AGRICULTURA
I
RAMADERIA
Expe iències d'alimen ació de gallines
N
o o hom
és bo pe a
expe imen a , cos;i
que equi al
a
di que hi ha expe iències bo-
nes
i
dolen es. Una expe iència bona
és la
eali -
zada
pe
l'home
que é el
cos um
o
l'o ici
d'ex-
pe imen a
;
aques home, que
sol
ésse
un
cien-
í ic,
sap
elliga o s
els
caps
que es
p esen en
du an l'expe iència, adui
el
signi ica
de
cada
enomen
i
sabe
al
ma eix emps engloba els
e-
sul a s gene als
de
l'expe iència.
Hi
ha
mol s a ecciona s
que
desp és d'ha e
llegi
el
p ospec e dels a an a ges
d'un
alimen
que en al
o
al casa,
es
disposa
a
expe imen a -
lo
i
mani es a
a qui ho
p egun a
i a
egades
sense demana -li,
els
e ec es
que ha
ob ingu
en
la
p o a,
i
més que
o
o mula -ne
un
judici
de ini iu.
Ris a icul o s p àc ics a an assen adameu ,
semp e que escol in
els
esul a s
de
les expe ièn-
cies
d'un
alimen nou,
de
ole sabe
la
capa-
ci a expe imen al que
é el
subjec e que
ha
ea-
li za
la
p o a.
Si
aques
no és un
ècnic
en la
ma è ia, cald à posa
els
esul a s que
s'han
ob-
ingu
de
l'expe iència
en
qua an ena.
Si, pel
con a i, l'expe imen ado és una pe sona amb co-
neixemen s
i
a esada
a
eballs d'aques a clas-
se,
l'expe iència assoli à
el
màxim
de
ga an ia,
i, pe consegüen , se à
o
no aplicable
a
l'explo a-
ció a ícola.
Un d'aques s expe imen ado s conscien s
és
el senyo Delmàs,
que
di igeix
el
cen e expe i-
men al a ícola
de
Pey olles,
n
P o ença. Delmàs
expe imen à successi amen qua e .alimen s
: 'a
a ina
de
glans,
els
g ane s
de
aïm,
les
g anes
de so go
o
meuca
i la
a ina
de
peix.
Les expe iències
es
eali za en
en
gallines
Legho n blanques
i en
plena pos a.
La a ina de glans ou expe imen ada amb l'ob-
jec e
de
mi a
si
podia subs i ui
el
segó, cosa
que ep esen a ia, l'es al i
d'un
e ç
del
alo
de
la ació.
La
a ina
de
glans s'ob ingué o an
p ime aques ui
en el
o n
i
desp és eduï s
n pols
pe un
molí.
La
a ina
de
glans
é l'as-
pec e
de
colo canyella,
és
mol ina
i es
manipu-
la àcilmen , ba ejan -se
bé
amb l'aigua.
L'expe iència du à en a dies.
Ris
esul a s
o en
els
següen s
: al cap de
ui dies
la
pos a
es pa à,
no
o nan ins
al cap de
in -i-cinc.
L'aspec e ex e io
de les
gallines, pe ò, no podia
ésse
més
sa is ac o i
:
c es a e mella, i aci-
a dels mo imen s, ploma ge llus ós,
és a di ,
o s
els
ca àc e s
que
deno en sani a .
Ris g ane s
de
b isa, que olun à iamen men-
gen amb gus algunes gallines, donà ambé pès-
sims esul a s. L'expe iència du à dos mesos.
La
quan i a dià ia consumida
pe
cada gallina
e a
de
20
g ams, quan i a
que
se í
pe a
ebaixa
de
la
ació
el
ma eix pes
de
ci ada.
Al
cap d'al-
guns dies
la
pos a s'a u à. Així
que es
sup imí
el
nou
alimen
la
pos a o nà
poc a poc a e-
mun a
al
lloc que ocupa a.
L'au o pensa
que
l'e ec e desas ós
de la a-
ina
de
glans
i
dels g ane s
de
b isa depenen
de
la g an quan i a
de
aní
que
con enen aques s
ui s,
els
quals,
pe la
se a as ingencia,
in-
d ien una acció des a o able
en els
o a is.
Rl so go dona
en
g a, que
es
sol comp a més
ba a que
el
inó ese, p oduí esul a s sa is ac o-
is.
Les gallines alimen ades amb aques g a du-
an dos mesos han man ingu
la
pos a
al
ma eix
ni ell de les que menja en ci ada,
de
mane a que
po subs i ui a an a josamen aques Úl im
ce-
eal.
I
a
p opòsi
de
ce eals, o hom
sap
que
hi ha.
mol s a icul o s que acos umen
a
dona una pa
de
la
ació
en
g anes ge minades, amb esul a s
o ça bons. Abans
de la
descobe a
de les
i a-
mines, s'igno a a
pe
quin mecanisme
les lla-
o s de ce eals
al
pun de ge mina de e mina en
ans bons e ec es, enin
en
comp e que
la
g ana
que ge mina pe d
una
g an quan i a
de
p inci-
pis nu i ius.
Les
expe iències
de
Delmàs
han
ingu
a
con i ma
el que se
sabia p àc icamen
i apo an
al
ma eix emps
una
no a conclusió
:
l'excés
de
lla o s ge minades
és
des a o able
a
la pos a, men e que
una
pe i a pa
de la
ació
de g anes
en
aques es a ,
és
mol a o able.
