13 L'ART DEL VAGÈS
d'aques es màquines, i dels descob imen s de la química, de la biologia i les
al es ciències.
1
a ui, el qui no sàpiga ap oii a -se d'aques s elemen s, es queda à enda -
e a. Si no llau a bé la e a; si no li posa adobs químics, no consegui á g ans
colli es. Si no aplica els emeis co esponen s, eu à com les plan es se li mo-
en abans de dona ui . Si no es al de les màquines mode nes pe a sega
i ba e, els gas os se li menja an, com es diu ulga men , o s els ing essos.
Pe ò el sabe quines són les a ades que deuen ésse usades en cada cas, i
quins són els adobs que
s'han
de posa a la e a, i quines són les subs àn-
cies que cu a an les plan es malal es o les p i a an d'emmalal i -se, o això
no s'ap èn pas amb qua e dies. Es necessa i es udia -ho.
A a som a l'època en què el jo en es o na a posa a es udia desp és de
les acances de l'is iu. A a és l'ho a, doncs, de què els ills dels p opie a is
i dels maso e s, i o s els qui sen in a ició pe les coses de la e a, acin el
cop de comença a es udia ag icul u a.
Els qui diuen que d'ag icul u a no cal es udia -ne, d'una banda demos-
en que no saben o el que hi ha que apend e en aques a ma è ia, i de
l'al a, que la conside en mol poca cosa. Pe què no hi ha es que algui
alguna cosa que no s'hagi d'es udia .
¿On ana a es udia l'ag icul u a? Pe so enim a ui a Ca alunya la
Kscola Supe io d'Ag icul u a, c eada pel g an P a de la Riba, que al Cel
sia. Allí pod an ins ui -se degudamen els nos es jo es ag icul o s.
FAGES
Lla mancomuni a i la Ramade ia
El dipu a senyo Es apé comunicà a la da e a Assemblea de la Manco-
muni a una p opos a pe a que s'implan és una Es ació pecuà ia. L'Assem-
blea aco dà que la p opos a passés al Consell pe manen i que aques
dic aminés en la p òxima Assemblea.
La qües ió p esen ada pel senyo Es apé es impo an . Con ind ia que
o s els amade s es capaci essin de la p opos a del senyo Es apé, pe què
no o a es any que mol s d'ells, pa icula men , ossin p egun a s pe
alguns memb es de la Assemblea espec e els bene icis que una Es ació
pecuà ia pod ia apo a a la Ramade ia.
La Es ació pecuà ia que p econi za el senyo Es apé s'hau ia de
compond e d'una inca de 500.000 pesse es; 100.000 pesse es pe a bes ia
i 50.000 pe al mun a ge del labo a o i, o sigui que la Mancomuni a , de
momen , hau ia de gas a 650.000 pesse es.
A a, anem a eu e què es a ia amb la inca, el bes ia i el labo a o i.
La inca
—
diu la p opos a
—
se i ia pe allo ja i man eni el bes ia
adqui i i els p oduc es que hi neixessin. El bes ia es a ia compos de
mascles i emelles; els p ime s s'en ia ien a eu de Ca alunya pe a la
cub ició; les emelles es a ien a la inca pe a la c ia de ep oduc o s. La
inca, a més, se ia un cen e d'es udis expe imen als i un cen e de consul a
on es esolguessin les qües ionis ècniques que els amade s solici essin.
L'ART DUU PAGRS ?,
La Es ació pecuà ia es a ia egida pe un Di ec o amb el co esponen
pe sonal a ses o d es, pe sonal que o çosamen hau ia d'ésse nomb ós pe
la na u alesa del se ei. Els pagesos que comencin de calcula els eballa-
do s que necessi a una p opie a de cen mil du os; el g an nomb e de mossos
que s'hau ien de menes e pe acompanya els semen als pels pobles i, pe
úl im, el pe sonal del labo a o i. Els sous de o a aques a gen , pensem
nosal es, s'acos a ien mol a qua an a mil du os cada any, és a di , que
aques a suma ep esen a l'in e ès de 4 milions de pesse es.
Pe ò,
el gas a dine s, quan són ben gas a s, no ens ha espan a mai. El
que ens dol, és gas a i no eu e la possibili a de ecob a mul iplicadamen
les despeses.
La Es ació pecuà ia p ojec ada íó a incapaç d'a end e els se eis de
cub ició. En una inca de cen mil du os el nomb e d'animals que s'hi poden
man eni és limi a . Descomp an l'espècie ca alla
—
i al com ansi ò ia-
men p oposa l'au o del p ojec e d'Es ació pecuà ia,
—
esul a que la inca
no po alimen a més que la cinc milèssima pa de la suma espec i a de
les di e ses espècies de bes ia . Si es p escindeix de les emelles, conside an
o s aques s animals mascles, un semen al pe cada cinc mil caps, en ben
poca cosa po deixa sen i sa in luència.
ün exemple acla i à millo la qües ió. Al Dipòsi de semen als de l'Es a .
d'Hospi ale , hi hau à uns 80 exempla s. El nomb e de caps ca allins de
Ca alunya és de
120
C0O,
ap oximadamen . L'espècie ca allina és, de o es
les espècies de Ca alunya, la que menys emelles é des inades a la
ep oducció, i, no obs an , cada semen al de l'Es a co espon a 1.500 caps.
