ANY XV-NUM. 2 15 FEBRER 1931
II
II
AGRICULTURA
I RAMADERIA
DIES DE SORTIDA: EL 15 DE CADA MES
UN SOL NÚMERO: 1 Pesse a
DISECTOR:
M. ROSSELL I VILARSUBSCRIPCIÓ:
BARCELONA,
ANY:
l'les
9
FORA: P u. 10 KSTUANCIKR: I'ICI. 11
La genè ica aplicada a la p oducció d'animals
[hi esum i un comen a i
E
N el Cong és In e nacional de Medicina Ve-
e inà ia celeb a l'any passa a Lond es,
el
p o .
A. Pi occhi, Di ec o de l'Es ació ex-
pe imen al de Zoo ecnia anexa a l'Ins i u eial
supe io ag ícola de Milà, p esen à una comu-
nicació el í ol de la qual se eix pe a encap-
çala aques a icle.
Passem a adui el esum de di a comuni-
cació :
«Les egles mendelianes no es poden aplica
en gene al en el domini zoo ècnic, i no es po
accep a sense ese es les concepcions neomen-
delianes sob e el enomen he edi a i, pe les se-
güen s aons :
»i.
Les aces d'animals domès ics enen qua-
si o es un o igen mes ís. Es comp end à pe
aques e el que esde ind à espec e el compo -
amen he edi a i de ca àc e s alelomò ics,
àdhuc p ac ican el monohib idisme. La de e -
minació de la pu esa de la aça abans de e els
c euamen s, pod ia, quan més, eali za -se si es
ac és de ca àc e s mo ològics mol simples
( o ma de la c es a, pa icula i a de la pigmen-
ado,
e c.) en pe i s animals mol p olí ics. Pe ò,
en el cas de ca àc e s isiologies quan i a ius
(ap i ud a la p oducció de lle , ca n, e c.) en
els g ans animals de ecundi a limi ada, es o-
ben obs acles quasi in encibles.
»2.
L'au o ecundació dels p oduc es F1, F2...
és eemplaçada en els animals domès ics pe
l'am imíxia. D'ací la di icul a de econèixe els
indi idus DD i DR, que p esen en el ma eix
eno ip. Teò icamen , es pod ia esold e la di-
icul a en l'anàlisi genè ica de la descendència.
Pe ò aques anàlisi no és pas àiil en el bes ia
g os,
pe aó de ce es causes que a en la de-
e minació de la pu esa de aça i sob e les quals
l'au o passa a segui a mani es a .
»3< El pe i nomb e de p oduc es que els ani-
mals domès ics donen cada any cons i ueix una
de les més se ioses di icul a s : ope an en pocs
indi idus és a . oba elacions numè iques
mendelianes i ins po dona -se el cas que els
p oduc es neixin o s amb el ca àc e dominan
o, més excepcionalmen , ecessiu.
»4.
Cal un g an nomb e d'animals pe a ob-
eni indi idus p esen an combinacions cons-
an s de di e sos ca àc e s, puix que les in es-
igacions han demos a que, en aques cas, els
indi idus pu s són en elació al o al dels indi-
idus d'expe iència com i : 16 pe a la combi-
nació de dos ca àc e s ; i : 64 pe a es ca àc-
e s ; 1 : 256 pe a qua e ca àc e s ; 1 :
1.048.576
pe a deu ca àc e s, i i : i ilió pe a in ca-
àc e s.
»5-
La lla gada del cicle biològic dels animals
domès ics ag euja aques es causes. Pe a de e -
mina la pu esa dels indi idus pe a c eua i e
l'anàlisi genè ica de la descendència d'animals
unípa s, de lla ga ges ació, de ecundi a limi-
ada, a egades cald ia més d'un segle.
»6.
En els animals domès ics és di ícil la de-
inició i la iden i icació de ca àc e s, sob e o
pels ca àc e s quan i a ius d'in e ès zo-eeonòmic
(pes,
con o mació, ap i ud lle e a, e c.) La inde-
pendència d'aques s da e s, a cauisa de llu
complexi a i pe què són semp e co ela ius d'al-
es ca àc e s, no semp e són demos ables.
