216AGRICULTURA I RAMADERIA
Enca a la qües ió del cla ell en la aça del P a
E
L p o esso senyo Cas elló, al cap d'un
any i mig d'ha e publica nosal es en
aques a e is a un eball i ula «El cla ell en
la aça de] P a », i en el qual eball se l'al·lu-
dia epe idamen , ha con es a pe i, i p oba-
blemen no en a enció a nosal es n' a
AGRI-
CULTURA I RAMADERIA, sinó pe què l'a icle «El
cla ell en la aça del P a » ha es a aduï en
di e ses e is es que es publiquen en cas ellà,
ha en -se ocupa de la qües ió els dis ingi s pu-
blicis es a ícoles don Ramón J. C espo i el se-
nyo Labo de, di ec o d'España A ícola.
De l'a icle del p o esso senyo Cas elló,
publica en la se a e is a Mundo A ícola, ens
eiem obliga s a ecolli els següen s ex ems :
P ime : l'a iculis a c eu que nosal es hem
aplica malamen una llei i que igno em l'au o
de la llei de a iació aplicable al cla ell.
Segon : que l'a gumen undamen al de la
c es a senzilla (sense cla ell), eposa en la o ma
de la c es a de l'espècie de gallines sal a ges,
d'on p o enen les aces de gallines domès iques
de c es a senzilla.
Te ce : l'enu josa qües ió del Cong és
Mundial d'A icul u a de Ba celona en elació
a la comunicació que nosal es hi p esen à em.
Respond e als al es ex ems equi ald ia a
ep odui al a egada la majo pa de l'a i-
cle «El cla ell en la aça del P a ». És pe això
que conc e em la nos a èplica als es ex ems
consigna s.
PRIMERA ENSOPEGADA
Dèiem en el nos e a icle de 15 de gene
de 1928 : El cla ell és una exc ecencia no mal.
La se a apa ició no cons i ueix cap enomen
pa icula
»
el cla ell es po classi ica en e els
enòmens comp esos en la llei de les a iacions
dels ò gans en sè ie, de Geo oy Sain -Hilai e.
Segons aques a llei, els ò gans en sè ie són sus-
cep ibles de a ia numè icamen .
A això que ansc i im hi o nem a posa la
nos a signa u a, és a di , ho con i mem: mal-
g a que el senyo Cas elló c egui que hem co-
mès un g eu e o , puix que, segons ell, hem
con ós la llei de Geo oy Sain -Hilai e amb la
de Milne-Edwa ds.
Qui es à en un doble e o és el senyo Cas-
elló,
en p ime lloc, pe què el que diu no és
ce , i en segon lloc, pe ha e pensa que un
ex-p o esso d'Escola Supe io d'Ag icul u a
po come e una g eu al a d'e udició. A pesa
de què el senyo Cas elló pugui pensa així,
nosal es li a em a inen que l'ha e es a di-
mi i s de la cà ed a de Zoo ecnia, pe aons es-
anyes a la ciencia, la des i ució no ens ebai-
xà la ca ego ia in el·lec ual, la qual amb gus
ac em de conse a .
No,
senyo Cas elló ; 110 ou Milne-Edwa ds
qui p ime a es abli la llei de la a iació dels
ò gans en sè ie, sinó que ou Geo oy Sain -
Hilai e. Pe ò no el Geo oy Sain -Hilai e de la
llei de les compensacions (balancemeni), sinó
l'al e Geo oy, és a di , el seu ill. En e els
clàssics de la zoologia hi ha, senyo Cas elló,
dos Geo oys : el p ime , E ienne, i el segon,
el ill d'aques , Isido . El p ime enuncià la llei
de les compensacions en la se a ob a capi al
Analomie philosophiqu ; Isido esc i í la llei
de la a iació dels ò gans en sè ie en His oi
na u elle gené ale. En e l'apa ició d'una i al-
a ob a hi a una en ena d'anys de dis ància.