Si es é en comp e que les eugues es compa eixen en e el gua á i el
semen al, és a di , que la mei a de les eugues c ien mules, es compend à
enca a millo que la Es ació pecuà ia p oposada pel senyo Es apé no
acompli ia, de bon os, el pape que di senyo c eu que pod ien eali za
els semen als de la Mancomuni a .
La Es ació pecuà ia p ojec ada al menys hau ia d'ésse deu egades més
g an pe a deixa sen i plename l sos e ec es. Es a di , ó a qües ió de que
la Mancomuni a , pe a (inques i semen als, des inés la suma conside able
de 6.000,000 de pesse es, acompanyades anyalmen d'una impo an íssima
suma pe les soldades consegüen s.
De mane a que ens obem que si la p opos a Hs apé s'accep a, al com
es à edac ada, la insu iciència de la Es ació pecuà ia és mani es a, i en
conseqüència els dine s se an mal gas a s. Si, pel con a i, es olgués do a
a Ca alunya d'un se ei de cub ició comple , seguin la pau a- es able a en
la p opos a, lla o s cal gas a sis milions de pesse es.
C eiem que una Es ació pecuà ia en les o mes que s'acaben de mencio-
na no és con enien a Ca alunya; la o ma que no és insu icien , és ca a.
I és que el sis ema és dolen . Ho és des del pun de is a de la economia
nacional, i ho és conside an les Es acions pecuà ies en sí.
Bé a que l'Es a (Mancomuni a ) a o eixi la p oducció, que no es i
indi e en al desen o llo de la iquesa nacional. Pe ò no hem de ole que
l'Es a suplan i a la Socie a , que l'Es a in e ingui en ço que és p opi i
peculia de la Socie a p oduc o a. Con osos aques s e mes, no hi hau ia cap
aó pe a nega a un ab ican de gen es de pun que la Mancomuni a li
4 L'AKT DEL PAGÈS
comp és els ale s i li es els dibuixos de les p endes que
s'han
de ab ica .
Que l'Es a es imuli el pe eccionamen dels p oduc es, es à mol bé; pe
això hi han les exposicions i concu sos. Pe ò de cap mane a que l'Es a
p engui pa en la p oducció. Cada indus ial ( amade , a inai e, eixido ),
que ab iqui els p oduc es que millo li semblin. Quan es iguin ab ica s,
l'Es a a à san amen en p emia aquell indus ial que hagi e millo eina.
Les Es acions pecuà ies són o el con a i d'això. L'Es a comença pe
imposa el model de la me cade ia que s'ha de ab ica , i a més, com que
pe ab ica un animal se'n necessi en dos, l'Es a hi posa el mascle i el
amade la emella. Si aques sis ema es gene ali zés, l'Es a acaba ia pe
ésse el ab ican de o s els p oduc es.
En la Es ació pecuà ia, del senyo Es apé, hi ha una pa secundà ia que
és la que a e e ència a les consul es i als expe imen s. Aques a pa es à
en ies de eali za -se p omp amen , pe què el se ei de consul es ani à a
cà ec del Cap del Se ei amade , que ha de in eg a una de les seccions
de la Di ecció d'Ag icul u a de la Mancomuni a . La pa expe imen al és
cosa de l'Escola Supe io d'Ag icul u a.
La millo a amade a de Ca alunya s'ha de basa en sis emes in eg als i
al ma eix emps amb consonància amb l'e a i públic.
Vole millo a la Ramade ia pe la sola acció dels semen als és quasi
impossible, si l'alimen ació, la higiene i la gimnasia uncional no hi in e -
enen igualmen .
Es sob e o al amade a qui s'ha de cul i a . Res hi ha millo que
l'ensenyamen ; ensenyamen pe als'g ans i ensenyamen pe als pe i s.
Ac ualmen la ciència amade a s'ensenya en els següen s g aus:
l.e Enginye ag ícola, especialis a en Ramade ia.
2.0n
Enginye ag ícola.
3.e
Tècnic ag ícola.
4.n
Cu se s de Ramade ia,
>.n
Conje ències sol es.
Hi ha a més en p ojec e, en les o icines de la Mancomuni a , la c eació
d'una Escola de Ve e inà ia o Ramade ia, i la o gani zació comple a de la
ensenyança ambulan .
Així, l'ensenyamen amade que p opo ciona à la Mancomuni a ab a-
ça à o s els es amen s in elec uals: des de l'anal abe als es udis doc o als.
L'ensenyamen no é^al e objec e que sabe còm i pe què es an les
coses.
El amade ensenya sab à pe ec amen la alo de o s i cada un
dels elemen s'del p oblema amade .
Si a n'això s'hi a egeix el p emi al mè i , és a di , el econeixemen i
l'es ímul del amade que bé ha eballa , l'acció amade a de la Mancomu-
ni a se à in eg al, comple a. Pe això úl im calen els Concu sos de bes ia
amb p emis que alguin la pena. Nosal es hem calcula que són necessa is
qua an a mil du os anyals.
Pe acaba : al da an del p og ama g andiós i comple que la Manco-
muni a es à desen o llan a a o de la Ramade ia, la p opos a del senyo
Bs apé, o sigui la c eació d'una Es ació pecuà ia, no é aó d'ésse .
M. ROSSELL I VILA