Escassetat de farratges

ANY XV-NUM. 9 15 SETEMBRE 1931 II II AGRICULTURA I RAMADERIA DIES DE SORTIDA: EL 15 DE CADA MES UN SOL NÚMERO: 1 Pcuc a D IBECTOR: M. ROSSELL I VILARSUBSCRIPCIÓ: BARCELONA, ANY: P u. 9 FOIA: P u. 10 ESTRANOHR: P <i. 11 L'escasse a de a a ges L A pe sis en secada ha e impossible el con- eu de a a ges d'es iu i a do en les co- ma ques que no són de egadius. Àdhuc en a- ques es, la disminució 'd'aigua ha min a con- side ablemen la colli a. Això ha de e mina que mol s pagesos hagin comença de eu e's bes- ia en la impossibili a de man eni -lo du an l'hi e n. A a bé. ¿ És possible man eni el ma eix nom- b e de bes ia amb la mei a o el e ç dels a - a ges colli s? Aques a és la p ime a qües ió que posem. La segona, sabe si so i à més a comp e al pagès adqui i alimen s en el come ç i se a o el bes ia o end e'l al p eu que agi, p eu o çosamen baix, conseqüència de la g an o e a. A la p ime a qües ió es po espond e, que no é es d'ex ao dina i man eni o l'hi e n el bes ia amb alimen s comp a s. Cal, només, sa- be con ecciona les acions, o p ocu an -se els alimen s més ba a s. Hem de suposa que la quan i a de palla co- llida hau à es a la ma eixa dels anys an e io s, que el que al a à hau à es a els a a ges d'es- iu i de a do , o sigui menys al als, menys o gens bla de mo o, naps, bleda a e o emola xa. Doncs bé, la palla cons i ui à ella sola o amb l'al als l'alimen oluminós de la ació. De pa- lla, hem di , que en eníem. Cald à comp a una mica d'al als o dis ibui només el que es a colli . To s els al es alimen s poden comp a -se. La aca lle e a, que és l'animal més exigen en l'a- limen ació po ésse acionada amb els següen s alimen s : Palla 5 quilos Al als 2 » Pulpa de emola xa ... 2 » Fa ina d'o di 3 » Segones 3 » Aques a ació po ésse pe una aca de 500 quilos de pes, p oduin 16 li es de lle . Els bous de eball poden ésse aciona s igualmen , sense els adicionals a a ges. La ació que anem a indica és pe a un bou de 600 quilos de pes, so mès a un eball o . Palla 10 quilos Segó 3 » Sègol o segle mòl 3 » Pe al bes ia bo í jo e, la palla es po dona en pa s iguals a l'al als, ben ba ejada. Exem- ple de ació pe a una edella de 200 quilos, pe a de eni aca lle e a. Al als 2 quilos Palla 2 » Sègol' mòl 1 » Fa ina de a es 0*5 » En o el bes ia lle e i de c ia hi ha una qües ió mol impo an en l'alimen ació, que són les i amines, o ac o s de c eixença i calci ica- ció. Les i amines són p òpies dels a a ges e ds. Una p i ació de a a ges e ds pe una empo ada, no pe judica à mol la aca lle e a ni les edelles. Quan els bous, no cal ni pa la - ne. AGRICULTURA I RAMADBR1A A cada una de les acions, mancades com es- an de e d, cald à eco da -se d'a egi -hi ce a quan i a de calç en o ma de a ina d'òssos o de os a . Pe a les aques lle e es la dosi es po calcula a aó de 3 g ams pe li e de lle , pe les edelles a aó de 20 g ams pe 100 qui- los de pes iu. Als bous no es necessa i dona - los-hi calç. No cal di , que immedia amen d'ha e plo- gu , es semb a an a a ges d'hi e n, pe al de 110 pe llonga massa emps l'acció d'un ègim sec i de p i ació de i amines. Si du an el è- gim sec, els animals an es e s, es ind à u - ó de llinosa i se'n dona à o bé una mica cada dia, 0 en ce a quan i a quan es no i que els exc emen s no són p ou molls. La segona qües ió, la pa pu amen econòmi- ca, l'ha de esold e el ma eix pagès. Si é dine s pe aguan a el cop, nosal es li aconsella íem que 110 engués, semp e que els comp es li so - issin, és a di , el pagès ha de calcula el que li cos a à aciona el bes ia , ha en de com- p a els alimen s i el que ald à aques bes ia al cap de es o qua e mesos. Pe ò, que ingui p esen , que la baixa o a del bes ia se à a a, en el momen que la majo- ia dels pagesos es despend an dels animals que es euen incapaços de man eni , sense els ecu - sos o dina is. Passada aques a c isi, els p eus s'ani an es ablin i és de pensa que se an més al s que els d'abans de la c isi, pe la manca de bes ia que hi hau à. M. ROSSKI.I, 1 VII.AU La pi oplasmosi en els bò ids, èqüids i o ins L A pi oplasmosi, co a la malà ia en l'home, a aca g eumen els èquids bò ids i o ina. Aques a malal ia és mundial, pe ò en les e- gions opicals i sub opicals assoleix la màxi- ma in ensi a , decla an -se en o nia de g eu e- pizoo ia, men e que en les egions del no d, es p esen a en o ma enzoò ica. A Ca alunya aques a malal ia és ben conegu- da en els bous, malal ia que es coneix: amb el nom de pixamen de sang. Abans, aques a a ec- ció s'a ibuïa a la inges ió de ce es plan es, en- e elles les gines e es o gòdues, els b o s de ou e i pa icula men les boles que an aques s a b es. I a malal ia és causada pe pa àsi s que pene- en en els glòbuls oigs de la sang. Aques s pa àsi s anomena s pi oplasmes són inocula s als animals pels enecs, el nom cien í ic dels quals és ixocUs bo is. Els símp omes de o es les pi oplasmosis són idèn ics en o s els animals : pos ació, eb e al- a, anèmia, mucosa ocula g oga o sa anada, hemoglobinú ia o pixamen de sang. La malal ia a aca o s els animals de qual- se ol aça i eda , pe ò men e els jo es esis ei- xen bé i un cop han pa i la malal ia adqui ei- xen immuni a , els adul s, i pa icula men els que es an mag es, i les emelles p en s o c ian mo en quasi semp e. Ela animals que iuen en coma ques on la pi- oplasmosi és més o menys endèmica dis u en de ce g au d'immuni a . Pel con a i, quan s'impo en animals d'una coma ca on no exis eix aques a malal ia i passen a iu e en egions on la pi oplasmosi és enzoò ica, els animals impo - a s en con au e la malal ia mo en absolu- amen o s. En el T ans aal, on la malal ia hi és pe manen , no és possible e -hi p ospe a animals impo a s de coma ques indemnes. Una egada, de 4.000 caps p o inen s de No a Gal- les del Sud, sols en sob e isque en 200. A A - gelia, du an més de in anys un p opie a i ha in en a adop a -hi la aça xa olesa sense cap esul a . La pi oplasmosi els ha ana ma an o s. IM pi oplasmosi a is bò ids El p o esso Caspasso, di ec o del Labo a o- i bac e iològic del Cai e, ha es udia les o - mes pi oplasmòsiques que es donen en alguns ind e s de la Medi e ània, de les quals les més impo an s són la pi oplasmosi p òpiamen di a i la babasiliosi. Els ansmisso s d'aques s he- ma ozoa is són els insec es Ixod 's icim s i el ioüphüus annula us. Els animals a aca s es an mol i mol is os. A l'Amè ica del Sud, d'aques a malal ia en diuen is eza, A segui apa eix l'hemoglobinú-