AGRICULTURA
1
RAMADERIA
Higiene i malal ies més eqüen s del conill
E
i, conill
és un
animal obus ,
el
qual
s'ha
adap a mol
bé a'ia
domes icació. Quan
el conill pe d
la
salu , l'home
lli sol
eni
una
g an pa
de
culpa,
i
això pe què l'ànima]
no
ha
pas
es a a ès
com
de ia.
Els conills
en
bona salu
són
aleg es, ius,
els ulls anima s,
d pèl
llus ós,
i
enjogassa s.
(Juan
un
conill
es
sepa a dels seus Companys
i
oman encongi
en un
eco,
que el seu pèl
s'e i-
ça,
que ii"
menja
ni
juga
i els
seus ulls
són hu-
mi s,
-n li, que
l'animal es à is ,
és que
es à
malal ,
ha
p ime a cosa
que es
a à
en
aques
cas,
immedia amen , se à po a l'animal
a una
gàbia
ben
sepa ada
de les
al es.
L'animal es an
sol i
allunya dels al es,
no
hi hau à pe ill
que
encomani
la
malal ia,
i p:
al a pa , se à
més
àcil pode -lo cu .i .
Una
de les
malal ies niés eqüen s
del
conill
és
la
dia ea.
Pe
egla gene al,
la
dia ea,
dei-
xan
a
pa
la
se a causa especí ica, es à de e -
minada
pe un
excés d'alimen ació acuosa.
Els
exc emen s
són
ous
al
p incipi
i
acaben
pe no
o ma
les
boles
que són
ca ac e ís iques
de la
k-ni a ilel conill.
El malal
es
posa à
en una
gàbia
que
sigui
calen a
i amb jaç
abundan ,
el
qual
se H can-
ia à ada
dia.
L'alimen ació
es
composa à
de
c os es
de pa,
ga o a, al als
o
al e enc
sec i
b anquillons
de
salze.
Si al cap de dos
dies
la
dia ea
no
disminuís, lla o s
se li
a à p end e
la següen medicina
:
Bica bona
de
sosa
i
g am
Subni a
de
bismu
i
g am
Aques a medicina
es
epa i à
en
in paque s.
Als malal s
de
dia ea se'ls dona à
un
paque
dia i.
Al
.cap
de dos
dies
es
eposa à,
i si la
dia ea pe sis eix,
es
dona an
dos
paque s
més
en
dos
dies1.
Dona
les
medicines
als
conills esul a
una
asca
una
mica di icul osa
pe a una
pe sona
sola.
Amb el
p ocedimen
que
anem
a di
això
és àcil.
Es
ica
el
conill din e
d'un sac
pe i
i
de ela o a,
la
boca
del
qual
es
pugui lliga
com
una
bossa
de
ca e e
pe
mi jà
d'un
co dill
o d'una be a.
Es
deixa eu e
el cap del
conill
pe
la
boca
del sac i
s'esco e
el
lligam.
El co-
nill
s'ha de
ica din e
el sac pe les
po es
de
da e a.
Un cop cl
conill din e
el sac, la pe -
sona que
li ha de
dona
In
medicina s'asseu, posa
el
sac
damun
la
alda
i
aga an
el
conill
pel
cla ell
li po e
p end e
la
medicina,
Ouan
la
medicina
és en
pól o s,
com la que
acabem
de
ecep a ,
es
i a din e
la
boca
i
l'ani-
mal
no
saben escopi ,
se
l'empassa à.
Si la me-
diciua
és
líquida
se li
dóna
amb una
xc inga-
pe a,
o
egan -li
la
go ja
pe al que
l'animal
no pugui esis i d'en ia -se
el
líquid.
La d'iislipiició,
que es
ca ac e i za
pe l'ab-
sència
de
em a
o mi
poca quan i a
i
mol
en-
du ida, p o é
d'un
ègim alimen ici massa o
o calen . Solen pa i -la
els
conills
als
quals man-
ca e d
i els
sob a g anes, a ines
i
u ó.
S'ha
de ac a l'al e ació donan e d
amb
abundàn-
cia,
o
sup imin du an alguns di s
els ali-
men s concen a s.
Al a
de les
malal ies eqüen s
és
'o almía
o
mal
d'ulls. Aques a p o é
de les
emanacions
dels ems
que hi ha
din e
o
so a
la
gàbia.
Els
ulls
es
anquen
i les
pa pelles p esen en
nom-
b osos g ans e mells
i
blancs,
els
quals
aca-
ben
pe
supu a .
Ne eja
bé el
local, en a
els
ulls
amb
aigua
bo icada
al 3 pe
cen , èbia,
i
posa damun
de
les pa pelles aselina bo icada.
La onya
de
l'o ella
és
una malal ia
de
ac a-
men lla g
i
quasi semp e ingua ible. Econòmi-
camen esul a
més
a an a jós ma a l'animal
de seguida.
