Dany que causa la glossopeda I

. : 44 Ag icul u a El dany que causa la glossopeda 1 Pe iódicamen , cada ui , deu o do ze anys, la glossopeda isi a la nos a amadena. A cada e,pizoo ia d'aques a mena, el me ca o e eix a l'a ibula amadel' espL'Cí ics que són una enganyi a. 'LEs u es- panyol, que sap pe ec amen que les mides sani a íes con a¡ aques a plaga¡ són comple amen inú ils, cada egada que apa eix la glossopeda amb un cas ellá d'u deno y mando, p e é impedi sa p op ugacíó. Pe o, el ce és que, o s els ocus p imi ius glossopedics, en cada una de ses epizoo ies, s' ex enen pé o el país com eguel'ó de pól o a, i ni els es- pecí ics, ni l' accíó de policía sani a l u espanyola, ni les mides higieni- ques aconsellades pels p o essionals poden de u a la in asió i desen o - llamen de la glossopeda. Al da an d'aques e epe i , innegable, que a I'home pessimis a el po a ia a plega -se de b aQos i dcixa passa el xa ec so in -ne de la millo mane a possible, po oposa -s'hi un espe i ebel ul a alisme i plan eja el p oblema en ai es e mes. P ime . Sabe si al la pena d'ocupa -se deIs dEúnys que causa la glossoped u Segon. En cas a i ma iu, pI'ocu a la l'esolució, la quau podna in en a -se empí icamen í. des del pun de is a cien í ico Te ce . Si l 's p o es pe!' a de u a o ano ea l'en enne a ossin nega i es, les pe dues 10 als del dany causa pe la glossopeda epa - i -les en e o s els amade s. Anali zem el p ime ex emo Les besUes que pa eixen la glossopeda són el bou, el mol ó, la cab a i el 'po e. Aques es qua e especies de hes ia ep esen en a Ca alunya, un u alo de p op de 500 milions de pesse cs. En la nos l'á pa ia, exis eixen els següen s caps de bes ial': Pegse es 477,782 2': ·78,402 56::í,695 caps ), )} bo ins, que alen llana s i po quins, . cap ins, que alen que alen . 28G.(i69,200 12S. 920, 100 84.855,750 TOTAL 495.445,050 La glossopeda, segons l u i ulencia amb que es desen o lla, a aca a un nomb e més o menys g an de bes ial'; la no ali a po ésse mol g ossa o peI con u i eduIda, com succeeix quan anscol' e en ca ac e benigne. A quan pugen les pe dues ocasionad es pel' aques a epizo0 ia? Manquen es adís iqlles; no se sap i és di ícil compond e un es a que adlleixi els pe judicis p odul s pe di u malal ia. Men e hi han hagu es ables que la mo ali a ha puja a 60 i 80 pe cen , en al es la mo ali a ha sigui d'un 10 ó 20 pe cen . En la o ma 11eu o 15enigne la glossopeda causa una mOT a:lí a pe i a. Ag icul u a La epizoó ia ma ques an; de 3 Ó 4 pe í qua e meso Les pe du pe manca de els li es de II quilos de ca n dui ; les ho e ha ien de e nalmen , el e A enen le~ calculan , pe del capi al que 1000.0úO,úOO de Sembla, qU( al la pena d'o, Mes, una desg han les que: nc enen una ¡mpo amen so e es. Desp es d'Ui p essa a eeons de bes ial' é > se baixa de p eus d de po cs g assm n,lenls els pageso s ha cJona el eas ala es ables os, un emps més o pessímis a del e que subs Hueixin I, bé; si S'hl manca du an (mI gu s no malmen Jo c ec que ~ i a igual a la e dues immodia es les pe dues olals capi al que ep es! Pe consegiíen Q? és, la glossopedl nquesa nacional. Da an la imm o pimen pe a p l Els medís pe !lliícle. ~~----~""".a:."*~ L' ag icul o del ia i adoba bé ses --~.