Engreixament del Porc

282AGRICULTURA I RAMADERIA ossin, l'assaig no s'ha d'abandona , enca a que el esul a econòmic os un desas e ; cosa que no pensem sigui així. Hem de pensa que el co ó ocupa el segon lloc de l'ag icul u a dels Es a s Uni s ; que cada dia a p enen més inc emen degu a l'augmen de consum i l'excel·len esul a econòmic. Anys en- e a, la zona co one a no dame icana s'es enia an sols des del sud-oes de Vi gínia a la Ca- olina del No d i del Sud, comp enen -hi els Es a s de Geò gia, Flo ida, Ala ama, Missisipi, Tennesse, A kansas, Lluisiania, Texas i Ok- lawna. En anys successius s'ha ingu es enen al sud-oes de Ken ucky, al sud d'Illinois, al sud-oes del Misu i, a l'oes de Texas, a A i- zona i Cali ò nia, amb un o al de 39.204.000 d'ac es i una p oducció de 13.683.000 paques de ib a. Aques a p opagació i aques es xi es demos- en cla amen la impo ància d'aques con eu als Es a s Uni s, i és pe això p ecisamen que o s els pagesos hem d'ajuda especialmen a la «Co- misa ía Algodone a del Es ado», enca egada de p opaga i o ien a la implan ació d'aques nou con eu a casa nos a, pe què es udian el clima, di e en es a ie a s i al es! an es o mes de con eu, puguem a iba a in odui a casa nos- a allò que amb poques més condicions clima- ològiques hem d'aqui i a un al e país, cosa que ens pod íem mol bé p odui . El co ó exi- geix una es ació sense gelades d'uns 180 a 200 dies, i o el li o al ca alà p esen a aques es a- cili a s. El que cal, i que ambé és qües ió d'es- udi pe pa dels di ec ius ècnics de l'esmen- ada Comissa ia, és ce ca a ie a s p ime en- ques, pe què la madu ació de Ics càpsules pugui e -se a un pe íode sense eds, ja que aques s in e omp ien la madu esa i desp és en ind ia la de e io ació de la càpsula, amb g eus pe ju- dicis pe a la ib a. No obs an i això, espe em que la Comissa ia ind à p ou cu a de o es aques es necessi a s, i els capa aços de con eu, amb llu igilància i di ecció, no esca ima an pas un consell ni cap es o ç, i a end à amb o a p omp i ud i a enció o es les consul es que puguin e els nos es pagesos. La pa més in e essan de o això és la qües- ió econòmica, pe ò hom ha de calcula la p àc- ica en la implan ació d'un nou con eu i l'eco- nomia i l'es al i de la mà d'ob a. Els esul a s que malg a les di icul a s p àc- iques que p esen a el con eu del co ó, els c eiem o ça sa is ac o is, eu an poc a poc o s els e- cels i descon iances dels nos es pagesos. BAUJIRI JUSCAPRESSA Eng eixamen del po c Con e ència donada a Sa danyola pe M. Rossell i Vila . I. — Quina és la millo aça E i. po c ideal ó a un po c que ingués mol- a ca n i poca cansalada, que la ca n no os molla i que l'animal s'eng eixés de p essa. La població po cina ac ual de Ca alunya no espon a aques es condicions. Els nos es po cs enen massa cansalada, so in la ca n és molla i no s'eng eixen amb la apidesa que old íem. Una aça ideal, com la que hem di , no hi ha cap país que la posseeixi. Pe ò hi ha algunes aces que 110 enen an a cansalada com les a- ie a s de po cs que hi ha a Ca alunya i que s'en- g eixen de p essa, és a di , que amb menys menja ab iquen més quilos de pes iu. Una d'aques es aces, pe exemple, és el La ge While o el Middle While. Aques es dues aces de po cs o en e es a Angla e a, en el com a de Yo k, aces que ambé se les anomena pe Yo kshi e. Les quali a s d'eng eixa -se de p es- sa o ésse p ecoç, la bona con o mació del cos, la àcil adap ació a di e sos climes i condicions de ida, la ela i a poca g assa que po a han e del Middle Wlii e que sigui una aça cos- mopoli a, de o ma que es oba des de Rússia a Po ugal, i des del Canadà a A gen ina. Poc abans que la dic adu a mili a ende o- qués la Mancomuni a de Ca alunya, de an bona memò ia pe a la pagesia, aques a excel·len Co - ACkIC ïI.TURA I KAMADERIA283 