4 L'AWT DEL
una edada al dia; pe ò si es enen emelles ben dispo&adeS po acopla se
lues egades.
Du an la ges ado, els únics cuidados que s'han de eni , co jsi& cixcn
en un:» alimen ació abundan ; can ia el jaç,
o
niu, uu 0ÍC5 i elM
«i«*i
P;< i,
i allunya
eh»
«ossosi o
e!
que pugui
e
pe d e
la
qui iu .
Si
noes e la
i - um de dona beu e all conill», caJ piupo cinna a gua
a
le» emelles en
el momen dc¡ p¡» , dones, mol es egades suoceeix que es beuen Ja Síinj de
llu s lilis ec Apaga
la
MM a den n <JU i ds íi na. la. ob e; amh la IJenj »**
seca an signa ais peüís, meni cs el* alle en, cm-los sal a
la
pell ina;
a.ijïi
en mo en molí* o ju& na s.
Fins desp és del q«Mi dia del naixemen , cal espec a la í anquilí a de
í.i niadu. abs ;nin -se
l
enmu eel nio» ni oomp a
els
pe i s^
ni an
sol*
eu e els mo en,
.;
I'ÍTUII
n'hi hapucs; de edades en heix al|yun do mo¡
-
é» weliÍÉl desp ís.
Al qua dia, -4 p ecís comp a els peiíïs pe a e les ano ación*
nen s,
i,
si al ma eix ïemps pa eixen Al es conilles, poden epa i -se'ls els
pe i sd<.>nan -ne an ü a ï'una com
a
&J ¡»; aniJ nenan -se aqaesiA ope ació
ado nió. Pe
a
acili a la es ddna una mica de e d
a
a ma e pe a que
su i del niu; alla oi1* so epa eixen ela peh &, sí con é, M e i an l<»
quJ i'H
ÍJU*,
de enudes, su en
en
le* coniHades nomh oises. Es ecomana
que cada emella no C U mCs de ui pe i s,
*i no
es ol que es pe judiquin
la ma e
i
els ilis,
Vmimpdá dona semp e bons esul a s m ni **
es
aci amb es degü-
des p ecaucions,
i
pe la ma eixa pe sona que cuida habi ualmen el bes ia .
En el
i-¡«*>
d'aba , o de que lu ma e abandoni e s pe i s, cal acopla -la o
seguil,
que Ja ho pend a.
ils peiies 5.e sepa en
i
a
mu * quwn cncn
de
*¿*
s
ulc 5C[m.ines; deu
dies abans,
U
emella s'acopla amb el mascle
i
acos uma
i
ana bé-
PBRE
PAJ-ÍOL
FORT
Dl c n íl C ni
Jlníwm*c)6 A lnaU
£1 Pa e de Ba celona,
Cen e p oduc o d'animals de lla o
En VAw a
de
JlJ/T de
la
/unia
d(
Q M l Va als de
o nui pe» Jo& (TOMOI olums,
^xxe
acaben
de
so i ,
hi
hem llegi
un
P ojK da uiu -i 9eÍ9, del
qual,
pe la
impo ancia que é pe
a la
Ramade ia, ens pua da em pla bé de no di -ne e*,
Bs í aiiïi, en e all ï q«H"i ians (IB CiCio 'iís Nnluials
—
i
aques es
lu alnien in e essen
a
A icul u a-, d ? modi ica adJíaFmeni el Pa co
Ja dí Zoolòyic, di idim-lo
en
I secduns:
l.:i,
Z*oh>ci ia;
2,
A<ii a<
{mió, •;.',
kliogiw'a.
La p ime a secció, la /no ecnia, compendià o a mena d'unimals, pe i *
o g ossos, que de cos um es enen,
o
bé
es
poden explo a , en
les
ca&cs
de pagès. La d'Aclima ació s'ocupa à de les qües ions gene a s e e en s
a
L'ART DEL PAGÈS 5
les e es, les g ans se ps, les aus i o s els animals es anys. I pe i, la
secció d'Ic iogènia ind à comp e de la c ia dels peixos pe a epobla els
ius,
llacs i es anys de Ca alunya.
D'aques es es seccions, la més in e essan pe al amade , és, indub a-
blemen , la de Zoo ecnia.
El Pa c és un lloc on, les pe sones que an de an en an a Ba celona,
di ícilmen deixen de passa -hi un ma í, o una a da, pa an -se, sob e o ,
en la Col·lecció zoològica, de mane a que da an les ins al·lacions allà
exposades hi passa o Ca alunya.
Els pagesos, si bé admi en els lleons i ig es, no s'hi ixen gai e; s'a u en
més es ona mi an els conills, gallines i oques, i això és mol na u al, ca el
que més in e essa són les coses amb què un hom es guanya la ida.
A a pe a a, o a dels susdi s animals, no n'hi han d'al es p opis de la
masia, pe ò els que s'hi euen són de bona mena: l'oca de Tolosa, el gall del
P a i el de San Colga , els conills d'Ango a, e c. El Di ec o de la Colleció
zoològica, el di un senyo Da de , ha ia ben escolli les aces d'aques s
animals, ja que ell sabia mol , i la se a sa iesa e a, de més a mes, a inada
pe una lla ga expe iència. Man es egades ha íem sen i di al senyo
Da de , que desi ja a que a cada mas hi haguessin mi ja do zena d'ed edons
(espècie de co xa en la qual, en comp es d'ha e -hi llana en e les dues eles,
hi ha plomissó d'oca), subs i uin les lassades de bo a o co ó; que l'oca,
explo ada acionalmen , an sols amb la ploma paga a sob adamen els
gas os, essen la alo de la ca n la ganancia ne a. Volia així ma eix can ia
l'ac ual aça de conills, la pell dels quals no al gai e, pe al es aces en
què solamen la pell de cada animal es en a sis i ui als. En i, el senyo
Da de , pe una acció cons an en els cen es de c ia d'a i am, pensa a
ans o ma les aces ac uals de gallines pe al es més ponedo es, i les
de pollas es pe al es amb majo pes.