Ce , que Milne-Edwa ds o mulà la llei de
les epe icions o gàniques, llei que exp essa el
ma eix concep e de la llei d'I'sido Geo oy
Sain -Hilai e, com desp és ambé Da win o -
mulà una al a llei, la de a iabili a de les
pa s múl iples, idèn ica a les dues an e io s.
En ciència, com en o a al a' disciplina, hi
ha el cos um, en ci a una llei, de dona -li el
nom del p ime au o que l'ha descobe a, i de
cap mane a el dels au o s que copian -la amb
al es e mes o ha en -la ambé edescobe a, la
o muleu igualmen .
A a bé ; epe im que el p ime biòleg que es-
c i í la llei de la a iació dels ò gans en sè ie
ou Isido Geo oy Sain -Hilai e. La llei de
les epe icions o gàniques d e Milne-Edwa ds,
publicada en Leçons su la Physiolog L, apa e-
gué pos e iomen a l'ob a d'Isido Geo oy
Sain -Hilai e. Pe ò hi ha més enca a, i és, que
quan aques deixà la cà ed a de Zoologia del
Museu, el seu subs i u ou p ecisamen Milne-
Edwa ds. Hi ha, doncs, a a o d'Isido
Geo -
oy Sain -Hilai e l'an e io i a de l'ob a 011
s'exp essa la e e ida llei, i el e d'ocupa
Milne-Edwa d la cà ed a que l'al e deixà, és
a di , que en publicació i en an igui a Geo oy
Sain -Hílai e guanya Milne-Edwa d.
L'au o que més obse acions i expe iències
ha eali za en la a iació, i el que més ex en-
samen ha esc i de la qües ió, és indub able-
ACKICUI.TIJKA
1
KAMADKR1A317
men Da win.
En la
se a ob a
De la
a iació
dels animals
i
plan es,
en
pa la
de la
llei
que
mo i a aques a éplica,
les
p ime es pa aules
que es ampa Da win
són pe a
eco da
el seu
au o ,
o
sigui, Isido Geo oy Sain -Hilai e.
El senyo Cas elló
ens ha
c egu capaços
d'a-
plica
una
llei
pe
al a..
*Se ha
que ido—diu
el senyo Cas elló— hace ale
la ley de
Geo -
oy Sain -Hilai e, pe o
ha
sido o o e o ,
po -
que es a
ley,
llamada
del
balance o gánico
o de
las compensaciones o gánicas, nada iene
que
e
con los
b o es
ni con los
dien es
de la
c es-
a.»
I^es
línies ansc i es
ens
pe me en suposa
que
la
con usió
del
senyo Cas elló
é un sol
o igen,
i és que el
p o esso
i
di ec o
de la
Reial
i
O icial Escola d'Ag icul u a
no ha
is
mai
ni
l'Ana omia ilosò ica d'E ienne Geo oy
Sain -Hilai e,
ni
YHiMoi e na u elle gené ale
d'Isido Geo o3' Sain -Hilai e,
ni els
e ze
o-
lums
de
L çons
sw la
Physiologie
de
Milne-
Edwa ds,
ni De la
a iació dels animals
i
plan-
es,
de
Da win, ob es o es elles clàssiques
en
la zoologia
i en la
biologia,
les
quals
han
llegi
més d'una egada o s
els
p o esso s
de
zoologia
gene al
o
especial
i que pe
ha e -les
lle-
gides,
són
incapaços d'aplica
una
llei
ma-
lamen
o
d'a ibui -la
a qui no en
sigui
au o ,
i si
així
pe
descui alguna egada
s'es-
caigués, ind ien almenys
la
p ecaució, abans
de
eplica
a un
al e p o esso ,
de
documen a -se
degudamen .
La con usió
del
senyo Cas elló sols s'explica
pe
no
ha e llegi
les
ob es dels au o s
que han
o mula
les
lleis objec e
de
discussió,
com am-
poc Da win,
el
més ex ens
de
o s
els
au o s
que
han ac a
de la
a iació.
Ens
es imem
més
c eu e això,
que no pas
pensa
que el
senyo
Cas elló ens ingués
pe
anal abe s dels clàssics
de
la zoologia, en -ho c eu e
de
passada així
ma-
eix
als
seus lec o s.
