ANY XV-NUM. 9 15 SETEMBRE 1931
II
II
AGRICULTURA
I RAMADERIA
DIES DE SORTIDA: EL 15 DE CADA MES
UN SOL NÚMERO: 1 Pcuc a
D
IBECTOR:
M. ROSSELL I VILARSUBSCRIPCIÓ:
BARCELONA,
ANY:
P u. 9
FOIA:
P u. 10
ESTRANOHR:
P <i.
11
L'escasse a de a a ges
L
A pe sis en secada ha e impossible el con-
eu de a a ges d'es iu i a do en les co-
ma ques que no són de egadius. Àdhuc en a-
ques es, la disminució 'd'aigua ha min a con-
side ablemen la colli a. Això ha de e mina que
mol s pagesos hagin comença de eu e's bes-
ia en la impossibili a de man eni -lo du an
l'hi e n.
A a bé.
¿
És possible man eni el ma eix nom-
b e de bes ia amb la mei a o el e ç dels a -
a ges colli s? Aques a és la p ime a qües ió
que posem. La segona, sabe si so i à més a
comp e al pagès adqui i alimen s en el come ç
i se a o el bes ia o end e'l al p eu que
agi, p eu o çosamen baix, conseqüència de la
g an o e a.
A la p ime a qües ió es po espond e, que no
é es d'ex ao dina i man eni o l'hi e n el
bes ia amb alimen s comp a s. Cal, només, sa-
be con ecciona les acions, o p ocu an -se els
alimen s més ba a s.
Hem de suposa que la quan i a de palla co-
llida hau à es a la ma eixa dels anys an e io s,
que el que al a à hau à es a els a a ges d'es-
iu i de a do , o sigui menys al als, menys o
gens bla de mo o, naps, bleda a e o emola xa.
Doncs bé, la palla cons i ui à ella sola o amb
l'al als l'alimen oluminós de la ació. De pa-
lla, hem di , que en eníem. Cald à comp a una
mica d'al als o dis ibui només el que es a
colli .
To s els al es alimen s poden comp a -se. La
aca lle e a, que és l'animal més exigen en l'a-
limen ació po ésse acionada amb els següen s
alimen s :
Palla 5 quilos
Al als 2 »
Pulpa de emola xa ... 2 »
Fa ina d'o di 3 »
Segones 3 »
Aques a ació po ésse pe una aca de 500
quilos de pes, p oduin 16 li es de lle .
Els bous de eball poden ésse aciona s
igualmen , sense els adicionals a a ges. La
ació que anem a indica és pe a un bou de
600 quilos de pes, so mès a un eball o .
Palla 10 quilos
Segó 3 »
Sègol o segle mòl 3 »
Pe al bes ia bo í jo e, la palla es po dona
en pa s iguals a l'al als, ben ba ejada. Exem-
ple de ació pe a una edella de 200 quilos, pe
a de eni aca lle e a.
Al als 2 quilos
Palla 2 »
Sègol' mòl 1 »
Fa ina de a es 0*5 »
En o el bes ia lle e i de c ia hi ha una
qües ió mol impo an en l'alimen ació, que són
les i amines, o ac o s de c eixença i calci ica-
ció.
Les i amines són p òpies dels a a ges
e ds.
Una p i ació de a a ges e ds pe una
empo ada, no pe judica à mol la aca lle e a
ni les edelles. Quan els bous, no cal ni pa la -
ne.
AGRICULTURA
I
RAMADBR1A
A cada
una de les
acions, mancades
com es-
an
de
e d, cald à eco da -se d'a egi -hi ce a
quan i a
de
calç
en
o ma
de
a ina d'òssos
o
de os a .
Pe a les
aques lle e es
la
dosi
es
po calcula
a aó de 3
g ams
pe
li e
de
lle ,
pe
les
edelles
a aó de 20
g ams
pe 100 qui-
los
de pes iu. Als
bous
no es
necessa i dona -
los-hi calç.
No
cal di , que
immedia amen d'ha e
plo-
gu ,
es
semb a an a a ges d'hi e n,
pe al de
110 pe llonga massa emps l'acció
d'un
ègim
sec
i de
p i ació
de
i amines.
Si
du an
el è-
gim
sec, els
animals
an
es e s,
es
ind à
u -
ó
de
llinosa
i se'n
dona à
o bé una
mica cada
dia,
0 en
ce a quan i a quan
es
no i
que els
exc emen s
no són
p ou molls.
