Parc de Barcelona, centre reproductor d'animals de llavor

4 L'AWT DEL una edada al dia; pe ò si es enen emelles ben dispo&adeS po acopla se lues egades. Du an la ges ado, els únics cuidados que s'han de eni , co jsi& cixcn en un:» alimen ació abundan ; can ia el jaç, o niu, uu 0ÍC5 i elM «i«*i P;< i, i allunya eh» «ossosi o e! que pugui e pe d e la qui iu . Si noes e la i - um de dona beu e all conill», caJ piupo cinna a gua a le» emelles en el momen dc¡ p¡» , dones, mol es egades suoceeix que es beuen Ja Síinj de llu s lilis ec Apaga la MM a den n <JU i ds íi na. la. ob e; amh la IJenj »** seca an signa ais peüís, meni cs el* alle en, cm-los sal a la pell ina; a.ijïi en mo en molí* o ju& na s. Fins desp és del q«Mi dia del naixemen , cal espec a la í anquilí a de í.i niadu. abs ;nin -se l enmu eel nio» ni oomp a els pe i s^ ni an sol* eu e els mo en, .; I'ÍTUII n'hi hapucs; de edades en heix al|yun do mo¡ - é» weliÍÉl desp ís. Al qua dia, -4 p ecís comp a els peiíïs pe a e les ano ación* nen s, i, si al ma eix ïemps pa eixen Al es conilles, poden epa i -se'ls els pe i sd<.>nan -ne an ü a ï'una com a &J ¡»; aniJ nenan -se aqaesiA ope ació ado nió. Pe a acili a la es ddna una mica de e d a a ma e pe a que su i del niu; alla oi1* so epa eixen ela peh &, sí con é, M e i an l<» quJ i'H ÍJU*, de enudes, su en en le* coniHades nomh oises. Es ecomana que cada emella no C U mCs de ui pe i s, *i no es ol que es pe judiquin la ma e i els ilis, Vmimpdá dona semp e bons esul a s m ni ** es aci amb es degü- des p ecaucions, i pe la ma eixa pe sona que cuida habi ualmen el bes ia . En el i-¡«*> d'aba , o de que lu ma e abandoni e s pe i s, cal acopla -la o seguil, que Ja ho pend a. ils peiies 5.e sepa en i a mu * quwn cncn de *¿* s ulc 5C[m.ines; deu dies abans, U emella s'acopla amb el mascle i acos uma i ana bé- PBRE PAJ-ÍOL FORT Dl c n íl C ni Jlníwm*c)6 A lnaU £1 Pa e de Ba celona, Cen e p oduc o d'animals de lla o En VAw a de JlJ/T de la /unia d( Q M l Va als de o nui pe» Jo& (TOMOI olums, ^xxe acaben de so i , hi hem llegi un P ojK da uiu -i 9eÍ9, del qual, pe la impo ancia que é pe a la Ramade ia, ens pua da em pla bé de no di -ne e*, Bs í aiiïi, en e all ï q«H"i ians (IB CiCio 'iís Nnluials — i aques es lu alnien in e essen a A icul u a-, d ? modi ica adJíaFmeni el Pa co Ja dí Zoolòyic, di idim-lo en I secduns: l.:i, Z*oh>ci ia; 2, A<ii a< {mió, •;.', kliogiw'a. La p ime a secció, la /no ecnia, compendià o a mena d'unimals, pe i * o g ossos, que de cos um es enen, o bé es poden explo a , en les ca&cs de pagès. La d'Aclima ació s'ocupa à de les qües ions gene a s e e en s a L'ART DEL PAGÈS 5 les e es, les g ans se ps, les aus i o s els animals es anys. I pe i, la secció d'Ic iogènia ind à comp e de la c ia dels peixos pe a epobla els ius, llacs i es anys de Ca alunya. D'aques es es seccions, la més in e essan pe al amade , és, indub a- blemen , la de Zoo ecnia. El Pa c és un lloc on, les pe sones que an de an en an a Ba celona, di ícilmen deixen de passa -hi un ma í, o una a da, pa an -se, sob e o , en la Col·lecció zoològica, de mane a que da an les ins al·lacions allà exposades hi passa o Ca alunya. Els pagesos, si bé admi en els lleons i ig es, no s'hi ixen gai e; s'a u en més es ona mi an els conills, gallines i oques, i això és mol na u al, ca el que més in e essa són les coses amb què un hom es guanya la ida. A a pe a a, o a dels susdi s animals, no n'hi han d'al es p opis de la masia, pe ò els que s'hi euen són de bona mena: l'oca de Tolosa, el gall del P a i el de San Colga , els conills d'Ango a, e c. El Di ec o de la Colleció zoològica, el di un senyo Da de , ha ia ben escolli les aces d'aques s animals, ja que ell sabia mol , i la se a sa iesa e a, de més a mes, a inada pe una lla ga expe iència. Man es egades ha íem sen i di al senyo Da de , que desi ja a que a cada mas hi haguessin mi ja do zena d'ed edons (espècie de co xa en la qual, en comp es d'ha e -hi llana en e les dues eles, hi ha plomissó d'oca), subs i uin les lassades de bo a o co ó; que l'oca, explo ada acionalmen , an sols amb la ploma paga a sob adamen els gas os, essen la alo de la ca n la ganancia ne a. Volia així ma eix can ia l'ac ual aça de conills, la pell dels quals no al gai e, pe al es aces en què solamen la pell de cada animal es en a