ESTUDI DEL CAVALL DEL MAS D'AZIL
P.M. Rossell i Vila (1924)
I
L'exis ència a Ca alunya i en les dues essan s del Pi ineu de ce s ca alls
que pel o ma o olum, pe les ap i uds i pe analogia del camp enien una ce a
semblança amb les aces de pe il ec e d'O ien , ha ia e que o s els zoo ècnics que
s'ha ien ocupa de les aces ca allines pi inenques les conside essin de i ades del ipus
asià ic, i alguns au o s del ipus a icà.
Aques ma eix ipus de ca all que obem pe excepció en el Pi ineu és idèn-
ic al ca all indígena de la Ca alunya insula (Mallo ca). Tan els ca alls de Mallo ca
com alguns dels Pi ineus, si se'ls examina amb una mica d'a enció, es eu à que di e-
eixen del ipus a icà i del ipus asià ic pels ca àc e s següen s.
El ca all que p o isionalmen anomena em ca alà és de pe il ec e amb una
lleuge a sinuosi a en els nasals; és b anquicè al, d'un pes d'uns qua a-cen s quilos
i de pela ge p edominan osc. La es a és o a, g ossa, el coll bas an po en , l'espa lla
mi janamen obliqua, la cos ella un poc a quejada, la c eu al a, el onyó cu , les anques
en pupi e (anca d'ame lla), amb els il·lis p ominen s, el cama ge és sòlid, els aploms
un poc de ec uosos. El ca all, sense eni una exp essió i íssima, és enè gic en el e-
ball, esis en a la a iga, i alguns exempla s ex emamen eloços.
Pe consegüen el ca all ca alà di e eix del ipus asià ic, especialmen de l'à ab,
pe no eni les o mes an pe ec es, pe no possei l'exp essió de la mi ada, aquell
o gull an p opi del ca all o ien al. Di e eix p incipalmen del ipus a icà no sola-
QUADERNS AGRARIS _,. 55
men pel pe il, sinó ambé pe què els da an s del ca all ca alà són més o s que en
l'a icà, i pe què la mi ada d'aquell no p odueix la imp essió de malenconia que no
abandona mai el ca all a icà quan l'animal es à pa a .
Ens obem doncs en p esència d'un ipus, di e en del ipus asià ic i del ipus
a icà. Un ipus del qual les di e ències que p esen a amb l'a icà i l'asià ic no han
es a p ou acusades, pe què zoo ècnics eminen s l'han con ós incloen -lo uns au o s
en el ipus a icà i al es en el ipus asià ic. La con usió és an més explicable pe
quan cinquan a o seixan a anys en e a, època en que an a una banda com a l'al a
del Pi ineu es podien eu e nomb osos exempla s d'aques s ipus egna en alesho es
en la ciència les idees monogenè iques, que ins a poc no han es a abandonades.
La idea monogenè ica en pa i d'un sol pun de la e a les aces pe ec es,
conside an que o es les aces exis en s no e en sinó des iacions del ipus únic c ea
en un momen de e mina , o çosamen ha ia de conside a que el ca all à ab, ca all
que se suposa a el més pe ec e, l'o igina i pod íem di en la c eació, podia se i
de egene ado en o es les aces de l'espècie ca allina. La idea monogenis a po à doncs
una conseqüència p àc ica, la de l'enc euamen de l'à ab amb o es les aces exis en s.
No é es d'es any que el ca all ca alà hagués passa desape cebu com a ipus
especial, pe les semblances que hem di , pe ò sob e o pe concep ua -lo com una
degene ació del ipus asià ic, degene ació causada pe l'allunyamen del cen e mono-
genè ic.
És pe això que a una i al a banda del Pi ineu, pe ò mol especialmen en
la essan ancesa, l'ac uació de semen als à abs i angloà abs s'e ec ués sense in e up-
ció du an una pila de gene acions ins al pun que el ipus asià ic abso bís comple a-
men el ipus ca alà. L'abso ció es po conside a an absolu a que solamen degu
a casos d'un a a isme llunyà es po eu e ac ualmen algun exempla del ipus que
ens ocupa.