Rl da e alimen expe imen a
ha
ecaigu
en
la a ina
de
peix. L'au o ,
que de
mol emps
e obse an
els
seus e ec es,
els
c eu supe io s
als
de la
a ina
de
ca n.
Rn un
expe imen pa -
icula
que
du à qua e mesos
s'ha
ac a
de
sabe ins
a
quina dosi
es
podia dona
la
a ina
de peix.
Un lo de
gallines ponedo es
a
eb e
6 g ams
de
a ina
de
peix
pe cap i pe
dia
:
un al e lo
en
ebia 10.
Rl
esul a
ha
es a mol
conclueu
a
a o
del lo
que
en
ebia 10 g ams,
puix
que la
pos a esul à augmen ada.
Pe
con-
següen ,
es po
adme e com
un e
ce que
la
AcklCUI.TUUA
I
KAMADKKIA-'43
pos a queda mol bene iciada amb
in
g anis
de
a ina
(!<-•
peix
pe
gallina
i
dia. ÍCs
mol possi-
ble que aques a quan i a pugui ésse sob epu-
jada, diu Delmàs, cosa que ac a em de comp o-
a
en
u u es expe iències.
El alo de les expe iències ela ades
és
posi-
iu pel
i'
de
la
du ada de les ma eixes. Les ex-
pe iències cu es poden condui a e o s g eus. I n
comença una expe iència l'o a i
po
eni em-
b ions d'ou comple amen sepa a s en ia de des-
en olupa -se ; aques s gè mens d'ou con inua an
la se a e olució malg a que
la
gallina ebi ali-
men s des a o ables
a la
pos a,
la
qual cosa po
du a ins
un
pa ell de se manes. Cs
a
di , o a
expe iència
en
gallines que ponguin, exigeix
un
lapsus
de
emps no in e io
a
dos mesos.
M. ROSSELL
I
VILA
Bis adobs azo a s
L
'azo
és un
dels p incipals elemen s e i-
li zan s. L'a/.o es p esen a en di e ses o -
mes,
cada una d'elles amb nua acció pa icula .
La indús ia o e eix
un
¿¿ an nomb e de p oduc-
es a/.o a s, essen els p incipals els que seguei-
xen
:
Nil al (/<• sosa. Aques adob con é
el
15,'
s
pe I0O d'azo ní ic.
A
Xile
es
p esen a
en es-
a na u al. De o s els adobs azo a s
és el
que
la més emps que s'u ili za.
Ac ualmen
la
indús ia química ab ica
el
111-
i.i
de
sosa
en
g ans quan i a s.
El
alo e i-
li zan d'aques p oduc e indus ial
és
igual
al
guano de Xile.
Ni al (/<• calç
</
No uega. L'anàlisi quí-
mic denuncia
el
13 pe 100 d'azo ní ic
i el 26
pe IOO de calç.
Té
l'aspec e de g aiie s g isos.
P en
an
àcilmen
la
humi a , que abans d'u i-
li za -se
s'han
de
p end e algunes p ecaucions.
Xi iïi,
</(•
calç amonical. Con é
el
i^'.s pe
nio d'azo , del qual I4'7,S pe [OO*en o ma ní-
ica
i
0*75
pe 100 en o ma amoniacal.
A
més
po a 27*5
pe
100 de calc.
ís de
colo blanc
i
d'aspec e g anallu .
Va en
sacs plombi za s pe
al d'e i a que l'adob abso beixi humi a
i es
aci malbé. .Aques adob
és
ecomanable
pe a
millo a els e enys a gilosos.
L'ÚS dels adobs azo a s ní ics s'ha de
e
mi -
jançan ce es p ecaucions. Com que llu acció
és immedia a
1 les
aigües
de
pluja
se'l
poden
empo a , solamen
es
deuen u ili za
en el
mo-
men que
la
plan a
els
po assimila . Pe al a
pa , llu acció és de poca du ada, no poden man-
eni la plan a du an o a la ege ació. Els adobs
ní ics són e i ables econs i uien s dels ce eals
i llu ús es à pa icula men indica quan
es
de-
si ja que
les
plan es c eixin amb mol a u ana.
Els adobs amoniacals deuen so i en el sòl una
ni i icació p og essi a abans d'ésse u ili za s
pe Ics plan es. Llu azo
es a
assimilable mol
poc
a
poc,
a
mida que la ¡llan a l'ha de menes e ,
i
és
pe això que aques s adobs son ú ils pe
a
o a mena
de
con eus.
Aques s adobs 110
es
poden deixa
a la
supe -
ície
del
e eny, sinó que han d'ésse colga s.
El més di ulga
de
o s
és el
sul a d'amoníac.
La cianamida és, sob e o , ecomanable pels e -
enys a gilosos
i
o s els que es an manca s
o
sós pob es
de
calca i.
I l
sul oni a d'amoníac
és un adob que po sa is e les p ime es necessi-
a ', de
la
plan l al p incipi de la ege ació
i
des-
p és ob a com un adob de man enimen .
L'aplicació p ecoç dels adobs
a que
inguin
una acció més e icaç,
i
pe consegüen no cal es-
pe a massa
a
inco po a -los
a la
e a.
JOAN
MONTFORT
BASCULES
ARQUES PER
A CABALS
PIBERNAT
PARLAMENT,
9 y 11
BARCELONA