La segona qües ió,
la
pa pu amen econòmi-
ca,
l'ha de
esold e
el
ma eix pagès.
Si é
dine s
pe aguan a
el cop,
nosal es
li
aconsella íem
que
110
engués, semp e
que els
comp es
li so -
issin,
és a di , el
pagès
ha de
calcula
el que
li cos a à aciona
el
bes ia , ha en
de com-
p a
els
alimen s
i el que
ald à aques bes ia
al
cap de
es
o
qua e mesos.
Pe ò,
que
ingui p esen ,
que la
baixa o a
del bes ia se à
a a, en el
momen
que la
majo-
ia dels pagesos
es
despend an dels animals
que
es euen incapaços
de
man eni , sense
els
ecu -
sos o dina is. Passada aques a c isi,
els
p eus
s'ani an es ablin
i és de
pensa
que
se an
més
al s
que els
d'abans
de la
c isi,
pe la
manca
de
bes ia
que hi
hau à.
M. ROSSKI.I, 1 VII.AU
La pi oplasmosi
en els
bò ids, èqüids
i
o ins
L
A pi oplasmosi, co a
la
malà ia
en
l'home,
a aca g eumen
els
èquids bò ids
i
o ina.
Aques a malal ia
és
mundial, pe ò
en les e-
gions opicals
i
sub opicals assoleix
la
màxi-
ma in ensi a , decla an -se
en
o nia
de
g eu
e-
pizoo ia, men e
que en les
egions
del
no d,
es
p esen a
en
o ma enzoò ica.
A Ca alunya aques a malal ia
és ben
conegu-
da
en els
bous, malal ia
que es
coneix:
amb el
nom
de
pixamen
de
sang. Abans, aques a a ec-
ció s'a ibuïa
a la
inges ió
de
ce es plan es,
en-
e elles
les
gines e es
o
gòdues,
els
b o s
de
ou e
i
pa icula men
les
boles
que an
aques s
a b es.
I a malal ia
és
causada
pe
pa àsi s
que
pene-
en
en els
glòbuls oigs
de la
sang. Aques s
pa àsi s anomena s pi oplasmes
són
inocula s
als
animals pels enecs,
el nom
cien í ic dels quals
és ixocUs bo is.
Els símp omes
de
o es
les
pi oplasmosis
són
idèn ics
en
o s
els
animals
:
pos ació, eb e
al-
a, anèmia, mucosa ocula g oga
o
sa anada,
hemoglobinú ia
o
pixamen
de
sang.
La malal ia a aca o s
els
animals
de
qual-
se ol aça
i
eda , pe ò men e
els
jo es esis ei-
xen
bé i un cop han
pa i
la
malal ia adqui ei-
xen immuni a ,
els
adul s,
i
pa icula men
els
que es an mag es,
i les
emelles p en s
o
c ian
mo en quasi semp e.
Ela animals
que
iuen
en
coma ques
on la pi-
oplasmosi
és més o
menys endèmica dis u en
de ce g au d'immuni a .
Pel
con a i, quan
s'impo en animals d'una coma ca
on no
exis eix
aques a malal ia
i
passen
a
iu e
en
egions
on
la pi oplasmosi
és
enzoò ica,
els
animals impo -
a s
en
con au e
la
malal ia mo en absolu-
amen o s.
En el
T ans aal,
on la
malal ia
hi
és
pe manen ,
no és
possible e -hi p ospe a
animals impo a s
de
coma ques indemnes.
Una
egada,
de
4.000 caps p o inen s
de
No a
Gal-
les
del Sud,
sols
en
sob e isque en
200. A A -
gelia, du an
més de
in anys
un
p opie a i
ha
in en a adop a -hi
la
aça xa olesa sense
cap
esul a .
La
pi oplasmosi
els ha
ana ma an
o s.
IM
pi oplasmosi a is bò ids
El p o esso Caspasso, di ec o
del
Labo a o-
i bac e iològic
del
Cai e,
ha
es udia
les o -
mes pi oplasmòsiques
que es
donen
en
alguns
ind e s
de la
Medi e ània,
de les
quals
les més
impo an s
són la
pi oplasmosi p òpiamen di a
i
la
babasiliosi.
Els
ansmisso s d'aques s
he-
ma ozoa is
són els
insec es Ixod 's icim s
i el
ioüphüus annula us.
Els animals a aca s es an mol
i
mol is os.
A l'Amè ica
del Sud,
d'aques a malal ia
en
diuen is eza,
A
segui apa eix l'hemoglobinú-