Encara la qüestió del clavell en la raça Prat

216AGRICULTURA I RAMADERIA Enca a la qües ió del cla ell en la aça del P a E L p o esso senyo Cas elló, al cap d'un any i mig d'ha e publica nosal es en aques a e is a un eball i ula «El cla ell en la aça de] P a », i en el qual eball se l'al·lu- dia epe idamen , ha con es a pe i, i p oba- blemen no en a enció a nosal es n' a AGRI- CULTURA I RAMADERIA, sinó pe què l'a icle «El cla ell en la aça del P a » ha es a aduï en di e ses e is es que es publiquen en cas ellà, ha en -se ocupa de la qües ió els dis ingi s pu- blicis es a ícoles don Ramón J. C espo i el se- nyo Labo de, di ec o d'España A ícola. De l'a icle del p o esso senyo Cas elló, publica en la se a e is a Mundo A ícola, ens eiem obliga s a ecolli els següen s ex ems : P ime : l'a iculis a c eu que nosal es hem aplica malamen una llei i que igno em l'au o de la llei de a iació aplicable al cla ell. Segon : que l'a gumen undamen al de la c es a senzilla (sense cla ell), eposa en la o ma de la c es a de l'espècie de gallines sal a ges, d'on p o enen les aces de gallines domès iques de c es a senzilla. Te ce : l'enu josa qües ió del Cong és Mundial d'A icul u a de Ba celona en elació a la comunicació que nosal es hi p esen à em. Respond e als al es ex ems equi ald ia a ep odui al a egada la majo pa de l'a i- cle «El cla ell en la aça del P a ». És pe això que conc e em la nos a èplica als es ex ems consigna s. PRIMERA ENSOPEGADA Dèiem en el nos e a icle de 15 de gene de 1928 : El cla ell és una exc ecencia no mal. La se a apa ició no cons i ueix cap enomen pa icula » el cla ell es po classi ica en e els enòmens comp esos en la llei de les a iacions dels ò gans en sè ie, de Geo oy Sain -Hilai e. Segons aques a llei, els ò gans en sè ie són sus- cep ibles de a ia numè icamen . A això que ansc i im hi o nem a posa la nos a signa u a, és a di , ho con i mem: mal- g a que el senyo Cas elló c egui que hem co- mès un g eu e o , puix que, segons ell, hem con ós la llei de Geo oy Sain -Hilai e amb la de Milne-Edwa ds. Qui es à en un doble e o és el senyo Cas- elló, en p ime lloc, pe què el que diu no és ce , i en segon lloc, pe ha e pensa que un ex-p o esso d'Escola Supe io d'Ag icul u a po come e una g eu al a d'e udició. A pesa de què el senyo Cas elló pugui pensa així, nosal es li a em a inen que l'ha e es a di- mi i s de la cà ed a de Zoo ecnia, pe aons es- anyes a la ciencia, la des i ució no ens ebai- xà la ca ego ia in el·lec ual, la qual amb gus ac em de conse a . No, senyo Cas elló ; 110 ou Milne-Edwa ds qui p ime a es abli la llei de la a iació dels ò gans en sè ie, sinó que ou Geo oy Sain - Hilai e. Pe ò no el Geo oy Sain -Hilai e de la llei de les compensacions (balancemeni), sinó l'al e Geo oy, és a di , el seu ill. En e els clàssics de la zoologia hi ha, senyo Cas elló, dos Geo oys : el p ime , E ienne, i el segon, el ill d'aques , Isido . El p ime enuncià la llei de les compensacions en la se a ob a capi al Analomie philosophiqu ; Isido esc i í la llei de la a iació dels ò gans en sè ie en His oi na u elle gené ale. En e l'apa ició d'una i al- a ob a hi a una en ena d'anys de dis ància. Ce , que Milne-Edwa ds o mulà la llei de les epe icions o gàniques, llei que exp essa el ma eix concep e de la llei d'I'sido Geo oy Sain -Hilai e, com desp és ambé Da win o - mulà una al a llei, la de a iabili a de les pa s múl iples, idèn ica a les dues an e io s. En ciència, com en o a al a' disciplina, hi ha el cos um, en ci a una llei, de dona -li el nom del p ime au o que l'ha descobe a, i de cap mane a el dels au o s que copian -la amb al es e mes