scieee Open visual document viewer

Higiene i malalties més freqüents en el conill

Rossell i Vilar, Pere Màrtir

Abstract

Rossell i Vilar, Pere Màrtir

Full text

AGRICULTURA 1 RAMADERIA Higiene i malal ies més eqüen s del conill E i, conill és un animal obus , el qual s'ha adap a mol bé a'ia domes icació. Quan el conill pe d la salu , l'home lli sol eni una g an pa de culpa, i això pe què l'ànima] no ha pas es a a ès com de ia. Els conills en bona salu són aleg es, ius, els ulls anima s, d pèl llus ós, i enjogassa s. (Juan un conill es sepa a dels seus Companys i oman encongi en un eco, que el seu pèl s'e i- ça, que ii" menja ni juga i els seus ulls són hu- mi s, -n li, que l'animal es à is , és que es à malal , ha p ime a cosa que es a à en aques cas, immedia amen , se à po a l'animal a una gàbia ben sepa ada de les al es. L'animal es an sol i allunya dels al es, no hi hau à pe ill que encomani la malal ia, i p: al a pa , se à més àcil pode -lo cu .i . Una de les malal ies niés eqüen s del conill és la dia ea. Pe egla gene al, la dia ea, dei- xan a pa la se a causa especí ica, es à de e - minada pe un excés d'alimen ació acuosa. Els exc emen s són ous al p incipi i acaben pe no o ma les boles que són ca ac e ís iques de la k-ni a ilel conill. El malal es posa à en una gàbia que sigui calen a i amb jaç abundan , el qual se H can- ia à ada dia. L'alimen ació es composa à de c os es de pa, ga o a, al als o al e enc sec i b anquillons de salze. Si al cap de dos dies la dia ea no disminuís, lla o s se li a à p end e la següen medicina : Bica bona de sosa i g am Subni a de bismu i g am Aques a medicina es epa i à en in paque s. Als malal s de dia ea se'ls dona à un paque dia i. Al .cap de dos dies es eposa à, i si la dia ea pe sis eix, es dona an dos paque s més en dos dies1. Dona les medicines als conills esul a una asca una mica di icul osa pe a una pe sona sola. Amb el p ocedimen que anem a di això és àcil. Es ica el conill din e d'un sac pe i i de ela o a, la boca del qual es pugui lliga com una bossa de ca e e pe mi jà d'un co dill o d'una be a. Es deixa eu e el cap del conill pe la boca del sac i s'esco e el lligam. El co- nill s'ha de ica din e el sac pe les po es de da e a. Un cop cl conill din e el sac, la pe - sona que li ha de dona In medicina s'asseu, posa el sac damun la alda i aga an el conill pel cla ell li po e p end e la medicina, Ouan la medicina és en pól o s, com la que acabem de ecep a , es i a din e la boca i l'ani- mal no saben escopi , se l'empassa à. Si la me- diciua és líquida se li dóna amb una xc inga- pe a, o egan -li la go ja pe al que l'animal no pugui esis i d'en ia -se el líquid. La d'iislipiició, que es ca ac e i za pe l'ab- sència de em a o mi poca quan i a i mol en- du ida, p o é d'un ègim alimen ici massa o o calen . Solen pa i -la els conills als quals man- ca e d i els sob a g anes, a ines i u ó. S'ha de ac a l'al e ació donan e d amb abundàn- cia, o sup imin du an alguns di s els ali- men s concen a s. Al a de les malal ies eqüen s és 'o almía o mal d'ulls. Aques a p o é de les emanacions dels ems que hi ha din e o so a la gàbia. Els ulls es anquen i les pa pelles p esen en nom- b osos g ans e mells i blancs, els quals aca- ben pe supu a . Ne eja bé el local, en a els ulls amb aigua bo icada al 3 pe cen , èbia, i posa damun de les pa pelles aselina bo icada. La onya de l'o ella és una malal ia de ac a- men lla g i quasi semp e ingua ible. Econòmi- camen esul a més a an a jós ma a l'animal de seguida. La gàbia ou es a a el malal se à desin ec ada p ime amb aigua bullen i desp és, du an es dies, amb una bona uixada cada dia de c esil al 10 