A la banda del Pi ineu ca alà ha succeï una cosa semblan al que ha passa
a l'al a essan , pe ò amb l'ag eujan que men e que allà es po di que l'elemen
gene ado ha es a quasi exclusi amen del ipus asià ic, aquí, els ep oduc o s han
pe angu a les aces més di e en s. Solamen g àcies a la inè cia d'algunes cases senyo-
ials mallo quines e ac à ies a o a mena d'inno ació amade a i ag ícola, solamen
en aques s pocs masos de les di es cases, el ipus ca alà s'ha conse a amb p ou pu esa
pe a pode -lo dis ingi ne amen del ipus a icà i del ipus asià ic.
II
Examinan les escul u es i els g a a s del ca all del qua e na i an ic, es eu
que exis ien a is es o ça capaços de e una imp essió ealis a, pe ò al cos a d'aques s
hi ha dibuixos o ça impe ec es; menysp ean aques s úl ims i a enen només a aque-
56 QUADERNS AGRARIS
lles p oduccions que deno en l'ob a d'un a is a, es po eu e que les escul u es i g a-
a s de les co es de Lou des, Mas d'Azil, Fon de Gaume, Comba elles, Madelaine,
es acions no gai e dis an s les unes de les al es, o e eixen una g an analogia, pe ò p e-
sen en di e ències amb els èquids no an sols del migdia de F ança sinó ambé amb
els èquids del no d, cen e i sud d'Espanya. Pe a cons a a aques es di e ències del
migdia de F ança es poden eu e els g a a s de les co es de la Mou he, i de la ma eixa
Fon de Gaume, i quan a Espanya, els g a a s de les co es de la Aza, de la So a iza
i d'Al ami a, uns i al es na u almen del qua e na i an ic.
Figu a 1. Cap de ca all en ma il obada a la co a de Mas d'Azil, el qual in e p e a
idelmen el ca all celoide i eumè ic p ehis ò ic.
No s'ha oba enca a en o el e i o i de la nació ca alana cap escul u a,
g a a o pin u a d'èquids del paleolí ic, no s'ha oba ampoc cap c ani sence que
ens pugui il·lus a espec e a l'exis ència en e i o i ca alà de ca alls com els que ep e-
sen en les igu es de les co es de Lou des, Mas d'Azil, Comba elles, Madeleine, e c.
Sembla ia po se abusa de la hipò esi p e end e que a Ca alunya ha exis i el ipus
ep esen a en les co es que acabem de ci a , no ha en -hi espec e el pa icula cap
mani es ació glíp ica coneguda, i no exis in -ne ampoc cap descobe a ossí e a; no
obs an això, ecolzan -nos en el e que l'à ea geog à ica que ocupa una aça és poc
a iable, p enen peu del e que enca a exis eix el ma eix ipus asinal des de la Gas-
cunya ins a Mallo ca, ipus que ja en el qua e na i an ic e igu a en un g a a de
la co a del Mas d'Azil, i en al es e s, si bé d'o d e quasi ecen com ja de alla em
més a all, a p io i podem consigna que el ipus en qües ió ocupa a una à ea geog à-
ica, la ma eixa ap oximadamen que habi à el ipus asinal ca alà.
QUADERNS AGRARIS „__ 57
Figu a 2. Segell de ce a del ei Jaume I. Ajun amen de Ba celona.
Enca a que en el e i o i ca alà manquin oballes a queològiques que pe -
anyin a l'espècie ca allina, pe mica de alo que es doni a l'indigena s'hau à de con-
eni que la ba eja de aces essen un e gene al des del p ime e ç del segle passa ,
ou des d'alesho es que la aça au òc ona de Ca alunya es començà a pe d e, es an
solamen en l'ac uali a unes poques cases mallo quines que inguin el ca all del ipus
que ens ocupa.
