Experiències d'alimentació de gallines

AGRICULTURA I RAMADERIA Expe iències d'alimen ació de gallines N o o hom és bo pe a expe imen a , cos;i que equi al a di que hi ha expe iències bo- nes i dolen es. Una expe iència bona és la eali - zada pe l'home que é el cos um o l'o ici d'ex- pe imen a ; aques home, que sol ésse un cien- í ic, sap elliga o s els caps que es p esen en du an l'expe iència, adui el signi ica de cada enomen i sabe al ma eix emps engloba els e- sul a s gene als de l'expe iència. Hi ha mol s a ecciona s que desp és d'ha e llegi el p ospec e dels a an a ges d'un alimen que en al o al casa, es disposa a expe imen a - lo i mani es a a qui ho p egun a i a egades sense demana -li, els e ec es que ha ob ingu en la p o a, i més que o o mula -ne un judici de ini iu. Ris a icul o s p àc ics a an assen adameu , semp e que escol in els esul a s de les expe ièn- cies d'un alimen nou, de ole sabe la capa- ci a expe imen al que é el subjec e que ha ea- li za la p o a. Si aques no és un ècnic en la ma è ia, cald à posa els esul a s que s'han ob- ingu de l'expe iència en qua an ena. Si, pel con a i, l'expe imen ado és una pe sona amb co- neixemen s i a esada a eballs d'aques a clas- se, l'expe iència assoli à el màxim de ga an ia, i, pe consegüen , se à o no aplicable a l'explo a- ció a ícola. Un d'aques s expe imen ado s conscien s és el senyo Delmàs, que di igeix el cen e expe i- men al a ícola de Pey olles, n P o ença. Delmàs expe imen à successi amen qua e .alimen s : 'a a ina de glans, els g ane s de aïm, les g anes de so go o meuca i la a ina de peix. Les expe iències es eali za en en gallines Legho n blanques i en plena pos a. La a ina de glans ou expe imen ada amb l'ob- jec e de mi a si podia subs i ui el segó, cosa que ep esen a ia, l'es al i d'un e ç del alo de la ació. La a ina de glans s'ob ingué o an p ime aques ui en el o n i desp és eduï s n pols pe un molí. La a ina de glans é l'as- pec e de colo canyella, és mol ina i es manipu- la àcilmen , ba ejan -se bé amb l'aigua. L'expe iència du à en a dies. Ris esul a s o en els següen s : al cap de ui dies la pos a es pa à, no o nan ins al cap de in -i-cinc. L'aspec e ex e io de les gallines, pe ò, no podia ésse més sa is ac o i : c es a e mella, i aci- a dels mo imen s, ploma ge llus ós, és a di , o s els ca àc e s que deno en sani a . Ris g ane s de b isa, que olun à iamen men- gen amb gus algunes gallines, donà ambé pès- sims esul a s. L'expe iència du à dos mesos. La quan i a dià ia consumida pe cada gallina e a de 20 g ams, quan i a que se í pe a ebaixa de la ació el ma eix pes de ci ada. Al cap d'al- guns dies la pos a s'a u à. Així que es sup imí el nou alimen la pos a o nà poc a poc a e- mun a al lloc que ocupa a. L'au o pensa que l'e ec e desas ós de la a- ina de glans i dels g ane s de b isa depenen de la g an quan i a de aní que con enen aques s ui s, els quals, pe la se a as ingencia, in- d ien una acció des a o able en els o a is. Rl so go dona en g a, que es sol comp a més ba a que el inó ese, p oduí esul a s sa is ac o- is. Les gallines alimen ades amb aques g a du- an dos mesos han man ingu la pos a al ma eix ni ell de les que menja en ci ada, de mane a que po subs i ui a an a josamen aques Úl im ce- eal. I a p opòsi de ce eals, o hom sap que hi ha. mol s a icul o s que acos umen a dona una pa de la ació en g anes ge minades, amb esul a s o ça bons. Abans de la descobe a de les i a- mines, s'igno a a pe quin mecanisme les lla- o s de ce eals al pun de ge mina de e mina en ans bons e ec es, enin en comp e que la g ana que ge mina pe d una g an quan i a de p inci- pis nu i ius. Les expe iències de Delmàs han ingu a con i ma el que se sabia p àc icamen i apo an al ma eix emps una no a conclusió : l'excés de lla o s ge minades és des a o able a la pos a, men e que una pe i a pa de la