Cria del bestiar: la selecció ( I )

L'ART DEL PAGÈS lia c ía del bes ia L a seleeeió La pa aula seleeeió, ol di escolli , ia , pe ò en amade ia é una signi icació més ampla. Pe selecció s'en én uni pe a la ep oducció una pa ella d'animals pe eneixen s a la ma eixa aça. Pe exemple, la unió d'un ca all bolones amb una euga bolonesa, és un cas de selecció. Si un ca all s'uneix amb una euga de dis in a aça, lla o s d'aques a unió se'n diu c eua- men . I si s'uneixen dos ep oduc o s que ambdós o un d'ells sigui ill de més d'una aça, la unió po a el nom de mes iça ge, ba eja o mescla. Exemple: la unió d'un ca all no olk-b e ó amb una bolonesa, o un no olk- b e ó amb una anglo-no manda. Les mane es d'uni els ep oduc o s que s'acaben d'exposa cons i ueixen els mè odes de ep oducció, quan aques a é lloc en e animals pe anyen s a la ma eixa especie, pe què quan els ep oduc o s pe eneixen a especies di e en s, lla o s d'aques mè ode de ep oducció, se'n diu hib idació, que és el cas del ca all amb la bu a, o el con a i, del gua à amb l'euga. El mè ode de ep oducció que es p ac iqui po ésse mo iu de millo a- men o de pe judicis. El amade els dèu sabe i no ha d'igno a llu s e ec- es. La Na u alesa ha ag upa els animals o man col·lec i i a s mol i mol semblan s en e els indi iduusque les composen: aques es col·lec i i a s sem- blables po en el nom de aça, i, aques s animals pe a pe pe ua -se ho han e ep oduin -se en e ells, és a di , din e de la ma eixa col·lec i i a , sense so i -se, de la aça; en una pa aula, s'han ep oduï pe selecció. Així la selecció, és el mè ode de ep oducció na u al, el qual mè ode pe me ep o- dui no solamen els indi iduus que han de pe pe ua la aça, sinó ambé els ca àc e s que els són p opis i que se eixen pe a dis ingi -los d'animals d'al es aces. L'home, al domes ica i indus iali za els animals ha al e a l'o d e en la ep oducció, i és així com se eu que animals de les més llunyanes egions són apa ella s amb animals del país, i és així ambé com se poden obse a les més a iades ba eges de aces en un sol animal. L'e ec e dels c euamen s i mes iça ges ha sigu , en mol es ocasions, l'o igen de o es pè dues. En p ime lloc, l'animal mes iç a amen euneix les p opie a s equilib ades dels seus p ogeni o s, sinó que aques es p opie a s se oben cap iciosamen epa ides: el ca all o , oluminós, c eua amb l'euga lleu- ge a no dóna un p oduc e en e- i i ha mònic en sa cons ucció, sinó que, pe egla gene al, esul a un ca all que ind à un cap g os i coll p im, còs es e i cames g uixudes; si es ac a d'una aca mes iça, p oceden d'un 4 L'ART DEL PAGÈS o o holandès i una aca del país, aquas a aca mes iça gai ebé es po di que no se à ni He e a ni eballado a, com ampoc euni à pe igual les dues condicions dels seus pa es. To el que se sepa a de la na u alesa e a; la na u alesa és sa ia, i solamen quan els mes iça ges han paga un g os ibu a la na u alesa, ja sigui en o ma d'adap ació, ja sigui a copia d'insis- encia en la epe ició del mè ode ep oduc iu, ins lla o s no es po di que el mes iça ge p odueix bons esul a s. Els e ec es pe judicials de la ba eja de aces no és solamen pel que es e e eix a les uncions i a la o ma dels animals: ho és ambé pe les malal ies. El mal oig o mal blau dels po cs abans de la in oducció dels e os i uges anglesos i ancesos, e a gai ebé desconegu . Pe cada aca ísica del país n'hi han cinquan a de suices, ho- landeses o llu s mes ices. ¿Quins són els pol es més pe judica s del bo m, els del país, o els mes iços? És que les uncions, la o ma i la mane a d'ésse dels mes iços no es à iden i icada amb el medi que els en ol a, o sigui amb la na u alesa, i ins a quan els mes iços no s'hagin na u ali za — és a di , que les o ces de la he encia no s'hagin equilib a amb les in luencies del medi — aques s se oba an en des en a ge dels animals que, des d'innom- b ables gene acions, són ills del país. L'ac ual gene ació de amade s ca alans a oba -se amb un llega ben is : el bes ia ca alla apenes alía ès; els bo ins no alien gai e com animals de ca n, i e en imp opis pe a la p oducció de lle ; el bes ia po quí sembla a, de an que cos a a eng eixa , un sac de mal p o i . Pe à millo- a el bes ia , pe a que endís més, econòmicamen pa lan , els amade s impo a en bes ia es ange i els semen als pe xe ons, b e ons, belgues; la aca holandesa i la schwi z, anomenada suiça; els po cs de yo kshi e i c aonesos o en les p incipals aces es ange es amb les quals s'emp engué la asca de millo a la amade ia ca alana. Els mè odes de ep oducció, en lloc d'obei a un plan p ees able , se p ac ica en sense o ni sò, i aques a deso ien ació ha de e mina l'es a ac ual de nos a amade ia. L'espec acle que o e eix el bes ia de les coma ques on han sigu emplea s ep oduc o s es ange s no és gens alague : la o ma ípica de les aces ha desapa egu ; els mes iços no s'han p oduï amb aquell epa imen o ba eja ha mònica que deno a una di ecció ècnica, sinó que els ca àc e s dels p ogeni o s s'hi oben dis ibuï s a bi à iamen , i, en ells, les p opie a s pe les quals les aces es ange es posseeixen o alo , en lloc de conse a -se o augmen- a , han ana disminuin , quan no s'han pe du o almen . D'aquí la pe sis-- en impo ació de ep oduc o s es ange s pe a ana conse an la ca ac- e ís ica uncional o mo ològica, impo ació que al milionades de pesse es, i que, a mane a de sang ía, cada any se a epe in , pagan , ben ca amen pe ce , el no sabe p ac ica els mè odes de ep oducció con enien s. (Acaba à) M. ROSSELL I VILA P o esso de Zoo ecnia a la Escola Supe io d'Ag icul u a