Ramaderia a Mallorca ( I ) bestiar caballí

Ag icul u a- 87 ina, Canadà, Rússia, Rumania, e c. — es oben enca a en un deis es- g aons més baixos del p og és ag ícola. L'a b e deno a semp e una ag icul u a més in ensi a i, pe an , de majo endimen . També en aques aspec e és e iden la supe io i a de la nos a e a en compa ació amb la es a d'Espanya. Les e es plan ades de inya, oli e es, a ellane s, ame llex's i ga o e s ep esen en el 16 pe 10Ó de la supe ície de Ca alunya; a Espanya, en can i, ep esen en solamen el 6 pe cen . I la di e ència s'accen ua ia enca a mol més si éssim en- a en el comp e els al es ui e s i sí induíssim València i Balea s. Espanya guanya en- els ce eals, la supe ície dels quals ep esen a el 16 pe cen , men e que a Ca alunya a iba solamen al 10. Aques es que acabem d'esmen a són les supe io i a s econòmiques de la nos a ag icul u a espec e a l'espanyola, pe ò po se més e iden s, i més anscenden als són les supe io i a s socials que mol s cops han es a ema cades en les planes d'AGRICULTURA. AUGUST MATONS L La Ramade ia balea (o A Ramade ia de les illes Balea s, segons es adís iques cu osamen e es pels e e ina is, cons a dels següen s nomb es de caps: Espècie ca allina 12,092 Espècie asinal >. . . . 9,908 Bes ia mula 22,417 Espècie bo ina 20,335 Espècie llána 169,932 Espècie cab ina 25,437 Espècie po cina 76,674 La illa g an o Mallo ca p òpiamen di a, o e eix ce es pa icula i a s les quals) obliguen a conside a -la pa icula men . Desp és de desc iu e el bes ia de la illa g an ac a em del de Meno ca, Ei iça i Fo men e a. La majo pa de les e es de con eu de Mallo ca es an plan a'des d'a b es ui e s; els p a s na u als es con onen amb els boscos, i els p a s a i icials o men pe i s oços din e les zones limi adíssimes de egadiu. A l'incon enien d'ha e -hi quasi o es les e es de secà s'hi po a egi que els anys que la pluja manca són eqüen s. La Ramade ia de Mallo ca, doncs, o e i à una modali a ben dis in a de la amade ia dels països clàsicamen amade s, o sigui dels països de g an p a s na u als i aigües abundoses. Mallo ca, a segui de l'a conques a del ei En Jaume, quedà epa - ida en g ans p opie a s, les quals des inades a un con eu ex ensiu pe me ien man eni -hi en els go e s ce nomb e de caps de bes ia . La amade ia a l'Eda mi jana consis ia en un poc de bes ia ca allí (1) Memò ia esc i a l'any 191Í) pe encà ec de la Mancomuni a de Ca alunya. 88 Ag icul u a pe a les necessi a s gue e es; bous pe a les labo s ag ícoles; o í pe a llana i o ma ge, cab í pe a lle de consum na u al i po quí pe a la ca ia conse ada. Les condicions econòmiques, mode nes han ans o ma la mane a d'ésse de la Ramade ia. Les g ans p opie a s, en. sli majo pa , s'han di idi . Un nou elemen ag ícola, el pe i p opie a i o l'a endado , mena la dominan de l'ag icul u a. En e el noble o el g os p opie a i qui cob a a les endes de la e a sens cap amo a l'ag icul u a i el pe i p opie a i qui con eua les e es i que de la e a ha de iu e, hi a la di e ència de l'en onamen de o es Is u ines a la saludable ambició, qiíe c ean necessi a s, o igina ensems el p og és. La gue a de Successió mo i à l'emig ació a Mallo ca de una bona pa de la noblesa ca alana, la qual pe eludi els pe ills de gue a es aslladà a la illa comp an o amplian les p opie a s, quedan les e es de la illa en mol poques mans. To a aquella n-oble sa ha ana a pa a a la misè ia, i de la enda o pa cel·lació de llu s g andioses p opie a s n'ha* eixi el pe i p opie a i, e i able mo o de l'ag icul u a. Aques a ans o mació de la p opie a , s'ha eali za d'uns qua an a anys a n'aques a pa . Ha sigu el pe i p' opié a i ,qüi ha eali za les plan- acions d'a b es ui e s; qui ha o ada 'la e a pe a pode ega ; qui ha in oduï l'al als i la palla; qui a les eng eixades i expo acions de po cs i qui, en i, explo a la aca He e a En les g ans inques que enca a es en, és on á< oi o en les eugas- sades, les aques de q ia, les uges, i els g ans ama s d'o elles. Així, doncs, pod íem di , que la amade ia ex ensi a o ípica con- inua en les g ans p opie a s; la amade ia in ensi a o indus ial es oba en mans del pe i p opie a i. Cal ema ca el e de que 'la aixa occiden al de Mallo ca es à mancada de bes ia ; aques a egió és on la e a es paga a un p eu o a mesu a; és el oç adqui i pe cen ena s de mallo quins, que de nois