UNA AI.TRA ENSOPEGADA
El
que
acabem d'esc iu e
en el
pa àg a an e-
io po se
ho
hau íem deixa passa
si la con-
usió
del
senyo Cas elló
no
hagués a ec a
més
que
la
nos a pe sona, pe ò
hem
eplica pe què
hi ana a in oluc a ambé
el
c èdi
dü
Val a
Es-
cola Supe io d'Ag icul u a.
Amb l'ensopegada
que
anem
a
comen a ,
la
cosa
és més
g eu. Si uem
en
p ime lloc
els
e mes
del
p oblema.
El
senyo Cas elló,
pe di-
e ses ci cums àncies,
a
alguns anys
que és e-
i ablemen l'à bi e o icial
de
l'a icul u a
a Ca-
alunya. Quan s'ocupa
una
posició
com
aques a,
els a icul o s enen
el
d e d'exigi
a qui
ocupi
an al a si uació
que el seu
c i e i
no
pe judiqui
ni
a la
cu a
ni a la
lla ga
els
in e essos
de
l'a i-
cul u a
.
¿ Què
es
di ia
d'un
di ec o
de
Comunicacions
que
amb les
se es eo ies
i amb la
se a in luèn-
cia ac és
que la
gen o nessin
a
ia ja
en
a ana, ac an
de
des ui
o
anul·la
els p o-
g essos
de la
locomoció?
A
cosa semblan
ens
po a ia l'especial c i e i zoo ècnie
del
di ec o
i
p o esso
de la
Reial
i
O icial Escola d'Ag icul-
u a.
El senyo Cas elló opina
que els
galls
de
c es-
a senzilla
no
hau ien
de
p esen a den s la e als
o suplemen à ies,
pe la aó que les
espècies
de
gallines
de
c es a senzilla p ocedeixen
del
gall
Banki a, l'espècie
del
qual
no
posseeix den í-
cols la e als. Aques a gumen
po
eni g eus
conseqüències.
De
momen diem
que
equi al
a
la negació
de la
llei
de
p og és.
En
e ec e
; o-
es
o la
majo ia
de les
aces d'animals domès ics
enen
el seu
o igen
en una
espècie sal a ge
co-
neguda, p esen
o
desapa eguda.
Les
espècies
sal a ges
que han
o igina
les
aces domès iques,
la se a ca ac e ís ica gene al
és,
ésse incompa-
ablemen menys p oduc i es
que les
aces
do-
mès iques illes se es.
El
nomb e d'ous d'una
Banki a, compa a
amb el
d'una gallina
de
qual-
se ol
de les
aces medi e ànies,
és
ealmen
d'una di e ència no able.
Els
sengla s,
que han
o igina
els
po cs domès ics,
pe a
p odui cen
quilos
de pes iu
iguen
pel cap
baix es anys,
men e
que
aques
pes els
po cs domès ics l'asso-
leixen
als sis
mesos.
La
llana udimen à ia
del
mu ló (O is musimon),
en
lla gada
i en
quali-
a
i en pes, és
almenys cinc egades in e io
a
la
de les
o elles domès iques
que de
di a espècie
p ocedeixen.
Els e s
ens
ensenyen
que la
mo ologia
de
les espècies sal a ges engend ado es
de es
aces
domès iques
és
mol di e en
i que les
di e èn-
cies
són
an
més
g osses
com
majo
é~ la
di e-
ència
de
p oduc i i a . Així,
pe
exemple,
els
po cs p ecoços
no
enen
cap
mena
de
e i ada
amb
el
sengla ,
i pel
con a i,
els
po cs explo-
a s ex ensi amen
com el de
l'an iga aça ca a-
lana,
que
ha ien
de
menes e
més le dos
anys
pe
a
pesa
120
quilos
ne ,
enien
més
semblan-
ça
amb el
sengla
que no pas amb
els> pocs
p e-
coços.
Aques s exemples
els
pod íem mul ipli-
ca .
