ,
s'han
di idi . Un nou elemen ag ícola, el pe i p opie a i o l'a endado ,
mena la dominan de l'ag icul u a. En e el noble o el g os p opie a i
qui cob a a les endes de la e a sens cap amo a l'ag icul u a i el
pe i p opie a i qui con eua les e es i que de la e a ha de iu e, hi
a la di e ència de l'en onamen de o es Is u ines a la saludable
ambició, qiíe c ean necessi a s, o igina ensems el p og és.
La gue a de Successió mo i à l'emig ació a Mallo ca de una bona
pa de la noblesa ca alana, la qual pe eludi els pe ills de gue a es
aslladà a la illa comp an o amplian les p opie a s, quedan les e es
de la illa en mol poques mans. To a aquella n-oble sa ha ana a pa a
a la misè ia, i de la enda o pa cel·lació de llu s g andioses p opie a s
n'ha* eixi el pe i p opie a i, e i able mo o de l'ag icul u a. Aques a
ans o mació de la p opie a , s'ha eali za d'uns qua an a anys a
n'aques a pa . Ha sigu el pe i p' opié a i ,qüi ha eali za les plan-
acions d'a b es ui e s; qui ha o ada 'la e a pe a pode ega ;
qui ha in oduï l'al als i la palla; qui a les eng eixades i expo acions
de po cs i qui, en i, explo a la aca He e a
En les g ans inques que enca a es en, és on á< oi o en les eugas-
sades,
les aques de q ia, les uges, i els g ans ama s d'o elles.
Així, doncs, pod íem di , que la amade ia ex ensi a o ípica con-
inua en les g ans p opie a s; la amade ia in ensi a o indus ial es
oba en mans del pe i p opie a i.
Cal ema ca el e de que 'la aixa occiden al de Mallo ca es à
mancada de bes ia ; aques a egió és on la e a es paga a un p eu
o a mesu a; és el oç adqui i pe cen ena s de mallo quins, que de
nois ma xa en a l'es ange dedican -se al come ç i al o na en iqui s,
han olgu de o es mane es, adqui i un bocí de la e a pe ells an
enyo ada i que llu possessió ep esen a a sinó l'ideal, el e me de llu
ca e a.
ESPÈCIE CAVALLINA
, ' La població ca allina de Mallo ca essen insu icien pe a les neces-
si a s locals d'impo ació, és obligada.
Els ca alls impo a s són a icans i andalusos en sa majo pa ,
ha en -hi així ma eix di e sos mes iços.
Els ca aUs p oduï s a Mallo ca són a més dels ca alls p òpiamen
mallo quins, ca alls de múl iple mes isa ge.
Dels ca alls impo a s, no cal ocupa -se'n. Ço que ens in e essa és
la p oducció ca allina de la illa, sigui de pu a aça o' mes isa.
, Les nomb oses exca acions eali zades a Balea s no han denuncia
una sola oballa e e en a l'e nologia ca allina. La li e a u a a queo-
lògica i la his ò ia an igua ampoc diuen es dels ca alls de Mallo ca.
Pe a oba qualque documen que aci e e ència a la població ca allina
balea , p ecisa pa i del ei En Jaume. Desp és de la conques a,
—
diu
Ag icul u a
89
en lióse—(*) s'iinp.o a en ca alls de Ca alunya; en La gue a de
BUC-
I s'in odui en uns quan s ca alla anglesos ¡ alemanys; en 1674, eis
ju a s
de la
Uni e si a
¡
Uegn
de
Mallo ca dis -ul ¡ en
l·i
con eniència
d'adqui i ca alls
.(<•
Se denya, N.-ïpols
n de
Ca alunya, impo an -loS
d'aqúesi lil im país; du an La gue a de la Independència s'impo a em
eugues i ca alls andalusos. Ven's aquí les dades his ò iques que hem
pogu a eplega de la ca alle ia, mallo quina.
Con empo àniainen la in luència del ca all icè a Mallo ca ha
sigu
.•• Es pol di que Les impo acions du an o a la mei a del
segle
pa
isa.1
Uns
abans
de l.-i
gue a, ac ual
han
sigui con ínues, degudes
a l'ac iu come ç
amb el
No d d'À ica ancesa.
j
De momen consignem que la desc ipció dels ca àc e s del ca all ma
Ilo quí no la sabem en lloc. Aques ca all, la gen ag ícola de Mallo ca
el coneix pe ec amen . En eien -ne un, dinen aques és un ca all ma-
Qo qüi. I això en o s els ind e s de la illa. Hi ha, doncs,- pe ec e una-
nimi a en el econeixemen de di ca all. Pe al a pa , les ca ac e-
ís iques del ca all mallo quí no co esponen a la desc ipció d'al es
aces a ines.
Els ca àc e s del ca all Mallo quí s»ii ois següen s:
I
il ec e; b aquicé al; on als plans, cu a s lleuge amen en sa
pa in e io pe u uni -se amb els nasals; sup anasals de ol a ebai-
xada, i n, la, inci a , de sa, ex ensió o e eixen una o a dep essió amb els
maxila s; a cades o bí à ies no mol p onunciades; llag imals un p.oc
bomba s
;
c es es zigoinà iqiies po so in s.
90 . Ag icul u a
El pela ge és en e amen neg e. Én quan a pa icula i a s dels pels,
es po ci a un g os emolí al coll i un ia e en la úl ima
cos ella ,
p op
de la pa mi jana, del lanc, ambdós de la banda esque a.
La con o mació és ,un poc de ec uosa. El coll no és p ou po en ; la
c eu un poc al a; les cos elles pod ien ésse més a quejades i sob e o
la g opa és es e a. Els memb es an e io s són ben aploma s, pe ò els
pos e io s, conseqüència de la con o mació de la g opa, són un poc des-
ia s cap en o a.
(Pe aques a desc ipció s'ha p es pe ipu un semen al de 13 anys de
Son Fanga , p op de Felani x).
Les mides del susdi ,semen al són:
Alçada de la c eu l'55
Alçada al do s T49
Alçada^ de la g opa l'55
Amplada de pi ( e ç an e io ) 0'39
Amplada de les anques .• 0'52
Pe íme e o àcic l'69
1
Els ca àc e s c aniològics de les eugues, solamen di e encien dels
dels mascles, en què aquelles enen la base del nas més p onunciada i
amb que a la mei a dels sup anasals no exis eix la dep essió ans e sal
ci ada.
En e les egües les mides són:>
Alçada de la c eu l'42
Alçada al do s ,. ... l'36
Alçada a la g opa • l'43
Amplada de pi ' 0'31
Amplada de les anques ...
,
0'45
Pe íme e o àcic l'6O
M. ROSSELL I VILA
(Segui à)
Cap dels Se eis de Ramade ia
(•) La Almudaina de Palma, 24 de juliol de 1918.
La b isa esgo ada conside ada
co n adob i com a combus ible
E
N el núme o 18 d'AGRiCULTUiu de l'any passa , es udià em aques
sub-p oduc e pe la alo que é conside an -lo com alimen . Es-
udiem a a aquella alo que po alcança emplean -lo com adob i com
a combus ible.
I. COM ADOB. — Les p incipals subs àncies que un adob deu con e-
ni , són aquelles que, essen indispensables pe a l'alimen de les plan es,
es oben escassamen en el e e . Com és na u al, l'adob se à més es-