ació de g anes en aques es a , és mol a o able. Rl da e alimen expe imen a ha ecaigu en la a ina de peix. L'au o , que de mol emps e obse an els seus e ec es, els c eu supe io s als de la a ina de ca n. Rn un expe imen pa - icula que du à qua e mesos s'ha ac a de sabe ins a quina dosi es podia dona la a ina de peix. Un lo de gallines ponedo es a eb e 6 g ams de a ina de peix pe cap i pe dia : un al e lo en ebia 10. Rl esul a ha es a mol conclueu a a o del lo que en ebia 10 g ams, puix que la pos a esul à augmen ada. Pe con- següen , es po adme e com un e ce que la AcklCUI.TUUA I KAMADKKIA-'43 pos a queda mol bene iciada amb in g anis de a ina (!<-• peix pe gallina i dia. ÍCs mol possi- ble que aques a quan i a pugui ésse sob epu- jada, diu Delmàs, cosa que ac a em de comp o- a en u u es expe iències. El alo de les expe iències ela ades és posi- iu pel i' de la du ada de les ma eixes. Les ex- pe iències cu es poden condui a e o s g eus. I n comença una expe iència l'o a i po eni em- b ions d'ou comple amen sepa a s en ia de des- en olupa -se ; aques s gè mens d'ou con inua an la se a e olució malg a que la gallina ebi ali- men s des a o ables a la pos a, la qual cosa po du a ins un pa ell de se manes. Cs a di , o a expe iència en gallines que ponguin, exigeix un lapsus de emps no in e io a dos mesos. M. ROSSELL I VILA Bis adobs azo a s L 'azo és un dels p incipals elemen s e i- li zan s. L'a/.o es p esen a en di e ses o - mes, cada una d'elles amb nua acció pa icula . La indús ia o e eix un ¿¿ an nomb e de p oduc- es a/.o a s, essen els p incipals els que seguei- xen : Nil al (/<• sosa. Aques adob con é el 15,' s pe I0O d'azo ní ic. A Xile es p esen a en es- a na u al. De o s els adobs azo a s és el que la més emps que s'u ili za. Ac ualmen la indús ia química ab ica el 111- i.i de sosa en g ans quan i a s. El alo e i- li zan d'aques p oduc e indus ial és igual al guano de Xile. Ni al (/<• calç </ No uega. L'anàlisi quí- mic denuncia el 13 pe 100 d'azo ní ic i el 26 pe IOO de calç. Té l'aspec e de g aiie s g isos. P en an àcilmen la humi a , que abans d'u i- li za -se s'han de p end e algunes p ecaucions. Xi iïi, </(• calç amonical. Con é el i^'.s pe nio d'azo , del qual I4'7,S pe [OO*en o ma ní- ica i 0*75 pe 100 en o ma amoniacal. A més po a 27*5 pe 100 de calc. ís de colo blanc i d'aspec e g anallu . Va en sacs plombi za s pe al d'e i a que l'adob abso beixi humi a i es aci malbé. .Aques adob és ecomanable pe a millo a els e enys a gilosos. L'ÚS dels adobs azo a s ní ics s'ha de e mi - jançan ce es p ecaucions. Com que llu acció és immedia a 1 les aigües de pluja se'l poden empo a , solamen es deuen u ili za en el mo- men que la plan a els po assimila . Pe al a pa , llu acció és de poca du ada, no poden man- eni la plan a du an o a la ege ació. Els adobs ní ics són e i ables econs i uien s dels ce eals i llu ús es à pa icula men indica quan es de- si ja que les plan es c eixin amb mol a u ana. Els adobs amoniacals deuen so i en el sòl una ni i icació p og essi a abans d'ésse u ili za s pe Ics plan es. Llu azo es a assimilable mol poc a poc, a mida que la ¡llan a l'ha de menes e , i és pe això que aques s adobs son ú ils pe a o a mena de con eus. Aques s adobs 110 es poden deixa a la supe - ície del e eny, sinó que han d'ésse colga s. El més di ulga de o s és el sul a d'amoníac. La cianamida és, sob e o , ecomanable pels e - enys a gilosos i o s els que es an manca s o sós pob es de calca i. I l sul oni a d'amoníac és un adob que po sa is e les p ime es necessi- a ', de la plan l al p incipi de la ege ació i des- p és ob a com un adob de man enimen . L'aplicació p ecoç dels adobs a que inguin una acció més e icaç, i pe consegüen no cal es- pe a massa a inco po a -los a la e a. JOAN MONTFORT BASCULES ARQUES PER A CABALS PIBERNAT PARLAMENT, 9 y 11 BARCELONA