po ació ja enia el p opòsi d'escampa pe o Ca alunya la lla o d'aques a aça. Si no hi ha cap po c ideal, cald ia ab ica -ne un—es deia en els Se eis de Ramade ia de la Mancomuni a de Ca alunya, i això ou una cons- an p eocupació de di s Se eis, i ja s'ha ia plan eja la mane a de po a aques s expe i- men s a la p àc ica en la p opie a de Caldes. La dic adu a, en dec e a la mo de la Man- comuni a , pe con acop in e í un mal posi- iu als pagesos, puix que els p i a a d'uns Se eis que no an sols es a en a la disposició de o s els ag icul o s i amade s, sinó que al ma eix emps p ocu a en in es iga d'aco d amb les necessi a s que es p esen a en. B eu ; si la Mancomuni a no hagués es a abolida pe la dic adu a, jo c ec que :i ho es d'a a hau íem c ea una aça de po cs mol p òxima al po c ideal que hau ia de menes e el pagès, el can- salade i el públic consumido . II. — Com es coneix que un ¡¡a i o nod ís s'en- g eixa à de p essa. Un ga í és un po c que mama o que o jus es à deslle a . Despopa o mamelló el ga í és po a al me ca . En el me ca hi ha gàbies amb una sola ga inada i gàbies amb un nomb e in- de e mina de ga ins. Les p ime es són del pa- gès que eali za di ec amen la enda ; les al- es, de po que ai es o negocian s, que han ad- qui i els ga ins a les cases de pagès i p è ia classi icació o ia els p esen en al me ca . És a di , en les gàbies d'una sola ga inada no hi sol manca el enoc ; en les gàbies dels ne- gocian s els cnocs de es mesos, pe exemple, s'ajun en a la gàbia de ga ins de se se ma- nes, o sigui, el negocian apa en men no é mai enocs. Desp és cada u a casa se a ja s'ho oba. La con o mació dels ga ins é la se a im- po ància. El millo ga í és el de cos lla g i cilínd ic, el mo o més a ia cu que lla g, les po es cu es. Qualse ol ga í de mo o mol alla ga , de cos ella aplanada i esquena d'ase, se à un animal di ícil d'eng eixa . Així ma- eix ampoc no és ecomanable el ga í cu de cos, és a di , amb endència a ésse una bola. El gepe u i ensella és senyal de aqui isme. Amb la bona con o mació no n'hi ha p ou enca a. S'ha de mi a si la em a és lligada, si el ga í és enca , si es à malal o p esen a senyals d'ha e -ho es a , i p incipalmen si é soca ó. L'aspec e sani a i de l'animal es a- dueix pe eni el pèl lluen . A causa del è- gim alimen ici a què han es a so mesos els po cells o nod issos, poden sembla d'una eda més a ançada o eculada. El nod ís de qua e mesos é o es les den s de lle , i de sis a deu mesos eemplaça els can ons i els ullals de lle ; els ullals de la ba a de dal cauen p ime que els de baix. El nod ís es abla sol ésse més a ança que el campe , p incipalmen si aques úl im és de mun anya. El campe es coneix pel desen o - llamen de les cames i pe la lla gà ia i du e- sa del mo o. La peülla del nod ís es abla és end a i el mo o cu sense senyals de du esa. Pe egla gene al, els nod issos que es po - en a me ca solen ésse mag es, especialmen els campe s. Alesho es el onc o cos sembla aplana i gens cilínd ic. El comp ado en aques cas ha de ixa -se amb l'amplada de la cò po a. To animal ample, i l'amplada s'ap eua pe la dis ància de pun a a pun a d'anca, se à un ani- mal cilínd ic. Pel con a i, l'animal es e de g opa és mal con o ma i no s'eng eixa à de p essa. III. — Dues mane es d'eng eixa , poc a poc i de p essa. L'eng eixamen po comença a qualse ol mo- men , des de que el po c es à desmama ins als ui o deu mesos. Si l'eng eixamen es comença al deslle amen du an els dos o es mesos p ime s no s'abu- sa à dels alimen s concen a s ( a ines, u ós, g anes), sinó que els a a ges e ds hau an d'en a en g an pa a la ació. El ègim ali- men ici en aques cas hau ia d'ésse : ma í un pinso pe i , desp és un àpa de e d ; a mig dia un al e àpa de e d i a la caiguda de la a da un al e pinso d'alimen