La
gàbia
ou
es a a
el
malal se à
desin ec ada p ime amb aigua bullen
i
desp és,
du an es dies, amb una bona uixada cada
dia
de c esil
al 10 pe
cen .
Si en la
gàbia
hi
ha ia
al es conills, se an posa s
en
gàbia sepa ada
de
les
al es
i es
igila an
amb
a enció.
Al p i-
AGRICULTURA I RAMADERIA
me senyal d'in eecció es p ocedi à al sa.c i i.ci.
La hid opesía o en e g os po ésse deguda
a un excés d'humi a de la ació, en el qiial cas
n'hi hau à p ou pe a gua i -la, de dona ex-
clusi amen pe o a alimen ació ames de beç
amb les se es ulles. Així que l'animal es posi
una mica bé es o na à poc a poc al ègim o di-
na i.
Quan el en e g os és degu a la coccidiosi,
que en els animals mo s es coneix pe eni el
e ge ple de g ane s blancs, l'oli imola és un
bon emei. Amb un g am d'oli imola hi ha
medicina pe qua e conills. El ac amen du-
a à ui dies.
En esum, les malal ies dels conills es an so a
la dependència en g an pa d'un de ec e de a-
cionamen i d'una manca de ne eda . En co egi
aques s dos de ec es s'assegu a o ça la sahi del
conille .
M. ROSSELL I VILÀ
El mi alle del Pla del Llob ega
E
i, senyo R. Sala, de Balague , ha publica
en el núme o d'Ac.Kiciu,TURA
1
RAMADKKIA
del nies de desemb e, un a icle sob e uc icul-
u a, ben in e essan , sob e o en aques s mo-
men s en què a eu de Ca alunya s-'obse a una
o a endència a e g ans plan acions d'a b es
ui e s.
Sembla que la nos a coma ca del Llob ega
hagi es a el mi alle 011 mol a gen s'ha em-
badali . To hom qui a essa la nos a coma ca
i posseeix e enys en al 0 al ind e de la nos-
a e a, li en a, o segui , una mena de de-
sig ins, a l'ex em de l'en usiasme, de plan a
a b es ui e s a la se a p opie a . Anan en un
en dels que a essen la nos a coma ca, ací i
allà del agó, eu eu senyo s que pe llu as-
pec e, pe llu con e sa, donen a en end e que
llu s coneixemen s son ap esos segu amen de
la ines a es an . Veu eu com an càlculs, com
mesu en la iquesa de la coma ca, com p egonen
què els pagesos del Llob ega i im com el peix
a l'aigua.
Sí ; la coma ca del Llob ega , a p ime cop
d'ull, és mol ica. Du an la empo ada de les
p unes, su cap a l'es ange un en dia i ca -
ega exclusi amen de ui a ; ui a que a ui,
al com es em o gani za s, sabem el p eu de
cos , pe ò no en sabem el de enda.
Hi ha egades que el p eu de enda és ze o.
D'al es que a bé i, oh sa iesa, en aques
cas c eiem que sabem domina els me ca s de
casa es an .
Quan això a iba, no ens diuen es les a i es
e o ià ies, ni les duanes, ni cap de les despe-
ses gene als que an un o al de cinc pesse es
els deu quilos, des del camp ins al me ca es-
ange .
Quan es eben, pe ò, els eleg ames de 4/, 5/
i 5/6 xelins pe caixa de deu quilos—i això pas-
sa amb o ça eqüència, i mol es egades hom
els llegeix en o nan del me ca de Ba celona,
011 ha s'hagu de end e la ui a a p eu de e-
ben ada, com a un pa ell d'anys que a suc-
cein —, alesho es, oi que no é.< an bonic
?
Aques bé de Déu d'a b es an ben man in-
gu s,
an esponc osos, 110 és pas, ni de os, la
iquesa que sembla quan hom eu el cap pe la
ines a d'un agó de en.
Pe à pode es a segu s que l'anomenada de
ica que é la nos a coma ca no és un con e de
ades,
cald ia eu e desapa èixe mol s, in con-
y enieii sj alguns dels quals an sal an -se de
mica en mica, pe ò que d'al es, da an el ca-
àc e dels nos es pagesos, iga an mol emps
a eu e's sal a s.
En p ime lloc, enim un g an nomb e de p u-
ne es el ui de les quals és poc es ima als
me ca s es ange s.
Als.
me ca s es ange s no hi anem solamen
nosal es.
P incipalmen al me ca de Lond es hi acuden
F ança, Algè ia, I àlia, e c.
Tenim la p una coneguda pe Japonesa, de co-
lo blanc—a ui la més abundan a la coma ca—,
que a Lond es es oba amb la Bu bank d'Al-
gè ia, i, na u almen , essen aques a més ap e-
dSda pe la se a colo , ens obem en g an in-
e io i a .