pe cen . Si en la gàbia hi ha ia al es conills, se an posa s en gàbia sepa ada de les al es i es igila an amb a enció. Al p i- AGRICULTURA I RAMADERIA me senyal d'in eecció es p ocedi à al sa.c i i.ci. La hid opesía o en e g os po ésse deguda a un excés d'humi a de la ació, en el qiial cas n'hi hau à p ou pe a gua i -la, de dona ex- clusi amen pe o a alimen ació ames de beç amb les se es ulles. Així que l'animal es posi una mica bé es o na à poc a poc al ègim o di- na i. Quan el en e g os és degu a la coccidiosi, que en els animals mo s es coneix pe eni el e ge ple de g ane s blancs, l'oli imola és un bon emei. Amb un g am d'oli imola hi ha medicina pe qua e conills. El ac amen du- a à ui dies. En esum, les malal ies dels conills es an so a la dependència en g an pa d'un de ec e de a- cionamen i d'una manca de ne eda . En co egi aques s dos de ec es s'assegu a o ça la sahi del conille . M. ROSSELL I VILÀ El mi alle del Pla del Llob ega E i, senyo R. Sala, de Balague , ha publica en el núme o d'Ac.Kiciu,TURA 1 RAMADKKIA del nies de desemb e, un a icle sob e uc icul- u a, ben in e essan , sob e o en aques s mo- men s en què a eu de Ca alunya s-'obse a una o a endència a e g ans plan acions d'a b es ui e s. Sembla que la nos a coma ca del Llob ega hagi es a el mi alle 011 mol a gen s'ha em- badali . To hom qui a essa la nos a coma ca i posseeix e enys en al 0 al ind e de la nos- a e a, li en a, o segui , una mena de de- sig ins, a l'ex em de l'en usiasme, de plan a a b es ui e s a la se a p opie a . Anan en un en dels que a essen la nos a coma ca, ací i allà del agó, eu eu senyo s que pe llu as- pec e, pe llu con e sa, donen a en end e que llu s coneixemen s son ap esos segu amen de la ines a es an . Veu eu com an càlculs, com mesu en la iquesa de la coma ca, com p egonen què els pagesos del Llob ega i im com el peix a l'aigua. Sí ; la coma ca del Llob ega , a p ime cop d'ull, és mol ica. Du an la empo ada de les p unes, su cap a l'es ange un en dia i ca - ega exclusi amen de ui a ; ui a que a ui, al com es em o gani za s, sabem el p eu de cos , pe ò no en sabem el de enda. Hi ha egades que el p eu de enda és ze o. D'al es que a bé i, oh sa iesa, en aques cas c eiem que sabem domina els me ca s de casa es an . Quan això a iba, no ens diuen es les a i es e o ià ies, ni les duanes, ni cap de les despe- ses gene als que an un o al de cinc pesse es els deu quilos, des del camp ins al me ca es- ange . Quan es eben, pe ò, els eleg ames de 4/, 5/ i 5/6 xelins pe caixa de deu quilos—i això pas- sa amb o ça eqüència, i mol es egades hom els llegeix en o nan del me ca de Ba celona, 011 ha s'hagu de end e la ui a a p eu de e- ben ada, com a un pa ell d'anys que a suc- cein —, alesho es, oi que no é.< an bonic ? Aques bé de Déu d'a b es an ben man in- gu s, an esponc osos, 110 és pas, ni de os, la iquesa que sembla quan hom eu el cap pe la ines a d'un agó de en. Pe à pode es a segu s que l'anomenada de ica que é la nos a coma ca no és un con e de ades, cald ia eu e desapa èixe mol s, in con- y enieii sj alguns dels quals an sal an -se de mica en mica, pe ò que d'al es, da an el ca- àc e dels nos es pagesos, iga an mol emps a eu e's sal a s. En p ime lloc, enim un g an nomb e de p u- ne es el ui de les quals és poc es ima als me ca s es ange s. Als. me ca s es ange s no hi anem solamen nosal es. P incipalmen al me ca de Lond es hi acuden F ança, Algè ia, I àlia, e c. Tenim la p una coneguda pe Japonesa, de co- lo blanc—a ui la més abundan a la coma ca—, que a Lond es es oba amb la Bu bank d'Al- gè ia, i, na u almen , essen aques a més ap e- dSda pe la se a colo , ens obem en g an in- e io i a .