En el P ojec e de e e ència, la Jun a de Ciències no senyala l'ex ensió
que ha de eni el se ei zoo ècnic
—
i en això po se ha e san amen —,
ca , pe la nos a pa , c eiem que la secció de Zoo ecnia ha de compend e
o s aquells animals que poden ésse d'immedia a u ili a al amade , no
conc e an -se solamen als animals de co al, sinó que ambé s'hi hau ien
d'inclou e ep esen an s d'aquells g ups que es an en pe ill de desapa èixe ,
i la-pè dua dels quals ó a i epa able.
A ui, quan un amade ha de comp a una cab a lle e a, un o o pe a
aques de lle , o un e o, a semp e amb la po al cos, ja que ha d'ana
a au e amb negocian s que són de bona o de mala e. Si són de bona e, no
pod an assegu a la bonda de la bès ia com a lla o a, ca la manca de
mè ode en la ep oducció, i la al a de llib es egis es o genealògics, els
impedi à assegu a la; si, pel con a i, el negocian a pe a enganya ,
so in el pagès es oba que li han dona ga pe lleb e.
Doncs, no; això no ha de passa més si la Jun a de Ciències ol. La secció
zoo écnica del Pa c, pod ia con e i -se en plan e d'excel·len s ep o-
duc o s. Un bon ep oduc o és un iló d'o . La his ò ia de la amade ia
es ange a n'és plena d'exemples.
To hom po comp o a la in luència dels e os impo a s d'Angla e a
pe la Camb a ag ícola de Vic: la coma ca iga ana és la que é millo
6 L'AKT DHL iV. e*
bes ia po qui de Ca alunya,
i
allí an
a
comp a gen de
o
a eu, inclòs
de coma que» espanyoles.
En les espècies cab ina
i
bo ina,
a
l'adqui i emelles jo es, mai se sap
si dona an an o quan de llei; si el lo o engend a à bo is edells, e c.
La açu ca alana de guu a is, aques s animals que pe
a la
p oducció de
mules s'expo en
a
les qua e pa s del món, a a ma eix s «canen de pe d e.
El
Rei
d'Espanya
ha
p o egi
la
cab a mun anyesií
de
Cas ella, Ui qual
espècie es a a
a
pun
de
desapa èixe . Mul més impo an
que
aquella
cab a
ús el
qui à,
i,
pe an , no s'ha
de
pe me e que la aça con inuí en
degene ació
pe
a a ícia d'uns
i pe
negligència d'al es, pe den -se
un
impo an me ca . La e ons i ució del ipu es pod ia eali za al Pa c.
Heusaqu un pe i esbós del que es pod ia e en la secció zoo écnica.
I inj ui's
en
comp e una cosa: o es aques es no es ins al·lacions,
de
momen
un
poc cos oses, ui cap
de
pocs unys es con e i ien
en
una on
d'ingTessos. Això pel que espec a
al
Pa c zoològic. Mes si es conside a el
bene ici que es p odui ia
a
Ca alunya, aques és incalculable.
Cada
un
dels ep oduc o s eixi s del l'a c pod ia de eni el cap d'una
nissaga selec a,
i
en pocs anys, la. Jun a de Ciències
i
els amade s de Ca a-
lunya pod ien di : an » ep oduc o s eixi s, al es an s egene ado s de la
nos a Ramade ia; Ca alunya sha con e i
en
l'Angla e a
de la
Ibe ia.
la es eu ia com als encanes del Pa c hi acudi ien o s aquells amade s
que olguessin comp a ep oduc o s de p ime a. Els amade s
hi
ani ien
con ia s pe què sab ien
que
l'objec e p imo dial
de la
Jun a
de
Ciències
Na u als
no ¿a el de
guanya dine s, sinó
el
d'escampa ep oduc o »
excel·len s
i
de esul a s segu s; en una pa aula, de e mina
la
c eació de
iquesa.M. RossRi.i.
i
VILA
Dues a es dels ag icul o s
Els nos es ag icul o s, an els qui o l'any eballen di igin les expia*
acions, com els qui només de an en an es munien de que són p upieía-
is de e es
i
«lla o s olen posa
mà en les
coses del camp, enen dues
a es,
les quals són causa de que els seus eballs i els seus es o ços no siguin
p o i oses com deu ien.
La una es que, quan emp enen alguna millo a, quasi
be
oemp a la íao
només
a
mi ges. L'al i» és que «enen mes a icid
a
p o a coses no es, deseo*
negudes al país, que no pas
a
millo a ics que ja leñen, u les que ja an.
Aques es mane es de p ocedi deuen can ia -se. Enlu es
les
indús ies,
els objec es que es ab iquen no poden üo u b ' i poliu
i
acaba s si no
*h
a
o el que cal, començan
pe
ia
I*
p ime a ma C-iía. desp és nb uui·la,
desp és pin an -la o enyin -la; pe què si la p ime a ma è ia es dolen a, o
el que es aci pe
a
ob eni -ne objec es bons és en a;
i
si no es an Ics ope-
acions enn eniems pe
a
que la p u é c mal e ia
es
uu&e i, enca a «¿u
sigui bona, ampoc es ab iquen objec e* bons.