o ha en -la ambé edescobe a, la o muleu igualmen . A a bé ; epe im que el p ime biòleg que es- c i í la llei de la a iació dels ò gans en sè ie ou Isido Geo oy Sain -Hilai e. La llei de les epe icions o gàniques d e Milne-Edwa ds, publicada en Leçons su la Physiolog L, apa e- gué pos e iomen a l'ob a d'Isido Geo oy Sain -Hilai e. Pe ò hi ha més enca a, i és, que quan aques deixà la cà ed a de Zoologia del Museu, el seu subs i u ou p ecisamen Milne- Edwa ds. Hi ha, doncs, a a o d'Isido Geo - oy Sain -Hilai e l'an e io i a de l'ob a 011 s'exp essa la e e ida llei, i el e d'ocupa Milne-Edwa d la cà ed a que l'al e deixà, és a di , que en publicació i en an igui a Geo oy Sain -Hílai e guanya Milne-Edwa d. L'au o que més obse acions i expe iències ha eali za en la a iació, i el que més ex en- samen ha esc i de la qües ió, és indub able- ACKICUI.TIJKA 1 KAMADKR1A317 men Da win. En la se a ob a De la a iació dels animals i plan es, en pa la de la llei que mo i a aques a éplica, les p ime es pa aules que es ampa Da win són pe a eco da el seu au o , o sigui, Isido Geo oy Sain -Hilai e. El senyo Cas elló ens ha c egu capaços d'a- plica una llei pe al a.. *Se ha que ido—diu el senyo Cas elló— hace ale la ley de Geo - oy Sain -Hilai e, pe o ha sido o o e o , po - que es a ley, llamada del balance o gánico o de las compensaciones o gánicas, nada iene que e con los b o es ni con los dien es de la c es- a.» I^es línies ansc i es ens pe me en suposa que la con usió del senyo Cas elló é un sol o igen, i és que el p o esso i di ec o de la Reial i O icial Escola d'Ag icul u a no ha is mai ni l'Ana omia ilosò ica d'E ienne Geo oy Sain -Hilai e, ni YHiMoi e na u elle gené ale d'Isido Geo o3' Sain -Hilai e, ni els e ze o- lums de L çons sw la Physiologie de Milne- Edwa ds, ni De la a iació dels animals i plan- es, de Da win, ob es o es elles clàssiques en la zoologia i en la biologia, les quals han llegi més d'una egada o s els p o esso s de zoologia gene al o especial i que pe ha e -les lle- gides, són incapaços d'aplica una llei ma- lamen o d'a ibui -la a qui no en sigui au o , i si així pe descui alguna egada s'es- caigués, ind ien almenys la p ecaució, abans de eplica a un al e p o esso , de documen a -se degudamen . La con usió del senyo Cas elló sols s'explica pe no ha e llegi les ob es dels au o s que han o mula les lleis objec e de discussió, com am- poc Da win, el més ex ens de o s els au o s que han ac a de la a iació. Ens es imem més c eu e això, que no pas pensa que el senyo Cas elló ens ingués pe anal abe s dels clàssics de la zoologia, en -ho c eu e de passada així ma- eix als seus lec o s. UNA AI.TRA ENSOPEGADA El que acabem d'esc iu e en el pa àg a an e- io po se ho hau íem deixa passa si la con- usió del senyo Cas elló no hagués a ec a més que la nos a pe sona, pe ò hem eplica pe què hi ana a in oluc a ambé el c èdi dü Val a Es- cola Supe io d'Ag icul u a. Amb l'ensopegada que anem a comen a , la cosa és més g eu. Si uem en p ime lloc els e mes del p oblema. El senyo Cas elló, pe di- e ses ci cums àncies, a alguns anys que és e- i ablemen l'à bi e o icial de l'a icul u a a Ca- alunya. Quan s'ocupa una posició com aques a, els a icul o s enen el d e d'exigi a qui ocupi an al a si uació que el seu c i e i no pe judiqui ni a la cu a ni a la lla ga els in e essos de l'a i- cul u a . ¿ Què es di ia d'un di ec o de Comunicacions que amb les se es eo ies i amb la se a in luèn- cia ac és que la gen o nessin a ia ja en a ana, ac an de des ui o anul·la els p o- g essos de la locomoció? A cosa semblan ens po a ia l'especial c i e i zoo ècnie del di ec o i p o