s concen a s. La ba eja d'alimen s concen a s pod ia és- se :Segones ioo quilos Fa ina d'o di TOO » Fa ina de ca n 10 » Fa ina d'ossos 4 » O bé aques a al a ba eja : Fa ina d'a òs 100 quilos Te ce es 100 » Tu ó de cacaue 15 » Fa ina d'ossos 3 » Els a a ges han d'ésse e ds : al als, e- le, cols, b òquil, eça i ci ada. Els es mesos que segueixen s'ani à dismi- nuin el e d i s'augmen a à la quan i a d'ali- men concen a . La quan i a d'alimen concen a du an els dos o es mesos p ime s po ésse de 400 g ams dia is, e me mig. Els al es mesos que seguei- xen, és a di , quan el po c a cinc o sis mesos 284 que és clesmania , lla o s po eb e, e me mig, i'700 quilos dia is d'alimen s concen a s. Aca- ba aques pe íode el po c menja à de la ma- eixa classe d'alimen s que el nod ís. Vegem a a l'eng eixamen del nod ís. Si el nod ís és sec i p o é d'una casa ou l'hagin in- gu es abla , s'hau à de ac a de mane a di- e en al nod ís campe . El nod ís que p oce- deix d'una co alina on ha ana o ça ip, en po a els senyals al seu cos : és més o menys g as, de pèl lluen , els peus pe i s i la jun u a del a ado o pas o al es e a. Aques animal no pod à pas menja a segui g ans quan i a s d'alimen concen a , si no es ol que es desgani al cap d'un mes. El ègim aconsellable és com el da e que es ecomana- a en la da e a e apa dels ga ins, enin en comp e el pes de la bès ia. Pe al que pugui se i de guia ge la quan- i a d'alimen s concen a s que ha de menja un animal dià iamen , he compos la següen aula, esul a de nomb oses expe iències, e- es pe nosal es en «Explo acions po cines». Animal de 20 quilos de pes iu... i'ooo quilo 30 » 1*400 » 40 » 1*700 » 50 » 2'000 « 60 » 2*250 » 70 11 2*400 11 80 » 2'600 11 90 11 2*750 11 100 11 2*900 » 110 » 3*000 11 120 11 3'ioo 11 130 11 3*200 11 140 » 3*300 11 150 » 3'400 " 160 » 3'5°° ». 170 » 3*600 « Aques a aula es po aplica sense cap modi- icació en animals de ègim in ensiu. Pe ò, en el cas dels nod issos cald à, ebaixa una mica la quan i a assenyalada ins al cap d'un mes AGRICULTURA I RAMADERIA de eni els animals, emps que és su icien , pe a obse a si els animals són 0 no golu s. Els nod issos campen solen a iba amb una am que els a bo a. Pa en esmen . No us dei- xeu po a , en dona -los menja , pe la am que os en en. Si ho éssiu així, els po cs o en des- ganáis abans d'un mes. Cal en aques s animals no mou e's de la aula indicada més amun , pe ò amb la di e ència de deixa -los sa is e l'a- pe i amb la quan i a de a a ge e d que ul- guin. Així que un po c pesi 90 o 100 quilos, con- ind à dona -li una ba eja que pod ia ésse : Fa ina d'o di 40 Fa ina de mo esc 55 Fa ina de ca n 5 Pa ina d'ossos 3 O ambé : Cilind e d'a òs 50 quilos Mo esc 40 » Tu ó de coco 10 » Fa ina d'ossos 3 » () enca a : .Segones 35 » Mo esc 65 » Fa ina d'ossos 3 » La a ina d'ossos po ésse subs i uïda pe un quilo de os a icàlcic. Aques es acions poden dona -se ins al inal de l'eng eixamen . En esum, un eng eíxamen àpid exigeix una alimen ació in ensi a com la que s'exp essa en la aula de les quan i a s dià ies més a nun exposada. Un eng eixamen e poc a poc supo- sa dona menys quan i a d'alimen s que els in- dica s en la e e ida aula. IV. i.s bene iciós eng eixa po cs? L'eng eixamen de po cs ési semp e bene i- ciós, excep e en els casos de g au mo ali a i en els ègims polí ics com el de la dic adu a, la YOGHOURAT CONDAL " a"*¡7» "?? 7 ^_^_^_^_^___^^____^__^^^___^_^_ la ec ía del ama bo í. SOL·LICITI DETALLS I ANÁLISIS A Passeig de Ma agall, mim. 16 Telè on num. 79254BARCELONA AGRICULTURA I RAMADERIA285 qual, com o hom sap, imposà les axes en el p eu de enda, men e deixa a lliu es els p eus dels alimen s, i que desp és g a à amb deu pes- se es o la impo ació de o a mena de pinsos i un dels p incipals, el mo esc, deixà que a Ca alunya el monopoli zés una sucu sal de Ma- d id, els ganade os del Reino. A pa d'aques- es calami a s, el negoci d'eng eixa po cs és més o menys bo si es plan eja acionalmen . En la p àc ica es p esen en els casos se- güen s : P ime .