.
:
44
Ag icul u a
El
dany
que
causa la glossopeda
1
Pe iódicamen ,
cada
ui ,
deu
o
do ze
anys,
la
glossopeda
isi a
la
nos a
amadena.
A
cada
e,pizoo ia
d'aques a
mena,
el
me ca
o e eix
a
l'a ibula
amadel'
espL'Cí ics
que
són
una
enganyi a.
'LEs u es-
panyol,
que
sap
pe ec amen
que
les
mides
sani a íes
con a¡
aques a
plaga¡
són
comple amen
inú ils,
cada
egada
que
apa eix
la
glossopeda
amb
un
cas ellá
d'u deno
y
mando,
p e é
impedi
sa
p op ugacíó.
Pe o,
el
ce
és
que,
o s
els
ocus
p imi ius
glossopedics,
en cada
una
de
ses
epizoo ies,
s'
ex enen
pé
o
el
país
com
eguel'ó
de
pól o a,
i
ni
els
es-
pecí ics,
ni
l'
accíó
de
policía
sani a l u
espanyola,
ni
les
mides
higieni-
ques
aconsellades
pels
p o essionals
poden
de u a
la
in asió
i
desen o -
llamen
de
la
glossopeda.
Al
da an
d'aques
e
epe i ,
innegable,
que
a
I'home
pessimis a
el
po a ia
a
plega -se
de
b aQos i
dcixa
passa
el
xa ec
so in -ne
de
la
millo
mane a
possible,
po
oposa -s'hi
un
espe i
ebel
ul
a alisme
i
plan eja
el
p oblema
en
ai es
e mes.
P ime .
Sabe
si
al
la
pena
d'ocupa -se
deIs dEúnys
que
causa
la
glossoped u
Segon.
En
cas
a i ma iu,
pI'ocu a
la
l'esolució,
la
quau
podna
in en a -se
empí icamen
í.
des
del
pun
de
is a
cien í ico
Te ce .
Si
l 's
p o es
pe!'
a
de u a
o
ano ea
l'en enne a
ossin
nega i es,
les
pe dues
10 als
del
dany
causa
pe
la
glossopeda
epa -
i -les
en e
o s
els
amade s.
Anali zem
el
p ime
ex emo
Les
besUes
que
pa eixen
la
glossopeda
són
el
bou,
el
mol ó,
la
cab a
i el
'po e.
Aques es
qua e
especies
de
hes ia
ep esen en
a
Ca alunya,
un u
alo
de
p op
de
500
milions
de
pesse cs.
En
la
nos l'á
pa ia,
exis eixen
els
següen s
caps
de
bes ial':
Pegse es
477,782
2': ·78,402
56::í,695
caps
),
)}
bo ins,
que
alen
llana s
i
po quins,
.
cap ins,
que
alen
que
alen
.
28G.(i69,200
12S.
920,
100
84.855,750
TOTAL
495.445,050
La
glossopeda,
segons
l u
i ulencia
amb
que
es
desen o lla,
a aca
a
un
nomb e
més
o
menys
g an
de
bes ial';
la
no ali a
po
ésse
mol
g ossa
o peI con u i
eduIda,
com
succeeix
quan
anscol' e
en
ca ac e
benigne.
A
quan
pugen
les
pe dues
ocasionad
es
pel'
aques a
epizo0 ia?
Manquen
es adís iqlles;
no
se
sap
i és
di ícil
compond e
un
es a
que
adlleixi
els
pe judicis
p odul s
pe
di u
malal ia.
Men e
hi
han
hagu
es ables
que
la
mo ali a
ha
puja
a
60
i
80
pe
cen ,
en
al es
la
mo ali a
ha
sigui
d'un
10 ó 20
pe
cen .
En
la
o ma
11eu
o 15enigne
la
glossopeda
causa
una
mOT a:lí a
pe i a.
Ag icul u a
La
epizoó ia
ma ques
an;
de
3 Ó 4
pe
í
qua e
meso
Les
pe du
pe
manca
de
els
li es
de
II
quilos
de
ca n
dui ;
les
ho e
ha ien
de
e
nalmen ,
el e
A enen
le~
calculan
,
pe
del
capi al
que
1000.0úO,úOO
de
Sembla,
qU(
al
la
pena
d'o,
Mes,
una
desg
han
les
que: nc
enen
una
¡mpo
amen
so e es.
Desp es
d'Ui
p essa
a eeons
de
bes ial'
é >
se
baixa
de
p eus
d
de
po cs
g assm
n,lenls els
pageso
s
ha
cJona el eas
ala
es ables
os,
un
emps
més
o
pessímis a
del
e
que
subs Hueixin
I,
bé;
si
S'hl
manca
du an
(mI
gu s
no malmen
Jo
c ec
que
~
i a
igual
a
la
e
dues
immodia es
les
pe dues
olals
capi al
que
ep es!
Pe
consegiíen
Q?
és,
la
glossopedl
nquesa
nacional.
Da an
la
imm
o pimen
pe
a
p
l
Els
medís
pe
!lliícle.
~~----~""".a:."*~
L' ag icul o del
ia i adoba
bé
ses
--~.~'---------
Ag icul u a Ag icul u a
30peda
isi a
le ca o e eix
·'LEs u es-
n m
aques a
a glossopeda
gació.
