282AGRICULTURA I RAMADERIA
ossin, l'assaig no s'ha d'abandona , enca a que
el esul a econòmic os un desas e ; cosa que
no pensem sigui així.
Hem de pensa que el co ó ocupa el segon lloc
de l'ag icul u a dels Es a s Uni s ; que cada dia
a p enen més inc emen degu a l'augmen de
consum i l'excel·len esul a econòmic. Anys en-
e a, la zona co one a no dame icana s'es enia
an sols des del sud-oes de Vi gínia a la Ca-
olina del No d i del Sud, comp enen -hi els
Es a s de Geò gia, Flo ida, Ala ama, Missisipi,
Tennesse, A kansas, Lluisiania, Texas i Ok-
lawna. En anys successius s'ha ingu es enen
al sud-oes de Ken ucky, al sud d'Illinois, al
sud-oes del Misu i, a l'oes de Texas, a A i-
zona i Cali ò nia, amb un o al de 39.204.000
d'ac es i una p oducció de 13.683.000 paques de
ib a.
Aques a p opagació i aques es xi es demos-
en cla amen la impo ància d'aques con eu als
Es a s Uni s, i és pe això p ecisamen que o s
els pagesos hem d'ajuda especialmen a la «Co-
misa ía Algodone a del Es ado», enca egada de
p opaga i o ien a la implan ació d'aques nou
con eu a casa nos a, pe què es udian el clima,
di e en es a ie a s i al es! an es o mes de
con eu, puguem a iba a in odui a casa nos-
a allò que amb poques més condicions clima-
ològiques hem d'aqui i a un al e país, cosa
que ens pod íem mol bé p odui . El co ó exi-
geix una es ació sense gelades d'uns 180 a 200
dies,
i o el li o al ca alà p esen a aques es a-
cili a s. El que cal, i que ambé és qües ió d'es-
udi pe pa dels di ec ius ècnics de l'esmen-
ada Comissa ia, és ce ca a ie a s p ime en-
ques,
pe què la madu ació de Ics càpsules pugui
e -se a un pe íode sense eds, ja que aques s
in e omp ien la madu esa i desp és en ind ia
la de e io ació de la càpsula, amb g eus pe ju-
dicis pe a la ib a.
No obs an i això, espe em que la Comissa ia
ind à p ou cu a de o es aques es necessi a s, i
els capa aços de con eu, amb llu igilància i
di ecció, no esca ima an pas un consell ni cap
es o ç, i a end à amb o a p omp i ud i a enció
o es les consul es que puguin e els nos es
pagesos.
La pa més in e essan de o això és la qües-
ió econòmica, pe ò hom ha de calcula la p àc-
ica en la implan ació d'un nou con eu i l'eco-
nomia i l'es al i de la mà d'ob a.
Els esul a s que malg a les di icul a s p àc-
iques que p esen a el con eu del co ó, els c eiem
o ça sa is ac o is, eu an poc a poc o s els e-
cels i descon iances dels nos es pagesos.
BAUJIRI
JUSCAPRESSA
Eng eixamen del po c
Con e ència donada a Sa danyola pe M. Rossell i Vila .
I. — Quina és la millo aça
E
i. po c ideal ó a un po c que ingués mol-
a ca n i poca cansalada, que la ca n no
os molla i que l'animal s'eng eixés de p essa.
La població po cina ac ual de Ca alunya no
espon a aques es condicions. Els nos es po cs
enen massa cansalada, so in la ca n és molla i
no s'eng eixen amb la apidesa que old íem.
Una aça ideal, com la que hem di , no hi
ha cap país que la posseeixi. Pe ò hi ha algunes
aces que 110 enen an a cansalada com les a-
ie a s de po cs que hi ha a Ca alunya i que s'en-
g eixen de p essa, és a di , que amb menys
menja ab iquen més quilos de pes iu.
