ex emo de la G an Vía Diagonal (Campo de la Bo a), y en su de ec o en e
la línea del e o-ca il de Ma a ó (M. Z. A.), el ío Besos, la ca e e a eal
(Mad id-F ancia) y la en ada gene al po la G an Vía Diagonal.
íes pin u es upes es
en
e nog a ía animal
ARTICLE IV
Els ases pleis ocènics en Eu opa occiden al
L'ase es diu, és un animal de paissos me idionals que no iu be amb
el e . El qua e na i an ic és un pe íode ca ac e i za pel e , pe qual
aó els na u alis es i zoo ècnics c euen que di animal no apa egué en
l'Eu opa occiden al ins al neolí ic.
Tenim els nos es mo ius pe a dup a de semblan a i mació. En
p ime lloc, l'ase s'habi ua al e . En les alls pi enenques an d'una
banda com de Tal a, l'ase hi p ospe a na u almen . En segon lloc, quan
una pa ella d'ases ca alans són anspo a s a paissos calen s, no hi
p ospe en pas com en el pais d'o igen.
Be és en a que l'absencia del ase en els g a a s i esculp u a és
mani es a, pe o un g a a en os del Mas d'Azil (A iege) ep esen a un
èquid, que és únic en e o s els èquids que coneixem pe la o ma de
son cap i cos. El cap és lla g í po a mol baix, a'c i u que no hem
pas obse a en cap dels ca alls igu a s; les o elles són doblemen
lla gues que les dels demés èquids, el pe il lleuge amen con exe.
El cos és lla g i p im, amb línia do sal quasi ho izon al i labdòmen en
lloc d'ésse a odoni com en la majo ia de igu es, en aques és ambé
ho izon al, pe o sense a eplega -se com sucsueix en els ca alls angle-
sos de cu sa; les cames lla gues.
Aques animal pod ia ep esen a mol bé els ases ac uals del
Pi ineu, que'ls de la plana de Vic, ne són els mello s exempla s,
i és a la aça d'aques s úl ims indi iduus que més i ada é el e e i
g a a .
A Lou des, en una banya de ce o, g a ada p ime i e allada des-
p és,
hi igu a un cap d'èquid. di pels a queòlegs, ca all. Nosal es
c eiem que's ac a de un ase. EI cap és alla ga i el pe il és el ma eix
que enen els ases pu s de la plana de Vic. Llàs ima que en la pa
supe io del cap la igu a sigui encada. Pel demés, l'aspec e del cap
és el d'un ase. Obse i's pe úl im, que'l pe il del suposa ase és únic;
cap més èquid el p esen a igual.
Es con enien obse a a més que'l g a a i esculp u a, als quals
ens e e im son azilians, és a di , o man el ànzi del paleolí ic al
neolí ic, o si's ol. en l'època de successió del e sec dels emps mag-
dalenians al clima empe a de la ped a polida.
—
297 —
ARTICLE
V
La
domes icació
La domes icació no és pas solamen una qües ió zoo écnica: domes i-
cació implica
un
es a de domini del home sob e els animals
i el
que
és
més impo an que
la
domes icació, impo a ambé
un
es a social o ca
a enca . No poden exis i animals domès ics
en la
ida nòmoda gene-
al;
ampoc n'hi poden ha e sens dis u a de lla g in e als de p&au.
Com que
la
domes icació suposa aques p og és humà, a queòlegs,
na u alis es
i
an opòlegs han ana mol en comp e
en
icsa
el
emps
de
la
domes icació dels animals
i
po -se pe aques mo iu més que'ls
que o dinà iamen exposen, es degu que'ls sa is posin
la
domes icació
a l'època del b onze
i
mol pocs en l'època de
la
ped a polida. L'home
del pleis ocènic e a no més que caçado ,
i el
ca all, com diu Zabo ows-
ki,
e a són
pa de
cada dia. Possible, doncs, que'l ca all sigues el p ime
animal que l'home domes iqués, enca e que
hi
han indicis de que sigues
p ime
el gos,
segons ho p o an els Kjokkenmoddings
de
Dinama ca
i les pin u es d'Alpe a, pin u es paleolí iques en les que en les escenes
de caca,
no
lluny del home,
s'hi
eu un gos o
un
llop. Mes aquí no'ns
in e essa
pas si el
p ime animal domès ic
ou el
gos
o el
ca all. La
qües ió que'ns in e essa es al e.
