264 Ag icul u a
L'ame lle a mol bé en les e es à ides i en països mol càlids,
pe ò é un incon enien : du an els p ime s anys, sob e o , l'empel
és poc o . Si en la coma ca son eqüen s els en s un xic impe-
uosos és segu que l'empel es desenganxa à. Es po emeia posan
un bon u o i lligan cu osamen o usan un empel in e media i.
Com a in e media i
s'usa
el p essegue o el Mi abolà al com ha em
di al pa la de la p une a.
El p essegue ós ambé un bon po aempel , pe ò és mol a aca
pe la gomosi. Gene almen
s'usa
només com a in e media i.
L'albe coque s'empel a gene almen a ull do min el juny, ju-
liol i acos , segons les coma ques. L'ulle s'aplica a 5 o 10 cén imo
es de e a, si es ol una plan a baixa, o al capdamun de la ija,
si es ol que sigui alia.
AUGUST MATONS
D'higiene pecuà ia
Uua malal ia de les gallines, que me eix una bona a enció des
del pun de is a econòmic i més enca a social o humani a i, <ss
la ube culosi. A ui que a ob in -se pas la eo ia de la uni a
d'espècies, i el polimo isme mic obià es conside a acciden al i mo-
i a pe l'hos a ge de la bac e ia, cal p e eni -nos con a la p e-
sència del «bacilo de Koch» en la ca n de gallina, puix és mol pos-
sible—i ac ualmen ho a i men celeb i a s del món de la mic obio-
logia—que el «hacillus ube culosis a ium» al passa a l'o ganisme
humà s'adap i a les condicions de l'exis ència llu i es con e eixi
en causa de la plaça més e ible de la humani a .
Una p o a de la àcil ans o mació del «bacillus ube culosis"
del ipus a ia al humà i ice e sa, és el cas d'a ibui -se in eccions
en les gallines pe inges ió de p oduc es p oceden s d'indi idus de
l'espècie humana ube culosos, com són o a classe de mucosi a s
i esidus o gànics. Pe al mo iu, és p ecís e i a aques mi jà
d'in ecció, que àcilmen po ob eni -se, des uin les ma è ies que
puguin a a o i el con agi (c eman o s els p oduc es dels ube cu-
losos).
La ube culosi en les gallines, gene almen és una malal ia de
ca àc e c ònic, du a mol s dies, mesos.
Els sín omes poden esumi -se a la ca ac e ís ica de que «les
gallines pe den ca ns-, s'a laqueixen. Algunes ol es en el cu s de
la malal ia hi ha «dia ea» d'olo ben epugnan , i da e amen coi-
xà ies p oduïdes pe conges ions a icula s ( ube culosi a icula ).
Les gallines pe den el llus e, es posen is es, a econades, e c.
Un sín oma bas an ca ac e ís ic, pe ò que no és ixo, és l'abul-
amen de la cadena dels ganglis ce icals. Passan la mà pel coll
de les gallines malal es, s'hi oba com un engle de g ans de bla -
de-mo o més o mouys g ossos, pe ò semp e pe cep ibles a la pal-
pació.
Ag icul u a 266
Semp e que ens obem amb gallines que p esen in aques s sín-
omes, se à bo sepa a -les de les sanes i des ui -les si esul en, un
cop sac icades, e i ablemen ube culoses, ca la llei p ohibeix
la enda, si la consciència no ho a pe enda an . Si en un galline
ens obem amb una espec able quan i a de caps d'a i am que
sigui ube culosa o bé ho sospi en, el més aonable és ap o i a o es
Ics que esul in bones, pe al me ca ; des ui les dolen es i p ac-
ica una igu osa desin ecció al galline .
llas an so in obem ambé una malal ia que sense ésse p o-
duïda pe mic obis s'es én pels galline s i no deixa de e es alls.
Ens e e im a les helmin iassis o cucs. Ès una malal ia àcilmen
diagnos icablo i que amb cons ància es po ènce . Les gallines a a-
cades de cucs «s'a laqueixen», ca els alimen s a més de no ap o-
ila -se
bé,
són al e a s pe e men acions ano mals p o ocades pels
pa àsi s de la budellada. Mes el sín oma que decideix el diagnòs-
ic,
és la p esència de cucs en les de ecacions. No obs an , en ce s
pe íodes de l'e olució del pa àsi sols s'hi oben ous, i com que
són pe i s és necessa i l'auxili del mic oscopi pe a oba -los; pe ò
en aques cas enim un al e auxilia al diagnòs ic, i és què, en
aques pe íode, les gallines pa eixen dia ea, pe ò sense desmillo-
a -se, sense cap sín oma gene al que ala mi i comp ome i la ida
de les bes ioles, puix en aques cas pod íem con ond e amb el
cóle a
•
i ube culosi p e e en men . Mes on obem amb segu e-
a el pa àsi és en les gallines mo es amb sín omes dels essenya s;
quins pa àsi s s'hau à de ce ca -los als budells.
