Genética aplicada a la producció d'animals

ANY XV-NUM. 2 15 FEBRER 1931 II II AGRICULTURA I RAMADERIA DIES DE SORTIDA: EL 15 DE CADA MES UN SOL NÚMERO: 1 Pesse a DISECTOR: M. ROSSELL I VILARSUBSCRIPCIÓ: BARCELONA, ANY: l'les 9 FORA: P u. 10 KSTUANCIKR: I'ICI. 11 La genè ica aplicada a la p oducció d'animals [hi esum i un comen a i E N el Cong és In e nacional de Medicina Ve- e inà ia celeb a l'any passa a Lond es, el p o . A. Pi occhi, Di ec o de l'Es ació ex- pe imen al de Zoo ecnia anexa a l'Ins i u eial supe io ag ícola de Milà, p esen à una comu- nicació el í ol de la qual se eix pe a encap- çala aques a icle. Passem a adui el esum de di a comuni- cació : «Les egles mendelianes no es poden aplica en gene al en el domini zoo ècnic, i no es po accep a sense ese es les concepcions neomen- delianes sob e el enomen he edi a i, pe les se- güen s aons : »i. Les aces d'animals domès ics enen qua- si o es un o igen mes ís. Es comp end à pe aques e el que esde ind à espec e el compo - amen he edi a i de ca àc e s alelomò ics, àdhuc p ac ican el monohib idisme. La de e - minació de la pu esa de la aça abans de e els c euamen s, pod ia, quan més, eali za -se si es ac és de ca àc e s mo ològics mol simples ( o ma de la c es a, pa icula i a de la pigmen- ado, e c.) en pe i s animals mol p olí ics. Pe ò, en el cas de ca àc e s isiologies quan i a ius (ap i ud a la p oducció de lle , ca n, e c.) en els g ans animals de ecundi a limi ada, es o- ben obs acles quasi in encibles. »2. L'au o ecundació dels p oduc es F1, F2... és eemplaçada en els animals domès ics pe l'am imíxia. D'ací la di icul a de econèixe els indi idus DD i DR, que p esen en el ma eix eno ip. Teò icamen , es pod ia esold e la di- icul a en l'anàlisi genè ica de la descendència. Pe ò aques anàlisi no és pas àiil en el bes ia g os, pe aó de ce es causes que a en la de- e minació de la pu esa de aça i sob e les quals l'au o passa a segui a mani es a . »3< El pe i nomb e de p oduc es que els ani- mals domès ics donen cada any cons i ueix una de les més se ioses di icul a s : ope an en pocs indi idus és a . oba elacions numè iques mendelianes i ins po dona -se el cas que els p oduc es neixin o s amb el ca àc e dominan o, més excepcionalmen , ecessiu. »4. Cal un g an nomb e d'animals pe a ob- eni indi idus p esen an combinacions cons- an s de di e sos ca àc e s, puix que les in es- igacions han demos a que, en aques cas, els indi idus pu s són en elació al o al dels indi- idus d'expe iència com i : 16 pe a la combi- nació de dos ca àc e s ; i : 64 pe a es ca àc- e s ; 1 : 256 pe a qua e ca àc e s ; 1 : 1.048.576 pe a deu ca àc e s, i i : i ilió pe a in ca- àc e s. »5- La lla gada del cicle biològic dels animals domès ics ag euja aques es causes. Pe a de e - mina la pu esa dels indi idus pe a c eua i e l'anàlisi genè ica de la descendència d'animals unípa s, de lla ga ges ació, de ecundi a limi- ada, a egades cald ia més d'un segle. »6. En els animals domès ics és di ícil la de- inició i la iden i icació de ca àc e s, sob e o pels ca àc e s quan i a ius d'in e ès zo-eeonòmic (pes, con o mació, ap i ud lle e a, e c.) La inde- pendència d'aques s da e s, a cauisa de llu complexi a i pe què són semp e co ela ius d'al- es ca àc e s, no semp e són demos ables. »7- I a concepció ac a o ial, o ag eujan o amen la eo ia mendeliana, ha augmen a les di icul a s d'aplica -les als animals. «Ca àc- e » i « ac o » no són més que mo s, pe ò 110 22AGRICULTURA 1 RAMADKRIA explicacions. Soni lluny d'a iba a una ín e p e ació plausible de les coses mi jançan la su- posició de l'exis ència de ac o s i de... ac o s modi icado s d'al es ac o s! «8. Els neomendelians locali zen el pa imo ni he edi a i en ls c omosomes. Cal, pe ò, e- ni comp e del i i oplasniíi, com ho p o a l'he Min i.i ci oplasmà ica de Co eus i la p esència de subs àncies g up-espec iques en c-ls glòbuls • Tol i econeixen que, g àcies als es udis dels mendelians i dels neomendelians, molles qües- ions isiològiques i de la descendència apa ei- xen menys obscu es que abans, l'au o en én que enca a s'ha d'expe imen a mol en el dila- a caní]) de la biologia, abans d'a iba a es- a ui a i macions se ioses des del pun de is a p àc ic.» Mol cus plau que un aoo ècnic de la àlua i 'l'KHKA A MÍKTAI P o éSSo Voi clli Pl'o , Pi oec/U, P o . Ih' hawh , P 'o , RosSlil oigs de l'home, com ni hi majo pa de cèl·lu- les ixes del eos i en els espe ma ozoides. A més, cal eni comp e de les condicions en les quals es eali za el desen olupamen , com ha es a p o al pe es udis de la sexuali a dels ba- acis. »<). Les imi acions que apa eixen b uscamen i les quals es decla en a segui he edi à ies, no s'expliquen pas pel que a ec a a llu e iologia. Aques es mu acions embulleu