Una d'aques es aces, pe exemple, és el La ge
While o el Middle While. Aques es dues aces
de po cs o en e es a Angla e a, en el com a
de Yo k, aces que ambé se les anomena pe
Yo kshi e. Les quali a s d'eng eixa -se de p es-
sa o ésse p ecoç, la bona con o mació del cos,
la àcil adap ació a di e sos climes i condicions
de ida, la ela i a poca g assa que po a han
e del Middle Wlii e que sigui una aça cos-
mopoli a, de o ma que es oba des de Rússia
a Po ugal, i des del Canadà a A gen ina.
Poc abans que la dic adu a mili a ende o-
qués la Mancomuni a de Ca alunya, de an bona
memò ia pe a la pagesia, aques a excel·len Co -
ACkIC ïI.TURA I KAMADERIA283
po ació ja enia el p opòsi d'escampa pe o
Ca alunya la lla o d'aques a aça.
Si no hi ha cap po c ideal, cald ia ab ica -ne
un—es deia en els Se eis de Ramade ia de la
Mancomuni a de Ca alunya, i això ou una cons-
an p eocupació de di s Se eis, i ja s'ha ia
plan eja la mane a de po a aques s expe i-
men s a la p àc ica en la p opie a de Caldes.
La dic adu a, en dec e a la mo de la Man-
comuni a , pe con acop in e í un mal posi-
iu als pagesos, puix que els p i a a d'uns
Se eis que no an sols es a en a la disposició
de o s els ag icul o s i amade s, sinó que al
ma eix emps p ocu a en in es iga d'aco d amb
les necessi a s que es p esen a en. B eu ; si la
Mancomuni a no hagués es a abolida pe la
dic adu a, jo c ec que :i ho es d'a a hau íem
c ea una aça de po cs mol p òxima al po c
ideal que hau ia de menes e el pagès, el can-
salade i el públic consumido .
II.
— Com es coneix que un
¡¡a i
o nod ís s'en-
g eixa à de p essa.
Un ga í és un po c que mama o que o jus
es à deslle a . Despopa o mamelló el ga í és
po a al me ca . En el me ca hi ha gàbies amb
una sola ga inada i gàbies amb un nomb e in-
de e mina de ga ins. Les p ime es són del pa-
gès que eali za di ec amen la enda ; les al-
es,
de po que ai es o negocian s, que han ad-
qui i els ga ins a les cases de pagès i p è ia
classi icació o ia els p esen en al me ca . És
a di , en les gàbies d'una sola ga inada no
hi sol manca el enoc ; en les gàbies dels ne-
gocian s els cnocs de es mesos, pe exemple,
s'ajun en a la gàbia de ga ins de se se ma-
nes,
o sigui, el negocian apa en men no é
mai enocs. Desp és cada u a casa se a ja s'ho
oba.
La con o mació dels ga ins é la se a im-
po ància. El millo ga í és el de cos lla g i
cilínd ic, el mo o més a ia cu que lla g, les
po es cu es. Qualse ol ga í de mo o mol
alla ga , de cos ella aplanada i esquena d'ase,
se à un animal di ícil d'eng eixa . Així ma-
eix ampoc no és ecomanable el ga í cu
de cos, és a di , amb endència a ésse una bola.
El gepe u i ensella és senyal de aqui isme.
Amb la bona con o mació no n'hi ha p ou
enca a. S'ha de mi a si la em a és lligada,
si el ga í és enca , si es à malal o p esen a
senyals d'ha e -ho es a , i p incipalmen si é
soca ó. L'aspec e sani a i de l'animal es a-
dueix pe eni el pèl lluen . A causa del è-
gim alimen ici a què han es a so mesos els
po cells o nod issos, poden sembla d'una eda
més a ançada o eculada. El nod ís de qua e
mesos é o es les den s de lle , i de sis a deu
mesos eemplaça els can ons i els ullals de lle ;
els ullals de la ba a de dal cauen p ime que
els de baix.
