L'ART DEL PAGÈS
lia c ía del bes ia
L a seleeeió
La pa aula seleeeió, ol
di
escolli , ia , pe ò en amade ia é una
signi icació més ampla.
Pe
selecció s'en én uni pe
a la
ep oducció una
pa ella d'animals pe eneixen s
a la
ma eixa aça. Pe exemple, la unió d'un
ca all bolones amb una euga bolonesa, és un
cas
de selecció. Si un ca all
s'uneix amb una euga de dis in a aça, lla o s d'aques a unió se'n diu c eua-
men .
I
si s'uneixen dos ep oduc o s
que
ambdós
o un
d'ells sigui ill
de
més d'una aça,
la
unió po a
el nom de
mes iça ge, ba eja
o
mescla.
Exemple:
la
unió d'un ca all no olk-b e ó amb una bolonesa,
o
un no olk-
b e ó amb una anglo-no manda. Les mane es d'uni els ep oduc o s
que
s'acaben d'exposa cons i ueixen els mè odes de ep oducció, quan aques a
é lloc en e animals pe anyen s
a la
ma eixa especie, pe què quan
els
ep oduc o s pe eneixen
a
especies di e en s, lla o s d'aques mè ode
de
ep oducció, se'n diu hib idació, que és
el
cas del ca all amb
la
bu a, o
el
con a i, del gua à amb l'euga.
El mè ode de ep oducció que es p ac iqui po ésse mo iu de millo a-
men o de pe judicis.
El
amade els dèu sabe
i
no ha d'igno a llu s e ec-
es.
La Na u alesa ha ag upa els animals o man col·lec i i a s mol i mol
semblan s en e els indi iduusque les composen: aques es col·lec i i a s sem-
blables po en el nom de aça,
i,
aques s animals pe
a
pe pe ua -se ho han
e ep oduin -se en e ells, és
a
di , din e de la ma eixa col·lec i i a , sense
so i -se, de
la
aça; en una pa aula,
s'han
ep oduï
pe
selecció. Així
la
selecció, és el mè ode de ep oducció na u al,
el
qual mè ode pe me ep o-
dui no solamen els indi iduus que han
de
pe pe ua
la
aça, sinó ambé
els ca àc e s que els són p opis
i
que se eixen pe
a
dis ingi -los d'animals
d'al es aces.
L'home,
al
domes ica
i
indus iali za els animals ha al e a l'o d e en
la ep oducció,
i és
així com
se eu que
animals
de les més
llunyanes
egions
són
apa ella s amb animals del país, i és així ambé com
se
poden
obse a les més a iades ba eges de aces en un sol animal. L'e ec e dels
c euamen s
i
mes iça ges
ha
sigu ,
en
mol es ocasions, l'o igen
de
o es
pè dues.
En
p ime lloc, l'animal mes iç a amen euneix
les
p opie a s
equilib ades dels seus p ogeni o s, sinó
que
aques es p opie a s se oben
cap iciosamen epa ides: el ca all o , oluminós, c eua amb l'euga lleu-
ge a no dóna un p oduc e en e- i
i
ha mònic
en
sa cons ucció, sinó que,
pe egla gene al, esul a un ca all que ind à
un
cap g os
i
coll p im,
còs
es e
i
cames g uixudes;
si
es ac a d'una aca mes iça, p oceden d'un
4 L'ART DEL PAGÈS
o o holandès i una aca del país, aquas a aca mes iça gai ebé es po di
que no se à ni He e a ni eballado a, com ampoc euni à pe igual les
dues condicions dels seus pa es. To el que se sepa a de la na u alesa e a;
la na u alesa és sa ia, i solamen quan els mes iça ges han paga un g os
ibu a la na u alesa, ja sigui en o ma d'adap ació, ja sigui a copia d'insis-
encia en la epe ició del mè ode ep oduc iu, ins lla o s no es po di que
el mes iça ge p odueix bons esul a s. Els e ec es pe judicials de la ba eja
de aces no és solamen pel que es e e eix a les uncions i a la o ma dels
animals: ho és ambé pe les malal ies. El mal oig o mal blau dels po cs
abans de la in oducció dels e os i uges anglesos i ancesos, e a gai ebé
desconegu . Pe cada aca ísica del país n'hi han cinquan a de suices, ho-
landeses o llu s mes ices. ¿Quins són els pol es més pe judica s del bo m,
els del país, o els mes iços? És que les uncions, la o ma i la mane a d'ésse
dels mes iços no es à iden i icada amb el medi que els en ol a, o sigui amb
la na u alesa, i ins a quan els mes iços no s'hagin na u ali za
—
és a di ,
que les o ces de la he encia no s'hagin equilib a amb les in luencies del
medi
—
aques s se oba an en des en a ge dels animals que, des d'innom-
b ables gene acions, són ills del país.
L'ac ual gene ació de amade s ca alans a oba -se amb un llega ben
is : el bes ia ca alla apenes alía ès; els bo ins no alien gai e com
animals de ca n, i e en imp opis pe a la p oducció de lle ; el bes ia po quí
sembla a, de an que cos a a eng eixa , un sac de mal p o i . Pe à millo-
a el bes ia , pe a que endís més, econòmicamen pa lan , els amade s
impo a en bes ia es ange i els semen als pe xe ons, b e ons, belgues;
la aca holandesa i la schwi z, anomenada suiça; els po cs de yo kshi e i
c aonesos o en les p incipals aces es ange es amb les quals s'emp engué
la asca de millo a la amade ia ca alana. Els mè odes de ep oducció, en
lloc d'obei a un plan p ees able , se p ac ica en sense o ni sò, i aques a
deso ien ació ha de e mina l'es a ac ual de nos a amade ia. L'espec acle
que o e eix el bes ia de les coma ques on han sigu emplea s ep oduc o s
es ange s no és gens alague : la o ma ípica de les aces ha desapa egu ;
els mes iços no
s'han
p oduï amb aquell epa imen o ba eja ha mònica
que deno a una di ecció ècnica, sinó que els ca àc e s dels p ogeni o s s'hi
oben dis ibuï s a bi à iamen , i, en ells, les p opie a s pe les quals les
aces es ange es posseeixen o alo , en lloc de conse a -se o augmen-
a , han ana disminuin , quan no
s'han
pe du o almen . D'aquí la pe sis--
en impo ació de ep oduc o s es ange s pe a ana conse an la ca ac-
e ís ica uncional o mo ològica, impo ació que al milionades de pesse es,
i que, a mane a de sang ía, cada any se a epe in , pagan , ben ca amen
pe ce , el no sabe p ac ica els mè odes de ep oducció con enien s.
(Acaba à)
M. ROSSELL I VILA
P o esso de Zoo ecnia
a la Escola Supe io
d'Ag icul u a