esso de la Reial i O icial Escola d'Ag icul- u a. El senyo Cas elló opina que els galls de c es- a senzilla no hau ien de p esen a den s la e als o suplemen à ies, pe la aó que les espècies de gallines de c es a senzilla p ocedeixen del gall Banki a, l'espècie del qual no posseeix den í- cols la e als. Aques a gumen po eni g eus conseqüències. De momen diem que equi al a la negació de la llei de p og és. En e ec e ; o- es o la majo ia de les aces d'animals domès ics enen el seu o igen en una espècie sal a ge co- neguda, p esen o desapa eguda. Les espècies sal a ges que han o igina les aces domès iques, la se a ca ac e ís ica gene al és, ésse incompa- ablemen menys p oduc i es que les aces do- mès iques illes se es. El nomb e d'ous d'una Banki a, compa a amb el d'una gallina de qual- se ol de les aces medi e ànies, és ealmen d'una di e ència no able. Els sengla s, que han o igina els po cs domès ics, pe a p odui cen quilos de pes iu iguen pel cap baix es anys, men e que aques pes els po cs domès ics l'asso- leixen als sis mesos. La llana udimen à ia del mu ló (O is musimon), en lla gada i en quali- a i en pes, és almenys cinc egades in e io a la de les o elles domès iques que de di a espècie p ocedeixen. Els e s ens ensenyen que la mo ologia de les espècies sal a ges engend ado es de es aces domès iques és mol di e en i que les di e èn- cies són an més g osses com majo é~ la di e- ència de p oduc i i a . Així, pe exemple, els po cs p ecoços no enen cap mena de e i ada amb el sengla , i pel con a i, els po cs explo- a s ex ensi amen com el de l'an iga aça ca a- lana, que ha ien de menes e més le dos anys pe a pesa 120 quilos ne , enien més semblan- ça amb el sengla que no pas amb els> pocs p e- coços. Aques s exemples els pod íem mul ipli- ca . I això és an ce i gene al, que d'aques enomen en é em una llei que s'enuncia així : Leí modi icacions de la p oducció en la majo ia d'animals d'una aça compo en a la lla ga en o a ella a iacions en la se a mo ologia, les quals són an més apa en s com més accen ua- da és la p oduc i i a . O ambé : Qualse ol a- iació en la mo ologia d'una aça co espon a una modi icació de la p oduc i i a . 218AGRICULTURA 1 RAMADERIA Aplican aques a llei • le.s gallines, pod íem di que, si les aces mo ològicamen ossin iguals a l'espècie Banki a, la p oducció d'ous hau ia omàs igual a la de l'espècie sal a ge de la qual p ocedeixen. Pe ò com que ha succeï el con a i, esul a que les aces o iginades pel Banki a, en aug- men a llu p oducció, han hagu de modi ica llu mo ologia, de mane a que ac ualmen o es les aces de c es a senzilla d'anàloga p oducció s'assemblen més en e elles que amb l'espècie Banki a de la qual p ocedeixen. El no ha e concedi impo ància als enò- mens elaciona s en e la mo ologia de les espè- cies o iginà ies de les di e ses aces domès iques en conexió a llu p oduc i i a i que nosal es conc e em en la llei ja ci ada, llei o mulada pe nosal es—ho epe im pel senyo Cas el'ó, pe - què quan l'hagi de ci a no s'equi oqui—, ha de- e mina que alguns zoo ècuics s'en es essin :i con a ia els e s imposa s pe la na u alesa, o sigui que a l'apa ició pe sis en de ce s ca àc- e s mo ològics, com és el cla ell en el P a , els neguessin el d e a la ida, sense a e igua abans, si Ja sup essió o absència de ais ca- àc e s a ec a a la p oducció. Si aques c i e i an ina u al hagués p e algu , a ui no exis i ien els magní ics galopai es pu a sang. En e ec e, en ans o ma les cu ses del o al galop, la ma xa al galop o iginà en els ca alls una lla - gada del èmu , lla gada que al e à la mo o- logia del e ç pos e io . Amb el c i e i del