l'aplicació de la icona mendeliana. »io. I,a gimnàs ica uncional dels di e sos apa ells a la qual deuen so me e's els ani- mal:, pe a millo u ili za -los cons i ueix en ca a un obs acle pe a la jus a in e p e ació dels esul a s de les expe iències de genè ica. En e ec e, no es sab ia de e mina hi pa que d'a- ques s esul a s es deu a l'he ència i la que és deguda a la gimnàs ica uncional. ep esen ació del p o . Pi occhi hagi p esen a en el Cong és in e nacional de Lond es una co- comunicació que exp essa el alo de la genè ica en zoo ecnia, la qual se i à p incipalmen pei ;i posa en gua da mol a gen i en e elles bas> an s zoo ècnics, an en usias es amb la genè- ica com indi e en s i hos ils als coneixemen s d'he ència i de a iació que es posseïen abans de l'apa ició del nii·iidclisiuc. Hem de con essa que nosal es, sense deixa de econèixe la impo ància que la genè ica i en he ència cu gene al, no hem c egu mai que els mè odes d'aques a no a ciència poguessin eni en la zoo ecnia el seu camp adequa , En la nos a cà ed a semp e hem mani es a l'opillió cu el sen i que acabem de pa - la . En ni.1.: publicà em un pe i llib e des ina a l'ensenyamen pos al, i ula «I,a Rep oduc- ció i l'He ència en el bes ia », on espec e la AGRICULTURA I RAMADERIA qües ió que ens ocupa, dèiem com esum en el pe i espai que dedicà em al niendelisme : «En les espècies unípa es, en els g ans ani- mals, èquids i bo ins, les lleis de Mcndel no hi oben, a a pe a a, aplicació. No em de pas- sada que la majo ia de casos de c euamen s el mes ís po a ca àc e s de les aces ep esen ades pe son pa e, i que les obse acions d'he ència p eponde an , que es pod ien p end e com p i- me a gene ació ilial en he ència mendeliaua, són e i ablemen excepcionals. Recen men , John Gowen, de l'Es ació d'Ag icul u a del Mai- ne (EE. UU.), eali /à in es igacions en bes ia bo í sob e niendelisme. La conclusió de di au- o és que enca a no es po a i ma es i que les expe iències s'han de con inua . Pe au o e e- ència podem di que el p o esso Wilson, de Dublin, man é ac ualmen un c i e i com el que s'acaba d'exposa , pe ò a i ma iu pel que es e- e eix a la p oducció de lle . En esum, el nien- delisme, a pa de la p ecisió que apo a als e- nòmens he edi a is, espec e a qualques espècies ege als i animals, cons i ueix un esque pe a la in es igació dels poblemes de l'he ència, do- nan a aques a b anca de la biologia una ac i i- a insospi ada.» L'any següen d'ha e publica aques llib e ingué lloc a Ba celona el Cong és Mundial d'A icul u a, en el qual assi i en ac i amen els nos es col·legues Declnunb e, Voi ellie i Pi oc- chi. E a na u al que en les nos es con e ses zoo ècniques es pa lés de genè ica, i en ella jo aig mani es a el c i e i que sos enia. Diem o això pe què ja és ho a que es eac- cioni con a la genè ica. L'es udi de l'he ència i- de la a iació no p og essa à gai e posan en joc elemen s igu a s ep esen a ius. Pa ida is del mecanicisme, c eiem que aques s es udis poden, o ien an -los en al es sen i s, oba explica- cions en consonància amb la doc ina posi i is- a. N'hem dona un exemple amb la nos a esi de l'a a isme. M. ROSSELL I VILAR La mu uali a con a la mo ali a del bes ia a F ança A F ança l'assegu ança mu ua con a la mo - ali a del bes ia es à es able a en es g aus di e en s : 1. En la se a base, la cèl·lula inicial ; la caixa mú ua local que ha d'es a cons i uïda al- menys pe se memb es. 2. Les caixes egionals o depa amen als de eassegu ança, que ag upen les caixes locals. J. Les caixes nacionals, que ag upen les an- e io s. Dic caixes nacionals pe què n'hi ha dues que depenen de dos o ganismes di e en s : una de la Socie a d'Ag icul o s de F ança i una al a de la Fede ació Nacional de la mu uali a i coope- ació ag ícoles. Les caixes egionals, en nomb e de més de en a, es an a iliades a una o al a d'aques es caixes nacionals. Funcionamen d'una mú ua local. - ÍIs un p incipi pe o hom admès la necessi a de un- da mú ues locals de pe i a ci cumsc ipció. La isi a de les quad es i aque ies, la alo ació del bes ia , la cons a ació del alo mo al dels seus adhe en s, no po e -se niés que en e ag i- cul o s d'un ma eix poble. Ks à ixa pe la legislació ancesa que el alo de les p imes de segu no poden ésse in- e io s al i'25 pe 100 pe al bes ia bo í, 2 pe 100 pe al ca allí i 4 pe 100 pe al bes ia po cí. En les mú ues locals a iliades, pe exemple, a la egional del Sud-es , enen es able es les següen s p imes : P eu bàsic 1 '50 % 2'50 % Sob ep imes especials : Risc de mo a causa del pa ©'30 0*30 Especial pe coma ques que so eixen o a mo - ali a o'io 0*20 Valo s supe io s de : 5.000 ancs pels èquids 4.000 ancs pels bò ids o'io pe cada ac- ció de 1.000 . T eballs en boscos i al- es eballs especials . . 1*50 % 0*20 %