El nod ís es abla sol ésse més a ança que
el campe , p incipalmen si aques úl im és de
mun anya. El campe es coneix pel desen o -
llamen de les cames i pe la lla gà ia i du e-
sa del mo o. La peülla del nod ís es abla és
end a i el mo o cu sense senyals de du esa.
Pe egla gene al, els nod issos que es po -
en a me ca solen ésse mag es, especialmen
els campe s. Alesho es el onc o cos sembla
aplana i gens cilínd ic. El comp ado en aques
cas ha de ixa -se amb l'amplada de la cò po a.
To animal ample, i l'amplada s'ap eua pe la
dis ància de pun a a pun a d'anca, se à un ani-
mal cilínd ic. Pel con a i, l'animal es e de
g opa és mal con o ma i no s'eng eixa à de
p essa.
III.
— Dues mane es d'eng eixa , poc a poc i
de p essa.
L'eng eixamen po comença a qualse ol mo-
men , des de que el po c es à desmama ins
als ui o deu mesos.
Si l'eng eixamen es comença al deslle amen
du an els dos o es mesos p ime s no
s'abu-
sa à dels alimen s concen a s ( a ines, u ós,
g anes), sinó que els a a ges e ds hau an
d'en a en g an pa a la ació. El ègim ali-
men ici en aques cas hau ia d'ésse : ma í un
pinso pe i , desp és un àpa de e d ; a mig
dia un al e àpa de e d i a la caiguda de la
a da un al e pinso d'alimen s concen a s.
La ba eja d'alimen s concen a s pod ia és-
se :Segones ioo quilos
Fa ina d'o di TOO »
Fa ina de ca n 10 »
Fa ina d'ossos 4 »
O bé aques a al a ba eja :
Fa ina d'a òs 100 quilos
Te ce es 100 »
Tu ó de cacaue 15 »
Fa ina d'ossos 3 »
Els a a ges han d'ésse e ds : al als, e-
le,
cols,
b òquil, eça i ci ada.
Els es mesos que segueixen s'ani à dismi-
nuin el e d i s'augmen a à la quan i a d'ali-
men concen a .
La quan i a d'alimen concen a du an els
dos o es mesos p ime s po ésse de 400 g ams
dia is,
e me mig. Els al es mesos que seguei-
xen, és a di , quan el po c a cinc o sis mesos
284
que
és
clesmania , lla o s
po
eb e, e me
mig,
i'700 quilos dia is d'alimen s concen a s.
Aca-
ba aques pe íode
el
po c menja à
de la
ma-
eixa classe d'alimen s
que
el
nod ís.
Vegem
a a
l'eng eixamen
del
nod ís.
Si el
nod ís
és
sec
i
p o é d'una casa
ou
l'hagin
in-
gu es abla , s'hau à
de
ac a
de
mane a
di-
e en
al
nod ís campe .
El
nod ís
que
p oce-
deix d'una co alina
on ha
ana o ça
ip,
en
po a
els
senyals
al
seu cos
: és
més
o
menys
g as,
de
pèl
lluen ,
els
peus pe i s
i la
jun u a
del a ado
o
pas o al es e a.
Aques animal
no
pod à
pas
menja
a
segui
g ans quan i a s d'alimen concen a ,
si no es
ol
que
es
desgani
al
cap d'un mes.
El
ègim
aconsellable
és
com
el
da e
que
es
ecomana-
a
en la
da e a e apa dels ga ins, enin
en
comp e
el
pes de
la
bès ia.
Pe
al
que
pugui se i
de
guia ge
la
quan-
i a d'alimen s concen a s
que ha de
menja
un animal dià iamen ,
he
compos
la
següen
aula, esul a
de
nomb oses expe iències,
e-
es
pe
nosal es
en
«Explo acions po cines».
Animal
de
20
quilos
de pes
iu... i'ooo quilo
30
»
1*400
»
40
»
1*700
»
50
»
2'000
«
60
»
2*250
»
70 11
2*400
11
80
» 2'600 11
90
11 2*750 11
100
11 2*900 »
110 » 3*000 11
120
11 3'ioo 11
130
11
3*200
11
140
»
3*300
11
150
»
3'400
"
160
»
3'5°°
».
