L'Àa
oa
*AO i
lia
c ie
del
bes ia
El pagès que comp a
¡ el
paj^s u ina i*
lil
p¡i£ 'S que e& posa u a-
mado »í ol guanya íniea dinen* es eu ohllj w
a
comp a , pe comp-
a ho o : el* alimniu m's h.n
u
. i- .mlniuis <{n
li
«>>n i mi'* eni ; #1
llo * de comp a
cl I ac di> èndi
En onn i cl pun -, que niMompla, el pai c» u ina i,
M
sab íi Mpi MHn
de le ço que o hom p ac ica; comp a à els alimen s mes ca s, ej plo a A
animajs que endeixin menys, comp a a al me ca més ca
i
end á a la
mo*
bu wi;i- ( e ina. Ku imi síi, mn>a p incipalmen * no comp u ,
¿Quin»
«On
el* alimen i me* cu si1
EU d u me* u. u*
i·il.
iQulnn léa «isan m-iingu*! mleUcn m >n?
Eli que cnn*wm«ixen nlimc lu mé* ba au
i
Hmb m«n > <|immi«nl p -
dueixen míAca n
>
ç ci.x
-i,>uina s la placa un egula men c*-
GO Èp U
I
mes b íx p eu>
La nu%s oonci> e£Uila.
¿I lu pliu.a un
«
en mis
i¡»i"'
Aquell» on hi u< míüi » me a ile lu.
I qu« e« p « < un(« »ón l «»
i|u«>
«* a el pujíos ^ue comp ai.
I V ' ei imi í"?» que no nmp n,
«1,
pe c-xumplc. nl . i nimah U« iioball el»
dona
o di,
alxi Hques a RT na a iés a pes d'o . uinilmia ia donan o di
Un pag*sespa ilm subs i ui à
l'o di
pe la ga o a
i
un poc de lo ó. Si al
po c, el pagOs que no co npl», l'alimen a amb despulles de b!a , a xi aíin
mal ca ea,
aiKÍ
les alsi ii|uin m icm ulguin, «II nu an in
3a
nhn»en aci6.
El piiííCs u inu l
is
ic ima d«
wi
p òpii u ina. P« ana COO TI
la
u ina nu hi hu <om po a unn llib M» de <:;> n|He*.. lín come cian , i|u« ix>
lm i imS |·i« un Ni ign , po n una ílil·i iu d n-mi i*-
IMI
un ma^ unu
masii . on lo» pl:m e& cl bes m
I
la maquinà ia ald an mol es mil» pe ge-
cs.
excepcionalmen hi mba eu unu llib e a de comp e*. Aix > no po ana .
To alia d'apama , pe o no apun a pe apun . , sind
pe
pode es abli
les di e cncieü. Vcu^i ^uí, pe exemple, una pec.a de e a; * hi ha semb a
pcnli
i
l'nn
p lHl l'W léu hhi .
'Quin
úel*
do» omeu* ou m<S henchías?
Amb HM HíhiTia )o CO Bp M iJsb à* b i clu : (uní d'adob», an )«i
U
llu-
111,
uní ,lc jiMinih, um d'n mdamcni,
i
desp és la collim MIÍRUÍ UIU,
l.«
dl e -ncia «n « i oMTll çl jenilim ni. *<»mpai¡in un
i
all es i
b om
de « l*i
m S coTi wilen p oJu i hlïii 0 Msi Je ao «i.
El l;i eix pel bes ia , Tiinis edells cunü -u ni en iRn s mil? qOÜOI d'al al»;
els edellsi nl ;«lü alien un * pi^Mí es, l'impnu de
U«
encbl pujíi a an es:
di e encia;
j
en a a millo , eu e
el
capi al nplea quin in e e»
^nd^iï.
Això à* in í d* k .
I-e* e n »
i
el boMlu no *'hun pn* de eni unien-
mem pe |W I-S una «ihligj ci nuïinyu hi diiuTH. AqndlH i i lans qu pi»
den iuiinya mol), menen una id*i
p;i»>ie
o que nome1» nn lu lu- iu, a>m<"
ea un peciil
COOK l
Cü nlun a.
LM
MU n
i-íüi
>n
ü d' W ica
i
ho hu d"c«<
pe què els pobles on campa In mise ia, lu llibe a en
uig,
i
en can i | i nien
o es les males ba ies de la cscJa icu -
U) I ol M *lò ·l' ,n i
Ȓ<<
L'ART DKL PAGÈS 7
Com s'ha de cuida el bes ia .— Si enim de comp a edells de Gi-
ona, que és el p incipal me ca ( o s els dissab es de l'any) així que els ani-
mals hagin a iba , si es an cansa s i a mol es ho es que no han menja ni
begu , se'ls dona à aigua que hagi pe du la edo amb un poc de a ina.
A la menjado a o al as ell hi hau à un poc d'al als.
Men es an s'hau à p epa a un jaç ben ou. Els animals, sob e o si són
jo es,
que jeguin deu o do ze ho es, du an les quals no se'ls inquie a / ,
deixan -los a les osques.
Desp és se'ls comença à a dona menja , pe ò no an com ne ulguin,
sinó que du an els es o qua e dies p ime s que es quedin amb gana. Els
animals que énen d'una al a coma ca, se'ls ha de ac a en comp e. Si
els p ime s dies s'a ipessin mol , un o mal de en e se ia la conseqüèn-
cia. No; que els animals deixin de menja pe es a ja massa ips, això no
s'ha de pe me e ins al cap de ui dies.
