Mancomunitat i la ramaderia

13 L'ART DEL VAGÈS d'aques es màquines, i dels descob imen s de la química, de la biologia i les al es ciències. 1 a ui, el qui no sàpiga ap oii a -se d'aques s elemen s, es queda à enda - e a. Si no llau a bé la e a; si no li posa adobs químics, no consegui á g ans colli es. Si no aplica els emeis co esponen s, eu à com les plan es se li mo- en abans de dona ui . Si no es al de les màquines mode nes pe a sega i ba e, els gas os se li menja an, com es diu ulga men , o s els ing essos. Pe ò el sabe quines són les a ades que deuen ésse usades en cada cas, i quins són els adobs que s'han de posa a la e a, i quines són les subs àn- cies que cu a an les plan es malal es o les p i a an d'emmalal i -se, o això no s'ap èn pas amb qua e dies. Es necessa i es udia -ho. A a som a l'època en què el jo en es o na a posa a es udia desp és de les acances de l'is iu. A a és l'ho a, doncs, de què els ills dels p opie a is i dels maso e s, i o s els qui sen in a ició pe les coses de la e a, acin el cop de comença a es udia ag icul u a. Els qui diuen que d'ag icul u a no cal es udia -ne, d'una banda demos- en que no saben o el que hi ha que apend e en aques a ma è ia, i de l'al a, que la conside en mol poca cosa. Pe què no hi ha es que algui alguna cosa que no s'hagi d'es udia . ¿On ana a es udia l'ag icul u a? Pe so enim a ui a Ca alunya la Kscola Supe io d'Ag icul u a, c eada pel g an P a de la Riba, que al Cel sia. Allí pod an ins ui -se degudamen els nos es jo es ag icul o s. FAGES Lla mancomuni a i la Ramade ia El dipu a senyo Es apé comunicà a la da e a Assemblea de la Manco- muni a una p opos a pe a que s'implan és una Es ació pecuà ia. L'Assem- blea aco dà que la p opos a passés al Consell pe manen i que aques dic aminés en la p òxima Assemblea. La qües ió p esen ada pel senyo Es apé es impo an . Con ind ia que o s els amade s es capaci essin de la p opos a del senyo Es apé, pe què no o a es any que mol s d'ells, pa icula men , ossin p egun a s pe alguns memb es de la Assemblea espec e els bene icis que una Es ació pecuà ia pod ia apo a a la Ramade ia. La Es ació pecuà ia que p econi za el senyo Es apé s'hau ia de compond e d'una inca de 500.000 pesse es; 100.000 pesse es pe a bes ia i 50.000 pe al mun a ge del labo a o i, o sigui que la Mancomuni a , de momen , hau ia de gas a 650.000 pesse es. A a, anem a eu e què es a ia amb la inca, el bes ia i el labo a o i. La inca — diu la p opos a — se i ia pe allo ja i man eni el bes ia adqui i i els p oduc es que hi neixessin. El bes ia es a ia compos de mascles i emelles; els p ime s s'en ia ien a eu de Ca alunya pe a la cub ició; les emelles es a ien a la inca pe a la c ia de ep oduc o s. La inca, a més, se ia un cen e d'es udis expe imen als i un cen e de consul a on es esolguessin les qües ionis ècniques que els amade s solici essin. L'ART DUU PAGRS ?, La Es ació pecuà ia es a ia egida pe un Di ec o amb el co esponen pe sonal a ses o d es, pe sonal que o çosamen hau ia d'ésse nomb ós pe la na u alesa del se ei. Els pagesos que comencin de calcula els eballa- do s que necessi a una p opie a de cen mil du os; el g an nomb e de mossos que s'hau ien de menes e pe acompanya els semen als pels pobles i, pe úl im, el pe sonal del labo a o i. Els sous de o a aques a gen , pensem nosal es, s'acos a ien mol a qua an a mil du os cada any, és a di , que aques a suma ep esen a l'in e ès de 4 milions de pesse es. Pe ò, el gas a dine s, quan són ben gas a s, no ens ha espan a mai. El que ens dol, és gas a i no eu e la possibili a de ecob a mul iplicadamen les despeses. La Es ació pecuà ia p ojec ada íó a incapaç d'a end e els se eis de cub ició. En una inca de cen mil du os el nomb e d'animals que s'hi poden man eni és limi a . Descomp an l'espècie ca alla — i al com ansi ò ia- men p oposa l'au o del p ojec e d'Es ació pecuà ia, — esul a que la inca no po alimen a més que la cinc milèssima pa de la suma espec i a de les di e ses espècies de bes ia . Si es p escindeix de les emelles, conside an o s aques s animals mascles, un semen al pe cada cinc mil caps, en ben poca cosa po deixa sen i sa in luència. ün exemple acla i à millo la qües ió. Al Dipòsi de semen als de l'Es a . d'Hospi ale , hi hau à uns 80 exempla s. El nomb e de caps ca allins de Ca alunya és de 120 C0O, ap oximadamen . L'espècie ca allina és, de o es les espècies de Ca alunya, la que menys emelles é des inades a la ep oducció, i, no obs