»7-
I a concepció ac a o ial, o ag eujan
o amen la eo ia mendeliana, ha augmen a
les di icul a s d'aplica -les als animals. «Ca àc-
e » i « ac o » no són més que mo s, pe ò 110
22AGRICULTURA
1
RAMADKRIA
explicacions. Soni lluny d'a iba a una ín e
p e ació plausible de les coses mi jançan la su-
posició de l'exis ència de ac o s i de... ac o s
modi icado s d'al es ac o s!
«8.
Els neomendelians locali zen el pa imo
ni he edi a i en ls c omosomes. Cal, pe ò, e-
ni comp e del i i oplasniíi, com ho p o a l'he
Min i.i ci oplasmà ica de Co eus i la p esència
de
subs àncies
g up-espec iques
en c-ls
glòbuls
• Tol i econeixen que, g àcies als es udis dels
mendelians i dels neomendelians, molles qües-
ions isiològiques i de la descendència apa ei-
xen menys obscu es que abans, l'au o en én
que enca a s'ha d'expe imen a mol en el dila-
a caní]) de la biologia, abans d'a iba a es-
a ui a i macions se ioses des del pun de is a
p àc ic.»
Mol cus plau que un aoo ècnic de la àlua i
'l'KHKA
A
MÍKTAI
P o éSSo Voi clli
Pl'o ,
Pi oec/U,
P o .
Ih' hawh ,
P 'o ,
RosSlil
oigs de l'home, com ni hi majo pa de cèl·lu-
les ixes del eos i en els espe ma ozoides. A
més,
cal eni comp e de les condicions en les
quals es eali za el desen olupamen , com ha
es a
p o al
pe
es udis
de la
sexuali a
dels
ba-
acis.
»<).
Les imi acions que apa eixen b uscamen
i les quals es decla en a segui he edi à ies, no
s'expliquen
pas pel que
a ec a
a
llu e iologia.
Aques es mu acions embulleu l'aplicació de la
icona mendeliana.
»io.
I,a gimnàs ica uncional dels di e sos
apa ells
a la
qual
deuen
so me e's
els ani-
mal:, pe a millo u ili za -los cons i ueix en
ca a
un
obs acle
pe a la
jus a in e p e ació
dels
esul a s de les expe iències de genè ica. En
e ec e, no es sab ia de e mina hi pa que d'a-
ques s esul a s es deu a l'he ència i la que és
deguda a la gimnàs ica uncional.
ep esen ació del
p o .
Pi occhi hagi p esen a
en el Cong és in e nacional de Lond es una co-
comunicació que exp essa el alo de la genè ica
en zoo ecnia, la qual se i à p incipalmen pei
;i posa en gua da mol a gen i en e elles bas>
an s zoo ècnics, an en usias es amb la genè-
ica com indi e en s i hos ils als coneixemen s
d'he ència i de a iació que es posseïen abans
de l'apa ició del nii·iidclisiuc.