ma xa en a l'es ange dedican -se al come ç i al o na en iqui s, han olgu de o es mane es, adqui i un bocí de la e a pe ells an enyo ada i que llu possessió ep esen a a sinó l'ideal, el e me de llu ca e a. ESPÈCIE CAVALLINA , ' La població ca allina de Mallo ca essen insu icien pe a les neces- si a s locals d'impo ació, és obligada. Els ca alls impo a s són a icans i andalusos en sa majo pa , ha en -hi així ma eix di e sos mes iços. Els ca aUs p oduï s a Mallo ca són a més dels ca alls p òpiamen mallo quins, ca alls de múl iple mes isa ge. Dels ca alls impo a s, no cal ocupa -se'n. Ço que ens in e essa és la p oducció ca allina de la illa, sigui de pu a aça o' mes isa. , Les nomb oses exca acions eali zades a Balea s no han denuncia una sola oballa e e en a l'e nologia ca allina. La li e a u a a queo- lògica i la his ò ia an igua ampoc diuen es dels ca alls de Mallo ca. Pe a oba qualque documen que aci e e ència a la població ca allina balea , p ecisa pa i del ei En Jaume. Desp és de la conques a, — diu Ag icul u a 89 en lióse—(*) s'iinp.o a en ca alls de Ca alunya; en La gue a de BUC- I s'in odui en uns quan s ca alla anglesos ¡ alemanys; en 1674, eis ju a s de la Uni e si a ¡ Uegn de Mallo ca dis -ul ¡ en l·i con eniència d'adqui i ca alls .(<• Se denya, N.-ïpols n de Ca alunya, impo an -loS d'aqúesi lil im país; du an La gue a de la Independència s'impo a em eugues i ca alls andalusos. Ven's aquí les dades his ò iques que hem pogu a eplega de la ca alle ia, mallo quina. Con empo àniainen la in luència del ca all icè a Mallo ca ha sigu .•• Es pol di que Les impo acions du an o a la mei a del segle pa isa.1 Uns abans de l.-i gue a, ac ual han sigui con ínues, degudes a l'ac iu come ç amb el No d d'À ica ancesa. j De momen consignem que la desc ipció dels ca àc e s del ca all ma Ilo quí no la sabem en lloc. Aques ca all, la gen ag ícola de Mallo ca el coneix pe ec amen . En eien -ne un, dinen aques és un ca all ma- Qo qüi. I això en o s els ind e s de la illa. Hi ha, doncs,- pe ec e una- nimi a en el econeixemen de di ca all. Pe al a pa , les ca ac e- ís iques del ca all mallo quí no co esponen a la desc ipció d'al es aces a ines. Els ca àc e s del ca all Mallo quí s»ii ois següen s: I il ec e; b aquicé al; on als plans, cu a s lleuge amen en sa pa in e io pe u uni -se amb els nasals; sup anasals de ol a ebai- xada, i n, la, inci a , de sa, ex ensió o e eixen una o a dep essió amb els maxila s; a cades o bí à ies no mol p onunciades; llag imals un p.oc bomba s ; c es es zigoinà iqiies po so in s. 90 . Ag icul u a El pela ge és en e amen neg e. Én quan a pa icula i a s dels pels, es po ci a un g os emolí al coll i un ia e en la úl ima cos ella , p op de la pa mi jana, del lanc, ambdós de la banda esque a. La con o mació és ,un poc de ec uosa. El coll no és p ou po en ; la c eu un poc al a; les cos elles pod ien ésse més a quejades i sob e o la g opa és es e a. Els memb es an e io s són ben aploma s, pe ò els pos e io s, conseqüència de la con o mació de la g opa, són un poc des- ia s cap en o a. (Pe aques a desc ipció s'ha p es pe ipu un semen al de 13 anys de Son Fanga , p op de Felani x). Les mides del susdi ,semen al són: Alçada de la c eu l'55 Alçada al do s T49 Alçada^ de la g opa l'55 Amplada de pi ( e ç an e io ) 0'39 Amplada de les anques .• 0'52 Pe íme e o àcic l'69 1 Els ca àc e s c aniològics de les eugues, solamen di e encien dels dels mascles, en què aquelles enen la base del nas més p onunciada i amb que a la mei a dels sup anasals no exis eix la dep essió ans e sal ci ada. En e les egües les mides són:> Alçada de la c eu l'42 Alçada al do s ,. ... l'36 Alçada a la g opa • l'43 Amplada de pi ' 0'31 Amplada de les anques ... , 0'45 Pe íme e o àcic l'6O M. ROSSELL I VILA (Segui à) Cap dels Se eis de Ramade ia (•) La Almudaina de Palma, 24 de juliol de 1918. La b isa esgo ada conside ada co n adob i com a combus ible E N el núme o 18 d'AGRiCULTUiu de l'any passa , es udià em aques sub-p oduc e pe la alo que é conside an -lo com alimen . Es- udiem a a aquella alo que po alcança emplean -lo com adob i com a combus ible. I. COM ADOB. — Les p incipals subs àncies que un adob deu con e- ni , són aquelles que, essen indispensables pe a l'alimen de les plan es, es oben escassamen en el e e . Com és na u al, l'adob se à més es-