És aques e semblan al que succeeix a Holanda espec e a
YEquus caballus
isus del qual ipus solamen exis eixen una qua en ena d'exempla s en la p o íncia
de Leeuwa den segons e e ència e bal del p o esso de Zoo ecnia de l'escola de e e-
inà ia d'U ech , S . H.M. K oon. To holanda es oba poblada de ca alls mes issos,
i solamen aques a cinquan ena d'exempla s de l'an ic ca all isó han pogu ésse sal-
a s pe adica en mans de p opie a is onamen a ela s en la adició; una cosa sem-
blan passa a Mallo ca.
Aques ca all mallo quí que nosal es conside em el descenden del ca all
del Mas d'Azil, és el ma eix ca all que nosal es obem desc i en la li e a u a del
segle XV, d'una mane a bas an de allada en el llib e de menescalia de Manuel Díaz.
La desc ipció d'aques ca all és com segueix:
«De
la
bellea
quel
cauall deu
haue .
—Lo
cauall deu haue lo cap mol sech e desca na : e lo on ample: e los hulls g ans e
eixi s pe a o a: e les celles planes e no gens g osses: e lo sob ehull in la o ebo i
pe a o a: les o elles cu es e agudes e d e es o no gens penjades: les ba es p imes
e mol eses e g an eu de la huna a la al a: en les gal es poca ca n: les na ils mol
amples e que dins li eja hom e mello : la boca ben esa e lo mo o dejus pus lla ch
quel de damun e ab poca ca n: lo coll deu ésse p im e ol a pe amun , ample e s
les espa les e que aja ap iman ins al cap e quan sia al cap que sia mol p im: los
58 QUADERNS AGRARIS
clims no mol la chs ne spessos e que sían blans e p ims: e que haia les spa les ampies
e la gues e o mades de ca n: e los pi s amples e èxi s pe a o a e edons ab canal
pe
mi j.
Lo golles amples mos an depa imen de les spa les: e lo solla o dos cu
e pla e no sia ol a pe emun ni pe auall: e lo llom haia pla e ample e acanala :
les cos elles haia amples e la gues: lo cos a edó en bo i , lo en e edó e g an pe o
amaga dins les cos elles amasu adamen : les yllades g ans e amples a les anques amples
e planes a queu com caygudes ab canal pel mi j e g an e de nu a nu: les cuixes g os-
ses e la gues ab mol a ca n baix e dins e de o a: cua baixa e e ma ab g os mascle
e p ou ca ells la chs ins a e a e que pe negunes espe ohades no la moga. E que
la po e es e a dins les cuixes. E lo ses èxi bé pe a o a: les gua es la gues e d e es
e amples: los b acos ab g ossos b ahons: e los genolls amples e desca ne s e plans: les
canyelles d e es e amples e sens nenguna ca n mos an o s los ni is i enes: lo aba-
do mol cu ab mol s cabells de as: los b acos quan lo cauall es á jun sían mol
pus amples de un a l'al e damun e s los b ahons que no dauall e s les mans. Les
co ones p imes e peloses: e les mans lises e neg es e edondes e de pa de dins mol
ondes e desca anades: lo aló ample e pla.»
Aques ca all del Mas d'Azil és el ma eix que obem en els e aules i pin u-
es del qua ecen is es ca alans, en e els quals obem una idel exp essió d'aques ca all
en el e aule exis en en el Museu d'A i A queologia de Ba celona, un d'ells p oce-
den de l'església pa oquial de Sa ià i ula San
Vicenç en
la
ogue a,
un al e p oce-
den del Pla de Ba celona ep esen an una escena del Mon Cal a i, i alguns al es.