~'--------- Ag icul u a Ag icul u a 30peda isi a le ca o e eix ·'LEs u es- n m aques a a glossopeda gació. Pe o, ); una ele ses ., i ni els es- lides higieni- ló i desen o - le pessimis a in -ne de la J a lisme i Jue causa la qual pod ía me a ossin opeda epa - u glossopeda ; especies de O milions de es ia : esse es .669,200 .920,100 .855,750 . 445,050 . oUla, a aca o ésse mol en ca ac e u epizoo ia? I1n es a que a 60 i 80 pe :ali a pe i a. La epizoo ia glosopedica, de ui anys en e a, no ocasiona en ce es co- ma ques amade es, com Ce danya, una mo ali u supe io en el bo ! de 3 6 4 pe cen . En can i, hi hague en animals malal s du an es i qua e mesos. Les pe dues, dones, no esul en solamen pe mo ali a , sinó ambé pe manca de p oducció. Es di ícil de calcula la alo que ep esen en els li es de lle que la glossopeda ha p i a de seg ega ; els mile s de quilos de ca n de bo í, llana , cap iu i po quí que s'han deixa de p o- dui ; les ho es de eball que s'han pe du del ca e eja i 11au a que ha ien de e els bons i les aques, la alo de les c ies, la llana i, i- nalmen , el emps que iga a emun a -se la o ali a amade a. A enen les condicions exposades, c ec jo, que 110 se a pa;s exage a calcnlan , pe a cada in asió glossopMica, una 'pe dua d'nn 20 pe cen del capi al que ep esen a la amade ia, que en el cas p esen , ó a de 1000.000,000 de pesse es, ap oxímadamen . Sembla, que aques a és la mane a més g a ica de demos a , que al la pena d'ocupa -se d'una malalUa cansan de pe dues an eno mes. Mes, una desg acia maí a sola. Al cos a de les pe dues palpables, hi han les que mol a gen no conside en i que pe a l'economia nacional enen una impo ancia an o més g an que la de les pe dues immedia- amen so el' es. Dcsp és d'una passa, el amade queda aclapa a , i nO a pas de p essa a econs i ui el nomb e de cape que enia abans. L'augmen de bes ia és semp e co e1a iu a bons negocis: immedia amen d'una baixa de p eus del bes ia , sob e o en el po quí, any següen el nomb e de po cs g assos és in e io al passa . A un any d'abund~mcia d'ali- men s els pagesos, pel con a i, adqui eixen nous caps de bes ia . M.ai s'lla c10na el cas que a un d'una epizoo ia les baixes que hi han hagu ale es ables ossin immedía amen eempla¡;ades, sinó que omanen un emps nés o menys llu g buides i aques a buido e lec a l'espe i pessimis a del emade , o la manca de medís pe a comp a animals que subs i ueixin les baixes causades pe epizo J ia. 1, bé; si s'ba de comp a o , aques as o n de la Jl oducció, 1!IJ manca du un una Ha ga empo ada, de la quan i a de p oduc es ob in- gu s no malmen , quina alo ep esenül? Jo c ee que no ó a pas exage a consigna -hi almenys un u quan- i a igual a la ep esen ada pe les baixes de caps i pe les demés pe - ducs immedia es du an l'epizoo ia. Pe a cada passa glossopedica, les pe dues o a1s a consigna se ien, ap oximadamen , la mei a del capi a:l que ep esen a la amade ia de pen o ca . Pe cOJ)seglíen el p ime ex em queda demos a a i ma i amen , ¡;o és, la glossopeda cons i ueix una epizoo ia que causa g ans danys a la iquesa nacional. Da an la immel1si a del mal ningú hau ia d'oposa cap mena d'en- o pimen pe a p ocu a la disminució de les pe dues o sa o al ex inc ó, Els medis pe a assoli ai al esolució se an exposa s en un al e m' icle. M. ROSSELL 1 VILA ['ag icul o deu eni dues g ans p eocnpacions: aUmen a bé el bes- ia i adoba bé ses e es. ---------------~----------------------------------------------------=--==---~--- •