Els na u alis es, pe
a
dis ingi en les lla s p ehis ò iques
si
els ani-
mals i ien sel a ges o domès ics, posen els ca àc e s següen s:
Animals sel a ges Animals domès ics
Tò ax
i
e eb es escasses, degu To es les pa s del esquele ep e-
a esco xa
els
animals
en el
sen ades.
ma eix lloc
on
els caça en.
P esencia
de
indi idus mol ells. Indi iduus ells escassos. P edomi-
Igual a ap oximada de mascles
ni
de emelles.
i emelles.
Semblança ana òmica amb els
aní-
Semblança ca ac e ís ica
amb els
mals sel a ges ac uals. animals domès ics ac uals.
Les dis incions sen ades pels na u alis es nosal es no'ls
hi
econei-
xem gai e alo , com
po
despend es de a ies idees que in o men
el
p esen eball.
Respec e
al
p ime ca àc e dis in iu,
els
oglodi es
al
sac i ica
un ca all domès ic ho a ien o a de
la
co a o g u a,
i pe
consegüen
cos elles
i
e eb es es a ien
al
ma eix lloc, almen com
si
allà ma eix
haguessin caça l'animal.
La dis inció de les eda s no po ésse
un
ca àc e que ajudi
a
disce -
ni
la
qües ió. Els indi iduus jo es son més àcilmen caça s que'ls ells
i pe al e pa , les idees econòmiques ac uals són inaplicables
a
n'aque-
lla època, ca
si be és
en a que ac ualmen els animals d'abas imen
— 298 —
són en sa majo ia animals jo es, l'home oglodi a deu à p e e i gua -
da els animals que més domes icibili a p esen a en i sac i ica els
•jo es o els que no acep a en la so missió humana.
A les pampes a gen ines i a les es epes usses les poblacions ca a-
lla s sel a ges s'ag upen p ecisamen en la o ma ep esen ada pel
g a a de Che and; cada in ena d'eugües a acompanyada d'un semen-
al,
la qual cosa suposa que les emelles ha ien d'éssé numè icamen
supe io s als mascles. Co obo a ço que s'acaba de di la llui a en e
mascles pe la passió de emelles.
La da e a dis inció no la podem accep a pe quan al magdelenià;
la o mació de aces ac uals e a un e i els ca alls sel a ges si enen
quelque elació, com p eíè Cossa Ewa , e a amb ca alls quals o mes
se emon en al pliocènic.
Hem de econèixe que al nega els ca àc e s dis in ius posa s pels
na u alis es, no cons i ueix cap p o a en p o de la domes ici a .
Les p o es que apo em i que les conside em si no i e u ables, de
g an alo , són les esmo alles o simplemen el llaç que l'a is a ha
ben ma ca , en la pa in e io de la ca a, com se po eu e en algunes
igu es.
Pie e ou el p ime qui eu no a aques es a lles, deduin -ne la
domes ici a , pe ò els a queòlegs i na u alis es o s han conside a di es
a lles com uns dels an s signes amb que's ep esen en els animals.
Nosal es som del pa e de Pie e. A més en qualque igu a s'hi eu una
o ma an opomò ica amb un bas ó a la ma al cos a de dos ca alls.
Hi ha enca a aons d'un al e o d e. En el pe íode neolí ic, s'adme
conjun amen l'home ag icul o i amade . El més na u al sembla que'l
oglodi a de la caça hagués passa a domes icado que a con euado
de la e a. San egimen ca ní ol més l'ha ia de impulsa a la possessió
i egula i zació de l'abas imen de ca n que de ce eals, i p obablemen ,
de la domes icació d'animals al con eu de les e es, exis i à un lapsus
de emps mol més g os del que's po p esumi .
Semb a , colli , mold e el g a i espe a la empo ada que a de la
ge minació a la madu ació, és cosa mol complexa, no an i debon oç
com la de gua da un ama .