sis i ui als. En i, el senyo Da de , pe una acció cons an en els cen es de c ia d'a i am, pensa a ans o ma les aces ac uals de gallines pe al es més ponedo es, i les de pollas es pe al es amb majo pes. En el P ojec e de e e ència, la Jun a de Ciències no senyala l'ex ensió que ha de eni el se ei zoo ècnic — i en això po se ha e san amen —, ca , pe la nos a pa , c eiem que la secció de Zoo ecnia ha de compend e o s aquells animals que poden ésse d'immedia a u ili a al amade , no conc e an -se solamen als animals de co al, sinó que ambé s'hi hau ien d'inclou e ep esen an s d'aquells g ups que es an en pe ill de desapa èixe , i la-pè dua dels quals ó a i epa able. A ui, quan un amade ha de comp a una cab a lle e a, un o o pe a aques de lle , o un e o, a semp e amb la po al cos, ja que ha d'ana a au e amb negocian s que són de bona o de mala e. Si són de bona e, no pod an assegu a la bonda de la bès ia com a lla o a, ca la manca de mè ode en la ep oducció, i la al a de llib es egis es o genealògics, els impedi à assegu a la; si, pel con a i, el negocian a pe a enganya , so in el pagès es oba que li han dona ga pe lleb e. Doncs, no; això no ha de passa més si la Jun a de Ciències ol. La secció zoo écnica del Pa c, pod ia con e i -se en plan e d'excel·len s ep o- duc o s. Un bon ep oduc o és un iló d'o . La his ò ia de la amade ia es ange a n'és plena d'exemples. To hom po comp o a la in luència dels e os impo a s d'Angla e a pe la Camb a ag ícola de Vic: la coma ca iga ana és la que é millo 6 L'AKT DHL iV. e* bes ia po qui de Ca alunya, i allí an a comp a gen de o a eu, inclòs de coma que» espanyoles. En les espècies cab ina i bo ina, a l'adqui i emelles jo es, mai se sap si dona an an o quan de llei; si el lo o engend a à bo is edells, e c. La açu ca alana de guu a is, aques s animals que pe a la p oducció de mules s'expo en a les qua e pa s del món, a a ma eix s «canen de pe d e. El Rei d'Espanya ha p o egi la cab a mun anyesií de Cas ella, Ui qual espècie es a a a pun de desapa èixe . Mul més impo an que aquella cab a ús el qui à, i, pe an , no s'ha de pe me e que la aça con inuí en degene ació pe a a ícia d'uns i pe negligència d'al es, pe den -se un impo an me ca . La e ons i ució del ipu es pod ia eali za al Pa c. Heusaqu un pe i esbós del que es pod ia e en la secció zoo écnica. I inj ui's en comp e una cosa: o es aques es no es ins al·lacions, de momen un poc cos oses, ui cap de pocs unys es con e i ien en una on d'ingTessos. Això pel que espec a al Pa c zoològic. Mes si es conside a el bene ici que es p odui ia a Ca alunya, aques és incalculable. Cada un dels ep oduc o s eixi s del l'a c pod ia de eni el cap d'una nissaga selec a, i en pocs anys, la. Jun a de Ciències i els amade s de Ca a- lunya pod ien di : an » ep oduc o s eixi s, al es an s egene ado s de la nos a Ramade ia; Ca alunya sha con e i en l'Angla e a de la Ibe ia. la es eu ia com als encanes del Pa c hi acudi ien o s aquells amade s que olguessin comp a ep oduc o s de p ime a. Els amade s hi ani ien con ia s pe què sab ien que l'objec e p imo dial de la Jun a de Ciències Na u als no ¿a el de guanya dine s, sinó el d'escampa ep oduc o » excel·len s i de esul a s segu s; en una pa aula, de e mina la c eació de iquesa.M. RossRi.i. i VILA Dues a es dels ag icul o s Els nos es ag icul o s, an els qui o l'any eballen di igin les expia* acions, com els qui només de an en an es munien de que són p upieía- is de e es i «lla o s olen posa mà en les coses del camp, enen dues a es, les quals són causa de que els seus eballs i els seus es o ços no siguin p o i oses com deu ien. La una es que, quan emp enen alguna millo a, quasi be oemp a la íao només a mi ges. L'al i» és que «enen mes a icid a p o a coses no es, deseo* negudes al país, que no pas a millo a ics que ja leñen, u les que ja an. Aques es mane es de p ocedi deuen can ia -se. Enlu es les indús ies, els objec es que es ab iquen no poden üo u b ' i poliu i acaba s si no *h a o el que cal, començan pe ia I* p ime a ma C-iía. desp és nb uui·la, desp és pin an -la o enyin -la; pe què si la p ime a ma è ia es dolen a, o el que es aci pe a ob eni -ne objec es bons és en a; i si no es an Ics ope- acions enn eniems pe a que la p u é c mal e ia es uu&e i, enca a «¿u sigui bona, ampoc es ab iquen objec e* bons.