Aques ca all del Mas d'Azil és el ma eix del c ani oba en el Mones i de
les Puelles en els ca canyols (c ani ac ualmen en el Depa amen de Zoo ecnia). (1)
La desc ipció os eológica de la susdi a es a és com segueix. La es a co espon a un
animal de e ze anys, i p esen a la mo ologia següen : Pe il ec e, b aquicè al, on-
als plans i amples, a cada o bi a ia g an i mi janamen so in , llag imals sense dep essió
amb el ubè cul ben mani es , els nasals s'inicien amb els on als con inuan la supe -
ície plana o mada pe aques s ins a la mei a de la lla gà ia, on dibuixen una dep es-
sió en sen i longi udinal; els nasals s'inicien en e si en ol a ogi al, els índexs de
Cosse Ewa són:
Longi ud de la ca a 35 x 100 _ 7?,qi
Longi ud del c ani 48
Amplada de la ca a 19 x 100 ,
; • í)4 2o
Longi ud de la ca a 35
Amplada de la caixa ce eb al 10 x 100 ,,,,,,
; =66 666
Longi ud d'aques a 15
QUADERNS AGRARIS „„„ 59

III
Si nosal es compa em les escul u es del Mas d'Azil i de Lou des amb el ca all
en qües ió, i amb el pe il de les igu es obades en l'à ea geog à ica delimi ada pe
les co es de Mas d'Azil, Lou des, Fon de Gaume, Comba elles, Madeleine, e c., o-
bem que el pe il d'aques es igu es és idèn ic, pe ò que di e eix mol d'al es igu es
que pe anyen a les co es de la Mou he i Fon de Gaume de F ança i ambé mol
di e en del de les igu es equines d'Espanya; quan al c ani de G imaldi, es po no a
una o a coincidència de pe il amb el c ani del Mones i de les Puelles.
La desc ipció del c ani de Ca illon i d'al es ossos oba s en les g u es de
G imaldi, segons Boule, és la següen :
En un maxil·la supe io mol ben conse a del ca all que ha deixa nom-
b oses es es a la «Co a del P íncep», els ca àc e s ca allins es an pe ec amen indi-
ca s pe les disminucions ela i es de les mola s i la o ma de les columne es i de les
cin es lobula s. L'esmal és d'un dibuix sob i, com en la majo ia de les aces ac uals.
Aques a peça, p o inen del ocus
B,
a pe ànye a un ca all de alla mi jana les p o-
po cions del qual deu ien ésse p òximes a les del ca all de Solu é. Una al a mandí-
bula obada en el ocus C é unes dimensions mol p òximes, i la compa ació dels
ossos dels memb es a i ica aques a ap oximació. Un me aca p mi jà p o inen del
ocus C acusa un animal més g an i sob e o més cu , la lla gada de l'os és de 0'225
m. i l'amplada mi ja de 0'043. Les ma eixes dimensions mi janes é el ca all de Solu-
é,
que són: 0,225 m. i 0'037 m.
Les peces més ben conse ades de la g u a de Ca illon són un c ani, una
sè ie de mola s supe io s a dins del maxil·la , palada comple i la den adu a d'una
mandíbula supe io que ha pogu pe ànye a un ma eix indi idu.
Pe la uni o mi a dels ca àc e s de les den s de les di e ses peces a c eu e
que es elacionen pe la se a semblança amb el g up occiden al dels au o s de llengua
alemanya.
El c ani, de la co a de Ca illon, que a pe ànye a un pol e de di ui mesos
a dos anys, p obablemen no ha ia adqui i enca a les p opo cions de ini i es.
Enca a hi obem les incisi es i les mola s de lle , la p ime a mola de da -
e a ja ha ia en a en uncions, la segona es a a ben o mada.
Si examinem la mo ologia del c ani de la Co a de Ca illon segons els p o-
cedimen s dels zoo ècnics ancesos Sansón i Pié emen , a em les cons a acions
següen s:
El c ani ha es a un xic de o ma pe les e es que el cob ien. Els on als
són amples, quasi planes les ò bi es i les a cades zigomà iques es an esbo ades, de
g ando mi jana, les ò bi es enen una o ma quasi ci cula , els Uag imals sense dep essió.