an , cada semen al de l'Es a co espon a 1.500 caps. Si es é en comp e que les eugues es compa eixen en e el gua á i el semen al, és a di , que la mei a de les eugues c ien mules, es compend à enca a millo que la Es ació pecuà ia p oposada pel senyo Es apé no acompli ia, de bon os, el pape que di senyo c eu que pod ien eali za els semen als de la Mancomuni a . La Es ació pecuà ia p ojec ada al menys hau ia d'ésse deu egades més g an pe a deixa sen i plename l sos e ec es. Es a di , ó a qües ió de que la Mancomuni a , pe a (inques i semen als, des inés la suma conside able de 6.000,000 de pesse es, acompanyades anyalmen d'una impo an íssima suma pe les soldades consegüen s. De mane a que ens obem que si la p opos a Hs apé s'accep a, al com es à edac ada, la insu iciència de la Es ació pecuà ia és mani es a, i en conseqüència els dine s se an mal gas a s. Si, pel con a i, es olgués do a a Ca alunya d'un se ei de cub ició comple , seguin la pau a- es able a en la p opos a, lla o s cal gas a sis milions de pesse es. C eiem que una Es ació pecuà ia en les o mes que s'acaben de mencio- na no és con enien a Ca alunya; la o ma que no és insu icien , és ca a. I és que el sis ema és dolen . Ho és des del pun de is a de la economia nacional, i ho és conside an les Es acions pecuà ies en sí. Bé a que l'Es a (Mancomuni a ) a o eixi la p oducció, que no es i indi e en al desen o llo de la iquesa nacional. Pe ò no hem de ole que l'Es a suplan i a la Socie a , que l'Es a in e ingui en ço que és p opi i peculia de la Socie a p oduc o a. Con osos aques s e mes, no hi hau ia cap aó pe a nega a un ab ican de gen es de pun que la Mancomuni a li 4 L'AKT DEL PAGÈS comp és els ale s i li es els dibuixos de les p endes que s'han de ab ica . Que l'Es a es imuli el pe eccionamen dels p oduc es, es à mol bé; pe això hi han les exposicions i concu sos. Pe ò de cap mane a que l'Es a p engui pa en la p oducció. Cada indus ial ( amade , a inai e, eixido ), que ab iqui els p oduc es que millo li semblin. Quan es iguin ab ica s, l'Es a a à san amen en p emia aquell indus ial que hagi e millo eina. Les Es acions pecuà ies són o el con a i d'això. L'Es a comença pe imposa el model de la me cade ia que s'ha de ab ica , i a més, com que pe ab ica un animal se'n necessi en dos, l'Es a hi posa el mascle i el amade la emella. Si aques sis ema es gene ali zés, l'Es a acaba ia pe ésse el ab ican de o s els p oduc es. En la Es ació pecuà ia, del senyo Es apé, hi ha una pa secundà ia que és la que a e e ència a les consul es i als expe imen s. Aques a pa es à en ies de eali za -se p omp amen , pe què el se ei de consul es ani à a cà ec del Cap del Se ei amade , que ha de in eg a una de les seccions de la Di ecció d'Ag icul u a de la Mancomuni a . La pa expe imen al és cosa de l'Escola Supe io d'Ag icul u a. La millo a amade a de Ca alunya s'ha de basa en sis emes in eg als i al ma eix emps amb consonància amb l'e a i públic. Vole millo a la Ramade ia pe la sola acció dels semen als és quasi impossible, si l'alimen ació, la higiene i la gimnasia uncional no hi in e - enen igualmen . Es sob e o al amade a qui s'ha de cul i a . Res hi ha millo que l'ensenyamen ; ensenyamen pe als'g ans i ensenyamen pe als pe i s. Ac ualmen la ciència amade a s'ensenya en els següen s g aus: l.e Enginye ag ícola, especialis a en Ramade ia. 2.0n Enginye ag ícola. 3.e Tècnic ag ícola. 4.n Cu se s de Ramade ia, >.n Conje ències sol es. Hi ha a més en p ojec e, en les o icines de la Mancomuni a , la c eació d'una Escola de Ve e inà ia o Ramade ia, i la o gani zació comple a de la ensenyança ambulan . Així, l'ensenyamen amade que p opo ciona à la Mancomuni a ab a- ça à o s els es amen s in elec uals: des de l'anal abe als es udis doc o als. L'ensenyamen no é^al e objec e que sabe còm i pe què es an les coses. El amade ensenya sab à pe ec amen la alo de o s i cada un dels elemen s'del p oblema amade . Si a n'això s'hi a egeix el p emi al mè i , és a di , el econeixemen i l'es ímul del amade que bé ha eballa , l'acció amade a de la Mancomu- ni a se à in eg al, comple a. Pe això úl im calen els Concu sos de bes ia amb p emis que alguin la pena. Nosal es hem calcula que són necessa is qua an a mil du os anyals. Pe acaba : al da an del p og ama g andiós i comple que la Manco- muni a es à desen o llan a a o de la Ramade ia, la p opos a del senyo Bs apé, o sigui la c eació d'una Es ació pecuà ia, no é aó d'ésse . M. ROSSELL I VILA