170
»
3*600
«
Aques a aula
es
po
aplica sense
cap
modi-
icació
en
animals
de
ègim in ensiu. Pe ò,
en
el
cas
dels nod issos cald à, ebaixa
una
mica
la quan i a assenyalada ins
al cap
d'un
mes
AGRICULTURA
I
RAMADERIA
de eni
els
animals, emps
que
és
su icien ,
pe
a obse a
si els
animals
són
0 no
golu s.
Els nod issos campen solen a iba
amb una
am
que
els
a bo a. Pa en esmen .
No us
dei-
xeu po a ,
en
dona -los menja ,
pe
la
am que
os en en.
Si ho
éssiu així,
els
po cs o en
des-
ganáis abans
d'un mes. Cal
en
aques s animals
no mou e's
de la
aula indicada
més
amun ,
pe ò
amb
la
di e ència
de
deixa -los sa is e
l'a-
pe i
amb
la
quan i a
de
a a ge e d
que ul-
guin.
Així
que
un
po c pesi
90 o
100
quilos,
con-
ind à dona -li
una
ba eja
que
pod ia ésse
:
Fa ina d'o di
40
Fa ina
de
mo esc
55
Fa ina
de
ca n
5
Pa ina d'ossos
3
O ambé
:
Cilind e d'a òs
50
quilos
Mo esc
40 »
Tu ó
de
coco
10 »
Fa ina d'ossos
3 »
() enca a
:
.Segones
35 »
Mo esc
65 »
Fa ina d'ossos
3 »
La a ina d'ossos
po
ésse subs i uïda
pe
un quilo
de
os a icàlcic.
Aques es acions poden dona -se ins
al
inal
de l'eng eixamen .
En esum,
un
eng eíxamen àpid exigeix
una alimen ació in ensi a
com
la
que
s'exp essa
en
la
aula
de
les
quan i a s dià ies
més
a nun
exposada.
Un
eng eixamen
e
poc
a
poc
supo-
sa dona menys quan i a d'alimen s
que els in-
dica s
en la
e e ida aula.
IV.
i.s
bene iciós eng eixa po cs?
L'eng eixamen
de
po cs
ési
semp e
bene i-
ciós,
excep e
en els
casos
de
g au mo ali a
i
en
els
ègims polí ics
com
el
de
la
dic adu a,
la
YOGHOURAT CONDAL
"
a"*¡7»
"??
7
^_^_^_^_^___^^____^__^^^___^_^_
la
ec ía del ama bo í.
SOL·LICITI
DETALLS
I
ANÁLISIS
A
Passeig
de
Ma agall,
mim.
16
Telè on
num.
79254BARCELONA
AGRICULTURA I RAMADERIA285
qual, com o hom sap, imposà les axes en el
p eu de enda, men e deixa a lliu es els p eus
dels alimen s, i que desp és g a à amb deu pes-
se es o la impo ació de o a mena de pinsos
i un dels p incipals, el mo esc, deixà que a
Ca alunya el monopoli zés una sucu sal de Ma-
d id, els ganade os del Reino. A pa d'aques-
es calami a s, el negoci d'eng eixa po cs és
més o menys bo si es plan eja acionalmen .
En la p àc ica es p esen en els casos se-
güen s :
P ime .—L'eng eixado comença pe comp a
ga ins. Aques cng eixamen po ésse in en-
siu o ex ensiu en comença i in ensiu de mig
en amun . Els ga ins so mesos B una alimen-
ació concen ada i abundan an bé ins que
a iben al pes de 100 quilos ap oximadamen .
Més enda an pe den la p opie a de ab ica
augmen de pes amb poca quan i a d'alimen s.