Hem de con essa que nosal es, sense deixa
de econèixe la impo ància que la genè ica i
en he ència cu gene al, no hem c egu mai que
els mè odes d'aques a no a ciència poguessin
eni en la zoo ecnia el seu camp adequa ,
En la nos a cà ed a semp e hem mani es a
l'opillió cu el sen i que acabem de pa -
la . En ni.1.: publicà em un pe i llib e des ina
a l'ensenyamen pos al, i ula
«I,a
Rep oduc-
ció i l'He ència en el bes ia », on espec e la
AGRICULTURA
I
RAMADERIA
qües ió que ens ocupa, dèiem com esum en el
pe i espai que dedicà em al niendelisme :
«En les espècies unípa es, en els g ans ani-
mals,
èquids i bo ins, les lleis de Mcndel no hi
oben, a a pe a a, aplicació. No em de pas-
sada que la majo ia de casos de c euamen s el
mes ís po a ca àc e s de les aces ep esen ades
pe son pa e, i que les obse acions d'he ència
p eponde an , que es pod ien p end e com p i-
me a gene ació ilial en he ència mendeliaua,
són e i ablemen excepcionals. Recen men ,
John Gowen, de l'Es ació d'Ag icul u a del Mai-
ne (EE. UU.), eali /à in es igacions en bes ia
bo í sob e niendelisme. La conclusió de di au-
o és que enca a no es po a i ma es i que les
expe iències
s'han
de con inua . Pe au o e e-
ència podem di que el p o esso Wilson, de
Dublin, man é ac ualmen un c i e i com el que
s'acaba d'exposa , pe ò a i ma iu pel que es e-
e eix a la p oducció de lle . En esum, el nien-
delisme, a pa de la p ecisió que apo a als e-
nòmens he edi a is, espec e a qualques espècies
ege als i animals, cons i ueix un esque pe a
la in es igació dels poblemes de l'he ència, do-
nan a aques a b anca de la biologia una ac i i-
a insospi ada.»
L'any següen d'ha e publica aques llib e
ingué lloc a Ba celona el Cong és Mundial
d'A icul u a, en el qual assi i en ac i amen els
nos es col·legues Declnunb e, Voi ellie i Pi oc-
chi.
E a na u al que en les nos es con e ses
zoo ècniques es pa lés de genè ica, i en ella jo
aig mani es a el c i e i que sos enia.
Diem o això pe què ja és ho a que es eac-
cioni con a la genè ica. L'es udi de l'he ència i-
de la a iació no p og essa à gai e posan en joc
elemen s igu a s ep esen a ius. Pa ida is del
mecanicisme, c eiem que aques s es udis poden,
o ien an -los en al es sen i s, oba explica-
cions en consonància amb la doc ina posi i is-
a. N'hem dona un exemple amb la nos a esi
de l'a a isme.
M.
ROSSELL
I
VILAR
La mu uali a con a
la
mo ali a
del
bes ia
a F ança
A F ança l'assegu ança mu ua con a la mo -
ali a del bes ia es à es able a en es g aus
di e en s :
1.
En la se a base, la cèl·lula inicial ; la
caixa mú ua local que ha d'es a cons i uïda al-
menys pe se memb es.
2.
Les caixes egionals o depa amen als de
eassegu ança, que ag upen les caixes locals.
J. Les caixes nacionals, que ag upen les an-
e io s.
Dic caixes nacionals pe què n'hi ha dues que
depenen de dos o ganismes di e en s : una de la
Socie a d'Ag icul o s de F ança i una al a de
la Fede ació Nacional de la mu uali a i coope-
ació ag ícoles.
Les caixes egionals, en nomb e de més de
en a, es an a iliades a una o al a d'aques es
caixes nacionals.
Funcionamen d'una mú ua local. - ÍIs un
p incipi pe o hom admès la necessi a de un-
da mú ues locals de pe i a ci cumsc ipció. La
isi a de les quad es i aque ies, la alo ació
del bes ia , la cons a ació del alo mo al dels
seus adhe en s, no po e -se niés que en e ag i-
cul o s d'un ma eix poble.
Ks à ixa pe la legislació ancesa que el
alo de les p imes de segu no poden ésse in-
e io s al i'25 pe 100 pe al bes ia bo í, 2 pe
100 pe al ca allí i 4 pe 100 pe al bes ia
po cí.
En les mú ues locals a iliades, pe exemple,
a la egional del Sud-es , enen es able es les
següen s p imes :
P eu bàsic
1
'50 % 2'50 %
Sob ep imes especials :
Risc de mo a causa del
pa ©'30
0*30
Especial pe coma ques
que so eixen o a mo -
ali a o'io
0*20
Valo s supe io s de :
5.000
ancs pels èquids
4.000 ancs pels bò ids
o'io pe cada ac-
ció de 1.000 .
T eballs en boscos i al-
es eballs especials . . 1*50 %
0*20
%