I
això
és an
ce
i
gene al,
que
d'aques
enomen
en
é em
una
llei
que
s'enuncia així
:
Leí modi icacions
de la
p oducció
en la
majo ia
d'animals d'una aça compo en
a la
lla ga
en
o a ella a iacions
en la
se a mo ologia,
les
quals
són
an
més
apa en s
com més
accen ua-
da
és la
p oduc i i a .
O
ambé
:
Qualse ol
a-
iació
en la
mo ologia d'una aça co espon
a
una modi icació
de la
p oduc i i a .
218AGRICULTURA
1
RAMADERIA
Aplican aques a llei
• le.s
gallines, pod íem
di
que, si les
aces mo ològicamen ossin
iguals
a
l'espècie Banki a,
la
p oducció d'ous
hau ia omàs igual
a la de
l'espècie sal a ge
de
la qual p ocedeixen.
Pe ò
com que ha
succeï
el
con a i, esul a
que
les
aces o iginades
pel
Banki a,
en aug-
men a llu p oducció,
han
hagu
de
modi ica
llu mo ologia,
de
mane a
que
ac ualmen o es
les aces
de
c es a senzilla d'anàloga p oducció
s'assemblen
més
en e elles
que amb
l'espècie
Banki a
de la
qual p ocedeixen.
El
no
ha e concedi impo ància
als
enò-
mens elaciona s en e
la
mo ologia
de les
espè-
cies o iginà ies
de les
di e ses aces domès iques
en conexió
a
llu p oduc i i a
i que
nosal es
conc e em
en la
llei
ja
ci ada, llei o mulada
pe
nosal es—ho epe im
pel
senyo Cas el'ó,
pe -
què quan l'hagi
de
ci a
no
s'equi oqui—,
ha de-
e mina
que
alguns zoo ècuics s'en es essin
:i
con a ia
els
e s imposa s
pe la
na u alesa,
o
sigui
que a
l'apa ició pe sis en
de
ce s ca àc-
e s mo ològics,
com és el
cla ell
en el
P a ,
els neguessin
el
d e
a la
ida, sense a e igua
abans,
si Ja
sup essió
o
absència
de
ais
ca-
àc e s a ec a a
la
p oducció.
Si
aques c i e i
an ina u al hagués p e algu , a ui
no
exis i ien
els magní ics galopai es pu a sang.
En
e ec e,
en ans o ma
les
cu ses
del
o
al
galop,
la
ma xa
al
galop o iginà
en els
ca alls
una
lla -
gada
del
èmu , lla gada
que
al e à
la
mo o-
logia
del
e ç pos e io .
Amb
el
c i e i
del
senyo Cas elló,
els
millo s
exempla s,
els
més pe ec es, di ia ell, se ien
els
que
més
s'acos essin
al
ipus p imi iu
: pel ca-
all
de
cu ses,
el
ca all o ai e
i no el
galopa-
do
; pel
po c,
el
sengla
; pe
l'o ella,
el mu-
lí
;
pe la
gallina,
el
Banki a.
No
es
ac a, senyo Cas elló, d'ana en e a,
sinó a an .
No s'ha de
o ça l'o ganisme
ani-
mal e s mo ologies an e io s co esponen s
a
ín ima p oducció, sinó deixa
el
camp lliu e
a
la màxima p oduc i i a , malg a
que
aques a
condició,
la
p incipal
pe als
a icul o s
i pe als
amade s
en
gene al, compo i l'apa ició
de ca-
àc e s nous.
El senyo Cas elló
ha
il·lus a
cl seu
a icle
amb unes igu es
que
enien
pe
objec e demos-
a o a
la
lle gesa
de la
c es a
amb
cla ell.
EI
c i e i
de
bellesa
o de
lle gesa
e a
p opi dels
hipòlegi
d'un
segle en e a. Aques s
no
discu ien
pas
la
u ili a
del
ca all, sinó l'es è ica. Es è ica
i u ili a
no
semp e
an
jun es. A ui
les
p eocu-
pacions dels an ics hipòlegs
han
passa
a la his-
ò ia.