senyo Cas elló, els millo s exempla s, els més pe ec es, di ia ell, se ien els que més s'acos essin al ipus p imi iu : pel ca- all de cu ses, el ca all o ai e i no el galopa- do ; pel po c, el sengla ; pe l'o ella, el mu- lí ; pe la gallina, el Banki a. No es ac a, senyo Cas elló, d'ana en e a, sinó a an . No s'ha de o ça l'o ganisme ani- mal e s mo ologies an e io s co esponen s a ín ima p oducció, sinó deixa el camp lliu e a la màxima p oduc i i a , malg a que aques a condició, la p incipal pe als a icul o s i pe als amade s en gene al, compo i l'apa ició de ca- àc e s nous. El senyo Cas elló ha il·lus a cl seu a icle amb unes igu es que enien pe objec e demos- a o a la lle gesa de la c es a amb cla ell. EI c i e i de bellesa o de lle gesa e a p opi dels hipòlegi d'un segle en e a. Aques s no discu ien pas la u ili a del ca all, sinó l'es è ica. Es è ica i u ili a no semp e an jun es. A ui les p eocu- pacions dels an ics hipòlegs han passa a la his- ò ia. Els únics zoo ècnics que donen, pe ò, una jus i icada impo ància a la bellesa dels animals són els que s'ocupen de ga s i gossos, és a di , d'animals de luxe, p incipalmen . Nosal es no c eiem pas que el senyo Cas elló ulgui con e i la aça del P a en una aça de luxe i ampoc no c eiem que sigui la se a in- enció oposa -se al p og és de la p oducció, p o- g és que es adueix p ecisamen , pe a iacions mo ològiques, les quals, en la aça del P a , es mani es en p incipalmen en el cla ell. La c es a senzilla, diu el senyo Cas elló, nen su es ado pe ec o no los u o (les den s la e als) ni debe ene los*, pe la aó que l'espècie sal- a ge de la qual p ocedeixen les aces domès i- ques de gallines, no enia den ícols la e als ni cla ell. Doncs, bé ; un c i e i que ac a de plasma la mo ologia d'una aça al amen p oduc i a, com és la del P a , amb una espècie de p oducció i i- sò ia com és la Banki a ; un c i e i que p en pe guia la bellesa de l'animal i no la p oduc i- i a , és un c i e i que es posa d'espa lles al p og és i pe consegüen cons i ueix la negació ma eixa de l'a icul u a indus ial, és a di , de l'explo ació que é pe objec e p odui el màxim. La esponsabili a del senyo Cas elló en aques cas conc e del cla ell, el qual s'ajus a a la nos- a llei de la a iació mo opòie ica, és an g an com g ossa la se a ac ual in luència en els con- cu sos i al es ce àmens a ícoles. T,a se a pe s- picàcia li a à conside a se enamen Ics aons que acabem d'exposa pe a no oposa-i-se a l'ac- ció del lliu e desen olupamen o gànic dels ani- mals de la aça del P a . UNA RATIFICACIÓ Si és, en ce a mane a, bonic i inclús edi ican discu i emes cien í ics, no ho és gai e, almenys pe a mi, ha e de ac a qües ions que a ec en la delicadesa de les pe sones. En el nos e a icle publica el 15 de eb e de Feu que la ació sigui comple a i nu i i a a egin -hi uns g ams de "NITROGINA" i ob ind eu un eng eix àpid dels po cs i una g an p oducció d'ous en les gallines Demanin e e ències i p eus a: FRANCESC ESPINAS - ). A. Cla é, 17 - Telè on 12.202 - Ba celona AGRICULTURA I RAMADERIA219 l'any passa , con inuació del del mes an e io , ens eié em obliga s a mani es a l'al e ació que ha ia so e el ex de la comunicació que en ià- em al Cong és Mundial d'A icul u a de Ba ce- lona. Pe ò a a el senyo Cas elló, en la se a èplica, ens obliga a ha e de pa la al a egada del di Cong és i de la nos a comunicado. Doncs, bé ; jo a i mo que les dues a lles, que •donen comp e de la me a comunicació no exp es- sen ni de lluny el que succeí en aquella sessió. Allí s'ap o à la me a comunicació i s'adme é que en enda an el cla ell cons i ui ia un ca àc e a- cial. Si