La p esència d'aques s dispese s als budells de les gallines no
sols són moles os, sinó que són al amen pe judicials. A més de
consumi alimen s dels des ina s a nod i l'indi iduu, hi deixen ex-
c emen s més a ia òxics que bene iciosos, p epa an l'o ganisme on
s'ajo nen a pos e io s in eccions ca li oben esis ència.
Es possible go i a les gallines d'aques a malal ia? Podem es-
pond e a i ma i amen . Pe aconsegui -ho
s'han
ecomana di e-
en s an ihelmin ics, dels que ci a em els més impo an s:
Pol o de algue a mascle. . . i g am
Calomelans . 3 cen ig ams
Mel . C. S.
pe a una píndola. Desp és d'adminis ada i al cap de dues o es
ho es dona un pu gan suau.
Pol os de anou d'a eca, 50 cen ig ams pe cap d'a i am, diluï
amb aigua o en o ma de píndola.
Dóna ambé bon esul a el i nol a la dosi de 5 cen ig ams en
o ma de píndola, adminis an a les dues ho es un pu gan , l'oli de
oïna especialmen .
S'ha de eni especial cu a en desin ec a els galline s i u en-
silis dels ma eixos desp és de e el ac amen i un cop con ençu s
<lo l'expulsió dels pa àsi s, ca si no ho em així és segu que als
pocs dies o na ia a ep odui -se l'in ecció, doncs en els exc emen s
266 Ag icul u a
hi es en ous dels pa àsi s, quo in oduï s en l'apa ell diges iu, es
ans o men en els cucs d'on p ocedeixen.
Fen -ho d'aques a mane a eu em com la salu e o na als ga-
lline s, les bes ioles aga en gana i al a ol a les plomes són Ilus-
ases.JOSEP VIDAL MUNNE
Resul a s compa a ius
de di e sos ac amen s con a el mildiu
Sembla, a p ime a is a, es any que, desp és de en a anys de
e ús de les sals de Cou e con a el mildiu, no ens obem més ben
col·loca s en la llui a con a aques a malal ia. Malg a els assaigs i
expe iències e s, la p àc ica no sols no ha sanciona d'una mane a
de ini i a una ó mula pe sob e les al es, sinó que manca enca a
es abli la ela i i a d'e icàcia de mol es d'elles.
Fullejan llib es i e is es, demanan pa e s, hom oba quo ca-
dascú es à a e a a la se a opinió. Hi ha qui es decan a cap a les
solucions senzilles de sul a de cou e, a dosis eduïdes, pe què, cos-
an menys, han sal a , no obs an , qualque egada, la colli a. L'any
1.6, i com a conseqüència del desas e de l'any an e io , so i en una
pila de p opagandis es d'aquelles ó mules.
A l'Es ació Enològica de Vila anca del Penedès comp o a en
que són insu icien s, i els nos es assaigs les deixen ambé mol pe
so a del caldo o b ou bó deles amb calç.
Dan ony i Ve mo el, a F ança, énen p econi zan els b ous
bàsics, malg a la con a que da e amen els han e els pa ida is
dels sucs neu es. Se'ls o na ja a escol a : les discussions sob e les
inyes bla es o les inyes e des no semblen ésse an i es.
Diacon i Sica d ecomanen els sucs que enen la quan i a de
oalç es ic amen necessà ia pe a a iba a un començamen de neu-
ali a , pe què s'hi oba el cou e en o ma de sul a e acúp ic, el
d'acció més immedia amen ac i a.
La majo pa de ècnics espanyols donen la p e e ència als b ous
neu es, deixan els sucs àcids pe als casos d'in asid imminen .
El come ç, pe la se a banda, ha i a al me ca un nomb e
quasi in ini de compos os que enen, com és na u al, llu s pa ida is.
Pe què aques es p e e ències? I ens deixem en el in e l'es-
men dels b ous bo ponyons, l'aigua celes e, les ó mules, com is
Menozzi, a base de sul a de e o i cou e, els e de s, els bo delesos
ob ingu s pel p ocedimen ame icà, els in e i s, esul an s de i a
el sul a sob e la calç, e c., e c.
Les qües ions ag ícoles no poden ésse esol es, en úl im e me,'
més que mi jançan l'expe imen ació; i pe què aques a sigui igo osa
cal que o s els ac o s in eg an s, menys un, el que es compa a, es
man inguin iguals. En el g an cul iu és di ícil assoli aques a uni-
o mi a . En els camps expe imen als no s'hi a iba ampoc mai,