En i, l'a qua e na i posa à, indup ablemen , així que no es o a-
lles se sumin a les que posseïm, en es a de ce esa sob e la domes-
icació.
*
En esum, la glíp ica cons i ueix un pode ós elemen de diagnosis
è nica animal i mol pa icula men les pin u es upes es de les quals
an ica se'n mos a la Península ibè ica i o el Pi ineu.
Ja al p esen , la glíp ica ens ha pe mès econèixe animals pe a-
nyen s a aces ac uals; ens p ome epo a les poblacions equines de
pe il ec e de F ança, ingudes d'o igen o ien al, com pe anyen s a
—
299 —
un
ipu exis en
en el
qua e na i an ic:
ens a
p e eu e
que
al
es udia
els o ígens
de les
poblacions bo ines,
la
glíp ica se à
un
elemen
de
p ime o d e; cen s g a a s
i
esculp u es
ens
posen
en el
dup e
de si
l'espècie asinal se ia au òc ona
en les
essan s dels Pi ineus,
o si p o-
ind ía
com
se
p e ò,
de
Nubia
i pe
úl im,
el
p oblema dels comença-
men s
de la
domes ici a ,
les
a s qua e nà ies
el
o nen
a
emòu e .
'
No
pel que s'ha
descobe ,
no
pel
que
s'ha di e
impo ància
la
glíp-
ica, sinó
pel
que's descob i à
i
pe
l'impuls
que
l^n de
eb e
els
es udis
d'o igen è nics, es udis oscos
i
complexes,
en els
quals
les
lla gues
ho es
que hi hem
passa
pe ben
esme sades
les
donem,
ca al
menys
si
no
pe
ningú
més,
pe
nosal es ma eixos, hau an con ibui
a
eni
una
isió
més
cla a
de
l'E nog a ia animal.
M.
ROSSELL
I
VILÁ,
P o eso
de
Zoo ecnia
a,
l'Escola Supe io d'Ag icul u a
de Ba celona.
Re is a
de
Re is as
La Indus ia Pecua ia
n.n
510.
—
Las
lanas
españolas.
—
En e
los
pocos
países
que
expo an oda ía lana, España igu a
en
p ime luga ,
la
siguen
Po ugal
y
Tu quía. Du an e
el
pe íodo ienal
de
1911-1913
(el
úl imo du an e
el que
las
condiciones
del
me cado
han
sido ano males),
su
come cio es á indi-
cado
en
el
cuad o
I.
CUADRO I.—COMERCIO
DE
LANAS
EN
ESPAÑA
DE 1911 A 1913
Lana no la ada kg.
Lana la ada . kí>
1011
95
972
478
998
Impo ación
1912
147,860
1.081,320
1918
123,
720,
168
829
10
1911
.745,
388,
542
827
Expo ación
1912
10.957,399
376,613
13
1913
.789,375
888,113
La pa e
de
la
p oducción
de
lana española
que
iene
más
alo
es la
que
p o iene
de
los
ganados anshuman es, descendien es
de
los
an iguos
y
amo-
sos me inos,
son los
ebaños
del
In an ado—Cu iel—Hinojosa
del
Duque-
Paula —Huelgas
de
Bu gos—de
la
cabana Real Española,
e c.;
pe o
con
el
iempo es as azas his ó icas,
han
sido mezcladas
y
su
ipo
se
encuen a modi-
icado. La lana
de
los
me inos españoles ac uales,
es
elás ica
y
bien ondulada,
esponjosa
y
bien esis en e; espec o
a la
ineza, compi e (sob e odo
en
cie os
ebaños]
con
sus
congéne es
de
F ancia,
de
Alemania,
de
Á ica,
de
Aus alia
y
de
Amé ica, pe o
no
posee
la
longi ud
de las
mejo es lanas
de
es os países,
ni iene
la
uni o midad
que,
g acias
a la
cons an e selección
de
ep oduc o es,
ienen
las
lanas
de
los
g andes ebaños aus alianos.
Las lanas españolas pueden
se
clasi icadas
así:
1) Me ina ina.—Lanaa
que
p o ienen
de una
g an pa e
de
Ex emadu a