la Secció no po à l'aco d que p engué a l'ap o ació de l'Assemblea plenà ia, se a pe què algú se'n descuidà o no li con enia aue així os. Pe al a pa , la edacció de l'ae+a cons i ueix una p o a que ou con eccionada o a del Con- g és. La me a comunicació ana a signada en la o ma que acos umo : M. Rossell i Vila, i po a- a a so a : P o esso de Zoo ecnia de ¡'Escola Su- pe io d'Ag icul u a de Ba celona. Eln l'ac a que ansc iu el senyo Cas elló diu : Ai. Rossell, P o eso Ve e ina io. És un í ol que 110 puc ni he pogu os en a mai pe què no he ensenya en cap Escola de Ve e inà ia, i pe consegüen , mai de la ida no l'he posa enlloc. I Quina se ie a po eni la edacció d'una ac a quan es posa el nom del comunican a mi - ges i s'es a à el í ol o cà ec que desempenya ? També això pod ia ésse degu a un al e mo- iu : el de no ole ci a l'Escola Supe io d'Ag i- cul u a. Hi ha gen que é ce es manies. El senyo Cas elló al lla g del seu a icle pa la e- pe ides egades del meu esc i , e e in -se a l'a - icle «El cla ell en la aç adel P a », sense ci a una sola egada la e is a en què es publicà : AGRICULTURA I RAMADERIA. L'aco d del Cong és que en enda an el cla- ell cons i ui ia un ca àc e acial, ou p es. Si pe una de iciència d'o gani zació l'aco d no es po à a l'Assemblea plenà ia, la culpa se à del qui de ia eni cu a a po a -la, que p obable- men de ia ésse el senyo Cas elló. Pel demés, epe im, l'ac a no la econeixem com exp esió del que es digué i s'ap o à en aquella Secció, i insis im no amen en què l'aco d ou p es pe la Secció, sense objecció de pa de cap cong essis a. A o a eu els Cong essos mundials es ea- li zen en mig d'una g an se ie a . Se ia e go- nyós pe a un Cong és que cada comunican s'ha- gués d'ocupa pe sonalmen del àmi dels do- cumen s. No obs an , en o s els Cong essos on nosal es assis i em i que en ells in e ingui el senyo Cas elló, ens eu em obliga s a què les comunicacions que en iem no s'al e in i a què en les sessions en les quals p enguem pa , que -1 sec e a i ens doni una ac a ce i icada. Finalmen , el senyo Cas elló, donada la se a si uació p i ilegiada, concedeix enca a onc anys de coll a l'admissió en els Concu sos de la aça del P a dels subjec es amb cla ell. Cal econèi- xe i ag ai al senyo Cas elló aques a mos a de ole ància i de conciliació pe sonal. Pe ò hem de decla a que nosal es no hem esc i pe a ob eni al a o . La nos a ambició és pu amen cien í ica. C eiem que el cla ell cons i ueix un ca àc e acial i pe què ho c eiem així, en i u de les aons exposades ací i en els núme os de gene i eb e de 10,28 CI'AGRI- CI'I.TURA 1 RAMADKRIA, ens eiem obliga s a e- pe i la conclusió posada en el eball publica en els llocs ci a s, ço és, que pe a nosal es an sols els P a s de aça pu a són els que po en cla ell, i els que no en po en no ens me eixeu aques quali ica iu. En aques a qües ió el nos e pape de zoo èc- nic acaba ací. Els a icul o s són ben lliu es d'es» colli el camí que millo els sembli. M. ROSSELL I VILA Una con e sa social-ag a ia L A xamosa ila de Guissona, es oba en la di isò ia de la coma ca sega euca i de la ibe a del Sió. Guissona és la ila de on s abundoses com poques se'n oben a Ca alui^a ; és la gelosa dels seus ca e s emped a s i ne s que no pe me que li malme in els ehicles ba - oe s, als quals anca l'en ada ; la d'església- ca ed al ; la de eco ds his ò ics ; la cul a, poli- da i gen il. Guissona posseeix a més un come ç poc comú en poblacions del seu calib e ; é una ag icul u a ple ò ica de ida, enquad ada i di- igida pel Sindica Ag ícola nomena de Guis- sona i sa Coma ca. En la nos a isi a a Guissona quedem so -