Els
únics zoo ècnics
que
donen, pe ò,
una
jus i icada impo ància
a la
bellesa dels animals
són
els que
s'ocupen
de
ga s
i
gossos,
és a di ,
d'animals
de
luxe, p incipalmen .
Nosal es
no
c eiem
pas que el
senyo Cas elló
ulgui con e i
la
aça
del
P a
en una
aça
de luxe
i
ampoc
no
c eiem
que
sigui
la
se a
in-
enció oposa -se
al
p og és
de la
p oducció,
p o-
g és
que es
adueix p ecisamen ,
pe
a iacions
mo ològiques,
les
quals,
en la
aça
del
P a ,
es
mani es en p incipalmen
en el
cla ell.
La c es a senzilla,
diu el
senyo Cas elló,
nen
su es ado pe ec o
no los
u o
(les
den s la e als)
ni debe ene los*,
pe la aó que
l'espècie
sal-
a ge
de la
qual p ocedeixen
les
aces domès i-
ques
de
gallines,
no
enia den ícols la e als
ni
cla ell.
Doncs,
bé ; un
c i e i
que
ac a
de
plasma
la
mo ologia d'una aça al amen p oduc i a,
com
és
la del
P a , amb
una
espècie
de
p oducció i i-
sò ia
com és la
Banki a
; un
c i e i
que
p en
pe guia
la
bellesa
de
l'animal
i no la
p oduc i-
i a ,
és un
c i e i
que es
posa d'espa lles
al
p og és
i pe
consegüen cons i ueix
la
negació
ma eixa
de
l'a icul u a indus ial,
és a di , de
l'explo ació
que é pe
objec e p odui
el
màxim.
La esponsabili a del senyo Cas elló
en
aques
cas conc e
del
cla ell,
el
qual s'ajus a
a la nos-
a llei
de la
a iació mo opòie ica,
és an
g an
com g ossa
la
se a ac ual in luència
en els con-
cu sos
i
al es ce àmens a ícoles.
T,a
se a pe s-
picàcia
li
a à conside a se enamen
Ics
aons
que acabem d'exposa
pe a no
oposa-i-se
a l'ac-
ció
del
lliu e desen olupamen o gànic dels
ani-
mals
de la
aça
del
P a .
UNA RATIFICACIÓ
Si
és, en
ce a mane a, bonic
i
inclús edi ican
discu i emes cien í ics,
no ho és
gai e, almenys
pe
a mi,
ha e
de
ac a qües ions
que
a ec en
la delicadesa
de les
pe sones.
En
el
nos e a icle publica
el 15 de
eb e
de
Feu que la ació sigui comple a i nu i i a a egin -hi uns g ams de
"NITROGINA"
i ob ind eu
un
eng eix àpid dels po cs
i
una g an p oducció d'ous
en les
gallines
Demanin e e ències
i
p eus
a:
FRANCESC ESPINAS
- ). A.
Cla é,
17 -
Telè on 12.202
-
Ba celona
AGRICULTURA I RAMADERIA219
l'any passa , con inuació del del mes an e io ,
ens eié em obliga s a mani es a l'al e ació que
ha ia so e el ex de la comunicació que en ià-
em al Cong és Mundial d'A icul u a de Ba ce-
lona.
Pe ò a a el senyo Cas elló, en la se a èplica,
ens obliga a ha e de pa la al a egada del
di Cong és i de la nos a comunicado.
Doncs, bé ; jo a i mo que les dues a lles, que
•donen comp e de la me a comunicació no exp es-
sen ni de lluny el que succeí en aquella sessió.
Allí s'ap o à la me a comunicació i s'adme é que
en enda an el cla ell cons i ui ia un ca àc e a-
cial. Si la Secció no po à l'aco d que p engué a
l'ap o ació de l'Assemblea plenà ia, se a pe què
algú se'n descuidà o no li con enia aue així os.
Pe al a pa , la edacció de l'ae+a cons i ueix
una p o a que ou con eccionada o a del Con-
g és.