Pe ò,
si aques s ga ins es so me en, ins que
an els ioo quilos, a un ègim alimen ici en el
qual se'ls obligui a menja una g an quan i a
dià ia de e d, amb poca quan i a d'alimen
concen a , alesho es, a pa i del pes de ioo
quilos enda an , l'animal ap o i a millo els ali-
men s concen a s i es po po a sense di icul a
a 200 quilos de pes iu, cosa mol cos osa quan
el po c des de ga í ha es a so mès a un ègim
in ensiu.
Segon. — L'eug eixamen comença amb no-
d issos. Lla o s si els nod issos p o enen d'una
casa que els enien es abla s, se an, poc més
poc menys, com els ma eixos ga ins puja s en
ègim ex ensiu. Si els nod issos són campe s,
cald à so me e'ls a un ègim in ensiu al cap
d'un mes de possei -los, dedican els p ime s
en a dies a un ègim de ansició, o sigui,
mol e d, i la mei a p ime i la e ce a pa
desp és de les quan i a s d'alimen concen a
assenyala en la aula.
Quin dels ègims assenyala s és millo ? Això
depèn de la na u alesa de l'explo ació. Pe a les
explo acions indus ials el millo ègim ó a
l'in ensiu, si en el nos e país hi hagués el
cos um de ma a els po cs quan pesen ioo qui-
los en iu. No essen així, el millo ègim és
el que comença pe ésse ex ensiu i acaba in-
ensi amen . A més, en aques es explo acions
indus ials és a an a jós edui el nomb e d'en-
ades, pe al d'e i a la impo ació de ma-
lal ies.
En les explo acions ag ícoles els se à més
con enien el ègim mix e pe llonga . En les ex-
plo acions indus ials ani à millo el ègim in-
ensiu, és a di l'eng eixamen en qua e o cinc
mesos,
V. — Els comp es
Un po cell de 20 quilos e a cos a unes 80
pesse es. L'alimen e d que consumi à aques
animal, i an lla g, ald à unes 40 pesse es.
Un nod ís que hagi es a alimen a abundosa-
men de e d, l'alimen concen a que mengi
se à de g an endimen . Es po calcula que
cada 100 quilos de pinso p odui an 25 quilos
de pes iu. Pe a ab ica el po c de 100 ca -
nisse es, o 120 quilos, pes ne , que és el ipus
de po c que demana l'esco xado de Ba celona,
el pes iu del po c hau à d'ésse de 160 quilos.
Així, els comp es se an :
Comp a d'un po cell de 20 quilos . So'oo p es.
560 quilos d'alimen concen a a
38 p es. els 100 quilos 212*80 »
Fa a ge e d 40*00 »
Ve e ina i
5*00
»
To al 337'8o »
El p eu ac ual del po c de 120 quilos, a l'es-
co xado de Ba celona, és de
3*55
p es. el qui-
lo,
pe ò ací s'ha de descomp a 12 pesse es de
d e s de ma ança que ha de paga el amade ,
més 7 pesse es pe la enda, si es a a comis-
sió,
més 304 pesse es que al el anspo del
po c de la co alina a l'esco xado , o al 23 pes-
se es,
que a egides a les 337*80 suma an un o-
al de 3Óo'8o pesse es.
120 quilos de po c a
3*55
pesse es, que és el
p eu ac ual, impo en 426 pesse es.
Així, ind em :
Venda del po c 426*00 p es.
Cos del po c 360*80 »
Bene ici 65*20 »
Els ems p oduï s pe l'animal equi alen—a
pagès—sob adamen a la despesa de pe sonal pe
a eni cu a del po c i llogue de la co alina.
En el cas de edui l'eng eixamen a cinc o
sis mesos, com en el cas dels nod issos, l'èxi
del negoci depèn del p eu de comp a i de què
els po cs no s'emba in. La ganancia, en cas a-
o able, és supe io en quan i a a la que
s'aca-
ba d'esmen a , i el emps emp a és an sols la
mei a , és a di , l'in e ès del capi al és doble.