Pintures rupestres en etnografia animal

ex emo de la G an Vía Diagonal (Campo de la Bo a), y en su de ec o en e la línea del e o-ca il de Ma a ó (M. Z. A.), el ío Besos, la ca e e a eal (Mad id-F ancia) y la en ada gene al po la G an Vía Diagonal. íes pin u es upes es en e nog a ía animal ARTICLE IV Els ases pleis ocènics en Eu opa occiden al L'ase es diu, és un animal de paissos me idionals que no iu be amb el e . El qua e na i an ic és un pe íode ca ac e i za pel e , pe qual aó els na u alis es i zoo ècnics c euen que di animal no apa egué en l'Eu opa occiden al ins al neolí ic. Tenim els nos es mo ius pe a dup a de semblan a i mació. En p ime lloc, l'ase s'habi ua al e . En les alls pi enenques an d'una banda com de Tal a, l'ase hi p ospe a na u almen . En segon lloc, quan una pa ella d'ases ca alans són anspo a s a paissos calen s, no hi p ospe en pas com en el pais d'o igen. Be és en a que l'absencia del ase en els g a a s i esculp u a és mani es a, pe o un g a a en os del Mas d'Azil (A iege) ep esen a un èquid, que és únic en e o s els èquids que coneixem pe la o ma de son cap i cos. El cap és lla g í po a mol baix, a'c i u que no hem pas obse a en cap dels ca alls igu a s; les o elles són doblemen lla gues que les dels demés èquids, el pe il lleuge amen con exe. El cos és lla g i p im, amb línia do sal quasi ho izon al i labdòmen en lloc d'ésse a odoni com en la majo ia de igu es, en aques és ambé ho izon al, pe o sense a eplega -se com sucsueix en els ca alls angle- sos de cu sa; les cames lla gues. Aques animal pod ia ep esen a mol bé els ases ac uals del Pi ineu, que'ls de la plana de Vic, ne són els mello s exempla s, i és a la aça d'aques s úl ims indi iduus que més i ada é el e e i g a a . A Lou des, en una banya de ce o, g a ada p ime i e allada des- p és, hi igu a un cap d'èquid. di pels a queòlegs, ca all. Nosal es c eiem que's ac a de un ase. EI cap és alla ga i el pe il és el ma eix que enen els ases pu s de la plana de Vic. Llàs ima que en la pa supe io del cap la igu a sigui encada. Pel demés, l'aspec e del cap és el d'un ase. Obse i's pe úl im, que'l pe il del suposa ase és únic; cap més èquid el p esen a igual. Es con enien obse a a més que'l g a a i esculp u a, als quals ens e e im son azilians, és a di , o man el ànzi del paleolí ic al neolí ic, o si's ol. en l'època de successió del e sec dels emps mag- dalenians al clima empe a de la ped a polida. — 297 — ARTICLE V La domes icació La domes icació no és pas solamen una qües ió zoo écnica: domes i- cació implica un es a de domini del home sob e els animals i el que és més impo an que la domes icació, impo a ambé un es a social o ca a enca . No poden exis i animals domès ics en la ida nòmoda gene- al; ampoc n'hi poden ha e sens dis u a de lla g in e als de p&au. Com que la domes icació suposa aques p og és humà, a queòlegs, na u alis es i an opòlegs han ana mol en comp e en icsa el emps de la domes icació dels animals i po -se pe aques mo iu més que'ls que o dinà iamen exposen, es degu que'ls sa is posin la domes icació a l'època del b onze i mol pocs en l'època de la ped a polida. L'home del pleis ocènic e a no més que caçado , i el ca all, com diu Zabo ows- ki, e a són pa de cada dia. Possible, doncs, que'l ca all sigues el p ime animal que l'home domes iqués, enca e que hi han indicis de que sigues p ime el gos, segons ho p o an els Kjokkenmoddings de Dinama ca i les pin u es d'Alpe a, pin u es paleolí iques en les que en les escenes de caca, no lluny del home, s'hi eu un gos o un llop. Mes aquí no'ns in e essa pas si el p ime animal domès ic ou el gos o el ca all. La qües ió que'ns in e essa es al e. Els na u alis es, pe a dis ingi en les lla s p ehis ò iques si els ani- mals i ien sel a ges o domès ics, posen els ca àc e s següen s: Animals sel a ges Animals domès ics Tò ax i e eb es escasses, degu To es les pa s del esquele ep e- a esco xa els animals en el sen ades. ma eix lloc on els caça en. P esencia de indi idus mol ells. Indi iduus ells escassos. P edomi- Igual a ap oximada de mascles ni de emelles. i emelles. Semblança ana òmica amb els aní- Semblança ca ac e ís ica amb els mals sel a ges ac uals. animals domès ics ac uals. Les dis incions sen ades pels na u alis es nosal es no'ls hi econei- xem gai e alo , com po despend es de a ies idees que in o men el p esen eball. Respec e al p ime ca àc e dis in iu, els oglodi es al sac i ica un ca all domès ic ho a ien o a de la co a o g u a, i pe consegüen cos elles i e eb es es a ien al ma eix lloc, almen com si allà ma eix haguessin caça l'animal. La dis inció de les eda s no po ésse un ca àc e que ajudi a disce - ni la qües ió. Els indi iduus jo es son més àcilmen caça s que'ls ells i pe al e pa , les idees econòmiques ac uals són inaplicables a n'aque- lla època, ca si be és en a que ac ualmen els animals d'abas imen — 298 — són en sa majo ia animals jo es, l'home oglodi a deu à p