—L'eng eixado comença pe comp a ga ins. Aques cng eixamen po ésse in en- siu o ex ensiu en comença i in ensiu de mig en amun . Els ga ins so mesos B una alimen- ació concen ada i abundan an bé ins que a iben al pes de 100 quilos ap oximadamen . Més enda an pe den la p opie a de ab ica augmen de pes amb poca quan i a d'alimen s. Pe ò, si aques s ga ins es so me en, ins que an els ioo quilos, a un ègim alimen ici en el qual se'ls obligui a menja una g an quan i a dià ia de e d, amb poca quan i a d'alimen concen a , alesho es, a pa i del pes de ioo quilos enda an , l'animal ap o i a millo els ali- men s concen a s i es po po a sense di icul a a 200 quilos de pes iu, cosa mol cos osa quan el po c des de ga í ha es a so mès a un ègim in ensiu. Segon. — L'eug eixamen comença amb no- d issos. Lla o s si els nod issos p o enen d'una casa que els enien es abla s, se an, poc més poc menys, com els ma eixos ga ins puja s en ègim ex ensiu. Si els nod issos són campe s, cald à so me e'ls a un ègim in ensiu al cap d'un mes de possei -los, dedican els p ime s en a dies a un ègim de ansició, o sigui, mol e d, i la mei a p ime i la e ce a pa desp és de les quan i a s d'alimen concen a assenyala en la aula. Quin dels ègims assenyala s és millo ? Això depèn de la na u alesa de l'explo ació. Pe a les explo acions indus ials el millo ègim ó a l'in ensiu, si en el nos e país hi hagués el cos um de ma a els po cs quan pesen ioo qui- los en iu. No essen així, el millo ègim és el que comença pe ésse ex ensiu i acaba in- ensi amen . A més, en aques es explo acions indus ials és a an a jós edui el nomb e d'en- ades, pe al d'e i a la impo ació de ma- lal ies. En les explo acions ag ícoles els se à més con enien el ègim mix e pe llonga . En les ex- plo acions indus ials ani à millo el ègim in- ensiu, és a di l'eng eixamen en qua e o cinc mesos, V. — Els comp es Un po cell de 20 quilos e a cos a unes 80 pesse es. L'alimen e d que consumi à aques animal, i an lla g, ald à unes 40 pesse es. Un nod ís que hagi es a alimen a abundosa- men de e d, l'alimen concen a que mengi se à de g an endimen . Es po calcula que cada 100 quilos de pinso p odui an 25 quilos de pes iu. Pe a ab ica el po c de 100 ca - nisse es, o 120 quilos, pes ne , que és el ipus de po c que demana l'esco xado de Ba celona, el pes iu del po c hau à d'ésse de 160 quilos. Així, els comp es se an : Comp a d'un po cell de 20 quilos . So'oo p es. 560 quilos d'alimen concen a a 38 p es. els 100 quilos 212*80 » Fa a ge e d 40*00 » Ve e ina i 5*00 » To al 337'8o » El p eu ac ual del po c de 120 quilos, a l'es- co xado de Ba celona, és de 3*55 p es. el qui- lo, pe ò ací s'ha de descomp a 12 pesse es de d e s de ma ança que ha de paga el amade , més 7 pesse es pe la enda, si es a a comis- sió, més 304 pesse es que al el anspo del po c de la co alina a l'esco xado , o al 23 pes- se es, que a egides a les 337*80 suma an un o- al de 3Óo'8o pesse es. 120 quilos de po c a 3*55 pesse es, que és el p eu ac ual, impo en 426 pesse es. Així, ind em : Venda del po c 426*00 p es. Cos del po c 360*80 » Bene ici 65*20 » Els ems p oduï s pe l'animal equi alen—a pagès—sob adamen a la despesa de pe sonal pe a eni cu a del po c i llogue de la co alina. En el cas de edui l'eng eixamen a cinc o sis mesos, com en el cas dels nod issos, l'èxi del negoci depèn del p eu de comp a i de què els po cs no s'emba in. La ganancia, en cas a- o able, és supe io en quan i a a la que s'aca- ba d'esmen a , i el emps emp a és an sols la mei a , és a di , l'in e ès del capi al és doble.