Pe o,
);
una
ele
ses
.,
i
ni
els es-
lides higieni-
ló
i desen o -
le
pessimis a
in -ne de
la
J a lisme i
Jue
causa
la
qual
pod ía
me a ossin
opeda
epa -
u glossopeda
; especies
de
O milions
de
es ia :
esse es
.669,200
.920,100
.855,750
.
445,050
. oUla,
a aca
o
ésse
mol
en
ca ac e
u epizoo ia?
I1n
es a
que
a
60
i
80
pe
:ali a
pe i a.
La
epizoo ia glosopedica, de
ui
anys
en e a,
no
ocasiona
en
ce es
co-
ma ques
amade es,
com
Ce danya,
una
mo ali u
supe io
en
el bo !
de
3 6 4
pe
cen .
En
can i,
hi
hague en
animals
malal s
du an
es
i
qua e
mesos.
Les
pe dues,
dones,
no
esul en
solamen
pe
mo ali a ,
sinó
ambé
pe
manca
de p oducció.
Es
di ícil
de
calcula
la
alo
que
ep esen en
els
li es
de
lle
que
la
glossopeda
ha
p i a
de
seg ega ;
els
mile s
de
quilos
de
ca n
de bo í,
llana ,
cap iu
i
po quí
que
s'han
deixa
de
p o-
dui ;
les
ho es
de
eball
que
s'han
pe du
del
ca e eja
i
11au a
que
ha ien
de
e
els
bons
i
les
aques,
la
alo
de
les
c ies,
la
llana
i,
i-
nalmen ,
el
emps
que
iga
a
emun a -se
la
o ali a
amade a.
A enen
les
condicions exposades, c ec jo,
que
110
se a
pa;s
exage a
calcnlan ,
pe
a
cada
in asió
glossopMica,
una
'pe dua
d'nn
20
pe
cen
del
capi al
que
ep esen a
la
amade ia,
que
en el
cas
p esen ,
ó a
de
1000.000,000
de
pesse es,
ap oxímadamen .
Sembla,
que
aques a
és
la
mane a
més
g a ica
de
demos a ,
que
al
la
pena
d'ocupa -se
d'una
malalUa
cansan
de
pe dues
an
eno mes.
Mes,
una
desg acia
maí
a
sola. Al
cos a
de
les
pe dues
palpables,
hi
han
les
que
mol a
gen
no
conside en
i
que
pe
a
l'economia
nacional
enen
una
impo ancia
an
o
més
g an
que
la
de
les
pe dues
immedia-
amen
so el' es.
Dcsp és
d'una
passa,
el
amade
queda
aclapa a ,
i
nO
a
pas
de
p essa
a
econs i ui
el
nomb e
de
cape
que
enia
abans.
L'augmen
de
bes ia
és
semp e
co e1a iu a bons
negocis:
immedia amen
d'una
baixa
de
p eus
del
bes ia ,
sob e o
en el
po quí,
any
següen
el
nomb e
de
po cs
g assos
és
in e io
al
passa .
A
un
any
d'abund~mcia
d'ali-
men s
els
pagesos,
pel
con a i,
adqui eixen
nous
caps
de
bes ia .
M.ai
s'lla
c10na el
cas
que
a un
d'una
epizoo ia
les
baixes
que
hi
han
hagu
ale
es ables
ossin
immedía amen
eempla¡;ades,
sinó
que
omanen
un
emps
nés o
menys
llu g
buides
i
aques a
buido
e lec a
l'espe i
pessimis a
del
emade ,
o
la
manca
de
medís
pe
a
comp a
animals
que
subs i ueixin
les
baixes
causades
pe
epizo J ia.
1,
bé;
si
s'ba
de
comp a
o ,
aques
as o n
de
la
Jl oducció,
1!IJ
manca
du un
una
Ha ga
empo ada,
de
la
quan i a
de
p oduc es
ob in-
gu s
no malmen ,
quina
alo
ep esenül?
Jo
c ee
que
no
ó a
pas
exage a
consigna -hi
almenys
un u
quan-
i a
igual
a
la
ep esen ada
pe
les
baixes
de
caps
i
pe
les
demés
pe -
ducs
immedia es
du an
l'epizoo ia.
Pe
a
cada
passa
glossopedica,
les
pe dues
o a1s a
consigna
se ien,
ap oximadamen ,
la
mei a
del
capi a:l
que
ep esen a
la
amade ia
de
pen
o ca
.
Pe
cOJ)seglíen el
p ime
ex em
queda
demos a
a i ma i amen ,
¡;o
és,
la
glossopeda
cons i ueix
una
epizoo ia
que
causa
g ans
danys
a
la
iquesa
nacional.
Da an
la
immel1si a
del
mal
ningú
hau ia
d'oposa
cap
mena
d'en-
o pimen
pe
a
p ocu a
la
disminució
de
les
pe dues
o
sa
o al
ex inc ó,
Els
medis
pe
a
assoli
ai al
esolució
se an
exposa s
en
un
al e
m' icle.
M.
ROSSELL 1 VILA
['ag icul o deu eni dues g ans p eocnpacions: aUmen a
bé
el
bes-
ia i adoba
bé
ses e es.
---------------~----------------------------------------------------=--==---~---
•