e e i gua - da els animals que més domes icibili a p esen a en i sac i ica els •jo es o els que no acep a en la so missió humana. A les pampes a gen ines i a les es epes usses les poblacions ca a- lla s sel a ges s'ag upen p ecisamen en la o ma ep esen ada pel g a a de Che and; cada in ena d'eugües a acompanyada d'un semen- al, la qual cosa suposa que les emelles ha ien d'éssé numè icamen supe io s als mascles. Co obo a ço que s'acaba de di la llui a en e mascles pe la passió de emelles. La da e a dis inció no la podem accep a pe quan al magdelenià; la o mació de aces ac uals e a un e i els ca alls sel a ges si enen quelque elació, com p eíè Cossa Ewa , e a amb ca alls quals o mes se emon en al pliocènic. Hem de econèixe que al nega els ca àc e s dis in ius posa s pels na u alis es, no cons i ueix cap p o a en p o de la domes ici a . Les p o es que apo em i que les conside em si no i e u ables, de g an alo , són les esmo alles o simplemen el llaç que l'a is a ha ben ma ca , en la pa in e io de la ca a, com se po eu e en algunes igu es. Pie e ou el p ime qui eu no a aques es a lles, deduin -ne la domes ici a , pe ò els a queòlegs i na u alis es o s han conside a di es a lles com uns dels an s signes amb que's ep esen en els animals. Nosal es som del pa e de Pie e. A més en qualque igu a s'hi eu una o ma an opomò ica amb un bas ó a la ma al cos a de dos ca alls. Hi ha enca a aons d'un al e o d e. En el pe íode neolí ic, s'adme conjun amen l'home ag icul o i amade . El més na u al sembla que'l oglodi a de la caça hagués passa a domes icado que a con euado de la e a. San egimen ca ní ol més l'ha ia de impulsa a la possessió i egula i zació de l'abas imen de ca n que de ce eals, i p obablemen , de la domes icació d'animals al con eu de les e es, exis i à un lapsus de emps mol més g os del que's po p esumi . Semb a , colli , mold e el g a i espe a la empo ada que a de la ge minació a la madu ació, és cosa mol complexa, no an i debon oç com la de gua da un ama . En i, l'a qua e na i posa à, indup ablemen , així que no es o a- lles se sumin a les que posseïm, en es a de ce esa sob e la domes- icació. * En esum, la glíp ica cons i ueix un pode ós elemen de diagnosis è nica animal i mol pa icula men les pin u es upes es de les quals an ica se'n mos a la Península ibè ica i o el Pi ineu. Ja al p esen , la glíp ica ens ha pe mès econèixe animals pe a- nyen s a aces ac uals; ens p ome epo a les poblacions equines de pe il ec e de F ança, ingudes d'o igen o ien al, com pe anyen s a — 299 — un ipu exis en en el qua e na i an ic: ens a p e eu e que al es udia els o ígens de les poblacions bo ines, la glíp ica se à un elemen de p ime o d e; cen s g a a s i esculp u es ens posen en el dup e de si l'espècie asinal se ia au òc ona en les essan s dels Pi ineus, o si p o- ind ía com se p e ò, de Nubia i pe úl im, el p oblema dels comença- men s de la domes ici a , les a s qua e nà ies el o nen a emòu e . ' No pel que s'ha descobe , no pel que s'ha di e impo ància la glíp- ica, sinó pel que's descob i à i pe l'impuls que l^n de eb e els es udis d'o igen è nics, es udis oscos i complexes, en els quals les lla gues ho es que hi hem passa pe ben esme sades les donem, ca al menys si no pe ningú més, pe nosal es ma eixos, hau an con ibui a eni una isió més cla a de l'E nog a ia animal. M. ROSSELL I VILÁ, P o eso de Zoo ecnia a, l'Escola Supe io d'Ag icul u a de Ba celona. Re is a de Re is as La Indus ia Pecua ia n.n 510. — Las lanas españolas. — En e los pocos países que expo an oda ía lana, España igu a en p ime luga , la siguen Po ugal y Tu quía. Du an e el pe íodo ienal de 1911-1913 (el úl imo du an e el que las condiciones del me cado han sido ano males), su come cio es á indi- cado en el cuad o I. CUADRO I.—COMERCIO DE LANAS EN ESPAÑA DE 1911 A 1913 Lana no la ada kg. Lana la ada . kí> 1011 95 972 478 998 Impo ación 1912 147,860 1.081,320 1918 123, 720, 168 829 10 1911 .745, 388, 542 827 Expo ación 1912 10.957,399 376,613 13 1913 .789,375 888,113 La pa e de la p oducción de lana española que iene más alo es la que p o iene de los ganados anshuman es, descendien es de los an iguos y amo- sos me inos, son los ebaños del In an ado—Cu iel—Hinojosa del Duque- Paula —Huelgas de Bu gos—de la cabana Real Española, e c.; pe o con el iempo es as azas his ó icas, han sido mezcladas y su ipo se encuen a modi- icado. La lana de los me inos españoles ac uales, es elás ica y bien ondulada, esponjosa y bien esis en e; espec o a la ineza, compi e (sob e odo en cie os ebaños] con sus congéne es de F ancia, de Alemania, de Á ica, de Aus alia y de Amé ica, pe o no posee la longi ud de las mejo es lanas de es os países, ni iene la uni o midad que, g acias a la cons an e selección de ep oduc o es, ienen las lanas de los g andes ebaños aus alianos. Las lanas españolas pueden se clasi icadas así: 1) Me ina ina.—Lanaa que p o ienen de una g an pa e de Ex emadu a