La me a comunicació ana a signada en la
o ma que acos umo : M. Rossell i Vila, i po a-
a a so a : P o esso de Zoo ecnia de
¡'Escola
Su-
pe io d'Ag icul u a de Ba celona. Eln l'ac a que
ansc iu el senyo Cas elló diu : Ai. Rossell,
P o eso Ve e ina io. És un í ol que 110 puc ni
he pogu os en a mai pe què no he ensenya en
cap Escola de Ve e inà ia, i pe consegüen , mai
de la ida no l'he posa enlloc.
I Quina se ie a po eni la edacció d'una
ac a quan es posa el nom del comunican a mi -
ges i s'es a à el í ol o cà ec que desempenya
?
També això pod ia ésse degu a un al e mo-
iu : el de no ole ci a l'Escola Supe io d'Ag i-
cul u a. Hi ha gen que é ce es manies. El
senyo Cas elló al lla g del seu a icle pa la e-
pe ides egades del meu esc i , e e in -se a l'a -
icle «El cla ell en la aç adel P a », sense ci a
una sola egada la e is a en què es publicà :
AGRICULTURA I RAMADERIA.
L'aco d del Cong és que en enda an el cla-
ell cons i ui ia un ca àc e acial, ou p es. Si
pe una de iciència d'o gani zació l'aco d no es
po à a l'Assemblea plenà ia, la culpa se à del
qui de ia eni cu a a po a -la, que p obable-
men de ia ésse el senyo Cas elló.
Pel demés, epe im, l'ac a no la econeixem
com exp esió del que es digué i s'ap o à en
aquella Secció, i insis im no amen en què
l'aco d ou p es pe la Secció, sense objecció de
pa de cap cong essis a.
A o a eu els Cong essos mundials es ea-
li zen en mig d'una g an se ie a . Se ia e go-
nyós pe a un Cong és que cada comunican s'ha-
gués d'ocupa pe sonalmen del àmi dels do-
cumen s. No obs an , en o s els Cong essos on
nosal es assis i em i que en ells in e ingui el
senyo Cas elló, ens eu em obliga s a què les
comunicacions que en iem no s'al e in i a què
en les sessions en les quals p enguem pa , que
-1 sec e a i ens doni una ac a ce i icada.
Finalmen , el senyo Cas elló, donada la se a
si uació p i ilegiada, concedeix enca a onc anys
de coll a l'admissió en els Concu sos de la aça
del P a dels subjec es amb cla ell. Cal econèi-
xe i ag ai al senyo Cas elló aques a mos a de
ole ància i de conciliació pe sonal.
Pe ò hem de decla a que nosal es no hem
esc i pe a ob eni al a o . La nos a ambició
és pu amen cien í ica. C eiem que el cla ell
cons i ueix un ca àc e acial i pe què ho c eiem
així, en i u de les aons exposades ací i en
els núme os de gene i eb e de 10,28 CI'AGRI-
CI'I.TURA 1 RAMADKRIA, ens eiem obliga s a e-
pe i la conclusió posada en el eball publica
en els llocs ci a s, ço és, que pe a nosal es an
sols els P a s de aça pu a són els que po en
cla ell, i els que no en po en no ens me eixeu
aques quali ica iu.
En aques a qües ió el nos e pape de zoo èc-
nic acaba ací. Els a icul o s són ben lliu es d'es»
colli el camí que millo els sembli.
M. ROSSELL I VILA
Una con e sa social-ag a ia
L
A xamosa ila de Guissona, es oba en la
di isò ia de la coma ca sega euca i de la
ibe a del Sió. Guissona és la ila de on s
abundoses com poques se'n oben a Ca alui^a ;
és la gelosa dels seus ca e s emped a s i ne s
que no pe me que li malme in els ehicles ba -
oe s,
als quals anca l'en ada ; la d'església-
ca ed al ; la de eco ds his ò ics ; la cul a, poli-
da i gen il. Guissona posseeix a més un come ç
poc comú en poblacions del seu calib e ; é una
ag icul u a ple ò ica de ida, enquad ada i di-
igida pel Sindica Ag ícola nomena de Guis-
sona i sa Coma ca.
En la nos a isi a a Guissona quedem so -