60 QUADERNS AGRARIS _,.
La supe ície dels nasals pe llonga egula men la dels on als, pe ò els ossos del nas
enen en el seu o igen una dep essió que segueix el lla g de la se a su u a ins el ni ell
de l'in e maxil·la , a pa i del qual es an enca s; es an doncs enco ba s en sen i
ans e sal. Resul a doncs el c ani d'un pe il gai ebé ec e.
Aques s ca àc e s són di e en s dels que dóna Sansón pe a la aça ge mànica
a la qual es e e eixen els ca alls pleis ocènics alemanys (c ani de Remagen); i de la
aça belga a la qual es e e eixen els ca alls de Solu é. És la aça sèquanda o pe xe ona
la que més s'assembla al nos e ca all òssil.
Segons els p ocedimen s dels au o s anglesos i alemanys, enim la classi ica-
ció següen :
Relació en e la lla gada de la ca a i el o al del c ani:
Lla gada de la ca a x 100 Ca illon Es epes Valls Boscos
Lla gada o al del c ani 71*2 75'5 72 69'6
Pe aques ca àc e , el nos e c ani es oba en e el ipus dels boscos i de
les Valls d'Ewa .
L'índex on al és:
Amplada de la ca a x 100 Ca illon Es epes Valls Boscos
Lla gada de la ca a 56'8 50-51 54-57 61
El nos e c ani enca a se si ua en el g up de les alls, a p op del g up dels
boscos, i s'allunya mol del g up de les es epes.
índex ce àlic:
Amplada de la caixa ce eb al x 100 Ca illon Es epes Valls Boscos
Lla gada d'aques a 67 58-60 58-69 63-67
Pe la se a caixa c aniana el nos e ca all enca a di e eix del ipus de les es e-
pes,
i es oba en e el g up dels boscos i el de les alls.
El pe il ema cablemen ec e, s'allunya del ipus de les es epes (pe il con-
ex) i del ipus dels boscos (pe il còncau).
Les ò bi es són quasi ci cula s com en el ipus dels boscos, en comp es d'ésse
de o ma el·líp ica com en el ipus de les es epes i de les alls.
En esum, pe la se a mo ologia, el c ani de la co a de Ca illon s'ap oxima
mol al ipus de les alls; és a di al ipus Equus caballus de Linné o Equus caballus
ypicus d'Ewa .
QUADERNS AGRARIS
_„ 61
Posseïm di e ses sè ies de den adu es: un palada co esponen a un animal
adul (7 o 8 anys) i una mandíbula in e io de la ma eixa eda , que pel e d'ésse o-
bada ensems amb el palada a suposa que ambdues peces pe angue en al ma eix
indi idu; a més a més es oba en mol es al es mandíbules, que pe la se a uni o mi-
a an suposa que la aça ca allina de G imaldi e a mol homogènia.
IV
A enen als documen s exposa s i a l'a gumen ació que ens ha se i pe a
elliga aques s e s, podem conclou e:
—A una i al a banda del Pi ineu ha ia exis i en el Paleolí ic una aça ca al-
lina, la ep esen ació de la qual ens la dóna l'a qua e na i i el c ani de G imaldi.
—La aça ha iscu en l'à ea geog à ica assenyalada, ins als emps mode ns.
—Tenin en comp e que el cap de ca all enillan del Mas d'Azil cons i ueix
una e a exp essió de la aça ca allina d'una i al a banda del Pi ineu, donem a aques a
el nom de Tipus del Mas d'Azil.
BIBLIOGRAFIA
—
G.
APARICIO. Zoo ecnia Especial. E nología Compendiada. Te ce a Edición. Có doba:
Imp en a Mode na.
62 QUADERNS AGHABIS