Quan ja es eu que els animals es po en bé, que es an aleg es, lla o s
s'ha de comença a dona -los o ça menja .
Sí po ésse , pe als animals jo es es p ocu a à que les acions es iguin
compos es de es classes d'alimen s: aquosos, secs i concen a s.
Naps,
emola xa obleda a e, pas enagues,
Els alimen s aquo- cols, colle s o ulles de emola xa, o di a -
sos són pe exemple. ¡ a ge , al als e d, epadella e da, bla -
demo o a a ge , eça a a ge a, e c.
F] Fec d'al als o al als sec, epadella, e le,
L·is alimen s secs ) he ba ma gaIi ci ada o he ba g anada,
poden ésse . . . . j palla> boll , a el}es
Els alimen s con- G anes esmicolades, a ines, despulles de
cen a s i bla l o ós' polpes de bla demo o i sègol,
• ga o a, e c.
Els animals com més jo es són més bons alimen s han de consumi ; llu
apa ell diges iu és end e, i els alimen s g osse s no els poden pai an bé
com els animals e s.
Els animals que han de posa ca ns, donan -los es egades menja cada
dia, ja n'hi ha p ou. Els àpa s
s'han
de sabe combina : el ma i i migdia, es
dona an els alimen s de més àcil diges ió o de més bon pai , com són els
alimen s aquosos i els alimen s concen a s. Al esp e es dona an els ali-
men s g osse s. Pe ò això no ol di que a cada àpa s'hagi de dona un sol
alimen . Suposem que a un animal se li dóna la següen ació:
Al als sec 8 quilos
Remola xa 10 »
To ó V, •
Aques a ació ha en -se de epa i en es àpa s, els alimen s es dona-
an en la o ma següen :. 7, quilo de o ó
Ma í ) 5 » » emola xa
' 2 » » al als
Migdia Igual que al ma í
Vesp e 4 quilos d'al als
8 L'ART DEL PAGÈS
En aques a ació, l'alimen que cos a més de pai és l'al als,
i
pe conse-
güen , s'ha de dona
en
majo quan i a
a
l'àpa , desp és del qual, l'animal
ind à més ho es pe
a
pai -lo.
Amb dues abeu ades n'hi ha p ou: una al ma i, desp és d'ha e menja
el p ime àpa ; un al a, abans del da e . No doneu mai aigua massa eda.
Pe
a
o s els animals, menys pe al po c, poseu a la menjado a un e òs
de sal, pe què en llepin la que els calgui.
Fo a de les ho es dels àpa s, deixeu els animals anquils; eu que jeguin
o ça. Deixeu l'es able
a
mi ja llum; p ocu eu que al local no hi aci e ,
i
que hi hagi un bon jaç.
De an
en
an , pe què
els
animals no pe din
la
gana, a ieu un poc
l'alimen ació; pe ò, si es eu que els animals mengen de gus , no hi ha ne-
cessi a de can ia d'alimen s.
Cada se mana meneu els animals
a
la bàscula. La bàscula ha d'ésse
la
os a b úixola. Heu de sabe els quilos que cada bès ia augmen a, i ho apun-
a eu
a
una llib e a. Els p ime s animals que us end eu, se an aquells que
guanyin més de pes; els que augmen in poc us els end eu a la p ime a oca
sió;
d'aquells que no mengin gai e, des eu- oscn o segui , enca a que hi
hagueu de pe d e dine s.
Al bes ia se li ha de pa la , pe ò no se
li
ha
de
c ida . Els animals, el
bon ac e ambé els eng eixa. Si hi ha algun animal que no ulgui c eu e,
en allò que l'en enimen d'un animal pugui obei ,
no
pe això li heu de
pega ; amb amenaça -lo quasi semp e n'hi
ha
p ou. De o es mane es, en
ana
a
deixa cau e el bas ó sob e l'animal, penseu- os ho p ime .
¡Veu eu quin gus dóna eni bes ia
i
ac a -lo bé!
To segui se l'es ima.
M. ROSSELL
I
VILA
üa conse ació dels olis
De què deuen ésse e s els dipòsi s o a uells
En el Cong és Ag ícola de la Fede ació A. Ca alana Balea , celeb a
a
To osa, l'any 1914, es ac à aques a qües ió pe a is cong essis es, expo-
san -s'hi aques s di e en s pa e s.
El S . Bedós:
Jo econec les en a ges dels dipòsi s de llauna que no poden omp e's i,
pe lo an , pe d e's el con ingu amb un cop que ebin.
Al es de les en a ges que enen és la acili a , la comodi a que o e ei-
xen en els molins i, pa icula men , g ans àb iques,
on
s'han
de e con i-
nuos asbalsos quan els olis es an ecen men ab ica s.
En aques s casos enen els dipòsi s de llauna una innegable u ili a .
Pe ò en quan se'ls emplea com a dipòsi s d'oli, és a di , quan se'ls des ina
a la conse ació d'olis, p odueixen un e ec e con a i al que es p oposen els
que els empleen, pe què una egada els olis es an
en
aqueixos dipòsi s un
de e mina núme o de emps, qua e o sis mesos, quan en a la època de les
calo s, s'assimila amb acili a el gus de la llauna o es any
i
això dóna un
sabo desag adable
a
l'oli.